Skip to main content

Full text of "Obres. Publicades ab una introducció per R. Miquel y Planas segons els manuscrits y primeres edicions"

See other formats 


J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

PUBLICADES 
AB  UNA  INTRODUCCIÓ 


R.  Miquel  y  Planas 

SEGONS   ELS   MANUSCRITS    Y    PRIMERES 
EDICIONS 


BARCELONA 
MCMXIII 


CPreu  d'aquesta  obra:  20  pessetes 


AVÍS  DE  L'EDITOR 

El  present  volum,  començat  en  1912,  no  ha  pogut  benef!- 
ciarse  de  les  normes  ortogràfVques  de  l'Institut  d'Estudis  Ca- 
talans, sinó  en  aquella  part  qui  ha  estat  estampada  després  de 
la  publicació  de  les  susdites  normes  (plecs  «  a  /  y  57). 

Emperò,  ab  l'únic  objecte  de  conservar  al  volum  una  base 
d'uniformitat  editorial,  ens  hem  permesa  una  lleu  transgressió 
a  les  noves  regles,  mantenint,  per  a  la  conjunció  <y>  y  per  a 
la  preposició  «  ab  >  (que  l'Institut  escriu  respectivament  « i  > 
y  €  amb»),  l'ús  d'aquelles  formes  tradicionals. 

Qoedi,  ab  tot,  ben  entès,  que  la  reforma  rès  no  té  que  veu- 
re ab  els  textes  antics  que  publiquem,  per  als  quals  no  regeix 
més  llei  que'l  respecte  absolut  als  documents  d'ont  proce- 
deixen. 


BIBLIOTECA  CATALANA 

DIRIGIDA  Y  PUBLICADA 
FER 

R.  MIQUEL  Y  PLANAS 


OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 


J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

PUBLICADES 
AB  UNA  INTRODUCCIÓ 


R.  Miquel  y  Planas 

SEGONS   ELS   MANUSCRITS    Y   PRIMERES 
EDICIONS 


BARCELOKA 
MCMXIII 


pe 

3Í37 
1 9/3 


ÍOSTSí 


A   LA   MOLT  EXCEL•LENT 

DIPUTACIÓ  PROVINCIAL 

DE 

VALENCIÀ 

BENEMÈRITA  PROPULSORA  DE  LA  CULTURA 
EN  TERRES  VALENCIANES 


Homenatge  respectuós  de 
,     L'Editor 


INTRODUCCIÓ 

A  LES  OBRES  DE 

Mossèn  Joan  Roiç  de  Corella 

§  1.    Noticies  biogràfiques 

Les  escasses  noticies  biogràfiques  que  posseim  de 
Mossèn  Joan  Roiç  de  Corella  procedeixen  dels  manus- 
crits y  edicions  d'obres  seves  qui  ens  són  pervinguts.  En  un 
d'aquells,  copiat  a  Catalunya,  és  nomenat  Mossèn  Corella 
«Cavaller  de  Valencià  y  estudiant  en  sacra  teologia*  (1). 
Com  a  determinació  de  la  pàtria  de  l'escriptor,  hi  ha  encara 
el  fet  d'ésser  constantment  dita  « vulgar  llengua  valencia- 
» na »  la  en  que  són  escrites  les  seves  obres:  sabut  és  que 
ab  aital  qualificació,  els  escriptors  valencians  han  distin- 
gida, desde'l  catorzèn  segle  ençà,  llur  parla  natural  del  llen- 
guatge propri  dels  catalans  de  l'antic  Principat. 

Una  sola  data  ens  és  coneguda,  y  encara  per  aproxima- 
ció, de  la  vida  de  l'escriptor:  l'any  1500,  època  de  la  seva 
mort;  circumstancia  qui  resulta  del  colofó  d'un  de  sos  lli- 
bres (2),  començat  tal  volta  a  estampar  sots  sa  personal  di- 
recció, y  que  la  mort  no  li  permetria  veure  enllestit. 

El  mateix  cognom  de  Roiç  ha  estat  interpretat  diversa- 
ment: algú  ha  escrit  Roig  de  Corella,  sense  raó  de  cap 
mena,  essent  Roiç  l'única  grafia  qui  apareix  en  els  textes. 


(1)  La  Vida  de  Santa  Anna,  segons  el  Jardinet  d'Grats. 
En  altres  textes,  en  lloc  de  « estudiant»,  se'l  nomena  «mes- 
» tre»  o  «professor  en  sacra  theología ». 

(2)  Lo  Segon  del  Cartoxà.  (Vegi's  la  edició  núm.  10,  des- 
crita en  el  §  2.) 


OBRIS  DB  J.   KOIÇ   DE  COKSLLA 


La  transcripció  /fuiz,  que  modernament  hem  vist  usada,  en- 
cara que  menys  inacceptable,  no  pot,  ab  tot,  ésser  preferida 
a  l'autèntica  que'ns  proporcionen  els  mateixos  documents 
literaris.  Apart  d'això,  és  de  notar  que'ls  contemporanis  de 
Mossèn  Roiç  de  Corella  solien  nomenar-lo,  simplement. 
Mossèn  Cobblla,  prescindint  del  seu  primer  cognom. 

Entre'ls  bibliògrafs  valencians,  ja  el  P.  Rodríguez  insi- 
nuà la  possibilitat  de  que'l  nostre  escriptor  fos  un  dels  dos 
Joan  de  Corella,  pare  y  fill,  Comtes  de  Concentaina,  citats 
per  Escolano. 

Segons  aquest  historiador  ( 1 ),  el  senyoriu  de  Concentai- 
na fou  venut,  en  1445,  per  don  Francisco  de  Proxita  a  don 
Ximèn  Pérez  Corella,  son  privat  y  conseller,  el  qual  obtin- 
gué tres  anys  després,  a  Nàpols,  el  títol  de  Comte  de  Con- 
centaina. 

El  llinatge  dels  Corella  venia  de  Navarra,  del  nom  de  ta 
vila  de  Corella,  a  la  ratlla  de  l'Aragó:  don  Pere  Ruiz  de 
Corella,  senyor  de  dita  vila,  y  don  Antoni,  germà  seu,  pas- 
saren a  establir-se  a  Valencià  en  temps  de  la  conquesta. 
En  1341  ja  compareix  com  a  Jurat  d'aquesta  ciutat  per  l'es- 
tament de  Generosos,  un  Joan  fíuíz  de  Corella.  Ell  mateix 
o  altre  d'iguals  noms  se  retroba  en  1400,  com  a  Jurat  de 
Valencià,  y  sembla  que  fou  fill  d'aquest,  aquell  don  Ximèn 
Pérez  Corella,  primer  Comte  de  Concentaina. 

El  segon  dels  Comtes  de  Concentaina  se  nomenà,  com 
son  avi,  Joan  Ruiz  de  Corella,  essent  fill  de  don  Ximèn  y  de 
sa  muller  donya  Beatriu  Lansol. 

Aquest  Joan  Ruiz  de  Corella,  segon  Comte  de  Concen- 
taina, va  casar-se  ab  dóna  Franciscà  de  Moncada,  de  la  qual 
hagué  dos  fills:  el  gran,  qui  es  digué,  com  el  pare,  Joan  Ruiz 
de  Corella,  y  altre,  de  nom  Roderic.  Com  a  referència  cro- 
nològica relativa  al  segon  Comte,  hi  ha  la  noticia  del  seu 
viatge  per  mar,  en  1487,  per  a  portar  adjutori  al  Rei  don 
Ferran  el  Catòlic,  en  el  setge  de  Vélez-Mélaga. 


(1)  Escolano:  Segunda  Par  te  de  la  Dècada  Primera  de 
la  Historia  de  ta  Insigne  y  Coronada  Ciudad  y  Heyno  de  Va- 
lencià {Valencià,  1611);  pàgs.  1355yseg8. 


§  I.   NOTICIKS  BIOGRÀFIQUES  XJ 

El  tercer  Comte,  Joan  Ruiz  de  Corella,  prengué  per 
muller  a  dóna  Joana  Fajardo,  y  morí  sense  successió. 

Don  Roderic,  germà  de  l'anterior,  heretà  l'estat  de 
Comte  de  Concentaina,  essent,  per  lo  tant,  el  quart  d'aquest 
títol;  se  casà  ab  dóna  Àngela  de  Borja,  essent  el  fill  llur 
don  Guillem  Ruiz  de  Corella. 

Aquest  don  Guillem,  cinquè  dels  Comtes,  contragué 
matrimoni  ab  dóna  Brianda,  filla  de  don  Diego  Hurtado  de 
Mendoza;  se  sab  d'ell  que  va  ésser  a  Bolonya  en  1532;  y 
que,  en  1541,  quan  tenia  quaranta-tres  anys  d'edat,  va  des- 
aparèixer de  sa  terra,  sens  que  jamai  reaparegués.  Deixà 
un  fill,  don  Ximèn  Pérez  Ruiz  de  Corella. 

Don  Ximèn,  sisè  Comte  per  ausencia  y  mort  de  son  pare, 
contragué  matrimoni  ab  dóna  Beatriu  de  Mendoza,  filla  de 
don  Bernardí  de  Mendoza. 

Fill  de  don  Ximèn  y  dóna  Beatriu,  fou  don  Jeroni  de 
Corella,  setè  dels  Comtes  de  Concentaina,  el  qual  se  va 
casar  ab  dóna  Lucrecia  de  Moncada,  filla  del  Marquès  d'Ay- 
tona. 

Els  fills  d'aquest  foren,  el  Comte  don  Gastón,  vuitè  dels 
del  seu  títol,  y  don  Jeroni  de  Corella,  vivents  l'un  y  l'altre 
en  el  temps  de  l'Escolano,  o  sia  a  començos  del  segle  xv/r. 
Evidentment,  de  la  llista  qui  precedeix  no  hi  ha  sinó  els 
Joan  Ruiz  de  Corella,  segon  y  tercer  Comtes^de  Concen- 
taina, susceptibles  de  fer  bona,  cronològicament,  la  su- 
posició del  P.  Rodríguez.  Emperò,  si  realment  un  d'ells  ha- 
gués estat  l'escriptor  qui  ens  interessa,  aital  circumstancia 
no  hauria  pogut  per  menys  d'ésser  coneguda  del  cronista 
de  qui  hem  extractat  les  precedents  notes;  y  això  hauria  re- 
sultat segurament  dels  documents  que  ell  hagué  de  consul- 
tar, sobre  tot  havent  estat  tant  festejada  dels  seus  contem- 
poranis (com  veurem)  la  figura  literària  del  nostre  Joan 
Roiç  DE  Corella.  Inversament,  ens  apar  absolutament  im- 
possible que  aquest  no'ns  hagués,  en  un  lloc  o  altre  de  les 
seves  obres,  fet  palesa  la  circumstancia  d'ésser  posseïdor 
d'un  títol  nobiliari. 

Aitals  consideracions,  probablement,  han  degut  influir 
en  la  opinió  dels  biògrafs  posteriors  al  P.  Rodríguez.  En 
Ximeno,  en  Fuster,  y  altres,  creuen  que'l  nostre  Mossèn  Co- 


xij  OBKKS  DB  J.   KOIÇ   DK  CORKIXA 

rella  degué  pertànyer  al  llinatge  dels  susdits  Comtes,  mes 
no  pas  ésser  un  d'ells. 

En  Pasqual  Boronat  (1),  un  dels  darrers  qui  s'és  propo- 
sat establir  la  biografia  del  nostre  escriptor,  ha  tinguda 
ocasió  de  consignar  noves  referències,  les  quals  no  tenen, 
sinó  en  comptats  casos,  un  valor  decissiu;  car,  com  hem 
vist,  coincidiren  en  dir-se  Joan  Roiç  de  Corella,  al  menys 
dos  personatges  qui  visqueren  simultàniament  a  Valencià. 
Es,  doncs,  quasi  segur,  que  algunes  de  les  noticies  reculli- 
des  no  tinguin  rès  que  veure  ab  el  nostre  autor. 

Entre  les  persones  qui  contribuïren  a  les  despeses  d'edi- 
ficació, entre  1 446  y  1 449,  del  Reial  Monestir  de  la  Trinitat, 
a  Valencià,  apareixen  esmentats:  lo  honorable  Mossèn  Au- 
zias  Roiç  de  Corella,  Cavaller;  la  honorable  Na  Aldonça, 
muller  seua;  en  Johan  Rolç  de  Corella,  fltl  seu;  Frare  Manuel 
Roiç  de  Corella,  fill  seu;  y  en  Lois  Rolç  de  Corella,  fill  seu.  El 
Johan  Roiç  de  Corella,  fill  de  Mossèn  Auzias  y  Na  Aldon- 
ça, ens  apar  que  podria  molt  ben  ésser  l'escriptor.  Hi  hagué 
ademés  una  Na  Aldonçela  de  Corella,  qui  podria  ésser  també 
filla  d'aquells  y  germana  del  nostre  Mossèn  Corella,  la  qual 
vesti  l'hàbit  de  monja  del  susdit  Monestir,  el  dia  5  de  maig 
de  1457,  segons  consta  en  el  llibre  d'ingressions. 

Una  nota  del  canonge  Mayans,  qui  apareix  inscrita  en 
marge  de  l'article  Corella,  damunt  l'exemplar  que  li  perte- 
nesqué  de  l'obra  de  Ximeno,  Escritores  del  Reyno  de  Valen- 
cià, diu  que  figura,  entre  les  persones  qui  foren  nomenades 
Jurats  de  dita  ciutat  en  els  anys  1403,  1404,  1412,  1417. 
1 453, 1 454  y  1 475,  el  nom  Joan  Roiç  de  Corella.  Per  a  un  inter- 
val tant  llarg  com  és  el  qui  separa  les  dues  dates  extremes, 
hi  ha  lloc  a  suposar  que  no  déu  tractar-se  aqui  d'un  sol  per- 
sonatge, sinó  de  dos;  y,  en  tot  cas,  les  dates  que  podrien  re- 
ferir-se al  nostre  Corella,  són  únicament  les  tres  darreres. 
Emperò,  abans  que  tot,  caldria  veure  si  aquestes  referèn- 
cies no  escaurien  millor  totes  plegades  als  Comtes  de  Con- 
centaina. 

En  19  de  maig  de  1453.  un  Joan  Rolç  de  Corella  apareix 


(1)    Vegi's  en  la  Revista  de  Catalunya  els  quatre  arti- 
cles d'aquest  autor,  firmats  L.  d'Onlalvllte. 


§  I.   NOTICIES   BIOGRÀFIQUES  XÜj 

nomenat  examinador  de  nofharis,  en  companyia  d'en  Beren- 
guer Martí.  Un  càrrec  com  aquest,  qui  sembla  requerir  uns 
coneixements  y  experiència  considerables,  exigeix  atribuir 
al  nostre  escriptor,  si  realment  se  tracta  d'ell,  una  edat  a  sa 
mort,  en  1500,  de  més  de  vuitanta  anys.  Recordant-nos  de 
que'l  traductor  del  Cartoxú  treballà  en  aquest  fins  als  da- 
rrers moments  de  sa  vida,  se  fa  difícil  que  l'examinador  de 
notaris  de  1453  sia  el  nostre  home. 

En  21  de  maig  de  1456  y  en  12  de  juny  de  1462,  un  Joan 
Roiç  de  Corella  fou  elet  Conceller  de  Valencià  per  Testa- 
ment de  Cavallers  y  Generosos. 

Un  reverent  y  magniflch  Joan  Roiç  de  Corella  apareix 
constituït  marmessor  d'en  Joan  de  Rocafort,  doctor  en  Teo- 
logia, per  testament  que  aquest  otorga  en  \."  de  març 
de  1471,  davant  del  notari  Berenguer  Cardona.  Les  cir- 
cumstancies en  que  se  l'esmenta,  fan  molt  versemblant  que's 
tracti  aquí  del  nostre  escriptor. 

En  30  de  maig  de  1474  fou  nomenat  el  Mestre  en  sacra 
Theologia  Mossèn  Roiç  de  Corella,  àrbitre  o  jutge,  en  com- 
panyia d'altres  dues  persones,  davant  del  notari  Joan  Ver- 
danxa,  per  a  que  poguessin  resoldre  els  plets  entre'ls  nobles 
Andreu  y  Lluís  Figuerola. 

En  13  de  maig  de  1475  foren  nomenats  per  a  Jutges 
d'apel•lacions  en  l'examen  de  notaris,  Joan  Roiç  de  Corella, 
Joan  Gòmiç  y  Micer  Miquel  Albert. 

En  4  de  juliol  de  1489  fou  publicada  la  Indulgència  que 
concedí  el  papa  Calixte  III  per  a  la  fàbrica  de  l'altar  d'ar- 
gent de  la  Seu  de  Valencià.  En  el  registre  ont  apareix 
aquesta  noticia  (1)  consta  que'l  Reverent  Mestre  Johan  Roiç 
de  Corella,  mestre  en  sacra  Theologia,  publicà  dita  indulgèn- 
cia y  sermonà  aquell  dia  en  la  mateixa  Seu. 

Respecte  a  la  professió  de  Mosshn  Roiç  de  Corella,  ens 
donen  els  lextes,  com  ja  queda  dit,  la  indicació  de  que  fou 
<  Mestre  en  sacra  Teologia  ».  Per  raó  de  dita  circumstancia, 
y  perquè  un  poeta  contemporani  el  lloà  de  predicador  singu- 


(1)    Arxiu  Capitular  de  Valencià;  vol.  1.506,  lletra  A, 
fol.  31.  (Referència  d'en  Pasqual  Boronat.) 


sít  obrbs  de  j.  roiç  db  corblla 

lar  (1),  se  l'ha  suposat  eclesiàstic;  emperò  en  aquells  temps 
l'estat  relligiós  no  era  indispensable  per  a  poder  predicar  en 
una  església.  La  producció  literària  del  nostre  escriptor, 
per  altra  banda,  fa  admisibles  les  dues  hipòtesis,  majorment 
recordant  que  d'escriptors  valencians  d'aquella  època,  ecle- 
siàstics y  tot,  ens  són  pervingudes  les  mostres  literàries 
més  poc  congruents  ab  l'estat  sacerdotal.  Mossèn  Corella, 
escriptor  mfstic  de  justificat  renom,  és  també  l'autor  de 
produccions  ben  profanes,  atrevides  y  tot;  cert  és  que  ca- 
bria suposar  obra  de  joventut  les  poesies  amoroses  a  que 
volem  referir-nos,  emperò  no  és  menys  cert  que  elles  pro- 
curaren al  nostre  escriptor  una  prou  gran  notorietat  en 
tre'ls  seus  contemporanis. 

Y  ab  això  queda  dit  tot  lo  qui  pot  relacionar-se,  d'aprop 
o  de  lluny,  ab  el  poeta  Mossèn  Joan  Roiç  de  Corella.  Es 
evident  que  tot  plegat  no  basta,  ni  de  molt,  per  a  establir  la 
seva  biografia,  essent  precís  prèviament,  quan  això  s'inten- 
ti, determinar  quines  d'aquestes  noticies  poden  referir-se  al 
nostre  personatge,  y  quines  als  altres  dels  mateixos  nom  y 
cognoms. 

§  2.    Bibliografia 

Abans  d'entrar  en  l'estudi  de  l'obra  literària  de  Mossèn 
Corella,  creiem  convenientpresentar  ordenades  les  noticies 
bibliogràfiques  que  hem  pogut  reunir  relatives  a  la  seva 
producció: 

1)  (1474  ?)  [Lbs  Labobs  de  la  Vbhge  María.)  Obra  pol- 
tica  de  Mestre  Corella  Inclosa  en  el  llibre  intitulat  com  segueix: 
<  Les  obres  o  trobes  dauall  &crites,  les  quals  trac  |  ten  de  la- 
bors de  la  sacratissima  Verge  Maria,  I  foren  fetes  e  ordena- 
des per  los  trobadors  deius  e  j  en  cascunade  les  dites  obres 
scrits,  responents  a  |  una  sentencia  o  seria  del  mes  prop  in- 
sertat  tibel  |  o  cartell,  ordenat  per  lo  uenerable  mossèn  Ber- 


(1)  Mossèn  Fenollar,  en  la  cobla  que  endreçà  a  Mossèn 
Corella,  y  qui  comença:  «Un  altre  Sant  Pau  — ohint  vos 
>  contemple;  —  quant  vos  sermonau,  —  alegras  lo  temple.  • 
Vegi's  el  present  volum,  pàg.  431. 


jOlf  magnifica  vírtuofa 
,    Jibonefliíïïma  fenyora  na 
mopalaua  jx  callellui  los  f ucj>3 
per  a  eíTer  accepíce  volen  t  que 
proceínt  oe  fanccra/e  bona  w/ 
lunraf  íTen  conformes  ala  K)im 
e  conDÍcío  ce  qui  fen^recen .  í8 
pcTço  virtuofa  fenjpora  be  peti/ 
^  yo  3oan  roíç  oe  corella  íhioí 
ant  en  facra  tbeologia :  q  a  vos 
fera  gran  c  íïngular  fpírítual  ce 
lít  legir  la  prefent  bíftoria  cela 
gloríofa  fancf a  anna  mare  cela 
mare  oe  noftra  falut/e  miferícor 
tjia  i  perquc  moltes  vcgaoes  be 
oít  mr  al  ftrcnu  e  «irtuos  caual 
lernwíTen  Luis  ce  caftellai  ma/ 
rí  r  voftre  í  que  teniu  gran  e  fpe 

a.z 


La  Vida  de  Santa  Anna;  fol.  a^. 


cial  ceuocio  en  aqucQa  qcccUèt 
fenpora . 

TDz\  matrimoni  K)írtute  e  bdlct 
odaglonofafancra. 


ela  ciutat 

a  berWeem  fon  na/ 
rural  aqucfta  bonc/ 
ftíílïma  fenyora  ccí  noble  íhc/ 
nu  real  tríb  a  l'uca  filla  üt  ma 
gníficbe  parc  c  mare .  Lo  parc 
hac  no  acbar :  la  cartiíTima  ma< 
re  lía ;  lo9  quals  criaren  la  ínfi' 
0ne  u>n5clla  fcgcnB  loe  nobles 
coíluma  ce  aquella  fancfa  Uuora 


La  Vida  ob  Santa  Anna;  fol.  a*  v. 


§  2.    BIBLIOGRAFÍA  Xvij 


nat  I  FenoUar,  preuere  e  domer  de  la  Seu  de  la  insigne  | 
Ciutat  de  Valencià,  de  manament  e  ordinatio  I  del  spectable 
senyor  Frare  Luis  Despuig,  Me  |  stre  de  Muntesa  e  Visrey 
en  tot  lo  Regne  de  Valencià.  Lo  qual  senyor,  carn  a  deuot 
de  la  Uerge  Maria,  posa  en  la  dita  Ciutat  de  Valencià  |  una 
loya  a  tots  los  trobadors,  a  onze  dies  del  I  mes  de  febrer, 
any  de  la  Natiuitat  de  Nostre  Senyor  |  Mil.CCCC.Lxxiiii., 
co  es,  hun  troç  de  drap  |  de  uellut  negre,  apte  o  bastant  per 
hun  gipo,  qui  |  mils  lohara  la  Uerge  Maria  en  qual  seaol 
Ien  I  gua.  La  qual  loya,  per  a  dir  en  aquella,  f  onch  lo  |  dit  dia 
posada  en  la  casa  de  la  confraria  de  Sant  |  lordi,  de  la  dita 
Ciutat,  e  iutgada  a  .xxv.  del  mes  de  mars  del  dit  any.  Lo 
tenor  o  seria  del  |  dit  Cartell  es  lo  mes  prop  següent. » 

Aquest  volum  (del  qual  ens  ha  plagut  reproduir  integral- 
ment la  primera  plana  o  títol  perquè  explica  el  motiu  de  sa 
publicació)  se  suposa  estampat  a  Valencià,  per  en  Lambert 
Palmart,  devers  l'any  1474.  Hi  figuren  obres  de  quaranta 
autors,  entre  les  quals  una  del  nostre  Corella,  destina- 
da, com  totes,  a  cantar  les  llaors  de  la  Mare  de  Déu.  Com 
a  resultat  d'aital  certamen,  fou  adjudicada  a  la  propria 
Verge  la  Joia  oferta  a  qui  millor  la  lloaria;  donat  que  tots 
els  qui  ho  havien  fet,  li  devien  la  gràcia  d'haver-los  inspirat. 

L'exemplar  únic  qui  ens  és  pervingut  d'aquest  llibre, 
pertany  a  la  Biblioteca  de  la  Universitat  de  Valencià;  ha 
vent-se  fet  d'ell  una  reproducció,  l'any  1894,  ab  la  rúbrica  de 
Primer  Libro  impreso  en  Espafía, 

2)  (1486 1)  [Vida  de  Sancta  Aííiía.].  Després  d'un  pri- 
mer full  en  blanc,  comença  en  el  full  signat  a2:  « Molt  mag- 
nifica virtuosalhonestissima  senyora  Na|Monpalaua  de  Cas- 
tellui  los  serueys  |  ...  >  Acaba  en  la  primera  cara  del  full  c9, 
ab  els  mots:  «gràcies  tots  los  dies  de  ma  vida.  Amen». 

Volum  petit,  de  26  fulles,  comptant-hi  la  primera  y  la 
darrera  blanques;  estampat  en  lletra  gòtica,  a  grans  mar- 
ges, ab  cap-lletres  tipogràfiques  ornades. 

En  Gallardo  (1)  ha  dit  d'aquest  llibre  que  era  una  preua- 


(1)    Gallardo:  Ensayo  de  una  Biblioteca  Espanola  de  II- 
bros  raros  y  curiosos  (Madrid,  1889);  IV,  286;  núm.  3.727. 


Xviij  OBRKS   DK  J.  ROIÇ   DK  CORKLLA 

da  Impressió  netfssima,  y  d'un  remarcable  primor  caligràfic 
els  tipos  ab  que  fou  composta.  Efectivament  és  així,  essent 
ademés  digna  de  notar  la  correcció  del  seu  text,  talment 
com  si  hagués  estat  repassat  pel  propri  autor. 

La  extrema  identitat  dels  caràcters  y  de  les  cap-Uetres 
ab  els  d'altres  impressions  d'en  Fernàndezde  Córdoba,  per- 
meten atribuir  an  aquest  estamper  valencià  la  susdita  edi- 
ció; la  qual,  en  aquest  cas,  degué  ésser  feta  devers  1485. 

L'únic  exemplar  conegut  actualment  d'aquest  llibre,  ha- 
via pertenescut  an  en  Ferran  Colom,  y  és  conservat  a  la 
Biblioteca  Colombina  de  Sevilla. 

3)  (1490)  «  PsALTBRi  trelladat  de  lati  en  romanç  per  I 
lo  reuerent  mestre  Corella.  >  A  la  fi:  « Aci  feneix  lo  psaltiri 
aromançat  per  lo  |  Reuerent  mestre  Johan  Royç  de  Corella  | 
mestre  en  sacra  theologia.  Corregit  e  fe  |  elment  smenat 
per  Johan  Ferrando  de  i  Guiuara  preuere.  Empremptat  en 
Vene  I  eia  per  mestre  Johan  Hertezog  tudesch.  |  A  xxx  dies 
de  abril.  Any  de  la  natiuitat  |  de  nostre  Senyor  Deu  Jesu 
crist  .Mil  e  |  cccclxxxx.  Laus  Deo. »  Una  darrera  fulla  pre- 
senta, sot,  el  segell  de  ílmprcssor. 

Volum  de  137  fulles,  en  4.'  petit,  estampat  ab  lletra  gò- 
tica d'una  sola  mida.  Títols,  cap-Uetres  y  petites  majúscu- 
les de  cada  verset,  en  vermell.  Exemplar  en  la  Biblioteca 
Nacional  de  Madrid,  únic  conegut. 

4)  (1490  ?)  «  Tractat  dk  la  Concepció  de  la  Sacratís- 
sima  Verge  Maria,  Mare  de  Déu,  Senyora  nostra,  fet  per  lo 
Reverent  Mestre  Corella. » 

Ximeno  és  l'únic  bibliògraf  qui  descriu  aquest  llibre, 
del  qual  diu  que  és  en  4.«,  sense  nota  ni  any  de  la  impressió. 
Afegeix  que  l'autor  ha  dividida  aquesta  obra  en  tres  parts; 
la  primera  de  les  quals  explica  quina  cosa  és  y  còm  fou  con- 
tret el  pecat  original.  En  la  segona  és  tractat  còm  la  Mare 
de  Déu  fou  preservada  del  susdit  pecat  per  gràcia  de  son 
Fill  Divinal.  V  en  la  part  terça  y  darrera  són  resolts  els 
arguments  oposats. 

Pérez  Bayer  y  Méndez  reprodueixen  la  noticia  d'aquesta 
publicació  per  lo  que'n  diu  en  Ximeno.  Sembla  que,  poste- 


§  2.  BTBLIOGRAFÍA  ZÍX 

riorment,  ningti  no  n'ha  pogut  veure  cap  exemplar.  En  Se- 
rrano y  Morales  coincideix  ab  en  Méndez  en  datar  la  estam- 
pació  devers  l'any  1490,  la  qual  atribueixen  a  l'estamper 
valencià  Rix  de  Cura. 

5)  (1493)  [Oració  a  la  Verge  María.]  Composició  d'eh 
Roiç  de  Corella  estampada  ala  fi  del  volum  següent:  [Istoria  de 
la  Passió,  per  Mossèn  Bernat  Fenollar  y  Pere  Martineç.]  Co- 
mença en  elfol.  a^;  «Endreça:  |  A  la  molt  illustre  e  deuotis- 
sima  senyora  dona  I  Isabel  de  Billena,  digna  abadessa  del 
Monestir  |  de  la  Sancta  Trinitat,  en  Valentia.»  En  el  revers 
del  full  signat  14  compareix:  «Oració  a  la  Sacratissima  Ver- 
ge Maria  tenint  son  fill  |  Deu  Jesús  en  la  falda  deuallat  de 
la  creu.  Ordenada  |  per  lo  molt  reuerend  mestre  Mossèn 
Corella.  >  En  el  full  següent  hi  ha  el  colofó  en  vers,  en  el 
qual  s'hi  declara  que  la  esíampació  del  llibre  fou  feta  a  Valen- 
cià, per  Jacobo  de  Vila,  « y  fou  acabada  del  tot  lonzen  dia  I 
del  mes  de  giner,  any  mil  que  corria  I  quatrecents  noranta 
e  tres,  ab  salut». 

Aquest  llibre,  qui  fou  reeditat  per  dues  vegades  en  el 
setzèn  segle,  ha  estat,  ara  de  poc,  reimprès  en  sa  totalitat, 
sots  el  títol  de  Lo  Passi  en  Cobles  (Valencià,  1912). 

6)  (1495)  « Lo  Quart  del  Cartoxa  »,  títol  xilografiat,  a 
manera  de  portada,  al  revers  de  la  qual  hi  ha  una  gran  estam- 
pa de  la  crucifixió.  En  el  segon  full:  «  Comença  lo  quart  I  del 
Cartoxa  aromancat  |  per  lo  Reuerent  e  mag  I  nifich  mestre 
loan  Roic  |  de  Corella,  caualler  e  me  |  stre  en  sacra  theo- 
logia. »  Acaba  l'obra  en  el  foli  clxxiiij  p°.  Segueix  la  taula 
en  la  pàgina  següent,  j»  al  v°  de  la  mateixa  comença  la  «  Ora- 
ció a  la  senyora  nostra  tenint  son  fill  Deu  Jesús  |  en  la  falda 
deuallat  de  la  creu. »  Acaba  en  la  primera  columna  de  la 
plana  següent,  cloent- se  el  volum  ab  el  colofó:  «  Ad  laudem  g 
honorem  domini  nostri  |  lesu  Christi  eiusque  Virginis  Marie  | 
matris  sue.  Fuit  impressum  in  ciui  i  tate  vrbis  Valentie  die 
xvj.  februa  |  rij.  Anno  domini  M.cccclxxxxv.  > 

Volum  en  foli,  que  Haebler  suposa  estampat  pels  com- 
panys impressors  Pere  Hagenbach  y  Lleonart  Hutz.  Conté 
la  darrera  part  de  la  traducció  que  Mossèn  Corella  feu  de 


OBRES  DB  J.  ROIÇ   DB  CORBLLA 


U  Vida  de  Jesucrist,  escrita  en  llati  per  Ludolf  de  Saxonia. 
coneRut  per  el  Cartoxà. 

No  deixarà  de  semblar  estrany  quel  llibre  comencés  a 
ésser  estampat  precisament  pel  seu  darrer  volum;  emperò 
no  ha  de  veure's  en  això  sinó  una  conveniència  editorial:  Lo 
Quart  del  Carfojrà  correspon  a  la  Passió  de  Nostre  Senyor, 
y  sembla  que  havia  d'interessar  més  al  públic  que  les  altres 
parts,  que,  com  veurem,  foren  estampades  en  anys  succes- 
sius. 

La  Oració  de  Mossèn  Corella,  qui  figura  estampada  a  la 
fi  d'aquest  llibre,  havia  ja  estat  impresa  abans,  com  hem 
vist,  a  la  fi  de  La  Istoria  de  la  Passió,  de  Bernat  Fenollar  y 
Pere  Martínez,  probablement  pels  mateixos  impressors. 

7)  (1495)  «LoQüartdelCartoxa», /i/o/jií7o^rfl/ïa/ert 
la  primera  fiflla  o  portada.  « Comença  lo  quart  del  Car  |  toxa 
aromancat,  corregit,  smenat  e  ben  examinat  per  |  lo  reuerent 
e  magnif  ich  me  |  stre  Joan  Roiç  de  Corella  caua  I  ller  e  mes- 
tre en  sacra  theo  |  lògia. »  Acaba  a  la  plana  cjttxv/  v".  La  fa- 
lla següent  conté,  com  la  edició  precedent,  la  « Oració  •,  flns  al 
full  qui  segueix,  ont  hi  ha  també  el  colofó:  «  Ad  laudem  z  ho- 
norem domini  nostri  |  lesu  Christi  eiusque  Virginis  Marie 
Matris  I  impressum  fuit  opus  istud,  correctumnec  i  non  dili- 
gentissime  emendatum,  per  reueren  |  dissimum  dominum 
Joannem  Roiç  de  Corella  I  doctorem  sacre  theologie.  Die 
v"  sexta  I  mensis  nouembris.  Anno  domini  mil  |  lesimo  qua- 
dringentesimo  nonagesimo  I  quinto. » 

Reimpressió  del  llibre  anterior,  per  Lope  de  la  Roca. 
Aquesta  vegada  sembla  que'l  propri  Roiç  de  Corella  hagué 
de  tenir  cura  de  la  correcció,  per  haver  resultat  incorrecta 
la  primera  edició;  així  ho  suposa  el  senyor  Haebler,  al  des- 
criure l'únic  exemplar  que's  coneix  d'aquesta,  conservat  a 
la  Biblioteca  Universitària  de  Valencià. 

8)  (1496)  €  Lo  PRIMES  DHL  Cartoxa  »,  titol xtlogràflc  en 
el  primer  full.  Comença  en  el  segon  el  «  Prolech  del  trella- 
dor  ».  Acaba  en  el  foli  cxxxxiij  v",  ab  el  següent  colofó:  «  Aca- 
ba la  primera  part  del  Cartoxa  en  la  vida  de  lesus  Deu  hi  |  se- 
nyor nostre;  trelladada  de  latl  en  valenciana  lengua  per  lo  | 


§  2.   BIBLIOGRAFÍA  x:^ 

tnagnifich  hi  reuerend  mestre  Joan  Roiç  de  Coretla,  Caua  | 
ller  hi  mestre  en  sacra  theologia,  hi  per  ell  mateix  corregit  | 
smenat  hi  ben  examinat.  A  pregaries  del  molt  reuerend  hi  | 
magnifich  frare  Jaume  del  Bosch,  Caualler,  religiós  del 
sa  I  grat  orde  de  la  sacratissima  senyora  nostra  Verge  Ma- 
ria de  I  Montesa.  Stampat  en  la  insigne  ciutat  de  Valencià, 
a  tretze  |  de  abril,  Any  de  la  salut  nostra  Mcccclxxxxvj. » 
Segueix  la  taula  en  el  full  immediat;  y,  al  revers  del  mateix, 
comença: « La  Vida  de  la  sacratissima  Verge  Maria,  mare  de 
Deu,  senyora  nostra,  en  cobles  de  rims  stramps. »  Ocupa 
tres  planes,  y  queda  encara  una  fulla  del  volum  en  blanc. 

Volum  de  les  mateixes  dimensions  y  condicions  tipogrà- 
fiques de  les  altres  parts  de  l'obra.  Haebler  suposa  estam- 
pada aquesta  edició  pels  impressors  Hagenbach  y  Hutz,  qui 
havien  ja  feta  la  primera  estampació  del  Quart  del  Cartoxà, 
l'any  abans. 

9)  (14981)  <Lo  Plant  de  la  Reyna  Ecuba  en  prosa 
catalana,  compost  per  mosen  Joan  Rozes  (sic)  de  Corella. » 
Comença:  «Mortale  fiere  amor...»,  y  acaba:  «...animosos 
troians.  Impreso  en  Barcelona  por  Juan  Luschner. » 

En  aquests  termes  descriu  el  Registre  de  la  Biblioteca 
de  don  Ferran  Colom,  sots  el  nímero  3.958,  la  edició,  avui 
completament  desconeguda,  d'una  de  les  obres  de  Mossèn 
Corella,  que  sortosament  ens  ha  conservat  un  manuscrit. 
L'exemplar,  que,  segons  el  mateix  Registre,  havia  costat 
tres  diners,  comprat  a  Barcelona  pel  mes  d'agost  de  1513, 
era  en  4.«,  y  no  ha  estat  possible  retrobar-lo  a  la  Colombina 
de  Sevilla,  ont,  com  se  sab,  anaren  a  parar  els  llibres  que'l 
fill  de  Cristòfol  Colom  havia  recullits  en  sos  continuats 
viatges.  Per  la  poca  extensió  de  l'obra,  havia  de  formar  un 
follet  de  poques  planes,  y  això  pot  explicar  la  seva  pèrdua;  a 
menys  que  algun  dia  no  comparegui  l'exemplar  en  algun  vo- 
lum de  diversos,  escorcollat  fins  ara  deficientment.  Vincípit 
que  dóna  el  Registre  difereix  del  començament  del  text  que 
coneixem;  pot  ésser  efecte  d'una  transcripció  errada,  o,  tal 
volta,  una  variant  de  la  redacció  d'aquesta  peça  literària. 

Respecte  a  l'època  en  que  pogué  ésser  feta  aital  im- 
pressió barcelonina,  creiem  probable  l'any  1498,  del  qual 


XXIJ  OBRKS   DE  J.   ROIÇ   DK   CORELLA 

se  coneix  una  altra  estampació  d'en  Luschner;  era  quan 
aquest  s'havfa  ja  separat  del  seu  company  Preus,  y  abans  de 
que  passés  a  imprimir  a  Montserrat,  que,  com  se  sab,  fou 
en  1499  y  1500. 

10)  (1500)  cLo  SEGON  DEL  Cartoxa»,  lUol xilogroflat  en 
la  primera  fulla.  En  la  segona:  c  Comença  lo  segon  del  Car- 
toxa I  arromançat,  corregit,  smenat  y  I  ben  examinat  per  lo 
reuerend  e  |  magnif ich  mestre  Johan  Roiç  I  de  Corella,  caua- 
ller,  mestre  en  |  sacra  theologia. »  Acaba  en  el  full  elvij:  « A 
honor,  laor  y  glòria  de  la  Trinitat  Sanctissima  acaba  i  la  se- 
gona part  del  Cartoxa,  traduhida  de  latina  lengua  en  valen- 
ciana I  prosa  per  lo  molt  reuerend  e  magnifich  mestre  en 
sacra  theologia  mossèn  |  Joan  Roiç  de  Corella,  y  per  aquell 
diligentment  ans  de  la  mort  sua  corregida  I  hi  examinada;  la 
qual  fon  après  ab  gran  vigilància  effigiada  y  em  I  premptada 
en  la  inclita  metropolitana  ciutat  de  Valencià  en  lo  any  jubi  | 
leu  de  la  Natiuitat  jocundissima  de  nostre  senyor  Deu  Jesu 
Crist,  Mil  cinch  cents. »  Al  darrera  de  la  fulla  comença  la 
taula,  la  qual  termina  en  la  fulla  següent,  de  la  qual  roman 
en  blanc  el  revers. 

Volum  en  foli,  de  1 58  fulles;  imprès,  segons  Haebler,  per 
l'estamper  Cristòfol  Cofman.  Es  interessant  la  noticia  del 
colofó,  relativa  a  la  mort  de  Mossèn  Corella:  aquesta  degué 
ocórrer  aquell  any,  otal  vegada  l'any  abans,  mentrcs  s'ocu- 
pava de  la  correcció  del  llibre. 

11)  (13021)  [Lo  TERÇ  DEL  Cartoxa.)  Comença  el  full 
segon  d'aquesta  manera:  «  Comença  la  terca  part  I  del  Car- 
toxa, trelladat  |  de  lati  en  romanç  per  |  lo  reuerent  mestre 
Co  I  rella.  De  la  transfigura  |  cio  del  Senyor,  primer  capí- 
tol. »  Acaba  el  text  en  la  primera  columna  de  Vanvers  del  foli 
clxxxiij.  En  la  segona  columna  comença  la  taula  dels  capítols. 
Acaba  la  taula  en  la  plana  següent,  sense  indicacions  tipogrà- 
fiques. 

Haebler  suposa  (nota  al  seu  nüm.  375)  que  la  impressió 
d'aquesta  part  hagué  de  fer-se  en  1502;  però  no  diu  en  què's 
fonamenta,  ni  es  refereix  per  a  rès  a  qui  pogué  esser-ne 
l'impressor. 


§  2.    BIBLIOGRAFIA  XXÜj 


1 2)  (1307)  «  Historia  de  Josef,  hijo  del  gran  patriarca 
Jacob,  copílada  por  Joan  Ruiz  de  Corella.  »  Comença  el  prò- 
leg: «Porquemanifiestamente... »  Comença  la  historia:  cLa 
perversa,  triste  y  miserable... »  Acaba:  «  su  vida  triste  ».  Es 
en  4.t  Fou  impresa  a  Valladolid  en  17  de  septembre  de 
l'any  1507. 

Aitals  són  les  noticies  que  d'aquest  llibre  ens  dóna  el 
Registrum  de  don  Ferran  Colom,  sots  el  núm.  3.324  (1);  diu 
ademés  que  li  va  costar,  comprat  a  Medina  del  Campo,  quin- 
ze maravedisos.  El  llibre  dèu  haver-se  perdut,  per  quant 
l'Aguiló,  qui  feu  viatge  a  Sevilla  per  a  pendre  nota  dels  lli- 
bres catalans  que  quedaven  a  la  Colombina,  descrigué 
aquesta  edició  seguint  la  noticia  de  don  Ferran. 

Se  tracta  aqui  d'una  traducció  castellana  de  l'obra  de 
Mossèn  Corella,  que  trobarem  tot  seguit  impresa,  y  el  text 
original  de  la  qual  figura  així  mateix  en  el  nostre  volum. 

13)  (1510)  «  La  Historia  de  Joseph  fill  |  del  gran  pa- 
triarcha  Jacob,  |  ordenada  per  lo  reuerend !  mestre  Joan  Roiç 
de  Corella,  caual  |  ler  e  mestre  en  sacra  theologia.»  Aquest 

|2I  feídotía  ^c  ^o(tç\i  fill 
bd  gra  patrmrc^a  S^cob 
«.^Jozdcmdapcrlo  rcueroid 
mcflre^oati  roíc  tccoiúUamX 
Icr  c  mcíïrc  en  facmt|?colosia 

és  el  títol  de  la  portada.  Segueix  al  v°  d'aquesta  primera  fu- 
lla una  estampa  de  la  cruciflxió;  y,  en  la  plana  següent,  sig- 
nada a  ij,  el  text: «  Prologo  (sic)  de  la  ystoria  de  Joseph,  |  fill 
del  gran  patriarcha  Jacob.  >  Acaba,  en  el  revers  del  full  c9, 
ab  els  mots:  «...perdi  es  stada  ma  vida  trista.  |  Oeogracias.» 


(1)    Cfr.  Gallardo,  obr.  cit.;  II,  535. 


1^2olo0o  ocla  plloiía  oc  ^ofcpt 
fill  Dcl  gran  patriarc|?a  ^acob 


^^^frquc  manifd^amenf  fcmoltre:c5no^ 

dbvirtuofdviDd  cnla  fuanwgdfat  lur 
rpera{afermen,E)ercrmre  cnpulgarí)c 
tTaUoana^fdrla  (^o:ia  De  aqU  be  Pirrore  ejcemple 
Jofcplj  fill  Dd  gra  patriarclpa  jdcob.CBnla  virtuós 
fa  vm  61  qual  ab  lum  clara  fe  corépia  cò  la  Diürna 
^iDencía  fctid  fo:va:c  q  fiam  atribolaré  co  a  bcni^ 
grte  fenço:  e  pareiper  majoi  be  tiollre  conipo2ta. 

^cl  ^op  que  per  enueja  los  altres 

germans  ajofcpS?  tmicn, 

Símqm  trilla  mifera  cnuqa.qabttml 
(litd  vUd  mirat  les  p20fperttate  femp^e 
be  plo:a:ab  lo  ven  6le6  fuce  moztals fat 

getes:l?auía  nafrat  loe  animo©  c  pcfee 

bels  fills  bel  gra  patriarcbajacobiq  alguna  cofa 
a  lor  pííla  De  tan  gra  offenra  pfenrar  nos  pobla:có 
la  mafueta  benigne  pfencia  be  lur  germà  )orepl?:lo 
qual  fon  pare  jacob  mes  quels  altres  amaua  l^er 
que  nat  De  mare  íleril  enlo  tq^s  6la  fua  eoat  antiga 
era  fill  De  aqlla  benufta  e  bella  lR3cl?el:^la  qual  en 

treball  be  fartfía  belírofa  era  Itat  fael  íauèt  quatoi 
yc  an^s  De  laba  foa  oncle.lbauia  racl?el  ab  gra  boí- 
lojbe  jacobialaímaua  mo2t  pagat  lo  general  oeurc 
Deí:a  t  a  jofepl?  fou  fill  ni  rinuí s  e  beUa  fcmblaça  e 
fi^ra  foa.lo  qual  jacob  fon  pare  guarbaua  co  a  pe 

a  n 


La  Historia  de  Joseph;  fol.  a2. 


^  2.   BIBLIOGRAFÍA 


En  8.^  de  26  fulles,  la  darrera  de  les  quals  és  en  blanc. 
Lletra  gòtica  de  dues  mides,  ab  caplletres  ornades.  Aquesta 
estampació  ha  estat  atribuida  per  alguns  bibliògrafs  a  l'im- 
pressor valencià  Lope  de  la  Roca;  en  aital  cas  deuria  co- 
rrespondre als  anys  abans  de  1498,  en  que  aquell  morí. 
Emperò  en  Serrano  y  Morales  l'adjudica  an  en  Joan  Jofre, 
y  la  suposa  feta  devers  l'any  1510.  L'únic  exemplar  cone- 
gut actualment  és  a  la  Biblioteca  Universitària  de  Va- 
lencià. 

14)  (1513)  [Lo  Quart  del  Cartoxa.]  Fot.  II:  « Comen- 
ça lo  Quart  del  Cartó  |  xa  aromançat,  corregit,  sme  |  nat  e 
ben  examinat  per  lo  re  |  uerent  e  magnifich  mestre  Jo  |  han 
Roiç  de  Corella,  caualler  |  e  mestre  en  sacra  theologia.  I  De 
la  passió  del  Senyor  Nostre.  Capitol  I. »  Acaba  el  text  en  el 
fot.  cjrxix;  y,  al  verso  d'aquesta  mateixa  fulla,  compareix 
la  <  Taula  del  Quart  del  Cartoxa »,  qui  omple.  Juntament  ab 
el  segell  de  Vimpressor,  tota  la  plana.  A  la  cara  anterior  del 
fol.  cxxx.  hi  ha  la  «Oració  a  la  Senyora  Nostra  |  tenint  son 
fill  Deu  Jesús  en  la  falda  deual  |  lat  de  la  creu»,  completant- 
se  ab  el  següent  colofó:  «  A  lahor  e  glòria  de  nostre  Senyor 
Deu  Jesu  I  crist  e  de  la  Sacratissima  Verge  Maria,  ma  |  re 
sua,  es  acabat  lo  present  libre,  nomenat  |  lo  Quart  del  Car- 
toxa, corregit  y  smenat  per  |  lo  molt  reuerent  e  magnifich 
mestre  Jo  |  han  Roiç  de  Corella,  caualler  e  mestre  en  sa  I 
era  theologia.  E  fonch  empremptat  en  la  |  molt  insigne  e 
metropolitana  ciutat  de  Va  i  lencia  per  Gorge  Costillal  fslcj, 
a  .xxiiij.  dies  del  |  mes  de  maig  de  lany  M.d.xiij.  >  El  verso 
iVaquest  darrer  full  és  en  blanc. 

Volum  de  130  fulls,  de  format  idèntic  al  dels  altres 
Cartoxans.  Exemplar  en  l'Institut  d'Estudis  Catalans  (fons 
Aguiló). 

1 5)  (1318)  «  Lo  Primer  del  Cartoxa  »,  títol  xilograflat, 
en  tres  linees,  damunt  del  primer  full.  Al  revers  del  mateix  hi 
ha  una  estampa  del  Crist,  a  tota  plana.  En  el  segon  fol.:  <  Pro- 
lech  del  trellador  »,  a  dues  columnes,  ocupant  tota  la  pàgina. 
El  text  ocupa  fins  al  fol.  139;  en  el  fol.  139  v."  hi  ha  la  taula, 
a  la  qual  segueix  «  La  Vida  de  la  Sacratissima  Verge »  d'en 

d 


XXTJ  OBRES   DK  J.   ROIÇ   DK   CORILLA 

Corella,  ocupant  tres  plattes.  Al  verso  del  darrer  full  hi  ha  el 
colofó:  €  Acaba  la  primera  part  del  Car  |  toxa  en  la  vida  de 
lesus,  Deu  hi  Senyor  nostre,  trelladada  {  de  lati  en  valencia- 
na lengua  per  lo  manifich  hi  re  |  uercnd  mestre  Joan  Roiç  de 
Corella,  Caualler  |  hi  Mestre  en  sacra  theologia,  hi  per  ell 
mateix  |  corregit,  smenat  hi  ben  examinat.  A  prega  |  ries 
del  molt  reuerend  y  magnifich  frare  |  Jaume  del  Boch  (slc^, 
Caualler,  religiós  del  |  sagrat  ordre  de  la  sagratissima  Se- 
nyora I  nostra  Verge  Maria  de  Montesa.  A  de  I  speses  de 
Joan  Trinxer,  mercader  de  I  libres,  ciutadà  de  Barselona.  | 
Estampat  en  la  insigne  ciutat  |  de  Barselona  per  mestre  | 
Joan  Rosembach,  ale  |  may,  a  .xvj.  del  mes  |  de  Octubre, 
Any  I  Mil.D.xviij. »  (Segell  de  Pimpressor.) 

Volum  de  141  fulles.  Exemplar  en  la  Biblioteca  de  la 
Universitat  de  Barcelona. 


§  3.    El  *Jardinet  d'Orats  » 

Coneguda  ja,  per  la  enumeració  precedent,  aquella  part 
de  la  producció  d'en  Roiç  de  Corella  que'ns  llegaren  impre- 
sa els  segles  xv  y  xvi,  anem  a  veure  ara  l'altra  part,  qui  ro- 
mangué  impublicada,y  la  conservació  de  la  qual  devem  prin- 
cipalment a  dos  manuscrits  coetanis  de  l'autor.  Ja  s'ha  dit 
que  l'obra  inèdita  del  poeta  valencià  és  més  important  que 
lo  que  se  li  coneix  imprès;  y  això  és  cert,  no  per  la  quanti- 
tat, sinó  perquè  aquella  ens  ofereix  l'aspecte  més  original 
de  la  personalitat  literària  d'en  Corella,  fins  al  punt  de  que, 
si  els  manuscrits  haguessin  desaparegut,  no  sabríem  ara 
explicar-nos  la  raó  del  gran  renom  assolit  de  son  vivent  per 
l'escriptor  valencià. 

El  primer  en  antiguitat  dels  manuscrits  d'obres  de  Mos- 
sèn Corella  és  el  conegut  per  Jardinet  d'Orats,  acabat  l'any 
148tí  per  Narcís  Gual  (o  Gall),  y  el  qual  ens  ofereix  la  més 
heterogènia  replega  de  materials  literaris,  deguts  a  autors 
catalans  y  valencians  d'aquell  temps.  El  còdex  en  qüestió 
està  avui  custodiat  a  la  Biblioteca  Universitària  de  Barce- 
lona (21-4-1),  y  abans  de  l'any  1835  pertanyia  als  Carmeli- 


§3-   =L    cJARDIMET   d'oRATS  >  Mvij 

tana  Descalços  de  la  nostra  ciutat.  En  aquesta  llibreria  el 
vegé,  de  primer,  el  P.  Villanueva,  al  qual  devem  la  noticia 
més  antiga  que  posseim  del  manuscrit  en  qüestió  (1).  Tam- 
bé en  prengué  notes  en  Torres  Amat,  qui  les  aprofità  per  a 
diferents  articles  del  seu  Diccionario. 

Se  tracta  d'un  groixut  volum,  del  format  de  150  X  200 
milímetres;  els  seus  300  fulls  actuals,  en  els  que  hi  cal  com- 
pendre  una  portada  y  la  molt  detallada  taula  qui  apareix  a 
la  fi,  estan  escrits  de  tant  desigual  y  incorrecta  manera,  que, 
en  ocasions,  se  fa  molt  dificultosa  la  lectura  de  les  composi- 
cions en  prosa  y  en  vers  que  conté.  Això  és  degut  a  dues  cau- 
ses, de  les  quals  ha  d'ésser  inculpat  l'escrivent,  o  sia  el  sus- 
dit Qual:  la  mala  caligrafía  y  la  poca  escrupulositat  de  la 
copia.  Del  primer  defecte  pot  un  hom  eixir-ne  triomfant  ab 
bona  voluntat  y  aplicació;  mes,  en  quant  al  segon,  no  hi  ha 
rés  a  fer-hi:  versos  oblidats,  considerables  frases  saltades, 
interpretacions  capritxoses  de  passatges  que  no  degué  en- 
tendre prou;  tot  lo  qual  mimva  en  gran  manera  la  utilitat, 
incontestable  no  obstant,  que  de  l'estudi  d'aquest  document 
déu  esperar-se.  Encara  hi  ha  més:  el  Jardinetd'Orats,  en  son 
estat  actual,  acusa  haver  soferta  una  transformació  dels 
elements  qui  el  constituireu  en  un  principi,  havent  desapare- 
gut produccions  qui  figuren  en  la  taula,  y  compareixent-ne, 
en  cambi,  altres,  de  les  quals  no  fa  esment  aquella. 

No  és  ara  la  ocasió  d'esbrinar  a  què  pogué  obeir  el  cam- 
bi de  que  acabem  de  donar  compte,  ni  si  fou  intencionada  o 
fortuïta  la  transformació:  si  per  una  part  indueix  a  creure 
lo  segon  l'haver  estat  relligades  sense  ordre  les  seccions  en 
que  fou  desaparellat  el  manuscrit  d'en  Gual,  afegint-se-hi 
elements  estranys  al  mateix,  dóna  lloc  a  creure  que  no  fou 
sense  intenció  que's  feu  desaparèixer,  entre  altres  coses,  va- 
ries obres  de  Mossèn  Corella,  una  de  les  quals  també  fou 
extirpada  de  l'altre  manuscrit  de  que'ns  vagarà  parlar.  Sia 
lo  que  vulgui,  ens  interessa  per  ara  pendre  nota  de  les 
obres  de  l'autor  valencià  que'l  manuscrit  contenia  y  dir,  de 
passada,  quines  són  les  que  ara  s'hi  troben. 

Començarem  transcrivint  el  títol  o  portada  de  l'aplec, 


(1)    Villanueva:  V/a/•e///era/•|•o  (Madrid,  1851);  XVIII,  224. 


xxviij  OBRES   Dt  J.   KOIÇ  OK  COKBLLA 

de  bastant  dificultosa  lectura  pel  mal  estat  de  conservació 
d'aquest  primer  full  del  còdex: 

«  [LiBRE  i]ntitulat  Jardinet  de  i  Obats,  compost  de  di- 
uerses  proses  y  rims.  En  moltes  lengues.  |  Los  principals  auc- 
tors  delí  son:  I  Mossèn  Joan  Roig  de  Corela  valentia;  I  Mos- 
sèn Bernat  Fenollar  valentia;  j  en  Vidal,  en  Verdanza  y  |  en 
Vilaspinosa  notaris  de  Valentia;  |  mossèn  Joan  Scriua  caua- 
ller  de  Valentia;  |  lo  magnifich  Comanador  Stela  de  Barce- 
lona; I  Miquel  Stela  de  Barcelona;  |  Romeu  LuU  català;  I  lo 
comanador  Rochaberti  c[atala];  |  Mossèn  Pere  Toroella  ca- 
talà; I  Pere  Joan  Ferrer  caualler  cata[lal;  I  de  Claudiano 
poeta  y  de  Ouidi  versions;  |  Francesch  Alegre  de  Barcelo- 
na; I  Guillem  Oliuer  de  Barcelona;  |  lo  Compte  de  Oliua;  i 
Moreno  y  [Xer]ebia  vale[ncians]. » 

Hem  de  declarar  Ilealment  que  la  lectura  de  l'atribut 
«  català  »  a  favor  d'en  P.  J.  Ferrer  no  podria  ésser  garanti- 
da: altres  hi  han  llegit  «  valencià  >,  y  lo  borrós  de  la  tinta  y 
un  forat  del  paper  donen  realment  lloc  a  dubte.  Igualment 
hem  hagut  d'interpretar,  en  la  darrera  ratlla,  el  nom  <  Xe- 
rebia»,  induint-nos-hl  el  trobar-se,  en  efecte,  dintre'l  llibre, 
una  ♦  l&tre  damor  de  Mossèn  Xerabia  a  Dona  Brlanda  »,  acu- 
sada igualment  per  l'index  (en  aquest  se  llegeix  Xerebia). 

Passem  llista  de  les  composicions  d'en  Corella  que  de- 
clara la  taula,  y  de  les  que  no  declara: 

a)  <La  vida  de  Sancta  Anna  feta  per  lo  magnifich  mos- 
sèn Joan  Roizde  Corella,  caualler  de  Valencià,  estudiant  en 
sacra  teolagia;  dirigida  a  la  magni[fi]ca  Senyora  Montpa- 
laua  de  Castellui;  carta  1.  >  (Figura  en  el  llibre,  en  el  full 
que  marca.) 

h)  c  Lamentacions  de  Mirra  e  Narciso  e  Tisbe,  per 
mossèn  Corella,  caualler,  en  sacra  teolagia  professor;  [car- 
ta] 64. » (D'acord  ab  el  llibre.) 

c)  c  Istoria  de  Biblis  qui  se  anemora  de  Cano,  son  ger- 
mà, feta  per  lo  re[ueren]d  m[ossen]  Corella;  [carta]  80. » 
(Comença,  més  exactament,  en  el  revers  del  full  79.) 

d)  «Tregedia  de  Caldesa,  feta  per  Mossèn  Corella; 
[carta]  84.  >  (D'acord  ab  el  llibre.) 

c)  <  Istoria  de  Leander  y  de  Ero,  feta  per  mestra  Core- 
lla; [carta]  131.  >  (Es  d'acord.) 


§  3-    BL    <JARDINET   d'ORATS  > 


f)  « Les  tres  lissons  de  morts,  fetes  per  mossèn  Core- 
11a;  [carta]  141. »  (Han  desaparegut  d'aquest  indret  del  ma- 
nuscrit tres  fulls,  el  primer  dels  quals  degué  contenir 
aquesta  obra.  La  mutilació  afecta  ja  a  l'acabament  de  l'an- 
terior Istoria  de  Leandcr.) 

g)  «Letre  de  amor  feta  per  lo  predit;  [carta]  142.» 
(Desapareguda  igualment.  Encara  el  full  143,  desaparegut, 
contenia,  segons  la  taula,  el  psalm  de  miserere  mei,  en  cas- 
tellà, que  no  creiem  pas  fos  obra  del  nostre  autor.) 

fi)  [«A  Caldesa».]  (Al  verso  del  fol.  148  compareix 
aquesta  composició,  sense  títol,  precedida  no  més  pel  nom 
de  «IVlossen  Corella».  La  taula  del  manuscrit  no  registra 
aquesta  peça.) 

i)  «  Visió  del  Judici  de  Paris,  fet  per  mossèn  Joan  Scri- 
ua,  ab  la  al•legoria  de  aquell, feta  per  mossèn  Corella;  [car- 
ta] 151. »  (Existent  en  el  manuscrit.) 

/)  «  Letre  de  amor  per  (Caldesa  [mol  esborrat])  Mestra 
Corella  a  Caldesa;  [carta]  162.  Letre  del  predit  a  ella  ma- 
teixa; ibidem. »  (Abdües  lletres  han  desaparegut  ab  les  fu- 
lles 162  y  163  del  manuscrit,  qui  manquen  en  aquest  indret.) 

k)  .Prolech  en  la  Istoria  dejoseph,  fill  del  gran  pa- 
triarcha  Jacob,  ordenade  per  mestre  Corella;  [carta]  166. » 
(Figura  en  el  seu  lloc.) 

0  ♦  Cobles  de  Mossèn  Corella  a  Caldesa;  [carta]  194. 
Resposta  de  Caldesa  a  mossèn  Corella;  ibidem.  Cobles 
sparses  de  Caldesa;  [carta]  196.  >  (Aquestes  tres  composi- 
cions, relacionades  entre  si,  figuren  en  el  lloc  que  s'indica 
del  manuscrit.) 

m)  « Letre  de  mossèn  Corella  a  Yolant  Durleda;  [car- 
ta] 198.  Letre  del  predit  a  ella  mateixa;  ibidem. »  (Són  en  el 
lloc  indicat,  emperò  començant  en  el  verso  del  full  ante- 
rior.) 

nj  [« Requesta  damor  de]  Mossèn  Corela. »  (Aquesta 
composició,  que  no  és  inscrita  a  l'índex  del  manuscrit,  ocu- 
pa en  part  la  fulla  198.) 

En  resum:  el  Jardinei  d' Orats  ens  ha  conservades  onze 
peces  literàries  de  Mossèn  Roiç  de  Corella,  y  ens  dóna  noti- 
cia d'altres  tres,  desaparegudes  del  manuscrit:  aquestes 
darreres  són  les  que  hem  marcades />,  g),/). 


OBRES    DK  J.   ROIÇ   DK   COKELLA 


§  4.    Còdex  de  la  Biblioteca  Mayansiana 

El  segon  dels  manuscrits  d'obres  de  l'escriptor  valencià 
y  el  més  important  dels  dos,  és  actualment  conservat  a  la 
Biblioteca  Universitària  de  Valencià-  No  conté,  d'acord  amb 
el  seu  títol,  sinó  les  Obres  de  Mossèn  Corella,  essent  lo  sufi- 
cient complet  y  correcte  el  text  de  les  mateixes,  per  a  que, 
grncies  a  ell,  fos  possible  en  els  nostres  temps  una  publi- 
cació de  quasi  tota  l'obra  literària  original  de  l'autor. 

Aquest  còdex  fou  ja  conegut  d'en  Ximeno,  qui  el  pogué 
veure  en  la  llibreria  del  canonge  Mayans  y  Siscar.  Abans 
havia  estat  en  poder  d'un  don  Pedró  de  Rojas,  el  nom  del 
qual  figura  manuscrit  en  la  primera  fulla.  A  la  mort  del  ca- 
nonge passà  cl  còdex  a  mans  d'en  Josep  M.  Mayans,  comte 
de  Trigona,  el  qual  se'l  vengué  an  en  Josep  M.  Torres,  bi- 
bliotecari de  la  Universitat  de  Valencià;  actualment  el  guar- 
da, com  hem  dit,  aquest  establiment,  sots  la  sigla  88-4-19. 
La  seva  descripció  ha  estat  feta  dues  vegades:  per  L.  d'On- 
talville  (I)  y  per  J.  Massó  y  Torrents  (2). 

Constitueix  un  volum  de  280  X  204  milimetres,  compost 
per  243  fulles,  escrites  a  ratlla  tirada  a  les  darreries  del 
XV."  segle.  Té  caplletres  vermelles,  molt  senzilles,  essent 
la  caligrafía  de  tot  el  còdex  sumament  clara  y  posant  de 
manifest  una  gran  cura  per  part  de  l'escrivent;  de  lo  qual 
prové  la  correcció  del  text,  qui,  en  general,  no  deixa  gaire 
a  desitjar  en  aquest  punt. 

La  laula  de  les  obres,  qui  figura  enfront  del  llibre,  acusa 
les  següents: 

A)  « Lo  rahonament  de  Thelamo  e  de  Vlixes,  sobre  les 
armes  de  Achilles,  en  cartes  .i.  » 

B)  «  Lo  plant  dolorós  de  la  Reyna  Ecuba,  sobre  la  mort 
de  Priam,  en  cartes  .iiij.  >  (Es  cl  text  qui  fou  objecte  de  la 
edició  núm.  9.  Vegi's  la  bibliografia.) 

C)  «  La  istoria  de  Josef,  en  cartes  .viij. » (Vegi's  la  edi- 
ció núm.  13.) 


(1)  fíevista  dC  Catalunya  (Barcelona,  1897);  pàg.  166. 

(2)  Revista  de  Bibliografia  Catalana;  VI,  146. 


8  4.    CÒDEX    DE    LA    B.    MAYANSIANA  xxxj 

D)  « La  istoria  de  Leander,  en  cartes  .xxv. » (Text  e) 
del  Jardinet  cTOrals.) 

E)  <La  suplicacio  de  natura  humana,  en  cartes  .xxxiiij.  > 
(Aquest  text  ha  desaparegut,  havent  estat  maculada  del  da- 
rrera la  fulla  susdita,  ont  començava  la  Suplicacio,  y  arren- 
cades les  dues  fulles  següents,  .xxxv  y  xxxvj.) 

FJ    <  Les  liçons  de  morts,  en  cartes  .xxxv. »  (Perdudes.) 

G)  «  La  letra  que  Honestat  escriu  a  les  dones,  en, car- 
tes .xxxvj. »  (No  roman  d'aquesta  obra  sinó  l'acabament, 
ocupant  la  primera  cara  del  full  .xxxvij.) 

W  '  La  tragèdia,  en  cartes  .xxxvij. »  (Es  el  text  dj  del 
Jardinet.) 

I)  «La  letra  que  Veritat  escriu  a  les  dones,  en  cartes 
.xxxx.  > 

^  « La  demanda  quel  senyor  Príncep  Don  Carles  de- 
mana, en  cartes  .xxxxv. » 

K)  «La  lamentació  de  Mirra,  filla  de  Cinaras,  en  car- 
tes .Ij.  La  faula  de  Narçiso,  en  cartes  .Iv.  La  poesia  de  Pira- 
mus  e  Tisbe,  en  cartes  .Iviij. »  (Les  tres  peces  no  formen 
sinó  una  sola  composició,  corresponent  al  text  b)  del  Jar- 
dinet.) 

L)  «La  lamentació  de  Biblis,  germana  de  Cauno,  en 
cartes  .Ixj.  (Es  el  text  c)  del  manuscrit  esmentat.) 

M)  «  La  poesia  ho  faula  de  Jeson  hi  Medea,  en  cartes 
.Ixiiij. » 

S')  «Lo  parlament  ho  collaçio  que  en  casa  de  Beren- 
guer Mercader  se  esdeuench,  en  cartes  .Ixxv.  La  faula  de 
Orfeu,  en  cartes  .Ixxx.  La  faula  de  Silla,  filla  del  Rey  Niso, 
en  cartes  .Ixxxiij.  La  faula  de  Paçife,  muller  del  Rey  Minos, 
en  cartes  .Ixxxv.  La  faula  o  poesia  de  Progmes  e  Filomena, 
germanes,  e  del  Rey  Tereu,  en  cartes. Ixxxvj. » (Tots  aquests 
títols  no  formen  sinó  una  sola  composició,  encara  que  en  la 
taula  apareguin  com  peces  separades.) 

0)  «  La  letra  fengida  que  Achilles  escriu  a  Poliçena  en 
lo  setge  de  Troya,  e  la  resposta,  en  cartes  .Ixxxxj. » 

P)  «Lo  johy  de  Paris,  ab  la  al•legoria,  en  cartes 
.Ixxxxij. » (Vegi's  el  text  i)  del  Jardinet.) 

Q)  « La  istoria  de  la  gloriosa  Senta  Magdalena,  en 
cartes  .C. » 


jcxxij  OBRKS   DE  J,    ROIÇ   DE   CORELI.A 

R)  c  La  sepultura  de  Mossèn  Franci  Aguilar,  en  cartes 
.cxvj. » 

S)  « La  vida  de  la  gloriosa  Senta  Anna,  en  cartes  xxxj. » 
(Vegi's  el  núm.  2  de  les  edicions.) 

T)  « La  vida  de  la  sacratissima  Verge  Maria,  mare  de 
Deu,  senyora  nostra,  en  rims,  en  cartes  .cxxx.  »  (Publicada 
ja  en  les  edicions  núms.  8  y  15.) 

\.3.  taula  del  còdex  s'interromp  aquí;  emperò  en  lo  escrit 
del  volum  se  continuen  les  següents  obres,  en  vers  totes 
elles: 

L•l  «Oració  a  la  sacratissima  Verge  Maria,  tenint  son 
fill,  Deu  Jhesus.en  la  falda,  deuallat  de  la  creu  •;  fol.  cxxxliij. 
(Editada  ja:  edicions  núms.  5,  6, 7  y  14.) 

V)  « De  Mossèn  Corella,  per  Caldesa»;  fol.  cxxxv.  v." 
(Correspon  al  text  h)  del  Jardinet.) 

X)  «Descriu  Mossèn  Corrella  (sic)  la  sepultura  de  sa 
enamorada »;  fol.  cxxxvj.  v.° 

}')    «  Dell  mateix,  a  sa  enamorada  >;  fol.  cxxxvij. 

Z)  « Demana  Mossèn  Fenollar  a  Mossèn  Corella  •;  foli 
cxxxvij.  v.° 

/la)  « De  Mossèn  Corella »  (composició  qui  comença: 
« Ab  los  peus  verts... »);  fol.  cxxxviij.  v." 

Bi)    <  Dell  mateix  a  Bernat  del  Bosch  >;  fol.  cxxxviiij. 

Ca)  «Dell  mateix»  (comença:  «Mos  vils  tanquats...  •); 
fol.  cxxxviiij.  V." 

/>a)  «Cobla  que  legint  la  per  larch  diu  contcntament, 
e  legint  la  per  mitat  diu  descontentament.  De  Mossèn  Co- 
rella»; fol.  cxl. 

£"2)    <  Dell  mateix  » (comença:  <  Losqui  amau...  »);fol.  cxl. 

Fi)  «Cobla  esparça,  delí  mateix»  (comença:  «Sln  lo 
mal  temps... »);  fol.  cxxxx.  v." 

Gt)  «  Demana  Mossèn  Corella  al  Senyor  Princep.  Res- 
pon lo  Senyor  Princep»;  fol.  cxxxxj. 

Hi)  <  Demana  Mossèn  Fenollar  a  Mossèn  Corella.  Res- 
pon Mossèn  Corella»  (comença  la  demanda:  «Ma  volen- 
tat...  •);  fol.  cxxxxj.  v." 

/i)  «Dell  mateix»  (comença:  «No  fon  tan  gran...  >): 
fol.  cxzxzij. 

Finalment,  en  el  revers  d'aquest  mateix  full,  hi  ha  la 


§  5-    CANÇONERS    DK    PARÍS  XXXÜj 

« Cobla  que  Mossèn  FenoUar  trames  a  Mossèn  Corella,  que 
legint  la  tota  diu  mal  e  legint  la  per  mitat  diu  be  »;  ab  la  qual 
entenem  que  l'escrivent  volgué  cloure  l'aplec  de  totes  les 
obres  de  l'autor  mereixedores  d'ésser  conservades.  Mans 
més  modernes  ompliren  d'altres  escrits  els  fulls  següents 
qui  restaven  en  blanc. 

El  còdex  qui  ens  ocupa  té,  com  se  veu,  una  grandíssima 
importància.  Deixant  apart  les  tres  peces  desaparegudes 
(E,  F,  G),  ens  ha  conservades  trenta-una  obres  de  Mossèn 
.  Joan  Roiç  de  Corella,  de  les  quals  onze  tant  solament  ens 
són  conegudes  per  altres  documents:  C,  S,  T,  U,  per  edi- 
cions ümpreses;  D,  H,  K,  L,  P,  V,  pel  Jardinet  d'Orats;  Gj, 
per  altre  còdex  de  que  parlarem  tot  seguit. 


§  5.    Cançoners  de  Paris 

El  còdex  espanyol  núm.  479  de  la  Biblioteca  Nacional 
de  París,  destinat  en  la  quasi  totalitat  del  seu  volum  a  obres 
de  l'Auzias  March,  ens  ofereix  a  la  fi  (fol.  176)  alguns  ver- 
sos de  Mossèn  Corella.  Són  els  següents: 

a)  «  Sil  ferro  calt  —  refreda  la  ma  casta...  »  Correspon 
als  textes  h)  y  V)  dels  altres  manuscrits. 

6)  «Ffenix  del  mon  — de  quil  saber  stilla...»  Corres- 
pon a  Gj  del  còdex  de  la  Mayansiana. 

Y)  «Dunbelljoyell  — senyor,  tinch  inventiva...»  Sónels 
versos  ab  que  termina  una  de  les  cartes  de  Mossèn  Corella 
al  Príncep  de  Viana  (Debat  epistolar,  251  -262),  considerats 
aquí  com  a  obra  independent. 

Aquest  manuscrit  data  de  1541,  en  que,  segons  consta, 
l'acabà  d'escriure  en  Pere  Vilasaló,  prevere  barceloní. 

Parlarem,  no  més  per  a  descartar-les  dels  nostres  estu- 
dis, d'algunes  composicions  poètiques  atribuïdes  al  nostre 
autor. 

En  el  famós  Cançoner  d'obres  enamorades,  que's  conser- 
va a  la  Biblioteca  Nacional  de  París,  compareixen  dues 
poesies  a  nom  de  Mossèn  Barthomeu  de  Corella,  seguides 
d'algunes  altres  d'anònimes.  En  Torres  Amat,  qui  rebé  d'en 


OBRES   DK  J.   ROIÇ   DE  CORELLA 


Tastu  abundants  apuntacions  sobre'ls  poetes  del  susdit 
Cançoner,  atribuí  totes  aquestes  obres  a  Mossèn  Joan  Roiç 
de  Corella,  en  l'article  del  Diccionario  que  dedicà  al  nostre 
autor.  En  F.  Pelay  Briz,  a  l'exemple  del  seu  antecessor,  feu 
llista  de  varies  obres  d'en  Roiç  de  Corella,  incloent-n'hi 
una  de  les  anònimes  del  Cançoner  de  París  («Retorn,  re- 
torn, nostre  bona  amistat...  >).  Emperò  s'ha  convingut  ja  fa 
temps  en  que  aquell  Barthomeu  de  Corella  És  un  autor  dis- 
tint del  qui  ens  ocupa;  y,  en  quant  a  la  composició  suara  es- 
mentada, compareix  a  nom  d'en  Lluís  de  Requesens  en  el 
cançoner  català  de  Saragoça. 


§  6,    Conjunt  de  r^opus»  corella 

Considerada  en  conjunt  tota^'obra  de  l'escriptor  valen- 
cià, que  acabem  de  presentar  seguint  un  ordre  merament 
bibliogràfic,  s'ofereix  ja  a  primera  vista  per  a  una  clasifica- 
ció,  això  és:  en  obra  original,  y  treball  de  traducció. 

D'aquest  darrer  ordre  és  la  gran  tasca  de  vulgarització 
operada  ab  el  Viïa  Christi,  de  Ludolf  de  Saxonia,  conegut 
per  El  Cartoxà,  llibre  qui  assolí  en  els  segles  mitjos  una 
popularitat  extraordinària,  essent  traduit  del  llatí,  en  que 
fou  compost  per  son  autor,  a  les  principals  llengües  vul- 
gars. Dóna  la  coincidència  de  que,  mentres  s'imprimia  a 
Valencià  la  versió  d'en  Corella,  a  Lisboa  s'estava  estam- 
pant també  la  edició  del  text  portuguès,  feta  per  ordre  dels 
reis  de  Portugal  Don  Joan  Segon  y  Dóna  Leonor.  La  versió 
castellana  no  tardà  pas  molt  a  venir,  essent  estampada  en 
1502-3,  a  Alcalà  de  Henares,  per  manament  dels  Reis  Catò- 
lics d'Espanya.  Fou,  doncs.  Mossèn  Corella  qui  s'emprengué 
la  tasca  de  dotar  a  Catalunya  de  la  versió  del  Cartoxà  que 
cada  literatura  cobejava  posseir,  y  per  la  qual  veiem  inte- 
reésar-se  els  reis  mateixos;  si  entre  nosaltres  la  edició  del 
famós  llibre  no  assolí  la  magnificència  tipogràfica  de  que 
apareixen  revestides  les  de  Castella  y  Portugal,  és  perquè 
aquí  fou  fruit  de  la  iniciativa  privada  lo  que  allà  venia  pa- 
trocinat de  molt  amunt.  Per  això  la  sortida  a  llum  de  les 
quatre  parts  del  Cartoxà  ens  apareix  tant  estranyament  irre- 


§  6.   CONJUNT   DE   l'<OPUS»    CORELLÀ       XXXV 


guiar:  el  Quart  volum,  abans  que'ls  altres,  y  el  darrer,  qui 
era  el  Terç  de  l'obra,  devers  1502,  o  sia  uns  set  anys  després 
de  començada  la  publicació.  Y  això  que,  com  obra  del  nostre 
escriptor,  pot  afermar-se  que,  en  l'ordre  literari,  el  Cartoxà 
català  no  pot  desmerèixer  gens  comparat  ab  els  de  les  altres 
literatures  germanes. 

Les  quatre  parts  del  Vita  Christi  de  Valencià,  encara 
que  obrades  per  distints  estampadors,  no  deixen  d'oferir 
entre  elles  suficient  unitat  per  a  que,  ja  de  temps  antic  (de 
quan  degué  aparèixer  el  Terç  llibre),  fossin  relligades  de 
dues  en  dues,  seguint  l'ordre  propri,  o  sia,  el  Primer  y  el  Se- 
gon llibres  en  un  volum,  el  Terç  y  el  Quart  en  altre.  Així  y 
tot,  és  avui  per  avui  dificilissim  constituir  una  col•lecció 
dels  quatre  llibres,  en  la  qual  tots  ells  sien  perfets,  sens 
mancament  de  fulls  davant  o  darrera. 

Una  reimpressió  integral  d'aquesta  obra  en  els  nostres 
dies,  fóra,  doncs,  empresa  per  demés  meritòria,  majorment 
perquè  en  l'ordre  editorial  no  podria  oferir  cap  esperança  de 
remuneració.  Per  això  mateix  caldrà  fer-la  un  dia  o  altre, 
pel  bon  nom  de  Catalunya,  y  per  a  goig  dels  enamorats  de 
les  nostres  antigues  lletres. 

Obra  de  traductor  assenyat  y  conscienciós  és  encara  el 
Psalteri,  que,  com  hem  vist,  fou  publicat  a  Venècia  en  1490. 
No  deixarà  de  semblar  a  molts  un  poc  singular  aquesta  cir- 
cumstancia de  que  un  llibre  català  fos  estampat  tantdejorn 
fóra  d'Espanya;  sobre  tot  funcionant  ja  la  impremta  nor- 
malment en  distintes  localitats  de  la  Península. 

Hi  ha  a  Valencià,  en  la  Biblioteca  del  Capítol  metropo- 
lità, un  manuscrit  del  xv.«n  segle,  qui  conté  una  traducció 
catalana,  o,  si  es  vol,  valenciana,  dels  Salms  de  David.  En- 
tre'ls  bibliògrafs  valencians  s'és  anada  formant  la  tradició 
de  que  aquest  manuscrit  és  el  text  original  d'aquella  im- 
pressió veneciana  dels  Salms,  traduïts  per  Mossèn  Corella; 
y  aital  fet,  no  prou  comprovat,  quedà  ja  fixat  en  una  fulla 
de  guarda  que  fou  afegida  al  manuscrit  de  que's  tracta, 
en  1 820,  ab  ocasió  d'ésser  restaurat  y  reenquadernat  aquell. 

Emperò  el  senyor  Massó  y  Torrents  ha  fallada  ja,  y  en 
sentit  negatiu,  aquesta  qüestió:  «Feta  la  comprovació  — diu 


XXXyj  OBRES   DB  J.    ROIÇ   DB   COBBLLA 

>  —  de  la  impressió  ab  el  manuscrit,  resulta  que's  tracta  de 
»  dues  traduccions  completament  diferentes,  y  no  pot  creu- 
»  re's  que  tota  la  diferencia  vingui  de  les  correccions  y  de 

>  les  esmenes  que  al  treball  d'en  Corella  feu  en  Joan  Fe- 
»  rràn  de  Quivara,  al  fer  fer  la  impressió. »  Y,  per  a  deixar 
provada  la  seva  dita,  el  senyor  Massó  publica  els  salms 
primer  y  darrer  del  manuscrit  y  de  la  edició;  després  de  fet 
lo  qual,  afegeix  aquestes  paraules:  «  Ens  trobem,  doncs,  en 
» presencia  de  dues  versions  catalanes  distintes,  fetes  a 
» Valencià  en  el  xv."  segle:  la  de  Corella,  impresa  a  Vene- 
»  eia  en  1490,  y  l'anònima  del  present  manuscrit »  (1). 

Descartades  les  dues  publicacions  de  que  acabem  d'o- 
cupar-nos, y  aquell  Tractat  de  la  Concepció,  avui  perdut  (y 
sobre'l  qual  no  podríem  dir  més  de  lo  que  hem  copiat  en  la 
noticia  de  la  edició  del  mateix),  ja  no'ns  resta  a  considerar 
sinó  lo  que  propriament  forma  l'obra  literària  original  de 
Mossèn  Joan  Roiç  de  Corella,  aplegada  avui  y  per  primera 
volta  estampada  en  el  present  llibre,  segons  la  taula  qui 
segueix;  en  la  qual  resumim  les  indicacions  relatives  als 
textes  originals  ab  que  s'ha  pogut  comptar  per  a  establir  la 
edició. 


(1 )    Revista  de  Bibliografia  Catalana;  lli,  73. 


§  6.   CONJUNT   DE   I.'«OPUS>    CORELlA     XXXvij 


títols  de  les  obres 


TEXTES 
ORIGINALS 


I 

II 
III 

IV 
V 
VI 

VII 

VIII 

IX 

X 

XI 

XII 

XIII 

XIV 

XV 

XVI 

XVII 


XVIII 

XIX 

XX 

XXI 

XXII 

XXIII 

XXIV 

XXV 

XXVI 

XXVII 

XXVIII 

XXIX 

XXX 

XXXI 

XXXII 

XXXIII 

XXXIV 

XXXV 


Obres  en  prosa 

Rahonament  de  Telamo  e  de  Ulixes 
Plant  dolorós  de  la  Reyna  Ecuba    . 

La  Historia  de  Josef 

La  Historia  de  Leander  y  Hero    .    . 

Tragèdia  de  Caldesa 

Trihunfo  de  les  dones 

Debat  epistolar  entre  M.  Corella  y 

lo  Princep  de  Viana 

Lo  Jardí  de  Amor 

Lamentació  de  Biblis 

Historia  de  Jeson  e  Medea  .  .  .  . 
Parlament  en  casa  de  B.  Mercader . 
Letres  de  Achilles  e  Poliçena .    .    . 

Lo  Johi  de  París 

La  Historia  de  Santa  Magdalena.  . 
Sepultura  de  M.  Franci  Aguilar  .    . 

La  Vida  de  Santa  Anna 

Letres  a  Yolant  Durleda 

Obres  en  vers 

La  Vida  de  la  Verge  Maria  .  .  .  . 
Les  lahors  de  la  Verge  Maria  .    .    . 

Oració  a  la  Verge  Maria 

A  Caldesa 

La  Sepultura 

Cor  crudel 

iPot  matar  pietat? 

La  Balada  de  la  Qarça  y  la  Smerla. 

A  Bernat  del  Bosch 

Plant  de  Amor 

Cobla  de  dos  senys 

Desengany  

I  La  mort  per  amor 

Flors  del  saber 

Imperfecció  humana 

Sotsmissió  amorosa 

Debat  ab  Caldesa 

Requesta  d'amor 


13 


De  les  tres  columnes  de  la  part  dreta,  la  primera  res- 
pon a  la  descripció  del  manuscrit  de  la  Mayansiana,  pres  com 
a  base  de  la  nostra  edició;  la  segona  columna  fa  referència 


XXZTII]  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE   CORELLA 

al  Jardinet  d^Orats;  y  la  tercera  indica  els  textes  impresos, 
d'acord  ab  la  nostra  Bibliografia. 

Es  d'advertir,  eh  quant  als  títols  d'algunes  peces,  les 
VI  y  VIII,  per  exemple,  que  han  estat  establerts  d'acord  ab 
el  context  de  les  mateixes;  a  les  poesies  que  no  tenien  cap 
títol  els  n'hem  atribuït  un  a  quiscuna,  en  relació  ab  els  as- 
sumptes respectius;  de  tot  lo  qual  ja  serà  donada  raó  al 
tractar  de  cada  obra  per  separat. 

Y,  ab  tot  això,  hem  degut  renunciar  a  conèixer  algunes 
obres  d'en  Corella,  la  supressió  de  les  quals  en  els  manus- 
crits fa  creure  que  caldrà  donar-Ies  per  definitivament  per- 
dudes; y  són:  La  supllcació  de  natura  humana  (E);  Les  liçons 
de  morts  (F,  f);  La  letra  que  Honestat  escriu  a  les  dones  (G); 
Letra  damor  (g);  Letres  damor  per  Caldesa  (j). 

Únicament,  y  per  via  d'apèndix,  publiquem  el  final  de  la 
Letra  de  Honestat  a  les  dones,  fragment  qui  s'escapà  a  la 
mutilació  de  que  fou  objecte  el  còdex  de  la  Mayansiana. 


§  7.    Fortuna  literària  d'en  Roiç  de  Corella 

La  fama  literària  de  Mossèn  Joan  Roiç  de  Corella  ens 
apareix  ja  del  tot  formada  en  vida  seva;  y,  a  travers  dels 
alts  y  baixos  que  ha  vingut  experimentant  la  nostra  litera- 
tura, pot  dir-se  que  no  ha  fet  sinó  augmentar  fins  a  l'època 
present,  ab  tot  y  la  insuficient  coneixença  que  de  la  seva 
producció  han  tingut  quasi  tots  els  qui  se'n  són  ocupats. 

De  consideració  personal  recíproca  són  mostra  les  pa- 
raules que'l  Príncep  de  Viana  dedica  al  nostre  autor  y  les 
que  aquest  endreça  al  primer,  en  el  Debat  epistolar  que  me- 
dià  entre  ells.  El  Príncep  don  Carles  qualifica  (VII,  107)  de 
« graciosissima  epístola»  la  primera  resposta  de  Mossèn 
Corella,  <  la  qual  —  afegeix  —  de  dulce  estilo,  p^labras  pa- 

>  zibles,  hi  de  alto  compàs  e  sentencia...  puede  ser  en  abun- 
»  dancia  estimada».  A  la  segona  resposta  del  mateix  Core- 
lla, don  Carles  la  nomena  (VII,  265)  <  incomprendible  e  muy 

>  exuberante  epístola;  de  cuya  bellesa  los  oios  del  entendi- 
»  miento,  e  de  la  muncha  doctrina;  los  hohidos  de  la  suavi- 


§  7'      FORTUNA  LITERÀRIA  D'KN  R,  DE  CORELLA     XZXIX 

» dad;  el  gusto  de  las  otras  innumerables  partes  suyas,  a 
>  todos  tnis  flacos  sentímientos,  no  solamente  fartos,  ma 
» muncho  marauillados,  sin  duda  ser  confiesso ».  Val  a  dir, 
emperò,  que  aquests  elogis  encara  resulten  descolorits,  si 
se'ls  compara  ab  els  que  per  al  Príncep  hi  ha  en  les  epístoles 
que  en  Corella  li  escriu. 

També  és  elogiós  per  al  nostre  autor  el  preàmbul  ab 
que  Mossèn  Joan  Escrivà  se  li  dirigeix,  en  el  seu  Johi  de 
Paris,  induint-lo  a.pendre  la  ploma  per  a  declarar  «  de  la 
» fingida  visió  de  Paris  la  verdadera  al•legoria»,  seguint 
l'estil  de  les  altres  narracions  corellanes,  que  l'Escrivà  qua- 
lifica de  « elegants  poesies»  (XIII,  12). 

D'idèntica  faisó  són  les  lloances  que  fa  d'en  Corella 
Mossèn  Fenollar,  en  les  dues  demandes  que  aquest  li  en- 
dreça. 

c  Lo  crèdit  gran  que  de  subtil  entendre 

» vos  possehiu... » 
comença  per  dir-li  en  la  composició  sobre  si  Pot  matar  pie- 
tat (XXIV).  Y,  en  la  que  hem  intitulada  imperfecció  humana, 
ve  quasi  a  proclamar-lo  repòs  de  la  Teologia  (XXXII,  8).  An 
aquesta  segona  composició  pot  considerar-se  afegida  la 
famosa  cobla  de  dos  senys: 

«  Un  altre  Sent  Pau  —  no  sou  vos  mossenyer... » 
que  cal  llegir  per  meitat,  si  es  vol  conèixer  el  seu  recte 
sentit,  y,  per  lo  tant,  la  intenció  qui  la  dictà. 

En  realitat,  emperò,  aquestes  manifestacions  de  mutual 
estima  entre  dos  escriptors,  no  podrien  demostrar-nos  sinó 
la  cordialitat  de  relacions  qui  els  lligava,  de  la  qual  els  era 
plaent  fer  mostra  en  eixa  mena  de  torneigs  literaris,  qui  ho 
eren  així  mateix  de  polidesa  en  el  tracte  social. 

Algun  major  valor  té,  per  a  compendre  la  estima  que 
mereixien  les  obres  amatories  de  Mossèn  Corella  en  el  seu 
temps,  el  fet  de  que  en  Joan  Gaçull  posés  en  boca  d'unes 
dones,  en  el  Somni  de  Joan  Joan  (1),  les  següents  paraules: 


( 1 )    Cançoner  Satírica  Valencià;  ob.  II,  versos  795  y  seg. 


OBRES   DE  J.    ROIÇ   DE   CORKLLA 


<  Digau  nos  ^com 
»  Lo  deu  d'Amor  ha  nom  de  nom? 

»  — Digaus  ho  ella, 
»  Que  del  senyor  mossèn  Corella 

» Lig  los  mes  dies 
»  Totes  les  sues  pohesies »; 
conceptes  ab  els  quals,  emperò,  no's  pot,  com  ha  pretès 
nlgii  (1),  relacionar  els  immediats: 

«  —  Ay!  per  ma  fe, 
>  Saber  legir  es  molt  gran  be, 
» Sols  per  aço »; 
qui  deuen  referlr-se,  al  nostre  entendre,  únicament  y  en  ter- 
mes generals  a  les  ventatges  que'l  saber  llegir  proporciona. 

En  la  Qüestió  sobre  Veure,  Grat,  Enteniment  f  Voluntat, 
promoguda  per  Mossèn  Fenollar  a  Mossèn  Vidal,  a  en  Ver- 
danxa  y  a  en  Vilaspinosa  (2),  el  primer  conclou  fent  elecció 
de  jutge  a  favor  de  Mestre  Corella;  «lo  qui  en  Teologia... 
»  veig  huy  triomfar  »,  diu;  emperò,  la  veritat  sia  dita,  sense 
que  la  ciència  al•ludida  tingui  gaire  què  veure  ab  la  subs- 
tància del  debat.  Els  altres,  successivament,  accepten  aital 
jutge,  dedicant-li  també  extremats  elogis,  arribant  en  Ver- 
danxa  a  establir  que 

«  Virgili  viuint  —d'aquest  aprenguera; 

>  teolech  es  gran,  — doctor  laureat...»  etc; 
mentre  en  Vilaspinosa,  entre  altres  floretes,  li  dedica  les 
contingudes  en  aquests  versos: 

«  Si  Tulli  escrivint  —  a  vos  coneguera, 

»  ab  tan  gran  saber  —  que  Deu  vos  ha  dat, 

»  ni  prosa,  ni  rims,  —  james  componguera; 

»  oynt  vostre  dir  —  Misseu  no's  perdera; 

»  y,  Orfeu,  de  sonar  —  se  fora  dexat.  • 


(1)  Marti  Grajales:  Primer  tibro  impresa  en  Espolla 
(pàe.  19):  «Qazuli  refiere  que  saber  leer  es  un  gran  bien, 
»  solo  por  leer  sus  poesías  [den  Corella]. » 

(2)  Composició  qui  apareix  en  el  Jardinet  d'Orats,  y 
que  ha  estat  publicada  per  dues  vegades:  la  primera  en  Lo 
Llibre  dels  Poetas  (Barcelona,  1867),  per  en  Pelay  Briz,  y  la 
segona,  per  aquest  mateix  editor  en  el  fragment  del  susdit 
yarrf/V/e/ (Barcelona,  1868). 


§  7-    FORTUNA  LITERÀRIA  d'eN  R.  DK  CORELLA        xlj 

Emperò  Mossèn  Corella  no  cregué  oportú  intervenir  en 
la  Qüestió,  y,  en  defecte  d'ell,  aquella  fou  jutjada  per  en 
Miquel  Estela,  qui,  per  sa  part,  no's  mostrà  menys  elogiós 
envers  el  poeta  valencià.  En  efecte,  a  Mossèn  Corella  al•lu- 
deix en  aquests  versos,  posats  enfront  de  la  sentencia  dic- 
tada per  l'Estela: 

«  Lo  mestre  gran  —  de  la  seient  milicia, 
»  la  clara  lum  —  desta  ciutat  tamanya, 
•  labundant  riu  —  que  farta  tota  Spanya, 
» lo  foch  ardent  —  qui  encén  ver[aj  amicicia, 
>  la  tuba  gran  —  que  fa  ballar  justicia; 
»  si  en  tal  fet  —  no  vol  pronunciar... » 

Resulta  evident,  per  aquestes  referències,  lo  que  ja  hem 
afirmat  abans,  o  sia  que  en  el  seu  temps  y  entre  sos  contem- 
poranis, en  Roiç  de  Corella  era  una  figura  literària  alta- 
ment considerada;  y  que,  tot  y  essent  molt  gran  la  fama  de 
teòleg  qui  l'envoltava,  no  era  pas  esvaida  encara  la  noto- 
rietat dels  versos  amorosos  que  li  inspiraren  els  temps  de 
sa  jovenesa.  Això  és  lo  qui  apar  confirmat  en  Lo  Conort,  de 
Mossèn  Francesc  Ferrer  (1),  en  el  qual  l'autor  fa  comparèi- 
xer en  Corella,  per  a  posar  en  boca  seva  aquesta  estrofa, 
digna  pariona,  per  tots  conceptes,  de  les  qui  figuren  en  el 
Dehat  ab  Caldesa: 

«  Gens  no  cregau  —  que  la  vostr[a]  onor 
»  deffenen  vuy  —  nenguns  vostres  amichs, 
»  car  vostres  fets  —  son  pel  mon  tan  publichs, 
»  que  tothom  diu  —  que  us  cobriu  dun  pastor. 
»  A,  cos  gentil  —  de  calitat  vilana! 
5>  que  contraffeu  —  lavol  ca  escuder, 
»  ab  tal  barreig  — de  vostra  carn  luçana, 
»  quel  pudent  corp  —  feu  cenar  desparuer. » 
Això,  ab  la  explicació  qui  figura  poc  abans  en  el  poema 
d'en  Ferrer,  és,  sens  dubte,  remembrança  d'algun  episodi 
de  la  vida  de  Mossèn  Corella,  en  relació  ab  una  dóna,  qui 
podria  molt  ben  ésser  aquella  mateixa  Caldesa  de  La  Tra- 
gèdia, de  les  Coh/es  y  del  Debat. 


(1)    Torres  Amat:  Diccionario;  pàg.  232. 
/ 


Xlij  OBRES   DK  J.   ROIÇ   OK   COKELLA 

Després  de  tantes  manifestacions  encomiàstiques,  pro- 
duides,  com  s'ha  vist,  dintre'l  cercle  mateix  de  les  rela- 
cions literàries  del  poeta,  no'ns  cal  registrar  per  a  tot  el 
segle  XVI,  apart  de  les  edicions  del  llibre  del  Cartoixà  y  de 
\a  Historia  de  Josef,  fetes  entre  1500  y  1518,  descrites  en 
altre  lloc  (1),  sinó  el  fet  de  la  inclusió,  en  1541,  d'algunes 
obres  d'en  Roiç  de  Corella  en  el  manuscrit  de  les  d'Auzias 
March,  de  que  s'ha  parlat  (§  5).  Ni  al  fervor  apologètic  de 
rOnofre  Almudèver,  editor,  pels  anys  de  1560,  d'algunes 
obres  d'autors  valencians  del  segle  anterior,  sembla  haver 
interessat  per  a  rès  la  producció  del  nostre  poeta  (2);  tal- 
ment com  si,  ab  sa  mort,  hagués  desaparegut  de  sobte  tot 
fonament  a  l'admiració  que'ls  contemporanis  havien  demos- 
trada envers  ses  obres. 

Hem  de  creure  que  una  semblant  desviació  del  gust  del 
públic  ha  de  tenir  la  seva  explicació  precisament  en  la  pre- 
ponderància que  anà  adquirint,  ja  desde  les  darreries  del 
xv.'n  segle,  la  corrent  realista  dintre  la  escola  literària  de 
Valencià:  en  Jaume  Roig,  en  Bernat  Fenollar,  en  Jaume  Ga- 
çull  y  altres  escriptors  satírics,  s'enduen  el  favor  dels  lle- 
gidors, els  quals  poden  passar,  quasi  sense  transició,  de  les 
descripcions  més  plenes  de  picardia  de  llurs  autors  predi- 
lectes, a  les  altes  inspiracions  religioses  per  ells  mateixos 
conresades.  Ab  prou  feines  se  salva,  per  un  moment,  d'a- 
questa preterició,  el  gran  Auzias,  qui  consegueix,  en  1539, 
una  primera  y  única  edició  valenciana  de  ses  obres  (3),  ro- 


(1)  Pot  encara  tenir-se  compte  de  les  reimpressions  de 
La  Historia  de  la  Passió,  de  Fenollar  y  Martínez,  fetes, 
en  1518  a  Barcelona,  per  en  Pere  Posa,  y  en  1564  a  Valen- 
cià, per  Joan  Navarro,  en  les  quals  degué  ésser  reproduïda 
la  Oració  de  Mossèn  Corella,  que  ja  figurà  en  la  edició 
de  1493.  La  mateixa  oració,  sots  el  títol  de  Contemplació, 
aparegué  igualment  en  unes  Hores  de  la  Setmana  Sancla, 
estampades  a  Valencià,  en  1533,  per  en  Francesc  Díaz  Ro- 
mano. 

(2)  Vegi's  la  epístola  proemial  de  l'Almudèver,  repro- 
duïda en  el  nostre  Cançoner  Satlrich  Valencià. 

(3)  Totes  les  edicions  successives  d'Auzias  March,  en 
sa  llengua  original,  han  estat  fetes  fóra  de  Valencià:  vuit  a 
Barcelona  y  una  a  Valladolid.  Comptem  ja  entre  les  prime- 
res la  d'en  Amadeu  Pagès,  en  curs  de  publicació. 


§  7»   rORTUNA  LITERÀRIA  d'EN  R.  DE  CORELLA      xlüj 

manent  després  en  estat  de  pur  platonisme  l'afecció  envers 
el  poeta  dels  Cants  d'Amor,  per  part  dels  compatriotes  seus; 
els  quals  l'esmentaran  ja  a  totes  hores,  en  termes  cada  ve- 
gada més  encomiàstics,  a  mesura  que  anirà  creixent  l'admi- 
ració per  Auzias  March  en  els  països  de  llengua  catalana  y 
a  Castella  mateix. 

La  producció  original  d'en  Joan  Roiç  de  Corella  apar, 
doncs,  com  totalment  desconeguda  per  al  segle  xvn;  fins 
creuríem  que  un  mal  astre  deuria  influir  damunt  de  les  po- 
ques estampacions  que,  ara  d'una,  ara  d'altra  de  les  seves 
obres,  s'havia  fet  en  els  temps  de  l'autor.  En  efecte,  segons 
hem  pogut  veure  ja  per  la  bibliografia  (§  2),  entre  aquelles 
se  compten  dues  edicions  totalment  perdudes,  y  tres  més  de 
quiscuna  de  les  quals  no'n  queda  sinó  un  exemplar. 

Per  altra  part,  no  deixa  d'ésser  molt  significatiu  el  fet, 
que  ja  hem  remarcat,  d'haver  estat  suprimides,  en  els  dos 
manuscrits  que  coneixem,  algunes  obres  d'en  Corella  que  de 
primer  hi  figuraren;  y  també  l'aparèixer  estripada,  ab  evi- 
dent propòsit  de  suprimir  el  nom  de  Mossèn  Corella,  una 
part  del  full  del  Jardinet  d'Orafs,  qui  conté  unes  cobles  so- 
bradament  desenfadades  (1),  que  la  taula  del  llibre  decla- 
ra ben  bé  ésser  fruit  de  la  ploma  del  nostre  poeta.  De  tot  lo 
qual  sembla  poder-se'n  deduir  que  hi  hagué  un  gran  interès 
en  fer  oblidar  aquella  part  de  la  producció  corellana,  tal 
volta  la  més  personal  y  viscuda,  a  la  qual  el  «mestre  en 
» Teologia »  de  més  endavant  havia  necessàriament  d'im- 
posar el  seu  veto. 

Així  s'explicaria  que,  a  l'iniciar-se,  ben  entrada  la  di- 
vuitena centúria,  el  període  d'investigació  de  l'antiga  lite- 
ratura valenciana,  els  primers  bibliògrafs  deguessin  posar 
de  manifest  la  quasi  completa  ignorància  en  que  s'estava, 
respecte  de  l'autor  de  qui  ens  estem  ocupant  y  de  la  seva 
obra.  Rodríguez  (2)  s'hagué  de  limitar  a  descriure  la  traduc- 
ció del  Cartoixà,  manifestant  que  no  tenia  altra  noticia  d'en 
Corella  que  les  seves  obres  (limitades,  per  ell,  al  susdit  Car- 


ií)   En  la  edició  present:  obra  XXXIV;  pàg.  435  y  nota, 
(2)    Biblioteca  Valentina  (Valencià,  1747);  pàg.  281. 


xliv  OBRES    DE  J.    ROIÇ    DE   CORELLA 

toixà),  les  quals  declara  haver  vistes  en  la  llibreria  del  doc- 
tor Miquel  Joan  Vilar.  «  En  ellas  —  diu  —  se  intitula  el  autor 
»  Cavallero,  Maestro  en  Teologia.  No  por  esso  tenemos  se- 
»  fias  de  su  pàtria.  No  falta  la  seguridad  de  valenciano. »  Y 
és  de  creure  que'l  diligent  P.  Rodríguez  degué  portar  les 
seves  recerques  tant  enllà  com  li  fou  possible. 

Un  xic  més  afortunat  en  Ximeno  (1),  tingué  ja  ocasió  de 
conèixer  algunes  altres  estampacions  corellanes,  y,  sobre 
tot,  el  còdex  de  Ics  Obres  de  Mossèn  Corclla  que  hem  descrit 
(§  4),  el  qual  obrava  per  aquell  temps  en  poder  d'en  Gregori 
Mayans.  En  vista  d'aquests  materials,  pogué  ja  precisar 
millor  el  caràcter  de  l'escriptor  y  donar  alguna  noticia  de 
les  seves  relacions  literàries  ab  altres  autors  de  la  seva 
època;  emperò  no  afegi  gairebé  rés  a  la  biografia  del  per- 
sonatge, limitant-se  a  rellevar  la  data  aproximada  de  1500, 
per  a  la  seva  mort,  segons  consta  en  el  colofó  de  Lo  Segon 
del  Carloixà. 

Ni  en  Cerdà  y  Rico  en  les  seves  erudites  notes  al  Canto 
del  Túria  (2),  ni  en  Pérez  Bayer  com  anotador  de  Nicolàs 
Antonio  (3),  ni  en  Diosdado  Caballero  (4),  afegeixen  rès  de 
nou  a  lo  poc  que's  tenia  conegut  del  nostre  autor:  tots  tres 
posen  a  contribució  an  en  Ximeno;  y  utilitzant  ademés  en 
Cerdà  la  relació  ab  en  Mayans  per  a  reproduir  del  manuscrit 
que  aquell  posseia,  els  mutuals  elogis  cambiats  entre  Mos- 
sèn Corella  y  Mossèn  Fenollar. 

Emperò,  a  mida  que'ls  treballs  d'investigació  bibliogràfi- 
ca anaven  avençant  en  el  nostre  pais,  les  noticies  sobre  la 
producció  impresa  d'en  Roiç  de  Corella  s'anaven  també  pre- 
cisant y  completant:  an  això  contribuireu  els  treballs  del 
P.  Méndez,  el  qual  donà  la  primera  noticia  de  la  edició  ve- 
neciana del  Psaltiri  (5),  ab  tot  y  que  no  entrava  en  el  seu 


(1)    Escrilores  del  fíeyno  de  Valencià  (Valencià,  1747); 
1,62. 

(8)    La  Diana  de  Gil  f^lo  (Madrid,  1778);  pàg.  322. 

(3)  Bibliotheca  Hispana  Vetus  (Madrid,  1788);  II,  336.  n. 

(4)  De  prima  T^pographiae  Hispanicae  aelate  specimen 
(Roma,  1793). 

(5)  Méndez:  Tipografia  F.spafíola  (1796);  reimpressió 
Hidalgo,  de  Madrid,  1861  (pàg.  30). 


§  7.    FORTUNA  LITERÀRIA  d'eN  R.   DE  CORELLA       xlv 

camp  d'estudis;  y  els  d'en  Just  Pastor  Fuster  (1),  qui  afegeix 
nous  detalls  bibliogràfics  de  l'obra  corellana. 

A  tot  això,  arribava  el  momeqt  de  la  nostra  renaixença, 
y  els  treballs  dels  investigadors  de  la  nostra  antiga  literatu- 
ra havien  ja  pres  una  extensió  considerable:  el  bisbe  Torres 
y  Amat,  al  redactar  l'article  sobre  en  Corella  (al  qual,  en  el 
dubte  de  si  era  o  no  català,  obtà  per  incloure  en  el  seu  Dic- 
cionario),  parla  ja  de  les  obres  contingudes  en  el  Jardinel 
d'Orals  y  de  les  que  li  atribueix  segons  el  Cançoner  de  Paris. 

En  Milà  y  Fontanals  fou  el  primer  qui,  en  1865  (2),  aven- 
tura una  opinió  personal  sobre  en  Corella,  y  encara  aquesta 
contraient-se  a  la  famosa  Oració,  de  la  qual  diu  que  és  una 
obra  «  de  les  de  més  preu  de  nostra  poesia  ». 

Immediatament  després,  en  F.  Pelay  Briz  publicava, 
quasi  simultàniament,  el  seu  Llibre  dels  Poetes  (3)  y  una  part 
del  Jardinel  d'Orals  (4),  fent  entrar  en  el  primer  algunes 
mostres  poètiques  de  JVlossèn  Joan  Roiç  de  Corella  (pre- 
nent-Ies  del  mateix  Jardinel)  y  comprenent  el  segon  un  cert 
nombre  de  les  proses  del  nostre  autor  qui  apareixen  en  el 
susdit  manuscrit,  únic  document  de  que  pogué  disposar 
aquell  incansable  editor;  al  qual,  per  això  mateix,  corres- 
pon el  mèrit  d'haver  estat  el  primer  qui  facilità  al  públic  del 
nostre  temps  la  coneixença  de  la  producció  corellana. 

Arribem  a  l'any  1889,  y  en  Rubió  y  Lluch,  a  l'estudiar  el 
renaixement  del  classicisme  en  les  nostres  lletres,  ens 
dóna  ja,  en  linees  d'una  precisió  insuperable,  la  figura  del 
nostre  escriptor,  al  qual  se  refereix  en  aquest  paràgraf 
que'ns  plau  reproduir  integralment: 

« Bien  merecen  algunos  pàlidos  elogios  las  muchas 


(1)  Biblioleca  Valenciana  (Valencià,  1827). 

(2)  Resenya  històrica  }•  crítica  dels  anlichs  poelas  cata- 
lans (en  les  Obras  d'en  Milà,  vol.  lli,  pàg.  220). 

(3)  Lo  llibre  dels  Poelas.  Gansoner  de  obras  rimadas 
dels  segles  XII,  XIII,  XIV,  XV,  XVI,  XVII y  XVIII,  acompa- 
nyat de  notas  y  de  un  prolech,  per  Francesch  Pelav  Briz 
(Barcelona,  1867). 

(4)  Llibre  intitolat  Jardinel  de  Grats,  composi  de  diver- 
ses  strofes  y  rims  en  moltes  llengües  (Barcelona,  1868). 


xlvj  OBRES   Dl  J.    ROIÇ    DE   CORKLLA 

>  obras  poéticas  y  prosaicas  del  fecundo  valenciano  Joan 

>  Roig  (sic)  de  Corella,  única  estrella  que  en  el  cielo  de 
»  nuestra  poesia  despide  ràfagas  de  luz  tan  viva  como  las 
»  del  que  es  en  él  el  astro-rey,  linico  también  que  penetro 

>  en  los  secretos  de  la  armonía  ritmica  con  arte  hasta  en- 

>  tonces  no  igualado.  Quien  haya  leído  una  vez  siquiera  los 

•  versos  dirigides  à  la  Virgen  Madre,  teniendo  en  sus  bra- 
»  zos  à  su  hijo  Jesús,  ó  los  abrasados  encarccimientos  y  te- 

>  rribles  maldicionesque  su  pasión  por  Caldesa  le  sugiere, 
»  ni  olvidarà  aquellas  regaladas  estancias  llenas  de  unción 

>  y  sentimientos,  ni  sus  ardientes  quejas,  ni  la  respuesta 

•  encendida  que  un  amor  mas  ó  menos  sincero  pudo  hacer 
»  brotar  de  labios  de  una  mujer  mundana:  como  que  no  pre- 
»  senta  nuestra  poesia  endecasílabos  como  aquellos,  ni  son 
»frecuente8  en  aquel  tiempo  en  ninguna  otra.  Lastimosa- 
»  mente  no  estd  a  la  misma  altura  la  sobrado  acicalada  y 

>  florida  prosa  de  sus  obras  misticas  y  de  sus  numerosas 

>  imitaciones  clàsicas,  las  màs  de  ellas  ovidianas,  converti- 
»  das  muchas  veces  en  animadas  narraciones  de  caràcter 
» gótico  clàsico.  Lejos  de  mi  animo  negarle  fluidez  y  conoci- 

>  miento  deia  lengua,  y  màs  lejos  aún  ocultar  sus  csfuerzos 
»  no  infructuosos  para  eiiriquecerla  y  hacer  de  ella  un  tejido 
»de  primores  de  dicción,  de  libertades  en  los  giros  y  de 
>licencias  no  todas  inaceptables.  Sin  embargo,  hemosde 

•  reconocer  que  llevo  sus  deseos  màs  allà  de  los  limites 
»  debidos;  que  la  violento  extremadamente  en  el  lecho  de 
»  Procusto  de  la  construcción  latina,  y  que  por  querer  ser 

•  demasiado  artístico  degenero  en  amanerado  y  hasta  en  de 
»  fatigosa  lectura.  Comienza  à  sentirse  en  él  una  espècie 

>  de  gongorismo  clàsico,  sintoma  fatal  de  decadència  y  màs 
»  fatal  todavia  para  nuestra  lengua,  à  quien  no  esperaban 
»  màs  anchos  horizontes  donde  espaciarse  ni  nuevas  auras 
»  regeneradoras»  (1). 

iQuina  diferencia  no  hi  ha  entre  aquests  conceptes, 
plens  de  seny  crític,  y  els  elogis  ditiràmbics,  trassumpte  no 
interromput  de  les  dites  de  Mossèn  FenoUar  y  demés  con- 


( 1 )    El  renacimíenfo  clàsico  en  la  literatura  catalana,  por 
D.  Antònia  Rubió  r  Lluch  (Barcelona,  1889);  pàg.  88. 


§  7.    FORTUNA  LITERÀRIA  d'KN  R,  DK  CORELLA     xlvij 

tertulis,  que'ls  bibliògrafs  havien  anat  reproduint  fins  aquí, 
sense  ni  tant  sols  haver  conseguit  llegir  una  línea  de  l'autor 
valencià!  Pot  dir-se,  sense  hipèrbole  de  cap  mena,  que  en 
Joan  Roiç  de  Corella  resucitava  ab  tota  sa  glòria,  ab  sa  més 
pura  glòria,  després  de  prop  de  tres  segles  d'oblit  quasi 
complet.  Y  el  qui,  girant  els  ulls  enrera,  recordi  lo  que,  al 
tombar  el  segle  xvi.*  pogué  dir  d'en  Corella  el  seu  primer 
bibliògraf,  no  deixarà  de  sentir  la  magnitut  del  miracle 
operat  per  l'amor  mai  interromput  dels  valencians  a  les 
llurs  passades  glòries;  en  lo  qual  ha  vingut  a  ajudar-los 
el  reflorir  per  tot  Catalunya  del  sentiment  nacionalista,  qui 
té  en  la  historia  y  en  la  literatura  les  seves  més  fondes 
arrels. 

Ab  les  opinions  d'en  Rubió  y  Lluch  y  gràcies  a  les  publi- 
cacions de  textes,  ja  esmentades,  d'en  Briz,  passà  en  Roiç 
de  Corella  a  la  circulació,  com  a  valor  literari  gens  menys- 
preable; y  en  aquest  sentit  no  és  ja  oblidat  pels  tractadistes 
forasters  de  la  nostra  literatura.  Així  veiem  que  l'Otto 
Denk,  en  sa  Introducció  a  la  historia  de  l'antiga  literatura 
catalana  (1),  dedica  a  l'autor  valencià  diversos  paràgrafs,  y 
expressa  respecte  d'ell  opinions  qui  no  discrepen  de  les 
llençades  al  mercat  literari  per  en  Rubió;  vegin-se  les  més 
interessants: 

Parlant  de  la  Vida  de  Santa  Anna,  diu  d'en  Corella 
(pàg.  160)  que  en  la  seva  exposició  ensopega  bé  el  to  narra- 
tiu senzill,  y  que  sab  entrelligar  ab  traça  els  distints  ele- 
ments llegendaris  de  que's  compon,  sense  conseguir,  empe- 
rò, que'l  seu  treball  adquireixi  aquell  colorit  novelístic  que 
ostenten  en  general  les  llegendes  catalanes  en  prosa  del  se- 
gle XV.* 

Se  refereix  el  mateix  tractadista  al  classicisme  ovidià 
d'en  Corella,  en  aquests  termes  (pàg.  178):  «Mes  l'esforç 
»  honrat  y  la  bona  voluntat  de  Corella  no  pogueren  pas  as- 
»  solir  un  èxit  decissiu,  car  utilitzant  no  més  lo  essencial  de 
» la  fàbula  ovidiana  y  permetent-se  la  més  ampla  llibertat 
»  d'exposició,  produí  imatges  difuminades  de  les  creacions 

(1)    Publicada  en  alemany,  a  Munich,  l'any  1893. 


xlviij  OBRES    DE  J.    ROIÇ   DE    CORELLA 

>de  la  musa  enginyosa  d'Ovidi,  les  quals  pretenia  ennoblir 
»  afegint-hi  delicats  tocs  psicològics.  Això  y  l'estil  grandi- 
»  loqüent  de  que's  serví,  són  prompte  causa  de  fatiga  per  al 
» qui  s'emprèn  la  lectura  de  la  seva  producció. »  Y  acaba 
les  seves  consideracions  ab  aquesta  imatge:  « Les  creacions 
»d'enCorella  semblen  flors  malaltices  qui  intenten  un  da- 

>  rrer  esforç  per  a  enjoiar-nos  ab  llurs  sobtils  exhalacions 
»  y  ab  llur  coloració  esblaimada,  emperò  que  a  nosaltres 
»  no  poden  sinó  causar-nos  un  sentiment  de  compassió.  Són 

•  tardaníes  autumnals  d'una  literatura,  y  caracteritzen  la 
» proximitat  de  son  capvespre  ab  obstinació  febrosenca; 

>  talment  com  el  dufi  qui  no  abandona  el  rastre  de  la  nau, 

•  dins  la  qual  un  sol  home  fendeix  les  ones  desesperada- 
» ment. » 

En  un  breu  resum  de  la  literatura  catalana  que  publicà 
Mr.  Morel-Fatio  poc  després  (1),  hi  ha  també  exposada  una 
opinió  parescuda:  «Encara  una  prova  de  l'artificiosa,  ama- 

•  nerada  y  pedantesca  literatura  del  segle  xv,  és  la  breu 
» correspondència  literària  entre'l  Príncep  de  Viana  escri- 
»vint  en  castellà,  y  l'escriptor  Joan  Roiç  de  Corella  qui 
»  respon  en  català,  y  abdós  escrivint  en  el  més  obscur  y 
»  envetricollat  estil. » 

Hem  de  fer  notar,  ab  tot,  que  fins  aquí  els  tcxtcs  consul- 
tables no  permetien  pas  estudiar  a  fons  la  producció  core- 
llana.  Fins  l'any  1397  en  Pascual  Boronat,  dcsde  Valencià, 
no  dóna  compte  d'haver  estat  retrobat,  després  d'una  des- 
aparició que  no  s'explica  gaire  bé  (2),  el  còdex  de  les  Ohres 
de  Mossèn  Corella,  de  que'ns  parlà  en  Ximeno,  y  respecte 
del  qual  ja  hem  dit  en  altre  lloc  quina  era  la  seva  importan- 


(1)  Grundriss  tler  Romanischen  P/iiloío^ie,  de  Gròber 
(Strassburg,  1897);  11,  125. 

(2)  Encara  el  cronista  Boix,  en  sa  Historia  de  la  Ciudad 
y  Reino  de  Valencià  (Valencià,  1845),  vol.  II,  pàg.  456,  apa- 
reix desorientat  respecte  d'en  Corella;  y,  parlant  del  ma- 
nuscrit de  la  Mayansiana,  afirma  que  de  les  mans  d'en  Ma- 
yans  anà  a  parar  a  la  Biblioteca  de  Sant  Agustí,  y  que  fou 
perdut  en  temps  de  la  invasió  francesa. 


§  7-    FORTUNA  LITERÀRIA  d'eN  R.  DK  CORKLLA      xli< 


eia  per  a  quan  se  tractés  d'empendre  la  edició  crítica  del 
nostre  autor.  En  Boronat,  en  una  sèrie,  malhauradament 
truncada,  de  quatre  articles  (1),  analitzà  el  contingut  del  ma- 
nuscrit, fent  de  quiscuna  de  les  obres  en  prosa  una  detingu- 
da descripció.  Ab  tot  y  això,  el  seu  treball,  endreçat  an  en 
Menéndez  y  Pelayo,  és  més  aviat  un  panegíric  que  un  estudi 
crític  de  la  personalitat  literària  d'en  Joan  Roiç  de  Corella. 

En  Bernat  Sanvisenti,  a  l'ocupar-se  de  la  influencia  del 
Dant,  del  Petrarca  y  del  Boccaci  damunt  la  literatura  espa- 
nyola, parla  (2)  de  dues  obres  d'en  Corella,  les  Lamenta- 
cions de  Mirra,  Narciso  y  Tisbe  y  la  Tragèdia  de  Caldesa.  Diu 
d'aquesta  segona  que,  per  la  brillantor  de  colors  ab  que  hi 
és  pintada  una  passió  veritable  y  per  la  novetat  dels  temes, 
podria  ésser  l'autor  tingut  com  a  seguidor  del  Petrarca;  si 
béno'ssent  ab  cor  de  fonamentar  sobre  aquest  punt  una 
afirmació  categòrica,  per  manca  de  confrontacions  preci- 
ses. En  quant  a  les  Lamentacions,  la  contextura  del  pròleg  o 
exordi  ab  que  comencen,  li  serveix  per  a  determinar  en 
aquesta  obra  una  influencia  dantesca;  lo  qual  creu  veure 
corroborat  en  una  frase  d'en  Corella  extremadament  lligada 
ab  el  «  nessun  maggior  dolorc »  del  poeta  florentí  (3). 

En  dues  ocasions  diverses  hagué  de  tractar  d'en  Roiç 
de  Corella  l'insigne  Menéndez  y  Pelayo.  D'ell  són  aquestes 
interessants  observacions:  « Su  prosa  es  muy  elegante  y 
•  estudiada,  tanto  en  las  obras  profanas  como  en  las  sagra- 
»  das,  y  la  aplico  à  muy  diversos  generós  de  narraciones, 
» especialmente  à  las  mitológicas,  tomando  de  Ovidio  la 
»  mayor  parte  de  sus  argumentos  »  (aquí  els  esmenta  quasi 
tots).  «  Ovidio  y  Boccaccio  juntos  explican  la  elaboración 
>  de  estàs  piezas.  Però  hay  entre  ellas  una  microscòpica 
»  novelita  amatoria,  en  prosa  y  verso,  la  Tragèdia  de  Calde- 
»  sa,  que  parece  referirse  à  un  hecho  real  de  la  vida  del  au- 
»  tor,  puesto  que  à  una  dama  de  ese  nombre  estan  dedicadas 


(1)  Revista  de  Catalunya  (Barcelona,  1897);  pàg.  113. 

(2)  I primi  influssi  di  Dante,  del  Petrarca  e  de!  Boccac- 
cio sulla  letteratura  spagnuola  (Milano,  1902);  pàg.  359. 

(3)  Inferno,  V,  121;  cfr.  ab  Corella,  obra  Vlll,  linea  546. 


OBRES    DB  J.    ROIÇ    PK  CORKLLA 


>  varias  composiciones  suyas  y  ademàs  la  acción  se  supone 
» en  Valencià.  El  fragmento  de  la  Uamada  Tragèdia,  aunque 
» no  limpio  de  afectaciones  retóricas,  tiene  pasión  y  brío.  El 

>  poeta  sorprende  à  su  amada  en  flagrante  delito  de  infideli- 
»dad,  se  querella  desesperadamente  y  lanza  contra  sí  mls- 
»  mo  atroces  maldiciones  si  vuelve  a  acordarse  de  tal  amor. 
»  Ella,  con  muchas  lúgrimas,  suspiros  y  sollozos,  pide  per- 
»  dón  por  su  culpa  en  versos  amorosísimos»  (1).  Y,  al  propò- 
sit d'aitals  versos,  diu  en  altre  lloc  que  l'autor  és  l'únic  poeta 
de  la  fi  del  xv.*»  segle,  al  qual  la  tendència  clàssica  du- 
gué a  imitar,  sense  delliber,  el  ritme  italià,  accentuant,  ade- 
més  de  la  quarta,  la  sisena  síl'laba  dels  seus  versos  (2).  Més 
endavant  esmenta  els  estramps  de  l'Auzias  March,  els 
quals  compara  ab  els  d'en  Corella,  trobant  més  clàssics  els 
d'aquest  segon  autor  (3).  També  diu  d'ell  que,  una  vegada  al 
menys  (en  les  cobles  satíriques  contra  Caldesa),  va  usar  el 
vers  dit  de  «  arte  mayor  »  (4). 

Clourem  aquesta  ja  un  poc  llarga  enumeració,  fent  es- 
ment d'altres  autors  qui  es  són  ocupats,  en  aquests  darrers 
anys,  de  Mossèn  Corella,  considerant-lo  sots  diversos  as- 
pectes. El  senyor  Arqués  y  Arrufat  en  un  tractadet  sobre'l 
Dogma  de  la  Immaculada  en  la  literatura  catalana  antiga  (5) 
dedica  un  breu  capítol  al  nostre  autor.  El  senyor  Francesc 
Almarche  retreu  les  relacions  d'en  Corella  ab  el  Príncep  de 
Viana,  en  un  article  dedicat  a  parlar  d'aquest  (6).  Y,  per  úl- 
tim, és  degut  a  Mossòn  Jaume  Barrera  un  força  interessant 
article  sobre'l  nostre  poeta,  formant  part  d'un  estudi  sobre 
Los  cantors  de  la  Sagrada  Passió  de  Crisi  (7). 

Tot  lo  qual,  de  mica  en  mica,  ha  vingut  a  posar  els  pres- 
tigis de  l'autor  valencià  del  xv.*»  segle  a  una  alçada  ja- 


(1)  Oriírenes  de  la  Novela  (Madrid,  1905);  pàg.  CCCXV. 

(2)  Antologia   de  poelas   liricos   Castellanos   (Madrid, 
1908);  vol.  Xllf,  pàg.  195. 

(3)  Obr.  cit.;  pàg.  237. 

(4)  Obr.  cit.;  pàg.  434. 

(5)  Lleida,  1904. 

(6)  En  In  revista  £'/n/>o/•;  (Barcelona,  1907):  I,  243. 

(7)  En  la  revista  l.o  Missatger  del  Sagrat  Cor  de  Jesús 
(Barcelona,  1909);  pàg.  338. 


'.i;^^^ï5SW-»^Vjfí-jjf**íí 


8.    LO  f  RAHONAMENT  DE  TELAMÓ  B  ULIXES  »     Ij 


mai  assolida  en  èpoques  anteriors  pel  seu  renom.  Creiem 
que  un  anàlisi  crític  de  la  seva  producció  original,  avui  per 
primera  volta  publicada  integralment,  no  deixarà  de  donar 
raó  de  la  estima  en  que  és  tingut.  Aquesta  tasca  és  la 
que'ns  anem  tot  seguit  a  empendre. 


§  8.    Lo  f-Rahonament  de  Telamó  e  Ulixes^  [I] 

Es  el  text  qui  figura  en  primer  lloc  en  el  còdex  de  la 
Mayansiana  (§  4)  y,  per  lo  tant,  en  la  present  edició,  orde- 
nada principalment  segons  el  susdit  manuscrit.  El  nostre 
escriptor  apareix  quasi  com  a  traductor  d'Ovidi,  en  aquesta 
peça  literària,  la  qual  té  per  objecte  reproduir  el  debat  en- 
tre Ajax  (el  Telamoní)  y  Ulisses,  a  propòsit  de  les  armes 
d'Aquiles,  després  de  la  mort  d'aquest  hèroe  davant  dels 
murs  de  Troia.  Ovidi  dedicà  una  bona  part  del  llibre  tretzè 
de  les  Transformacions,  a  la  disputa  en  qüestió,  fins  a  la 
mort  d'Ajax,  per  propria  mà,  quan  les  armes  per  ell  prete- 
ses foren  concedides  a  son  rival.  El  poeta  llatí  reporta  en- 
cara la  metamorfosi  d'Ajax  en  jacinte,  explicant  ab  això  la 
semblança  del  nom  del  capità  grec  ab  el  de  la  flor  esmen- 
tada. En  Corella,  qui  tradueix  ab  entera  llibertat  a  Ovidi, 
omet  la  transformació  d'Ajax,  al  qual  aplica  constantment 
el  nom,  Telamó,  de  son  pare;  raó  per  la  qual  Ajax  era  dit 
el  Telamoní. 

En  quant  al  procediment  literari,  pot  dir-se  d'en  Córella 
que  s'esforça  en  accentuar,  en  aquesta  composició,  el  valor 
retòric  de  les  peroracions  dels  dos  capitans.  En  ocasions 
abrevía,  per  a  obtenir  una  major  rotunditat  oratòria,  y,  en 
altres  llocs,  hi  afegeix  frases  de  propria  redacció  qui  ten- 
deixen a  obtenir  un  efecte  semblant.  Així,  en  el  parlament 
del  Telamoní  se  troben  intercalats,  cap  al  final,  a  propòsit 
d'Ulisses,  els  següents  mortificants  conceptes,  qui  amplien 
la  dita  d'Ajax  de  que  per  a  rès  no  necessita  Ulisses  l'escut 
d'Aquiles,  quan  encara  el  seu  propri  «no  es  menys  romput 
>  ne  menys  despintat  del  primer  dia  »: 

«Tu,  renova  de  sperons,  los  quals  son  infançonia  e  so- 
» cors  a  la  tua  gran  temor.  iPenses  que  yo  desige  tolret 


Itj  OBRES   DE  J.    KOlÇ   DE   CORELLA 

» aquestes  armes  per  que  crega,  essent  desarmat,  sis  ta 
»  vida  mes  perillosa?  Ans  so  cert  les  armes  de  Achilles  mort 
»  corporal  prest  te  procurarien;  e  per  ço  treball  per  tu  no 

>  sien  possehides,  puix,  vivint,  mors  cada  dia,  multiplicant 
» en  legea  de  covarts  actes.  No  enbelleizca  la  fortalea  de 

>  tals  armes,  que,  per  ésser  forts,  volen  dobladura  de  ardit 

>  animo,  la  qual  en  tu  no  trobarien.  E  pensa  tots  jorns  se 
»  prenen  castells  ben  provehits,  per  minua  de  f lachs  defen- 
»  sors.  Les  tues  segures  armes  sien  embaixada  demanant 

>  treva,  e  faràs  mes  larga  la  tua  desonrada  vida:  que  la  le- 
»  bre,  ab  son  acostumat  fogir,  no  resistint  se  restaura  •  (1). 

En  el  parlament  de  rèplica  d'Ulisses  apareix  ampliada 
la  relació  de  la  inducció  d'Aquiles  a  concórrer  a  la  guerra 
de  Trola  (2);  per  quant  l'escriptor  valencià,  apartant-se  de 
la  concisió  d'Ovidi,  qui  escrivia  per  a  llegidors  prou  al  co- 
rrent d'aquell  episodi,  detalla  a  pleret  la  estratagema 
d'Ulisses,  d'entrar,  disf recat  de  mercader,  a  oferir  joies  h 
les  filles  del  rei  Licomedes,  entre  les  quals  estava  Aquiles 
vestit  de  donzella  (precaució  deguda  a  sa  mare  Tetis.  qui  el 
volia  sostreure  als  perills  de  mort  prematura  anunciats  pels 
fats):  Ulisses  posà,  entre'ls  joiells  destinats  a  excitar  la  fe- 
menil  vanitat,  una  llança  y  un  escut,  a  la  vista  dels  quals 
el  temorenc  Aquiles  senti  desvetllar-se  súbitament  les  im- 
pulsions bellicoses  qui  devien  contribuir  tant  poderosament 
a  la  caiguda  d'Ilión. 

En  canvi,  el  text  d'en  Corella  apareix  escurçat  conside- 
rablement en  la  exposició  que  tot  seguit  fa  Ulisses  de  les 
seves  gestes  heroiques,  dutes  a  terme  en  servei  dels  grecs. 
Emperò  a  les  frases  ab  que  clou  Ulisses  el  seu  historial,  en 
Corella  hi  intercala,  per  compte  de  l'hèroe,  un  paràgraf  tant 
fortament  incisiu,  que  val  ben  bé  per  al  paràgraf  d'Ajax  que 
hem  copiat  abans.  Parla  així  el  rei  d'Itaca  (3): 

«Tu  dius  tens  romput  lescut:  yo  la  persona.  No  son 
>  mortals  los  colps,  dels  quals  ab  les  armes  hom  se  pot  de- 


(1)  Linees  121  a  137  del  nostre  text. 

(2)  Linees  188  a  211;  cfr.  ab  els  versos  162  a  169 
del  XIII.*  llibre  de  les  Transformacions  o  Metamorfosis. 

(3)  Linees  234  a  241  del  nostre  text. 


§  8.    LO  «  RAHONAMENT  DE  TELAMÓ  E  ULIXES  »       lllj 

» fendre.  Desiges  altre  escut  per  quel  teu  de  molts  colps  es 
»  guast:  yo,  pel  semblant,  deuria  desijar  altre  cos,  e  tu  que 
»  mudasses  altra  anima,  la  qual  te  fes  conèixer  quant  ofens 
»  natura  humana,  que  en  hàbit  de  home  est  pijor  que  animal 

•  brut.» 

També  poden  ésser  considerades  originals  d'en  Corella 
les  frases  posades  en  boca  d'Ajax,  al  pendre  comiat  de  la 
vida,  després  que'ls  jutges  se  són  pronunciats  a  favor  del 
seu  contrari: 

«No  crech  — diu  el  Telamoní  — la  fecundia  de  Ulixes 

•  baste  a  tolrem  aquesta  espasa:  mas  encara  tem  que,  en 
»  presencia  de  tan  justs  e  avisats  jutges,  provarà  ésser  sua; 
»  però  de  present  nom  vedarà  que,  axi  com  moltes  vegades 
» es  estada  tinchta  en  la  sanch  dels  enemichs  troyans  per 
»  defensa  de  vosaltres,  ara,  banyant  se  en  la  sanch  de  son 
«senyor,  li  procurarà  libertat  eterna.  E  portaré  primer  en 
»  los  inferns,  al  animós  Achilles,  alegres  noves  del  esforçat 
» hereu  de  ses  armes » (1). 

Ab  aquestes  paraules  de  Telamó,  plenes  d'amarga  iro- 
nia, acaba  la  composició  d'en  Corella,  l'anàlisi  detingut 
de  la  qual  ens  haurà  permès  formar-nos  un  prou  clar  con- 
cepte dels  procediments  d'adaptació  utilitzats  per  l'escrip- 
tor valencià,  al  transportar  a  la  nostra  literatura  aquests 
temes  clàssics. 

§  9.     Lo  tPlant  dolorós  de  la  reyna  Ecuba*  [II] 

Aquesta  narració  té  per  objecte  reportar-nos  els  fets 
ocorreguts  a  Troia  quan  hagué  lloc  sa  destrucció;  episodi 
qui  té  una  dependència  cronològica  immediata  ab  la  disputa 
de  les  armes  d'Aquiles,  objecte  de  la  narració  precedent, 
^cuba,  la  reina  infortunada,  qui  vegé  morir  son  fill  Hector, 
capità  insigne  dels  troians,  y  assistí  a  la  entrada  dels  grecs 
dins  la  ciutat  vençuda,  se  dol  de  l'espectacle  per  demés  ho- 
rrible que  sos  ulls  de  muller  y  de  mare  degueren  presenciar: 
ella  ens  reconta,  ab  tràgic  accent,  la  mort  violenta  de  son 


(I)    Línees  296  a  305;  cfr.  ab  els  versos  387  a  390 
d'Ovidi. 


liv  OBRES    UB  J.    ROIÇ   DE   CORELLA 

marit  Priam,  a  mans  del  ferodssim  Pirro,  dins  la  propria 
real  cambra;  el  sacrifici  de  sa  filla  Policena  y  de  son  nét 
Astianacres,  la  primera  immolada  davant  del  sepulcre  d'A- 
quiles,  al  qual  era  estada  en  vida  promesa  per  muller,  y  el 
segon  llençat  del  cim  de  la  més  alta  de  les  torres  de  Troia, 
pel  temor  que  als  grecs  vencedors  infonía  el  fill  d'Hector. 

En  Corella  sembla  haver-se  inspirat,  per  al  Fiant  de  ta 
reina  Ecuba,  en  una  de  les  tragèdies  de  Sèneca,  Les  Troya- 
nes,  l'argument  de  la  qual  està  constituit  pels  mateixos  fets 
a  que  acabem  de  referir-nos.  En  el  primer  acte  de  la  tragè- 
dia, la  malhaurada  reina  descriu,  en  un  llarg  monòleg,  els 
darrers  moments  de  Troia;  y  és,  ampliant  aquest  fragment 
declamatori,  que  en  Corella  donà  forma  a  la  seva  composi- 
ció, fent  que  un  sol  personatge  continués  la  exposició  dels 
fets  qui  formen  l'argument  de  l'obra  de  Sèneca. 

No  pot  dir-se,  com  de  la  disputa  d'Ajax  y  Ulisses,  que 
l'autor  valencià  hagi  procedit  a  la  faisó  de  traductor,  més  o 
menys  lliurement,  de  Sèneca,  en  cap  indret  del  Plani  de /a 
reina  Ecuba;  emperò  no  fóra  difícil  senyalar  freqüentes  co- 
nexions  qui  delaten  d'una  manera  quasi  segura  que'l  nostre 
autor  treballà  principalment  en  presencia  de  la  tragèdia  lla- 
tina: el  passatge  de  l'escapçament  de  Priam  (1),  entre  altres, 
recorda  el  corresponent  de  Sèneca;  y  lo  mateix  pot  dir-se 
de  l'aparició  de  l'ombra  d'Hector  a  Ecuba  (2),  calcat  damunt 
d'idèntic  episodi  de  l'obra  llatina,  ab  la  sola  diferencia  de 
que  en  aquesta  és  a  Andrómaca  que  Hector  se  li  apareix. 

Emperò,  talment  com  li  hem  vist  fer  en  la  narració  ante- 
rior, en  Corella  intercala  oportunament  a  les  lamentacions 
de  la  reina  Ecuba  certes  ampliacions  destinades  a  fer-se 
més  comprensible  als  llegidors  del  seu  temps.  Així,  en  la 
increpació  que  llença  Pirrus  contra  Priam  hi  ha  unes  frases 
en  les  quals  aquell  inculpa  la  seva  víctima  d'haver  aconse- 
llat a  Paris  el  rapte  d'Elena,  fet  al  qual  seguí  la  guerra  en- 
tre grecs  y  troians;  l'escriptor  valencià  pogué  pendre  aquest 
y  altres  detalls,  d'obres  qui  li  havien  d'ésser  prou  conegu- 


(1)  Línees  106  a  136;  cfr.  ab  els  versos  44  a  56  de 
Sèneca. 

(2)  Línees  69  a  85;  cfr.  ab  445  a  461  de  Sèneca. 


§  lO.   LA    «HISTORIA    DE  JOSEP9  !▼ 

des,  com  la  historia  de  Les  Guerres  Troyanes,  de  Guido  de 
Columnes  (traduida  a  la  nostra  llengua  per  en  Jaume  Cone- 
sa), y  també  les  mateixes  obres  d'Ovidi. 

En  quant  a  l'estil,  hi  ha  que  reconèixer  que  és  un  verita- 
ble abús  el  que  fa  en  Corella,  ab  la  continuada  transposi- 
ció de  frases,  la  intercalació  d'oracions  incidentals,  y  la 
sobreabundant  adjectivació.  Emperò,  així  y  tot,  el  Plani  de 
la  reina  Ectiba  no  deixa  d'oferir  una  certa  grandiositat  y  un 
ben  sostingut  interès  dramàtic. 

§  10.    La  ^  Historia  de  Josef*  [III] 

En  aquesta  narració  bíblica  en  Roiç  de  Corella  segueix 

puntualment  els  capítols  del  Gènesi,  en  els  quals  la  historia 

de  Josef  és  recontada.  Una  comparació  entre  les  divisions 

de  la  narració  corellana  y  els  capítols  y  versets  del  Sagrat 

Texte  deixarà  veure  la  composició  d'aquella: 

I:  Pròleg  (original). 

II:  Gènesi,  cap.  XXXVII,  versets  3  y  4.  Hi  ha  interpola- 

da  (línees  24  a  32)  la  historia  de  Rachel,  mare  de 
Josef,  la  naixença  d'aquest  y  la  mort  de  la  mare. 

III:  Versets  5  a  10;  ampliats  ab  la  resposta  dels  ger- 
mans de  Josef  (línees  57  a  71 ). 

IV:  Versets  12  a  14;  ampliats  ab  parlaments  (83  a  1 13) 
y  una  consideració  d'ordre  moral  sobre  la  enveja. 

V:  Versets  18  a  22;  ampliat  el  parlament  de  Rubén 
(153-177). 

VI:  Les  línees  199-201  responen  just  al  verset  23;  lo 
demés  és  ampliació. 

VII:  Versets  25  a  28,  precedits  d'un  fragment  original 
(229-235). 

VIII:      Versets  29  a  35. 

IX-X:  Relatius  al  sepulcre  de  Rachel;  són  una  interpolació 
original  inspirada  en  els  versets  19  y  20  del  capí- 
tol XXXV  del  Gènesi.  Les  darreres  línees  (353-355) 
responen  al  verset  36  del  capítol  XXXVII. 

XI:        Capítol  XXXIX,  versets  1  a  7. 

XII-XIII:  L'episodi  de  la  muller  de  Putifar  és  desenrotllat 
lliurement,  inspirant-se  dels  versets  8  y  9. 


Ivj  OBRES    DK  J.   ROIÇ   DE   CORELLA 

XIV-XVI:  Versets  10  a  23. 
XVII-XVIII:  Capítol  XL. 
XIX-XXII:  Capítol  XLI. 
XXIII-XXVI:  Capítol  XLU. 
XXVII-XXX:  Capítol  XLIIl,  fins  al  verset  31. 
XXXI:  Versets  32  a  34;  ab  la  interpolació  de  l'episodi  de  la 
copa  (línees  1240-1251).  Desde  la  línea  1257  ja  comen» 
ça  el  capítol  XLIV  del  Gènesi. 
XXXll-XXXIV:  Capítol  XLIV. 
XXXV-XXXVI:  Capítol  XLV. 

XXXVII:  La  oració  de  Jacob;  ampliació  de  l'arreglador. 
XXXVIIl:  Fins  a  la  línea  1607  respon  al  capítol  XLVI,  ver- 
sets 1  a  7.  Les  línees  1608  a  1614  són  el  verset  1  del 
capítol  XLVII.  Desde  la  línea  1615fins  a  la  fi  és  un  afe- 
gitó original  de  l'arreglador. 

En  quant  als  elements  intercalats,  no  tots  han  de  consi- 
derar-se fruit  de  la  inventiva  d'en  Corella:  el  plant  de  Josef 
en  el  sepulcre  de  Rachel  y  l'episodi  de  la  copa  meravellosa 
provenen  de  fonts  narratives,  aràbigues  o  jueves,  que  fàcil- 
ment pogué  conèixer  el  nostre  autor.  Ja  no  cal  dir  que  són, 
en  canvi,  ben  bé  obra  d'en  Corella  les  dues  peces  en  vers: 
l'epitafi  que  suposa  existir  en  la  tomba  de  la  mare  de  Josef, 
y  el  que  reclama  per  a  si  la  muller  de  Putifar,  al  veure's  re- 
fusada pel  jove  catiu. 

L'estil  d'aquesta  narració,  encara  que  bastant  retòric  y 
ampulós,  no  ho  és  de  bon  troç  tant  com  el  que  hem  vist  em- 
prar al  nostre  escriptor  quan  tracta  temes  clàssics:  fins 
sembla  endevinar-s'hi  un  propòsit  d'imitar  la  senzillesa  de 
la  narració  original;  objectiu  difícil  d'assolir  donat  el  con- 
cepte que'ls  autors  valencians  d'aquella  època  degueren 
tenir  de  la  bellesa  literària. 

§  11.    La  *  Historia  de  Leander  y  Ero*  [IV] 

Ja  fa  temps  que  foren  senyalades  les  Heroides  d'Ovidi 
(epístoles  XVIIl  y  XIX)  com  a  font  literària  de  la  Historia  de 
Leander  y  Ero,  de  Mossèn  Corella  (1).  Efectivament,  dèu  és- 


(1)    Rubió  y  Lluch:  El  renaclmlento  cMs/<ro;pàg.  90,  nota. 


§  II.   LA  €  HISTÒRIA  DE  LEAHDER  Y  ER6>      ItÍ] 

ser  així,  emperò  s'ha  de  convenir  en  que'l  nostre  escriptor 
hagué  d'adquirir  més  detalls  d'altres  procedències y,  tal  vol- 
ta, inventar  circumstancies,  per  arrodonir  la  historia;  cosa 
de  la  qual  no's  feien  cap  escrúpol  de  conciencia  els  escrip- 
tors mig-evals,  sobre  tot  tractant-se  d'histories  profanes. 

Es  més  que  segur  que  en  Corella  no  degué  conèixer  la 
narració  grega  de  Museus,  car  li  hauria  estat  ventatjós  se- 
guir el  desenrotllament  del  poema,  sens  apartar-se'n  en  lo 
essencial.  Emperò,  vist  el  cas  a  travers  d'Ovidi  o  de  Virgili, 
y  aprofitant,  tot  lo  més,  les  referències  disperses  d'ací  y 
d'allà  en  les  obres  de  Petrarca  y  de  Boccacci,  li  era  permesa 
una  major  llibertat  d'invenció,  de  la  qual  s'aprofità  compli- 
dament,  fins  al  punt  de  que  la  mort  d'Ero  no  és  ja,  com  en 
Museus,  causada  per  haver-se  aquella  precipitada  de  dalt 
a  baix  de  la  torre,  sinó  que,  en  presencia  del  cos  anegat  de 
son  amant,  y  després  de  proferir  «  paraules  de  greus  plors 
«acompanyades,  tira  de  la  bayna  la  copagorja  que  la  co- 
» rreja  de  Leander  mort  sostenia,  e,  mes  lo  pom  sobre  lo  cor 
»  de  Leander  e  sobre  lo  seu  la  punta,  lançant  lo  cos  ab  esforç 
»  de  amor  cruel  pesada  sobrel  de  Leander,  espira  la  mise- 
» rable  Hero,  entrels  braços  frets  de  aquell  mort  per  qui 
»  moria». 

Es  d'advertir  que  aquest  final,  que  tal  volta  en  Corella 
imaginà  inspirant-se  en  la  mort  de  Tisbe(l),no  hauria  estat 
viable,  si  no  vingués  preparat  d'abans,  en  que  l'escriptor 
valencià  fa  entrar  a  Leander  en  la  mar,  vestint  «  una  camisa 
»  de  les  mans  de  Hero  filada,  cenyint-se  ab  una  correja,  la 
» qual  sostenia  una  gentil  copagorja;  que  altra  arma  nadant 
•  portar  no  podia»  (2).  Sense  dificultat  podem  creure  que, 
una  semblant  visió  del  món  grec,  hauria  refredat  bastant 
l'entusiasme  de  Lord  Byron,  qui  degué  ja  sofrir  la  contra- 
rietat d'haver  d'emprar  uns  pantalons  per  a  repetir  la  gesta 
de  Leander  (3). 


(1)  Vegi's  en  Lo  Jardí  d'Amor  (obra  VIU,  línees  791 
a  795)  del  present  volum. 

(2)  Línees  348  a  348  del  nostre  text. 

(3)  La  Historia  de  Leander  y  Ero  fou  publicada  pel  se- 
nyor Bulbena  en  el  seu  fragment  del  Jardinel  d'Orals  (Bar- 
celona, 1897). 


Iviij  OBRBS    DC  J.    ROIÇ    DB    COKKLLA 


§  12.    La  *  Tragèdia  de  Caldesa»  [VJ 

A  lo  que  sobre  aquesta  composició  digué  en  Menéndez 
y  Pelayo,  y  que  hem  copiat  en  altre  lloc  (pàg.  I),  ben  poca 
cosa  tindrem  d'afegir-hi  pel  nostre  compte.  Se  tracta,  se- 
gurament, d'un  fet  real  de  la  vida  d'en  Corella,  narrat  ab 
certes  mires  efectistes,  ab  el  propòsit,  potser,  d'encobrir 
un  xic  io  humà  de  semblant  episodi.  Per  aquesta  raó  ens 
inclinem  a  creure  que'l  fons  moral  del  personatee  de  na  Cal- 
desa  ha  de  ressortir  millor  de  les  dues  composicions  en  vers 
del  propri  Corella,  en  que  aquest  s'ocupa  de  la  esmentada 
dama:  si  la  condició  de  cortisana  professional  no  sembla 
cosa  averiguada,  pot  suposar-se  d'ella  que  era  una  dóna 
fàcil;  encara  que'ls  dicteris  que  contra  ella  llença  el  poeta 
valencià,  puguin  esser-li  en  bona  part  inspirats  pel  despit. 

Sabem  massa  poc  de  la  vida  d'en  Corella  per  a  intentar 
deduir  la  influencia  que  aitals  dissortades  amors  pogue- 
ren exercir  sobre  l'obra  literària  d'aquell.  Que  les  poesies 
d'en  Corella  dedicades  a  na  Caldesa  sien  obra  de  joventut, 
no  sembla  pas  cosa  de  discutir;  que  la  Tragèdia  fos  una  ex- 
plicació, arreglada  après-coup,  de  l'aventura  qui  motivà 
aquelles  poesies,  és  cosa  prou  versemblant.  iPodrien  les 
relacions  d'en  Corella  abna  Caldesa,  y  els  incidents  a  que 
donaren  lloc,  donar-nos  la  explicació  del  fet  prou  singular 
de  que  un  home  qui  se'ns  presenta  un  dia  com  exclusivament 
entregat  a  l'estudi  de  la  Sacra  Teologia  y  ocupat  en  prepa- 
rar els  seus  sermons  (1),  no  hagués  pogut  assolir  cap  digni- 
tat eclesiàstica?  Als  futurs  investigadors  correspon  la  tasca 
d'esbrinar  de  quina  mena  pogué  ésser  l'obstacle  que  impedi- 
ria, tal  volta,  a  l'escriptor  valencià  la  coronació  de  la  seva 


(1)  En  la  resposta  a  Mossèn  Joan  Escrivà,  acceptant-li 
l'envit  que  aquest  li  fa  d'explaner  l'aPlegoria  de  la  Visió  de 
Paris,  diu  en  Corella:  <  Ab  tot  quel  estudi  de  la  Sacra 
>Theulogia  la  major  part  de  mon  viure  ocupe,  ab  laugera 

•  fatiga,  pensant  per  vos  la  accepte,  so  content  dels  ser- 

*  móns  girar  la  ploma,  e  en  breu  ezpondre  vostra  excelsa 
>  poesia.  >  (Xlll,  422-42(3.) 


§   13.   EL  (TRtHUNFO    DE   LES    OONBS  >  1ÍX 

carrera  d'humanista  y  teòleg.  Insistirem  sobre  aquest  as- 
pecte de  la  personalitat  interna  del  nostre  autor,  a  mida  que 
anirem  veient-ne  les  manifestacions,  en  altres  obres  que 
haurem  d'examinar  (1). 

§  13.    El  iTrihunfo  de  les  Dones*  [VI] 

Heusaquí  una  obra  d'en  Corella  qui,  malgrat  la  seva  pe- 
tita part  de  ficció,  fent  intervenir  a  iViadona  Veritat,  qui 
escriu  «  a  les  altres  dones  mostrant  elles  ser  mes  perfetes 
»  quels  homens  »,  ha  d'ésser  considerada  com  una  mostra  de 
lo  que  fou  la  prosa  escolàstica  dels  temps  de  l'autor. 

Se  tracta  de  fer  l'apologia  de  les  dones,  talment  com 
altres  s'eren  entregats  a  la  tasca  de  difamar-les.  La  litera- 
tura dels  segles  mitjos  està  plena  d'exemples  d'aquest  gen- 
re:  bastarà  esmentar  el  Corbaccio,  de  l'italià  Boccacci,  y  el 
Spill,  del  nostre  Jaume  Roig,  com  a  mostra  dels  detractors 
del  femenil  sexe,  les  obres  dels  quals  pogué  tenir  a  la  vista 
el  nostre  autor.  Es  molt  possible  que  fos  en  presencia  del 
poema  satiric  del  seu  coterrani,  que  an  en  Corella  se  li  acu- 
dis la  idea  del  Trihunfo;  car  així  com  veiem  a  la  fi  del  Spill 
aixecar-se  majestuosa  y  excelsa  la  Verge  Marta,  exceptua- 
da de  l'anatema  llençat  contra  les  dones,  així  també  en  la 
producció  corellana  és  «  la  mare  de  aquell  Deu  Jesús,  en  qui 
» totes  les  perfeccions  infinitament  termenen  »,  la  més  alta 
prova  que  Veritat  presenta  de  la  superioritat  de  les  dones 
sobre'ls  homes. 

En  quant  al  desenrotllament  d'aquesta  peça  declamatò- 
ria, no  ofereix  rés  de  particular:  adueix,  per  a  refutaria,  la 
dita  de  Salomó,  de  que  per  cada  mil  homes  n'hi  ha  un  de  bo, 
y  entre  les  dones,  ni  una.  Glosa  a  continuació  les  doctrines 
d'Aristòtil;  vénen  després  unes  consideracions  sobre  la  En- 
carnació del  Fill  de  Déu  en  la  Verge  Maria;  hi  ha  així 
mateix  una  enumeració  de  les  dones  qui  entre'ls  jueus 
meresqueren  consideració  per  llurs  virtuts:  Susana,  Judit  y 


(1)    La  Tragèdia  de  Caldesa  fou  publicada  per  en  Briz, 
en  el  seu  fragment  del  /az-úfí/je/ (Barcelona,  1868). 


OBRES    Dl  J.    ROIÇ   DB  CORSIXA 


Salomonia  (la  mare  dels  Macabeus);  y  les  Santes  Magdale- 
na, Llúcia,  Catarina  y  Ursola;  deixant  de  parlar  «  de  les  in- 

>  fels,  gregues  e  romanes,  les  quals,  ignorants  de  la  ley 

>  divina,  a  la  mundana  la  fi  de  ses  obres  endreçant,  neguna 
»  verdudera  virtut  james  obraren  » (1). 

El  Trlhunfo  de  les  Dones  és  presentat,  finalment,  a  la 
Mare  de  Déu,  mitjançant  uns  stramps  de  magnifica  entona- 
ció lírica,  ben  dignes  dels  que,  ab  tema  semblant,  han  con- 
querit per  a  Mossèn  Corella  una  merescuda  fama  de  poeta 
místic. 


§  14.    Elt  Debat  ab  el  Príncep  de  Viana »  [VII] 

Conegudes  són  de  tothom  les  aficions  literàries  del 
malhaurat  Príncep  Don  Carles  de  Viana,  y  les  seves  rela- 
cions ab  els  literats  del  seu  temps.  Una  nova  prova  d'això 
la  constitueix  aquesta  correspondència  o  debat,  respecte 
del  qual  ja  ens  ha  llegut  conèixer  la  opinió  d'en  Morel-Fa- 
tio  (pàg.  xlviij),  qui  qualificà  ab  raó  d'artificiosa,  amanera- 
da  y  pedantesca  la  prosa  d'abdós  escriptors.  La  veritat  sia 
dita:  en  cap  altra  producció  d'en  Corella  podrien  senyalar- 
se  en  tant  alt  grau  aitals  defectes,  qui  eren,  com  reconeix 
l'erudit  crític  francès,  molt  generals  entre'ls  1  iterats  d'aque- 
lla època.  En  el  cas  present  pot  servir  d'algún  descàrrec  al 
nostre  autor,  el  que  la  iniciativa  del  debat  partís  del  Prín- 
cep, qui,  escrivint  en  dialecte  castellà-aragonès,  donà  el  to 
més  agut  de  preciosisme. 

Rès,  per  altra  part,  més  banal,  en  apariencia,  que  aquest 
debat:  sembla  ben  bé  lo  que,  en  el  nostre  temps,  qualifica* 
riem  d'entreteniments  de  gent  desvagada.  Vegi's  sinó: 

Epístola  I:  Don  Carles  proposa  an  en  Corella  la  qUcstió 
de  <  si  hombre  se  fallava  en  un  barcho,  en  medio  de  un  rio, 

>  passando  dos  damas,  e  que  la  necessidat  le  forçasse  echar 

>  la  una  en  el  agua;  de  las  quales  damas  fuesse  la  una  mun- 

>  cho  amada  y  el  non  delia  amado,  e  la  otra  que  a  el  amasse 
»  y  el  no  a  ella,  ja  qual  destas  daria  la  vida?  > 


(1 )   Linees  360  y  segs.  del  nostre  text 


§   14-    EL  C  DEBAT  AB  EL  PRÍNCEP  DE  VIANA  »     Ixj 

Epístola  II:  En  Corella  respon  que  salvaria,  de  les  dues 
dames,  aquella  a  la  qual  ell  estimés.  Funda  la  seva  resposta 
en  la  facultat,  propria  a  l'home,  de  triar  el  mal  menor;  y  en 
ésser,  a  judici  seu,  la  dóna  estimada  la  qui  més  satisfaria 
al  concepte  del  bé,  vinculat  en  l'amor  que  se  li  dóna. 

Epístola  III:  S'oposa  el  Príncep  a  la  raó  d'en  Corella, 
després  de  declarar,  emperò,  que  «el  perdon  de  mi  ni  el  re- 
»  proche  de  vos,  no  se  deven  pedir;  ni  menos  dudar  a  lo  que 
»  dezis,  que,  de  dos  males,  es  de  escoger  el  menor  ».  Creu  el 
Príncep  que,  partint  de  la  facultat  d'elegir,  ha  de  prevaldré 
sobre  l'instint  la  reflexió,  a  conseqüència  de  lo  qual  deuria 
ésser  salvada,  per  esperit  de  justícia,  la  dama  « que,  con  la- 
»  zos  de  Venus  y  de  afables  y  gratos  abraços,  el  remedio  vos 
»  pide»,  ab  preferència  sobre  «la  que,  con  desconocimiento 
»de  vuestros  vanos  trabajos,  vuestro  querer  del  todo  des- 

>  deüa  >. 

Epístola  IV:  Respon  en  Corella,  y  comença  per  fer  l'a- 
claració  de  que,  al  dir  elecció,  volgué  donar  aquest  signifi- 
cat a  qualsevol  acte  que  de  nostra  potencia  procedeixi.  Jus- 
tifica tot  seguit  la  seva  elecció  en  que,  essent  condició 
general  de  tots  els  éssers  «que  la  fi  e  delit  ab  propris  actes 
» alcansen,  segueix  se  que,  en  amar,  no  en  ésser  amat,  mon 
»  derrer  be  reposa;...  e  sil  do  de  tanta  amor  no  es  acceptat, 
»  no  per  ço  deixa  ésser  do,  com  lo  ésser  tal  no  li  vinga  per 
»  lo  qui  accepta,  mas  de  la  liberalitat  del  qui  liberament  ho 
•  porta». 

Epístola  V:  Replica  el  Príncep,  fent  notar  de  primer  an 
en  Corella  la  contradicció  d'haver  fundat  abans  en  elecció 
y  després  en  amor  la  seva  opinió.  Tot  seguit  li  refuta  lo  de 
que'l  do  sia  aital  encara  que  no  sia  acceptat;  això  — diu  — és 
confondre  el  do  ab  l'oferiment,  « ca  el  proferido  non  parte 
» del  que  profiere,  como  el  donativo  del  que  lo  da  al  que  lo 

>  recibe;  o  seria  [como]  el  gato,  que  dizen  los  mentirosos, 
» que  se  yeló  en  medio  del  salto  >». 

Epístola  VI:  Respon  en  Corella  reconeixent  el  seu  erro 
y  donant  la  raó  al  seu  il•lustre  contrincant.  Diu  que,  entre- 
gat  en  cos  y  ànima  a  la  dóna  amada,  les  raons  que  contra  la 
veritat  ha  pogut  escriure  no  les  ha  escrites  la  seva  mà,  sinó 
la  d'aquella  en  qui  s'era  canviat.  «  Però  —  acaba  dient  — 


Ixij  OBRES    DE  J.    ROIÇ    DE    CORELLA 

>  per  mèrits  de  aquella  qui,  per  molta  gentllea,  nfectada- 
»  ment  me  ama,  ha  Deu  volgut...  que  yo  haja  conegut  la  falta 
»de  ma  injusta  sentencia;  la  qual  revoque  sobre  la  ingrata 
»  desamable  dama.  E  vull  çue  les  aygues  prcnguen  posada  en 
» loch  de  la  sua  perversa  anima;  la  qual,  rasa  del  llbre  de  vida, 
» lo  seu  cos  no  ateny ga  eclesiàstica  sepollura...  E  per  que  lar- 
» gues  paraules  no  allarguen  la  sua  culpable  vida,  si  vostra 
»  magestat  llcencla  me  atorna,  calaré  los  rems  de  aquesta  sotll 
» barca;  camblant  amor  per  rahonable  Ira,  lançare  la  cruel 
»  dama  en  les  fondes  e  braves  aygues;  e  lames  per  ml  no  U 
*  serà  trames  sols  un  requiescat  in  pace.»  Hi  ha  encara  uns 
versos,  en  els  quals  Mossèn  Corella  proclama  al  Princep  su- 
perior en  saber  a  Esculapi  (<lo  qui  guari  lo  cast  fill  de 
»Teseu»);  dient  li  ademcs  que  les  seves  mans  són  com  le« 
de  Prometeu,  el  gran  alleugeridor  de  les  misèries  dels  ho- 
mes; y  també  suposant  al  Princep  que  fos  el  mateix  Chiron 
(qui  ensenyà  la  medecina  a  Aquiles,  fill  de  Peleu),  o  al- 
gun dels  déus  qui  tornaren  a  la  vida  el  cos  de  Pelops,  fill 
de  Tàntal. 

Y  aixi  s'acaba  la  contesa,  sobre  un  motiu  en  apariencia 
ben  fútil.  Emperò,  ^és  que  realment  no  hi  ha  més  que  això? 
Provarem  d'esbrinar-ho. 

De  moment,  els  passatges  de  la  darrera  epístola  d'en 
Corella,  que  hem  copiat  subratllant-los,  constitueixen  un 
clam  de  passió  qui  contrasta  a  primer  cop  d'ull  ab  la  artifi- 
ciosa fredor  de  tot  el  debat:  al  llegir  aquests  conceptes,  vé- 
nen immediatament  a  la  memòria  uns  conceptes  semblants 
ab  que,  en  la  Tragèdia  de  Caldesa,  se  desfà  en  Corella  con- 
tra si  mateix  per  culpa  de  la  qui  tant  crudelment  trai  el  sen 
amor.  Hi  ha  també  una  declaració  que  tal  volta  no  deixi 
de  tenir  el  seu  interès:  « He  conegut  la  falta  de  ma  injusta 

>  sentencia  —  ve  a  dir  —per  mèrits  de  aquella  qui,  per  molta 
'gentilea,  afectadament  me  ama  »;  y  això  no  està  dit  en  con- 
dicional, sinó  com  una  afirmació  concreta.  En  Corella, 
doncs,  se  substitueix  a  l'home  hipotèticament  presentat  pel 
Princep,  com  passatger  en  una  barca,  en  mig  d'un  riu,  ab  les 
dues  dames;  y  és  ell  precisament  qui,  obligat  per  la  necessi- 
tat, sacrificarà  la  una  (^Caldesa?),  de  qui  no  és  estimat,  en 
benefici  de  l'altra,  a  la  qual  ell  no  estima  t  i  Volant  d'Urle- 


§  15.   LO    <  JARDÍ   DE   AMOR»  IxÜj 

da?)  (1).  En  quant  als  versos  finals  per  al  Príncep,  són  la 
prova  de  l'agraïment  per  la  consolació  filosòfica  que  aquell 
ab  les  seves  cartes  tractà  de  procurar-li. 

Si  aquesta  interpretació  nostra  fos  veritable,  ens  tro- 
baríem en  presencia  de  l'homenatge  d'amistat,  delicada- 
ment consolador  per  al  nostre  poeta,  d'un  dels  seus  amics 
més  distingits,  per  al  qual  la  fortuna  tenia  reservades  pro- 
ves ben  altrament  crudels.  En  aquest  sentit,  y  com  a  se- 
qüència de  la  Tragèdia  de  Caldesa,  la  correspondència  literà- 
ria que  acabem  d'analitzar,  té  un  interès  que  fins  ara  ningú 
no  havia  sospitat.  Serà  desde  ara,  per  a  nosaltres,  el  més 
autèntic  comentari  a  una  crisi  passional  de  que  fou  víctima 
el  nostre  escriptor,  y  a  la  qual  assistim  del  tot  desorientats, 
a  més  de  quatrecents  anys  de  distancia,  els  actuals  comen- 
tadors  de  l'obra  de  Mossèn  Conella  (2). 

Fem  encara  propòsit  de  rependre  oportunament  aquest 
tema  interessantíssim. 


§  15.    Lo  ijardi  de  Amor*  [VIII] 

En  Roiç  de  Corella  degué  empendre's  la  tasca  d'escriu- 
re aquesta  trilogia,  quan  encara  pesarien  damunt  d'ell  les 
impressions  en  que'ns  inicia  la  Tragèdia  de  Caldesa;  la  qual 
va  resultant  com  una  mena  de  clau  per  a  la  interpretació 
de  la  produ:ció  corellana,  allà  ont  pot  fer-la  aparèixer  obs- 
cura la  manca  de  noticies  biogràfiques  del  seu  autor.  Vegi's 
el  començament  del  pròleg,  en  aquesta  triple  tragèdia  que 
en  Corella  se  disposa  a  explicar-nos:  «  Ab  desig  de  trobar  a 
» ma  dolor  semblant  companyia,  he  desemparat  aquest  mon, 
»devallant  en  los  trists  e  tenebrosos  palaus  de  Pluto,  per 
»  aquell  cami  que  al  desterrat  de  Troya  (3)  mostra  la  inclita 


( 1 )  Vegi's  les  Letres  a  Yolant  Darleda,  del  propri  Core- 
lla (obra  XVll). 

(2)  Les  quatre  primeres  epístoles  foren  publicades,  en 
1881,  per  la  Revista  de  Valencià;  les  altres  dues  pel  senyor 
Boronat,  en  la  Revista  de  Catalunya. 

( í)  Eneas  devalla  a  l'infern  acompanyat  de  la  Sibilla  de 
CumaS  (Virgili:  Eneida,  Vl^ 


Ixiv  OBRBS   DE  J.   ROIÇ   DE   CORELLA 

>  SibiUa;  e  axi  so  arribat  en  aquell  adolorit  verger,  en  lo 

»  qual  los  devots  de  Venus,  en  continu  plor,  lurs  penes  re- 
»  conten;  hon  viu  a  Mirra  e  a  Tisbe,  qui,  ensemps  ab  Nar- 

>  ciso,  apartats  dels  altres,  de  sos  mals  en  fort  manera  pla- 

>  nyien,  treballant  caseu  en  major  grau  recitar  lur  pena.  > 

Encara  que  la  estructura  d'aquesta  composició  sia  fran- 
cament virgiliana,  els  materials  posats  a  contribució  resul- 
ten ovidians  exclusivament.  Per  a  la  lamentació  de  Mirra, 
en  Corella  traduí  (encara  que,  com  de  costum,  no  gaire  lite- 
ralment) importants  passatges  del  desè  llibre  de  les  .Veía- 
mòrfosis.  El  monòleg  de  la  folla  donzella,  filla  de  Sinaras 
(Cinyra),  comprès  en  les  Hnees  50  a  83  del  nostre  text,  se- 
gueix ben  d'aprop  els  versos  320  a  355  d'Ovidi.  Emperò  no 
deixa  d'ésser  curiosa  la  complacencia  ab  que  l'autor  valen- 
cià amplia  certs  detalls,  cofn,  per  exemple,  els  contenguts 
en  els  versos  462  a  468  del  text  llatí,  corresponents  a  les 
línees  263  a  278  del  text  d'en  Corella,  en  els  quals  compa- 
reixen els  més  grans  atreviments  de  concepte,  expressats 
ab  tal  suavitat  de  paraula,  que  no  sabrien  ferir  les  més  deli- 
cades orelles. 

Per  procediments  semblants  el  nostre  escriptor  s'apro- 
pría  dels  llibres  III  y  IV  de  l'obra  ovidiana  la  narració  de 
Ics  dissortades  amors  de  Narciso  y  la  dels  no  menys  doloro- 
sos de  Tisbe.  Com  en  el  cas  de  Mirra,  posa  en  boca  de  quis- 
cún  dels  personatges  la  historia  detallada  de  llurs  aventu- 
res, ampliant,  sobre  tot,  els  monòlegs  patètics,  qui  resulten 
veritables  oracions  declamatòries,  ben  impregnades  de  sen- 
timent pagà,  malgrat  les  tendències  moralitzadores  que  s'hl 
han  pogut  veure  (1). 

Les  tres  histories  de  Mirra,  de  Narciso  y  de  Tisbe,  uni- 
des ja  per  un  exordi  (el  que  hem  copiat  damunt),  ho  són  tam- 


(1)  En  P.  Boronat  (articles  ja  citats  de  la  Itevista  de 
Catalunya,  pàg.  198)  arriba  fins  a  dir,  tractant  precisament 
de  la  faula  de  Mirra:  «Corella  cristianisa  de  tal  manera  les 
»  faules  d'Ovidi  que  de  la  major  part  d'elles  trau  per  conse- 
» qüencia  de  l'argument  les  més  bones  regles  y  exemples  de 
»  moralitat,  no  ja  cristiana,  sinó  catòlica.  »  La  visió  de  l'ar- 
ticulista és,  ab  tot,  un  xic  apriorística,  y  parteix  de  la  fama 
d'en  Corella  com  a  Mestre  en  Sacra  Teologia  y  autor  de 
poesies  dedicades  a  la  Verge. 


§  ly.   I.A    €  HISTORIA  DK  JESON  E  M&DEA  >       IxV 

bé  per  un  epíleg,  ont  abunden  les  consideracions  fatalistes 
sobre  la  passió  incontrastable  de  l'amor;  emperò  aquest 
fragment  resulta  idèntic  a  altre,  també  en  prosa,  ab  que  co- 
mençà en  Rocabertí  la  seva  Comèdia  de  la  Glòria  de  Amor  (1). 
Nosaltres  hem  suposat  que,  tant  en  Corella  com  en  Roca- 
bertí, degueren  traduir  aquells  conceptes  de  la  Amorosa  Vi- 
sione,  de  Boccacci;  mes  no'ns  ha  vagat  comprovar-ho  (2). 

§  16.    La  *  Lamentació  de  Btblis*  [IX] 

Aquesta  narració  ovidiana  està  tallada  pel  mateix  patró 
de  les  tres  qui  constitueixen  el  Jardí  d'Amor:  talment  com 
aquelles,  presenta  la  forma  autobiogràfica,  procediment 
que  veiem  emprat  constantment  per  en  Corella,  a  fi,  sens 
dubte,  d'assolir  una  major  força  en  la  expressió  dels  senti- 
ments. 

El  text  d'Ovidi  posat  a  contribució  és  encara  el  de  les 
Metamorfosis  (llibre  IX):  comença  en  el  vers  454  y  termina 
a  la  fi  de  l'episodi.  Per  cert  que  la  conclusió  d'en  Corella 
abona  la  observació  d'en  P.  Boronat,  car  està  perfectament 
d'acord  ab  la  moral  cristiana:  «  E  axi  plagué  als  fats  —  diu 
>  la  trista  Biblis  —  que  lo  meu  cos,  convertit  en  font,  nome- 
»  nada  per  mon  nom,  fos  exemple  a  les  altres  dones  de  no 
•  amar  sinó  solament  ço  que  justament  puguen  atènyer. » 
Això  respon  al  vers  453  de  l'original  llatí: 

Byblis  in  exemplo  est,  uf  ament  concessa  puellae; 
ab  el  qual  Ovidi  remarca  anticipadament  la  moralitat  de  lo 
que  tot  seguit  relata;  cosa  que  en  Corella  cregué  més  oportú 
reservar  per  a  l'acabament. 

§  17.    La  i  Historia  dejeson  e  Medea*  [X] 

Es  la  més  treballada  y  extensa  de  les  adaptacions  clàs- 
siques de  Mossèn  Corella,  y,  per  lo  tant,  d'entre  les  d'aquest 


(1)  Camboliu:  Litt.  Catalane  (París,  1858);  pàg.  110. 

(2)  Les  lamentacions  de  Mirra,  Narciso  y  Tisbe,  com 
també  la  de  Biblis,  que  vindrà  tot  seguit,  foren  publicades 
per  en  Briz  en  el  seu  Jardinet  d'Orats. 


Ixvj  OBRES   DE  J.    ROIÇ   DE   CORKLLA 

genre  del  nostre  autor,  la  qui  conté  una  major  quantitat 
d'obra  original. 

Dues  són  les  fonts  posades  a  contribució  per  al  treball 
de  que's  tracta:  primerament  Ovidi  (Hcroida  XII)  y  després 
Sèneca  (tragèdia  de  Medea);  emperò  no's  pot  dir  que,  en  la 
lletra,  segueixi  l'escriptor  valencià  a  l'un  ni  a  l'altre  dels 
autors  llatins,  encara  que'l  to  general  de  la  narració  coin- 
cideixi ab  tots  dos. 

En  la  Hcroida  esmentada  (epístola  de  Medea  a  Jason), 
Ovidi  ens  presenta  la  protagonista  fent  càrrecs  per  escrit 
al  seu  antic  amant,  quan  aquest  l'ha  abandonada  per  Creu- 
sa,  filla  del  Rei  Creón,  ab  la  qual  va  a  casar-se.  Medea, 
doncs,  retreu  a  Jason  tot  lo  que  per  amor  d'ell  ha  fet,  des- 
de'l  moment  en  que  aquell  arribà  ab  els  argonautes  a  l'illa 
de  Colchos,  sobre  la  qual  regnava  el  pare  de  Medea:  ella 
fou  qui  li  donà  els  medis  d'obtenir  la  cobejada  llana  d'or; 
ella  la  qui  robà  y  abandonà  son  pare  per  fugir  ab  Jason; 
ella  la  qui  sacrificà  son  propri  germà,  llençant-ne  els  bo- 
cins al  camí,  per  retardar  l'avenç  del  pare,  qui  els  anava  a 
l'encalç. 

En  Corella,  semblantment,  posa  la  ploma  en  la  mà  de 
Medea,  a  l'objecte  d'escriure  a  les  dones  «la  ingratitut  e 
«desconeixença  de  Jeson,  per  dar  los  exemple  de  honesta- 
» ment  viure  »;  emperò,  insistint  sobre  Ovidi,  l'autor  valen- 
cià amplia  la  relació  dels  fets  ab  tots  els  detalls,  que'l  seu 
model  deixa  sots -entesos  (1),  y  ab  molt  prolixea  raona- 
ments, que  atribueix  a  quiscún  dels  personatges.  Ademés 
d'això,  hi  ha  en  aquesta  part  una  curiosa  intercalació  (lí- 
nees  250  a  280),  censurant  els  artificis  usats  per  les  dones 
per  acréixer  els  llurs  atractius  y  bellesa:  potser  inspirà  an 
en  Corella  aquest  passatge  aquell  no  molt  llarg  fragment 
d'una  obra  del  propri  Ovidi  sobre'ls  Cosmètics,  ont  són  es- 
mentades multitut  de  drogues,  si  l'una  extravagant  l'altra 
més,  que  recomana  a  les  dones  per  a  la  llur  toilette,  com  di- 

(1)  En  la  Heroida  VI,  de  Hypsipyla  a  Jason,  y  en  el  lli- 
bre Vil  de  les  Metamorfosis,  se  troben  quasi  tots  els  ele- 
ments episòdics  que  en  Corella  hagué  de  tenir  a  la  vista 
per  aquesta  primera  part  de  la  historia  de  Medea.  Algunes 
frases  característiques  decelen  tot  seguit  les  manlleutes. 


§  1 8.   EL  <  PARLAMENT  SN  CASA  MERCADER  >        lxTÍJ 

riem  ara.  Emperò,  sia  com  sia,  la  intenció  ab  que  l'escriptor 
valencià  atribueix  a  la  JVledea  aquelles  consideracions,  ve  a 
destruir  en  gran  part  l'efecte  obtingut  ab  la  lletra  de  Veri- 
tat en  el  Trihunfo  de  les  Doncs. 

La  segona  part  de  la  Historia  de  Jeson  e  Medea  (o  sia,  a 
partir  de  la  línea  780  del  nostre  text  imprès)  és,  com  hem 
dit,  la  matèria  tractada  per  Sèneca  en  una  de  les  seves  tra- 
gèdies. Aquesta  s'inicia  a  Corinte  ab  l'ordre  de  bandeig 
pronunciat  contra  Medea,  per  Creón,  qui  ha  triat  a  Jason 
per  gendre.  La  despitada  Medea  prepara  la  seva  venjança, 
la  execució  de  la  qual  té  lloc  en  el  transcurs  dels  cinc  actes 
de  la  tragèdia  llatina.  En  Corella  no  fa  més  que  continuar 
el  monòleg  epistolar  de  la  seva  heroina,  en  el  to  mateix  ab 
que  ha  anat  relatant  els  fets  anteriors,  emmatllevant  con- 
ceptes a  Sèneca,  unes  vegades,  y  intercalant-hi  obra  pro- 
pria,  molt  freqüentment.  La  intensitat  dramàtica  augmenta 
sense  interrupció,  arribant  als  limits  de  lo  terrible  en  les 
darreres  planes  de  la  composició  corellana;  una  de  les  qui 
fan  més  honor  al  seu  talent  de  prosista,  ab  tot  y  algunes  pe- 
tites distraccions,  qui  no  poden  pas  ésser  totalment  atribuï- 
des al  copista  del  manuscrit  de  Valencià,  únic  document  qui 
ens  ha  conservada  aquesta  obra  (1). 


§  18.    El  « Parlament  en  casa  Mercader  >  [XI] 

La  primera  qüestió  a  examinar  a  propòsit  d'aquest  Par- 
lament és  la  de  si  és,  en  son  conjunt,  obra  del  nostre  escrip- 
tor, o  si  cal  atribuir  a  quiscún  dels  interlocutors  la  part  res- 
pectiva; en  aquest  cas,  y  com  sia  que  la  missió  d'en  Corella 
restà  reduida,  segons  ell,  a  transcriure  els  parlaments  dels 
altres,  fóra  obra  seva,  únicament,  la  cornice  o  marc  general 
de  la  composició;  la  estructura  de  la  qual  respon  al  tipo  re- 
presentat pel  Decameron.  De  la  capdal  creació  de  Boccacci 


(1)  Pèrdues  vegades,  linees  606  y  667,  l'autor  oblida 
que  !o  que  Medea  escriu  no  és  sinó  lo  que  suposa  digué  de 
paraula  a  Jason;  per  lo  tant,  són  impropries  de  les  circums- 
tancies les  frases  estendre  la  ploma  y  allargar  la  ploma  do- 
nades per  l'original. 


Ixvilj  OBRES    DE  J.   ROIÇ    DE   CORELLA 

pogueren  pendre  la  idea  de  llur  col•loqui  els  nostres  homes, 
realitzant,  ab  més  o  menys  veritat,  lo  que  l'escriptor  italià 
els  presentava  en  la  seva  ficció  de  les  cent  noveles,  narra- 
des, per  torn,  en  una  reunió  de  joves  de  bella  humor.  iCal- 
drà  portar  més  enllà  l'analogia,  y  suposar  que,  com  a  Flo- 
rença,  hi  havia  la  peste  a  Valencià,  quan  tingué  lloc  a  casa 
d'en  Mercader  el  parlament  o  col•lació  de  que's  tracta?  No 
és  probable  que  això  succeís,  car  és  de  creure  que  una  cir- 
cumstancia semblant  no  hauria  deixat  d'ésser  feta  palesa 
per  en  Corella. 

Deixant  de  banda  tota  altra  hipòtesi,  nosaltres  ens  in- 
clinem a  creure  que,  no  solament  el  quadre  general,  sinó  tot 
el  Parlament,  és  obra  de  la  ploma  del  nostre  escriptor  (I), 
transcrivint,  tal  volta,  els  conceptes  vertits  pels  seus  com- 
panys; els  quals,  per  altra  part,  tampoc  feren  més  que  insis- 
tir sobre  Ovidi,  com  ja  consta  en  el  titol  de  quiscuna  de  les 
narracions. 

Aquestes  són  cinc,  a  saber:  [1]  « la  ovidiana  poesia  de 
Çefalo  e  Procha  »,  explicada  pel  senyor  de  la  casa  ont  te- 
nia lloc  la  sentada;  el  tema  n'és  extret  del  setè  llibre  de 
les  Metamorfosis;  [II]  « la  ovidiana  dolorosa  faula  del  gran 
»  musich,  fill  de  Caliope,  Orfeu  »,  per  en  Joan  Escrivà  (Me- 
tamorfosis, llibres  X  y  XI);  [III]  « la  vulgar  ovidiana  faula 
»  de  Silla,  filla  del  Rey  Niso  »,  per  en  Guillem  Ramon  de  Vi- 
larrasa  (obr.  cit.,  llibre  Vlll);  flV]  «la  fabulosa  ovidiana  his- 
» toria  de  Paçife,  muller  del  Rey  Minos»,  per  en  Lluís  de 
Castellví  (inspirada  lliurement  en  els  versos  131  y  132  del 
llibre  VIII  de  l'obra  d'Ovidi);  [V]  «la  vulgar  ovidiana  poesia 
»de  Progmes  e  Filomena,  germanes,  e  Tereu,  cruel  rey  de 
»  Tarcia  •,  pel  Baró  don  Joan  de  Proiita  (Metamorfosis, 
llibre  VI).  L'estil  és  en  totes  aquestes  histories  molt  sem- 
blant, com  obra  literària  d'una  mateixa  mà;  y,  en  quant  als 
procediments,  són  els  mateixos  que  ja  coneixem  d'altres 
produccions  corellanes. 

Per  lo  que  pugui  interessar-nos  la  opinió  dels  amics  d'en 


(1)  Llevat  d'en  Joan  Escrivà,  cap  dels  altres  personat- 
ges qui  prenen  part  en  la  Col•lació  o  Parlament,  apareix  com 
a  literat  ab  obres  que'ns  sicn  conegudes. 


§  19.   LES  «LETKBS  DE  ACHILLES  E  POLICENA  >      Ixix 

Corella  sobre  les  dones  del  seu  temps,  copiarem  el  comen- 
tari que'ls  inspirà  la  traidoría  comesa  per  Silla  contra'l  rei 
Niso,  son  pare,  per  amor  de  Minos.  El  narrador  acaba  dient 
que  omet  contar  la  fabulosa  fi  de  Silla,  perquè'l  seu  propò- 
sit se  reduïa  a  «  portar  exemple  dels  leigs  actes  que  en  la 
» f eminil  condició  se  troben  » ( 1): 

« O,  çelerada  donzella!  —  respongueren  tots  a  les  darre- 
»  res  paraules  de  Vilarrasa;  —  gran  alegria  [es]  a  nostra 
»  present  vida,  que  tals  actes  nos  troben,  ab  tot  que  algunes 
»  de  nostres  senyores  lo  desonest  servev  de  Venus  deuotament 
'  celebren;  però  de  legea  de  tals  delictes  son  delliures  »  (2). 

Fou  llàstima  que'l  puntual  relator  del  col•loqui  y  autor 
del  Trihunfo  de  les  Dones  no  hagués  pres  part  en  aquell  a 
favor  d'aquestes,  excusant  en  lo  possible  les  llurs  extravia- 
des  amors;  propòsit  qui,  en  tot  cas,  no  passà  dels  conceptes 
del  pròleg,  qui  diuen:  « A  la  tempestuosa  mar  de  Venus  la 
»  proa  de  ma  escriptura  endreçant,  descriure  naufraigs  de 
»  aquells  qui,  en  ella  follament  navegant,  dolorosa  e  mise- 
»  rable  fi  prenen  >  (3). 

§  19.    Les  *Letres  de  Achilles 
e  Policena^  [XII] 

Podem  considerar  les  dues  lletres  de  que  aquí  és  feta 
relació,  com  dues  heroides,  originals  d'en  Corella,  escrites 
a  imitació  de  les  d'Ovidi.  Probablement  no  hi  ha  altra  font 
a  senyalar  que  Ovidi  mateix,  o,  tal  vegada,  l'obra  de  Guido 
de  Columnes.  El  moment  en  que  suposa  l'autor  escrites 
aquestes  lletres  fingides,  respon  a  la  situació  inicial  del  lli- 
bre XXIV  de  les  Guerres  Troyanes,  en  el  qual  se  parla  «  de 
»  Achilles,  qui  encara  esta  enlaçat  per  amor  de  Polixena,  e 
» no  vol  entendre  en  debellar  contra  los  troyans  ». 


(1)  Línees  880  y  següents  del  nostre  text  imprès. 

(2)  Es  curiós  senyalar  la  correspondència  de  la  frase 
subratllada  ab  altra  del  Procés  de  les  Olives  (versos  2l5i)- 
2160): 

«  Les  castes  que  dien  —  yo  no  vull  perfum, 
»  En  loch  molt  secret  —  les  ydoles  colen... » 

(3)  Línees  15  a  19. 


Ixx  OBRES    DK  J.    ROIÇ   DE   CORELLA 


§  20.    Lo  *Johi  de  Paris*  [XIU] 

La  Visió  del  Johi  de  Paris  és  obra  de  Mossèn  Joan  Es- 
crivà, amic  y  imitador  del  nostre  Mossèn  Corella.  An  aquest 
li  pertany  la  segona  part  de  l'obra,  o  sia,  YAllegoria,  que 
escriu  a  instàncies  del  primer. 

L'Escrivà,  seguint  els  procediments  d'en  Corella,  fa  la 
exposició  detallada  del  Judici  (1),  entrant  en  prolixes  des- 
cripcions dels  vestits  de  les  tres  deesses,  en  els  quals  os- 
tentaven sengles  inscripcions  al'lusives  a  la  condició  de 
quiscuna. 

La  part  d'cn  Corella  és,  substancialment,  un  tractadet 
filosòfic,  en  el  qual  són  interpretats  els  elements  de  la  faula 
pagana  seguint  el  concepte  de  la  moral  cristiana:  Paris  per- 
sonifica l'oci,  enemic  de  virtut,  a  la  vista  del  qual  se  presen- 
ten les  tres  deesses,  « les  quals  nosaltres  hauem  fet  del  mon 
» senyores:  Juno,  deessa  de  riqueses;  Pallas,  deessa  de  ho- 
»  nors;  Venus,  deessa  de  la  carn.  Sots  aquestes  tres  concu- 
>  picencieslo  pern  de  aquest  mon  girant,  fa  loseu  vogi...»  (2). 
En  capítols  successius  vénen  desenrotllats  aquests  princi- 
pis, y  darrerament  és  aduida  la  decissió  funesta  de  Paris  a 
favor  de  Venus,  com  exemple  dels  danys  qui  s'originen  als 
homes  entregats  al  servei  de  la  voluptat. 

Es  aquesta,  sens  dubte,  de  totes  les  obres  d'en  Corella 
sobre  assumptes  mitològics,  la  qui  més  clarament  deixa  veu- 
re una  finalitat  doctrinal;  en  aital  sentit  és  obra  de  mora- 
lista cristià,  y  potser  per  això  mateix  caldrà  suposar-la  es- 
crita per  l'autor  en  època  ja  avençada  de  la  seva  vida  •  (3). 


(1)  Possiblement  utilitzant  els  elements  contenguts  en 
la  Heroida  XVI  d'Ovidi. 

(2)  Línees  476  y  següents.  . 

(3)  Es  de  notar  una  singularitat  que  ofereix  la  compa- 
ració dels  dos  manuscrits:  en  la  ratlla  649,  deprés  d'alludir 
a  Hero  y  Leander,  el  text  de  la  Moyansiana  diu:  «  la  mort 
•  dolorosa  dels  quals...  fa  crcch  vos  es  manifesta...';  en  can- 
vi, el  lardinet  d'Orals  diu:  «  la  mort  dolorosa  dels  quals... 
tdeslihere  scriure...  •  «iQuina  llivó  és  l'autèntica  de  l'autor? 


§  21.    LA  (HISTORIA  DE  S.  MAGDALENA  >      Ixxj 


§  21,    La  '  Historia  de  Santa 
Magdalena^  [XW] 

L'autor  mateix  ens  declara  les  fonts  de  que  s'ha  servit 
per  a  escriure  la  vida  de  Santa  Maria  Magdalena:  «yo, 
» Johan  Roiç  de  Corella,  ab  lo  baix  estil  de  ma  escriptura, 
»  he  trelladat  dels  Sants  Doctors  la  vida  de  aquesta  glorio- 
»  sa  Santa ». 

Se  faria  difícil,  ab  aquella  sola  indicació,  determinar 
d'entre  l'abundantíssima  literatura  patrística  les  obres  di- 
rectament utilitzades  per  en  Corella.  Encara  pogué  servir- 
se  de  compilacions  de  segona  mà,  y,  donada  la  circulació  y 
notorietat  de  l'obra  del  Voràgine  ja  en  aquella  època,  fins 
cabria  suposar  que  prengué  d'ella  la  major  part  dels  ele- 
ments que  li  eren  precisos  per  al  cas. 

En  efecte,  deixant  apart  el  capítol  I,  qui  conté  la  dedi- 
catòria de  la  Vida  a  la  senyora  Flors  de  Vallterra  (de  qui  no 
tenim  cap  noticia),  desde'l  capítol  II  la  narració  segueix  pun- 
tualment el  Flos  Saneiorum,  ab  interpolacions  preses,  tal 
volta,  de  Sant  Bonaventura.  Vegi's  la  disposició  general: 
I:     Dedicatòria  (original). 

Il-VI:  fins  a  la  linea  173,  responen  al  Voràgine,  en  la  vida 
deia  Santa.  La  paràbola  dels  dos  pobres  (174-208)  hi  és 
intercalada,  segons  Y Evangeli  (Luc,  VII,  39-50). 
VII-IX:  Giren  entorn  de  Magdalena  y  Marta,  y  de  les  vides 
contemplativa  y  activa  que  respectivament  simbolitzen; 
vegi's  en  Sant  Bonaventura  (Vita  Christi),  cap.  46  y  segs. 
X-XII:  Mort  y  resurrecció  de  Llàtzer;  vegi's  en  Sant  Bona- 
ventura, cap.  67. 
XIII:  L'episodi  de  l'ungüent  de  Santa  Magdalena;  vegi's 

Flos  Sanctorum,  en  la  vida  de  Sant  Matías.  i 

XIV-XXII:  Diversos  episodis  de  la  passió  de  Jesucrist,  en 
que  intervé  Santa  Magdalena;  trets  probablement  dels 
Evangelis. 
XXIII-XXVIII:  Sortida  de  la  Santa  per  a  Marsella,  y  llegen- 
da de  la  Reina,  morta  de  part  durant  el  romiatge  a  Terra 
Santa,  deixada  en  una  illa  y  trobada  viva  a  la  tornada 


Ixxij  OBRES    DE  J.    ROIÇ   DE   CORKLLA 

del  vaixell;  respon  al  Flos  Sanctorum,  en  la  Vida  de 
Santa  Magdalena. 
XXVIII-XXX:  Penitencia  en  el  desert  y  mort  de  la  Santa; 

vegi's  Flos  Sanctorum,  en  la  seva  vida. 
XXXI:  Ascensió  de  la  Santa  a  la  glòria  del  cel;  final  apo- 
teòsic, qui  podria  molt  ben  ésser  original  d'en  Corella. 
L'estil  de  la  Vida  tendeix  a  aparèixer  senzill  y  planer, 
sens  dubte  per  influencia  dels  models  en  que  s'inspirà  el  na- 
rrador. Com  en  la  Historia  de  Josef,  l'adaptació  y  fusió 
dels  elemerts  qui  la  integren,  són  fetes  ab  entera  llibertat 
en  quant  a  la  forma,  treballant  els  diàlegs  ab  la  complacen- 
eia  y  amplitut  acostumades  pel  nostre  autor. 


§  '22.    La  ^Sepultura  de  Mossèn  Aguilar*  [XV] 

Viciana,  en  la  seva  Chronica  de  Valencià  (1),  reporta  lo 
següent:  « Y  lo  primero  que  se  hizo  fue  que  en  el  atio 
»de  1482  assentaron  — els  Reis  Catòlics—  el  real  sobre  la 
»  Ciudad  de  Loxa  y  por  combaté  la  entraren  y  tomaron.  Y 
>  aqui  en  esta  jornada  de  Loxa,  de  los  caualleros  que  mas  se 
»  seflalaron  fue  Mossèn  Francisco  de  Aguilar,  de  esta  ciudad 
»  de  Valencià.  El  qual,  por  hauer  tambien  peleado  y  traba- 
» jado  en  la  guerra,  adolescio  y  se  fue  a  la  ciudad  de  Cordo- 
»  ua,  donde  murio  y  fue  sepultado  entre  los  suyos,  porque 
»  8u  origen  procedia  de  la  familia  y  casa  de  Aguilar,  de  Cor- 

•  doua.  > 

En  Pascual  Boronat  (2)  dóna  la  següent  noticia  dels 
Aguilarsde  Valencià:  «  Don  Francesch  Qarcía  de  Aguilar, 

•  Çahera  de  Ciscar,  fill  primogènit  del  Viscançeller  Miçer 
» Jaume  Qarcía  de  Aguilar,  fou  casat  ab  Na  Catharina 
»  Amalrich,  filla  de  Mossèn  Francesch  Amalrich;  tingué 
» lills  a  Jaume,  Francescfi,  Miquel-Geroni  y  Àngela  de  Agui- 
» lar  y  Amalrich. »  Hem  subratllat  el  nom  del  que  creiem  fou 
el  nostre  personatge,  per  a  evitar  la  confusió  ab  son  pare, 
qui  es  deia  Francesc  com  ell. 


Valencià,  1564;  fol.  Ixxx.  v." 
Revista  de  Catalunya,  pàg.  253. 


I 


§  22.    LA  SEPULTURA  DE  M.  AGUILAR        IxxÜj 

Afegeix  en  Boronat,  prenent-lio  del  P.  Teixidor,  que 
Mossèn  Aguilar,  «en  lo  setge  que  los  Reys  Catòlichs  posa- 
»  ren  a  Loja,  y  ab  motiu  de  la  retirada  del  exèrcit  cristià, 
•  tingué  que  pasar  lo  riu  Genil,  y  tot  banyat,  sens  curar 
»  d'axugarse  la  roba,  acometé  als  envalentonats  moros,  y  a 
»  poch  emmalaltí,  efecte  de  no  mudarse  les  vestidures  ba- 
»nyades,  y  tingué  que  retirarse  del  exèrcit  en  campanya, 
»  buscant  remey  en  Córdoba,  hon  los  cavallers  Aguilars  lo 
»  reberen  com  a  parent,  y  allí  defallí  al  poch  temps». 

Aital  desgracia  hagué  d'afectar  en  gran  manera  als 
parents  y  amics  que  JVÍossèn  Franci  Aguilar  havia  deixats  a 
Valencià;  y,  per  a  dur-los  a  tots  plegats  algun  aconhorta- 
ment,  sembla  ésser  escrita  la  ficció  del  nostre  Mossèn  Co- 
rella,  de  que  anem  a  ocupar-nos. 

Suposa  l'autor  que'l  dia  de  Tots  Sants,  a  l'hora  de  VAn- 
gelus,  « ab  esperitual  cansament  de  continuat  estudi »,  y 
«per  reparar  les  dèbils  forces  de  sos  aflaquits  sentiments», 
eixí  a  deportar-se  caminant  extramurs  de  Valencià;  quan,  a 
poca  distancia  d'aquesta,  li  sembla  oir  una  melodia  angeli- 
cal, la  qual  atragué  els  seus  passos  vers  la  capella  de  Sant 
Jeroni.  Allà  pogué  veure,  en  alta  visió  inefable,  una  mag- 
nífica sepultura  custodiada  per  set  bellíssimes  senyores, 
això  és,  les  tres  virtuts  teologals  y  les  quatre  cardinals,  qui 
entonaven  a  chor  la  sorprenent  musica  qui  havia  atret  abans 
al  nostre  poeta.  Reconegué  aquest,  per  la  imatge  esculpida 
damunt  d'ella,  que  la  sepultura  pertanyia  a  Mossèn  Franci 
de  Aguilar,  « lo  qual  pocs  dies  havia  que,  en  la  ciutat  de 
»  Cordoua,  de  la  gran  Espanya,  ab  fi  crestianissima,  de 
»  aquesta  miserable  vall  de  lagrimes  era  passat  en  la  eterna 
»  glòria». 

Una  de  les  dames  feu  la  explicació  a  Mossèn  Corella  de 
les  circumstancies  esmentades,  y  li  donà  raó  de  que  fessin 
al  difunt  obsequies  de  martre,  per  haver  sucumbit  en  de- 
fensa de  la  Església  de  Crist.  Ja  satisfet,  en  Corella  pren 
comiat  de  les  dames,  no  sense  demanar-los  permís,  que 
aquelles  li  otorgaren,  per  a  poder  escriure  lo  que  acabava 
d'oir  a  propòsit  de  l'estrenu  Cavaller,  «per  que  cesse  lo  pla- 
»  nyer  e  plorar  de  aquells  qui  molt  lo  amen  ». 

Tot  això  ens  inclina  a  creure  que,  com  ja  hem  apuntat. 


Ixxiv  OBRBS    nS  J.    ROIÇ   DE   CORRtXA 

el  treball  de  Mossèn  Corella  anés  dirigit  a  la  familia  del 
difunt.  Tal  volta,  segons  lo  que  permetien  les  costums  de 
l'època,  el  nostre  autor  llegiria  aquest  escrit,  a  guisa  d'ora- 
ció posi  divina,  en  les  obsequies  funerals  que  l'endemà  de  la 
suposada  visió,  o  sia  en  la  Diada  dels  Morts,  farien  celebrar 
a  Valencià  els  parents  del  cavaller  mort  a  Córdoba.  En 
aquest  supòsit,  la  data  per  a  la  qual  fou  escrita  aital  produc- 
ció seria  el  2  de  novembre  de  1482. 


§  23.    La  'Vida  de  Santa  Anna*  [XVI] 

No's  diferencia,  en  quant  a  procediment  literari,  aquesta 
narració  de  la  de  la  Vida  de  Santa  Magdalena,  Tots  els  ele- 
ments per  a  la  de  Santa  Anna  pogué  trobar-los  reunits  Mos- 
sèn Corella  en  el  Voràgine,  allà  ont  aquest  autor  tracta  de 
la  Nativitat  de  la  Verge  Maria;  per  manera  que,  l'escriptor 
valencià,  no  hagué  de  fer  sinó  desenrotllar,  en  la  seva  prosa 
abundant,  y  seguint  els  habituals  procediments,  el  text  llatí 
o  català  del  Flos  Sanotorum, 

Aquesta  obreta,  impresa  en  el  xv.*n  segle,  constituint 
un  petit  joiell  tipogràfic  (1),  va  dedicada  a  la  senyora  Na 
Monpalaua  de  Castellvi,  muller  d'en  Lluís  de  Castellví,  qui 
era  un  dels  amics  de  Mossèn  Corella  (2).  La  gran  y  especial 
devoció  que  a  Santa  Anna  tenia  aquella  noble  senyora  (3), 
y  el  text  de  la  oració  final,  que  l'autor  posa  en  boca  feme- 
nina, impetrant  fruit  de  matrimonial  generació,  ens  perme- 
ten creure  que  Na  Monpalaua  no  tindria  fitis,  y  que  la  Vida 
de  Santa  Anna  havia  d'ésser  freqüentment  llegida  y  meditada 
per  la  virtuosa  muller  d'en  Castellví,  a  intenció  de  la  qual  la 
escrigué  Mossèn  Corella.  Desconeixent  el  text  íntegre  del 
testament  d'en  Lluís  de  Castellví,  citat  pel  senyor  Martí 
Grajales  (4),  no  podem  afermar  categòricament  lo  qui  sem- 
bla deduir-se  de  les  clàusules  que'nsdóna  a  conèixer,  això 


(1)  Vegi's  el  núm.  2  de  la  nostra  Bibliografia  (p.  xvij). 

(2)  Vegi's  el  Rahonament  en  casa  de  B.  Mercader. 

(3)  Vegi's  la  dedicatòria  de  la  Vida,  Hnea  15. 

(4)  Primer  libro  impresa  en  Espafía,  pàg.  34  del  pròleg. 


§  2$.   LA    CVIDA  DE   LA   VERGE  >  Ixxv 

és,  que  a  la  mort  del  testador,  en  27  d'abril  de  1481,  aquell 
no  tenia  successió  directa  (1). 


§  24.    Les  *Letres  a  Volant  Durleda^  [XVII] 

Ben  poca  cosa  ens  diuen  aquestes  dues  epístoles  que'ns 
ha  conservades  el  Jardinet  d'Orats.  íQui  fou  aquesta  Yolant 
Durleda  a  la  qual  Mossèn  Corella  dirigia  sos  amorosos  re- 
queriments? íTindría  alguna  cosa  que  veure  ab  la  primera 
de  les  dames  (distinta  de  la  que  hem  suposat  ésser  Na  Cal- 
desa)  a  que  fa  al•lusió  l'autor  en  el  Debal  ab  el  Príncep  de 
Viana,  y  de  la  qual  diu  que  és  tant  afectadament  estimat? 

No  podríem  aventurar  la  més  lleugera  suposició  qui 
pretengués  respondre  a  semblants  qüestions.  Per  lo  demés, 
les  dues  epístoles  de  que  tractem  són  del  tot  insignificants, 
literàriament  parlant,  y  semblen  un  reste  no  més  d'una  co- 
rrespondència avui  perduda. 


§  25.    La  *Vida  de  la  Ver  ge  t  [XVIII] 

Ja  s'ha  vist,  a  l'estudiar  la  fortuna  literària  de  Mossèn 
Roiç  de  Corella,  el  concepte  que,  com  a  poeta,  ha  merescut 
dels  qui  quasi  en  els  nostres  dies  s'han  ocupat  d'ell:  la  seva 
anomenada  de  poeta  místic  ha  pogut  prevaldré  fins  al  punt 
de  fer-noS  oblidar  la  notorietat  que,  entre'ls  seus  contem- 
poranis, obtingué  per  les  obres  amatories,  tant  en  prosa 
com  en  vers  (2).  Ara  ens  cal  tractar  de  la  més  important  de 
les  obres  poètiques  de  Mossèn  Corella,  o  sia  de  La  Vida  de 
la  Sacratissima  Verge  Maria,  en  cobles. 


(1)  La  Vida  de  Santa  Anna  figura  publicada  per  en 
Briz,  en  el  seu  Jardinet. 

(2)  Encara  que,  en  el  seu  temps,  se  parlés  de  les  t  poe- 
sies» de  Mossèn  Corella  (vegi's  la  referència  de  la  pàg.  xl), 
no  hem  d'entendre  que  ab  això  fos  feta  al•lusió  a  les  obres 
en  vers  exclusivament,  com  sia  que  a  moltes  de  les  faules 
ovidianes  narrades  en  prosa  se  les  anomena  també  «poe- 
sies >,  en  el  Parlament  en  casa  Mercader  (obra  XI)  y  en  les 
rúbriques  del  Manuscrit  de  la  Mayansiana  (pàg.  xxxj). 


Ixxvj  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE   COR  ELLA 

Aquesta  composició,  que'l  senyor  Boronat  cregué  donar 
a  conèixer  abans  que  ningú,  en  1897  (1),  fou  ja  publicada, 
com  poguérem  veure,  en  la  edició  de  1496  de  Lo  Primer  del 
Cartoxà,  y  reproduïda  en  la  reimpressió  de  la  mateixa  obra, 
en  1518.  Encara,  la  publicació  d'en  Boronat,  feta  exclusi- 
vament a  base  del  còdex  de  la  Mayansiana,  no  val,  al  nos- 
tre entendre,  lo  que  la  versió  impresa:  en  efecte,  aquesta 
pogué  esser-ho  sots  la  vigilància  personal  de  l'autor,  qui 
introduí  en  el  text  primitiu,  tal  com  apareix  en  el  manuscrit 
Mayansià,  variants  prou  remarcables,  segons  se  podrà  com- 
provar en  la  nostra  edició,  qui  presenta  a  peu  de  plana  els 
versos  que'l  poeta  havia  escrit  primerament  y  que  després 
cregué  oportú  modificar. 

Hem  donat  per  primitiva  la  lliçó  manuscrita  y  per  defi- 
nitiva la  estampada  en  Lo  Primer  del  Cartoxà,  en  primer 
lloc  perquè  aquesta  estampació  és  evidentment  posterior  a 
la  formació  d'aquell  volum  manuscrit  de  les  Obres  de  Mossèn 
Corella;  y  en  segon  lloc,  perquè'l  caràcter  de  les  variants 
qui  apareixen  en  el  text  imprès,  revela  prou  clarament  quin 
fou  el  propòsit  de  l'autor  al  modificar  alguns  dels  versos  de 
La  Vida  de  la  Verge:  aquest  propòsit  no  fou  altre  que  l'evitar 
algunes  ambigUetats  de  concepte,  qui  haurien  pogut  fins 
ésser  titllades  d'irreverència,  si  algun  comentarista  repelós 
hagués  fet  propòsit  d'impugnar  els  rims,  per  altra  part 
rublerts  de  noble  y  alta  inspiració,  de  Mossèn  Corella. 

No  insistirem  gaire  respecte  lo  que  acabem  de  deixar 
apuntat:  basti,  per  al  cas,  citar  el  mot  vogi,  que  l'autor  escri- 
gué dues  vegades  (versos  1  y  1 16),  y  que  després  substituí 
per  roda,  car  degué  tenir  en  compte  que'l  vocable  vogi, 
abans  que  l'aplicació  poètica  a  la  màquina  de  l'univers,  que 
ell  li  donava,  ne  té  una  altra  de  material,  absolutament  vul- 
gar, y  qui  respon  al  nostre  català  clnia,  y  al  castellà  noria. 

Una  consideració  més  delicada  encara,  hagué  d'induir  a 
Mossèn  Corella  a  substituir  els  versos  74  y  75,  qui  deien: 
«  Y  com  ploràs  —  quant  aquella  carn  pura 
» Ves  circumcir  —  ab  un  coltell  de  pedra! » 
per  aquests  altres  de  la  lliçó  definitiva: 


(1 )   Rtvista  de  Catalunya,  pàgs.  255  y  segs. 


§26.   LES    cLAHORS    DE   LA   VERGE  >       Ixxvij 

« Y  com  ploràs  —  quant  aquella  carn  vostra 
» en  vostre  Fill  —  un  coltell  la  partia! » 
Les  esmenes  afecten,  en  suma,  a  quaranta-tres  versos 
de  La   Vida  de  la  Verge,  entre'ls  cent-vuitanta-quatre  de 
que  consta  tota  la  composició. 

Aquesta  fou  encara  tornada  a  publicar,  en  1899,  pel  se- 
nyor Bulbena  (1),  seguint  la  versió  imperfeta  que  en  Pas- 
cual Boronat  havia  retornat  a  la  circulació. 


§  26.    Les  ^Lahors  de  la  Verge*  [XIX] 

AI  donar  la  nota  bibliogràfica  del  volum  ont  fou  publi- 
cada aquesta  composició  (vegi's  el  núm.  1  de  la  Bibliogra- 
fia), ja  quedaren  explicades  les  circumstancies  en  que  de- 
gué ésser  escrita.  Mossèn  Corella  tirà  a  la  joia  (com  se  deia 
aleshores)  en  el  concurs  poètic  que  tingué  lloc  a  Valencià 
en  1474,  mitjançant  aquestes  Lahors  de  la  Ver^e;  les  quals 
ens  han  fet  l'efecte  d'ésser  un  extret  de  La  Vida  de  la  Verge 
que  acabem  d'estudiar  y  a  la  qual  resulten  inferiors  per  raó 
del  mateix  agombolament  d'imatges.  Aquestes,  en  les  La- 
hors vénen  tant  lligades  entre  si,  que  no  deixen  lloc  al  clar- 
y-obscuf  indispensable  per  a  fer-les  valdré  degudament. 

En  el  text  per  nosaltres  publicat,  hem  tingut  interès 
en  deixar  remarcada  la  relació  immediata  d'aquesta  com- 
posició ab  La  Vida  de  la  Verge:  com  a  resultat  del  nostre 
treball,  hem  trobat  que  sols  una  dotzena  de  versos,  escas- 
sament, de  les  Lahors,  poden  ésser  considerats  com  a  nous; 
tots  els  altres,  més  o  menys  transformats  o  invertits,  figu- 
ren ja  en  la  Vida,  y  són  a  la  manera  de  les  pedres  que  hom 
desengasta  d'un  joiell,  per  a  montar-les  en  un  altre,  va- 
riant-ne la  disposició  primitiva.  Y  si  volem  considerar  la 
part  d'artifici  literari  que  conté  la  producció,  en  general,  de 
Mossèn  Corella,  trobarem  que  aquesta  manera  de  procedir 
respon  molt  bé  al  concepte  que  de  la  tècnica  literària  po- 
gué tenir  el  nostre  escriptor,  y,  ab  ell,  la  majoria  dels  seus 


(1)    Cançoner  Místich  (Barcelona,  1899);  imprès  en  lle- 
tra gòtica. 


Ixxvilj  OBRES    DB  J.    ROIÇ    DE   CORKLLA 

contemporanis:  la  retòrica  constituïa  l'engast,  y  en  quant  a 
la  inspiració  o  sentiment,  la  espurna  viva  que  les  passions 
fan  brollar  de  l'ànima,  tot  això  era  curosament  transportat 
damunt  d'aquell  y  ordenat  ab  vistes  a  produir  un  conjunt 
harmònic.  Eren  encara  lluny  els  romàntics  qui  havien  de 
venir  un  dia  a  rompre  motlles  y  a  intentar  destruir,  en  nom 
d'un  ideal  oposat,  tot  lo  bo  y  dolent  que'l  vell  sistema  havia 
pogut  produir. 


§  27.    La  t  Oració  a  la  Verge  Maria »  [XX] 

Es  l'obra  més  divulgada  de  Mossèn  Corella  y  la  qui  en 
la  nostra  època  ha  contribuït  més  poderosament  al  seu  re- 
nom. Per  lo  mateix  que  ja  s'ha  dit  d'aquesta  oda  religiosa 
tot  lo  bo  que  se'n  podia  y  devia  dir  (1),  ens  limitarem  a  se- 
nyalar, com  a  principal  font  d'inspiració  de  la  mateixa,  uns 
passatges  de  Lo  Quart  del  Cartoxà,  d'en  Ludolf  de  Saxonia, 
llibre  qui  fou  traduit,  com  ja  sabem,  del  llati  a  la  nostra 
llengua,  pel  propri  Mossèn  Corella: 

En  la  invocació  pot  ja  remarcar-s'hi  aquest  concepte, 
qui  devalla  d'un  dels  més  grans  Doctors  de  la  Església: 

«Diu  Sant  Agosti:       «  Lo  vostre  cor 
iCom  era  possible  a  —partit  ab  fort  escarpre, 

tal  lamentar  e  plànyer    De  gran  dolor 
de  la  trista  mare,  na-  —  vos  mostra  tan  gran  plànyer, 

turaangelicanoapren-    Quels  serafins 

fiues  de  dolre,  mirant  —  ensemps  ab  tots  los  àngels, 

o  cors  de  aquell  qui    Mirant  a  Vos 
de  no  res  creats  los  —  planyent,  aprenen  dolre.  » 

avia...?»  Lo  Quart  del 

Cartoxà  (ed.  16  febrer  Oració;  versos  17-20. 

1495);  fol.  87  V. 

Les  paraules  de  la  Verge  a  son  Fill  divinal  són  tras- 
sumpte  del  segUent  passatge: 

«  O  fill  meu  dulcis-       «  O,  Fill  tot  meu! 
sim!   viu  e  crucificat  —  ohiu  a  mi  queus  parie; 

has  hoit  lo  ladre  que    Quen  lo  dur  Pal 
humilment  te  pregaua;  —  haveu  ohit  lo  ladre. 


(I)  A  les  opinions  d'en  Milà  y  d'en  Rubió,  que  ja  hem 
exposades  en  altre  lloc,  cal  afegir-hi  les  no  menys  laudatò- 
ries d'en  Menéndez  y  Pelayo  y  del  P.  Blanco  Garcia. 


§  27.    LA  «ORACIÓ  A  LA  VERGE  MARÍA  >     Ixxix 


hou  ara  mort  la  tua 
mare  viua,  que  sobre 
totes  les  coses  que  de- 
sijar  se  poden  desija 
ab  tu  ésser  morta;  no 
es  molt  lo  que  arat  su- 
plique,  que  stiga  ab  tu 
dins  lo  sepulcre  tanca- 
da, fins  que  lo  teu  cors 
e  la  mia  anima  resu- 
cite;  prou  es  gran  les- 
pay  per  al  fill  e  a  la 
mare  que  tant  se  amen, 
nis  mourà  mes  quel  fill 
la  mare  viua;  en  menor 
loch.  Deu  e  senyor,  te 
acolliyoenlo  meu  ver- 
ge ventre,  acull  me  tu, 
dolç  Fill,  encara  que 
sia  streta  aquesta  fre- 
da posada  tua;  yo  hi 
entraré  primera,  hi 
adobar  te  lo  strado 
hon  reposes,  perquè  en 
loch  mes  bla  que  en  la 
creu  stigues:  staras 
dormint  entre  els  meus 
braços,  cubert  ab  lo 
mantell  de  la  mia  po- 
bra roba.  E  si  axi  no 
baste  scalfar  te ,  les 
miespurissimes  sanchs 
e  carn  que.  Deu  viu, 
cobrir  te  pogueren, 
ara,  mort  home,  te  ser- 
uira  per  mortalla.  No 
es  cosa  noua  per  a  tu. 
Fill  meu,  que  en  los 
meus  braços  te  ador- 
mes,  e  que  per  coxi 
tingues  la  mia  cara;  e 
no  receles  nafraria, 
que  yo.  Fill  meu,  te  le- 
uat  del  cap  la  cruel  co- 
rona de  spines. »  Ibid.; 
fol.  89. 

La  Oració  fou  publicada  a  continuació  de  Lo  Passi  en 
Cobles,  de  Fenollar  y  Martínez,  en  1493;  el  mateix  Corella  la 
insertà  al  final  de  Lo  Quart  del  Cartoxà,  en  1495  (dues  edi- 
cions), y  fou  reproduïda  en  la  tercera  impressió  del  llibre. 


Puix  no  voleu 

—  que  de  present  yo  muyra, 
Estiga  ab  Vos 

—  tancada  en  lo  sepulcre; 
Yo  us  acolli 

—  en  lo  meu  verge  ventre, 
Ara  vos,  Fill, 

—  rebeume  dins  la  tomba; 
Que  nos  pot  fer 

—  entrels  vius  yo  converse. 
Puix  que.  Vos  mort, 

—  es  ja  ma  vida  morta. 
En  major  loch 

—  no  penseu  yom  estenga 
Del  que  vos,  Fill, 

—  pendreu  dins  en  la  pedra. 
Giten  a  mi 

—  primera  en  la  fossa, 
Que  no  us  es  nou 

—  dormir  en  los  meus  brassos! 
Cobrir  vos  ha 

—  lo  mantell  que  a  mi  cobre, 
E  si  no  us  par 

—  vos  baste  tal  mortalla, 
La  mia  carn 

—  que  viu  haveu  vestida 
No  us  sia  greu 

—  que,  mort,  encara  us  cobra.  > 

Oració;  versos  25-40. 


Ixxx  OBRES   DE  J.    KOIÇ   DE   CORKLLA 

en  151 3.  Figurà  així  mateix  en  les  reedicions  de  1518yl564 
de  Lo  Passi,  y  en  unes  Hores  de  la  Setmana  Sancla,  de  ISSS. 

A  favor  del  nostre  renaixement  s'han  produides  les  se- 
güents estampacions,  més  o  menys  correctes  en  quant  a  text: 

a)    1883;  La  llustració  Catalana,  núm.  82,  pàg.  69. 

h)  1893;  Einführung  in  die  Gcschlchte  der  altcatalani- 
schen  Litleratur...  von  Otto  Denk,  pàg.  401. 

c)  1899;  Cançoner  Mistich...  [de  A.  Bulbena],  fol.  f4. 

d)  1904;  La  Veu  de  Catalunya,  núm.  1.855. 

cj  1907;  Crestomatia  de  la  Llenga  Catalana...  per  Antoni 
Bulbena  &  Toscll,  vol.  II,  pàg.  206. 

fj    1908;  Semanario  Catòlica  de  Reus,  núm.  11,  pàg.  166. 

g)  1908;  Obres  catalanes  d'en  Manuel  Milà  \'  Fontanals, 
pàg.  lli. 

h)  1 909;  Biblioteca  Clàssica  Catalana  (publicació  setma- 
nal), núm.  14,  pàg.  111. 

i)    1 909;  Lo  Missatger  del  Sagrat  Cor  de  Jesús,  pàg.  343. 

/;    191 1;  La  Veu  de  Catalunya,  núm.  4.289. 

k)    1911;  Bibliofília,  col .  1 4 1 . 

1)  1911;  Les  Cent  millors  poesies  de  la  Llengua  Catalana... 
[per  E.  Moliné  y  Brases],  pàg.  64. 

m)  1912;  Lo  Passi  en  Cobles  (reedició  de  «Lo  Rat  Pe- 
nat» de  Valencià),  pàg.  150. 

n)  Almanaque  Balear,  de  Palma;  que  no  hem  tingut  oca- 
sió de  veure,  ignorant  tota  altra  indicació. 

Ha  estat  la  Oració  per  tres  vegades  traduïda  al  caste- 
llà: en  1878,  damunt  el  Diarlo  de  Barcelona,  núm.  108,  pàgi- 
na 4.642,  per  un  traductor  qui  modestament  callà  el  seu 
nom,  y  que  a  nosaltres  no'ns  estranyaria  que  fos  en  Milà  y 
Fontanals;  en  1881,  per  en  R.  Ferrer  y  Bigné,  damunt  el 
Almanaque  de  « Las  Provincias »,  de  Valencià,  pàg.  247;  y 
çn  1912,  per  Mossèn  Jaume  Barrera,  en  el  Almanaque  de  los 
Amigos  del  Papa,  pàg.  44  (d'ont  fou  copiada  per  la  revista 
Bibliofllla,  col.  141,  y  per  La  Vozde  Valencià,  núm.  3.910). 

Per  manera  que,  entre  text  original  y  traducció  caste- 
llana, ha  estat  al  menys  vinticinc  vegades  reproduïda 
aquesta  afortunada  composició,  contribuint,  com  cap  altre 
dels  escrits  d'en  Corella,  a  consolidar  la  estima  literària  de 
que  frueix  el  nostre  autor. 


§  28.    POESÍES   A   CALDESA  Ixxxj 


§  28.    Poesies  a  Caldesa 

Hem  senyalada  la  existència  d'una  prou  transparent  al- 
lusió  a  les  cobles  satíriques  de  Mossèn  Corella  contra  Cal- 
desa en  un  passatge  de  Lo  Conort,  d'en  Ferrer  (pàg.  xlj); 
hem  vista  la  explicació  liieraria  de  lo  ocorregut  entre  en 
Corella  y  aquella  dama,  en  la  composició  intitulada  La  Tra- 
gèdia de  Caldesa  (pàg.  Iviij);  ens  ha  estat  revelat  el  que  po- 
dríem qualificar  de  procés  sentimental  de  la  tragèdia  sus- 
dita, per  la  correspondència  o  Debat  ab  el  Príncep  de  Viana 
(pàg.  Ix);  V  hem  cregut  encara  trobar  una  darrera  referèn- 
cia al  mateix  aconteixement,  en  l'exordi  del  Jardí  d'Amor 
(pàg.  Ixiij).  Ens  manca  ara  examinar  algunes  de  les  obres 
en  vers  de  Mossèn  Corella,  per  les  quals  podrem  conèixer 
sots  el  veritable  aspecte  les  relacions  del  poeta  ab  la  tant 
bescantada  dama  Caldesa. 

Aitals  composicions  són  dues,  principalment:  la  XXI  (A 
Caldesa)  y  la  XXXIV  (Debat  ab  Caldesa)  del  nostre  volum. 
Emperò  cal  també  tenir  en  compte  la  XXIX,  que  hem  intitu- 
lada Desengany,  la  qual,  sens  cap  mena  de  dubte,  és  encara 
ressò  del  mateix  afer  passional. 

Les  cobles  A  Caldesa  [XXI]  són,  senzillament,  una  dia- 
triba  violenta  en  contra  d'ella:  el  poeta,  prenent  peu  del 
cognom  de  Caldesa,  fa  una  glosa  del  significat  material 
del  mateix  (caldesa,  çò  és,  calor,  xardor),  ab  certes  inclina- 
cions fisiològiques  que  atribueix  a  la  susdita  dama.  Nèt  y 
clar:  l'acusa  de  desvergonyidament  libidinosa,  titllant-la, 
sense  paliatius,  de  dóna  baratera  y  entregada  al  comerç  de 
la  sensualitat 

El  Debat  ab  Caldesa  [XXXIV]  consta  de  tres  peces:  la 
primera  ve  constituïda  per  unes  cobles  semblants  a  les  de 
la  composició  de  que  acabem  de  parlar;  únicament  que  l'au- 
tor fou  encara  més  incontinent  aquesta  vegada  en  les  inju- 
ries que  proferí  contra  la  odiada  senyora.  Tant,  que  hi  ha 
conceptes  dignes  del  Cançoner  Saiíricft  Valencià  (1). 


(1)  Compari's  el  vers  20  de  la  composició  qui  ens  ocu- 
pa ab  el  del  Cançoner,  VI-192;  el  23,  ab  1-1396,  VI-939  y 
X-48;  y  més  endavant,  el  vers  71  ab  1-2  l&c. 


Ixxxij  OBRKS   DE  J.    ROlÇ    DE  CORELLA 

La  segona  part  del  Debat  és  una  peça  atribuïda  a  la  ma- 
teixa Caldesa,  responent  a  la  de  Mossèn  Corella.  íHem  de 
creure  en  una  nova  ficció  literària,  o  és  que  realment  pot 
suposar-se  a  Na  Caldesa  capaça  d'escriure  aitàls  versos? 
Sia  com  sia,  en  ells,  més  que  defensar-se  de  les  imputacions 
del  seu  antagonista,  apar  com  si  l'acusés  d'indiscret  y  teme- 
rari, acabant  per  dir-li: 

«  Valguera  mes,  cert,  —  que  tal  dir  se  callas, 
»  Fins  fos  oblidada  —  [la]  vostra  sentencia. 

» Ja  sou  damnat:  —teniu  vos  esment, 
»  Axi  com  aquell  —  que  tots  dies  peca.  > 

Per  últim,  una  tercera  sèrie  de  cobles  de  Mossèn  Core- 
lla, glosa,  en  idèntic  sentit  que  les  anteriors,  diferents  as- 
pectes de  la  personalitat  moral  de  Na  Caldesa. 

Hem  dit  que  hi  ha  encara  la  poesia  Desengany  (XXIX), 
perteneixent  al  mateix  tema;  y  així  és,  emperò  en  forma  al- 
legòrica  y  fins,  si  val  a  dir-ho,  filosòfica.  Retreu  a  Narcis  y 
a  Pignalión,  com  a  enamorats  que  no  haguessin  degut  tem- 
bre  d'infidelitat  en  l'objecte  de  llurs  respectives  amors;  car, 
altrament  (ve  a  dir),  el  camí  per  ont  l'amor  d'un  home  ha 
pogut  entrar  en  el  cor  d'una  dóna,  resta  obert  per  a  que  hi 
pugui  entrar  també  l'amor  d'algún  altre.  (jQuè  lluny  som 
encara  del  Triunfo  de  les  Dones!)  La  composició  acaba  ab  la 
següent  estrofa,  qui  ens  relleva  de  tot  dubte  respecte  la  in- 
tenció qui  la  dictà: 

«  E  nous  penseu  —  que  parle  gens  en  somnis; 

»  Que  no  es  tan  clar  —  lo  sol  alt  en  lo  cercle 

»  Com  yo  viu  clar  —  aquest  tan  gran  oprobri; 

»  E,  del  recort,  ~  tan  gran  dolor  massombra, 

»  Quel  meu  cor  trist  —  en  quatre  parts  vol  rompre.  » 

Emperò  iqal  pogué  ésser  aquesta  famosa  Caldesa,  que 
tant  dolorosa  imprompta  hagué  de  deixar  en  el  cor  de  Mos- 
sèn Joan  Roiç  de  Corella?  Aquesta  demanda  ens  hem  dirigit 
moltes  vegades  a  nosaltres  mateixos;  car  no  hem  d'amagar 
l'interès  que'ns  tindria  conèixer  els  termes  exactes  de  l'e- 
nigma en  qüestió. 

Per  la  nostra  part,  tenim  la  persuassió  completa  de  que 


S  28.    POESÍES    A    CALDESA  Ixxxilj 


la  dóna  de  qui  tant  dolorosa  experiència  rebé  el  nostre  autor, 
era  una  dóna  casada,  de  Valencià,  muller  d'un  tal  Xanxo 
Caldes,  al  qual  és  feta  al•lusió  en  el  Coloqui  de  Dames  (1). 
Encara  direm  més:  estem  plenament  convençuts  de  que 
l'anònim  autor  d'aquell  desvergonyit  poema,  entengué  re- 
tratar, en  la  casada  de  les  tres  dames  del  Coloqui,  aquella 
mateixa  Caldesa  (2),  de  qui  Mossèn  Corella  ens  deixà  fet  un 
idèntic  retrat  moral. 

En  aquest  punt  de  la  nostra  digressió,  ja  ens  apar  oir  la 
reconvenció  amical  d'algún  llegidor  nostre,  descontent  de 
que  no'ns  sia  possible  acabar  de  descórrer  el  vel  de  la  repe- 
losa  aventura: 

—  Essent  així  que  ja  sabem  ara  — ens  diria  el  suposat 
interlocutor  —  que  la  dóna  contra  la  qual  tant  fortes  coses 
escrigué  Mossèn  Corella,  era  la  mijller  d'en  Xanxo  Caldes, 
qui  tant  important  paper  té  en  el  Coloqui,  iquè'ns  costa  de- 
duir naturalment  que'l  desconegut  autor  d'aquella  sàtira  fou 
el  mateix  Mossèn  Corella,  qui  tants  grans  ressentiments  te- 
nia de  Na  Caldesa? 

—  iPoc  a  poc,  bon  amic!  — li  diríem.  —Això  no  són  coses 
per  a  ésser  llençades,  així  com  així,  de  sola  intuició,  al 
mercat  literari.  El  Coloqui  de  Dames,  del  qual  nosaltres  (tot 
publicant-lo  com  a  document  literari  prou  interessant)  de- 
guérem censurar  la  llicencia,  no  pot  de  cap  manera  ésser 
assignat,  sense  proves,  a  un  autor  conegut,  al  qual  faria 
certament  ben  poc  favor.  Es  clar  que  no  podem  deixar  de 
convenir  en  un  fet:  que  la  coincidència  en  parlar  d'una  ma- 
teixa cosa  en  termes  semblants,  estableix  un  cert  lligam 
ideològic  entre'l  bo  de  Mossèn  Corella,  al  qui  la  passió  fsu 
perdre  alguna  vegada  el  coneixement,  y  l'anònim  autor  del 
Coloqui;  no  deixen  tampoc  de  sorpendre'ns  molt  les  analo- 
gies que  ja  hem  senyalat  entre  versos  de  Mossèn  Corella  y 
del  Coloqui;  és  també  singular  coincidència  el  que  Mossèn 
Corella  ens  descrigui  a  Na  Caldesa  com  indigna  de  la  indul- 
gència que  en  la  Seu  de  Valencià  era  acordada  als  pecadors 


(1)  Cançoner  Satirich  Valencià;  obra  VI,  vers  1061. 

(2)  No  hem  d'esforçar-nos  en  recordar  l'ús  general,  a 
Catalunya,  de  donar  a  la  dóna  casada  el  cognom  del  marit, 
ab  desinencia  femenina:  de  Caldes  se  formà  Caldesa. 


Ixxxiv  OBRES   DB  J.   ROIÇ   DE   COREtLA 

(XXXIV,  25)  y  que  en  el  Coloqui,  apart  de  la  localització  del 
diàleg  en  la  mateixa  Seu,  hi  abundin  les  idees  paral•leles; 
per  últim,  és  certament  molt  significatiu  el  fet  de  que,  en  la 
descarada  conversa  ab  les  dames,  l'autor  al•ludeixi  al  Cor- 
baccio  d'en  Boccacci  (vers  561)  y  a  la  guerra  de  Troia 
(vers  484),  idees  habituals  al  nostre  humanista  y  teòleg,  tant 
afectat  com  el  qui  més  pels  fruits  literaris  de  la  renaixença 
italiana.  Emperò,  tot  això  se  podria  palesar  igualment  ab 
relació  de  molts  altres  escriptora  valencians,  contempora- 
nis de  Mossèn  Corella.  Es,  doncs,  una  temeritat... 

—  (Potser  sia  un  judici  temerari  formular  ara  una  hipò- 
tesi d'aquesta  mena!  Mes,  havent-nos  parlat  no  fa  gaire, 
com  ho  haveu  fet,  de  possibles  obstacles  qui  impedirien, 
tal  volta,  a  Mossèn  Corella  coronar  sa  carrera  (Fhumanlsla 
y  teòleg  eminent  (són  les  vostres  paraules),  iquè  de  particu- 
lar tindria  que  aquest  obstacle  fos  l'escàndol  produït  per  la 
seva  ruptura  ab  la  Caldesa,  y,  sobre  tot,  pels  escrits  satírics 
que,  ab  propòsit  de  difamar-la,  no's  pogué  estar  de  fer  circu- 
lar? Entre  aquests  pot  tenir-hi  ben  bé  lloc  el  famós  Coloqui 
de  Dames,  que,  a  la  fi,  ens  és  pervingut  pel  mateix  camí 
d'altres  obres  indubtables  de  Mossèn  Corella,  o  sia  pel 
còdex  dit  Jardinet  d'Orats... 

—  iPer  pietat,  bon  amic,  no'n  parlem  més,  si  no  us  sab 
greu!  Feu-nos  l'obsequi  de  no  oblidar  que  la  edició  crítica 
d'un  autor  no  deuria  contenir  rès  en  absolut  qui  no  fos  es- 
trictament documental.  Per  a  nosaltres,  editors  d'una  pri- 
mera estampació  de  les  obres  de  Mossèn  Corella,  aquella 
obligació  havia  d'ésser  més  respectada  encara,  evitant  la 
formació  del  més  lleu  prejudici  qui  pogués  enterbolir  la  vi- 
sió dels  estudiosos  de  demà  y  dels  editors  a  venir.  Y  no 
obstant,  per  la  manca  de  datos  biogràfics  de  l'autor,  arreu 
la  hipòtesi  ha  florit  al  córrer  de  la  nostra  ploma:  és  hora 
ja  de  deturar-nos  en  aquest  camí.  Quedem,  doncs,  en  que 
no's  pot  acceptar  de  cap  manera  l'atribució  del  Coloqui  de 
Dames  a  favor  de  Mossèn  Corella;  fer  lo  contrari,  seria  una 
mala  obra  contra  l'escriptor,  la  memòria  del  qual  volem 
singularment  enaltir.  — 


29'    ALTRES    POBSÍKS    AMATORIES  IxXXV 


§  29.    Altres  poesies  atnatories 

Ademés  de  les  composicions  per  a  Caldesa,  inspirades 
més  aviat  per  l'odi  que  per  l'amor,  és  Mossèn  Corella  autor 
d'algunes  poesies  amoroses  ben  delicades,  encara  que,  com 
no's  podia  per  menys,  un  xic  afectades  de  retòrica. 

En  la  descripció  de  La  Sepultura  [XXII]  de  sa  enamorada 
(guardem-nos  de  voler  averiguar  qui  fou  aquesta,  ni  si  tant 
solament /o«^  hi  ha  algun  toc  elegiac  força  ben  sentit,  pla- 
nyent la  mort  de  la  dóna  estimada,  ab  l'esperit  de  la  qual 
sent  concordar  l'autor  el  seu  propri.  Té  això  un  regust  pe- 
trarquesc  que  algú  ja's  cuidarà  potser  de  definir. 

En  la  composició  que  hem  denominat  Cor  crudel  [XXUI], 
se  plany  de  la  indiferència  amorosa  de  la  seva  dama. 

La  Balada  de  la  Garça  y  la  Smerla  [XXV]  és,  fet  y  fet, 
una  requesta  d'amor,  bellament  vestida  ab  l'ariegoría  dels 
dos  aucells  qui  canten  la  balada.  Aquesta,  d'una  frescor  y 
naturalitat  insòlites  en  el  nostre  autor,  fa  venir  a  la  memò- 
ria aquell  celebrat  madrigal  de  Qutierre  de  Cetina: 
« Ojos  claros,  serenos, 
»  que  de  dulce  mirar  sois  alabados... » 
Es  una  coincidència  y  prou,  aquesta  qui  feu  desenrotllar  a 
un  escriptor  valencià  y  a  un  escriptor  castellà,  sense  in- 
fluencia possible  de  l'un  sobre  l'altre,  dos  temes  tant  sem- 
blants. 

Altre  Plantd'Amor  [XXVII]  és  el  qui  permet  a  Mossèn 
Corella  manifestar  una  vegada  més  la  seva  afició  als  epita- 
fis patètics: 

«  Corella  es  mort,  —  qui  en  dies  poch  alegres 
»  sempre  vixque,  —  per  amar  ab  espera.  » 
iNo  seria  més  just  llegir  sens  spera,  en  el  darrer  hemis- 
tiqui? 

La  mort  per  amor  [XXX],  és  el  títol  que  hem  donat  a  una 
cobla  esparça  en  que  l'autor  se  mostra  resignat  a  morir  per 
l'amor  de  la  seva  dama. 

De  to  semblant  és  la  Sotsmissió  amorosa  [XXXIII],  pon- 
derant la  seva  amor  y  el  desdeny  ab  que  sa  dama  li  co- 
rrespon. 


IXXXVJ  OBRES    DK  J.    ROlÇ    UK    CORELLA 

Y,  finalment,  la  Requesta  d'Amor  [XXXV],  de  la  que  hi  ha 
lloc  a  suposar,  per  certes  anomaUes  rítmiques,  que  l'únic 
text  qui  ens  l'ha  conservada,  no  dóna  sinó  una  lliçó  inco- 
rrecta, o  simplement  incompleta,  de  la  composició. 

Deixem,  com  hem  dit,  per  als  editors  successius,  la  tasca 
d'esbrinar  quines  d'aquestes  obres  poètiques  foren  escrites 
a  intenció  de  Caldesa,  de  Yolant  d'Urleda,  o  de  qui  fos,  o  si 
no  eren  més  que  exercicis  literaris.  Això  darrer  és  lo  menys 
probable,  constant-nos  com  ens  consta,  de  certa  ciència, 
que'l  nostre  Mossèn  Corella  no  havia  estat  sempre  exclu- 
sivament entregat  a  l'estudi  de  la  Sacra  Teologia,  y  mal- 
grat que  excel•lís  sobremanera  en  el  coneixement  d'aquesta 
ciència. 


§  30.    Altres  obres  poètiques 

Lo  restant  del  bagatge  poètic  de  Mossèn  Corella  queda 
reduit  a  tres  composicions  partides,  és  a  dir,  escrites  en  co- 
rrespondència ab  dos  amics  seus;  a  una  diatriba  contra  un 
personatge  del  qual  no'n  sabem  altra  cosa  més;  y  a  una  cobla 
de  dos  senys,  insignificant  joguina  literària  per  al  nostre 
gust,  emperò  qui  degué  fer  les  delícies  dels  lletraferits 
d'aquelles  èpoques. 

Una  de  les  composicions  partides  té  per  objecte  res- 
pondre a  la  demanda  de  Mossèn  Bernat  Fenollar,  sobre  si 
Poí  malar  pietat  [XXIV].  Mossèn  Corella  conclou  afirmati- 
vament y  adueix  alguns  exemples  de  la  historia  antiga. 

La  segona  composició  d'aquest  genre  és  la  per  nos- 
altres intitulada  Flors  del  Saber  [XXXIJ.  La  iniciativa  partí 
del  nostre  autor,  y  al  Príncep  de  Viana  li  tocà  respondre. 
Hem  de  confessar  que  no  hem  acabat  d'entendre  aquesta 
composició,  la  finalitat  de  la  qual  sembla  dirigir-se  a  lloar 
en  el  Príncep  les  perfeccions  intel•lectuals  y  morals  que 
tant  havia  pogut  apreciar  el  nostre  Mossèn  Corella.  Emperò 
en  el  Cançoner  de  Paris  hi  ha  continuada  una  tercera  part, 
dirigida  d'en  Corella  al  Príncep,  qui  resulta  ésser,  ab  lleu- 
geres variants,  els  mateixos  dotze  versos  d'elogi  que  ja 
coneixem  del  Debat  epistolar  (Vil,  251-262): 


§  31-    APÈNDIX  IxXXVij 


« Dun  bell  joyell  —  senyor,  tinch  inuentiua... » 

y  en  els  quals  nosaltres  pensem  veure-hi  una  al•lusió  a  l'es- 
cut del  regne  de  Navarra,  que'l  Príncep  de  Viana  pretenia, 
en  just  patrimoni  de  sa  mare  Dóna  Blanca,  contra  son  pare 
Joan  II,  Rei  d'Aragó.  En  efecte,  cal  no  oblidar  que  les  ca- 
denes qui  figuren  en  el  susdit  escut  no  són,  en  opinió  d'al- 
guns heraldistes,  sinó  una  errada  interpretació  gràfica 
d'un  joiell  o  carbuncle,  al  qual  probablement  vol  referir-se 
en  Corella  ab  els  seus  versos. 

La  tercera  d'aquestes  disputes,  tractant  de  la  Imperfec- 
ció humana  [XXXII],  fou  iniciada  per  Mossèn  Fenollar,  qui 
demana  al  nostre  autor  la  explicació  del  dualisme  constant 
entre  la  voluntat  de  l'home  a  ben  obrar  y  l'acció  seva  qui 
tendeix  al  mal.  Mossèn  Corella  li  dóna  raons  convincents,  y 
acaba  dedicant  al  seu  amic  aquell  prou  conegut  elogi  («Fe- 
»  noU  molt  dolç  »,  etc),  qui  pogué,  segons  la  nostra  manera 
de  veure,  suscitar-ne  un  altre  de  no  menys  delicat,  de  Mos- 
sèn Fenollar  per  al  seu  amic,  sots  la  forma  ambigua  de  cobla 
de  dos  senys. 

En  quant  a  la  composició  endreçada  a  Bernat  del  Bosch 
[XXVI],  és  un  seguit  d'improperis  contra  aquest,  ab  la  sin- 
gularitat de  que  diverses  frases  incompletes  vénen  arrodo- 
nides ab  frases  llatines,  qui  són  a  la  vegada  reminiscències 
bibliques.  Ens  limitarem  a  recordar  que  un  personatge  ab 
qui  hagué  tractes  Mossèn  Corella,  fou  Frare  Jaume  del 
Bosch,  cavaller,  de  l'ordre  de  Muntesa,  a  instàncies  del 
qual  fou  estampada  la  traducció  de  l'obra  del  Cartoxà.  Igno- 
rem si  pogué  tenir  alguna  relació  de  parentiu,  aquell  Ber- 
nat, ab  aquest  Jaume  del  Bosch. 

Sobre  la  Cobla  de  dos  senys  [XXVIII],  tot  lo  que  se'n  pu- 
gui dir  ja  ho  està  en  el  seu  subtítol:  leginl•la  per  larch  diu 
contentament,  e  leginl•la  per  mitat  diu  descontentament. 


§  31.    Apèndix 

Per  a  no  deixar  una  sola  línea  impublicada  dels  escrits 
originals  de  Mossèn  Corella  arribats  a  la  nostra  coneixen- 
ça, hem  reunit  en  un  apèndix,  en  primer  lloc,  el  fragment 


IxXXViij         OBRES    DE  J,    ROIÇ    PE    CORELLA 

termenal  de  la  Letra  que  Honestat  escriu  a  les  dones  (vegi's 
pàg.  xxxvilj),  y,  en  segon  lloc,  el  pròleg  que,  com  a  trella- 
dor  o  traductor  del  Cartoxà,  posà  Mossèn  Corella  enfront 
del  primer  llibre  d'aquella  important  producció. 

Respecte  la  Lletra  de  Honestat,  ben  poca  cosa  ens  per- 
met dir-ne  aquell  breu  fragment:  sembla  que  degué  consti- 
tuir l'elogi  pòstum  de  les  virtuts  d'una  dama,  muller  d'un 
estrenu  cavaller  anomenat  Johan  Fabra.  Degué  ésser  una 
composició  de  circumstancies,  per  l'estil  de  la  que  ja  li  co- 
neixem per  a  la  Sepoltura  de  Mossèn  Françi  Aguilar  (pàgi- 
na Ixxij).  Per  això  mateix  podem  suposar  que  la  mutilació 
imposada  al  còdex  de  la  Mayansiana  no  devia  anar  dirigida 
contra  la  Lletra  de  Honestat,  sinó  solament  contra  les  peces 
qui  la  precedien. 

El  Prolech  del  Trellador  a  l'obra  de  Ludolf  de  Saxonia 
és  una  pàgina  literària  digna  de  Mossèn  Corella.  Es  ademés 
interessant  perquè'ns  dóna  noticia  d'algunes  particularitats 
relatives  a  la  empresa  de  traduir  la  copiosa  obra  del  Carioarà 
y  sobre  sa  distribució  en  quatre  parts  o  llibres.  Conté,  de 
passada,  la  protestació  d'en  Corella,  de  sotsmetre  tots  els 
seus  escrits,  obres  y  paraules  a  correcció,  decret  y  esmena 
de  la  Església  romana. 


§  32.    Conclusió 

Quasi  no'ns  veiem  ab  forces  per  a  intentar  una  ordena- 
ció cronològica  de  l'obra  literària  de  Mossèn  Joan  Roiç  de 
Corella,  qui  ens  hauria  de  permetre  seguir  la  evolució  del 
seu  pensament  y  assistir  a  la  formació  espiritual  de  l'escrip- 
tor. El  mal  ve,  principalment,  de  posseir  tant  escasses  noti- 
cies biogràfiques  del  mateix. 

En  Milà  y  Fontanals,  qui  sempre  procedí  ab  gran  seny 
en  les  seves  afirmacions,  aventurà  la  dita  de  que,  al  morir, 
devers  l'any  1500,  Mossèn  Corella  devia  tenir  més  de  cin- 
quanta anys  d'edat  (1).  No  sabem  de  quines  computacions 
cronològiques  partiria  en  Milà  per  a  establir  aquella  hipò- 


(1)    0»ra£;lll.  pàg.  219. 


§  32-   CONCLUSIÓ  Ixxxix 

tesi;  seria  tal  volta  atenent  a  alguna  de  les  referències,  co- 
negudes en  el  seu  temps,  d'un  Joan  Roiç  de  Corella,  fos  o  no 
fos  el  nostre  poeta,  examinador  de  notaris  en  1453,  jurat  de 
Valencià  en  1453  y  1454,  o,  també,  conceller  de  dita  ciutat 
en  1456  y  1462,  com  ja  consta  en  altre  lloc  (pàgs.  xij  y  xiij) 
de  la  present  noticia. 

Emperò,  si  tenim  en  compte  que'l  Príncep  Don  Carles  de 
Viana  morí  en  1461,  necessitem  atribuir  ja  en  aquella  època 
a  Mossèn  Corella  una  edat  tal,  qui  faci  explicables  les  rela- 
cions literàries  entre  abdós  personatges;  són,  doncs,  bas- 
tants més  de  cinquanta  anys  els  que  havia  de  tenir  al  morir, 
en  1499  o  1500,  el  nostre  poeta. 

Ara  bé,  tenint  a  la  vista  totes  les  referències  de  temps 
que  hem  anat  anotant  en  el  transcurs  d'aquest  estudi,  ens  ha 
semblat  raonable  suposar  en  Joan  Roiç  de  Corella  nat  de- 
vers l'any  1430.  Partint  d'aquesta  data  inicial,  les  referèn- 
cies que  d'ell  trobem  entre  1446  y  1449  són  ja  possibles,  si 
s'accepta  que'ls  pares  del  nostre  personatge  pogueren  con- 
tribuir, en  nom  de  llur  fill,  encara  adolescent,  a  l'obra  del 
convent  de  la  Trinitat. 

Al  morir,  en  1461,  el  Príncep  no  més  tenia  quaranta 
anys  (era  nat  a  Penafiel,  en  1421),  y  en  Corella,  segons  la 
nostra  suposició,  entorn  de  trenta;  això  permetria  establir 
que'l  Debat  epistolar  datés  de  pocs  anys  abans,  pels  volts 
de  1458,  època  en  que'l  malhaurat  fill  del  rei  Joan  II  pogué 
fruir  d'una  petita  temporada  de  repòs  a  Sicilià.  Es  també 
l'època  de  major  relleu  de  la  seva  figura  política,  per  ado- 
nar raó  del  grandíssim  y  afectat  respecte  que  li  manifesta 
Mossèn  Corella. 

De  molt  poc  abans  que'l  Debat,  hem  de  suposar  que 
data  la  Tragèdia  de  Caldesa,  de  la  qual  s'ha  vist  ésser  el 
Debat  una  conseqüència  molt  immediata.  Seria,  doncs,  en- 
torn de  1457,  quan  Mossèn  Corella,  trobant-se  ab  tot  l'ar- 
dor de  sa  joventut,  hagué  d'experimentar  la  crisi  de  passió 
que'ns  ha  deixat  palesada  en  alguna  de  les  seves  obres.  An 
aquest  període  de  la  seva  vida,  deuen,  doncs,  correspondre 
les  poesies  amoroses  de  Mossèn  Corella,  y  necessàriament 
les  dedicades  a  Caldesa. 

Ja  mort  el  Príncep,  y  tendint  a  sossegar-se  els  senti- 


OBRES   DB  J.   KOIÇ   DE   CORELLA 


ments  pertorbats  del  nostre  escriptor,  degué  escolar-se  un 
període  bastant  llarg,  durant  el  qual  pogué  acabar  de  for- 
mar-se literàriament  en  Corella.  Entre  1461  y  1480  hi  ha 
prou  espai  per  a  tota  la  producció  profana  d'ell;  imitacions 
ovidianes,  tractats  de  tendències  filosòfico-moral  (com  el 
Triunfo  de  les  Dones  y  l'al'legoría  del  Johl  de  Paris),  etc,  y 
La  Vida  de  Santa  Anna,  que  ha  de  suposar-se  escrita  bastant 
abans  de  14S1,  en  que  morí  en  Lluís  de  Castellví,  marit  de 
la  dama  a  la  qual  aquella  obreta  fou  dedicada,  y  en  època 
en  que  encara  Mossèn  Corella  s'anomenava  a  si  mateix  es- 
tudiant en  sacra  teologia. 

A  l'any  1482,  sense  titubejar,  hem  pogut  deixar  situada 
La  sepultura  de  Mossèn  Aguilar. 

Y,  per  lo  qui  fa  a  la  seva  producció  mística,  poesies  re- 
ligioses, traduccions  del  Psalliri  y  del  Cartoixà,  el  Tractat 
de  la  Concepció  (perdut),  etc,  hi  ha  camp  ben  ample  també 
per  a  situar-la  entre  1470  y  la  fi  de  la  vida  de  l'escriptor 
valencià  al  terminar  de  la  quinzena  centúria,  quan  aquell 
havia  de  comptar  ben  aprop  de  la  setantena  d'anys. 

No  s'oblidi,  ab  tot,  que  la  nostra  cronologia,  tal  com 
queda  explanada,  és  completament  hipotètica,  y  pot  dir-se 
que  descansa  exclusivament  damunt  la  data  central  de  1 46 1 , 
en  que  morí  Don  Carles  de  Viana. 

Y  ab  això  ens  plau  donar  per  enllestida  la  nostra  tasca, 
de  la  qual  ens  podríem  donar  per  ben  satisfets,  no  més  ab 
que  se'ns  reconegués  l'absoluta  escrupulositat  que  ha  pre- 
sidit a  la  reproducció  de  les  Obres  df.  Mossèn  Joan  Roiç 
DE  Corella,  sense  alterar  en  lo  més  minue  els  originals  de 
que'ns  ha  estat  possible  amparar-nos. 

Barcelona,  agost  de  1913. 


OBRES 

DE 

J.  ROIÇ  DE  CORELLA 


I.    RA- 


RAHONAMENT 
DE  TEL  AMO  E  DE  ULIXES 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayanstana 


*  RAHONAMENT  DE  THELAMO  E  [Mi] 
DE  Vlixes,  en  lo  setge  de  Troya,  da- 

UANT   AgAMENO,   après   MORT  ACHIL- 
LES,   SOBRE  LES  SUES  ARMES. 


ORT  lo  gran  fill  de  Tetis,  pestilència  terri- 
ble dels  troyans,  vall  e  segura  defenssa  de 
les  tendes  gregues,  tremuntana  ferma  de 
noble  uictoria,  lo  qual,  moltes  vegades  de  la  real 
sanch  de  Priam  tenyint  los  camps  troyans,  a  la  fe- 

I  o  cunda  Ecuba  hauia  fet  quasi  estèril,  poblant  de  cada 
dia  los  inferns  de  nobles  animes  troyanes;  aquell,  lo 
qual  Jupiter  no  gosa  engendrar,  tement  la  resposta 
de  Protheu,  armat  de  les  forts  armes  de  V[u]lcano, 
banyat  en  lo  estany  per  lo  qual  jurar  los  Deus  no 

15  poch  temen;  a  la  fi,  uençut  per  la  estrema  bellea  de 
Poliçena,  lo  vencedor  de  tots  los  homens  fon  mort, 
ab  sola  vna  fleixa  tirada  del  flach  braç  de  Alexan- 
dre Paris;  e,  cremat  lo  seu  cos,  aldre  non  romàs  al 
mon  del  fort  Achilles^  sinó  vna  tan  pocha  cendra, 

20  que  enuides  no  basta  omplir  vn  no  molt  gran  ve- 
xell;  les  armes  del  qual  orfes,  Vlixes  e  Thelamo,  ab 
egual  instància  demanen;  hauent  per  bo  lo  saui 
duch  Agameno,  que  dauant  ell,  ensemps  ab  los  al- 
tres duchs  e  reys,  caseu  delís  rahonas  ab  quin  dret 

25   de  possehir  tals  armes  se  feya  digne. 

E  girant  los  vils  Thelamo  a  les  naus  gregues,  ab 
superba  yra  feu  principi  a  tals  paraules: 

*  c  ]0  imortal  Jupiterl  Si,  ensemps  ab  les  altres   [Mi  v] 

>  virtuts,  justiçia  en  tu  reposa  i  [com]  comportes 
30    »  que  dauant  les  nostres  naus  Vlixes  ab  mi  gose 

»  contendre,  lo  qual,  no  duptant  dar  loch  a  les  fla- 

>  mes  troyanes,  fon  forçat,  per  lo  estalui  de  tota 


OBRES    DK  J.    ROIÇ    U£    CORELLA 


»  Greciia,  yo  sols  contrastas  a  la  anrmosa  força  de 

>  Ector,  apagant  lo  foch  de  nostres  ja  cremants  fus- 

»  tes?  Mjas  deixaré  lo  treball  de  recitar  mos  actes  a   35 

>  la  fama,  puix  ella  per  mi  en  eterna  memòria  los 

>  recita:  digua  Vlixes  los  seus,  per  a  la  veritat  dels 
»  quals  fretura  de  testimonis.  Yo  no  ignore,  ni 
»  menys  negue,  les  armes  de  Achilles  ésser  gran 

»  premi,  però  es  fet  poch  per  demanar  les  Vlixes;  40 
••lo  qual  tant  los  perills  tem,  que  los  murs  no  li  pa- 
iiren  armes  saldes;  hi  ara  desarmat  ab  mi  gosa 
»  contendre,  puix  ab  paraules  se  pot  atènyer  la  fi 
»  de  nostra  contesa;  e  no  pot  acampar  sens  glòria, 
r  que,  perduda  la  sperança  del  que  demana,  serà  45 
»  aJegre  ab  Thelamo  haia  contes.  E  si  per  pròpies 
»  virtuts  uos  par  nostra  justiçia  duptosa,  essent  yo 

>  net  del  gran  Jupiter,  la  claredat  de  mon  linatge, 
re  lo  acostat  deute  que  tinch  a  Achilles,  declara 

»  Vlixes  prest  la  sperança  perda  de  tals   armes.    50 
» ^Uonchs,  don  te  ve   a  tu,  Vlixes,  fill   del  gran 
»  ladre  Sisifo,  al  qual  en  ladronicis  no  desembles, 

>  hauer  deute  ab  la  noble  e  real  sanch  de  Achilles? 
»  Yo  deman  les  armes,  per  que  primer  e  sens  força 
».he  ofert  ma  persona  a  Menalau,  en  venja  dels   55 

>  seus  reals  tàlems. 

»  Si  tu  res  digne  de  premi  has  fet,  lo  guardo  a 
»  Palomides  sesguarda,  que  descobri  la  uirtut  de 
»  la  tua  ficta  e  temerosa  folia.  E  plagues  a  Deu  que 
»  fos  estada,  o  almenys  creguda,  per  que  vixques  lo   60 

>  animós  Palomides,  o,  si  ja  fos  mort,  vixquera  la 
»  sua  inclita  fama  quitia  de  criminosa  infàmia,  la 
»  qual  tu,  maliciosament  e  no  vera,  li  has  inposat. 

>  jAxí  saps  tu  ofendrel  Ab  tals  engans  deu  ésser 

>  temut  Vlixes,  lo  qual,  ab  tot  que  en  belles  parau-   65 
»  les  vença  la  sauiesa  de  lantich  Nestor,  noi  socco- 

»  rregue  quant,  en  raig  dels  troyans,  pesat  per  ve- 


I.   RAHONAMENT    DE   TELAMO    E    DE   OLIXES         5 

>  Ilea,  li  demana  soceos,  no  podent,  sinó  ab  tarts 
»  passos,  dels  enemichs  retraures.  Però  Vlixes,  des- 

70  >  enparant  lo  tant  honrat  duch,  recorregue  al  seu 
3  segur  ofici:  fogint,  no  ab  suaus  passos,  car  la 
»  temor  als  seus  peus  portaua  ales,  penssa  los 
»  Deus  ab  vils  justs  miren  les  coses  humanes.  E 
»  axi  fora  raho,  qui  mal  soccorregue  fos  mal  socco' 

75    >  rregut,  e  lo  desemparant  fos  desemparat. 

»  Yo  viu  Vlixes  ab  altes  e  paurugues  veus,  dig- 

>  nas  de  misericòrdia,  reclamar  als  grechs  que  de 

>  mort  lo  restauranssen;  al  qual  no  tart  soccorre 

>  gui:  cobrint  lo  ab  lo  meu  escut,  restauri  la  sua 
80    »  vida,  mort  de  molts  ignoçents.  O  Vlixesl  si  ab  mi 

»  vols  contendre,  toma  dauall  lo  *  meu  escut,  ab   [M 2] 
»  aquella  mateixa  temor,  e  de  alli  narra  los  teus 

>  singulars  actesl  Caualler  no  conegut  sinó  en  tre- 
»  ues,  vet:  Ector  reçusita,  lançant  foch  a  nostres 

85  »  naus;  defenssales  tu  ab  pintades  paraules,  pux  yo 
»  sol  les  delliuri  ab  forts  e  ofensiues  armes,  e  fuy 

>  pluja  que  apagui  lo  foch  de  nostres  ja  cremants 

>  fustesl  O  grechsl  per  mil  naus  les  quals  yo  he 

>  reseruades  jnous  par  mereixcha  les  armes?  Car, 
90    Tt  sens  mi,  perpetu  exili  sostinguéreu  per  minua  de 

»  fustes. 

»  E  sinó  vull  celar  lo  ver  de  ma  demanda,  les 

>  armes,  desigoses  cobrar  senyor  no  menys   fort 

>  quel  primer,  demanen  mes  a  Thelamo,  que  The- 
95    >  lamo  a  elles. 

»  Parle  Vlixes  dels  seus  furts,  reçite  la  mort  de 
»  Resus,  lo  furt  del  paladi;  les  quals  coses,  fetes  de 

>  nit,  no  crehent  a  Diomedes  son  quasi  faules.  Ne 
»  yo  se  Vlixes  per  que  les  desiga,   puix  ell,  des- 

[00    »  armat,  ab  nit  escura  engana  los  poch  cautelosos 

>  enemichs;  ni,  si  les  te  donen,  lo  teu  flach  cos  les 

>  pora  sostenir;  ans,  si  preues  la  fort  lança   de 


OBRES   DE  J,   ROIÇ   DB  CORELLA 


»  Achilles,  serà  pilar  pesat  als  teus  dèbils  braços; 

>  ne  la  tua  ma  esquerra,  abil  sol  en  furtar,  pora 

»  sostenir  lo  pesat  escut,  en  lo  qual  la  ymatge  del    105 
»  mon  esta  figurada. 

>  Caualler  egualment  flach  en  animo  hi  en  per* 

>  sona:  si  la  error  del  poble  aquestes  armes  te  ator- 

>  gua,  no  hauràs  causa  de  ésser  temut,  mas  prest 

»  despullat;  essent  honrada  despulla  als  enemichs,    1 10 

>  faràs  present  poch  agrahit  als  troyans  de  belles 

>  armes;  ho,  carregat  de  tan  gran  pes,  no  atenyeras 

>  les  tues  vençudes  victòries,  les  quals  souint  acon- 

>  segueixs;  e  perdràs  lo  nora  de  lauger  guanyat  ab 

>  uergonyoses  fuytes.  115 

>  O  Vlixesl  penssa  quel  teu  escut  no  es  menys 
t  romput  ne  menys  despintat  del  primer  dia,  don 

>  ne  hajes  a  desigar  altre!  Lo  meu,  guast  hi  enue- 
»  llit  per  molts  colps,  es  raho  respose,  e  que  altre, 

»  nou  e  fort,  en  tan  perillós  ofici  li  sucçeheixcha.    120 
*  Tu,  renoua  de  sperons,  los  quals  son  infançonia  e 

>  soccos  a  la  tua  gran  temor. 

»  ^Pensses  que  yo  desige  tolret  aquestes  armes 
»  per  que  cregua,  essent  desarmat,  sia  ta  uida  mes 

>  perillosa?  Ans  so  cert  les  armes  de  Achilles  mort   125 

>  corporal  prest  te  procurarien;  e  per  ço  treball  per 
»  tu  no  sien  possehides,  puix,  viuint,  mors  cada 

>  dia,  multiplicant  en  legea  de  couarts  actes. 

>  Not  enbelleixcha  la  fortalea  de  tals  armes, 

»  que,  per  ésser  forts,  volen  dobladura  de  ardit   130 

>  animo,  la  qual  en  tu  no  trobarien.  E  penssa  tots 

>  Ío[rlns  se  prenen  castells  ben  prouehits,  per  minua 

>  de  flachs  defenssors. 

>  Les  tues  segures  armes  sien  embaixada  demà- 
[M2  v]    >  nant  *  trcua,  e  faràs  mes  largua  la  tua  desonrada    135 

>  uida:  que  la  lebre,  ab  son  acostumat  fogir,  no  re- 

>  sistint  se  restaura. 


I,    RAHONAMENT    DE   TEI.AMO    K   DE   ULIXES        ^ 

>  E  per  que  la  fi  de  nostra  demanda  no  sien 
i  largues  paraules,  o  nobles  duchsl  lançau  les  armes 

140    »  en  mig  dels  forts  enemichs:  e  siau  contents  sien 

>  possehides  per  aquell  qui  de  tal  presa  les  farà 
»  salues.  > 

Acabant  en  semblants  paraules  Thelamo  la 
fi  de  sa  demanda,  vn  poch  espay,  baixant  los  vils, 

145  se  gira  Vlixes  als  reys  e  duchs,  esperant  del  poble 
lo  murmur  cessas,  per  que  les  sues  auisades  parau- 
les, ab  dispost  sçilenci,  loch  de  millor  ésser  enteses 
trobassen;  les  quals,  de  gentil  estil  ornades,  aumen- 
tauen  la  veritat  de  sa  justicia,  responent: 

150  «  Sils  uostres  desigs,  o  animosos  duchs!  ensemps 
»  ab  lo  meu  se  complien,  no  seria  duptos  lo  éreu  de 
»  aquestes  armes;  mas  tu,  Achilles,  possehiries  les 
»  tues  armes,  e  nosaltres  a  tu.  Però,  puix  desplau 
»  als  cruels  fats,  no  veig  qui  millor  pugua  hauer  los 

155  »  bens  de  Achilles,  sinó  aquell  per  qui  los  grechs 
»  hagueren  Achilles. 

>  E,  lexant  larguea  de  vanes  e  pomposes  pa- 
>^  raule?,  sol  conssentiu  caseu  de  nosaltres  dels  pro- 
»  pris  bens  se  alegre,  que  la  claredat  de  nostre 

160  >  linatge  e  les  virtuts  de  nostres  auis,  solament  fan 
»  pus  clars  los  nostres  actes,  mas  nom  par  nostres 
s  mèrits  mes  aumenten;  ab  tot  que  si  Thelamo  se 
9  diu  net  de  Jupiter,  en  aquell  mateix  grau  so  yo 
»  acostat  al  gran  Jupiter,  e  mes  a  Mercuri,  per  la 

165    »  part  de  ma  mare. 

»  Però  no  vull  per  la  vàlua  de  mos  antessesors 
»  la  mia  part  sia  mes  fauorable,'  mas  que  lexem  los 
»  Deus  en  los  cels,  de  nostres  misèries  poch  anssio- 

>  sos,  e  los  morts  en  los  sepulcres  reposen:  nos- 
170    » altres  guanyem   premis   ab    mèrits    de    propria 

»  virtut. 


OBRES   DK  J.   ROIÇ   DR  CORRLLA 


»  Sí  per  deute  de  acostat  parentesch  algú  tals 
t  armes  deu  possehir,  viu  encara  Peleu,  pare  de 
*  Achilles,  e  Pirro,  son  fill,  los  quals  per  tal  dret 

>  primer  que  Thelamo  les  demanen,  sens  que  nois   175 
y  seran  atorgades.  Axi,  puix  es  forçat  ah  carta  de 

»  singulars  actes  nostre  dret  rahonar,  e  Thelamo 
■M ^]  »  tant  desiga,  *  en  vergonya  sua,  saber  de  mos  ac- 
» tes  (los  quals  crech  per  vosaltres  no  son  ignorats, 
»  puix  al  be  de  tots  sesguarden),  nom  serà  treball,  180 
»  si  lescoltar  a  uosaltres  no  treballa,  dir  ne  algú, 
»  per  que  prest  Thelamo  perda  la  sperança  del  que 

>  demana,  e  a  uosaltres  paregua  humil  la  fi  de  ma 
»  demanda,  en  satisífaccio  de  tan  profitoses  treballs. 

»  Mas  yo  so  content  del  premi  que  virtut  ab  si  por-    185 

>  ta,  e  les  armes  sols  deman,  per  senyal  e  mostra  de 
»  tals  obres. 

»  Tement  la  deessa  Thetis  les  esdeuenidores  gue- 

>  rres  per  lo  furt  de  la  bella  Elena,  assaja  ab  caute- 

>  losa  indústria  mudar  o  mitigar  los  inplacables  e   190 

>  cruels  fats,  los  quals,  en  los  camps  de  Troya,  a 

>  son  fill   Achilles  de   mort   menaçauen:    vestint 
»  aquell  ab  feminils  vestidures,  engana  a  tots  los 

>  grechs,  e  fon  marauella  lo  auisat  Thelamo,  en- 

»  semps  ab  ells,  fos  decebut;  don,  les  forges  tro-   195 

>  yanes  aumentant  de  cada  dia,  alargauen  nostra 
»  victorià:  que  los  forts  inuençibles  murs  de  Troya, 

>  sols  del  fort  vencedor  Achilles  podien  ser  ven- 
»  çuts.  Per  que  fon  forçat  a  mi,  fengint  me  merca- 

»  der,  portas  moltes  ioyes  a  les  nobles  donzelles  20a 
»  en  la  casa  del  rey  Licomedes,  entre  les  quals,  en 
»  abit  feraenil,  Achilles  reposaua,  poch  anssios  de 
»  sullar  ses  mans  en  sanch  troyana.  Mas  per  que 
»  entre  tantes  donzelles  millor  conegués  lo  vergo- 
»  ayos  joue,  ensemps  ab  les  altres  joyes  yo  porti  205 
»  vna  no  poch  gentil  lança,  acompanyada  de  vn 


I.    RAHONAMENT   DE   TELAMO    E    DE    ULIXES        9 

»  molt  bell  escut;  lo  qual,  sens  tarda,  Achilles 
»  pres,  poch  curant  de  la  vàlua  de  les  altres  coses 

>  qiie  a  la  femenil  condició  se  sguarden;  e  ab  in- 
»  dustria  mia  ell  conegué  quant  perjudicaua  a  la 
»  real  e  noble  sanch  de  son  linatge.  É  veu  com  yo 
»  so  estat  causa,  ell,  en  ajuda  nostra  e  aument  de 

>  sa  honor,  haja  obrat  tals  e  tants  actes,  que,  per  a 
»  recitar  los,  en  gran  part  tinch  fallença  de  paraules: 

>  ha  fet  present  de  la  mort  del  quasi  inmortal  Hec- 

>  tor,  uida  e  segura  deíFenssa  dels  troyans,  entrant 
»  ab  ell  en  pus  estreta  batalla  que  Telamo;  e  no 

>  solament  ha  apagat  lo  foch  de  nostres  naus,  mas 
»  ha  tolt  la  uida  e  lo  poder  al  qui  altra  uegada  les 
»  poguera  encendre. 

>  Yo  deman  aquelles  armes,  les  quals  Achilles 

*  per  mi  possehi.  Thelamo:  tu  vols  que  en  mon 

>  dret  la  mia  industriam  noga,  la  qual  induhi  al 
»  esforçat  capità  Agameno  sacrificar  sa  filla,  e  des- 
»  pullant  se  la  pietat  de  pare  reme  los  vents  ab  la 

>  ign[o]çent  e  verge  sanch  de  Efigenia. 

*  »  De  mos  actes  no  vull  mes  recitar,  per  que  no    [M^  v] 
i  coue  als  sauis  Reys  ésser  coronistes  de  lurs  uic- 
»  tories;  ni  vull  minuar  lo  premi  de  mos  treballs  ab 
»  superba  jactancia.  Mas,  per  que  veges  no  tinch 

>  del  tot  ma  esperança  en  paraules,  mirals  meus 
5>  pits,  mes  nafrats  quel  teu  escut,  los  quals  sens 
»  lengua  per  mi  parlen. 

>  Tu  dius  tens  romput  lescut:  yo  la  persona.  No 

>  son  mortals  los  colps,  dels  quals  ab  les  armes 

>  hom  se  pot  defendre.  Desiges  altre  escut  per  quel 

*  teu  de  molts  colps  es  guast:   yo,  pel  senblant, 

*  deuria  desigar  altre  cos,  e  tu  que  mudasses  altra 
»  anima,  la  qual  te  fes  conèixer  quant  ofens  natura 

>  humana,  que  en  abit  de  home  est  pigor  que  ani- 

>  mal  brut. 


lO       OBRES  DB  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

f  Glòries  te  que  has  defès  del  foch  nostres  fustes, 
»  sens  que  no  tens  vergonya  la  glòria  de  tots  apro- 

>  piarte;  la  qual  no  consent  ésser  robada,  mas  acom- 

>  panya  e  fa  gloriós  al  qui  per  gran  virtut  lateny.    245 

>  O,  be  fora  poch  auisada  Thetis,  que  les  armes 
»  les  quals  lenteniment  ensemps  ab  lo  cos  armen, 

*  hagués  donat  a  Achilles,  per  que  après  dcil  les 
»  possehis  vn  caualler  sens  animal 

>  Del  quem  enculpes  de  Palamides,  e  que  for-   250 
»  çat  so  vengut  a  la  batalla,  not  cur  respondre,  per 

>  que  a  tan  manifestes  falssies  la  resposta  alguna 

>  autoritat  los  daria;  però  sies  cert,   que  ans  se 
»  deixaran  los  rius  de  córrer  e  los  monts  correran, 

»  e  ans  Grècia  soccorrera  a  Troya,  que  les  tues   255 

>  auisades  astúcies  als  grechs  aprofiten. 

»  O,  fallit  dentenimentl  ^e  ab  los  bens  de  natu- 
»  ra,  los  quals  caseu  sens  delliber  posseheix,  vols 

>  atènyer  nom  e  premi  de  uirtuos,  que  sinó  ab  mol- 

1  titut  de  treballosos  actes  nos  deixa  atènyer?  ^e   260 

>  fiant  en  la  tua  nua  e  corporal  força,  tens  atreui- 

>  ment  de  demanar  tals  armes,  oblidant  te  quels 

>  toros  e  grans  orifanys,  ab  major  força  que  tu,  so- 
»  uint  nostre  camp  han  soccorregut,  sens  que  no 

»  demanen  les  armes?  265 

>  O,  Thelamo!  desiga  armar  la  anima,  puix  tens 

>  estalui  lo  cos  de  les  passades  batalles;  e  no  tingues 
»  esperança  en  aquelles  coses  les  quals  natura  als 

>  altres  animals  pus  libertament  que  als  homens 

>  atorgua.  270 

»  Penssa  que  la  discreció  e  prudència  humana 
»  souint  doma  e  amanssa  animals,  no  menys  forts 
»  que  feroçes.  Tu,  sol  batalles  ab  força;  yo,  ab  ani- 
»  moses  astúcies.  No  est  menys  diferenciat  de  mi, 

*  que  vn  caualler  del  capità,  o  vn  fort  galiot  del   275 
»  destre  nahucher. 


I.    RAHONAMENT   DE   TELAMO    E    DE   ULIXES      II 

»  O,  vosaltres  grechs!   puix  coneixeu  aquesta 

»  diferencia,  dau  les  armes  a  Thelamo,  per  premi 

»  de  mos  trebals^  car  si  res  hi  resta  per  acabada- 

280    >  ment  Troya  ésser  destrohida,  Tlielamo,  com  a 

>  acostumat,  ho  delliurara.  E  si  nous  par  yo  *  les    [M4] 
»  mereixcha,  daules  aquell  per  qui  possehiu  tanta 

>  victorià.  » 

E  mostra  lo  paladi  que  cubert  tenia. 

285  Paregue  a  tots  los  reys  les  armes  fossen  de 
aquell  lo  qual  ab  tan  gentils  paraules  hauia  rahonat 
los  mèrits  de  sos  actes;  e  fon  manifest  quant  lo 
gentil  estil  fa  pus  clara  la  justiçia. 

Desesperat,  lo  fort  Thelamo,  de  les  tant  desiga- 

290  des  armes;  aquell  qui  no  vençut  ni  james  sobrat 
hauia  sofert  les  grans  forces  de  Hector,  sobrant  e 
souint  vencent  los  estranys  enemichs;  a  la  fi,  vençut 
de  vna  pocha  yra  de  uesibles  armes  desarmada,  e 
tirant  la  sua  pròpia  espasa,  ab  animosa  continença 

295    dix  al  grechs: 

«  No  crech  la  fecundia  de  Vlixes  baste  a  tolrem 
»  aquesta  espasa:  mas  encara  tem  que,  en  presencia 
»  de  tan  justs  e  auisats  jutges,  prouara  ésser  sua; 
»  però  de  present  nom  vedarà  que,  axi  com  moltes 

300  i  vegades  es  estada  tinchta  en  la  sanch  dels  ene- 
»  michs  troyans  per  deíïenssa  de  vosaltres,  ara, 
»  banyant  se  en  la  sanch  de  son  senyor,  li  procu- 
»  rara  libertat  eterna.  E  portaré  primer  en  los  in- 
»  ferns,  al  animós  Achilles,  alegres  noues  del  esfor- 

305    >  çat  hereu  de  ses  armes.  > 


II 

PLANT  DOLORÓS  DE  LA  REYNA  ECUBA 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana 


PLANT  DOLORÓS  DE  LA  REYNA 

ECUBA,    RAHONANT   LA  MORT   DE  PrIAM,   E 
DE  POLIÇENA,  E  DE  ASTIANACRES. 


RUEL,  ficta,  mortal  e  sangonosa  pau,  Eneas 
5  Ujl^PI  e  Anthenor  hauien  finat,  deu  anys  passats, 
après  quels  superbos  grechs  en  les  fèrtils 
rribes  de  Àsia  hauien  posat  lurs  riques  tendes.  Los 
camps  vehins  de  nostra  ciutat^  no  solament  tints, 
mas  fins  en  lo  profunde  centre  de  sanchs  enemi- 

lo  gues  gregues  e  troyanes  en  gran  abundància  abeu- 
rats,  fertilitat  als  sotliçits  lauradors  prometien.  En 
altitut  que  de  luny  mirar  se  podia,  estauen  no  mes- 
clats,  en  nombre  sens  comte,  los  cossos,  acompa- 
nyats de  ossos  de  la  consumpta  carn  ja  despullats, 

15  de  aquells  qui,  a  la  cruel  çitaçio  de  la  mort,  primers 
comparegueren. 

0,  ueritat  de  gran  marauella,  no  inmeritament 
als  qui  la  hoyran  duptosal  Que  partint  se  dels  cos- 
sos esquinçats  lurs  enemigues  animes,  no  sen  partia 

20   lo  mortal  inamistat;  ans  si  per  cars  (ho  perquè  eren 
tants  que  la  terra  rebre  nois  podia)  se  mesclauen,  en 
breu*espay  los  vns  apart  dels  altres  trobats  eren,    [M4V] 
retenint  en  la  descolorida   cara  aquella  ferocitat 
que  fins  al  darrer  espay  del  viurels  acompanyaua; 

25  y,  en  diuersses  esquadres,  als  vns  paria  que  ells 
morts  desigada  batalla  esperauen,  fins  que  moltitut 
de  diuerssos  ocells,  en  companyia  de  animals  saluat- 
ges,  dels  ossos  la  carn  despullant,  mobles  e  uolants 
sepulcres  los  donauen,  per  que  semblant  a  la  in- 

30  quieta  vida  fos  lur  darrera  sepoltura;  los  ossos  dels 
quals,  si  vna  flama  ensemps  cremar  asaiaua,  com  la 
humida  sal,  ab  so  espantable,  los  vns  dels  altres  ab 
ueloçitat  no  pocha  sapartauen. 


1 6  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE  CORELLA 

Romania  Troya,  dels  infants  abundant  pobla- 
dora, de  uius  despoblada:  estimauen  benauentu-   35 
rats,  de  lur  repòs  tenint  enueja,  aquells  qui  la  pia- 
dosa mort  de  conflicte  de  tanta  misèria  hauia  íet 
delliures,  puix  eren  exsemps  de  hi  dolorosa  uista 
de  mals  e  dolors;  que  ans  los  cels  ab  fatiga  de  lur 
voluntari  mouiment,  per  destrucció  de  la  mundana  40 
machina  reposaran,  que,  semblants  als  nostres,  se 
troben,  porrogant  nos  la  cruel  mort  per  major  mal 
trista  uida;  la  qual,  crexent  de  inefables  misèries, 
mostrauans  poch  doldre  de  aquells  qui,  ab  vna  sola 
mort  de  tantes  pus  doloroses  estaluis,  ans  festa  que   45 
obssequies  merexien  lurs  sepultures;  e  grauitat  de 
innumerables  multiplicades  tristors,  en  mortal  litar- 
gia  hauia  conduhit  nostres  canssades  pensses:  érem 
dits  vius,  no  per  que  en  veritat  uixquessem,  mas 
per  que  ab  algun  poch  e  tart  mouiment  als  morts  50 
en  part  dessemblassem. 

Per  acabat  e  darrer  terme  de  nostra  final  des- 
trucció, après  de  sosteniment  de  tantes  misèries, 
atès  aquella  enganosa  e  pacifica  nit,  estant  los  nos- 
tres murs  ab  sçilençi  de  les  uigils  sotliçites  gauytes  55 
[guaytes],  no  recelant  altres  mals  dels  que  sostenguts 
hauiem,  e  vna  general  son  ab  fatigua  dels  passats 
treballs  repòs  de  no  recort  als  mesquins  troyans 
atorgaua,  estant  la  ciutat  a  vas  abitacio  dels  morts 
callada;  sols  los  galls  ab  multiplicades  veus  la  miga  60 
nit  senyalauen. 

En  lo  llit  de  la  sua  real  cambra  estant  lo  cans- 
sat  rey  Priam,  los  peus  del  qual  Cassandra  e  Poli- 
çena  (de  la  mort,  per  ésser  dones,  delliures)  calfa- 
uen,  yo  no  se  si  dormia;  que  aument  de  dolors  me  65 
hauia  portat  que,  no  menys  dormint  que  uetlant, 
nostres  passats  e  presents  dans  sempre  ab  ploro- 
sos vils  penssaua. 


II.    PLANT   DOLORÓS    DE   LA    RKYNA   ECUBA       17 

A  mi  paregue  ensemps  veure  e  hoir  la  hombra 

70   de  aquell  caualler  inuençible,  fill  meu,  Ector,  que 
ab  canssada  e  plorosa  veu,  dessemblant  a  aquella 
que  *  viuint  parlaua,  fredament  toquant  la  mia  ma   [M s] 
dreta,  quasi  plorant  deya: 

«  Leuat,  Ecuba,  reyna  sobre  totes  miserable! 

75  »  que  sils  cruels  fats  per  força  de  armes  a  nostre 
»  decahiment  perdonat  aguessen,  la  mia  ma  dreta 
»  sola  bastaua  la  superba  yra  dels  enganosos  grechs 
»  amanssar,  hi  raure  de  les  pensses  humanes  eterna- 
»  ment  lo  nom  de  Grècia.  Leuat,  trista  mare:  mira 

80   »  de  nostra  destrucció  lo  darrer  dial  » 

O,  doloroses  dones,  les  qui  ab  pèrdua  de  fills 
passau  per  lo  cami  de  dolor  maternal  Penssau  ab 
quanta  cuyta  respondre  e  abraçar  ensemps  volgui 
a  la  laugera  ombra;  la  qual,  enganant  los  dèbils 

85  braços,  feuse  abssent  de  la  mia  vera  o  ficta  uista, 
refrescant  les  passades  nafres  ab  recort  present  de 
aquell  passat  mal,  quant  lo  cos  sens  anima  de 
aquest  fill  meu,  pare  de  caualleria,  fon  roçegat  per 
los  nostres  e  seus  camps  troyans,  ligat  a  la  coha  del 

90   cauall  de  Achilles,  laurant  la  terra  al  entorn  dels 

murs  de  la  sua  ciutat,  en  presencia  de  sos  vassalls. 

Acostim  a  Priam,  que  ensemps  ab  mis  dolia 

puix  egualment  abduys  perdiem,  per  que  li  digues  la 

dolorosa  e  darrera  uista  de  aquella  anima  que,  vi- 

95  uint,  en  força  e  prudència  als  altres  homens  auan* 
çaua,  ab  humanitat  tan  benigne,  que  mes  fill  dels 
Deus  que  nostre  se  jutgaua.  Però,  ma  lengua  desse- 
cada  per  abundant  sangonós  plor  de  mare  dolora- 
da,  no  pogui  formar  lo  començ  de  mes  paraules, 
[oo  ans  que  la  remor  de  la  uostra  cahent  e  ja  encesa 
ciutat  me  força  girar  los  plorosos  vils  a  la  porta  de 
la  tancada  cambra,  per  la  qual,  ab  forts  destrals  en 
diuersses  parts  trencada,  laspasa  treta,  ab  superba 


l8        OBRKS  DK  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

iniqua  continença,  desesperant  a  misericòrdia,  Pi- 

rro  entraua:  105 

«  Vine,  Priam  —  ab  yrada  y  espantable  veu  de- 
»  ya  —  que  tos  fills  e  uassalls  en  los  inferns  te  espe- 

>  ren;  puix  per  lo  teu  mal  consell  a  la  mort  primers 
»  los  has  oferts,  portals  noua  de  nostra  prospera  e 

»  darrera  uictoria.  Leuat,  rey  de  misèria:  estaiui  de   iio 

>  la  primera  destrohida  Troya,  perquè  ab  major 
t  dolor  prengua  fi  la  tua  miserable  uida.  Penit  te, 
»  sens  que  not  serà  atorgat  temps  desmena,  de 
»  hauer  trames  al  efeminat  Paris  en  Grècia,  per 

»  furtar  la  bella  Elena.  Sies  exemple  a  tot  lo  mon    115 

>  que  de  ofendre  als  grechs  se  guarden.  Vine,  rey 

>  de  dolor  ab  corona  de  misèria:  tu  has  engendrats 
9  molts  fills  per  a  la  espasa  de  mon  pare,  e  ton  pare 

>  a  tu  per  a  la  mia.  > 

Ab  veu  esforçada  respos  lo  rey,  sens  temor:  f  O,    120 
» joue  sens  vergonya,  vell  en  couardia,  animós  en- 

>  trels  morts,  pauruch  contrals  vius!  Entre  los  teus 
»  leigs  actes  fes  ne  hu  de  misericòrdia:  tol  sens  tar- 
»  da  la  enueiosa  [enujosa]  uida  a  aquell,  al  qual  en 

»  estrem  series  cruel  si  lay  deixaues;  atesa  la  desi-    125 
y  jada  mort,  en  tenebres  desondrada  uida  me  venja, 
[Ms  v]    *  dexant,  en  recordaçio  *  perpetua,  legea  de  couart 
»  acte  e  sens  vergonya,  > 

Ffon  lo  mortal  colp  resposta  a  les  darreres  es- 
forçades paraules  de  Priam,  amagant  la  tallant  espa-  130 
sa  en  lo  seu  enuellit,  dèbil  e  ruat  coll;  la  qual,  per 
no  tornar  per  lo  cami  hon  entrada  era,  acaba  a 
tallar  aquella  part  pocha  que  del  primer  colp  res- 
taua,  prenent  aquells  blanchs  cabells  ab  la  ma 
esquerra,  los  quals,  la  daurada  reyal  corona  de  tota  135 
Àsia,  en  trihunfo  de  gran  magestat  aplanats  hauia. 

Caygue  sens  cap,  com  a  tronch  enuellit,  lo  cos 
del  rey,  cobrint  los  pahiments  de  la  nostra  real  cam- 


II.  FLANT  DOLORÓS  DE  LA  REYNA  ECUBA    1 9 

bra  de  tapits  carmesins,  tints  de  sangonosa  prorpra, 

140  en  tan  gran  abundància,  que  les  òrfenes  filles  lurs 
peus,  niïs  meus,  no  podien  ser  estaluis  que  en  la 
corrent  sanch  de  Priam  nos  banyassen. 

Romania  lo  cap  penjat  en  la  ma  del  cruel  car- 
niçer;  lo  qual,  obrint  la  finestra,  cridant  deya: 

145  <  Troyansl  preniu  lo  cap  de  uostre  rey,  que  lo 
»  cos  resta  a  la  muller  e  filles.  Millor  uos  es  ésser 
»  catius  de  nostres  vassalls,  que  miserables  çiuta- 
»  dans  de  Troya,  senyoreiant  Priam,  que  a  ssi  ni  a 
»  sos  fills  ni  a  nosaltres  de  nostra  uictoria  ha  pogut 

150    »  fer  delliures.  » 

Axi  lança  lo  cap  de  aquell  rey  qui,  ab  iusta 
suauitat,  com  a  pare  dels  pobles,  benignament  tem- 
praua  les  regnes  de  sos  regnes:  egualment  amat  de 
sos  fills  e  uassalls,  era  ell  la  cosa  qui  sola  mes 

155    amauen  aquells  a  qui  senyorejaua. 

E  quant  execució  de  crueldat  tan  estrema  en 
nostra  retreta  cambra  Pirro  acabaua,  no  cessaua, 
fumant,  cremar  Troya,  e  al  cors  de  Priam  fallien 
fochs  per  dar  li  real  sepoltura. 

160  O,  cosa  rahonable,  si  la  grauitat  de  aquelles  do- 
lors que  les  altres  totes  passa,  ab  esparç  e  apartat 
lenguatge  als  homens  se  parlaua,  e  veus,  lagremants 
doloroses,  nostra  misera  destruçio  representassen, 
transportant  los  hoyints  entrestits  en  la  presencia 

165   de  nostra  gran  pèrdua,  no  conssentissen  sinó  ab  ge- 
mechs,  tristors,  sospirs  e  sanglots  ésser  hoydesl 
<  Aquestes  son  dolors  de  mare  y  estèril  reyna,  e 

>  catiua  de  aquells  que,  ella  mirant,  en  la  sua  pro- 
»  pia  ciutat  han  donat  cruel  e  dolorosa  mort  a  sos 

170    »  fills,  tolent  a  Priam,  en  vn  dia,  ensemps  la  uida  e 

>  los  regnes. 

>  O,  inuincibles,  inichs  e  inplacables  fats,  qui 


OBRBS   DE   J.    ROIÇ    DE   CORRLI.A 


i  la  ueritat  dels  actes  humans  infalliblement  orde- 
»  naul  ^Per  que  forçau  la  mia  trista  anima  ésser 
»  present  a  fatigat  cos,  per  dies  e  treballs  axi  dèbil,    175 

>  enuellit  e  decaygut,  que,  dexant  me  de  tan  dolo* 
»  ros  viure,  aldre  no  serà  en  color  e  magrea,  sinó 

>  tal  com  era  com  fals  nom  de  viu  tenia? 

>  Vixcha,  donchs,  Ecuba,  puix  la  mort  sola  de 

*  misèria  la  pot  retraure!  O  mare,  semblant  a  oue-    180 
»  lla  que  fecunda  has  parit  los  fills,  per  ser  tro- 

>  çeiats,  partits  en  diuersses  parts,  roceguats  al 
»  entorn  de  la  tua  ciutat,  com  aradres  fent  solchs 
»  de  gran  profunditat  en  la  sangonosa  terra! 

[Mó]         »  O  febrida  espasa  de  *  Achilles,  guasta  e  osca-   185 

>  da  souint,  tallant  real  carn  en  lo  meu  miserable 

>  ventre  criada,  e  axi  muça  y  enuellida  en  troçeiar 
»  los  ossos  e  carn  dels  fills,  que  enuides  ha  pogut 

>  tallar  lo  dèbil  coll  del  pare!  Fir  sens  tarda,  es- 

*  quinça  e  talla  les  nostres  carns  femenils  e  molles,    190 
»  per  que  les  animes  prestament  fugen  de  abitaçio 

»  derrohida;  que  sens  comparació  mes  cruel  te  mos- 

>  tres  cessant  de  ferir  en  nosaltres,  que  matant 
»  aquells,  per  la  mort  dels  quals  en  tant  estrem 

»  auorrim  la  miserable  vida.  195 

>  O  defunt  e  no  sobrat,  inuençut  fill  meu,  Ecctor! 

>  Hoies  dels  profundes  inferns  la  mia  dolorosa  veu, 
»  digna  de  moure  los  cruels  infernats  Deus  a  mise- 

>  ricordia.  O,  si  la  hous  ^per  que  venir  tardes?  <Qui 

»  pot  resistir  a  la  tua  animosa  força?  Encara  en  los  200 
»  escurs  regnes  Achilles  te  contrasta;  deixa  lo  cos 
»  en  lo  sepulcre;  deuorel  la  inssaciable  terra;  vine, 
»  desigada  laugera  ombra,  que  sola  tu  bastes  uen- 
»  çre  los  couarts  grechs,  que  de  tu  viu  fogint  de  tes 
»  victòries  son  romasos;  porta  troyolenta  compa-   205 

>  nyia,  que  ensemps  principi  feu  a,  la  honor  e  fi  a 
» la  uida.  » 


II.    PLANT   DOLORÓS    DE   LA    REYNA    KCUBA      21 

«  — No  vingau,  germà,  regla  de  honor  e  caualle- 
»  ria — reçpos  Poliçena — no  aumenteu  nostres  mals 

2IO  »  ab  esperança  de  vans  remeys,  que  puix  los  cruels 
»  fats  la  nostra  destrucció  han  ordenat,  no  sola- 
»  ment  Achilles  si  tornaua  poria  altra  uegada  a  uos 
»  inuençible  tolre  la  uida,  mas  lo  couart  inpiados 
»  Vlixesl  Esperau  en  breu  rebre  les  nostres  fatiga- 

215  »  des  animes,  per  que,ensemps  ab  uos,  en  los  camps 
»  Eliseus,  a  la  uert  delitosa  riba  del  gran  riu  obli- 
»  dant  nostres  passats  mals,  passem  eterna,  des- 
»  ansiada  e  reposada  uida.  » 

Ab  altes  espantables  veus  la  Sibilla  Cassan- 

220   dra:  «  Vn  mal  esdeuenidor,  entre  tants  presents, 

>  agudament  me  turmenta;  que  ja  la  demència  e 
»  follia  del  ignorant  poble  solament  lo  que  sesdeue 
»  e  no  los  mèrits  dels  humans  actes  esguarda.  E 
»  axi  per  a  sempre  piadosaraent  planyeran  Troya, 

225  »  dels  grechs  destrohida;  rrecordant  se  del  darrer 
»  foch  quels  nostres  alts  palaus  crema,  se  oblidaran 
»  de  les  flames  quel  animós  sobre  tots  estrenu  caua- 
»  ller  hauia  lançat  a  les  ja  cremants  naus  gregues, 
»  en  la  segona  batalla,  après  que  en  nostres  platges 

230    >  hauien  lançat  anchores. 

»  01  sils  recordaua  del  inhuma  cruel  trayment 
»  de  Eneas  e  Anthenor,  veurien  los  flachs  grechs 
»  no  han  vençut,  mas  la  inuençible  ordenança  dels 
»  inplacables  Deus.  O,  cosa  de  gran  marauella!  los 

235  »  famolenchs  ocells  de  Grècia  a  peixer  les  nostres 
»  carns  venen,  e  als  grechs  guarden  no  toquen,  a 
»  mescla  dels  quals,  ab  rabiosa  fam,  los  troyans 
»  cruelment  dillacerant  esquincen.  E  los  fochs  cre- 

>  mants  les  pedres  de  Troya,  sens  lesió  passar  dei- 

240    »  xen  los  copdiciosos  enemichs  per  a  pendre*aque-    [M  6v] 

>  lles  riqueses  que  de  les  flames  grans  restaurar  se 
»  poden. 


OBRKS    DK   J.    RUIÇ    DK    CURKLLA 


>  Los  pochs  infants,  a  catiua  seniitut  encara  no 
»  abtes,  dels  braços  de  les  niares  al  foch  los  enuien, 

»  semblant  als  de  infern:  encara  que  demèrits  no    245 
»  tinguen  en  aquest  mon,  dins  los  petits  cremants 

>  cossos  les  animes  bollir  constrenyen,  e  ab  tan 

>  gran  cuyta  real  sepoltura  los  donen,  que  no  abans 
»  los  esperits  sens  culpa  exalen,  que  lurs  carns,  ten- 

>  dres  e  molles,  ensemps  ab  los  ossos  en  verdadera   250 
»  cendra  se  transporten. 

»  Altres,  la  uida  dels  quals  per  maior  pena  vn 

>  poch  espay  de  ésser  consumpta  se  alargua,  com  a 
»  tronchs  verts,  ab  doloroses  veus  a  les  flames  en 

>  va  contrasten,  trametent  a  la  fi  vers  lo  çel  les  ani-   255 
»  mes,  enceses  com  a  sentilles,  corrents  a  la  natural 

»  espera. 

>  Altres,  plegats  ab   la  furtada  roba,   encara 
»  morts,  en  estrets  sepulcres  lurs  animes  reseruen, 

»  esperant  com,  fogint  de  tal  carçre,  als  tenebrosos   260 
»  regnes  deuallar  puguen.  O,  miserables  troyans! 

>  als  qui  la  f|l]ama  no  deuora,  nois  dexa  cruel  espa- 
»  sai  e  alguns  pochs  als  qui  la  mort  per  aument  de 

>  dolor  perdona,  nois  fall  catiueri  de  iniqua,  cruel, 

»  superba  senyoria.  265 

>  O,  inmortals  Deus!  ^per  que  haueu  elet  minis- 

>  tres  execudors  de  vostra  sentencia  los  grechs, 
»  homens  sens  humanitat?  Si  tu,  Jupiter,  de  la  pros- 
1  pera  fortuna  troyana  tenies  enuega,  ab  los  teus 

»  flamejants  lamps  destrohisses  a  nosaltres  ensemps   270 

>  e  los  regnes,  no  romangués  als  grechs  fals  nom  de 

>  vencedors.  Yo  no  ignore  la  destrucció  que  a  ells 

>  merexents  los  espera;  però  dolch  me  que  no  la  fa- 
»  ran  los  troyans,  mas  diran  quels  Deus  los  ponexen 

»  per  los  mals  quens  han  fet;  e  axi,  quant  en  esde-    375 

>  uenidor  de  nosaltres  se  parlarà,  les  darreres  parau- 

>  les  finaran:  los  grechs  vencedors,  los  troyans  des- 


II.  PLANT  DOLORÓS  DK  LA  REYNA  RCUBA   23 

»  trohits.  Mas,  ^que  aprofita  doldre  sobre  cas  irre- 
»  parable?  Preneu  vos,  desauenturada  mare,  los  peus 
280    »  del  ja  fret  cos,  e  Poliçena  e  yo  los  braços:  no  tin- 
»  gua  per  sepultura  la  süa  pròpia  sanch.  » 

Entra  altra  uegada  per  la  nostra  cambra  lo 

cruel  Pirro,  laspasa  tinchta,  e  cascuna  de  nosaltres 

esperaua,  com  anyel  dauant  lo  quil  mata,  qual  pri- 

285   mer  a  la  mort  conuidaria.  Ab  espantable  veu,  lo 

copdiçios  de  sanch  humana  crida: 

«  No  cures,  Poliçena,  de  les  obssequies  de  ton 

>  pare,  quels  seus  regnes  chahents  li  seran  darrera 

>  sepoltura;   vine,   acaba   lo   matrimoni  de  Achi- 
290    ■»  lles:  tenyiràs  los  tàlems  del  seu  sepulcre  de  la 

»  tua  verge  sanch,  que  les  ombres  de  mon  pare, 

>  demanant  desigada  venja,  me  forcen   tolret  la 

>  uida.  » 

No  tarda  Poliçena  a  leuarse  a  la  veu  de  aquest 
295  troçejador  de  humana  carn;  e  vna  sola  camisa  co- 
bria la  sua  bellissima  persona,  de  la  bellea  de  la 
qual  descriure  deixe,  per  que  ab  actes  de  crueldat 
tan  feroçe  alguna  altra  cosa  escriure  nos  deixa.  Vn 
sangonós  mantell,  *  que  sobrel  fret  cos  de  Priam  [M y] 
300  estaua,  prengué  Cassandra;  e  yo,  deixant  descubert 
lo  pare,  cobrin [/j  la  despullada  filla,  dient: 

<  Aquests  son  los  arreus  que  als  uostres  tàlems, 

»  Poliçena,   se  sguarden;  de   creure   era  que,  per 

»  ésser  dona,  la  mort,  comportant  uos  miserable 

305    »  dida,  algun  espay  vos  perdonarà;  però  no  sola- 

»  ment  dels  homens,  mas  de  les  dones  los  couarts 

>  grechs  recelen.  Nois  oblida  sou  germa[naj  de 
»  aquell,  lo  nom  del  qual  encarals  espanta;  justa 
»  cosa  es  les  claustres  de  uostra  uirginitat  roman- 

310    >  guen  tancades,  e  les  venes  del  uostre  coll  vbertes, 
»  donant  loch  a  la  trista  anima,  abeuren  lo  sedejant 


24  OBRES    DE   J.    ROIÇ    DR   COSELLA 


»  sepulcre  de  Achilles,  per  que  no  sia  ver  que  home 
»  viu  de  Grècia  sia  gendre  de  Priam.  » 

«  —  O  com  es  miserable  cosa  no  saber  morir 
»  — ab  esforçada  veu  deya  Poliçena: —  1  ,os  vençuts,  315 
»  animosament  morint,  tolen  la  uictoria  als  cruels 
»  vencedors;  aquells  gloriosament  vencen,  los  quals 
»  als  catius  ab  vmana  clemència  de  lurs  voluntats 
»  trihunfen.  Anem,  Pirro:  que  en  tu,  sol  grech,  pie- 
»  tat  se  troba,  quem  tols  la  uida,  la  possessió  de  la  320 
»  qual  era  a  mi  mes  greu  e  enujosa  que  la  p)erdua 
»  de  aquells  bens  que  possehia  quant  en  prosperi- 
»  tat  estaua  la  destrohida  Troya.  * 

Axins  partim  del  fret  cos  de  Priam,  per  anar  a 
les  mortals  esposalles,  dexant  li  per  sepoltura  les  325 
flames  cremants  tots  sos  regnes.  Venien  a  nostra 
cambra  Elena  e  Andromata,  portant  per  la  ma  As- 
tianates,  fill  de  Ecthor,  lo  qual,  en  animo  e  beneg- 
nitat  no  desemblant  al  pare,  besant  les  mans  a  la 
tia,  ab  esforç  major  que  de  fadrí  piadosament  330 
deya: 

«  O,  cruel  mort  que  a  uos,  Poliçena,  asaltar 
»  gosal  A  mi,  Pirro,  que  en  algun  temps  pore  ven- 
» jar  crueldat  de  tan  feroçes  actes!  Dexa  viure 
»  aquesta,  la  bellea  de  la  qual  en  feminil  condició  335 
»  a  tot  altre  vencedor  de  mort  la  faria  e  xerata.  O, 
»  engendrat  de  vibres,  aletat  de  basalis;  ^que  res- 
»  pondràs  als  quit  demanaran  la  causa  de  tan  cruel 
»  acte?  » 

«  —  Leuau  vos  nebot  —  deya  la  piadosa  tia:  —  340 
»  no  empacheu  lo  uiatge  de  la  mia  desigada  liber- 
»  tat;  dexau,  refugi  dels  troyans:  portaré  als  camps 
»  Eliseus,  a  mon  germà,  noues  de  uostra  adolescent 
»  semblança.  » 

Ab  paraules  tan  doloroses  çue  [de]  recitar  iopos-   345 


II.  FLANT  DOLORÓS  DR  LA  RBYNA  ECUBA  2$ 


sibles,  arribam  als  mortals  tàlems  del  sepulcre  de 
Achilles.  Egualment  los  grechs  ab  los  troyans  Poli- 
çena  planyien:  aquesta  fon  la  primera  hora  quels 
enemichs  aprengueren  de  hauer  piatat  a  nostra  ad- 

350   uerssa  misera  fortuna. 

Al  mortal  colp  allargua  lo  coll  la  esforçada 
donzella,  e  ab  la  sua  verge  sanch  abundosament 
regant,  abeura  )o  dessecat  sepulcre  del  fill  de 
Peleu. 

355  O,  espantable  caualler  Achilles,  que  uiuint  ma- 
tes mos  fills,  e  mort,  a  mes  filles:  si  per  a  tu  hauia 
yo  parit,  fosses  estat  madrina,  per  que,  ans  que  als 
breços  arribassen,  en  les  tues  cruels  mans  mos  fills 
lexassen  lur  tendra  vida,  ho,  matant  en  lo  primer 

360  part  la  dolo*rosa  mare,  ab  menys  treball  fora  aca-   [My  v] 
bada  la  tua  gran  crueldat. 

O,  inich  sepulcre,  sedejant  sanch  humana!  abeu- 
rat ara  de  aquesta  verge,  ho,  si  no  est  content,  no 
tardes  per  apagar  tan  gran  set  pendre  aquesta,  enue- 

365  Uida  e  pocha,  que  en  lo  meu  cos  ab  tan  gran  fatiga 
resta. 

O,  Pirro,  pelech  sens  fons,  hon  crueldat  naue- 
gual  mira  lo  sepulcre  de  ton  pare,  que  ja  sexugua,  e 
Cassandra  e  yo,  no  mortes  romanim,  per  que  tor- 

370  ques  la  spasa  mesclant  nostres  sanchs  ab  la  de  Po- 
liçena:  ofegua  o  farta  les  ombres  de  fon  pare. 

O,  Ffortuna  monstruosa!  ab  variables  diuersses 
cares,  sens  repòs  sempre  mouent  la  tua  inquieta 
roda,  contra  los  miserables  troyans  has  poderosa- 

375  ment  mostrat  lo  pus  alt  grau  de  la  tua  iniqua  força; 
enuejosa  Deessa  de  animosos  enemiguals  falchs,  no 
desdenyes  vençre,  e  dels  forts  destrohits  trihunfar 
te  delita,  quan  tes  cases  de  vil  sanch  e  terra  enfos- 
quides e  fumades,  lonch  temps  estar  pacifiques 

380   comporte,  e  del  ennoblit  e  fort  Ylion  vols  que  sen 


26        OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

mostre  lo  loch  hon  primer  estaua.  Dexa  los  passats 
mals,  miserable  reynal  mira  Vlixes,  rey  de  falsse- 
dat,  caualler  de  engans,  couart  en  les  armes,  ani- 
mós en  fraudulençia,  ab  quanta  força  arrapant  tira 
Astianates  dels  braços  de  sa  mare.  385 

Ab  veu  inpiadosa  deya  lenganos  grech:  «  Dexa 

>  ton  fill  a  la  dolorosa  mort,  quel  demana  per  rem- 
»  bre  los  vents  de  nostre  desigat  viatge;  que  als 
»  Deus  plau  dels  troyans  en  lo  mon  res  viu  noy 

»  romangua.  Apartat,  mare  tristal  no  veges  ton  fill   390 
»  rodar  en  layre,  lançat  de  aquella  alta  torre  que 
»  sola  sens  cremar  resta,  la  qual  de  flames   per 
■»  aldre  no  es  feta  delliure,  sinó  per  que  delia  en  lo 
»  mes  alt  lo  fill  de  Ector  empès,  en  diuerssos  e 

>  chichs  troços  lo  seu  cos  partit,  sia  inpossible  als  395 
»  qui  diligentment  lo  plegaran  les  sues  parts  en  ell 

»  mort  tinguen  lo  loch  que  uiuint  tenien. 

«  — O,  piadosa  mare — ab  esforçada  continençia 
»  lo  graciós  infant  parlaua:  —  deixaume,  mare,  anar, 
»  que  nom  dolch  de  la  mia  mort,  mas  de  la  vostra  400 
»  trista  vida;  e,  si  voleu  que  sens  dolor  muyra,  no 
»  mireu  vos  la  cruel  fi  de  mon  viure,  no  pensseu  la 
■»  inhumanitat  de  la  injusta  e  no  merita  sentencia 
»  quels  superbos  grechs,  sens  pietat,  me  donen;  que 
»  mes  serà  mostra  de  lur  crueldat,  ferocitat  e  fam,  405 
»  rabiosa  de  humana  sanch,  que  no  pena  de  qui  ab 
»  libert  animo  la  accepta.  No  pot  ésser  gran  mal  lo 
»  que  voluntàriament  se  pren.  Anem,  Vlixes,  que 
»  no  resistiré  a  la  tua  empenta;  la  passada  por  que 
»  a  mon  pare,  couarts,  tenieu,  vos  fa  de  present  de  410 
»  son  fill,  encara  infant,  tembre.  A  mi  millores,  mo- 
»  rint,  vençre  vostres  flachs  animós  donant  me  ia 
3>  mort  per  esdeuenidora  temença,  que,  ab  uida 
j>  dolorosa,  tenir  obligació  de  reparar  los  dans  tots 
»  de  ma  pàtria  contrals  enuejosos  ínmutables  fats;   415 


ÏI.    PLANT   DOLORÓS   DE   LA   REYNA   ECUBA      2J 

» los  quals,   no   vosaltres,   nos  han  destrohits.  > 
Axi  anaua  lesforçat  infant  a  la  desigada  mort, 

deixant  la  trista  mare,  la  cara  *  guardant  lo  cel,    [MS\ 

estesa  en  la  dura  terra,  semblant  a  verdadera  mor- 
420  ta;  la  boca  de  la  qual,  ja  freda,  piadosament  besant, 

pres  per  la  ma  a  Vlixes,  en  semblança  que  ell  a  la 

mort  lo  portas. 

Los  ayres  escurit  retomauen  lo  sol;  de  color  de 

sanch  se  vestia  la  terra;  murmurant,  en  amples 
425   cauernes  obrint  reclamaua;  e  tot  lo  vniuers,  per 

estrem  dol,  general  dechahiment  en  breu  prometia; 

e  la  cara  del  fill  de  Ector  nos  mudaua.  Ab  dolorosos 

ciscles,  que  en  los  darrers  cels  clarament  se  hoyen, 

tots  plorauen,  sinó  aquell  sol  per  qui  tots  ploren. 

430  Moltes,  quasi  infinides,  vegades  he  asagat  la 
mort,  cruel  e  feroçe,  de  aquest  net  meu  e  de  Priam 
escriure,  e  james  lo  paper  ha  pogut  comportar  tanta 
crueldat,  escrita,  als  qui  après  vendran  se  presente; 
ans,  la  tinta  negra,  començant  a  scriure  lo  caure  de 

435  la  tan  alta  torre,  conuertint  se  en  abundosa  sanch 
axi  lo  blanch  paper  tenyint  abeuraua,  que  mera  for- 
çat dexarme  de  tan  dolorosa  escriptura;  quen  altres 
cartes  la  mort  daquest  fill  del  animós  Ècthor  no 
consent  ser  escrita,  sinó  en  les  dures  roques,  sobre 

440  les  quals  cahent  lo  seu  delicat  cos  partit,  troçejat  e 
delaçerat,  de  la  real  sanch  ha  tintes,  en  recordaçio 
perpetua  del  trahiment  de  Eneas,  de  la  cruel  falsa 
uictoria  dels  grechs,  de  la  misera  aduerssa  fortuna 
dels  animosos  troyans. 


III 

LA  HISTORIA  DE  JOSEF 


Textes  originals: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana. 
Còdex  intitulat  Jardinet  d'Orats. 
Eaició  gòtica  de  les  darreries  del  XV)*  segle. 

(Les  indicacions  marginals  del  traspàs  dels  folis  y  les 
variants  a  peu  de  plana  s'entenen  així:  M,  del  còdex  de  la 
Mayansiana;  O,  del  Jardinet  d'Orats;  I,  del  text  Imprès.) 


[LA  HISTORIA  DE  JOSEF,  FILL 

DEL  GRAN   PATRIARCHA  JACOB] 

'  0  i66\    [Ij  *  Proïech  en  la  Istoria  de  Josep,  fill  del  gran   \I a'^\ 
patriarcha  Jacob. 

PERQUÈ  manifestament  se  niostre  com  nostre 
Senyor  Deu  endreçant  aquells  exalça  qui  ab 
5  uirtuosa  uida  en  la  sua  magestat  lur  esperança  fer- 
men, descriure  en  vulgar  de  valenciana  prosa  la 
istoria  de  aquell,  de  virtuts  exemple,  Josef,  íill  del 
gran  patriarcha  Jacob;  en  la  virtuosa  vida  del  qual 
ab  lura  clara  se  contempla  com  la  diuina  proui- 
lo  dencia,  sens  força,  de  nostre  franch  àrbitre  los 
humans  actes  endreça,  e  que  siam  atribulats,  com 
a  benigne  senyor  e  pare,  per  major  be  nostre  com- 
porta. 

[II]  *  Del  hoy  que,  per  enueja,  los  altres  [M  8  v] 

IS  germans  a  Josef  tenien. 

LA  iniqua,  trista,  misera  enueja  que,  ab  entris- 
tits  vils  mirant,  les  prosperitats  sempre  de- 
plora, ab  lo  veri  de  les  sues  mortals  sagetes  hauia 
nafrat  los  animós  e  pensses  dels  fills  del  gran 
2o  patriarcha  Jacob,  que  alguna  cosa  a  lur  uista  de 
tan  gran  ofenssa  presentar  nos  podia  com  la  man- 
sueta  benigne  presencia  de  lur  germà  Josef,  lo  qual 


1  Prologo  de  la  I.  2  afegeix  ordonade  per  mr.  Roiz  de 
Corella  O.  4  e  exalça  I  que  M  qui  OI.  7  Josep  O  Joseph  I. 
9  prudència  M  prouidencia  OI.  10  manca  de  nostre  franch 
àrbitre  los  humans  actes  endreça  I.  16  que  entristits  M  que 
ab  intristits  O  I.    22  son  germà  M  lur  germà  O  I. 


33  in.  LA  HISTORIA   DB  JOSBF 

son  pare  Jacob  mes  quels  altres  amaua,  per  que, 
nat  de  mare  estèril  en  lo  temps  de  la  sua  edat  anti- 
gua,  era  fill  de  aquella  venusta  e  bella  Rachel,  per   25 
la  qual,  en  treball  de  fatigua  delitosa,  era  estat  fel 
seruent  quatorze  anys  de  Laban,  son  oncle. 

Hauia  Rachel,  ab  gran  dolor  de  Jacob,  a  la  ini- 
qua  mort  paguat  lo  general  deute,  dexant  a  Josef, 
son  fill,  en  virtuts  e  bella  semblança  e  figura  sua;   30 
[/ a*  v]    lo  qual  Jacob,  son  pare,  guardaua  com  a  pen*yora 
estimada  de  la  muller  perduda. 

No  podien  los  germans  de  Josef  sofrir  poder 
de  tant  poderosa  enueja,  atenent,  ab  inflamada  pen- 
ssa,  la  gran  amor  que  Jacob  a  son  fill  Josep,  mes  35 
[Oi66v]  que  a  ells  tots  endreçaua;  al  qual  hauia*  donat 
vna  merlota  de  gentil  brodadura,  vera  mostra  e 
senyal  quant  mes  que  als  altres  lo  amaua. 

[III]  S^fisef  recita  lo  que  somiat  hauia 

a  sos  germans.  4° 

PRES  aument  de  mes  poderosa  força  la  iniqua 
enueja  que  en  ells  ja  cremant  grans  flames 
encenia,  perquè  Josef,  ab  penssament  de  simplici- 
tat benigne,  recordant  recita  vn  sopni,  lo  qual,  en 
uisio  de  profunde  misteri,  la  sua  humil  e  quieta  45 
penssa  sotliçitaua: 

€  Stimats  germans:  a  mi  dormint,  en  la  escura 

>  nit,  semblaua  que  ensemps  ab  uosaltres  en  vn  fer- 

>  til  camp  ligaua  garbes,  e  que  la  mia,  estant  dreta, 

>  les  de  uosaltres  a  ella  se  humiliauen.  E  après,  en   5° 


30  bellea  M.  33  soferir  O  I.  34  tement  ab  M.  36  a 
ell  tots  M  als  altres  O  a  tots  ells  I.  38  mes  dels  altres  O. 
39  Quantjoseí)  recita  OI.  40  w.  a  sos  germans  MI.  42  que 
ells  M  cremants  I.    45  humil  quieta  O  I. 


III.    LA   HISTORIA    DK   JOSSF  33 

»  altre  sopni  a  mi  paria  quel  sol,  la  luna  y  esteles 
»  onze,  humiliant  se  a  mi  adorauen.  * 

Ira  de  terrible  malicia  trauessant  lo  cor  e  pen- 
ssa  dels  germans  partia,  hi,  en  diuersses  colors  les 

55  cares  mudades,  ab  ueu  alterada  a  Josef  tomauen 
resposta: 

c  La  tua  reposada  e  infructuosa  uida,  Josef,  axi 
»  la  tua  pensa  uagarosa  escampa,  que,  après  de 
>  repòs  de  larch  dormir,  quiti  de  sotliçitut  de  algu- 

60  »  na  fatigua,  estenent  e  girant  lo  cos  en  lo  moll  lit 
»  de  ton  pare,  contemples  ficcions  de  altes  poesies, 
»  a  la  tua  ambició  e  supèrbia  conformes,  consti- 
» tueixs  te  senyor  de  Jacob,  nostre  pare,  e  sobre  la- 
»  nima  de  Rachel,  ta  mare,  e  no  es  ma*rauella  si,    [Mç] 

65  »  a  ells  senyorejant,  a  nosaltres  subjugues.  Lo  teu 
T>  sopni,  Josef,  no  espera  interpretació  de  cosa 
1  esdeuenidora,  puix  ja  de  present  clarament  se 
»  manifesta,  que  lamor  sens  mesura  que  nostre  pare 
»  a  tu  sobre  tots  nosaltres  porta,  del  teu  sop*ni  la   [la^] 

70  »  ueritat  declara:  que  a  ell  e  a  nosaltres  ja  de  pre- 
■>  sent  de  iniqua  senyoria  subjugues.  > 

Ab  altres  multiplicades  injuries  *  reprenent,  los   [O  i6^] 
germans  a  Josef  uituperauen;  al  qual,  homil  man- 
suet,  encara  Jacob,  son  pare,  ab  paraules  de  graui- 

75  tat  modesta  reprenent,  castigaua,  considerant  dins 
si  lo  misteri  profunde  de  visió  tan  alta. 


51  paria  a  mi  01  que  lo  sol  bela  O.  54  m.  hi  MI.  55  tor- 
naren I.  57/n.  eOI.  58  la  uagarosa  penssa  M  te  scampa- 
da  O.  62  enbicio  en  supèrbia  O.  63  constitueixte  M I  pare 
nostre  I.  66  Josef  espera  M.  67  pus  ja  O.  69  m,  tots  I. 
73  uituperaren  O  uituperauen  del  humil  I. 


34  OBRBS    DE  J.    ROIÇ   DK   CORELLA 


[rVj  Ana  Josef  en  lo  desert  a  cercar  sos  germans; 
e  de  les  condicions  de  lanueja. 

EN  los  florits  e  verts  camps  de  la  regió  de  Si- 
chen  bestiars  abundants  e  naturals  riquees  80 
los  germans  de  Josef  guardauen,  quant  Jacob  al 
amat  íill  dix  tals  paraules: 

<  Amor  e  solicitut  paterna  a  la  mia  canssada 

>  penssa  gran  desig  desperta,  de  saber  de  tos  ger- 

»  mans  e  fills  meus,  si  en  pròsper  estament  lur  uida  85 

>  reposa.  > 

No  tarda  lo  mansuet  homil  joue  a  son  pare  res- 
pondre: 

«  Delitosa  fatigua  es  a  mi,  senyor  e  pare,  los 
»  manaments  nostres  sens  tarda  obeyint,  complau-   90 

>  re;  e  mes,  anant  a  ueure  mos  germans,  per  lab- 
■»  sencia  dels  quals  la  mia  anima  era  ja  no  poch 
» trista.  Hire,  donchs,  ab  alegre  e  delitós  treball, 
»  cercant  dels  bestiars  les  fèrtils  pastures,  fins  que 

»  arribe  en  los  prats  hon  mos  germans  reposen;  e   95 

>  ab  carrech  de  laugera  carregua  portar  los  he  pre- 
»  sent  de  algunes  viandes,  de  les  quals  en  lo  desert 

>  es  forçat  tinguen  fretura.  > 

Axis  parti  lobedient  fill  e  amable  germà,  ab  de- 
sig dreçant  los  passos,  cercant  ab  solicitut  fraterna   100 
los  verts  camps  hon  los  germans  als  bestiars  dona- 
uen  habundant  pastura;  e  la  fatigua  del  cami  en  si 
parlant  alleujaua: 

€  Ab  aquest  treball  que  per  mos  germans  ale- 


77  m.  a  cercar  sos  germans  O  m.  cercar  I.  79  Chichen. 
80  riqueses  O  I.  82  fill  Josef  diu  M  fill  diu  I.  84  de  tots 
germans.  91  anant  ueura  O.  95  reposen  ab  I.  99  Axi  O 
germà  al  desert  endreçant  OI.    01  verts  prats-bestials  I. 


III.   LA    HISTORIA   DE  JOSEF 


35 


105    >  grament  soporte,  placant  amanssare  loy  e  maluo- 

>  lença  que  contra  mi  tenen;  e  puix  veuran  en  lur 

>  seruir  ma  penssa  *  solicita,  oblidar  se  han  del 
»  que*sospitauen  quant  los  meus  sopnis  reçitaua,  e 

>  de  la  amor  que  mon  pare  mes  que  a  ells  me  mos- 
1 10    » tra,  y  encara  de  la  yra  que  contra  mi  primera  te- 

>  nien,  quant,  ab  zel  de  germà,  digui  a  mon  pare  de 
t  la  discorde  maluolença  que  entre  ells  se  desco- 
»  bria.  » 

O,  pestilència  de  terrible  forçal  O,  inich  ueri 
115   que  primer  mata  a  aquell  quel  dona!  Trista,  misera 
enuejal  Los  altres  oys  e  malicies.  ab  seruirs,  ab 
dons,  ab  gràcies  se  amanssen;  aquest,  fent  se  ma- 
jor, aumenta;  penssant*lenuegos  que  aquell  contra 
qui  la  iniqua  enueja  porta,  algun  acte  de  virtut  aca- 
120  ba,  encara  que  a  utilitat  sua  esguarde,  ençen  ma- 
jors les  flames  de  maliçia,  quant  se  recorda,  obrant 
uirtut,  de  aquell  la  honor  e  glòria  aumenta,  del  qual 
el,  enuegos  miserable,  total  destrucció  desiga;  e  tan 
gran  alegria  no  accepta  de  la  utilitat  quen  reporta, 
125   com  ateny  tristor  e  malicia,  que  les  sues  entrame- 
nes  crema,  penssant  de  aquell  li  uingua;  al  qual 
ueure  miserable  e  de  tot  be  orfe,  es  lo  major  be  que 
desiga. 


Oiòjv] 


Mçv] 


05  mansare  O.  07  lur  sentir  I  obblidar  san  O.  08  del 
ques  sospitauen  OI.  1 0  irra  primera  que  contra  mi  tenien  O. 
1 2  discòrdia  e  maluolença  que  contra  ells  O  I.  15  mata  aquell 
quil  O I  trista  e  misera  I.  20  ab  utilitat  I.  22  de  aquella  M 
de  quell  O.    23  en  tan  O  I. 


36        OBKBS  DK  J.  KOIÇ  DK  CORBLLA 


[V]  Delliberaren  los  germans  la  mort  de  fosef;  als 
quals  Ruben  amonesta  tan  leig  delicte  no  acaben.       1 30 


A' 


LS  fèrtils  monts  hon  los  germans  reposauen  lo 
mansuet  homil  Josef  arribaua,  e  tant  com  la 
uista  humana  de  luny  atènyer  podia,  ab  hoy  de  in- 
flamada  enueja  lo  auorrit  germà  mirauen.  Y  enca- 
ra del  tot  la  uista  nois  declaraua  del  germà  la  ver-  135 
dadera  figura,  quant  la  inuencible  maliçia  los  feu 
[  O  i68\  delliberar  que  en  ell  cruel,  desempaxada  *  e  iniqua  , 
mort  acabassen;  y  entre  si  ab  yrada  lengua  parlant, 
deyen: 

<  Lo  nostre  rey  a  nosaltres  se  acosta,  e  aquel    140 
[/«*]    »  qui  ab  folla  ambició  de  superba  senyo*ria  so- 

>  miant,  nostre  catiueri  esdeuenidor  adeuina;  do- 

>  nem  lo  seu  cos  a  vianda  als  animals  saluatges,  e 
» los  ocells  la  sua  carn  en  alt  exalcen,  puix  ésser 

»  alt  sobre  tots  desiga;  e  trametam  la  sua  iniqua  ani-    145 

>  ma  als  inferns,  hon,  esperímentant  la  ueritat  del 

>  que  somia,  prengua  loch  lo  prenostich  del  seu  in- 
»  peri.  > 

En  la  iniquitat  de  tan  injusta  cruel  sentencia 
los  germans  eren  concordes,  quant  Ruben,  qui  a    750 
tots  era  primogènit,  en  semblants  paraules  los  altres 
de  crim  tan  abominable  asaja  retraure: 

<  jQuina  aygua^  per  sobres  clara  que  sia,  pora 

>  ésser  tan  munde  que  les  nostres  mans  pugua 


a9  Desliberaren  O  I.  34  Encara  O  I.  36  vertadera  O. 
37  desempachada  I  m.  e  M I.  40eaquiabM.  41  aquell  qui 
folla  I.  4 1  en  sdeuenidor  O  I.  43  cos  vianda  M  I.  44  au- 
cels-carnaxalsanpusO.  45  m.  iniqua  OI.  50  que  de  tots  O 
qui  de  total.  51  los  altres  germans  OI.  54  las  vostras 
mans  O  lauar  pugua  O  I. 


III.    LA    HISTORIA    DE  JOSKF  37 

155    »  lauar,  si  de  ignocent  e  fraterna  sanch  son  tintes, 

>  e  si  la  adolescent  edat  de  nostre  germà,  la  igno- 

>  çencia  de  ses  obres,  la  seguretat  que  venint  a  nos- 
■>  altres  porta,  lo  alegre  continent  que  de  hauer  tro- 
t  bats  a  nosaltres  mostra,  no  us  pot  retraure  de 

i6o    »  cometre  crim  de  tan  abominable  legea?  Moga  us 
»  a  misericòrdia  lo  recort  de  nostre  antich  pare,  lo 

>  qual  ensemps  ab  lo  fill  matau,  si  a  Josef  no  per- 

>  donau  la  uida;  e  lo  coltell,  sangonós  de  la  sanch 
»  del  germà,  trauessant  atenyera  lanima  del  mise- 

165    »  rable  pare,  la  qual  ab  plor,  dolor  e  misèria  trame- 
»  treu  al  escur  carçre  del  si  de  nostre  aui  Abram, 

*  ans  del  terme  de  lur  edat  *  complida.  Refrenau,    [Mjo] 

>  donchs,  germans  limpetut  de  tan  furiosa  maliçia; 

>  que  un  sol  Cahim  al  mon  basta  per  exemple  del 
170    »  que  pot  fer  enueja.  E,  si  del  tot  no  perdonau  a  la 

>  sua  uida,  alleuiau  la  grauitat  de  tan  leig  delicte: 

*  no  esquinceu  la  sua  carn  ab  coltell  que  vostres 

>  mans  toquen,  mas,  acomanant  la  suma  prouiden- 

»  eia  de  la  sua  *  uida  disponga,  lançau  lo  ignocent   \0  i6^v] 
175    *  germà  en  vna  cisterna  antigua,  que,  sens  aygua, 

>  poch  espay  de  nosaltres  dista.  E  axi  les  nostres 

>  mans  no  seran  tan  sutzes  de  mort  abo*minable.  >    f/a*  v] 

Penssaua  Ruben  que,  si  vn  poch  espay  de  Josef 
alargaua  lo  viure,   la   fúria  dels   germans   millor 
180   amanssar  poguera,  e  a  Josef  restaurant  la  uida  tor- 
nar a  la  uista  de  son  pare. 


55-6  ignocent  edat  (m.  lo  d'entremitg)  O.  58  hauernos 
trobat  mostra  OI.  59non8potOI.  60MoguensO.  62  ma- 
tam-perdonem  O.  65  trametrem  1.  ^8  limpetu  M I  feriosa  I. 
69  hu  sol  M.  70  perdonau  la  I.  73  comenant  O  a  la  diuina 
prouidencia  OI.    76  nosaltres  resta  O. 


38        OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 


( VIJ  Lançaren  los  germans  a  yosef  en  la  sistema, 

en  la  qual  humilment  soplicha  nostre  senyor 

Deu  ah  oració  deuota. 

Lo  primogènit  Ruben  del  tot  aquestes  paraules    185 
no  acabaua,  quant  lo  mansuet  anyel  Josef, 
ab  humil  continencia  arribant  de  part  de  Jacob,  en 
semblant  estil  als  germans  saludaua: 

«  Stimats  senyors  e  germans:  nostre  senyor  e 
» pare,   ab   solicitut  paterna,   de   uosaltres   saber   190 
»  desiga,  e  ab  amor  intenssa  a  tots  beneynt,  vos 

>  saluda.  Yous  porte  de  uostres  mares  be  apare- 
»  llada  uianda,  per  que  alleugeu  lo  treball  de  la 
»  uostra  continua  fatigua.  » 

A  la  darrera  sillaba  de  aquestes  paraules  segui    195 
vn  crit  de  veu  iniqua: 

<  Muyra  Josef,  puix  tan  clarament  somia,  y  es 

>  gran  marauella  com  la  sua  mort  no  ha  somiada.  > 

Despullant  li  aquella  brodada  roba  que  son  pare 
Jacob,  per  singular  amor,  li  hauia  donada,  lo  man-    200 
suet  anyel  dins  lantigua  escura  sistema  lançaren. 

Ni  pogué  tant  dels  inichs  germans  la  fúria,  que 
tolgués  a  Josef  la  ignoçent  paciència,  ab  homil  e 
deuota  oració  en  semblants  paraules  la  diuina 
magestat  soplicant:  205 

«  O,  rey  dels  reys,  senyor  inmens.  Deu  de  Ja- 
»  cob,  Ysach  e  Abraml  puix  de  la  magestat  uostra 
»  alguna  cosa  nos  amagua,  y  sens  vostre  poder 


82  m.  a  Josef  O.  86  m.  anyel  O.  89  germans  he  se- 
nyosO.  91benhintM.  93  de  vostra  O  de  nostra  I.  98  m. 
grani.  01  m.  antigua  O  I.  02  No  OI.  05  magesta  M  su- 
plica O.  07  de  Abram  Isach  he  Jacob -de  la  vostra  mages- 
tat O  I.    08  amagua  ni  sens  O. 


iri.    LA    HISTORIA    DE  JOSEF  39 

»  alguna  creatura  nos  conserua,  ni  sens  uostra  vo- 
210    » luntat  algun  acte*  obrar  nos  comporta,  no  per-   \0i6ç] 
»  metau,  senyor  infinit  misericorde,  mos  germans 

>  tanta  maliçia  acaben,  als  quals  la  uostra  inet*a-   \Ia^] 

>  ble  sapiència  no  ignora  james  yo  no  he  penssat 
t  ofendre;   e   si  vos,   senyor  de  infinida  justicia, 

215    >  haueu  ordenat  lo  terme  de  ma  *  uida  mes  no  sa-   [MiOv\ 

*  llargue,  ab  delit  la  mort  accepte,  puix  en  voler  lo 

>  que  uos  uoleu  nostra  major  felicitat  se  troba. 

>  Donchs,  senyor  inmens,  de  la  uida  yo  nous  pre- 

>  gue,  mas  que  en  mos   germans  tal   delicte  nos 
220   »  trobe;  los  quals,  si  mereixen  que  axi  del  tot  la 

»  uostra  gràcia  los  desenpare,  que  tan  leig  delicte 
»  acaben,  de  bon  cor  e  penssa  yo,  senyor,  los  per- 

*  done,  soplicant  la  uostra  profunde  misericòrdia 
'  »  aquest  peccat  nois  inpute,  mas  lo  temps  de  lur 

225    »  viure  allargue,  per  que,  de  tan  leig  crim  penedint 
»  se,  la  uostra  justa  yra  se  amansse.  > 

[VII]  La  venda  de  Josef  feta  per  los  germans 
als  mercaders  de  Egipte. 

EN  lo  cel  pus  alt  la  oració  de  Josef  ab  ales  de 
feruent  deuocio  uolant  entraua  e  los  senti- 
ments de  misericòrdia  a  nostre  senyor  Deu  tocant 
mouia,  disponent  la  diuina  prouidencia  per  lo 
cami  de  la  comuna  senda  a  tal  hora  mercaders 
passauen,  ab  camells  carregats,  portant  en  Egipte 
235   de  gran  preu  mercaderies. 

Menjauen  los  inichs  geimans  aquella  uianda,  de 


09  alguna  cosa  nos  OI.  14  senyor  infinida  O.  16  ab 
desig  OI.  19  pregui  I  tant  delicte  M.  20  totvostra  O. 
25  penident  se  O.  26  m.  justa  I.  27  m.  feta  per  los  ger- 
mans M  I.    29  cel  puix  alt  I.    34  portauen  en  I. 


40  OBKES    DE   I.   ROIÇ   DK   CORBLI.A 

la  qual  Josef  ab  afecció  fraterna  los  hauia  fet  pre- 
sent, e  mirant  los  mercaders  que  als  regnes  de 
Egipte  lur  cami  endreçauen,  tocant  la  diuina  piatat 
lo  animo  de  Judas,  ordena  la  sua  lengua  formas   ?/fo 
tals  paraules: 

c  Yo  he  penssat,  germans,  los  actes  dels  ho- 

>  mens,  en   diferencia  dels  animals   de  raho  ex- 
»  hempts,  alguna  fi  es  mester  los  endrece;  e  per 

[Oióçv]    >  ço  la  mia  penssa  *  esta  sospesa,   fantasiant  a   245 

»  quina  fi  la  mort  cruel  de  nostre  germà  sendreça. 

»  Contra  nosaltres  obram  malicia,  que  algun  ene- 

»  mich  nostre  major  dan  procurar  nons  poria;  ni 

[la'^  v]    *  encara  lo  meu  *  enteniment  entendre  basta,  com 

»  sia  menor  nostra  culpa  per  que  la  sua  mort  sens   250 
t  coltell  se  acabe;  ans,  so  cert,  morint  de  fam  en  la 

>  escura  sistema,  la  sua  mes  largua  pena  aumenta 
»  major  lo  crim  de  nostra  culpa.  Restaurem,  donchs, 

>  la  uida  de  aquest,  qui  es  germà  e  carn  nostra, 

>  que  si  altri  la  mort  li  donaua,  nosaltres  per  ell   255 
»  abandonaríem  lo  uiure;  estaluiem  de  present  de 

>  nostres  mans  la  sua  uida  trahen  lo  del  carçre  de 

>  la  escura  sistema,  e  per  que  de  la  senyoria  dels 

>  seus  sopnís  veja  la  falsia  manifesta,  als  merca- 

»  ders  que  en  Egipte  passen  venent  la  sua  elegant   260 

>  persona,  en  seruitut  de  subjecte  catiueri  pendra 

>  castich  lambicio  de  la  sua  alta  supèrbia.  > 

Amanssada  dels  germans  la  fúria,  en  lo  delliber 
[Afii]   de  *  Judas  lur  maliçia  descanssant,  als  mercaders  qui 

en  Egipte  caminauen  lo  germà  catiu  veneren.  265 


43  dels  altres  animals  M.  44  en  semps  (esmenat  a ploma 
pera  ex  semps  en  l'exemplar)  I.  46  en  quina  M.  48  nos  po- 
dia M.  51  se  acaba  MI.  M  que  es  OI.  55  altre  OI.  56  lo 
uiure  abandonaríem  O.  58  la  antigua  sistema  O  I.  63  des- 
liber  I.    64  mercaders  que  M. 


in.   LA    HISTORIA    DE  JOSEF  4I 


[VIII]   Trameteren  los  germans  tinchta  de  sanch 
la  roba  de  Josef  a  Jacob,  son  pare. 


N 


os  troba  lo  primogènit  Ruben  en  aquesta  ini- 
qua  venda,  que,  per  delliurar  lo  germà, 

270  anant  per  los  fèrtils  camps  cercaua  per  al  bestiar 
delitosa  pastura,  per  que,  apartant  los  germans, 
tingues  poder,  tomant  a  Josef  a  la  libertat  primera, 
restituhir  lo  a  la  uista  de  son  pare;  e,  no  trobant 
Josef  en  la  escura  sistema,  fon  gran  lo  dol  que  Ru- 

275   ben  planyia;  la  roba  del  qual,  de  sanch  de  vn  cabrit 

los  germans  tenyint,  al  miserable  pare  trameteren. 

Conegué  Jacob,  mirant  ab  plorosos  vils,  del  fill 

que  tant  amaua  la  sangonosa  vestidura, *e  ab  plant,   [  O  i^o] 

dol  e  tristor  que   al  mon  tot  mostrarà   plànyer, 

280  dolent  planyia  ab  dolor  verdadera  de  Josef  la  mort 

ficta.  Ajustaren  *  se  tots  los  germans,  per  que  de   [^(i^] 
Jacob  la  dolor  alleujassen,  demanant  li  en  do  de 
singular  gràcia,  remeyas  part  de  dolor  tan  estre- 
ma;  mas  lo  adolorit  vell,  reclamant  son  fill  ab  plo- 

285  rosa  veu,  malhaia  la  fera  bèstia  saluatge,  qui  a  Josef 
a  qui  meritament  tant  amaua,  deuorat  hauia.  É  cu- 
bert  de  negra  vestidura,  en  dolorit  plant  perseuera- 
ua;  e  celebrant  obssequies  al  fill  qui  viuia,  de  Josef 
la  uida  morta  en  honrada  sepultura  planyent  de- 

290  ploraua. 


66  Tramatan  O  tinta  I.  68  m.  iniqua  O.  69  desliurar  I. 
70  los  bestias  O  als  bestiars  I.  73  a  la  vida  de  I.  74  gran 
dol  que  M.  75  Rubenffeya  O  fahia-de  la  sanch  I.  76  ger- 
mans tenint  I.  77  ab  dolorosos  vls  O.  80  ab  dol  I.  82  la 
tristor  alleujassen  MI.  83  remeyas  en  part  dolor  tant  O  I 
straya  O.  85  m.  saluatge  M  que  Josep  O.  87  adolorit  O  I. 
88  que  vivia  M. 

6 


42        OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 


(IX)  Arriba  Josef  al  sepulcre  de  Rachel,  sa  mare. 


A 


la  prouincia  de  Kgipte  los  mercaders,  alegres 
de  la  noua  mercaderia,  lur  cami  endreçauen; 
contemplant  del  joue  catiu  la  elegant  forma,  a  la 
sua  edat  de  adolescència  atenien  (que  de  setze  a  «95 
deset  anys  lo  mostraua)  mirant  lo  gest,  la  noble 
elegant  figura,  la  qual,  no  de  catiu,  mas  de  libert  lo 
descobria;  però  totes  aquestes  coses  a  tant  no  bas- 
tauen,  que,  placant  dels  mercaders  lo  animo,  de 
Josef  les  mans  catiues  desUigassen;  de  la  manssuetut  300 
del  qual  benigne,  gran  marauella  prenien. 

A  la  ciutat  de  Betlem  caminant  se  acostauen,  e 
a  la  uista  de  Josef,  de  luny,  se  presentaua  de  sa 
mare  Rachel  aquell  alt  entretallat  sepulcre,  lo  qual 
\0ijo  v\  Jacob,  per  memòria  de  honrada  sepultura,*a  la  mu-  305 
ller  que  tant  amaua  de  marauellosa  obra  esculpit 
hauia. 
\Miiv\         Era  morta  Rachel  del  part  de  Benja*min,  ve- 
nint Jacob  de  seruir  Laban,  son  oncle.  Estaua  en 
la  pedra  marbre  quel  sepulcre  cobria,  de  letres  310 
ebrayques  epitafi  de  semblant  escriptura: 

€  Morta  de  part,  —  dauall  la  pedra  marbre 
>  Esta  Rachel,  —  per  qui  Jacob  uiuia.  > 
\I a^v\         No  basta  estil  de  lengua  humana,  ♦  ni  paraules 

de  elegància  tan  alta,  descriure  la  dolor  e  misera-  315 
ble  conplanyer  quel  nouell  catiu  damunt  lo  sepul- 


91  m.  Rachel  I  a  la  sepultura  de  sa  mara  Ratchel  O. 
93  endreçauen  com  del  M.  95  atenyen  M.  de  dotze  a  des- 
set  anys  I  de  setze  anys  en  deset  lo  O.  97  he  alegant  O. 
98  questes  M  no  ha  bastauen  O.  99  que  parlant  dels  M. 
01  merauella  tenien  0 1.  03  m.  de  luny  O.  04  he  entreta- 
llat O  m.  entretallat  I.    13  per  que  I.    14  bastaue  O. 


III.   LA   HISTORIA   DS  JOSEF  43 

cre  de  sa  mare  planyia;  e  plorant  ab  lagremes  que 
habundants  de  les  fonts  dels  seus  vils  corrien,  los 
polsosos  marbres  del  alt  sepulcre  lauant  regaua.  E, 
320  legit  ladolorit  titol  de  la  alta  sepultura,  ab  parau- 
les per  plors,  sanglots  e  sospirs  mal  pronunciades, 
lo  seu  catiueri  en  semblant  manera  planyia: 

[XJ  Lo  plant  de  jfosef  sobre  lo  sepulcre  de  sa  mare. 

Omort,  a  Rachel  benigne,  qui  los  seus  vls  has 
>  tancats  per  que  de  son  fill  no  mires  tanta 
»  misèria;  hi  ara,  los  meus  no  tancant,  permets  que, 

>  viuint  catiu,  la  sua  tomba  ab  tanta  dolor  mirel  A 
»  la  mare  tan  benigne,  al  fill  tan  cruel,  prometent 

>  me  en  Egipte,  après  de  seruitut  miserable,  pere- 
330    >  grina  sepultural  Ara  es  temps  que  la  tua  força  en 

%  mi,  joue,  major  se  mostre;  e  morint  damunt  lo 

>  sepulcre,  seran  contents  los  nouells  senyors,  dins 

»  en  lo  vas,  ab  lo  cos  de  Rachel  tingua  *  sepultura;   [  O  i^i] 

>  que  si  uiuint  mo  comportauen,  no  reclamaria  a 
335    »  tu,  cruel  iniqua,  mas  ab  força  de  dolor  estrema 

»  rompent  los  marbres  de  lalta  sepultura,  dins  en 
»  lo  vas  la  mia  persona  cansada  descanssaria;  e 

>  mesclant  la  carn  ab  los  seus  ossos,  o  al  seu  cos  la 
»  mia  anima  daria  vida,  o  la  sua  mort  prestament 

340  f  faria  ma  uida  morta.  Ni  pendria  espant  del  chich 
*  espay,  ni  de  les  tenebres  de  la  tancada  tomba, 
»  acostumat  destar  nou  mesos  en  lo  seu  ventre.  * 


17  lagrimes  I.  20  legint  O  de  alta  M.  21  pronunciats  I. 
25  has  tancat  M I  no  mires  de  son  ffill  O  I.  26  permetés  I. 
27  catiu  uiuint  O.  29  la  peragrinaOe  peregrina  1.  31  mos- 
tra I.  33  cors  I.  34  no  comportauen  OI  no  reclamarà  a  tan 
cruel  I.  39  ho  lo  seu  cos  prestament  O.  40  xich  O  cich  I. 
42  car  acustumat  hauia  star  O. 


44        OBKES  DB  J.  ROIÇ  DK  CORKLLA 

No  acabaua  lo  adolorit  catiu  lo  dol  de  tan  en- 
tristit plànyer,  quant  lo  senyor,  superbo,  ab  mana- 
[la'  ]   ments  de  aspra  senyoria,  del  plorat  sepulcre*  lapar-   345 
taua,  ab  plors  e  lagremes  que,  fins  en  la  terra,  per 
los  banyats  pits  de  Josef  corrien;  besant  los  marbres, 
se  partia,  girant  la  plorosa  uista  a  la  desigada  se- 
pultura; la  abundant  aygua  ab  les  mans,  dels  ligams 
catiues,  dels  lagrimants  vils  apartaua,  per  que  po-   350 
gues,  contemplant,  mirar  de  la  mare  lo  adolorit 
sepulcre. 
[M12]         Ab  fatigua  de  larch  *  cami  de  multiplicades 
jornades,  arribats  en  Egipte;  al  gran  Conestable 
del  Rey  Faraho,  Josef  catiu  mansuet  veneren.  355 

pCI]  Enamoras  de  yosef  la  senyora  muller  del  co- 
nestable. 


D' 


|E  elegant,  graciosa  e  bella  figura,  a  tots  los 
quil  mirauen  lo  adolescent  catiu  se  mostra- 
ua,  multiplicant  en  virtuosos  actes.  360 

Feu  li  comanda  de  tota  la  casa  lo  senyor  a  qui 
[  O  lyi  v\  seruia,  hi  era  la  sua  vida  de  virtuts  tant  excel•lents  * 
acompanyada,  que  lo  senyor  quil  possehia  la  vàlua 
de  tot  lo  mon  al  nouell  catiu  no  acomparaua;  e  axi 
la  diuina  prouidencia  a  Josef  en  singular  guarda  te-  365 
nia,  que  los  bens  e  riquees  de  son  senyor,  axi  natu- 
rals com  çiuils,  en  prosperitat  admirable  prospera- 
uen  del  temps  que  Josef  la  casa  regia. 

Però  lo  enemich  de  natura  humana  diable,  que. 


44  intristit  plant  I.  46  terra  que  per  I.  49  de  ligams  O  I. 
50  lagrimaiants  O.  53  de  luny  cami  I.  56-7  m.  muller  del 
conestable  M  senyora  e  muler  del  constabble  O.  6 1  sa  casa  I. 
62  m.  hi  O  era  la  vida  M.  65gordaO.  66  bens  riqueses  O. 
67  com  a  ciuils  I.    69  He  la  namich  O  de  humana  natura  O  I. 


III.   LA   HISTORIA  DE  JOSEF  4$ 

370  de  continu  aguaytant,  impugna  als  qui  en  virtuosa 
vida  perseuerant  augmentan,  pensa  com  poguera, 
combatent  lo  virtuós  adolescent  vençre,  la  uida 
del  qual  en  perfecció  tan  alta,  en  alguna  cosa  no 
podia  rependre.  E  recordant  se  de  aquelles  prime- 

375   res  armes,  ab  les  quals  vencent,  hauia  derrocat 
natura  humana,  estima  que  si  Adam,  mes  perfet 
dels  altres  homens,  hauia  vençut  e  mort  per  dona, 
que  a  Josçf,  joue  de  bella  e  noble  fi*gura,  ab  sem-    [la'  v] 
blant  combat  vencent  derrocaria. 

380  Ençes,  donchs,  lenemich  diable,  dins  la  nafrada 
penssa  de  la  senyora  de  Josef,  flames  de  amor  tan 
encesa,  que  algunaltra  cosa  los  seus  vils  mirant 
contemplar  no  podien,  sinó  del  catiu  la  estrema 
bellea,  la  figura  del  qual  graciosa,  onesta  continen- 

385  çia,  humils  elegants  paraules,  en  penssament  de 
amor  tan  alta  a  la  senyora  transportat  hauien,  que 
dauant  Josef  venir  no  presomia  si,  ab  les  mans  pri- 
mer, a  la  natural  bellea  no  ajudaua,  mudant  cascun 
dia  a  la  sua  delicada  persona  arreus,  joyells  he 

390  riques  vestidures,  per  que  del  honest  joue  encen- 
gués de  amor  desonesta  les  lentes  flames,  donant, 
moltes  vegades,  espay  Josef  sol,  sens  testimoni  de 
alguna  companyia  parlant,  pogués  *  estar  ab  ella    [0 172] 
manifestament  e  comunicant  ab  ell  secrets  de  gran 

395  estima,  recitant  istories,  pohesies,  passades  e  pre- 
sents, de  semblant  amor  desonesta  qual  ella  desi- 
gaua  en  la  honesta  penssa  de  Josef  encendre. 

70  agoytant  O.  70-71  aguaytant  pensa  (m.  lo  d'entre- 
mitg)  M.  72  m.  combatent  M  virtuós  joue  O  adolescent  vir- 
tuós I.  78  m.  ab  I.  82  cosa  quels  vls  O  altre  los  vils  I. 
83nopodieO.  84  estrema  he  bella  figura  del  qual  O.  85  he 
alegansO.  88  de  la  natural  M  belesa  O.  89  joyes  riques  M 
joyells  riques  1.  91 /«.lentes  O  les  leugeres  flames  I.  94  ma- 
nifestant M  mifestament  O. 


46       OBKBS  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 


[XII]  Descobre  la  Senyora  a  yosef  la  sua  amor 
desonesta. 


H 


AUiA  recollit,  lo  honest  joue,  en  lo  castell  de   400 

castedat  e  pudicicia  la  sua  voluntat  e  penssa, 

e  no  temia  de  amor  desonesta  la  fort  arteileria;  e 

\M  12  v]  axi  lo  seu  virtuós  animo  de  tota  viltat  *  era  delliu- 

re,  quen  la  sua  casta  penssa  no  entraua  de  la  sua 

senyora  sospita  de  algun  delicte.  405 

Ja  no  podia,  la  encesa  egipçiacha,  de  amor  tan 
cremant  sostenir  les  flames,  ans  la  sua  enamorada 
fúria  en  major  aument  crexia,  quant  de  Josef  mes 
veya  la  honesta  continencia.  En  tant,  que  vn  dia  les 
esquadres  de  amor,  vencent  a  les  de  temor  e  vergo-  4^0 
(/o*J  nya,  a  la  sua  lengua  tremolant  forçaren  a  *  tals  ra- 
hons  fer  principi: 

«  En  lo  meu  gest,  paraules  e  continencia,  Josef, 
»  catiu  e  senyor  meu,  has  pogut  veure  yo  fora  no 
»  poch  alegra  les  mies  orelles  de  tu  escoltassen  les  415 
»  paraules,  les  quals  ara  la  mia  lengua,  de  strema 

>  amor  regida,  parla;  però  la  iniqua  fortuna,  de  la 
»  mia  honestat  e  vergonya  enemigua,  ha  cegat  la 

>  tua  honesta  penssa  de  vel  de  tan  escura  ignoran- 

>  çia,  que  no  has  pogut  conexer  de  mos  desigs  altra  420 
[O i/2v]    >  fi  *no  desige  sinó  que,  de  tu  catiu,  yo  sia  catiua. 

>  Nit  espantes  que  la  natural  femenil  uergonya  no 

>  haja  tengut  contra  mi  força,  retrahent  la  mia  len- 

>  gua  paraules  de  humilitat  tan  profunde  parle:  la 


98  Descobrí  M  Descubre  I.  99  m.  sua  0 1.  400  lo  joue 
honest  M  m.  honest  I.  02  artaleria  O.  07  flames  en  la  I. 
09 /w.  En  01.  10  scodres  O  temor  de  vergonya  OI.  II  m. 
tremolant  O.  13  m.  Josef  M.  14  senyor  mes  a  pogut  O  se- 
nyor mes  has  pot  veure  1.    24  profunde  per  la  O. 


III.    LA    HISTORIA    DK  JOSEF  47 

425    >  tua  estrema  bellea,  de  tants  altres  bens  acompa- 

>  nyada,  los  murs  de  la  mia  honestat  derrocant,  de 

>  mon  voler  axi  ha  vbert  les  portes,  quem  es  forçat 
»  als  teus  peus  agenollada,  te  manifeste  de  tu  sol 

>  ma  uida  repar  espera;  la  qual,  si  per  honesta 
430   »  crueldat  restaurar  refuses,  aumenta  en  ésser  mes 

>  cruel;  e,  per  que  menys  ho  sies,  pren  de  mon  ma- 
»  rit  la  febrida  espasa,  e  serà  venge  de  la  ofenssa 
»  que,  per  tu,  contra  ell  comet:  lo  meu  cor  e  per- 
*  sona  trauessant  esquinça,  e  faràs  la  mia  estrema 

435    »  amor  merexedora  que  en  los  teus  cruels  braços  lo 

>  meu  esperit  espire;  e  al  meu  cos,  de  tu  he  per  tu 

>  mort,  les  tues  dures  mans  donen  sepultura,  escri- 

>  uint  sobrel  meu  sepulcre,  en  semblant  estil,  la 

>  pèrdua  de  ma  vida: 

440         «  Mort  per  amor,  —  dins  lo  negre  sepulcre 

>  Esta  lo  cos  —  daquella  Egipciaca, 

>  Qui,  per  Josef,  —  partint  se  daquest  segle, 
»  Ab  gran  dolor  —  abandona  lo  viure.  » 


[XIII  j  Respon  Josef  a  les  paraules  desonestes  de 
445  Id  Senyora. 

Aqual  joue  catiu,  poder  de  tant  enamorades 
paraules  no  bastarà  moure,   acompanyades 
de  humil  trista  continençia,  ab  sospirs  e  altres  for- 
ces de  amor  desonesta,  *  que  qualseuol  honestat,    \M  I3\ 
450   sinó  la  de  Josef,  derrocar  podien? 

Hauia  lo  fel  honest  catiu  en  lo  segur  port  de 

27  vberta  I.    31  cruel  per  que  M  I.    32  afabrida-sera  en    - 
venja  O.    36  cos  per  tu  mort  M.    41  gipciacha  M.    43  abun- 
done  O.    44-5  aquest  títol  se  troba  en  O  onze  línees  més  avant. 
44  m.  desonestes  O  I.    49  que  a  qualseuol  I.    51  m.  catiu  M. 


OBRES   DE  J.    ROIÇ    DE   CORELLA 


[  O  lys]   temor  de  Deu  ♦  lançades  anchores,  e  la  nau  de  la 
sua  recta  volentat  les  altas  ones  de  la  mar  de  Venus 
no  temia;  ab  aquella  castedat  e  vergonya  que  la 
desonesta  senyora  tenir  deuia,  ab  gest  de  honesta  455 
continença  feu  principi  a  tal  resposta: 

€  La  temor  de  Deu,  de  la  qual  tot  be  comen- 
»  ça;  la  castedat,  que  per  al  meu  liçit  matrimoni 
*  guarde;  la  fidelitat,  que  a  ton  marit,  senyor  meu, 

>  conserue;  y  encara  la  uirtuosa  uida  que  de  tu  fins  460 
»  ara  esperimente,  tenen  axi  la  mia  penssa  sospesa, 

>  quem  fan  creure  les  tues  fengides  paraules  volen 
»  esperiencia  de  la  fidelitat  que  a  mon  senyor  en- 

>  dreçe;  quel  meu  enteniment  no  pot  entendre  de 

»  tan  cruel  nafra  lo  teu  animo  trauessat  estigua,  que  465 

>  a  legea  de  crim  tan  abominable  la  tua  honestat 
»  subjugue,  ofenent  a  Deu  qui  los  nostres  actes  ab 

>  justificats  vils  esguarda,  e  a  ton  marit,  senyor  meu, 
1  qui  meritament  tant  ames,  de  tan  gran  injuria, 

>  quen  lo  cast  lit  del  seu  estrado  algun  altre  acull-   47° 

>  gues.  E  si  amor  ho  infernal  fúria  axi  ha  inflamat 
»  lo  teu  animo,  que  en  tan  leig  delicte  la  tua  volun- 
i  tat  creme,  sies  certa  ans  lo  sol  clarejant  al  mon 
»  daria  tenebres,  e  la  nit  seria  clara,  e  los  monts 

[Oi^jv]    »  corrent  se  mourien,  e  los  rius  en  repòs  *  se  deixa-  475 
»  rien  de  córrer,  que  tal  deiliber  vn  moment  en 

>  la  mia  casta  penssa  descansse.  A  mi  par  yo  he 
» ja  comes  ofenssa  que  de  greu  culpa  nom  escusa, 
>les  mies  orelles  hagen  hoit  paraules  que  tant  a 


saiesancoresOl  ealanauM.  53  voluntat  1.  51  açuCl 
títol  del  capítol  O.  58  hi  castadat  O.  67  quels  nostres  I. 
68  esguarda  aMI  he  ton  O.  69  meu  a  qui  OI.  70  que  en  la 
casa  he  lit-aculles  O.  72  que  tan  M.  74daraM.  76  m.  un 
moment  0 1.  77  apar  yo  haja  comes  I.  78  offecensa  que  de 
tan  gran  culpa  O. 


in.   LA   HISTORIA    DE    fOSBF  49 

480   >  Deu  e  a  mon  senyor  ofenen.  Desuia,  donchs,  uir- 

>  tuosa  senyora,*lo  teu  voler,  que  foch  tant  desonest   [/^' 
»  noi  ençengua,  hi  acaba  la  tua  honesta  uida  se- 

>  guint  lo  principi  de  la  castedat  de  ton  viure,  e  la 

>  tua  nafrada  penssa  curant,  enbena  ab  recort  de 
485    >  la  ofenssa  diuina,  de  la  fe  del  cast  matrimoni,  ab 

>  lo  dan  e  vergonya  de  la  pèrdua  de  ta  fama.  E  a 

>  Josef,  catiu,  mana  qualsevol  subjecte  seruici,  dins 
»  los  límits  de  fidelitat  honesta.  > 

[XIV]    Volgué  pendre  la  Senyora  a  Josef,  per 
490  força;  al  qual,  fogint,  pres  lo  mantó. 


N 


o  podia  força  de  tant  honestes  paraules  refre- 
nar  de  la  amor  ja  encesa  les  cremants  fla- 
mes, ans  moltes  vegades  la  desonesta  senyora  asaja 
si  del  joue  cast  la  honestat  poguera  vençre.  Mas, 

495  puix  veu  de  son  voler  la  sperança  del  tot  perduda, 
penssa  ab  força  possehis  lo  que  per  grat  possehir 
no  podia. 

O,  poder  terrible  de  amor  desonesta,  a  la  qual 
si  en  lo  començ  ab  virtut* nos  contrasta,  axi  la  mi-    \M  i^v\ 

500  serable  penssa  catiua,  que  a  legea  de  abominables 
actes  la  sjibjugua!  Espera  la  infuriada  Senyora 
entrels  altres  vn  dia  que,  Josef  entrant  sol  en  la  sua 
cambra,  pres  del  seu  mantó  la  falda,  dient  ab  veu 
de  afifeccio  estrema: 

505         <  Puix  la  dolor  e  pena  de  la  mia  enamorada  *   [  Oi'/4\ 
»  vida  e  trista  no  ha  pogut  amoUir  la  ferocitat  e 


81  m.  tant  desonest  M.  82  tua  voluntat  vida  honesta  O. 
89  pendre  a  Josep  per  forsa  la  senyora  O.  92  de  lamor  M. 
95  pus  veu  O.  500  a  legeses  O  que  legea  I.  01  actes  se 
subjugua  M.  02  que  de  Josef  M  I  en  la  cambra  sua  O  I. 
05  mia  trista  enamorada  vida  O  I. 

7 


50        OBKES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

>  durea  del  teu  inplacable  animo,  que  sol  fosses 
»  content  ésser  senyor  de  mi,  senyora  tua,  vull  pro- 
»  uar  si,  per  força  dexant  la  voluntat  libera,  poria 
»  la  tua  persona  pendre,  la  bellea  de  la  qual  a  legea  510 
»  de  tant  leig  crim  la  mia  honesta  vergonya  força.  > 

Encara  la  miserable  senyora  tan  desonestes 
paraules  no  acabaua,  quant  lo  fel  honest  catiu, 
fogint  a  la  viltat  de  crim  abominable,  deixant  en 
[lò^v]  les  mans  no  *  castes  lo  mantó,  ab  cuytats  passos  515 
exint  de  la  cambra,  corria  semblant  al  ocell  qui, 
rrompent  lo  laç  de  son  catiueri,  en  layre  batent  les 
ales,  de  la  primera  libertat  gran  alegria  celebra. 

Tenia  en  les  desonestes  mans,  sens  vergonya,  la 
envergonyhida  senyora  de  Josef  lo  mantó,  de  la  520 
sua  desonestat  manifest  indici;  lo  qual  mirant,  sens 
discurs  de  lonch  delliber,  cambia  lamor  estrema  en 
oy  de  terrible  yra,  seguint  la  natural  femenil  condi- 
ció, que  qual  se  uol  be  o  mal  ab  promta  voluntat 
acaba.  Cridant  veus  de  yrada  fúria,  com  a  braua  525 
leona,  corregueren  tots  los  qui  la  seruien,  penssant 
algun  mal  la  sua  alterada  persona  aílegint  fatigaua; 
e  tenint  del  fel  honest  catiu  lo  furtat  mantó,  ab  con- 
tinença  de  inplacable  yra,  altes  veus  parlant,  cri- 
daua.  .  530 


07  impacable  I.  08  senyora  vull  O.  1 1  /n.  leig  M  I. 
12  tant  desonesta  aquestes  paraules  O.  16  als  ocells  O 
que  M.  18  celebran  O.  21  mirans  I.  22  de  molt  desli- 
ber  O I  lamor  primera  en  O.  23  fenicnil  natural  O.  25  fú- 
ria la  braua  M  I.  27  m.  sua  —  fatigua  O.  28  ab  conciencia 
de  M.    29  impacable  I  ira  ab  altes  O  I. 


in.   LA    HISTORIA    DK  JOSEF  5 1 


[XV]  *  Acusa  la  Senyora  a  yosef  de  audàcia        [  0 1^4.  v\ 
desonesta. 

ATORGANT  libertat  e  absoluta  senyoria,   mon 
>  senyor  e  marit  per  la  sua  condició  benig- 
535    »  ne,  al  estranger  catiu,  li  ha  donat  atreuiment  de 

>  elacio  tan  alta.  E  axi  com  en  totes  coses  liberta 

>  senyoria  tenia,  la  sua  desonesta  supèrbia  a  tan  alt 
»  grau  es  pujada,  que  ha  uolgut  esperiencia  si  en- 

>  cara  ensemps  ab  les  altres  coses  a  mi  possehiria, 
540   >  Per  que  es  ley  comuna  de  aquells  a  qui  la  fortu- 

i  na  de  vil  condició  exalça,  que  passen  los  limits 

>  del  que  la  sort  benigne  los  comporta.  > 

Als  crits  e  remor  de  veus  tan  altes,  lo  senyor  de 
Josef  ab  cuytats  passos  venia;  al  qual,  ans  que 
545  demanas  de  tan  gran  remor  la  causa,  la  infuriada 
onssa,  ab  yrada  veu  e  continença  cridaua: 

«  Aquells  qui,  ans  de  conexer,  molt  fien,*mara-  [Ib*\ 

>  uellar  nos  deuen  semblants  vergonyes  sostinguen: 
»  al  estranger  esclau,  la  condició  del  qual  no  cone- 

55°   >  xies,  has  tant  amat,  que  del  catiu  hauies  feta  la 

» tua  casa  catiua;  la  mia  per*sona,  per  ésser  tua,    \^M  14] 
*  de  tal  catiueri  volies  fos  liberta:  però  ell,  inich 

>  desonest  abominable  ha  volgut,  puix  de  tu,  se- 

>  nyor  seu,  era  senyor,  pendre  possesio  del  que  tu 
555    >  sol  tenies  senyoria,  assagant  ab  les  sues  mans 

»  desonestes,  que  per  als  ligams  eren  creades,  macu- 


31  m.  la  senyor  aO  senyora  Joseph  I.  35ot.  HM.  36  to- 
tes les  altres  coses  O  I.  37  en  tan  O.  39  ab  altres  coses 
possehiria  O.  40  ley  continuu  O  comuna  que  aquells  M 
aquells  qui  OI.  42  limits  daquella  sort  O.  43  crits  he 
veus  O.  52  volies  fer  liberta  O  liberta  que  per  ell  M  ell 
inimich  desonest  O.    56  criades  I. 


5a  OBRIS   DE  J.   EOIÇ   DK  CORKLLA 

>  lar  la  mia  persona,  per  que  del  nostre  honest  ma- 

>  trimoni  ensutzias  los  tàlems.  Mira  lo  seu  man- 

>  to,  del  toquar  del  qual  encara  les  mies  honestes 

>  mans  sespanten,  que  fogint  ha  deixat,  quant  veu   560 

>  de  la  sua  maldat  lasperança  del  tot  perduda.  E 
»  no  tingues  a  marauella,  la  mia  delicada  persona 

>  aja  pogut  resistir  del  inich  catiu  a  tan  poderosa 

>  força:  que  la  honestat  e  la  fe  que  del  liçit  matri- 

»  moni  a  tu  guarde,  me  han  portat  esforç  de  noue-   565 
» lla  força,  per  hon  de  tan  desonest  ligam  la  mia 

>  delicada  persona  he  pogut  defendre,  e  la  virtut, 
O  lys]    »  que  sempre  soccorre  al  qui  virtuosament  obra.  • 

>  Esta  lo  meu  cor  tremolant,  e  de  temor  encara 

>  salta,  e  la  mia  lengua  de  cridar  se  canssa,  e  les   570 

>  mies  entramenes  se  alteren,  penssant  tan  gran 

>  desauentura  mia:  que  vn  catiu,  sutzeu  abomina- 

>  ble,  sens  veure  en  mi  sols  vn  senyal  de  conti- 

>  nença  desonesta,  haja  tengut  atreuiment  de  mal- 

>  dat  tan  abominable.  >  575 


(XVI]  Mana  Ic  Senyor  a  Josef  portar  al  carçre. 


o 


comuna  plagua  de  aquells  a  qui  amor  estrema 

embena!  quels  par  mes  que  inpossible  alguna 

cosa  prossehir  pugua  de  la  boca  de  aquella  a  qui 

\^Ib*v]   amen,  que  sol  a  falssia  tingua  *  semblança;  e,  per  lo   580 

contrari,  estimen  ésser  mes  que  falssia,  si  alguna 

veritat  hoen  que  a  la  honestat  derogue  de  aquella 


58  ensutjas  I.  61 /n.  sua  I.  62-3  tingues  del  inich  ^m. /o 
(feníremitg)  M.  63  al  inich  I.  67  ha  pogut  I.  72  que  en  vn 
catiu  sutzaO.  73  sol  vn  I.  76  a  la  carçre  I.  77  Comuna  OI 
aquells  qui  O.  79  procheir  O.  80  tinguen  ivi.  82  houen 
que  la  O  derroque  I. 


III.   LA   HISTORIA   DE  JOSEF  53 

qui,  per  amor,  de  la  lur  voluntat  catiua,  senyora 
tenen. 

585  Encengueren  lo  senyor,  de  la  muller  les  mi- 
ques paraules,  de  yra  tan  profunde,  que  no  espera 
hoyr  de  Josef  la  justa  causa;  mas,  sens  discurs  de 
elleccio  ben  aconssellada,  sens  veure  del  fel  catiu 
la  ignosçençia,  mana  en  lo  carçre  comú,  hon  los 

590  delats  de  greus  crims  culpables  guardats  estauen,  a 
Josef  tanquassen;  lo  qual,  com  anyel  manssuet,  los 
ferros  e  cadenes  comportaua,  ensemps  ab  paraules 
de  abominable  uituperi.  E,  per  guardar  fidelitat 
exçelssa,  encara  no  descobri  de  la  senyora  la  des- 

595   onesta  culpa,  per  que  al  senyor  no  procuras  dan  de 
vergonya  irreparable;  esperant  repar  de  la  diuina 
prouidencia,  la  qual  als  qui  en  ella  esperen  no  des- 
empara. *  Aduerssa  ni  prospera  fortuna,  libertat  ni    [Oi^jv] 
catiueri,  les  tenebres  ni  ligams  del  escur  carçre,  a 

600  Josef  podien  mudar  lo  perfet  estament  de  la  sua 
virtuosa  vida;  e  axi  com  la  prosperitat  que  merita- 
ment  en  casa  de  son  senyor  possehia,  no  pogué 
allargar  la  sua  penssa  que  esperas  libertat  en  des- 
onest  terme,  axi  la  aduerssitat  que  injusta*ment  en   [Mi^  v] 

to5  lo  carçre  soferia,  no  pogué  entristir  la  sua  anima 
que  desesperas  de  la  diuina  clemència,  ni  que  en 
altri,  sinó  sol  en  Deu,  sorgis  les  anchores  de  la  sua 
esperança. 

No  passa  espay  de  molts  dies  que  lo  carceller, 

610  conexent  de  Josef  la  uirtuosa  uida,  de  tots  los  presos 


83  amor  te  lur  M  amor  de  lur  I  m.  senyora  tenen  MI. 
86  de  la  ira  —  que  spera  de  Josep  hoir  O.  87  sens  veurà  dis- 
curs O.  88  aconsellada  he  sens  O.  89  la  ignorància  O. 
90  delats  e  de  I.  97  qui  ella  O.  98  descampara  I  liberta  O. 
600/«.  suaO.  02nopodieO.  03  alegrar  la  sua  OI.  04  axi 
que  la  O.    OSquesdesenparasO.    07  altre  I.    09carçalerO. 


54  OBRES   DE  J.  EOIÇ  DE  COR  ELLA 

fent  li  comanda,  lo  constituhi  en  loch  seu  senyor 
del  carçre.  Regia  ab  manssuetut  benigne,  lo  preso- 
ner libert,  los  qui  en  lo  carçre  estauen,  e  ab  parau- 
les benignes  alleujaua  de  lurs  aduerssitats  la  tris- 
tura.  .  615 

[fò^]         [XVII]  ♦  líecífen  lo  botelUr  e  paniçer  del  rey 
Faraó,  a  Josef  lo  que  somiat  hauien. 


E' 


'  NTRELS  altres  presos  que,  seguint  son  costum, 
Josef  de  mati  vesitant  regonexia,  vn  jorn,  al 
temps  que  lalba  la  venguda  de  Apollo  prometia,  620 
estauen  dos  sospirant  ab  gest  de  entristida  conti- 
nença;  als  quals  lo  catiu  carçeler  enterrogua  qual 
era  la  causa  per  que  de  tanta  tristiçia  feyen  mostra. 
E  no  tarda  la  hu,  sospirant,  respondre: 

€  No  ignora  la  tua  prudència,  virtuós  joue,  lo   625 

>  rey  Faraó,  senyor  nostre,  yrat  contra  nosaltres, 

>  ha  manat  en  aquest  carçre  tanquats  esperem  lo 

>  decret  de  la  sua  justiçia;  y,  en  lespay  de  les  tene- 
»  bres  de  la  nit  passada,  caseu  de  nosaltres,  en  vi- 

t  sio  de  alta  intel•ligència,  ha  uist  vn  sompni  que  630 
[O  jyó]    »  nostres  pensses  sospenent  espanta:  *  a  mi,  qui  al 

>  gran  rey  Faraó  seruia  de  copa,  semblaua  que  de 

>  vn  fèrtil  çep  tres  serments  sestenien,  que  verts 

>  fulles,  brots  e  flors,  lançant  rahims  madurs,  fructi- 

>  ficauen;  los  quals,  ab  la  mia  ma  estrenyent,  vi   635 
»  singular  en  vna  copa  premia,  e  al  rey  mon  senyor, 

>  syent  en  la  sua  real  taula,  seruia.  > 

Acabaua  lo  boteller  a  Josef  recitar  lo  sompni. 


12  m.  del  carçre  O  I.  14  aleujansde  lus  O.  15  tristi- 
çia O.  18  m.  que  O.  19  jorns  M.  29  la  passada  nit  O I. 
31  sospenant-que  M.  33  que  vn  fèrtil  O  sostenien  OI  he 
que  O.    36  prenia  !  rey  nostre  senyor  O.    37  m.  sua  1. 


UI.    LA   HISTORIA    DK  JOSKF 


ss 


645 


quant  laltre  sospirant,  qui  al  rey  Faraó  de  paniçer 
seruia,  a  tals  paraules  feu  principi: 

€  A  mi,  joue  de  profunde  intelligencia,  semblaua 

>  que  sobrel  meu  cap  tres  paners  de  farina  tenia,  e 
»  dels  tres  en  lo  mes  alt  portaua  totes  quantes  co- 

>  ses,  per  al  delicat  mengar,  de  pasta  fer  se  poden, 

>  e  que  ocells,  sens  que  yo  vedar  nou  podia,  ab 
■»  gran  fam  menjant  les  prenien.  > 

[XVIII]  Declara  Josep  al  boteller  e  al  paniçer 
los  sopnis.  * 


650 


655 


660 


[Ib^v] 


ACABAUEN  los  cauallers  del  rey  Faraó  recitar 
lurs  sopnis,  esperant  de  Josef  hoyr  resposta; 
la  qual  en  semblants  paraules  hohiren: 

€  A  Deu  sol,  a  la  magestat  del  qual  res  no  lis 

>  encobre,  es  possible  declarar  la  profunde  intelli- 

>  gencia  del  que  tals  uisions  *  senyalen,  e  aquells  a   [Mij] 
»  qui  la  sua  magestat,  per  la  sua  infinida  liberalitat 

>  ho  reuela.  Los  vostres  sompnis  diuersses  e  contra- 
»  fies  sentencies  senyalen:  les  tres  serments  que  tu, 

>  boteller,  has  vistes,  son  tres  dies,  après  dels  quals 

>  de  aquest  carçre  delliure,  ab  gran  honor  al  rey, 
»  ton  senyor,  seruiras  de  copa.  Recort  te,  donchs, 

>  com  sies  en  la  libertat  e  fauor  primera,  de  mi 

>  qui,  ignocent  de  culpa,  no  tinch  algú  qui  de  mon 

>  delliurament  al  rey,  mon  senyor,  parle. 

»  A  tu,  panicer  miserable,  *  ab  gran  piatat  del   [Oiyóv] 


4 1  profunde  sciencia  O  I.  44  per  a  delicat  O I  podien  O. 
46  los  prenien  M.  47  m.  al  boteller  e  al  paniçer  O  I.  49  m. 
Faraó  M.  50  los  sopnis  M.  52  no  li  encobre  I.  53  m.  pro- 
funde O.  54  aquells  qui  I.  55  infinida  libertat  M.  57  les 
tues  serments  I.  58  has  vist  M.  62  algú  que  M  alguna 
qui  O.    64  gran  pietat  miserable  del  O. 


56  OBRBS   DB   J.   ROIÇ    DE   CORKLLA 

f  teu  sompni  dich  la  vera  intelligencia:  los  tres  665 
»  paners  que  sobrel  teu  cap  en  visió  portaues,  son 

>  tres  dies,  après  dels  quals  lo  rey  Faraó  manarà 
t  que  del  teu  coll  lo  cap  se  talle;  e,  lo  ros  penjat 

>  en  creu,  los  ocells  deuallaran  del  ayre  per  que  de 

>  les  tues  carns  prenguen  pastura,  t  670 

Ja  era  vengut  lo  terç  jorn,  e  lo  rey,  de  la  sua 
natiuitat  lo  dia  en  solempne  festa  çelebraua.  Re- 
cordant se,  en  lo  conuit,  dels  dos  cauallers  que  pre- 
sos tenia,  ordena  lo  boteller,  tomat  a  la  libertat  e 
fauor  primera,  lo  seruis  de  copa;  e  lo  paniçer  mana  675 
fos  sentenciat;  seguint  de  Josef  la  interpretació  ver- 
dadera. 

Oblidas  lo  coper,  libert  e  delliure,  de  la  misèria 
del  ignocent  catiu,  en  la  prospera  fortuna. 


[XIXj  Recita  b  boteller  al  rey,  de  Josef  la  680 

[/^*]  gran  sçiençia.  * 

Dos  anys  passauen,  après  que  Josef  als  del  car- 
çre  hauia  declarat  los  sompnis,  quant  lo  rey 
Faraó  somia  vn  sompni  de  visió  axi  profunde,  que 
de  temor  tenia  la  sua  penssa  circuhida;  e,  conuo-  685 
cats  los  homens  de  sçiençia  del  regne  de  Egipte,  no 
podien  al  rey,  de  la  uisio  declarar  la  veritat  encu- 
berta. 

Recordas  de  Josef  lo  boteller,  que  axiu  dispo- 
nia  la  diuina  prouidencia;  e,  ab  gran  alegria,  al  rey   690 
Faraó  de  la  sua  ingratitut  recita  la  causa: 

€  Lo  meu  peccat,  excel•lent  senyor,  confessant 


65  dix  O  dich  del  teu  somni  I.  08  del  teu  cos  lo  cap  M  lo 
seu  cos  penjant  O.  74  tornar  a  O  la  sua  libertat  M.  85  la 
pensa  O  tenia  axi  la  pensa  1.    88  cuberta  O. 


in.    LA    HISTORIA    DE  JOSEF  57 

>  acuse:  que  so  estat  ingrat  a  vn  joue  catiu,  lo 
»  qual,  dos  anys  passen,  ignoçent  de  culpa  esta 

695    »  detengut  en  lo  carçre.  Que  la  tua  çelssitut,  inuic- 
»  tissim  senyor,  no  ignora  com,  per  nostres  deme- 
»  rits,  mana  al  paniçer  e  a  *  mi  presos  estiguessem   [O  i^^] 
»  en  lo  carçre,  fins  que  la  tua  exçellssa  magestat 

>  delliberas  de  la  justícia;  e  tres  jorns  ans  que  per 
700    »  la  tua  justícia  lo  paniçer  sostingués  mort,  e  per  la 

» tua  misericòrdia  yo  fos  delliure,  nosaltres  somiam 

>  sompnis  de  interpretació  profunde,  los  quals  lo 

>  joue  catiu  de  qui  yo  parle  promtament  declara, 
»  manifestant  nos  la  sentencia  que  la  tua  çelssitut, 

705    »  dins  espay  de  tres  jorns,  disponent  determenaría, 
»  axi  com  si  de  present  ne  attenygues  clara  vista; 

>  que  es  tan  gran  la  sua  intelligencia,  que  a  tot 

>  quant  humà  enteniment  basta  no  pot  ésser  cubert 
t  a  la  sua  eleuada  penssa.  > 

710  *  [XXj  Jíefiía  lo  Rey  a  Josef,  del  carçre  {M 15  v\ 

delliure,  los  sompnis. 

ALEGRAS  lo  Rey  de  la  gran  sçiençia  que  de  Jo- 
sef  lo  boteller  reçitaua,  e,  ab  desig  estrem 
que  pogués  hoyr  a  Josef  e  veure,  mana,  del  carçre 
715   delliure,  ricament  vestit,  da'uant  la  sua  magestat   [Iò*v] 
libert  lo  portassen;  al  qual  ab  cara  afable  parlant, 
a  semblants  paraules  feu  principi: 

<  Nom  puch  escusar,  graciós  joue,  de  negligent 
»  culpa,  que  tant  temps,  ignoçent  de  crim,  sies  es- 


93  vn  catiu  presoner  MI.  98  m.  tua  O.  700- 1  la  tua  mi- 
sericòrdia jo  fos  desliure  he  lo  paniçer  per  la  tua  justícia 
sostingués  mort  justa  nosaltres  O  I.  02  somiam  que  som- 
nis-/n.  los  quals  O.  06 /n.  si  O  ne  tengues  O  I.  10- II  Jo- 
sep los  sompnis  e  del  carcer  lo  desliure  O. 

8 


S8        OBRBS  DE  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

»  tat  en  lo  carçre.  Però  yo  vull,  ab  gràcies  e  dons   720 
»  de  singular  estima  reparant  lo  teu  dan,  esmenar 

>  la  mia  falta.  Relació  tinch,  digna  desser  creguda, 

>  a  la  tua  alta  intel•ligència  en  interpretacions  de 

>  visions  e  misteris  alguna  cosa  nos  amagua.  > 

Ab  gest  e  paraules  de  humilitat  profunde,  res-  725 
pos  lo  catiu  libert: 

€  Nostre  senyor  Deu,  per  la  sua  in&nida  mise- 

»  ricordia,  a  tu,  clement  e  virtuós  senyor,  reuelara 

[Oiyy  v]   »  misteris  ♦  de  prosperitat  exçelssa;  parle,  donchs, 

>  la  tua  celssitut,  la  visió  que  axi  te  la  tua  penssa  730 
»  sospesa.  > 

€  — A  mi  semblaua — dix  lo  solliçit  Rey, — dor- 

»  mint  en  les  tenebres  de  la  nit  escura,  que  estaua  a 

f  *  la  riba  del  gran  riu,  per  la  abundant  aygua  del 

*  qual  la  mia  terra  de  Egipte  regada  fructifica;  e  que   735 
»  set  vaques  grasses,  belles  e  de  gran  forma,  de  la  sua 

>  riba  pujant,  en  lo  vert  camp  prenien  fèrtil  pastu- 

>  ra;  e  set  altres,  magres,  diformes,  miserables,  les 
»  primeres  seguint  attenyien,  les  quals  deuorant, 

>  per  hauer  les  deuorades  senyal  de  ésser  fartes  no   740 

>  mostrauen,  ni  la  primera  magrea  perdien.  E  des- 

>  pert,  ab  soliçitut  de  aquest  sompni,  fantasiant 

>  quem  mostraria,  occupassen  la  mia  fantasia:  e 
»  tantost,  en  altra  visió,  a  mi  fon  semblant  que  set 

>  espigues  duna  vert  palla  plenes,  fèrtils  e  belles   745 
»  naxien,  après  de  les  quals  altres  set  proçehien, 

»  primes,  estèrils,  neulades,  que  les  primeres  deuo- 

>  rauen.  Aquesta  es  la  visió,  Josef,  que  lo  meu 


23  interpetracio  M  he  interpretacions  O.  28  reuela  M. 
30  la  pensa  tua  I.  33  la  scura  nit  O  m.  que  estaua  a  la  M. 
35  fructifica  que  M.  36  grosses  M  he  belles  de  gran  O. 
37  m.  pujant  O  prenen  I.  41  m.  ni  la  primera  magrea  per- 
dien 1.     43  ocupa  son  la  I.     45  verda  palla  O.     47  primers 


III.   LA   HISTORIA  DE  JOSEF  59 

>  animo  e  penssa  axi  te  sospesa,  que  soliçitut  del 
750    >  meu  cor  nos  aparta.  » 


[XXI]  Declara  Josef  al  Rey  los  sompnis, 
lo  Rey  constituhi  Visrey  de  Egipte.  * 


lo  qual 


[Ib^] 


Ü 


NA  es,  Rey  excellent — respos  Josef,—  la  veritat 

»  del  teu  sompni,  ab  tot  la  figura  sia  diuerssa: 

755    >  Set  anys,  prudentissim  senyor,  seran,  en  la  tua  te- 

»  rra  de  Egipte,  de  gran  fertilitat  e  habundancia, 

»  als  quals  altres  set,  estèrils  e  de  gran  fretura, 

>  seguiran,  *  que  serà  gran  perill  tota  la  terra  per    [0 178] 

>  fam  defalleixcha;  e  serà  tan  gran  la  esterilitat  e 

760    »  fretura,  que  portarà  en  oblit  la  fertilitat  primera.  *    \^M  16] 

*  Proueheixcha,  donchs,  prudentissim  senyor,  la 
t  tua  magestat,  de  algun  home  prudent,  justificat  e 
»  solliçit,  lo  qual,  ab  general  poder  de  la  tua  cels- 
»  situt,  en  los  set  anys  de  gran  habundancia  esto- 

765    >  jant  forments  conserue,  per  que  al  temps  de  la 

>  esterilitat  los  teus  regnes  tots  no  perexquen.  > 

Paregue  al  Rey  lo  conssell  de  Josef  ésser  de  gran 
prudència;  al  qual,  ab  cara  de  afabilitat  benigne, 
de  semblant  estil  feu  resposta: 
770         <  Puix  Deu  omnipotent  los  alts  secrets  de  la  sua 

*  inefable  prouidencia  a  tu,  virtuós  joue,  reuela,  a 

>  mi  no  seria  possible  trobar  home  en  prudència, 
»  saber  e  discreció  que  a  tu  egualar  se  pugua.  Yo 


sterils  I.  50  nos  absenta  O  I.  51  al  qual  O  constitueix  O  I. 
53  Aquesta  es  O  Aquest  es  I  la  veritat  respos  Josef  M.  57  la 
qual  altres  O.  58 /n.  gran  O.  59  defalesca  O  defallesca  I. 
61  prouehesca  O  provesca  I.  62  m.  justificat  O.  63  la  tua 
sollicitut  O.  65  sto  tants  forments  I  stogants  O  que  en  lo 
temps  OI.  eedesterelitat-perescanOperesquenl.  70  los 
actes  secrets  M.  71  inefable  prudència  MI.  72  no  serà  O. 
73  agolar  se  O  ygualar  se  I. 


6o        OBRES  DK  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

»  vull  los  meus  regnes  e  terres,  obeynt  los  teus  ma- 

>  naments,  a  tu  per  senyor  en  loch  meu,  après  de   775 
»  rai  atorguen;  ni  vull  a  tu  ésser  primer,  sinó  en  la 

»  dignitat  de  la  real  cadira.  Lo  carrech  de  mos  vas- 

>  salis  sobre  la  tua  discreció  vull  que  recolze;  los 
»  quals  com  a  fills  te  acomanc,  per  que  ma  vida, 

»  reposada  en  delitós  oçi,  mes  allargue.  »  780 

Acabaua  lo  Rey  aquestes  paraules,  quant,  tra- 
hent  se  del  dit  lo  sagell  ab  lo  qual  les  secretes  le- 
tres  sagellaua,  donal  a  Josef;  manant  als  seus  cam- 
bres riques  reals  uestidures  li  portassen,  ab  altres 
[O17SV]  arreus  e  joyes  de  preu  inextimable.  *  Volgué,  sobre  785 
vn  carro  trihunfal  anant  per  la  ciutat,  ab  publica 
crida  de  molts  e  diuerssos  esturments,  tots  los  po- 
[lò^  v]  bles  a  Josef  visrey  lo  genoll  ficassen;  *  e,  per  lo  con- 
ssell  que  de  restaurar  Egipte  donat  hauia,  mana,  no 
Josef,  mas  saluador  del  mon  fos  lo  seu  nora,  donant  790 
li  muller  dels  seus  regnes  vna  noble  estimada  don- 
zella. 


[XXII]  Per  la  general  fam,  a  Josef  venien  de  Mes 
les  preuin  (tes,  per  comprar  forment. 

TRENTA  anys  Josef  de  la  sua  edat  virtuosa  aca-   795 
baua,  quant,  en  trihunfant  carro  de  Visrey 
sient,  los  regnes  de  Egipte  regia.  Les  set  anyades 
fèrtils  eren  vengudes  en  tan  gran  habundancia,  que 
lo  forment  a  la  erena  de  la  mar  quasi  acomparar  se 


74  terres  a  tu  obeint  los  teus  O  I.  75  senyor  he  loch  O. 
76  atorgauen  I.  79  comane  I  per  ma  vida  O.  84  riques  e 
reals  O.  87  de  moltas-istruments  O.  89  /w.  mana  M. 
94  forments  I.  795-819  manquen  totalment  aquestes  vinti- 
cinch  Unees  en  O.    96  en  lo  triunphal  I.    97  m.  sient  I. 


III.   LA    HISTORIA   DE  JOSBF  6l 

800  podia,  no  conssentint,  per  la  gran  moltitut,  alguna 
mesura  pogués  rebre. 

Dos  fills  de  la  noble  honesta  muller  sua,  lo  pri- 
mer Manasses,  lo  segon  Efrahim,  en  lo  temps  de  la 
gran  fertilitat  a  Josef  naixqueren.  Los  set  anys  de 
805  abundància  passauen,  e  los  de  fam,  esterilitat  e  mi- 
sèria venien;  e  no  solament  en  la  prouincia  de 
Egipte,  mas  en  tot  lo  mon,  la  fam  crexent  la  misera 
gent  deuoraua. 

Al  rey  Faraho  lo  seu  poble  reclamant  venia;  al 
8 10  qual,  ab  altes  veus  cridant,  deya: 

<  Anau  *  al  Visrey,  obeyint  tot  lo  quell  vos  [Mi6v] 
»  mane:  la  sua  prudència  restaurarà  uostra  uida.  > 
Comença  Josef,  aumentant  la  fam,  de  les  siges 
e  graners  lo  forment  traure,  venent  primer  als  de 
815  Egipte,  e  après  als  de  les  altres  prouincies  que,  de 
tot  lo  mon  a  ell  recorrent,  venien,  per  que  de  la 
gran  fam  poguessen  mitigar  tan  estrema  misèria. 

fXXIlI]   Vengueren  los  germans  de  Josef  en  Egipte, 

per  comprar  forment.  *  í-^^'] 


G' 


'  ENERAL  fretura  tota  la  abitable  terra  occupant 
r  deuoraua,  e  mes  los  regnes  de  Egipte  e  de 
Canan,  hon  Jacob,  pare  de  Josef,  ab  sos  fills  habi- 
taua;  lo  qual,  hoyint  que  forment  en  Egipte  se  ve- 
nia, a  sos  fills  en  semblant  estil  parla: 
825  €  ^Quina  tant  gran  negligència  a  nosaltres,  fills 
>  meus,  occupa,  que  oblidau,  deuallant  en  Egipte, 


801  alguna  mesura  aigu  ne  pogués  I.  03  Menaçes  I. 
04  nasqueren  I.  05de  lahabundancial.  07  en  lo  mon  tot  I. 
09  Y  al  rey  I.  10  venia  lo  qual  I.  13citgesl.  IQfortmentl. 
20  tot  la  M.  22  m.  pare  de  Josef  O  ab  los  fills  M.  24  fills 
semblantment  parla  O.    26  m.  meus  O  que  oblidant  en  Egip- 


62 


OBRES  DB  J.   KOIÇ  DB  CORBLLA 


Oi79\ 


835 


>  prouehir,  ab  soUiçitut  modesta,  nostra  vida  no 

>  defallexcha,  e  fam  del  tot  nons  deuore,  puix  la 
»  diuina  piatat  lo  remey  nos  manifesta?  > 

Delliberaren  los  germans  obehir  lo  pare,  dexant  830 
a  Benjamin,  menor  de  tots,  ab  Jacob,  per  conssola- 
cio  e  descans  de  la  sua  edat  antigua.  E,  venguts  en 
Egipte,  al  visrey  Josef,  lo   qual  no  conegueren, 
prostrats  en  terra  com  a  senyor  tots  adoraren. 

Recordas  Josef  daquell  sompni  que  de  la  sua 
prosperitat  fon  manifesta  profecia,  mirant  los  ger- 
mans que  tots  com  a  senyor  lo  adorauen,  los  quals 
be  conexia;  ni  era  marauella  no  fos  per  ells  cone- 
gut, per  que,  del  temps  que  de  lur  *  vista  era 
abssent,  de  fadri  elegant  hauia  deixat  la  figura  e  840 
de  home  perfet  tenia  bella  forma.  E  ab  veu  dento- 
naçio  dura,  ab  cara  no  gens  afable,  los  germans  ab 
fengit  recel  enterrogaua: 

e  ^Qual  es  la  terra  de  hon  vostre  cami  ha  tengut 

>  principi?  >  —  «La  terra  de  Canan  —  respongueren 

>  los  germans,  —  es  la  habitació  de  nosaltres,  ser- 
»  uents  teus,  de  la  qual  som  partits  per  comprar  la 

>  vida  dels  ministres  de  la  tua  senyoria;  per  que  la 

>  mort,  tant  quant  a  Deu  nostre  senyor  plaçia,  de 

>  nosaltres  se  allargue. »  —  «  Clara  e  manifesta 
»  —  respos  lo  Visrey  —  del  que  dieu  se  mostra  la 
»  falsia,  per  que,  ans  que  al  meu  palau  siau  arribats, 

>  circuhint  la  ciutat  haueu  mirat  dels  nostres  murs 

>  laltitut  e  força:  don  la  ueritat  se  mostra  sou  expio- 


845 


850 


tel.  27preueiea8ollicitutO.  28  def  alesca  a  f  am  ne  del  O. 
30lo8fill8obeyrOI.  311omenorI.  34adorauenO.  38no 
era  I  que  no  fos  OI.  41  forma  abO.  42  entonació  ab  dura 
cara  O  I.  43  interroga  I.  49  tant  com  a  Deu  I  tant  com  a 
nostre  senyor  Deu  placia  O.  51  manifesta  cosa  respos  O. 
53  m.  nostres  M  m.  mirat -de  nostros  mus  O. 


in.  LA   HISTORIA   DE  JOSKF  63 

855    >  radors  o  espies,  considerant  per*qual  part  nostra   [/^®  z/] 
»  ciutat  algun  dan  pendre  poria.  » 

Eren  anats  los  germans  per  la  ciutat,  mirant  si 
Josef  pogueren  veure,  recordant  se  als  mercaders 
que  en  Egipte  anauen  delí  hauian  feta  la  iniqua 

860  venda. 

*  [XXIV]  Responen  los  germans  a  Josef,  los         \M  //] 
quals  mana  metre  en  lo  carçre. 


A 


les  del  Visrey  yrades  paraules  no  tardaren  los 

germans  respondre:  *  [  O  lyg  v\ 

865         <  No  cregua  la  tua  senyoria  illustre,  virtuós  se- 

»  nyor,  lart  e  vida  nostra  sia  explorar  ni  fer  aguayts 

»  en  dan  de  aquells  qui  pacificament  nos  acullen, 

>  donant  nos  la  uida;  ans  nos  basta,  segons  la  po- 

>  quea  de  nostres  forces,  ab  modèstia  nos  defenssem 
870    >  de  aquells  qui  nostra  total  destrucció  procurar  vol- 

»  guessen.  Nosaltres,  seruents  teus,  naixquem  dotze 

>  germans,  fills  de  vn  pare,  Jacob,  qui  viu  encara,  e 
»  viurà  si  nostre  Senyor  Deu  nostres  desigs  acaba. 

>  Vn  germà  hauem  perdut,  del  qual  ha  gran  temps 
875    »  a  nostres  orelles  alguna  noua  non  arriba;  e  lo  me- 

>  nor  de  tots  roman  ab  lo  pare,  per  conssolaçio, 
»  confort  e  descans  de  la  sua  vellea.  > 

<  —  Per  la  salut  e  prosperitat  de  Faraho  vos  jur 

>  — respos  Josef — no  partireu  de  aquesta  ciutat  fins 


57  mirant  per  la  ciutat  si  I.  58  recordans  ells  merca- 
ders O.  59  qui  en  1  anauen  que  delí -feta  inica  O  fet  la  ini- 
qua I.  62  mena  metre  O.  63  A  les  paraules  del  Visrey  ira- 
des OI.  65  m.  virtuós  M.  68  poquesa  O.  69  modestians 
defenssem  M.  Tlnasqueml.  73  nostro  O  acabaua  I.  75  al- 
guna cosa  non  M  no  arriba  O  I.  76  per  salut  confort  O  I. 
77  vellesa  O.    78  E  per  la  O.    79  partreu  M. 


64        OBRES  DK  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 


>  tant  vostre  germà,  que  dieu  lo  mes  chich,  en   880 
»  Egipte  vingua,  per  que  ab  manifesta  esperiencia 

»  yo  esperimente  la  veritat  de  vostres  paraules.  Tra- 

>  meteu  la  hu  de  uosaltres,  quel  germ.i  que  dieu 
»  menor  porte;  los  altres  en  lo  carçre,  fins  que  ell 

>  vingua,  espereu  la  sua  venguda;  que  la  mia  penssa  885 

>  nos  reposa  en  lo  que  la  vostra  lengua  parla.  > 

La  íi  de  aquestes  paraules  fon  manar  que,  en  lo 
carçre  tanquats,  prest  delliberassen  lo  que  farien. 
Desigaua,  Josef,  saber  del  germà  menor  en  quin 
[73')  estament  viuia,  lo  qual  *  sobre  tots  los  altres  molt  890 
O  i8ó\  amaua,  *  per  que  delí  sol  era  germà  de  part  de  mare, 
fill  de  aquella  Rachel  venusta,  per  qui  Jacob  tan 
gran  treball  sofert  hauia;  hi  recelaua  Josef  la  ma- 
licia  que  en  ell  acabada  hauien,  encara  a  son  ger- 
mà atenyent,  li  procuras  mort  ho  inich  catiueri.        895 

[XXV]  Roman  Sitneon  en  lo  carçre  per  tots  los 
germans,  e  los  altres  sen  tornen. 


T 


*RES  jorns  en  lo  tenebrós  carçre  los  germans 
estigueren,  per  que  del  peccat  de  la  iniqua 
venda  alguna  penitencia  portassen;  als  quals,  fora  900 
del  carçre,  ab  continença  no  gens  afable,  lo  Visrey 
dix  tals  paraules: 
\M ij  v]  c  Ab  tot  a  mi  sia  cosa  *  prou  manifesta  siau  ex- 
>  ploradors  ho  espies,  segons  lo  que  de  vosaltres 
»  conexer  se  dexa,  però  a  la  justificada  administra-   905 


80  xich  O  cich  I.  82  la  veritat  de  vosaltres-  /n.  parau- 
les O.  831avnO.  84  menor  vingué  Om.  menor  M.  85spe- 
ren  O  sperau  I.  86  no  reposa  OI  que  vostra  MI.  87  parau- 
les feu  manar  O.  89  Desige  saber  Josep  O.  91  germà  de 
pare  e  de  mare  M.  92  venusca  per  que  I.  95  attenyner-ho 
nich  castiueri  I.  96  m.  per  tots  los  germans  OI.  97/n.  eM. 
904  -  5  segons  però  (m.  lo  d'enlremitg)  M. 


III.   LA   HISTORIA    DE  JOSEF  65 

>  cio  de  la  justícia  que  en  los  regnes  de  Faraho  se 
»  administra  no  pertany  siau  punits,  fins  que  de 
í  vostra  culpa  la  proua  sia  manifesta.  Yo  he  pen- 
»  ssat  que  hu  per  tots  en  lo  carçre  romangua,  e  los 

910    >  altres  a  vostres  cases  portau  les  vitualles;  e  si  , 

•»  voleu  aquest  que  dieu  germà  vostre  fer  delliure, 
»  ensemps  ab  uostra  fama,  tornant  sens  tarda,  vin- 
»  gua  ab  uosaltres  lo  germà  chich,  del  qual  me 

>  haueu  parlat.  E  axi  manifestament  se  mostrarà  la 
915    »  veritat  ho  falsia  del  que  rahonau.  » 

Acordaren  los  germans  obeyr  lo  que  Josef  volia, 
puix  a  la  sua  voluntat  contrastar  no  podien.  E  par- 
lant entre  si,  pensant  Josef  nois  entenia,  que  per 
torçimany  los  parlaua,  los  vns  als  altres  deyen: 
920         «  O,  quant  meritament  aquesta  pena  soferim,  e 

>  qualseuol  altra,  encara  que  major* sia,  per  aquell   [O iSov] 
»  greu  peccat  abominable  de  la  mort  o  catiueri  de 

»  Josef,  ger*ma  nostrel  Par  que  lo  Visrey  de  nostres   [Ib'^  v\ 
»  mals  entengua  la  culpa,  e  que  per  nostre  germà 
925    %  la  justícia  administre;  y  encara  de  gran  miserícor- 
»  dia  vsa,  comportant  nostra  vida  culpable  duré, 

>  puix  a  nosaltres  paregue  ínpossible  de  nostre  ger- 
»  ma  la  vida  ígnoscent  comportassem.  O,  sí  ara 

>  trobar  lo  podiem,  per  que,  demanant  li  perdo, 
930    »  alleujassem  nostra  culpa!  Ab  preu  de  nostra  sanch 

»  rembriem  la  sua  vida;  tornarliem  a  la  vista  de 
»  nostre  pare,  qui,  meritament,  mes  que  a  tots  nos- 

>  altres  lo  amaua.  > 


07  nos  pertany  O.  09  vn  per  tots  O.  10  e  vosaltres  a 
vostres  M I.  12 tornau  sens  tarda  e  vinga OI.  13  xich  O 
cichi.  17  pus  a  la  voluntat  O.  19  torçimany  parlauen  los 
vns  M.  22  gran  peccat  I.  26  culpable  he  dura  pus  O. 
30  alleujassem  a  nostra  O.  31  tornar  hem  a  la  O.  32  pare 
a  qui  -  m.  tots  O. 


66  OBRES    DK   J      ROIÇ    DE    CORELLA 

€  —  A  tots  deu  recordar — deya  Ruben,  lo  primo- 

>  genit,  —  quant  a  mi  fon  gran  treball  delliurar  les  935 

>  vostres  mans,  que  en  fraterna  sanch  nos  tenyis- 
»  sen,  e  james  al  seny  de  les  mies  paraules  volgués 
»  amanssar  vostra  fúria.  Conexeu  quant  fora  millor 

>  de  tanta  iniquitat  retraures;  hi  ara  Deu  omnipo- 

>  tent,  justificat  jutge,  de  nostres  mans  la  ignoscent  940 
»  sanch  de  Josef  no  demanaria.  > 

No  pogué  mes  auant  lo  Visrey  escoltar,  que  ja 
per  los  seus  vils  lagremes  estillar  començauen,  e, 
apartat  dels  germans,  piadosament  ploraua. 

Après  mana  que,  en  presencia  delís,  a  Simeon,   945 
ligat,  en  lo  carçre  tanquassen;  als  altres  per  al  cami 
donant  liçençia.  Dix  als  seus  ministres  los  sachs,  de 
I  forment,  sens  mesura,  als  fills  de  Jacob  omplissen, 

e  los  diners  que  pagat  hanien  en  lurs  taleques  a  la 
bocha  tanquassen.  950 

[O iSi]   *  [XXVI]   Trobaren  en  les  taleques  Us  diners  qtu 

pagat  hauien;  e  contaren  a  Jacob  lo  que 
\M i8\  en  Egipte  seguit  los  era.  * 

PARTIREN  se  los  nou  germans  ab  soliçitut  e  àn- 
sia del  germà  Simeon  quen  lo  carçre  catiu   955 
romania,  e  arribats  al  terme  de  la  primera  jornada, 
obrint  los  sachs  per  que  a  les  bèsties  donassen 
[/^*j   ciuada,  troba  caseu  en  lo  sach  aquell  *  mateix  preu 
que  per  a  comprar  forment  portat  hauia.  Los  vns  als 


% 


36  sanch  nos  estenessen  O.  30  m.  hi  O.  40  de  vostras 
mans  O  de  nosaltres  mes  la  ignoscent  M.  43/n.eO.  46  per 
lo  cami  O.  47  del  forment  O.  49  pagats-  llus  talecas  en 
la  boca  O.  52  que  portats  hauien  O  que  portat  hauien  I. 
53  m.  en  Egipte  0 1.  55  carcer  tenint  romania  O.  59  per 
comprar  O  I. 


III.   LA   HISTORIA   DE  JOSEF  6j 

960  altres  espantats  mirauen,  cerquant  la  causa  de  tan 
gran  marauella. 

Axi  arribaren  a  Jacob,  lur  pare,  lo  qual,  ab 
desig  e  amor  paterna  comptant  los  dies  de  ses  jor- 
nades, ab  duptosos   e  plorosos  penssaments  jals 

965  esperaua,  estimant  tardauen  molt  mes  del  que  de- 
uien;  e  besant  les  mans,  com  a  obedients  fills,  al 
venerable  pare,  li  mostraren  les  vitualles  que  dels 
regnes  de  Egipte  en  gran  habundancia  portauen;  re- 
citant tot  quant  en  lo  cami  seguit  los  era,  e  com  per 

970  mes  vitualles  tornar  no  podien,  ni  del  carçre  Simeon 
fer  delliure,  si  a  Benjamin  dauant  lo  Visrey  de 
Egipte  no  portauen. 

Als  quals  Jacob,  ab  lagrimes  abundants  que  la 
sua  antigua  cara  regant  banyauen,  respos: 

975  €  Les  mies  entramenes  ja  salteren,  del  sols  hoyr 
»  lo  que  uostres  paraules  dien.  Josef,  vostre  germà, 

>  gran  temps  passa  de  aquest  mon,  o  de  nostra  vis- 

»  ta  es  abssent,  de  la  roba  del  qual,* tinta  de  sanch,   [ 0 181  v\ 

>  als  meus  plorants  vils  fes  present  miserable;  y 
980    »  encara  esta  sospesa  la  mia  duptosa  penssa,  com 

1  algun  animal  feroçe  hauia  pogut  del  adolescent 

>  Josef  delaçerar  la  carn  tendra,  dexant  la  vesti- 
»  dura  sançera,  o  si  primer  per  algun  hom  inich  li 

>  fon  despullada,  com  après  de  la  sua  sanch  en  tan 
^85    »  gran  abundància  era  tinta.  Ara  dieu  que  Simeon 

>  en  lo  carçre  escur  de  Egipte  catiu  reste,  e  que  no 
1  pot  ésser  delliure  si  Benjamin  en  Egipte  no  deua- 


62  He  axi  O  son  pare  M.  63  contant  MI.  64  e  pen- 
ssaments plorosos  los  esperaua  M.  65  del  que  deien  O. 
67  mostrauen  O.  68  m.  gran  O  I.  74  banyant  regauen  O  I. 
75  del  sol  hoir  O  saltaren  de  sol  I.  77  nostra  vida  e»  O. 
83  e  si  O I  inich  home  O  inich  hom  I.  84  sanch  tan  abundàn- 
cia I-    85  m.  ara  dieu  M. 


68        OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

9  lla;  e  axi  la  íi  de  vostres  paraules  se  endreça  que 
»  yo,  pare  miserable  de  mos  fills  orfe,  ab  dolor  la 
»  mia  anima  al  si  de  Abram,  mon  aui,  enuie.  >  990 

Callauen  los  altres  germans,  quant  respos  Ru- 
ben,  lo  primogènit: 

«  Pren  dos  fills  meus  en  penyora  de  Benjamin, 

»  e  ab  coltell  les  sues  carns  sens  piatat  esquinça,  si 

»  yo  no  torne  Benjamin  a  la  tua  vista.  >  995 

[  lè^  v]         *  —  De  tu,  fill  meu  Ru*ben  —  respos  Jacob,  — 

»  tinch  marauella,  que  ço  que  es  meu  dius  prengua 

>  en  penyora;  par  que  ignores  que  tos  fills  sien  meus, 
»  com  no  pensses  que  si  a  Benjamin  perdia,  molt 

[Mi^v]    >  mes  perdria  si  après  a  tos  fills  meus  ♦  degollaua.    1000 
»  Caseu  de  vosaltres  los  mals  propis  playent  plora; 
t  e  yo  los  de  tots,  per  que  tots  son  meus.  • 

[XXVII]  Amonesta  Jacob  los  fills,  que  tornen  per 
forment;  los  quals  responen  no  poden  tornar 

si  a  Benjamin  no  porten.  1005 

LA  fam  e  misèria  en  la  terra  de  Canan  aumen- 
taua,  e  Jacob  e  sos  fills  *  lo  forment  de  Egipte 
acabat  hauien;  als  quals  diu  lo  pare: 

c  Ffills  meus:  de  la  mia  edat  antigua,  que  per 
%  fam  defalleixcha,  no  tinch  molta  cura,  mas  de    10 10 
»  vosaltres  e  de  vostres  fills.  Deuallau,  donchs,  en 

>  Egipte,  e  soccorregam  nostra  vida,  puix  la  diuina 
t  prouidençia  nos  mostra  com  restaurar  se  pugua  > 


90  de  mon  aui  Abram  OI.  91-2  quant  lo  primogènit  Ru- 
ben  respos  O.  94  squinsa  sens  pietat  O.  97  que  so  qui 
es  O.  98  perquè  ignores  I.  99  m.  a  O.  1002  m.  e  OI. 
03  m.  que  O  I.  04  respongueren  M.  05  tornar  sens  Benja- 
min-m.  no  porten  OI.  06  fam  he  sterilitatlie  misèria  O  fam 
sterilitat  e  misèria  I.    10  fam  faliesca  I. 


IIT.   LA  HISTORIA   DE  JOSKF  69 

^  A  la  fi  de  aquestes  paraules  respos  Judas: 

1015  «  Vna  e  moltes  vegades  te  hauem  dit,  senyor  e 
»  pare,  quel  Visrey  de  Egipte,  ab  juraments  dignes 
»  de  fe  jurant,  ha  promès  no  veurem  la  sua  cara 
»  sinó  de  justa  ira  cuberta,  ni  Simeon,  germà  nos- 
» tre,  farem  del  carçre  delliure,  si  Benjamin  a  la 

1020  »  sua  presencia  nos  presenta.  Si  tu  vols  que  sens 
»  Benjamin  devallem  en  Egipte,  tramet  algú  ab 
»  nosaltres  qui  lo  forment  porte,  que  a  tots  es  mes 
»  que  cert  que,  entrant  en  Egipte  sens  nostre  ger- 
»  ma,  no  per  comprar  forment,  mas  per  donar  loch 

1025    »  a  la  sentencia  de  nostra  mort,  venim,  ja  per  lo 

>  Visrey  decretada;  e  sens  comparació  menor  mal 
»  estimam,  romanint,  en  les  mans  de  la  diuina  mi- 
»  sericorde  prouidencia  abandonar  nostra  vida,  que 

>  no  ab  cruel  sentencia  de  justificat  jutge,  en  Egip- 

1030   t  te,  penjats  en  creu,  *  los  ocells  a  nostres  carns   [-^c^] 

>  donen  moble  sepoltura.  Tu  estimes  tant  a  Benja- 
»  min,  que  ans  delliberes  Simeon,  no  menys  fill  teu 

>  que  Benjamin,  al  qual  de  mes  temps  est  pare,  en 

>  lo  trist  carçre  de  Egipte  defalleixcha,  e  nosaltres 
1035    *  6  nostres  fills  en  miserable  fam  abandonem  lo  viu- 

>  re,  ans  que  Benjamin  daci  en  Egipte  acamine.  > 

<  —  En  aument  de  magor  misèria  mia  —  respos 
*  Jacob  —  vosaltres,  alegres  del  acolliment  afable 
»  quel  Visrey  uos  mostraua,  *  ab  prolixitat  de  vanes   [  0 182  v\ 
1040    »  paraules  li  digues  altre  germà  tenieu,  que  par  fos- 

>  seu  anats  en  Egipte,  no  per  comprar  forment,  mas 

>  per  recitar  coronica  de  la  generació  uostra.  {E 


17  de  fer  jurant  I.  19  del  carçre  farem  OI.  23quecert 
entrant  M  I.  27  romanent  O.  28  de  la  misericòrdia  de  la 
diuina  prouidencia  O  de  la  misericorda  prudència  I.  3 1  nob- 
ble  sepultura  O.  34 /m.  de  Egipte  OI.  SGcamineO-  37/«. 
mia  M.    40  m.  li  -  que  paria  f  osseu  M.     42  recitar  sie  nicha 


70        OBRBS  DE  J.  ROIÇ  DK  CORELLA 

»  pot  ésser  a  cambi  de  infructuoses  paraules,  e  no 
[Miç]   >  per  diners,  lo  forment*en  Egipte  se  atorga,  que, 

»  tornant  los  diners  haueu  leixat  paraules,  la  ueritat   1045 
»  de  les  quals  me  voleu  fer  rembre  ab  preu  de  la 

>  mia  vida?  ^Quina  necessitat  forçant  vos  obligua- 
»  ua,  lo  estament  nostre,  axi  espeçificadament  al 
»  Uisrey  contant,  descriure? » 

Ab  altes  veus  tots  los  fills  respongueren:  c  Ho    1050 
»  a  nosaltres  era  forçat,  al  Visrey  responent,  dir 

>  falssia,  ho  aldre  del  que  dit  hauem  dir  no  podiem; 

>  per  que  axi,  segons  lorde  de  nostra  vida,  lo  Vis- 
»  rey  nos  interroga,  del  estat  e  viure  nostre,  com  si 

>  entre  nosaltres  gran  temps  hagués  portat  la  vida.    1055 
» ^Erem  certs  nosaltres  que,  dientli  la  ueritat,  que 

>  vn  germà  menor  teniem,  ell  hauia  a  respondre 
»  que  a  la  sua  presencia  lo  aportassem?  E  per  ço, 

>  en  la  virtut,  poder  e  força  de  la  veritat,  esperam 

»  a  Benjarain  no  esdeuendra  cosa  sinestra,  que  per   1060 

>  dir  la  veritat  lo  Visrey  lo  demana.  » 

[XXVUI]  Conssenti  Jacob  Benjamin  deuallas 
[Ic^  v]  ab  los  germans  en  Egipte.  * 

AQUESTES   paraules  tots   acabauen,   quiïnt,   ab 
gran  esforç,  replica  Judas:  t  Ton  fill  Benja-    1065 
»  min  sens  algun  recel  a  mi  comana,  senyor  e  pare: 

>  yo  sol,  per  tots,  vull  sobre  mi  lo  pes  de  aquesta 
0  i8s]    >  carregua  recolze;  que  *  ma  vida,  la  qual  de  les 


de  la  O  crònica  I.  44  se  atorgue  1.  45  haueu  dexat  1. 
47  demà  vida -obbligua  O.  50 /«.  tots  M.  52  aire  que  O. 
54  interrogaua- estat  o  viure  I.  56  m.  la  MI.  57  hauia  res- 
pondre M.  58  presencial  portassem  M  lo  portassem  I. 
60  sinistra  I.  61  dir  veritat  M.  62  Com  senti  I.  66  sens 
negun-acomane  O.    67  m.  lo  pes  de  I.    68  /n.  recolze  M. 


III.    LA    HISTORIA    DE  JOSEF  71 

»  coses  de  aquest  mon  mes  estime,  ara  de  present 
1070    »  a  tu,  pare  e  senyor,  empenyore,  si  Benjamin  de 

>  Egipte  a  la  tua  vista  jo  no  torne;  e  si  a  ell,  per 

>  cas  de  aduerssa  fortuna,  algun  sinistre  esdeuenia, 

>  a  mi  tot  sol  dona  la  culpa,  e  ab  cruel  mort  la  mia 

>  vida  de  aquest  mon  aparta,  e,  malahint  la  mia 
1075    >  culpable  anima,  al  repòs  de  nostre  aui  Abram  no 

»  atenygua.  ^No  baste  a  tant  lamor  que  a  Benjamin 

>  portes,  que  a  nostres  fills  e  a  nosaltres,  no  menys 

>  fills  teus  que  Benjamin,  la  mort  nos  procure?  Que 
»  si  vn  poch  espay  a  la  tua  tan  gran  amor  fos  estat 

1080.  >  possible  comportar  la  sua  abssençia,  altra  vegada 

>  fórem  ja  tornats  de  Egipte,  e  Simeon,  fill  teu, 

>  germà  nostre,  delliurat  del  carçre;  lo  qual  sens 
»  Benjamin  no  pot  ésser  delliure.  > 

Ab  lagremes  que  la  sua  cara  venerable  regauen, 

1085   e  vn  gran  sospir  que  del  retret  del  seu  cor  proce- 

hia,  respos  Jacob:  t  Si  vosaltres,  fills  meus,  estimau 

>  sia  rahonable  Benjamin  en  Egipte  deualle,  yo  no 

>  puch,  a  la  força  de  raho  contrastant,  *  fer  obsta-   [Miçv] 
»  cle;  per  que  la  virtut  de  prudència  ordone,  seguint 

1090   >  consell  ab  discreció,  los  seus  actes  hom  ordone, 

>  dexant  a  ladiuinaprouidencia  segons  la  suavolun- 
L:  »  tat  los  acabe.  E  puix  en  aquest  delliber  tots  sou  con- 
^        >  corts,  no  vagen  les  vostres  mans  dauant  lo  Visrey 

»  de  Egipte  buydes:  puix  no  demanam  cosa  que  a 

1095    >  justiçia  contraste,  feu  present  a  la  sua  illustre  se- 

»  nyoria  de  algunes  coses  singulars  que  en  aques- 

>  ta  *  terra,  mes  que  en  Egipte,  se  troben:  ametles,   [OiSs  v] 


70  m.  a  tu-8i  de  Benjamin  O  si  a  Benjamin  I.  71  m.  jo  M. 
72  sine.8tre  0 1  asdeuengue  O.  74  mon  separa  O.  79  tua 
gran  OI.  80  comportant -/«.  abssençia  O.  81  a  Simeon  I. 
89  ordena  I.  89-91  prudència  segons  (m.  lo  d'entremitg)  M. 
93  concordes  I.    94  no  demanau  1  coses  O.    95  la  ilustre  O. 


72        OBRBS  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 


»  mel,  balsem,  estorachs,  binjohi,  e  altres  aromati- 
[/í*  ]    »  gues  gomes  *  he  espècies  que  a  la  sua  magestat 

>  conuenen.  E  nous  oblideu  tornar  a  la  sua  senyoria 
» lo  preu  que  dins  vostres  taleques  haueu  trobat, 
»  per  que,  si  es  ignorància  de  aquells  qui  adminis- 
» tren,  la  uostra  ignoçençia  clarament  se  manifeste. 
»  E  la  diuina  magestat  deuotament  sopliche,  axi  en 

>  esguart  vostre  al  Uisrey  placant  amansse,  que  a 
*  Simeon  ab  nosaltres  tornar  comporte,  ensemps  ab 
»  aquest  Benjamin — al  qual,  tals  paraules  dient,  be- 
»  sant  ploraua;  —  y  en  aquest  temps  yo  romandre 
»  de  fills  semblant  a  pare  orfe.  i 

[XXIX]  Tomen  los  germans  ab  Benjamin  en  Egipte. 


E- 


'  N  concòrdia  e  pau  de  amor  fraterna  los  deu 
germans  se  partien,  e  ab  soliçita  cura  tots  a 
Benjamin  guardauen,  recordant  ab  quanta  soliçitut 
lo  pare  Jacob  los  ne  hauia  feta  comanda. 

E  arribats  en  Egipte  a  la  presencia  del  Visrey, 
fon  alegre  Josef  de  alegria  inefable,  mirant  a  Ben- 
jamin, qui  tant  desigaua  veure.  Mana  al  seu  major- 
dom fes  gran  aparell  de  viandes,  per  que  ell  delli- 
beraua  aquells  estrangers  de  la  terra  de  Canan 
mengassen  ab  ell  en  la  sua  gran  sala;  e  que  a  les 
bèsties  que  portauen  fes  donar  en  habundançia  lo 
que  mester  hauien,  manant  als  sseus  estables  les 
portassen. 
[0184]        Estaua  lo  visrey  Josef,  quant  *  aquestes  coses 


98  beioy  M  benjuny  O.  1180  E  nos  I.  01  vostres 
sachs  O  I.  02  aquells  quiu  O.  04  E  a  la  O  1  soplich  O. 
05  m.  vostre  M  m.  al  Visrey  O.  06  que  Simeon  O  uosatres  M 
tornar  ab  vosaltres  1.  11  m.  deu  O.  12  se  partiren  OI. 
14  fet  MI.    15  en  presencia  O.    21  aportauen  O. 


HI.    LA    HISTORIA    DK  JOSEF  73 

1 1 25  disponia,  en  la  gran  casa  de  la  ciutat,  en  la  qual 
çelebraua  a  tot  lo  poble  general  audiència,  Acostas 
lo  majordom  als  deu  germans,  manifestant  los  com 
lo  senyor  Visrey  volia  venguessen  al  gran  palau  de 
la  sua  posada;  los  quals,  ab  alegre  continent,  res- 

1 130  pongueren  *  gran  delit  estimauen  obeyr  los  mana-   [Ic^  v\ 
ments  de  la  sua  senyoria. 

E  seguint  lo  majordom,  acostant  se  a  la  gran 
casa,  temor  comença  soliçitar  les  sues  pensses, 
dient  entre  si:  «  Per  lo  preu  que  trobam  en  nostres 

1 135    >  taleques  nos  mana  pendre,  hi,  enculpant  nos  de 

»  ladres,  justiciar  nos  ha  a  catius,  ensemps*ab  nos-   \M 20] 

>  tres  robes  e  bèsties,  t  E  ab  aquest  cubert  recel 
arribaren  a  la  porta  de  la  alta  posada;  e  ans  que 
dins  entrassen,  ab  temor  ja  manifesta  a  tals  rahons 

1 140   feren  principi: 

«  Senyor  molt  noble:  no  sia  greu  a  la  tua  noblea 

>  vn  poch  espay  les  tues  orelles  a  les  nostres  parau- 
»  les  abandonar.  A  la  tua  prudència  es  manifest, 

>  nosaltres,  per  comprar  forment,  altra  vegada  som 
1 145    »  venguts  als  regnes  de  Egipte,  lo  preu  del  qual, 

»  sens  frau,  pagam,  present  la  tua  magnificència, 

>  als  teus  ministres;  e,  plens  e  ligats  los  sachs,  tor- 
»  nant  a  nostres  cases,  hauem  trobats  los  diners 
»  que  pagats  hauiem,  caseu  en  la  sua  talequa.  E 

1 1 50   »  perço,  senyor  molt  noble,  *  portam  ara   aquell   [O1S4V] 
*  mateix  preu,  per  que  si  es  estada  inaduertençia 

>  dels  quil  administren,  no  sia  la  spectabilitat  del 


25  gran  sala  de  la  O  I.  29  continensa  O.  32  acostant 
a  M.  33  gran  sala  O.  36  Jutjar  nos  ha  catius  O  I,  38  he 
abans  que  dintra  O.  41  noblesa  I.  43  habundone  O  aban- 
done  I.  44  manifest  altra  vegada  som  venguts  nosaltres 
per  comprar  forment  en  los  regnes  OI.  48  trobat  M. 
51  preu  que  I.    52  quil  administrauenM  qui  administren  OI. 

10 


74        OBRKS  DK  J.  ROIÇ  DK  CüRELLA 

»  senyor  Visrey  difraudada;  e,  per  comprar  mes 
»  formant,  tenim  preu  que  largament  nos  basta;  hi 
*  encara,  ab  uolentat  de  afectats  e  deuots  seruents, 

>  portam  al  espectable  senyor  Visrey  algunes  co- 
»  ses  que  en  la  nostra  terra,  mes  que  en  Egipte,  se 
»  troben.  > 

Ab  gest  e  continença  de  seguretat  afable,  res- 
pos  lo  majordom:  c  No  receleu,  germans,  algun 
»  dan  que  per  manament  del  Visrey  venir  vos  pu- 

>  gua;  lo  preu  que  en  vostres  taleques  haueu  trobat, 

>  nostre  senyor  Deu  lous  ha  mes  en  vostres  sachs, 

>  per  que  en  mon  poder  son  aquells  diners  que,  en 

>  paga  del  forment,  sens  algun  dan  me  pagas.  Per- 
»  deu  recel  de  cosa  que  noureus  pugua,  que  no 

[[/í*]    >  ve*niu  a  la  casa  del  senyor  Visrey  com  a  presos, 
»  mas  com  a  conuidats  en  solerapne  conuit.  > 

Acabant  aquestes  paraules,  Simeon,  delliure  del 
carçre,  als  germans  se  presentaua. 

[XXX]  Presentaren  se  los  germans  dauant  jfosef. 

ALEGRIA  tan  gran,  que  millor  sentir  que  parlar 
se  comporta,  los  germans  tenien,  quant,  hoyint 
lo  majordom,  ensemps  a  Simeon  delliure  mirauen; 
e  ab  aquest  goig,  major  del  ques  pot  escriure,  en  la 
gran  sala  entraren.  Als  quals  lo  majordom  mana 
[O  i8^]  lauar  les  cames,  per  alleujar* del  larch  cami  lo  gran 
treball;  e  a  les  adzembles  en  gran  abundància  do- 


5B  voluntats  de  afectas  O.  57  en  nostra  I.  58  sen  tro- 
ban  O.  62  vostres  sachs  haueu  I.  63  lo  ha  mes  M I  en  vos- 
tres taleques  per  que  O  I.  66  m.  de  cosa  O.  67  com  a  per- 
sonas  mes  O.  68  conuidans  O.  69  del  carçre  deslíure  O  I. 
74  ensemps  ab  O  miraren  I.  77  rentar  les  cames  O  del  gran 
cami  lo  treball  O  I. 


III.    LA   HISTORIA    DE   JOSEF  75 

nar  recapte.  Hi,  esperant  del  Visrey  la  venguda, 
1180  desplegant  lo  que  portat  hauien,  conçertauen  com 
millor  al  Visrey  ho  presentassen;  e  prenent  caseu 
del  present  vna  part,  entrant  Josef  *  en  la  gran  sala,  [M20  v] 
los  genolls  ficats,  en  semblant  estil  lo  present  li 
oferiren: 
1185         «s  A  la  tua  senyoria.  Senyor  illustre,  nostre  pare 

>  Jacob,  constituhit  en  edat  ja  molt  antigua,  besant 
■>  les  mans  humilment  se  comana;  e  per  que  en  la 

>  terra  de  nostra  abitaçio  se  troben  algunes  coses 

>  que  en  lo  regne  de  Egipte  nos  cullen,  ab  intenssa 
1 1 90   >  afecció  aquest  pobre  present  te  presenta,  supli- 

>  cant  la  tua  espectabilitat  lo  accepte,  segons  la 

>  afecció  ab  que  ell  lo  enuia.  E,  per  que  la  veritat 
»  clarament  se  mostre  del  que  la  tua  senyoria  rece- 
» laua,  aquest  es  Benjamin,  menor  germà  nostre,  lo 

1195    >  qual  la  tua  espectabilitat  veure  volia,  per  espe- 

>  riencia  si  ab  aguayts  la  terra  de  Egipte  calçiga- 
»  uem.  De  gràcia  inextimable,  nostre  pare  la  tua 
»  senyoria  homilment  soplicha,  sens  tarda  liçençia 
»  nos  atorgue;  que  la  sua  vellea  es  inpossible  sens 

1200    >  Benjamin  pugua  viure,  per  que  es  *  basto,  confort  [làv] 
»  e  sosteniment  de  la  sua  edat  antigua.  » 

Ab  mansuetut  benigne  respos  lo  Visrey:  «  Yo 
»  so  molt  content  e  alegre  quen  vosaltres  culpa  nos 
» trobe;  que  no  es  lo  meu  desig  als  estranys  que  en 

1205  >  Egipte  venen  ab  frau  de  iniqua  cautela  ofendre, 
»  mas  guardar  de  mon  Senyor  la  sua  real  persona, 
t  ensemps  *  ab  lestat  de  sos  regnes,  de  aguayts  de   [Oi8$  v] 


fel  al  senyor  ho  O I.  83  still  li  ofereren  O  lo  present  li 
ofiren  M  I.  86  m.  ja  I.  87  quen  la  M.  89  los  regnes  O  I. 
92  m.  ab  O  m.  ell  1.  96  ab  aguyots  (per  aguoyts)  O.  97  m. 
la  tua  senyoria  O.  1203  Jo  solament  content  O.  04  desig 
que  als  I  astranges  O  strangers  I.    06  gordar  O. 


76        OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

>  gent  iniqua.  De  la  uida  de  vostre  pare  me  alegre, 

>  al  qual  molta  salut  e  largua  vida  desige;  y  encara 

>  hauré  plaer  me  digau  del  estament  de  la  sua  per- 

>  sona.  » 

€  —  A  nostre  pare,  seruent  teu  —  los  germans 
»  respongueren,  —  sanitat  acompanya,  ab  virtut  co- 

>  uinent  e  força,  segons  la  sua  larga  edat  comporta, 

>  obedient  tostemps  al  seruey  de  la  tua  illustre  se- 
»  nyoria.  >  £,  axí  parlant,  tots  en  terra  se  omi- 
liaren. 

Gira  los  vils  Josef  a  Benjamin,  dient:  c  ^Aquest 

>  es  lo  germà  menor,  del  qual  parlaueu?  »  Respon- 
gueren: <  Aquest,  senyor:  seruent  teu,  ensenips  ab 
»  tots  nosaltres.  >  Al  qual  dix  Josef:  «  Nostre  senyor 

>  Deu,  fill  meu,  per  la  sua  pietat  e  misericòrdia  te 
»  conserue.  > 

£  amor  fraterna  no  comporta  mes  auant  dins 
los  seus  vils  les  lagremes  tenir  tanquades,  mas, 
entrant  en  lo  retret  de  la  sua  secreta  cambra,  dona 
loch,  dels  vils  en  gran  abundància  corrent,  los  pits 
y  encara  la  terra  banyassen. 

[XXXI]  Conuida  Josef  en  soletnptu  conuit  los 
[M21]  onu  germans.* 

DEMANA  aygua  Josef,  per  lauar  de  les  abun- 
dants lagremes  la  cara  plorosa;  de  riques 
belles  vestidures  la  sua  elegant  persona  cuberta,  ab 


06  m.  vida  M.  13  virtut  continent  O.  19  qual  haueu 
parlat  I.  20  Aquest  seruent  O  Aquest  es  seruent  1.  21  Ara 
dix  Josep  O.  23-4  conserue  en  amor  M.  26  m.  sua  O. 
27  dels  seus  vils  I  m.  corrent  M  corrents  1.  28  terra  ra- 
guassen  O  y  en  la  cara  la  terra  I-  30  m.  onze  O.  29-30  los 
germans  en  solemne  conuit  I. 


III.    LA   HISTORIA    DE  JOSKF  77 

mostra  de  verdadera  ale*gria  entra  en  la  sala  del   [Ic*] 

1235   conuit  solempne. 

Mana  a  la  vna  part  vna  taula  parassen,  en  la 
qual  los  onze  germans  siguessen;  e  vna  altra  per  als 
barons  e  nobles  dels  regnes  de  Egipte;  per  que* los   [  0 186] 
egipci  ans  estimauen  cosa  no  religiosa  que  ab  los 

1240  deçendents  de  Abram  prenguessen  vianda.  E,  te- 
nint en  la  ma  vna  copa,  obrada  y  entretallada  de 
singular  artefiçi,  la  qual  tocant,  fengia  que,  exercint 
art  de  profunde  sçiençia,  adeuinaua.  Al  so  del  pri- 
mer toch,  c  n  alta  veu  cridant,  deya  (quels  germans 

1245  la  sua  veu  tots  hoyr  podien):  <  Segas  primer  Ruben, 
>  qui  es  de  tots  lo  primogènit.  >  E  al  so  del  segon 
toch  replicaua:  «  Seuràs  après,  Simeon.  >  E  axi 
mana.  per  orde  de  lur  generació,  los  onze  germans 
seure;  los  quals  gran  admiració  tenien,  com  los 

1250  noms  ebraychs  de  tots,  ensemps  ab  lorde  de  lur 
naxença  sabia.  E  manant,  ordena  la  part  de  Benja- 
min,  major  que  a  tots  los  altres  fos  multiplicada  en 
cinch  parts,  per  temptar  si  aquesta  honor  e  amor 
que  a  Benjamin  major  que  a  tots  los  altres  mostra- 

1255  ua,  en  les  lurs  entramenes  lo  veri  de  enueja  pren- 
guera  força. 

Axi  passaren  tot  aquell  dia,  ab  repòs  e  delit  de 
goig  inefable;  e,  al  temps  quel  sol,  vers  occident 
caminant,  de  la  uista  humana  los  seus  raigs  ama- 

1260   gaue,  mana  del  onze  germans  los  sachs  de  forment 


37  vnaltra  M  per  los  O.  38  quels  egipçians  M.  43  Al 
sol  del  I.  45/w.  la  suaueu  OltotshehienM.  46  del  primer 
toch  O.  47  Seurà  O I  Axi  O.  48  germans  onze  M.  49  m. 
seure  O  gran  administració  tenien  I.  50  ab  orde  I.  52  part 
a  Benjamin  fos  major  que  la  dels  altres  OI  he  sinch  parts 
multiplicades  O  en  cinch  parts  multiplicada  I.  53  si  per 
aquesta  amor  e  honor  I.  55  en  lus  O  les  entramenes  I. 
57  m.  tot  O.    60  amagua  M  I. 


78       OBKBS  DK  J.  ROIÇ  DK  OORBLLA 

sens  mesura  omplissen,  ensemps  ab  los  diners  que 
pagats  hauien,  y  en  lo  sach  del  menor  tanquassen 
aquella  copa,  ab  la  qual,  ell  fengint,  adeuinat  hauia 
los  noms  e  lorde  de  lur  naxença. 

Prengueren  liçençia  del  Visrey  los  onze  ger-   1265 

[O1S6  v]   mans,  *  ans  que  a  dormir  anassen;  per  que  dellibe- 

rauen,  venint  lo  dia,  començar  lo  desigat  cami,  per 

que  sens  tarda  a  la  uista  de  son  pare,  Benjamin,  de 

[Ic*  v]  perill  delliure,  portassen;  als  quals  *Josef,  ab  cara  e 

gest  afable,  liçençia  los  atorgua,  trametent  a  Jacob    1270 
saluts  afectades. 

[XXXII]  Fren  lo  majordom  del  Visrey  los  germans, 
[M21  v]  los  quals  de  furt  inculpa.  * 

LA  colorada  alba  la  venguda  del  sol  prometia, 
quant  los  fills  de  Jacob,  ab  alegria  inefable,  1275 
lo  desigat  cami  començaren,  rahonant  del  man- 
ssuet  senyor  lo  acolliment  benigne.  Espay  de  vna 
milla  caminant  de  la  ciutat  se  lunyauen,  quant  lo 
Visrey  mana  al  seu  majordom  perseguis  los  ger- 
mans, als  quals,  presos,  digues  semblants  paraules:    1280 

«  Hauent  comesa  maldat  e  ingratitut  que  les 
»  altres  totes  passa,  clarament  se  mostra,  del  jorn 
»  primer  que  entras  en  los  regnes  de  Egipte,  lo 
*  illustre  senyor  Visrey  conegué  los  aguayts  de  vos- 
>  tra  maliçia.  ^Aquest  es  lo  seruey  que  a  la  sua  se-  1285 
»  nyoria  presentau,  de  les  gràcies  que  delí,  liberal 


62  pagat  MI  menor  amagassen  I.  67  desliberaren  I. 
69  los  quals  M.  70  m.  los  atorgua  M.  73  de  furt  increpa  M. 
74  La  acolorada  I  sol  asenyalant  prometia  O  I.  76  lo  cami 
desigat  01.  80  digues  talls  paraules  O.  81  comesa  mal- 
uestat  O.  81  -83  ingratitut  que  primer  que  (m.  lo  d'entre- 
mltg)  O.    84  m.  illustre  I.    86  benigne  liberal  O  I. 


III.    LA    HISTORIA    DE  JOSBF  79 


>  benigne,  haueu  rebudes,  que  ab  atreuiment  de 

>  iniqua  audàcia  haueu  furtat  la  copa  en  la  qual  la 
»  sua  senyoria  en  los  conuits  a  beure  acostuma,  e 

1290    »  ab  la  sua  gran  sçiençia  lo  que  vol  saber  ade- 

>  uina?  > 

Ab  esforç  de  neta  conçiençia,  ab  concorde  e 

alta  entonació,    los  germans    tots   respongueren: 

<  Gran  marauella  tenim  com  la  tua  magnificència, 

1295    >  senyor  molt  noble,  de  crim  tan  abominable  a 

>  nosaltres,  seruents   teus,   axi  afermadament  en- 

»  culpa;  que  no  ignora  la  tua  prudència  *  com,  sens    [  0 187] 

>  frau,  hauem  tornat  lo  preu  quen  nostres  sachs  tro- 

>  bat  hauiem,  don  clarament  se  mostra  la  nostra 
1300    >  uida  no  es  occupar  ço  que  no  es  nostre.  ^Com, 

>  donchs,  seria,  après  de  tants  beneficis,  honors  e 

>  gràcies  que  del  senyor  Visrey,  per  la  sua  benigni- 

>  tat  hauem  rebut,  en  tan  poch  espay  fos  tant  nos- 

»  tra*uida  pijorada,  que  siam  induhits  a  cometre   [/í"] 
i3°5    >  furts  de  iniquitat  e  ingratitut  abominable?  Mas, 

>  per  que  nostra  ignoçençia  prestament  se  declare, 
»  som  contents,  sens  tarda  regoneixent  a  nosaltres 
»  e  nostres  adzembles,  esperiencia  sen  mostre;  e 
»  aquell  en  qui  lo  furt  se  trobe,  justiçiat  a  cruel 

1310   >  mort,  sens  redempció  muyra;  e  los  altres  roman- 
»  gam  catius  del  senyor  Visrey,  lo  temps  tot  de 

>  nostra  vida.  » 

No  tarda  lo  majordom  en  semblant  estil  respon- 
dre: «  No  es  mon  senyor  lo  Visrey  de  condició 
13 15    »  cruel,  que  fora  los  limits  de  misericorde  justícia 


89  conuits  beurà  M  I.  92  de  pura  consiencia  ab  concòr- 
dia O.  96  nosatres- afectadament  M.  1300  occupar  se  ço  M 
8S0  que  es  vostre  O.  05  ffurt  O.  06  nostra  innorancia  I. 
07  reconexents  I.  08  e  a  nostres  O  I.  09  aquell  a  qui  -  jut- 
jat a  cruel  O  jutjant  a  cruel  1.    10  romanguen  O  I.    15  mise- 


80  OBKES    DB  J.    ROIÇ    DK    CORKLLA 

>  alguna  pena  execute;  mas  serà  justa  sentencia, 

>  aquell  qui  de  tal  furt  se  trobarà  culpable,  caliu 

>  en  seruey  del  senyor  Visrey  romangua:  los  altres, 
»  delliures,  lo  començat  cami  acaben.  > 

La  fi  de  aquestes  paraules  fou  descarregar  les    1320 
adzembles,  ab  cuyta  de  manifestar  la  veritat  de  lur 
[M22]   ignoçençia;  *  e  obrint  los  sachs,  començant  al  de 
Kuben,  en  lo  de  Benjamin  la  daurada  copa  tro- 
baren. 


0  iS/v]  *  [XXXIII]  Entren  los  germans  dauant  lo  Visrey,   1325 
demanant  misericòrdia. 


N' 


o  basta  estil  de  lengua  humana  poder  expli- 
car ni  descriure  lo  dol,  tristor  e  miserable 
complanyer  que  tots  los  germans  plorant  planyien, 
rompent,  ab  mostra  de  verdadera  dolor  hi  estrema,  1330 
lurs  vestidures.  Sens  tarda  carregaren  les  adzem- 
bles, e  tomant  a  la  ciutat,  entrant  per  la  casa  del 
Visrey,  Judas  primer,  tots  misericòrdia  cridauen, 
ab  tot  que  del  furt  no  fossen  en  alguna  cosa  culpa- 
bles; però  estimauen  ans  ésser  delliures  demanant  1335 
misericòrdia,  que  no  pledejant  la  justa  causa  de  lur 
f /í"  v\  ♦ignoçençia,  puix  altre  testimoni  no  tenien,  sinó  pu- 
ritat  de  neta  consciència,  e  mes,  que  ab  veritat  esti- 
mauen, sens  lo  decret  del  senyor  e  jutge,  la  daurada 
copa  en  lo  sach  de  Benjamin  no  era  entrada.  1340 

Ffon  alegre  Josef  quant  veu  los  germans  per 
amor  de  Benjamin  en  semblant  manera  plànyer,  e 


ricordia  justícia  I.  17  furt  serà  culpable  M-  20  paraules 
feu  O.  22  comensant  a  Ruben  O  28  e  misèria  I.  30  de 
vera  dolor  O.  .11  descaragaran  O.  33  primer  de  tots  O  I. 
35  enpero  O  demanar  I.   42  en  tan  fort  manera  O  I. 


III.    LA   HISTORIA    DE  JOSEF  8l 

conegué  de  lur  volentat  esmena,  puix  a  Benjamin 
enueja  no  tenien,  al  qual  ell,  sobre  tots  los  altres, 

1345  en  lo  conuit,  de  major  honor  hauia  fet  singular  grà- 
cia. Mas,  per  esperimentar  de  lurs  entramenes  lo 
mes  profunde,  en  penitencia  del  que  en  esguart  seu 
en  la  iniqua  venda  comes  hauien,  ab  cara  de  terri- 
ble fengida  yra,  en  semblant  estil  de  la  inposada 

1350  culpa  los  volgué  rependre: 

<  Lo  benigne  acolliment  que  de  mi  haueu  rebut, 

>  no  ha  pogut  la  vostra  iniqua  condició  retraure  de 
»  cometre  maldat  tan  diforme,  ensemps  ab  atreui- 

»  ment* de  folla  empresa:  que  no  ignorau  en  lo  mon   [  O  i88\ 
1355    »  a  mi  semblant  nos  troba,  en  sçiençia  de  saber  les 

>  coses  amagades.  » 

No  tarda  Judas,  ab  los  vils  que  lagremes  en 

abundància  estillauen,  a  les  paraules  del  Visrey 

respondre:   «  ^Ab  qual  lengua,  ni  ab  quina  veu, 

1360   »  dauant  la  espectable  senyoria  nosaltres,  seruents 

>  teus,  podem  escusar  ni  defendre  crim  de  tant  ma- 
■>  nifesta  proua?  Puix  a  nostre  senyor  Deu  plau  de 

>  nostres  peccats  en  Egipte  portem  la  penitencia, 

>  no  podem  ni  volem  contra  tu,  justificat  jutge, 
1365    >  alguna  cosa  respondre:  pren  nostres  bens  e  per- 

>  *sones,  puix  nostres  demèrits  meriten  tots  siam   [M22v] 

>  catius  de  la  tua  senyoria,  ensemps  ab  aquell,  en 
»  lo  sach  del  qual  la  furtada  copa  ses  trobada.  > 

<  —  No  placia  a  la  diuina  magestat  —  respos  lo 
1370   >  Visrey  —  que  yo  tal  injustícia  acabe:  aquell  sol  qui 

»  ha  comes  lo  furt,  catiu  meu'en  Egipte  romangua;   f /í'] 


51  En  lo  benigne  O.  52  pogut  vostra  O  I.  53  maluea- 
tat  tan  O.  58  destillauen  O  I.  59  ni  ab  qual  veu  O.  60  la 
tua  espectable  MI.  61  servents  seus  M  m.  tant  O.  62  m. 
Deu  O.  63  m.  la  O  I.  64  no  volem  ni  podem  O.  66  demè- 
rits merexen  siam  tots  O  I.    70  tal  justícia  O. 

II 


i»  OBRES    DK  J.    ROIÇ    DE  CORELLA 


*  los  altres,  liberts  e  de  culpa  delliures,  a  la  terra 
>  de  lur  abitaçio  tornen.  > 

Aquestes  paraules  axi  les  entramenes  de  tots 
trauessant  partien,  que  en  tal  punt  a  caseu  la  uida  1375 
en  estrem  era  enujosa,  e  la  mort,  per  gran  bena- 
uentura  acceptarà.  Acostant  se  Judas  mes  prop  del 
Visrey  espectable,  ab  esforçada  veu  e  continença 
de  dolor  estrema,  ab  entonació  alta  ensemps  e  tris- 
ta, a  la  ueritat  de  tals  paraules  feu  principi:  1380 

OiSSv]  *  [XXXIV]  Sop/ica  Judas  al  Visrey  que,  en  loch  de 
Benjamin,  prengua  a  ell  per  catiu. 

Atu,  virtuós  e  justificat  senyor,  sols  vna,  sobre 
»  totes  les  altres,  gràcia  reclamant  demane: 

>  que  la  tua  espectable  senyoria  enugant  se,  no    1385 
»  prengua  fatigua,  si  yo,  vn  poch  mes  quels  altres, 

>  lo  meu  parlar  allargue;  que  sobergua  dolor  axi  la 
»  mia  anima  turmenta,  que  seria  misericordiós  se- 
»  nyor  lo  qui,  sens  tarda,  en  pas  axi  miserable  me 

>  tolgués  la  enujosa  vida.  1390 

» A  tu,  espectable  senyor,  crech  no  oblida,  si 

>  multitut  de  arduus  negocis  de  la  tua  penssa  nou 
»  abssenta,  com,  interrogant  a  nosaltres,  seruents 

>  teus,  quant  primer ,  arribam  en  Egipte,  si  teniem 

»  pare  e  altre  germà,  responguem  que  si:  home  de    1395 
»  edat  molt  antigua;  e  vn  germà  menor,  en  edat  de 

>  adolescència,  qui  ab  ell  romania,  lo  qual  nostre 

>  pare  carament  amaua.  La  tua  senyoria,  prompta- 


74  axi  en  les  I.  76  m.  en  estrem  O.  77  m.  acceptarà  O. 
78  esforç  veu  M.  81  m.  en  loch  de  Benjamin  O  I.  83  sol 
vna  I.  84  gràcies -deman  OI.  85  enujat  no  O  enujant  no  I. 
86  slno  vn  poch  mes  larch  que  O.  89  senyor  qui  O  I.  92  ar- 
dents negocis  O.    93  no  se  absenta  O.    97  que  ab  O. 


III.    LA    HISTORIA    DE  JOSEF  83 

»  ment  replicant,  nos  mana  sens  tarda  en  Egipte  a 

1400   >  la  tua  presencia  lo  portassem.  Responguem  no 

»  era  possible  lo  fadri  dexas  son  pare,  sens  lo  qual 

>  la  sua  vida  era  morta.  £  la  tua  espectabilitat  res- 

*  ponent  nos  menaça  no  podiem  altra  ve*gada  en   [/í*  v] 

>  pau  la  tua  cara  veure  si,  ensemps  ab  lo  germà 
1405    »  chich,  no  la  mirauem;  hi  encara,  prudent  senyor, 

>  volgué  la  tua  senyoria  dispondre,  Simeon,  *  ger-   \0  i8q] 
»  ma  nostre,  fos  detengut  en  lo  carçre,  *  fins  tant    [M 2^] 

>  aquest  Benjamin  a  la  tua  senyoria  portassem. 

>  Tornats  a  la  terra  de  nostre  acostumat  viure, 
14 1  o   y  per  orde  contam  a  nostre  pare  los  manaments 

>  que  de  la  tua  senyoria  teniem;  e  aumentant  la 

>  fam  tant,  que  al  terme  de  nostra  perdició  ja  arri- 

>  bauem,  sotlicitauans  Jacob,  nostre  pare,  que  per 

>  forment  a  la  tua  senyoria  vinguessem;  al  qual,  ab 
141 5   >  vna  veu  concordes,  tots  responguem,  nons  era 

>  possible,  si  a  Benjamin,  germà  nostre,  ab  nos- 
»  altres  venir  no  comportaua.  E  ab  lagremes  abun- 

>  dants,  que  la  sua  antigua  cara  regant  banyauen, 

>  respos:  —  Vosaltres,  fills  meus,  sabeu  que  Rachel, 
1420   >  per  qui  lo  millor  temps  de  ma  uida  yo  serui  La- 

>  ban,  mon  oncle,  pari  Josef,  a  qui  yo  en  egual 

>  de  la  uida  amaua;  après  a  Benjamin,  en  lo  part 
»  del  qual  a  la  mort  paga  lo  general  deute.  Trame- 
» tius  a  Josef  per  queus  vesitas  dels  bestiars  en  la 

Í425    >  pastura,  y,  en  loch  seu,  tinta  de  sanch  me  trame- 

>  tes  la  sua  roba,  dient  que  bèstia  saluatge  hauia 


99  m.  replicant  M.  1 400  No  era  possible  responguem  O  I. 
05  xic  noi  mirauem  O  cich  I.  07  fins  a  tant  OI.  11  wi. 
que -OT  teniem  M.  12 /n.  tant  O.  15  ab  humane  veu  O  con- 
corde M.  16  nons  era  impossible  I  si  Benjamin  O.  21  pari 
a  O  I.  22  de  ma  O  I.  23  de  la  qual  O.  24  Trametreus  O- 
25  en  lo  loch  delí  tinta  O. 


84        OBRKS  DB  J.  ROIÇ  DK  CORELLA 

»  donat  fi  a  la  sua  vida;  e  fins  ara,  ni  delí  viu,  ni 
»  del  seu  cors  mort,  alguna  noua  a  nostres  orelles 
»  arriba.  Si  ara  a  Benjamin,  que  per  Rachel  e  Josef 
OiSçv]   »  tinch  en  penyora,  portau  en  Egipte,  *  e,  per  ad-    1430 

>  uerssa  fortuna  mia,  algun  cas  li  contrasta  que  a  la 

>  mia  vista  no  tome,  trametreu,  ans  del  terme  da- 

>  rrer  de  mon  viure,  la  mia  canssada  anima  al  ssi 

>  de  nostre  aui  Abram,  ab  dolor,  tristor  e  misèria 

>  incomparable.  —  E,  callant  tots  mos  germans,    1435 

>  espectable  senyor,  yo  respongui:  —  A  mi  sol  Ben- 
» jamin,  fill  teu,  acomana;  sobre  mi  lo  carrech  de 

[/í']    >  la  sua  vida  carregua,  e  de  mos  fills  los* cossos  en 

>  chiques  parts  esquinça,  si  a  la  tua  vista,  sens  Ben- 

» jamin,  yo  torne. — iÇom,  donchs,  senyor  benigne,    1440 

>  sens  Benjamin  puch  yo  tomar  a  la  presencia  de 

>  mon  pare,  si  no  per  trobarme  a  la  sua  miserable 
»  sepultura?  Que  es  mes  que  cert  la  sua  vida,  sens 
»  la  de  Benjamin,  estar  no  comporta. 

f  Donchs,  virtuós  senyor,  puix  a  mi  ni  a  mos    1445 

>  germans,  qui  semblant  obligació  de  la  mia  tenen, 

>  tornar  sens  Benjamin  es  inpossible,  fes  nos  gràcia 
»  (que  nosaltres  per  gràcia  la  estimam)  catius  de  la 
»  tua  il•lustre  senyoria  en  Egipte  nostra  uida  se  aca- 

>  be;  que  la  diuina  prouidençia  axiu  ordena,  e  no    1450 

>  veurem  de  nostre  pare  la  mort  dolorosa.  Al  que 
[M23V]    >  diu  la  tua  prudent  senyo*ria,  seria  injusta  senten- 

»  çia  per  lo  delicte  que  hu  ha  comes  tots  siam  ca- 
t  tius,  sens  dupte,  justificat  senyor,  mes  cruel  justi- 
\0  iço]   >  eia  serà,  ♦  matant  lo  fill,  matar  lo  pare,  de  culpa   1455 


28m.  seu  M  alguna  cosa  aO.  29  qui  per  I.  30  portam  O. 
31  mi  contrasta  O.  32  trameteu  I.  34  de  vostre  aui  O. 
36  senyor  molt  spectable  O.  39  xiques  pessas  squinsa  O  ei- 
ques  pesses  squinça  I.  42  m.  miserable  O.  54  serà  mes 
cruel  justícia  O  I. 


III.    LA    HISTORIA   DE  JOSEF  85 

>  delliure,  que  tenir  a  tots  per  catius,  en  la  compa- 
t  nyia  dels  quals  ses  comes  lo  delicte^  ho,  si  del  tot 

>  la  tua  senyoria  vol  per  aquest  crim  vn  catiu  ro- 

>  mangua,  no  sia  Benjamin,  lo  romandre  del  qual, 
1460   >  encara  que  fos  libert,  de  nostre  pare  es  mort  mi- 

»  serable. 

»  Hajes  recort,  benigne  senyor,  puix  tens  fills, 

»  los  quals  nostre  Senyor  Deu  en  tot  semblants  al 

»  pare  conserue,  quines  son  les  forces  de  lamor 

1465    >  paterna;  e  per  sola  misericòrdia,  en  gràcia  de 

»  mercè  no   poch  estimada,  la   tua  senyoria  nos 

>  atorgue  yo,  en  loch  de  Benjamin,  catiu  en  alegre 

>  catiueri  romangua;  que  en  tot  lo  que  Benjamin  a 

*  tu  seruir  poria,  sens  dupte  pore  yo  millor  seruir 
1470    >  la  tua  illustre  senyoria;  e  mes:  que  hauràs  de  mi 

»  seruitut  alegra,  estimant  lo  meu  catiueri  molt  mes 

>  que  libertat  solta.  » 

*  [XXXV]  Manifesta  lo  Visrey  als  germans  qui  era.   [Ic'  v] 

No  podia  lo  Visrey  mes  auant  detenir  les  pia- 
doses lagremes  que  dels  seus  plorants  vils 
no  sortissen.  Volent  manifestar  als  germans  la  veri- 
tat del  que  fengia,  mana  tots  los  altres  ixquessen  de 
la  gran  sala,  e  ab  veu  tan  alta  *  que  tots  los  de  la  [Oiço  v] 
casa  lo  so  de  les  sues  paraules  hoyr  podien,  cridant 
1480  en  lengua  ebraycha,  ab  plorosa  veu  deya: 

c  Yo  so  Josef,  germà  vostrel  ^Es  ver  nostre  pare 
»  Jacob  encara  vixcha?  > 

De  admiració  estrema,  ensemps  ab  temor  in- 
comportable,  hoint  aquestes  paraules  los  germans 


57  m.  del  tot  M.  64  de  amor  OI.  85-6  he  gràcia  de 
mort  no  poch  O.  74  m.  auant  M  I.  75  vils  plorants  O  I. 
78  tan  alta  veu  I.    82  visca  O  I.    84  incomparable  O  I. 


86        OBRES  DB  J.  ROIÇ  DK  CORKLLA 

estauen  semblants  a  ymatges  esculpides  en  pedra:    1485 
mirant  a  Josef,  fora  de  si  algun  mouiment  no  senya- 
lauen.  Lo  qual,  ab  veu  baixa,  suau  e  benigne,  plo- 
rant los  cridaua: 

<  Acostau  vos  a  mi,  germansl  Yo  so  Josef,  ger- 
»  ma  vostre,  lo  qual  uosaltres  venes  en  lo  camp  de   1490 

>  Sichen,  que  axiu  permetia  la  diuina  prouidencia, 
»  per  la  restauració  vostra  e  de  Egipte.  Apartau  la  te- 

>  mor  de  uostres  spantades  pensses,  que  la  conexença 
»  que  tinch  manifesta  de  vostre  ver  penediment,  ha 

[M24]   »  ras  del*tot  la  ofenssa  del  meu  amollit  animo.  Tor-   1495 
»  nau  sens  tarda  a  nostre  pare,  al  qual,  de  part  mia 

>  besant  les  mans,  direu,  que  dos  anys  passen  a  la 

>  fam  multiplicada,  e  ans  passaran  çinch  anys  que 

>  la  terra,  per  estèril  sequedat,  sofira  ésser  laurada. 

»  Vingua,  donchs,  ab  tota  la  generació  vostra,  e    1500 

>  pendreu  per  habitació  de  uostre  viure  la  regió  de 
[Oiçi]   >  Gessen,  quen  los  regnes  *  de  Egipte  mes  fèrtil  se 

>  nomena,  e  per  a  la  pastura  de  vostres  bestiars  mes 

>  disposta.  > 

No  podien  los  germans,  per  admiració  estrema,    1505 
[/í*  ]   al  Visrey  ja  conegut  respondre;  los  quals 'Josef  tots 
abraçant,   e  mes  a   Benjamin,  lagreraes   de  gran 
amor  ploraua. 

Alegras  lo  rey  Faraó  quant  les  sues  orelles  hoy- 
ren  que  lo  Visrey  sos  germans  conexia,  e  mes  com    15 10 
sabé  la  sua  generació  noble;  manant  ab  liberalitat 
de  gran  magnificència  enuias  a  son  pare  Jacob  for- 
ment  en  gran  habundançia,  ensemps  ab  carros  e 


90  m.  vosaltres  I.  91  m.  axiu  permetia  O-  93  de  les 
vostres  pensses  M.  98  e  la  fam  multiplica  e  fins  passa- 
ran M  multiplica  I.  99  no  sof irra  JVl.  03  se  anomena  O  bès- 
ties OI.  07  ab  lagrimesOl.  10  los  germans  O.  12  a  Ja- 
cob son  pare  O  a  Joseph  son  pare  I. 


III.    LA    HISTORIA   DE  JCSEF  87 

moltes  adzembles  hon  poguessen  portar  tot  quant 
15 15   en  la  terra  de  Canan  possehien,  e  dels  regnes  de 
Egipte  elegissen  la  part  que  a  lur  viure  fos  mes  fèr- 
til e  conforme. 

[XXXVI]  Denuncien  los  germans  al  pare  la  uida  e 
trihunf0  de  Josef. 


1520 


Vestí,  lo  Visrey  Josef,  tots  los  germans  de  riques 
noues  vestidures,  en  especial  a  Benjamin,  al 


qual  sobre  tots  feu  present  de  joyes  de  gran  vàlua; 
disponent  sens  tarda  acaminassen,  per  que,  en  ve- 
ritat, estimaua  de  lur  abssencia,  e  mes  de  Benja- 

1525   min,  son  pare  Jacob  tenia  de  temor  la  penssa  sotli- 
çita  çircuhida. 

Ab  goig*e  alegria  tan  gran  que  escriure  nos   [Oiçiv] 
comporta,  los  germans  acaminauen;  e  lo  pare  Jacob 
los  dies  contaua,  que  lamor  de  Benjamin  de  greus 

1530  temors  la  sua  anima  combatia.  Mas,  quant  veu  sos 

fills  que  ab  mostra  de  tan  gran  alegria  arribauen, 

mirant  a  Simeon,  e  mes  a  Benjamin,  penssa  que  de 

la  venguda  de  aquells  tan  gran  festa  çelebrauen. 

Acostarense  los  fills  al  antich  pare,  e,  ans  que 

1535   alguna  cosa  parlassen,  ab  altes  veus  de  alegra  ento- 
nació cridant  deyen: 

«  Josef,  ton  *  fill,  germà  nostre,  hauem  trobat,    [M24  v] 
>  hi  ell  es  lo  Visrey  que  los  regnes  de  Egipte  senyo- 
»  reja,  e  sobre  totes  coses  a  tu  veiïre  desiga.  Mira 

1540   »  los  carros  e  adzembles  quet  enuia  per  que  ab*nos-   [/^  »] 
»  altres,  nostres  mullers  e  fills,  e  tot  quant  tenim, 
»  en  Egipte  deualles.  > 


15  possehissen  I.  19  videentriunphoO.  20  m.  tots  OI. 
22  presents  M.  25  solicita  pensa  O  I.  28  acaminaren  O. 
38  es  Visrey  M.    39  tu  de  veurà  O. 


88       OBRCS  DR  J.  ROIÇ  DR  CORRLLA 

Admiració  que  les  altres  totes  passa,  de  Jacob 
tenia  la  penssa  assetjada,  hoynt  noues  de  veritat 
tan  admirable.  E  semblant  a  home  qui  de  pro-  1545 
funde  dormir,  ab  cuyta  de  gran  remor,  lo  desper- 
ten, mirant  los  fills  no  tornaua  resposta;  quel  seu 
enteniment,  en  tan  poch  espay,  tant  grans  estrems 
[0jç2]   disccorrer  no  podia:  *  que  a  Josef,  lo  qual  de  bèstia 

saluatge  mort  dilaçerat  estimaua,  de  present  ab  1550 
vida  tan  prospera  lo  contemplas  senyor  de  Egipte. 
E  girant  los  vils  als  carros  e  adzembles  que  son  fill 
Josef  li  trametia,  assegura  lenteniment  en  la  veritat 
de  tant  alegre  noua;  e  tocant  ab  los  genolls  en  la 
dura  terra,  juntes  les  mans,  leuant  los  vils  de  ale-  1555 
gres  lagremes  plorosos  a  la  celestial  espera,  a  la 
Diuina  Magestat  en  semblant  estil  tan  grans  bene- 
ficis regracia: 


560 


[XXXVIl]  Oració  que  Jacob  a  nostre  senyor  Deu 
endreça,  quant  sabé  que  Josef  en  gran  i 

prosperitat  viuia. 

SENYOR  Deu,  essència  infinida,  a  tot  loch  pre- 
»sent,  ésser  inmutable,  vida  interminable, 
»  eternitat  sens  fi,  omnipotent  infatigable  poten- 
»  çia,  causa  eficient  e  principi,  virtut  e  força  de    1565 

>  tota  creatura,  intel•ligència  inconprenssiblel  En 
»  vos  e  per  uos  e  dins  vos,  art,  espií  e  ydea  de  tota 

>  cosa  factible,  veritat  infal•lible,  pelech  sens  fons 


48  poch  temps  grans  O.  53  m.  la  veritat  de  O.  54  m. 
abM  m.  en  I.  55 -6  los  vllsa  la  diuina  (m.lod'enlremitg)  O. 
56  m.  espera  a  la  I.  57  dini  magestat  M.  57-8  stil  li  regra- 
cia tans  grans  benificis  O.  59  m.  Deu  JVl.  60  m.  que  I  en 
tan  gran  O.  63  he  ésser  O.  64  he  sens  O.  65  de  virtut  O 
principi  poder  virtut  I.  67  m.  e  dins  vos  M  de  tota  fatigable 
veritat  O. 


III.    LA   HISTORIA   DE  JOSEF  89 

»  profunde  de  infinida  misericòrdia,  bondat  per  si 
1570    »  don  les  altres  totes  deuallenl  Contemplar  no  basta 

»  alguna  creada  penssa,  com,  per  ca*mins  a  nos-    [Ic^] 
«altres   inscrutables,  *  la  vostra  prouidençia  los   [0iÇ2v\ 
»  humans  actes  disponent  administra,  consentint  en 

>  libertat  lo  nostre  franch  àrbitre;  permet  la  uostra 
1575    »  bondat  inmenssa  les  maldats  que  nostra  maliçia 

«  obre,  de  les  quals  vostra  infinida  sapiència  singu- 

>  lars  efectes  acaba;  e  après,  la  vostra  acostumada 
t  misericòrdia  venja  e  perdo  atorga  a  aquells  qui 
»  de  tals  males  obres  se  peniden.  E  per  ço  es  mes 

1580   »  que  foll,  infel  e  rebetle  lo  qui  murmurant  sentres- 

>  teix  del  que  vostra  *  Magestat  per  millor  tos-   [M2s] 
» temps  obra. 

»  Gràcies,  Senyor,  e  labors  les  que  puch,  a  la 

>  uostra  çelssitut  endreçe,  que  a  Josef,  fill  meu, 
1585    »  factura  vostra,  de  la  iniquitat  de  sos  germans  lo 

»  uostre  poder  ha  fet  delliure,  e  la  font  brollant  de 

>  vostra  infinida  misericòrdia  ha  ells  ha  lauat  de 
«  tant  ennegrida  culpa,  e  a  la  terra  de  Canan  e 
»  de  Egipte  la  uostra  inscrutable  sapiència  ha  pro- 

1590    »  uehit  de  bastament  de  uianda. 

»  Moltipliche,  Senyor,  ara  e  tostemps  la  uostra 
»  misericòrdia,  a  la  qual  homilment  sopliche,  per 
»  especial  singular  gràcia,  me  atorgue  los  meus  vils 

>  la  cara  de  Josef  pugüen  veure,  *  per  que  la  mia   [  0  içs] 
1595    >  anima  contenta  al  si  de  Abram,  seruent  vostre, 

>  deualle.  > 


70  altres  coses  totes  M.  78  de  aquells  O.  80  m.  in- 
fel OI.  81  millor  be  totstemps  O.  83  les  quals  les  que  O. 
85  de  la  inhumanitat  O.  89  inextimable  sapiència  OI.  9 1  e 
per  totstemps  O  I.    92  m.  a  M.    95  seruent  teu  O. 

12 


go  OBRÍS    DE  J,   ROIÇ    DE   CORELLA 


A' 


[XXXVIII]  AfTiba  Jacob  en  Egipte. 

QUESTA  oració  Jacob  acabaua,  quant  los  fills 
a  ell  mes  prop  se  acostaren,  besant  li  mans  e 
boca.  Tots  plorauen;  e,  sens  tarda,  ab  esforç  nouell  1600 
e  força  quel  desig  de  veure  Josef  li  portaua,  co- 
mença lantich  pare,  ab  tota  la  sua  generació,  lo 
[/i"  v]  cami  per  als  regnes  de  Egipte;  *  e  ab  cuyta  major 
que  la  sua  edat  comportaua,  sana  e  salua  la  sua 
venerable  persona,  arriba  a  la  terra  de  Gessen,  1605 
quentre  les  altres  en  la  prouinçia  de  Egipte  molt 
fèrtil  sestimaua. 

Trames  Judas  al  Visrey  embaixada,  denunciant 
li  de  Jacob  la  prospera  venguda:  segué  Josef  en  lo 
seu  carro  ab  noble  trihunfo  e  de  gran  excel•lència,  16 10 
acompanyat  de  magnifica  companyia,  vench  a  rebre 
Oiç^v]  son  pare,  al  qual,  tocant  ab  lo  genoll  *  la  dura 
terra,  besa  les  mans,  com  a  fill  homil  de  gran  obe- 
diència. 

Abraça,  Jacob,  e  besa  Josef,  son  fill,  que  sobre  16 15 
totes  les  coses  del  mon  mes  amaua,  e  lagremes  ha- 
bundants  de  gran  amor  la  cara  dels  dos  banyant 
regauen.  Ab  veu  tremolant  ensemps  hi  alegra  de 
goig  tan  gran,  que  major  en  aquest  mon  trobar  nos 
poria,  plorant  deya:  1620 

«  Vengut  es  lo  temps  que,  si  a  nostre  senyor 
>  Deu  es  plaent,  pagant  a  la  mort  lo  general  deute, 


97  Ariba  M  O.  99  acostauen  O  besant  li  les  mans  he 
la  OI.  1601a  Josep  O.  03  per  los  regnes  O.  04  no  com- 
portaueOI.  08  m.  Judas  I.  1 1  vench  a  reçebir  M  I.  12  ge- 
noll en  terra  M  genoll  la  terra  I.  16  m.  e  M.  22  pla- 
sent  O  I. 


III.    1>A    HISTORIA    DE  JOSEF  9I 

»  la  mia  anima  del  antich  carçre  de  la  corporal  abi- 

»  taçio  se  partirà  contenta;  puix  he  vist  a  tu,  fill 

1625    >  meu  e  de  Rachel,  per  la  abssençia  del  qual,  de 

>  aquell  jorn  quet  perdi,  es  estada  ma  vida  trista.  > 

Ffi 


23  tn.  mia  O.    25  de  la  qual  M,    27  Ffinis  O  Deo  gra- 
cias  I. 


IV 
LA  HISTORIA  DE  LEANDER  Y  HERO 


Textes  originals: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana. 
Còdex  intitulat  Jardinet  d'Oraís. 


*  LAISTORIADELEANDERYHERO  {M25v\ 

\O131] 

[I] 

EN  la  nostra  mar  mediterranea,  en  la  prouincia 
'  de  Grècia  en  les  ylles  que  vulgarment  larçe- 
pelech  se  nomenen,  estan  dues  ciutats,  Çesto  hi  Abi- 
5  dos,  distants  la  vna  de  laltra  espay  de  miga  legua; 
lo  qual  espay  la  mar  occupant,  veda  les  dues  ylles 
sien  vna.  Estaua  en  la  ciutat  de  Çesto,  Hero,  noble 
donzella,  de  alt  enteniment,  gràcia  e  bellea,  que 
per  tots  aquells  regnes  ab  claredat  de  inclita  fama 
10  relluhia;  hi  en  la  ciutat  de  Abidos  estaua  Leander, 
de  alta  perfecció,  seny  e  gentilea.  Sols  diferien,  que 
Leander  de  home,  e  Hçro  de  donzella  singulars  grà- 
cies possehia. 

[II]  Com  se  veren  Leander  hi  Hero,  e  Leander 
1 5  parla  ab  la  dida. 

ERA  passat  Leander  a  vna  gran  festa  que  so- 
lempne  selebrauen  en  la  ylla  de  Çestos;  hi, 
entre  les  altres  donzelles,  Hero  sobre  totes  estaua, 
de  clara  hi  elegant  figura,  a  la  qual  Leander  ab  mo- 
20  desta  y  entristida  continença  dreça  la  uista;  que 
axiu  disponia  la  iniqua  fortuna. 

Ixqueren  al  encontre  al  mirar  de  Leander  los 

vils  de  la  graciosa  donzella,  e  al  hu  hi  al  altre  fon 

semblant  ab  vires  de  enamorada  erba  tenien  les  en- 

25   tramenes  trauessades,  e  quels  vils,  dels  retrets  de  la 


1  Istoria  de  Leander  hi  de  Hero  feta  per  mestra  Core- 
laO.  4  se  anomenauen  O.  6  vedaue  O.  12  de  dona  O. 
17  selebren  O.    25  quels  penetrants  vls  O. 


96  OBRES    DE  J.   ROIÇ   DE   CORKLLA 

[Af  26]  *  nafrada  penssa,  entre  si  portauen  secretes  embai- 
xades.  E  fon  tan  gran  lo  mal  de  aquesta  primera 
vista,  que  al  hu  y  al  altre  constituhi  en  penssament 
de  soliçitut  profunde. 

Ab  aquella  major  descrecio  que  amor  estrema  30 
comporta,  demana  Leander  de  la  tan  estimada  don- 
zella, y  Hero  de  Leander,  seguint  aquella  arreglada 
onestat  que  a  la  sua  fama  gens  no  ofenia;  e  sotliçitut 
de  amor  verdadera,  a  la  qual  res  no  lis  encobre, 
descobri  al  enamorat  Leander  que  tenia  Hero  vna  35 
dida,  Latibula,  de  la  qual  sola  en  egual  de  la  sua 
anima  fiaua. 

Treballa  Leander  ab  delitosa  fatigua,  mostrant 
altres  negocis  lo  portauen,  pogués  parlar  ab  la  tant 
fiada  vella;  hi,  ab  gest  vestit  de  temor  honesta,  a  40 
semblants  paraules  feu  principi: 

«  La  fama  de  la  tua  honestat,  lo  assosech  e  gra- 
[O ijiv]    >  uitat  de  la  tua  edat  antigua,  *  bastarien  los  meus 

>  desigs  ordenar,  si  a  terme  desonest  se  endreças- 

>  sen.  Hi,  per  que  veig  la  tua  continença  jam  mos-   45 
»  tra  no  ab  plaer  les  mies  paraules  escoltes,  no  vull 

»  en  largues  proses  la  mia  dolor  estendre;  sinó  que 
»  a  tu,  anima  de  Hero,  sia  manifest  dins  los  termens 
»  de  honestat  altre  be  en  aquest  mon  no  desige, 

>  nim  es  possible  desigar  pugua,  sinó  que,  ensemps   50 

>  catiu  e  marit,  en  los  braços  de  la  tua  criada  ma 

>  vida  se  allargue.  Hi  a  tu,  benauenturada  dida,  a 
»  qui  ella  tant  meritament  ama,  ofir  los  bens,  la 
»  persona  e  la  vida;  que,  puix  es  tot  de  Hero,  la 

»  raho  vol  ab  les  altres  sues  joyes  ho  tingues  en  co-  55 

>  manda.  > 


34  no  li  es  encobert  O.    36  dida  la  qual  hauia  nom  Lati- 
bula O. 


IV.    LA    HISTORIA    DE    LEANDER    Y    HERO  97 


[III]  Respon  la  dida  de  Hero  a  Leander. 

DE  la  tua  discreció,  afable  graciós  joue  —  res- 
>  pos  la  discreta  vella,  —  tinch  la  mia  penssa 
60    >  per  admiració  sospesa,  quels  actes  de  virtut  .vulles 
»  enlegir,  cobrint  los  ab  vel  de  viciosos  tractes,  sem- 
■»  blant  aquells  que  la  fruyta  del  seu  ort  mes  sabo- 

>  rosa  gusten,  si  per  les  parets,  com  a  lladres,  la 

>  prenen.  Si  tu,  axi  com  dius  (lo  que  rahonable- 
65    >  ment  se  deu  creure),  dins  los  limits  de  honestat 

s  desiges  Hero,  ma  criada,  muller  tua  vixqua,  puix 
»  est  tant  prudent  en  elegir,  nou  sies  menys  en  pro- 
»  seguir  lo  que  virtuosament  desiges.  La  mia  criada 
1  hi  senyora  te  virtuós  pare,  de  gran  prudència; 
70    >  mare  onesta,  de  clara  e  virtuosa  fama;  parents  en 

>  gran  nombre   y  estima;  ab  los  quals  honesta*-   \M2Òv\ 
»  ment  pots  tractar  lo  que  demanes.  Si  tant,  com 

>  dius,  meritament  la  estimes,  fuig  no   solament 
»  cosa  desonesta,  mas  tot  lo  que  a  desonestat  pot 

75    >  tenir  semblança;  que  si  per  altres  camins  venies 

>  al  terme  que  desiges,  a  tu  mateix  faries  gran 
»  ofenssa,  en  lo  temps  que  per  muller  e  senyora  la 

»  possehiries.  >  *  [0 192] 

[IV]  Partís  Leander  de  la  ciutat  de  Çestos. 

80  Üartis  Leander  de  la  discreta  vella,  ab  penssa- 
X  ment  de  sotliçitut  trista  com  poria  de  Hero 
tractar  la  matrimoni,  çerquant  tots  aquells  camins 
que  al  desigat  terme  portar  lo  podien.  E,  per  altra 
part,  la  honesta  donzella  vots  e  prometençes  als 


63  guesten  M.    67  nou  sies  manco  en  O.    79  Com  Lean- 
der se  parti  de  Cesto  O. 

13 


ÇS        OBRKS  DE  J.  ROIÇ  DK  CORKLLA. 

Deus  prometia,   li  fossen  tant  fauorables,  que  a  85 
Leander  per  marit  li  atorgassen. 

Espay  de  vn  any  passaua,  que  Leander,  desde- 
nyat del  matrimoni,  ab  esperança  perduda  per  lo 
cami  de  virtut  ni  per  força  de  amor  lo  seu  voler  po- 
gués atènyer  terme,  delí  ibera  de  la  uista  de  Hero  90 
vn  poch  espay  apartarse:  passant  la  uida  trista,  es- 
perar lo  temps,  lo  qual  grans  negocis  termena.  Hi, 
partint  se  de  Çestos,  los  vils  endreçats  a  la  riba  e 
mes  a  la  casa  de  Hero,  dins  si  mateix,  quels  altres 
nou  hohissen,  parlant  murmuraua:  95 

<  Tan  gran  dolor  —  lo  meu  cor  trist  esquinça, 
»  Que  tinch  recel  —  la  mort  prest  nom  asalte; 

>  La  qual  yo  tem  —  perquè  nom  faça  perdre 
*  A  uos,  mon  be,  —  per  qui  porte  lo  viure. 

»  E  per  ço  fuig  —  venir  uos  al  encontre;  100 

»  Quels  vostres  vils  —  del  mur  donesta  vida 
»  Ab  tempre  dor  —  les  fleixes  de  Cupido 

>  Tiren,  matant  —  a  tots  los  qui  nous  fugen.  > 

[  M  27]  [V]  Farien  a  Hero  molts  matrimonis.  * 

ERA  tan  gran  la  honestat,  seny,  discreció  e  105 
bellea  de  la  noble  donzella  Hero,  que  molts 
jouens  de  alta  sanch,  ab  grans  bens  naturals  e  de 
fortuna,  al  pare,  qui  Austerus  se  nomenaua,  del  ma- 
trimoni de  la  inclita  filla  sotliçitauen.  Però,  atenent 
0 1^2  v]  Austerus  als  miserables  bens  de  fortuna,  entre*ls  al-  1 10 
tres,  per  a  gendre,  elegia  vn  joue  desert  de  bens 
naturals  e  morals,  per  que  en  grans  riqueses  abun- 
daua;  que  souint  sesdeue  que,  per  mostrar  nostre 
senyor  Deu  dels  bens  de  fortuna  la  pocha  estima. 


87  tenia  (esmenant  desdenyat)  O.    97  nom  accepta  O. 
104  Parlauen  O. 


IV.    LA   HISTORIA   DE   LEANDKR    Y   HERO  99 

115  permet  sien  possehits  per  aquells  qui  alguna  virtut 
no  posseheixen.  No  volia  la  entrestida  donzella  lo 
matrimoni,  per  que  no  era  de  Leander,  hi  encara 
per  que  aquell  la  demanaua  a  qui  tot  sol  entrels  al- 
tres, ella,  encara  que  no  volgués  a  Leander,  auo- 

120  rria.  Hi  al  pare  donaua  resposta  que,  per  al  pre- 
sent, la  uolentat  en  matrimoni  no  la  inclinaua, 
escusant  lo  no  ab  algunes  indisposicions  fengides 
de  la  sua  delicada  persona;  callant  la  verdadera 
malaltia  del  amor  de  Leander,  sola  per  la  qual  la 

125  sua  penssa,  ensemps  ab  la  persona,  era  malalta. 

[VIJ  Conegué  la  dida  la  causa  de  la  tristor 
de  la  criada. 


A 


TENIA  la  prudent  dida,  ab  sotliçitut  de  gran 
amor,  en  la  vida  de  la  honesta  criada;  hi,  ate- 

130  nent,  miraua  que  vna  entrestida  continença  la  co- 
bria; e  la  color  de  la  sua  cara,  e  magrea  de  tota  la 
sua  persona,  ab  continua  tristiçia  sens  manifesta 
causa,  descobrien  que  algun  penssament  en  los  re- 
trets de  la  sua  penssa  aflegint  la  turmentaua;  e  con- 

135  tinus  sospirs,  espirant,  senyalauen  lo  foch  que  de 
lamor  de  Leander  les  sues  entramenes  encenia. 

Axi  portaua  la  sua  primera  y  estrema  amor  en- 
cuberta  la  trista  donzella,  ab  pes  de  tant  fexugua 
carregua,  que  altre  remey,  sinó  la  uida  perdre,  de 

140   sos  mals  no  estimaua.  Tant,  que  vn  jorn,  a  la  hora 
quel  sol  de  nostra  abitable  terra  cobrir  se  volia, 
era  pujada  la  plorosa  donzella  en  vna  alta  torre, 
de  la  qual  *  los  murs  de  la  ciutat  de  Abidos,  hon   [M2/v] 
Leander  viuia,  clarament  se  mirauen.  £  sotliçita  la 


115  permet  que  sien  O.     136  entratnenas  cremant  ence- 
nia O. 


OBRBS    DE  J.    ROIÇ   DB   CORKIXA 


discreta  dida  de  la  dolor  e  tristura  de  la  criada,  ab  145 
suaus  passos  pujant,  escoltaua  si  la  entristida  Hero, 
{O  I3s\  estant  sola,  planyent* se  dolia;  la  qual,  contemplant 
la  ciutat  de  Leander,  ab  lagreraes  que  dels  sseus 
vils  abundants  corrien,  en  veu  piadosa  plorant 
deya:  150 

«  Del  mon  nom  dolch,  —  que  ma  vida  vull  perdre, 

>  Per  que  del  cos  —  lesperit  ja  delliure 

>  Pugua,  volant,  —  estar  prop  de  Leander.  » 

[VII]  Demana  la  dida  a  Hero  la  causa  de  la 

sua  tristor.  15S 

ENCARA  mes  parlarà  la  trista  donzella,  sinó  que 
Latibula,  entrant  per  lo  tarrat  de  la  alta  to- 
rre, no  espera  mes  hoyr  del  nom  de  Leander;  e, 
acostant  se  a  la  estimada  criada,  a  semblants  parau- 
les feu  principi:  160 

«  La  continua  tristicia  que  dins  lo  teu  cor  aco- 
»  Uint  comportes,  en  dan  de  la  tua  bella  delicada 

>  persona,  manifestament  declara  alguna  estrema 
»  dolor  la  tua  anima  greument  turmenta.  E  no  pens- 

>  ses  quant  perjudiques  a  la  gran  amor  quet  porte;   165 
»  que  ma  vida  ja  no  laccepte  sinó  perquè  a  tu,  axi 

»  com  desige,  pugua  veure.  ^Com  nom  descobres  la 
»  causa  don  fas  continent  vols  abandonar  lo  viure? 
»  Si  es  mal  que  remeyar  nos  pugua  ^per  que,  tenint 
» lo  celat,  magor  lo  aumentes,  no  donant  loch  per  170 
»  hon  espire?  Abandona,  estimada  filla,  vna  part  de 
» la  carregua  de  tos  enugs  sobre  mi.  puix  egualment 
»  ab  tu  laccepte,  e  portem  dos,  ab  carro  de  verda- 


^  55  de  la  dolor  sua  O.  59  estimada  donzela  O.  61  teu 
cos  O.  68  fas  tal  plant  contínuament  O.  73  e  pus  ferma- 
ment portem  dos  ab  carrech  de  O. 


IV.    LA    HISTORIA    DE    LEANDER    Y    HERO        lOI 

»  dera  amistat,  aquell  pes  que  hu  tot  sol  sostenir  no 

175    »  poria.  E,  puix  tens  seguretat  manifesta  los  teus  se- 

t  crets  que  fora  de  la  mia  boca,  sinó  ab  lanima, 

»  passar  no  poden,  comunicant  a  mi  de  ton  mal  la 

>  causa,  es  forçat  algun  remey  o  *  descans  ateny-   [  0 133  v\ 
»  gues,  recolzant  tan  gran  pes  damunt  lo  pilar  de  la 

180   >  verdadera  amor,  *  que  a  tu,  vida  mia,  endreçe.  >    [M2S] 

[VIII]  Descobrí  Hero  a  la  dida  latnor  de  Leander, 

VN  sospir  que  dels  retrets  del  cor  de  la  plorosa 
Hero    espirant  partia,  fon  principi   a  sem- 
blants paraules: 
185         €  La  honestat  que  de  les  tues  mamelles,  estima- 

>  da  dida,  mamant  he  presa,  ha  tenguda  ma  Ien- 
t  gua  muda,  celant  la  tristor  de  la  trista  desauen- 

>  tura  mia,  esperant  algun  dia  tu,  per  lamor  quem 

>  portes,  ab  gran  instància  me  interrogasses;  per 
190    >  quem  paria  no  tant,  responent,  la  mia  honestat 

>  pendria  injuria,  car  de  moltes  coses  retrau  ho- 
»  nesta  vergonya  per  ha  interrogar,  que  lo  respon- 

>  dre  comporta. 

»  La  causa  per  hon  ma  vida  se  va  a  perdre  es 

195    >  Leander,  al  qual,  dins  los  limits  de  honestat,  yo 

»  per  marit  desige,  e,  si  del  terme  de  aquest  desig 

»  ma  vida  se  dessespera,  no  vull  que  mos  mals,  sinó 

>  a  mort  desesperada,  passen.  » 

Vn  poch  espay,  los  vils  endreçant  a  la  lagri- 
200   mant  donzella,  tarda  Latibula  tornar  semblant  res- 
posta: 

«  Molt  tart,  o  nunqua,  de  indiscrets  principis  fi 

>  prospera  sespera.  Sil  teu  desig  ab  lo  meu  era  con- 

>  forme,  estimada  filla  e  senyora,  hauries   marit 


86  he  apressa  O  tengut  M     200  lagrimejant  O. 


I02        OBRES  DE  J   ROIÇ  DE  CORELLA  ' 

*  aquell  qui,  plaent  a  tu,  a  ton  pare  no  desplauria.   205 

>  E  si  tu  no  vols  aquest  joue  Exosus,  a  qui  merita- 

>  ment  tan  gran  oy  portes,  dels  altres  poras  pendre 

>  algú  a  la  tua  voíentat  hi  a  la  de  ton  pare  con- 
»  forme.  > 

«  —  O,  gran  desauentura  mial  —  respos  la  tris-   210 

>  ta  donzella,  —  que  axi  mon  pare  vol  a  Exosus 
»  per  gendre,  que  de  algun  altre  solament  nou  es- 
»  colta;  e  ab  tot  que  per  si,  encara  quen  lo  mon  fos 

>  sol,  Leander  tant  valgua,  penssa,  estimada  dida, 

[  0 134]    »  en  comparació  de  Exosus,  •  quant  dins  la  mia  pen-   215 
•»  ssa  mes  perfet  se  troba.  Però  a  tu  ni  vull  ni  puch 
»  negar,  penssant  en  Leander,  egualment  tots  me 
»  desalten:  per  que  a  tots  auorreixch,  per  que  no 
»  son  Leander,  hi  a  Exosus  avorreria,  encara  que 

>  tant  no  amas  a  Leander.  >  220 

[IX]   Concerta  la  dida  ab  Leander  vingués  a 
[M  28v]  parlar  ab  Hero.  • 

FATiGUA  seria  de  proHxitat  enujosa  recitant  des- 
criure les  discretes  honestes  rahons  que,  per 
aconortar  la  trista  criada,  Latibula  parlant  rahona-  225 
ua.  Mas  a  la  fi,  amor,  que  sobre  les  altres  passions 
nostre  enteniment  enbenant  ençegua,  vençe  a  la 
prudent  honesta  vella,  prometent  a  la  enamorada 
criada  per  marit  a  Leander,  puix  altre  remey  accep- 
tar no  volia;  penssant  no  cometia  gran  erra,  per  230 
restaurar  de  la  criada  la  miserable  vida:  hi  a  la  ena- 
morada donzella  vencia  lamor  de  Leander,  hi  a  la 
prudent  honesta  vella,  lamor  de  Hero. 


10  la  plorosa  donzella  O.  II  vol  Exosus  O.  15  com 
dins  O.  20  amas  Leander  O.  26  sobre  totas  las  O.  30  co- 
metria O. 


IV.    LA    HISTORIA    DE    LEANUER    Y    HRRO        I03 

O,  gran  fFoIlia,  creure  que  algun  mal  ab  altre  re- 

235  meyar  pugua,  com  sia  determenada  sentencia,  qual- 
seuol  cosa  aumenta  si  ab  son  semblant  se  ajusta. 
O,  benauenturats  aquells  qui,  seruint  a  Deu,  per 
regla  de  virtuosa  vida  los  seus  manaments  con- 
templen, e,  qualseuol  cosa  los  esdeuingua,  per  no 

240  res  la  estimen,  puix  a  Deu  no  sia  ofenssal  Quant 
fora  millor  a  Hero  soferir  qualseuol  tristor  ho  pena, 
ans  que  furtadament  contractar  de  matrimoni  ab 
Leanderl  E  si  ans  per  dolor  fos  morta  contrastant 
a  vici,  fora  la  sua  mort  vida  eterna,  digna  de  premi, 

245  hi  ara  en  los  inferns  no  sentirà  aquella  pena  in- 
hefable,  quels  miserables  desesperats  eternament 
senten. 

No  passa  espay  de  molts  dies  que,  vengut  Lean- 
der  a  la  ciutat  de  Çestos,  ab  la  discreta  vella  con- 

250  çertant  acordaren  com  a  la  enamorada  Hero  pre- 
sentar se  poguera.  E  per  que  delliberaua  Leander 
ans  la  uida  perdre,  que  la  fama  de  la  estimada  don- 
zella ofendre,  *  fon  lo  concert  [dej  la  discreta  vella    [Oi^^v] 
ab  Leander  que,  al  temps  que  la  escura  nit  als  íur- 

255  tats  plaers  loch  abandona,  Leander  nadant  passas 
aquell  espay  de  mar  que  les  dues  ciutats  separaua; 
e  que  sens  tarda,  dauant  tothom,  se  partis  de  la  ciu- 
tat de  Çestos. 


34  m.  creure  M.  42  contrectas  O.  44  m.  digna  M. 
53-4  concert  que  al  temps  fm.  lo  d'eniremilg)  M  ofendre  con- 
certa la  discreta  vella  ab  Leander  que  O.  55  abandona 
passas  nadant  aquell  O. 


I04        OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 


(X)  Partís  Leander  de  la  ciutat  de  Çestos  ab 

concert  e  gran  alegria,  260 


A' 


B  concert  e  gran  alegria  de  ésser  escrita  inpos- 
sible  e  de  tenir  callada  difiçil,  se  parti  Lean- 
der de  la  ciutat  de  Çestos,  mirant  les  aygues,  la 
ciutat  e  la  riba,  e,  sobre  tot,  la  casa  de  Hero,  en  la 
\M 2g\  qual  la  sua  anima  en  alegre  catiueri  catiua  *  roma-  265 
nia;  hi,  ab  atenta  sotliçitut  considerant,  atenia  po- 
gués recordar  bon  esme  per  a  la  nit,  que  nadant 
surgiria  al  port  e  terme  que  tant  desigaua. 

O,  esforç  terrible  de  amor  estreraal  Ni  la  fredor 
de  laygua  fonda,  ni  temor  de  la  mar  espantable,  ni  270 
espant  de  les  bèsties  marines,  ni  recel  dels  filats 
quels  peixcadors  estenien,  pogueren  a  Ixander  re- 
traure que,  espay  de  vn  estiu,  diuersses  vegades 
nadant  passas  lo  freu  de  la  mar  espantable,  sur- 
gint  lo  seu  cors  e  la  anima  en  les  faldes  de  la  sua  275 
Hero.  E  tant  souint  aquest  difiçil  viatge  ab  esforç 
de  amor  acaminaua,  que  li  paria  ja  los  peixos  lo  co- 
nexien  e  la  mar  li  obria  cami  de  calçigada  senda. 
E,  nauegant  lo  nouell  mariner  al  contrari  dels  altres 
nauilis,  la  nau  del  seu  cos  per  les  aygues  discorria:  280 
que  Hero,  que  era  lo  uent  de  les  sues  veles,  en  la 
proha,  anant  a  la  ylla  de  Çestos,  semblant  a  cara- 
mida  tirant  lo  portaua;  hi,  tornant  a  la  ylla  de  Abi- 
dos,  aturant  lo  detenia. 

O,  terrible  força  de  amor,  hi  com  fa  lauger  lo    285 
pes  dels  treballs  que  ab  si  portal  Axi  feya  lauger  lo 
cos  de  Leander,  que  als  peixos  nadant  vencia;  e  les 


59  m.  de  la  ciutat  O.  60  m.  concert  e  O.  61  Ab  alegria 
de  ésser  scrita  O.  65  m.  catiua  O.  70  tant  fonda  O.  72  es- 
tenen O.    77  amor  continuaue  O. 


IV.   LA    HISTORIA    DE   LEANDER    Y   HERO        I05 

plomes  de  la  promta  esperança  sobre  laygua  *  sosté-    [  0  135  ] 
nint  lo  leuauen,  e  tant  lo  prospera  fortuna  fauorint 

290  lo  afalagaua,  que  los  peixos  e  los  ocells  de  la  mar 
volant  e  nadant  lo  acompanyauen;  e  les  esteles  de 
tan  gran  claredat  les  irribes  de  Çestos  illuminauen, 
que  la  escura  nit  al  mig  dia  egualar  se  volia. 

Axi  acostuma  afalagar  la  iniqua  fortuna,  quant 

295  del  tot  vol  destrohir  al  qui  engana,  que  de  la  sua 
aduerssitat  alguna  part  no  mostra,  per  que  aquell  a 
qui  prospera  contra  ella  nos  arme.  O,  gran  infortu- 
ni, quels  molt  prosperats  en  la  mes  alta  fortuna 
acompanya,  que  no  tenint  esperiençia  de  aduerssi- 

300  tat  alguna,  los  pochs  dans  majors  estimen,  hi  los 
grans  sostenir  no  podenl 


[XI]   Clamas  Leander  de  layra  de  la  mar. 


E- 


RA  arribat  aquell  egipçiach  dia  que  la  iniqua 
sort  hauia  ordenat  Leander  perdés  a  Hero, 
305  ensemps  ab  la  vida.  Començaren  los  vents  a  moure 
les  aygues  mes  del  que  acostumat  hauien;  hi  apare- 
llauas  lesforçat  joue,  acompanyat  de  lamor*que  [M2Çv] 
delí  nunquas  partia,  al  desigat  viatge.  E,  venint  a  la 
riba  de  la  mar  furiosa,  ab  yrada  veu  contra  la  sua 
310   fúria  blasfemant,  deya: 

c  O,  gran  desauentura  mia,  que  tantes  vegades 
»  com  senterboleix  laygua  lo  meu  cor  se  faça  escur 
»  e  tèrbol  1  En  la  aduerssa  fortuna  conech  lo  be  que 
>  yo,  ingrat,  possehia  quant,  ab  grans  querelles,  de 
315  >  la  iniqua  sort  me  clamaua,  que,  sinó  per  laygua 
»  nadant,  a  la  mia  Hero  acostar  nom  podia.  Ara, 


97  qui  amor  prospera  O.  300  aduersitat  neguna  O. 
1 1  com  tantes  O.  12  com  laygue  se  enterbola  O.  16  podia 
be  ja  molt  O. 

i4 


I06       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DK  CORELLA 

»  molt  mes  fort  cridant,  contra  la  mar  blasfeme, 

>  perquè  lo  meu  cos  no  puch  acomanar  a  laygua; 
[O  ij^  v]    >  e,*per  fortuna  sobre  totes  prospera,  acceptaria  lo 

»  que  ans  estimaua  aduerssitat  estremal  O,  sobretots  320 

>  los  uiuints  miserable,  e  com  es  poch  espay  lo  que 

>  a  mon  voler  contrasta,  e  tant  major  ma  desauen- 

>  tura  aumental  Yo  no  demane  nau,  galera  ni  altra 

>  fusta,  ni  veles,  rems,  timó  ni  bruxola,  ni  mire  la 

>  tremuntana  per  quel  meu  nauegar  sendreçe,  ni,   325 
»  per  atrobar  lo  port  del  meu  desigat  viatge,  desple- 

»  gue  dels  mariners  la  carta.  La  lum  quen  la  torre 
»  per  a  mi  encesa  mire,  es  la  estela  a  la  qual  lo  meu 

>  timó  esguarda;  e  lo  meu  cos  es  la  fusta  hon  lani- 

»  ma  de  Hero  mia,  de  amor  carregada,  ab  los  rems  330 

>  dels  meus  braços  passa.  O,  mar  de  aygues  amar- 

>  gues,  per  a  mi  mes  que  als  altres  amargual  vn 
»  poch  la  tua  fúria  amança,  fins  quen  la  rriba  de 
»  Çestos  haja  pres  alegra  posta;  e  après,  cobrada  la 

»  mria,  fes  dificil  la  mia  tornada,  per  que  ab  justa  335 
*  escusa  en  les  faldes  de  Hero  la  tua  tranquilitat 

>  espere.  Mira  quant  es  poch  lo  que  demanant  te 
»  soplique:  no  vull  quel  deute  me  absolgués,  mas 

>  que  vn  poch  espay  porrogant  me  comportes;  e 

»  treta  en  terra  la  mia  nau,  en  la  taraçana  del  es-  340 
»  trado  de  Hero,  no  la  varare  en  les  tues  aygues 
»  sinó  ab  gran  temor;  e  lauors  ab  discreta  pruden- 
»  eia  esquiuare  los  perills  de  la  tua  fúria,  e,  per  molt 
»  que  la  valida  fortuna  duré,  no  blasfemaré  contra 

>  les  tues  hones.  »  345 


24  ni  mirar  la  O.     33-35  la  tua  fúria  e  fes  dificil  (m.  lo 
d'entremttg)  O.    40  m.  del  cstrado  O. 


IV.    LA    HISTORIA   DE    LKANDER    Y    HER©        I07 


[XII]  Entra  en  la  mar  Leander. 

ENSEMPS,  aquestes  paraules  parlant,  Leander  la 
sua  persona  despullaua;  hi  vestias  vna  camisa 
de  les  mans  de  Hero  filada,  cenyhint  se  ab  vna  co- 

350  rreja,  la  qual  sostenia  vna  gentil  copagorja;  que  altra 

arma  nadant  portar  no  podia.  E  acostant  se  *  a  la  [M^o] 
furiosa  *  aygua,  cridant  lo  nom  de  Hero,  acomana   [O lyó] 
lo  cos  e  la  uida  a  la  mar  tempestuosa,  la  força  de  la 
qual  no  pogué  vençre;  ans,  forçat,  gira  les  espatles 

355  a  les  espantables  aygues,  tornant  a  la  riba  don  se 
partia.  Hi,  estant  de  peus  en  la  banyada  arena, 
dreçant  los  vils  a  la  lum  que,  encesa  en  la  torre  de 
Hero,  lo  seu  cor  encenia,  torna  altra  vegada  lançar 
lo  cos  en  la  mar  fonda;  dient,  ab  veu  per  amor  es- 

360  forçada: 

f  Lo  foch  que  veig  —  ençes  alt  en  la  torre 

>  Crema  dins  mi  —  la  por  de  la  mar  fonda: 
f  Ho  pendre  port  —  en  la  ylla  de  Çestos, 

y  Ho  beure  prest  —  de  la  mort  lo  trist  calzer; 
365    >  Y  ab  vostres  mans  —  donant  me  sepoltiu-a 

>  Vos,  per  qui  muyr,  —  tanquarmeu  dins  la  tomba, 

>  Lauant  lo  cos,  —  de  lagremes  ab  laygua. 

>  Nous  espanteu  —  besar  ma  boca  freda.  » 
O,  escura  seguedat  daquells  qui  desordenada- 

^70  ment  amen!  E  ab  quin  animo,  ab  quina  sotliçitut  e 
diligència  treballen  ensemps  lanima  e  la  uida  per- 
drel  O,  animosa  por  de  aquells  qui,  recelant,  temen 
los  perills  de  viçios  morir  e  viure,  e,  ab  inuençible 
e  discret  animo,  per  lo  regne  del  cel  la  vida  aban- 

375   donenl 


46  Entra  Leander  en  la  mar  O.    58  lo  seu  cos  M.    61  m. 
alt  O.    63  en  la  riba  O. 


lOS       OBRES  DK  J.  ROIÇ  DK  CU&ELLA 

Comença  la  mar  vn  poch  detenir  la  sua  fúria, 
per  donar  loch  al  animo  de  Leander,  e  ja  sens  te- 
mor lesforçat  joue  per  laygua  los  braços  mouia. 
Gloriós  dins  si,  ab  esforç  denamorada  esperança 
hauia  vençut  laduerssa  fortuna,  hi  ab  recort  dels  380 
passats  delits,  los  esdeuenidors  contemplant  en  breu 
[Ojjóv]  esperaua;  *  y  en  la  sua  penssa  paraules  triades  tre- 
ballaua  conpondre,  per  rahonar  ha  Hero  los  grans 
perills,  los  quals,  ab  esforç  de  amor,  per  anar  a  ella 
vencent  sobrats  hauia.  385 


[M  JO  v]  [Xni]  La  mort  de  Leander.  * 

ENUjADA  laduerssa  iniqua  fortuna  del  esforçat 
animo  de  Leander,  restituhi  a  la  mar  furiosa 
ab  multiplicades  ones  la  primera  fúria.  Lesforç  del 
enamorat  mariner,  anant  al  desigat  port,  nos  cans-  390 
saua;  hi,  ab  ales  de  amor  estrema,  alça  lo  cos  sobre 
les  aygues,  endreçant  la  uista  a  la  lum  que  en  la  alta 
torre  relluhia,  la  qual  li  sembla  menor  del  que  acos- 
tumaua.  Hi,  reclamant  lo  nom  de  Hero,  ja  prop  de 
la  terra,  se  aparellaua  pendre  posta  en  la  desigada  395 
rriba,  quant  les  aygues  en  gran  tempestat  aumenta- 
uen,  fent  semblant,  ab  delliberada  fúria,  en  la  des- 
trucció del  esforçat  joue  ab  yra  terribla  totes  ate- 
nien. 

No  podia  a  tan  gran  fúria  ja  resistir  lo  misera-  400 
ble  Leander,  y  les  hones  altes,  venint  li  al  encontre, 
de  la  rriba  de  Gestos  lapartauen,  yl  defenien  que  ab 
la  uista  a  la  lum  de  la  torre  no  attenyia;  e  ja  sens 
orde  los  braços  per  laygua  començaua  moure,  hi 
era  cas  de  ntiseria  inefable  lo  treball  que,  per  squi-  405 


91  hi  ales  M.    95  pendre  posada  O. 


IV.    LA   HISTORIA    DE   LEANDER   Y   MERO       lOÇ 

uar  la  mort,  sostenia.  E,  si  vn  poch  espay  lo  cap  de 
les  ones  alçaua,  reclamant  lo  nom  de  Hero  escupia 
laygua  salada,  la  qual,  ab  terrible  porfídia,  volia  en- 
trar en  lo  cos  de  Leander;  però  lamor  de  Hero  axi 

410  tot  lo  occupaua,  que  a  les  amargues  aygues  la  en- 
trada defenia.  La  fortuna  valida  aumentaua;  les  for- 
ces del  combatut  joue  defallien;  la  fredor  de  laygua 
la  sua  persona  comprenia;  y,  per  reclamar  lo  nom 
de  aquella  per  qui  la  sua  uida  se  anaua  perdre, 

415   quant  mes  prop  de  la  mort  e  de  la  riba  se  acostaua, 
dona  loch  les  aygues  entrassen  en  los  retrets  don 
Hero  se  partia;  hi,  ab  la  agonia  de  la  mort  que  jal 
*  asaltaua,  dreça  los  vils  a  la  torre  de  Hero,  per  qui   [  O  137] 
moria,  hi,  abandonat  a  la  fúria  de  la  mar  tempes- 

420  tuosa,  ensemps  ab  la  anima  tals  paraules  se  par- 
tiren: 

€  Cuyta,  cos  mort,  —  que  lamor  quet  fa  perdre 

>  Te  guiarà  —  fins  al  peu  de  la  torre: 

»  Seguint  del  foch  —  la  miserable  [ejnsenya 

425       »  Ffes  te  present  —  a  la  plorosa  Hero,  >  *  [Mji] 

La  darrera  sillaba  del  nom  de  Hero  en  aquest 
mon  fon  terme  del  seu  parlar,  amar  e  viure. 

O,  cosa  de  gran  marauella  inefable!  que,  sem- 
blant a  vira  de  fort  ballesta  empesa,  vench  lo  seu 

43°  cos  pesat  [posat?]  de  la  salada  aygua  en  la  rriba  de 
Çestos,  al  peu  de  la  torre  empès  de  lamor  que  viu 
lo  guiaua;  la  qual,  per  ésser  estrema,  encara  mort 
lo  feya  córrer,  seguint  la  força  que  viuint  lo  empe- 
nyia, semblant  a  laugera  galera  que,  leuats  los  rems, 

435   encara  ab  la  fusa  pren  segura  posta;  hi  en  la  boca 


407-9  lo  nom  de  Ero  axi  tot  lo  (m.  lo  cfen/remUg)  O. 
12  jouedefanian  O.  16  acostaua  don  loch  M.  20  anima  de 
la  sua  boca  talls  paraules  O.  28  m.  gran  O.  29  m.  empe- 
sa O.    34  a  la  galera  O.    35  ab  la  fua  O. 


OBRES    DK  J.    ROIÇ    DK    CORBLLA 


morta  aquell  gest  guardaua,  ab  lo  qual  lo  nom  de 
Hero  se  pronuncia. 

[XIV]  Puja  Hero  en  la  totre  per  veure  si  la  mar 
assossegaua. 


A 


L  temps  quen  les  amargues  aygues  lenamorat  440 
miserable  per  amor  de  Hero  la  uida  perdia, 
la  enamorada  donzella  aparellaua  lestrado  e  les  te- 
les netes  per  exugar  a  Leander,  que  de  la  salada 
aygua  fret  e  banyat  venia.  E,  pujant  en  lalta  torre, 
vn  poch  la  lum  descobria  per  endreçar  de  la  sua  445 
via  lo  desigat  viatge;  e  ab  diuerssos  contrasts  en 
sotlicita  penssa  combatuda,  mirant  les  aygues,  de- 
sigaua  nadant  passar  a  la  ylla  de  Abidos,  ho  en  lo 
'    cami  encontrar  a  Leander;  e  si  la  mar  vn  poch  es- 
pay  les  ones  detenia,  estimaua  la  entrestida  Hero  450 
que  Leander  ab  pocha  amor  lo  cami  no  gosaua 

[O  jj^v]  empendre;  *  e  si  les  ones  la  rriba  molt  fort  batien, 
axi  com  si  la  sua  veu  pogués  a  les  orelles  de  Lean- 
der atènyer,  plorant  deya: 

«  Sils  altres  homens  los  folls  perills  recelen  per  455 
»  guardar  sola  vna  vida,  quant  mes  tu,  Leander, 
»  los  deus  mes  recelar,  quensemps  ab  la  tua  tens  la 
»  mia  acomanada,  hi  est  cert  la  tua  sens  la  mia  no 
»  pots  perdre.  No  emprengués,  donchs,  anima  e  vida 
»  mia,  tan  perillosa  empresa,  ni  ab  tal  tempestat  460 
»  lo  teu  cos,  meu,  a  la  furiosa  mar  acomanes;  recort 
»  te  lo  nadar  es  perill  quels  nauegants  mes  recelen, 
»  e  sinó  après  de  naufraig  noi  esperi  menten,  a  la 
»  hora  que  en  altra  manera  la  uida  restaurar  no  po- 

[Mji  v]    »  den,  e  molt  tart,  vius,  nadant  a  la  *  rriba  atenyen.   465 
»  Espera  lo  temps  que  ab  diuerssitat  lo  torn  de  la 


36  gest  mostraue  O     46  la  sua  vida  M. 


IV.    LA    HISTORIA   DE   LBANDER    Y   HERO       III 

»  sua  roda,  girant,  volta;  e  penssa  quant  seria  foll 
»  aquell  qui  en  joliol,  per  fogir  a  la  calor,  estigues 
»  als  raigs  de  Apollo,  y  en  giner,  per  escalfar,  çer- 
470  »  quas  la  freda  ombra.  Aquesta  mar  que  ara  tan  fort 
»  crida,  pochs  dies  ha,  semblant  a  oli  estaua  segura; 
»  e  no  passarà  molt  tomarà  en  la  seguretat  prime- 

>  ra.  O,  gran  sauiesal  o,  animós  recel,  al  temps  de 
»  la  aduerssa  fortuna  estaluiar  la  uida  per  a  la  pros- 

475  >  peritat  esdeuenidoral  Axi  canten  les  serenes  en  lo 
»  temps  de  la  mar  tempestuosa,  esperant  la  tranqui- 

>  litat  quieta.  O,  quant  fora  millor,  Leander,  quant 
»  aprenguist  de  nadar  ab  lartefici  de  Dedalus,  por- 
»  tasses  per  layre  lo  desigat  viatge,  e  lauors  sols  lo 

480  »  uent,  e  no  la  mar,  a  nostres  desigs  contrastaria!  O, 
»  gran  fortuna  mia,  que  de  quatre  elements  los  tres, 
»  ab  totes  ses  forces,  en  la  destrucció  nostra  ab 
»  gran  sotliçitut  atenen:  la  terra  escassa  les  nostres 
»  ciutats  no  termena;  laygua  abundant  lo  nostre  freu 

485    >  occupa;  layre  esforçat  al  teu  nadar  ensemps  ab  la 

>  moguda  mar  contrasta;  sol  lo  foch  dins  nosaltres 

>  y  en  alta  torre  nostres  voluntats  ajusta.  Però  yom 

>  recort  quel  fill  de  Dedalus,  indiscretament  vo- 
»  lant,  deixa  en  la  mar  les  plomes  e  la  uida,  ab  tot 

490   »  que  tantes  *  coses,  com  a  tu  e  a  mi,  no  li  contras-   [  O  ijS] 
» tassen.  Donchs  sola  discreció,  que  molt  tart  en 
»  los  qui  amen  se  troba,  te  poder  dels  perills  fer  te 

>  delliure,  trobes  ara  en  tu,  animós  Leander,  y  con- 
»  sent  ab  la  tua  amor  estrema  vn  poch  se  acompa- 

495  »  nye,  per  que  nostres  delits  e  vida  en  breu  nos 
»  perden. » 


69  al  ratx  del  sol  O.     77  millor  animes  Leander  O. 
81  cotra  alaments  O. 


OBRES   DK   J.   ROIÇ   DK   CX)RKLLA 


(XV]  Rahona  Hero  a  la  dida  la  sua  gran  tristi(ia. 


A' 


B  tals  contrasts,  e  los  vils  corrent  aygua,  deua- 
Ua  de  la  alta  torre  la  entrestida  Hero;  e  ans 
que  lantigua  dida  la  interroguas  per  que  ploraua,  a   500 
tals  paraules,  de  continues  lagremes  acompanyades, 
feu  principi: 

«  Hoyt  he  dir,  prudent  dida  mia,  que  moltes  ve- 
»  gades  la  misera  penssa  pronusticant  adeuina  los 

>  dans  que  la  aduerssa  fortuna  procura,  ab  tristor   505 
f  Ms2  ]   >  quel  nostre  cor  miserable  turmenta,  ignorant  de 

»  tal  dolor* la  causa.  E  perço  tinch  recel  algun  gran 
»  infortuni  la  mia  vida  asalte:  car  del  retret  de  la 
»  mia  anima  sospirs,  sens  delliber  meu,  espiren,  e 
»  los  meus  vils,  no  se  perquè,  fonts  de  amargues  la-  510 
*  gremes  brollen,  e  ab  dolor  que  lo  meu  cor  traues- 
»  sant  esquinça,  mirant  contemple  la  roba  del  qui 
»  ab  tan  gran  desig  espere,  [e]  la  mia  lengua,  per  es- 
I  trema  tristiçia,  no  pot  clarament  pronunciar  lo 
»  nom  de  Leander.  »  515 

No  pogué  mes  auant  parlar  la  trista  donzella, 
quant  respos  la  prudent  esforçada  dida: 

<  Per  fallença  de  seny,  entrels  mes  sabents,  se 
»  declara  afermar  les  coses  esdeuenidores,  que  sol 

>  al  gran  Jupiter  son  descubertes;  hi  flaquea  de  ani-   520 
»  mo  se  stima,  ans  que  la  causa  de  la  dolor  sia  ma- 

»  nifesta,  auançant  sos  mals,  començar  primer  a 
■»  doldres;  ab  tot  que  alguns  filòsofs  han  volgut  de- 
»  clarar:  quant  tristor  nos  asalta  per  cosa  no  sabuda, 

>  sesdeue  que,  per  ésser  luny  la  causa  de  nostra   525 

>  dolor,  no  presenta  en  nosaltres  conexença  del 


504  la  tnisarable  pensa  O.     23  alguns  per  si  han  vol- 
gut O. 


IV.   LA    HISTORIA    DK   LEANDER    Y   HERO        II 3 

»  quens  dolem,   mas  vna  lenta  tristiçia,  senblant 
»  aquell  qui  dels  enemichs  se  recela,  que  fuig  qual- 

>  seuol  que  al  encontre  li  vingua,  encara  que  no 
530    >  conegua  qui  es  aquell  de  qui  saparta.  Però  aço  es 

>  mes  sompni  de  vanes  fantasies,  que  no  veritat 
»  declarada,  per  que  es  certa  cosa  algú  no  sentres- 

>  teix,  si  primer  no  te  en  hoy  la  causa  per  que  sent 
»  tristiçia;  ni  algú  no  pot  tenir  hoy,  si  primer  no  co- 

535    *  neix.  E  axi  sesdeue  ara  en  tu,  estimada  senyora  e 

»  filla,  que  la  remor  de  les  braues  ones  *  que  tota  la  [Oij^  v] 

>  nit  la  nostra  rriba  ab  gran  fúria  baten,  a  les  quals 

>  tens  gran  oy,  han  entristida  la  tua  enamorada 
»  penssa,  sotliçita  de  la  venguda  de  Leander,  a  qui 

540  >  meritament  tant  ames.  Deuries  penssar  es  axi  pru- 
»  dent,  que  no  empendra  tant  perillós  viatge,  ho,  sil 
y  empren,  ab  esforç  de  enamorat  animo  ja  acostu- 
»  mat  de  les  ones,  passant  la  mar  sobre  la  qual  tan- 
»  tes  vegades  ha  nauegat  segur  viatge,  pendra  port 

545  »  en  lo  teu  desigat  estrado,  e  ab  aquestes  teles  les 
»  lues  mans  lexugaran;  e  per  lo  treball  que  per  tu, 

>  en  aquest  mes  que  en  los  altres  viatges,  ha  sofert, 

>  ab  poch  afany  lo  pregarem  quentre  nosaltres,  mes 

»  del  acostu•mat,  descansse.  »  [Mj2  v] 

550         [XVI]  Aparegué  lanima  de  Leander  a  Hero. 

O  prudent  esforçada  didal  —  respos  la  trista 
>  donzella,  —  tan  gran  assento  de  tristor  ha 

>  pres  dins  mi  lo  recel  de  la  uida  de  Leander,  que 
t  les  discretes  paraules  dels  teus  conforts  en  la  mia 

555   *  penssa  no  troben  repòs  de  posada  certa.  Com  la 

>  mar  assossegua,  lo  meu  cor  se  mor  recelant  que 

>  Leander  en  la  falda  de  algunaltra  reposa;  e  no  se 
»  qual  de  dos  mals  per  major  auorreria:  ho  que 

>  mort  per  mi  en  les  aygues,  fret  banyat  estigues  en 

í5 


114       OBRES  DK  ;.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

» la  mia  falda,  e,  yo  ab  ell  morta,  en  sos  braços  560 
»  dins  vn  sepulcre  nos  tanquasses;  ho  que,  viuint  de 
9  mi  apartat,  de  altra  estigues  en  lestrado.  Quant  la 
»  mar,  mouent  les  braues  ones,  la  sua  gran  fúria 
»  descobre,  la  mia  entristida  penssa  figura  quel  meu 

>  Leander,  per  mi,  en  les  amargues  aygues  ja  no   565 
*  per  mi,  mas  per  la  uida,  treballa.  E  axi,  no  son 

>  majors  les  ones  que  al  meu  Leander,  si  per  mi  na- 

>  uegua,  conbaten,  de  les  que  la  mia  trista  dolorada 

>  anima  ara  turmenten,  la  qual,  en  tèrbola  aygua 

»  de  dolor  estrema,  per  ell  nauegant  egualment  pe-  570 

>  rilla.  » 

Vn  gran  crit  fon  la  fi  de  aquestes  paraules, 
semblant  a  la  miserable  Hero  al  encontre  dels  seus 
vils  vna  ombra  de  la  figura  de  Leander  passaua;  a 
la  qual,  ab  veu  per  dolor  e  temor  alterada,  e  per  575 
lagremes  e  sanglots  mal  pronunciada,  cridant,  ab  les 
mans  abraçar  volia: 

c  No  passes  auant,  laugera  ombra,  que  yo  nom 
»  espante.  Si  est  Leander,  atura  ab  mi  fins  que  de 
■»  Leander  lo  cos  arribe,  hi,  esperant,  pren  lo  meu  580 
»  per  certa  posada;  descança  •  vn  poch  en  la  casa 
»  hon,  per  amor,  ab  gran  delit  reposar  acostumes. 
0  ijç]   »  E  no  pensses,  anima  mia  de  Leander,  larch  es- 
»  pay  yot  detingua;  comporta  que  al  teu  cos  meu 
»  yo  done  sepoltura,  hi  après,  ensemps  ab  la  mia,   5^5 
»  deuallaras  als  regnes  de  Pluto,  per  que  vn  carçre, 
»  vna  pena,  vnes  cadenes,  après  la  mort  liguen  aque- 
»  lles  dos  animes,  les  quals  vna  amor  hauia  liguat 
»  en  vida;  e  axi  los  cossos  morts,  abraçats,  estaran 
»  en  vn  sepulcre,  e  nosaltres,  en  dolor  viuint,  juntes  590 
■»  en  vna  pena. » 


65  m.  aygues  M.    84  cos  he  meu  O.    88  havial  igades  O. 


IV.  LA  HISTORIA  DE   LEANDER   Y  HERO       II5 


[XVII]  *  Ariba  lo  cos  de  Leander  mort,  a  la  terra.    [  M 33^ 


H 


ON  es  Homero,  hon  es  Virgili,  qui  en  metres; 
hon  es  Demostenes,  hon  es  Tuli,  qui  en 

595  prosa;  hon  son  los  tragichs  grechs  e  latins  poetes, 
que  tanta  dolor  escriure  puguen?  ^Hon  son  tots  los 
qui  tristiçia,  dolor  e  misèria  sostenen?  Ligen  hi  en- 
tenguen,  y  ensemps  lurs  mals  obliden,  _^e  ploren  ab 
Hero  la  dolorosa  mort  de  Leander. 

600  Puja  sens  tarda  la  miserable  donzella,  ensemps 
ab  la  esforçada  vella,  en  la  alta  torre;  e  mirant  per 
la  lum  escura  de  Diana  si  Leander  poguera  hoyr  ho 
veure,  baixa  los  plorants  vils,  que  fonts  amargues 
destillauen,  a  la  rriba  hon  les  ones  batien;  e  ab  les 

605  mans,  de  la  uista  apartant  les  lagremes,  conegué  lo 
cors  del  seu  Leander  quel  acostumat  gest  no  porta- 
ua,  ans,  la  cara  girada  a  la  ensenya  de  la  torre,  les 
espatles  a  la  arena,  les  ones,  sens  propi  mouiment 
del  cos,  a  la  rriba  lo  portauen. 

610  Segui  al  dolorós  mirar  vn  crit  de  veu  espanta- 
ble:  <  O,  Leanderl  respon  a  la  tua  Hero,  la  qual  en- 
>  cara  uiua  mirant  te  cride.  > 

No  tardarà,  sobre  lo  cos  mort,  la  ja  quasi  morta 
donzella,  *  saltant  de  lalta  torre,  acabar  de  matarse;  [  0 13Ç  v'\ 

615  sinó  que  volia,  encare  viuint,  la  boca  freda  besar 
de  Leander. 

Rompé  los  seus  cabells,  les  vestidures  ensemps 
ab  lo  cuyro  dels  pits  e  de  la  cara,  la  trista  sobre 
totes  les  altres  adolorada,  e  deuallant  de  la  torre 

620  per  aquella  porta  secreta  que  Leander  entrar  solia, 


92  en  terra  O.  93  ab  metres  O.  601  -  2  alta  torre  de 
Diana  (m.  lo  d'entremitg)  O.  03  plorosos  vils  O.  04  les  ay- 
gues  batien  O.    08  en  la  arena  M. 


Il6       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

ixque  al  cos  mort,  banyat  hi  fret,  de  aquell  qui,  ab 
inefable  delit,  viu  esperaua.  Hi  estesa  sobre  lo  cos, 
besant  la  boca  freda,  mesclaua  les  sues  lagremes 
calentes  ab  laygua  de  la  mar  amargua;  e  uolent 
pronunciar,  no  podia  ni  sabia  tristes  paraules  a  tan-  625 
ta  dolor  conformes;  hi  ab  les  mans  tremolant  los 
vils  de  Leander  obria,  los  quals  primer  ab  la  boca 
hi  après  ab  los  vils  besant,  axi  de  abundants  lagre- 
mes omplia,  que  semblaua  Leander,  encara  mort, 
plorant  la  dolor  de  la  sua  Hero  viua,  planyent  de-  630 
ploraua. 

No  feya  menor  plant  la  miserable  dida,  la  qual, 
ensemps  per  la  filla  e  per  Leander  lamentant,  la 
sua  dèbil  persona  ab  cruels  mans  rompia,  e  de  al- 
[Afjj  v]  gun  remey *Hero,  ja  quasi  morta,  parlar  no  gosaua;  635 
per  que  es  aument  de  dolor  (si  en  Hero  aumentar 
podia),  al  que  en  estrem  se  dol,  fer  li  recort  la  sua 
dolor  reraeyar  pugua. 

[XVIII]  Lo  plani  e  mort  dolorosa  de  Hero  sobre  lo 

cos  de  Leander.  640 


E^ 


'  STAUA  la  mar  segura,  que  paria  sol  contra  la 
vida  de  Leander  hauia  pres  tanta  fúria;  lo  cel 
clar,  la  nit  quieta,  los  ayres,  los  elements  e  Diana, 
los  planetes  e  les  esteles  ab  vna  seguretat  atenta,  al 
[  0 140  ]  adolorit  plant  de  Hero  planyent  *  atenien;  los  peixos  645 
e  los  ocells,  per  laygua  nadant,  e  volant  a  la  rriba, 
venien  a  les  obsequies  de  Leander,  e  ab  lurs  veus 
ensemps  ab  Hero  dolent,  la  mort  de  lur  oste  pla- 
nyien. Mas  sobre  totes  plorant  sanch  (que  de  aygua 
les  lagremes  ja  tenia  despeses),  lamentaua,  estesa  650 


22  inefable  desig  O.     32  miserable  vella  O.     37  fer  re- 
cort de  la  sua  O.    43  los  ayres  e  los  vents  Diana  O. 


IV.    LA   HISTORIA    DE   LEANDER    Y    HERO        II7 

sobre  lo  cos,  aquella  que,  sola,  perdia  aquell  qui 
per  ella  en  les  aygues  hauia  perdut  la  vida.  E  ab 
paraules  que  les  pedrenyeres,  los  diamants,  laçer 
bastarien  a  rompé,  en  semblant  estil  planyent  de- 
655   ploraua: 

€  O,  per  mi  sobre  tots  miserable  Leander,  e  per 

>  mi  en  les  aygues  mort,  qui  per  mi  sol  en  la  terra 
»  viuiesl  íQuin  plant  sobrel  teu  cos  puch  yo,  enca- 

>  re  viua,  mirant  a  tu  mort  per  mi,  dignament  pla- 
660   »  nyer?  Yo  viure,  per  que  lo  teu  naufraig,  vn  poch 

»  espay  uiuint,  ab  gran  dolor  lamentant  deplore. 
»  Que  si  yo  tantost  la  vida  abandone,  iqui  bastarà 
» la  tua  mia  iniqua  sort  meritament  plorant  dolre? 
»  Donchs  viure  yo,  per  que  la  tua  mort  per  mi  cau- 
665  »  sada  dolgua;  e  prest  per  tu  morè,  e  per  tu  no  serè 
»  plorada,  ab  tot  que  per  tu  muyra:  hi  es  molta 
»  raho,  puix  tu  primer  per  mi  has  perdut  la  uida. 
»  O,  lo  meu  e  no   de  altri,  Leander!  per  mi 

>  ab  los  peixos  conuerssaues,  als  quals  ja,  nadant, 
670   >  vencies;  per  mi  auorries  la  natural  terra,  y  en  les 

>  salades  aygues  prenies  deport  en  delitós  viatge; 
»  per  mi  del  teu  cos  hauies  fet  galera,  portant  a  la 

>  rriba  de  Gestos  la  mia  sobre  totes  estimada  mer- 
»  caderia,  e  passant  fortuna  valida,  has  lançat  lo 

675    »  carrech  de  la  tua  anima,  la  qual  lo  teu  cos  soste- 

>  nir  no  podia,  per  lo  pes  *  que,  de  la  mia  amor  ca-   [  0 140  v\ 
»  rregada,  portaua;  e  axi  lauger,  sens  carrech,  has 

f  pogut  surgir  *  en  la  rriba  de  Çestos,  hi  estes  íret,    [Ai S4] 

>  banyat  hi  mort,  tens  les  espatles  en  aquell  loch 
680    >  hon  tenies  los  peus  quant,  viu,  me  abraçaues. 

»  O,  entrestits  piadosos  peixos,  que  enseraps  ab 

>  mi  planyeu  la  mort  del  amich  vostre  Leander! 

>  iPer  que  no  li  ajudaueu  fins  al  desigat  port?  Però 


56  tots  los  viuents  miserable  O.    72  feta  galera  O. 


Il8  OBRES    DK  J.    ROIÇ    DE   CORELLA 

>  encara  molt  vos  regracie  manssuetut  tan  benigne, 

>  que  lo  seu  cos  entegra  haueu  aconpanyat  fins  a  la  685 

>  rriba;  don  clarament  se  mostra  viu  lo  acompa- 

>  nyaueu,  si  la  aduerssa  fortuna  a  la  sua  vida  e 

>  a  la  mia  tan  fort  no  contrastaral 

1  O,  miserables  pare  e  mare  de  Leander,  als 
»  quals  mes  temps  que  a  mi  la  mort  del  fill  serà  do-  690 

>  lorosa,  per  que  tant  com  yo  no  sabreu  la  sua  mort 

>  doldrel  E  tu,  pare  meu  Austerus,  no  ab  lo  gendre 
»  que  volies,  veuràs  en  vn  dia  les  noces  e  sepoltura 

>  de  ta  filla.  E  tu,  Leander,  perdona  si  mes  largues 

>  les  tues  obssequies  no  cèlebre,  que  a  la  mia  boca  695 

>  fall  la  veu  hi  als  meus  vils  aygua  hi  sanch,  ab  que 
»  mes  largament  la  tua  mort  deplorant  lamente.  E  si 
»  axi  morint  espire,  no  pore  calfar  ni  vntar  lo  teu  cos 
»  ab  los  enguents  quey  aparelle:  donchs,  serà  millor 

»  que,  morint  per  tu  e  sobre  tu,  ab  la  mia  sanch  la-  7°° 

>  uant  hi  escalfant  lo  teu  cos  ja  fret,  embalssemant 

>  vnte,  e  ab  aquelles  teles  que  per  exugar  a  tu  viu 

>  aparellades  tenia,  la  mia  dida  (la  qual  a  tu  no 
»  menys  que  a  mi  amaua),  abduys  abraçats,  sem- 

>  blants  a  vn  cos  amortallant  nos  embene,  hi  en  vn   705 
»  sepulcre  tan  estret  nos  tanque,  quels  nostres  ossos 

>  mesclats  a  la  fi  en  vna  pols  se  conuerteixquen;  hi 
»  en  letres  gregues  sobre  la  nostra  tomba  senblant 

>  epitafi  escolpit  escriua: 

<  Amor  cruel  —  quils  has  rnits  en  vida,  710 

>  Y,  ab  gran  dolor,  —  lo  viurels  has  fet  perdre: 

>  Après  la  mort  —  los  tanqua  je]n  lo  sepulcre.  > 
Encara,  dient  aquestes  paraules  de  greus  plors 


85  cos  entregue  M.  99  que  ja  aparellats  hauia  O. 
705  amortallat  M  mortallant  O.  09  sculpit  escriurà  (man- 
quen les  deu  linees  següents,  per  pèrdua  d'algunes  fulles  del 
manuscrit)  O. 


IV.   LA   HISTORIA  DE  LEANDER    Y   HERO       II9 

acompanyades,  tira  de  la  bayna  la  copagorja  que  la 
7 15  correja  de  Leander  mort  sostenia,  e,  mes  lo  pom 
sobre  lo  cor  de  Leander  e  sobre  lo  seu  la  punta, 
lançant  lo  cos  ab  esforç  de  amor  cruel  pesada  so- 
brel  de  Leander,  espira  la  miserable  Hero,  entrels 
braços  frets  de  aquell  mort  per  qui  moria. 

7*0  Ffi. 


V 
TRAGÈDIA  DE  CALDESA 


i6 


Text  es  originals: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana. 
Còdex  intitulat  Jardinet  d'Orats. 


*  TRAGÈDIA  DE  CALDESA 


[0  8^] 


RAHONANT  VN  CAS  AFORTUNAT  QUE  AB  VNA 
DAMA  LI  ESDEUENCH 


tan  alt  grau  lestrem  de  ma  dolor  ateny, 
que  de  present  me  dolch,  en  algun  temps 
sia  ver  ma  tristor  finar  pugua;  en  aço  passe 
los  infemats,  quel  ésser  trist  me  deílta,  e  so  content 
ma  dolor  eternament  coldre.  E,  si  a  ma  dolorida 
penssa  alguna  hora  la  mort  se  presenta,  refuse  ac- 

lo  çeptar,  per  lo  delit  que  la  pèrdua  de  ma  vidam  por- 
ta. ^Com,  donchs,  serà,  causa  de  tanta  dolor  escriures 
pugua?  íQuin  paper  soferra  ésser  tint  de  legea  de  tant 
crim?  ^Consentra  layre  que  veu  se  conforme,  per  a 
que  tanta  culpa  clarament  sia  lesta?  Obras  linfern, 

15  esperits  inmundes  sobreixcha;  tornen  los  elements 
en  la  confusió  primera;  mostren  se  clar  dels  damp- 
nats  les  penes,  per  que  lo  mon,  en  terror  conuertit, 
alegria  no  cèlebre.  Estiguen  los  rius  segurs  e  los 
monts  cuytats  correguen;  bollint  la  mar,  los  peixos 

20  a  la  rriba  lançe;  repose  lo  sol  dauall  labitable  terra, 
e  nunqua  ja  mes  en  nostra  uista  los  seus  daurats 
cabells  estengua-,  nos  compten  pus  del  any  los  dot- 
ze mesos,  e  sola  vna  nit  lesdeuenidor  temps  com- 
prengua. 

25  Mas  iper  que  vull  ab  larguea  de  paraules  encarir 
crim  de  tant  sobre  abundant  legea,  la  qual,  plana- 
ment rahonada,  feredat  de  tant  espantable  maraue- 
Ua  ab  si  porta,  que  es  inpossible  los  hoynts,  sens 


1  Tragadia-m.  de  Caldesa  M.  2-3  en  lloch  d'aquest  sub- 
títol, íeta  per  mossèn  CoreWaO.  18  m.  segurs M.  21  terra 
nunqua  M  james  sobre  nostre  orizon  los  seus  O.  22  nos 
conten  M. 


124       OBRKS  DK  J.  ROIÇ  DE  COKKLLA 

gran  alteració,  les  orelles  a  tan  profanes  paraules 
[O 8s  v]   abandonen?  *  30 

En  la  part  del  mon  a  la  qual  encara  de  present 
de  la  gentil  filla  d  Agenor  piopi  nom  li  resta,  en  la 
feroçe  bellicosa  prouincia  d  Espanya,  en  lo  delitós 
amenissim  regne  de  Valencià,  dins  los  murs  de  la 
sua  major  ciutat,  regnant  aquell  que  al  animós  35 
troya  ha  sucçehit  en  egual  animo,  Rey  don  Johan, 
vna  inclita  donzella,  en  bellea  sens  par,  en  auisa- 
ment  passant  totes  les  altres,  ab  gràcia  e  singulari- 
tat tan  estrema  que  seria  foll  qui  en  sa  presencia 
algunaltra  lohas  en  estima  de  tanta  vàlua;  dellibe-  40 
ra,  après  que  en  son  seruir  molt  temps  de  mon 
[MjS]  adolorit  viure  despès  *  tenia,  los  meus  canssats  pen- 
saments, ensemps  ab  ma  persona,  en  lo  desigat  es- 
trado  de  la  sua  falda  descanssasen. 

Largua  istoria  seria  tenyir  lo  paper  de  les  ena-  45 
morades  rahons  quentre  nosaltres,  ab  mostra  des- 
trema  benuolença,  passauen:  ffengia  la  bella  Senyo- 
ra tant  contentament  de  mos   passats   seruirs  e 
presents  paraules,  que  lo  seu  ésser  en  mi  trans- 
postave,  tot  lo  que  a  sa  volentat,  persona  e  viure   50 
sesguardaua,  abandonadament  deixa  en  discreció 
de  ma  coneixença.  Mas,  per  que  de  mi  sols  no  fos 
ver  parahis  en  aquest  mon  hauer  atès,  après  poch 
espay  de  tant  reposat  estament,  tocant  a  la  porta  de 
la  casa,  dix  lauisada  Senyora,  que,  per  aquella  hora,   55 
esperaua  vna  persona,  ab  la  qual,  sens  tarda  des- 
empaxant  de  molta  necessitat  breus  fahenes,  a  mi 
tornaria,  per  que  ab  mes  repòs  tot  aquell  jorn,  algú 
no  tingues  poder  partir  dos  persones,  a  les  quals 


47  passaren  O.    49-50  paraules  que  tot  lo  que  a  sa  (m.  lo 
d'entremitg)  M.    59  no  pogués  poder  partir  M. 


V.   TKAGKDIA  DE  CALDESA  12$ 

60  estrema  benuolença,  en  tan  *  alta  e  delitosa  concor-  [0S6] 
dia  acordaua. 

Ab  esperança  de  tant  discretes  noues,  romangui 
yo  sol  en  la  cambra,  la  porta  de  la  qual  ella  nos 
oblida,  ab  fel  tancadura,  sagellar.  No  se  si  fretura 

65  de  finestra  feya  la  casa  tenebrosa,  que  a  mi  paregue, 
dos  hores  après  mig  jorn,  la  nit  ab  ses  escures  ales 
occupaua  la  terra,  ho  si  Apollo  amagaua  la  sua  lu- 
minosa  cara,  estimant  cosa  no  rahonable,  aquesta 
casa  fos  per  ell  illuminada,  a  la  hora  que  tant  des- 

70  onest  crim  se  cometia. 

Axi  passi  la  major  part  de  aquest  egipçiach  dia, 
sol,  e  acompanyat  de  molts  e  duptosos  penssa- 
ments.  Lo  cos,  carregat  per  fexugua  carregua  de 
mortals  enugs,  lançant  sobrel  lit,  esperaua  la  fi  de 

75  tant  enujosa  tarda;  però  ma  penssa  tribulada,  no 
consentint  la  mia  persona  estar  segura,  fon  me  for- 
çat, passejant,  seguir  la  varietat*de  mos  trists  e  sotli- 
çits  penssaments,  Dreçant  los  vils  a  vna  pocha  fines- 
tra que  en  lo  pati  de  la  casa  responia,  viu  vn  home 

80  que,  ab  continença  desperar  algun  altre,  suaus  pas- 
sos passejaua,  donant  resposta,  als  qui  de  la  bella 
Senyora  demanauen,  quen  fahenes  secretes  e  de 
gran  inportancia  occupada  estaua. 

O,  piadosos  hointsl  Transportant  vostres  miseri- 

85   cordes  pensses  en  mi,  digua  caseu  si  semblant  do- 
lor a  la  mia  james  ha  sofert,  e  ab  adolorit  penssa - 
ment  mirau  la  tristor  que  a  tal  hora  ma  trista  penssa 
combatia, esperant  quina  seria  la  fi  *  que  de  tant  do-    [086v\ 
loros  principi  esdeuendria.  Mas  ^per  que  detinch  lo 

90   temps,  cercant  paraules  a  *  tanta  pena  conformes,   [Mj8v] 
puix  es  impossible  tan  gran  tristor  rahonar  se  pu- 
gna? A  la  fi,  restant  del  dia  tan  poch,  quels  caualls 


70  tant  celerissim  crim  O. 


126       OB&ES  DB  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

de  Febo  delia  les  colones  de  Hercules  en  locçident 
calçiguauen,  los  meus  plorosos  vils  mereixqueren 
veure  la  tant  estimada  donzella,  que,  partint  se  de  95 
vna  cambra,  gest,  paraules,  abraçar,  ab  altres  mos- 
tres de  amor  estrema,  de  honestat  enemigues,  a  vn 
enamorat  presenta  la  figura:  praticha,  manera,  grà- 
cia e  gentil  continença  de  la  qual  descriure  deixe, 
perquè  la  fi  de  la  present,  sol  esguarda  en  fer  pales  100 
quant  la  granea  de  ma  desauentura  les  altres  totes 
auança.  E,  per  cas  de  mes  aduerssa  fortuna  mia,  lo 
darrer  comiat  al  terme  de  ma  hoyda  arriba,  en  estil 
de  semblants  paraules:  f  Adéu  sies,  manyetal  >  tan- 
cant la  darrera  sillaba  vn  desonest  besar,  lo  so  del  105 
qual  les  mies  orelles  ofene,  no  de  menor  ofenssa 
de  la  que  sentran  en  la  trista  vall  los  de  la  part  si- 
nestra,  dient  los  nostre  Redemptor:  «  Anau,  ma- 
»  leyts,  al  foch  eternal!  >  quant,  ab  justa  sentencia, 
en  aquest  mon  formarà  les  sues  darreres  paraules,    no 

Partint  se  de  la  casa  lo  tant  estimat  enamorat, 
feu  li  present  la  Senyora  de  vna  tan  loçana  e  homil 
reuerençia,  que  sol  la  gonella  feu  estalui  lo  seu 
genoll  esquerre  no  toquas  la  dura  terra,  senyalant 
[<?  <y7]  ab  la  sua  bella  *  cara,  tristor  no  pocha  de  la  sua  ab-  115 
ssencia.  Acompanya  les  sues  espatles  ab  piadosa  e 
enamorada  uista,  acostant  se  après  a  vn  pou,  que 
poch  espay  delia  distaua.  Ab  la  freda  aygua  assaia 
apartar  de  la  sua  afable  cara,  la  color  e  calor  que, 
en  la  no  sangonosa,  mas  plaent  e  delitosa  batalla  de  120 
Venus,  pres  hauia;  e,  acostant  se  al  carçre  de  la 
mia  trista  presó  ho  cambra,  obrint  la  porta,  fengi 
alegria  de  la  mia  vista,  tanta  com  hauia  mostrat 
vera  dolor,  al  que  en  estrem  amaua,  de  la  sua 
partida.  125 


99  gràcia  gentil  -del  qual  M. 


V.    TRAGÈDIA    DE   CALDESA  127 

Estaua,  però,  !a  sua  delicada  persona  maculada, 

semblant  a  roses  ab  blanchs  liris  mesclades,  si  ab 

sutzies  mans  se  menegen;  que  la  persona  del  galant 

que  ab  ella  reposat  hauia,  era  en  estrem  no  confor- 

130   me  al  delicament  de  tan  tendra  donzella. 

Demanant  me  si  la  sua  tarda  me  era  estada 
enugosa;  que  les  fahenes  que  desempaxat  hauia, 
sinó  ella  present,  no  era  possible  se  acabassen:  o, 
Deu  inmortal,  qui  lo  mon  en  nombre,  pes  e  mesura 
135  regint,  les  creatures  ab  degut  orde  adminis*traul  no  [Mjç] 
reífuseu  altre  vegada  metre  les  vostres,  de  infinit 
preu  estimades  espatles,  en  lastret  pal,  per  acaba- 
dament  rembra  tant  profana  culpa!  Ab  gran  tre- 
ball, lestrem  de  ma  dolor,  *  los  vils  endreçats  a  la  [OS^v] 
140  terra,  me  leçençia  ab  tremolosa  lengua  formas,  en 
dos  cobles,  rahons  de  semblant  manera: 

€  Mouràs  corrent  —  la  tremuntana  ferma, 
»  E  tots  ensemps  —  los  cels  cauran  en  troços; 
»  Tomarà  fret  —  lo  foch  alt  en  la  spera, 
145       >  Y,  en  lo  mes  fons,  —  del  mon  veuran  lo  centre; 

>  Tinta  de  sanch  —  se  mostrarà  la  luna, 

>  E  tot  escur  —  lo  sol  perdrà  la  forma, 

>  Ans  que  james  —  de  mi  siau  seruida; 

»  E  lo  meu  cos,  —  del  prim  cabell  fins  lungla, 
150       »  Mirant  ho  vos,  —  sia  partit  en  peces, 

>  E,  tomat  pols,  —  no  prengua  sepoltura, 

>  Ni  rebal  mon  —  tant  çelerada  cendra; 

>  Nis  pugua  fer  —  algú  gire  la  lengua 

>  A  dir:  <  Bon  pos  >  —  a  lanima  maleyta, 

155       >  Si  Deu  permet  —  mos  vils  vos  puguen  veure. 
>  E,  si  es  ver  —  vos  digui  may  Senyora, 
»  Nos  trobe  [e]n  lany  —  lo  jorn  de  ma  naxença, 

>  Mas  lo  meu  nom,  —  a  tots  abominable, 


57  lora  de  ma  naxença  O. 


128       OBRES  DB  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

>  No  sia  fajl  mon  —  persona  quel  esmente; 

>  Ans,  del  tot  ras  —  de  les  penses  humanes, 
»  Sia  passat  —  com  vn  vent  lo  meu  ésser; 

[  O  SS]       >  *  Tinguen  per  fals  —  lo  que  fon  de  mon  viure, 
[MjÇ  v\       »  *  E  res  de  mi  —  en  lo  mon  noy  romangue; 

>  E,  si  per  cas,  —  del  meu  cos  gens  ne  resta, 

>  Sia  menjar  —  als  animals  saluatges: 

»  Prengan  caseu  —  la  part  duna  sentilla, 

»  Perquè  [e]n  tants  lochs  —  sia  lo  meu  sepulcre, 

>  Quel  mon  finit,  —  nos  trobe  la  carn  mia, 
»  Nis  pugua  fer  —  que  may  yo  ressuçite.  > 

Conegué  per  lo  adolorit  estil  de  mes  paraules, 
la  ihclita  Senyora,  que  la  granea  de  sa  culpa  clara- 
ment a  mi  era  palesa;  e,  ab  moltes  lagremes,  sospirs 
e  sanglots,  ab  veu  tan  conforme,  gentil  e  delicada, 
que  no  es  possible  en  semblant  manera  recitaria, 
respos  en  rims  estranys  [estramps]  la  seguida  cobla, 
acompanyada  de  gest  no  estrany  al  significat  de  ses 
paraules: 

«  Clarament  veig  —  quen  la  mundana  orla 

>  Deu  no  ha  fet  —  persona  tant  culpable: 
t  Yous  he  comes  —  abominable  culpa, 

»  Tal,  quen  linfern  —  no  trob  pena  conforme. 
{0  88v]       »  •  Es  me  la  mort  —  mes  dolça  que  no  çucre: 
f  Si  fer  se  pot,  —  en  vostres  braços  muyra. 
f  En  vos  esta  —  que  prengau  de  mi  venja: 

>  Sius  par  quey  bast,  —  per  nostres  mans  espire, 

>  Ho,  si  voleu,  —  cuberta  de  sçeliçi 

»  Hire  pel  mon  —  peregrinant  romera. 
»  Deu  no  farà  —  quel  passat  fet  no  sia; 
»  Mas,  si  sperau  —  esmena  de  mon  viure, 


60  manca  tol  el  vers  M.  69  Ne  sia  ver- que  yo  may  O. 
74-5  manera  recitas  la  resposta  en  rims  e  stranya  la  se- 
guida O. 


T.   TRAGÈDIA   DB  CALDESA  129 

190       »  Yo  la  faré  —  seguint  a  Magdalena: 

»  Los  vostres  peus  —  lauant  ab  semblant  aygua.  > 

*  Si  follia  es  començar  lo  que  es  inpossible  fi  [M40] 
attenygua,  folla  cosa  seria  assajar  escriure  los  con- 
trasts que  ma  dolorosa  penssa  combatien,  après  de 

195  hauer  hoyt  resposta  de  tan  homils  paraules:  vol- 
guera,  ab  preu  de  ma  vida,  la  sua  tant  gran  erra  se 
pogués  rembre.  0,  quant  estimarà  beure  de  laygua 
del  riu  Letes,  per  que,  lo  passat  abssent  de  la  me- 
mòria, sol  en  lo  present  atengués  mon  enteniment 

200  terme;  e  fora  mes  alegre,  aquesta  bella  Senyora  en 
parts  de  singular  partida,  la  sua  gentil  persona  ab 
tant  subtil  enteniment,  fos  la  part  mia,  e  la  sua  falla 
e  moble  voluntat,  de  falssa  estima  guiada,  çercas 
vn  cos  leig  e  diforme,  en  part  de  aquell  qui  indig- 

205  nament  la  hauia  tractada! 

Ab  diuerssitat  de  tan  inpossibles  penssaments, 
me  parti  de  la  cambra  ho  sepulcre  ha  hon  tanta 
pena  sofert  hauia.  Acceptant  la  ploma,  que  souint 
greus  mals  descança,  la  present  ab  ma  pròpia  sanch 

210  pinte,  per  que  la  color  de  la  tinta  ab  la  dolor  que 
rahona  se  conforme. 


1 92  -  2 1 1  manquen  aquestes  vuft  línees,  acabant  ab  el  mot 
Ff  inis  després  del  darrer  vers  O. 

17 


VI 
TRIHUNFO  DE  LES  DONES 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayanstana 


[TRIHUNFO  DE   LES  DONES] 

Escriu  vna  dona  que  ha  nom  Veritat  la  present  le- 

ira,  a  les  altres  dones,  mostrant  elles  ser 

mes  perfetes  quels  homens. 

|eritat,  eternament  regnant,  dels  cels  e  del 
mon  reyna,  a  les  virtuoses  dones  inclita 
fama  e  perpetua  felicitat  enuia. 
Del  principi  del  mon  les  orelles  tenim  ofeses 
dels  superbos  homens,  de  vosaltres,  homils,  castes, 
piadoses,  misericordes,  indignament  blasfemants, 

10  e  ab  yrada  lengua  vomitant;  y  en  rims  y  en  proses 
molts  cuerns  tenen  de  leigs  e  viciosos  actes,  los 
quals  mes  pròpiament  delís  escriures  porien;  e  la 
follia  de  sos  volers,  ab  la  contrarietat  de  lur  desi- 
gar,  a  dan  de  vostra  fama  atribuhir  volen,  y  en- 

15   semps  honestat,  ab  acabament  de  apetits  desonests, 

en  vosaltres  cerquen.  E  si  vostra  sobrexçellent  *  be-  [M 40  v] 
Uea,  vallejada  e  deíesa  del  mur  de  honestat,  a  ells 
se  presenta,  de  cruels  vos  infamen;  e  si  benigna- 
ment  uostra  afabilitat  los  remunera,  de  no  castes 

20  vos  inculpen;  e  caseu  delís  en  tan  alt  grau  de  follia 
se  constituheix,  que  penssa  alguna  singularitat  pos- 
sehir,  sol  per  la  qual,  e  no  per  altra,  vostra  hones- 
tat se  deu  perdre.  O,  inefable  demència,  passant 
comú  estil  de  paraules!  Si  de  vosaltres  viciosament 

25  desigen,  prengueu  de  les  no  bones  exçellençia  de 
gran  bellea.  Si  virtuosament  uos  amen,  inclites  se- 
nyores sens  nombre  trobaran,  que,  ab  acabament 
de  virtuts,  los  faran  de  verdadera  amistat  graciós 
present. 

30  Però  ells,  com  inssenssats  alquimistes,  los  vils 
metalls  de  la  legea  de  lurs  desigs,  en  purissim  or 


■  34       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

conuertir  assajen;  don  es  forçat  la  sua  desordenada 
benuolença  en  fum  de  vanitat  prengua  son  darrer 
terme;  e,  de  enteniment  fallits,  ab  fantasia  de  folls 
penssaments,  com  a  poch  discrets  infants,  los  atho-  35 
mes  del  sol  afectadament  estrenyen. 

Mirant  après,  de  tan  inútils  treballs  la  gran 
pèrdua,  de  vostra  noble  condició,  sinó  de  pròpia 
virtut  indefesa,  no  meritament  blasfemen;  tant,  que 
aquell  ingrat,  de  reprensio  digne,  fill  de  Versabe,  40 
gosa  sens  temor  escriure  que:  de  mil,  vn  home  bo 
trobat  hauia,  e,  de  les  dones,  no  alguna. 

O,  justa  sentencia,  condempnant  al  qui  injusta- 
ment la  dona!  O,  certera  fleixa,  meritament  tor- 
nant contra  aquell  qui  follament  la  tira!  O,  vera   45 
mostra  de  [la]  gran  follia  dels  homens!  Al  qui  Deu, 
sobre  tots  los  altres,  hauia  fet  saui,  abominable 
ydolatre,  per  la  legea  de  innumerables  peccats,  en- 
corregut  en  tenebres  de  tant  gran  ignorància  que  li 
fon  inpossible  en  tot  loniuers  trobar  vna  dona  de   50 
virtuts  acompanyada!  O,  gran  prudència  de  nos- 
altres,  abssentant  nos  de  la  presencia  de  aquest 
seguidor  de  la  senssualitat,  que  sol  trobaua  aquelles 
que  al  desorde  de  sos  apetits  satisfer  podienl  Don, 
es   rahonable  creure,  dins  en  lo   mes  fons  dels   55 
inferns  pague  aquella  penitencia   que  en  aquest 
mon  uoluntaria  de  sos  crims  lo  dexara  inmunde;  ni 
raho  acompanya  la  sua  peruerssa  vida  fos  esmena- 
da, puix  larch  temps  après  ques  deixa  de  viure,  lo 
bon  rey  Jozies,  zelant  ia  ley  diuina,  destrohi  aquells   60 
abominables  temples  que  ell,  rey  poderós,  destrohir 
podia,  si  ab  lagremes  de  ver  penediment  hagués  la* 
uat  la  sutzietat  de  la  legea  de  ses  culpes. 
[M4J]         *  E  ab  tot  que  molts  il•lustres  doctors,  de  la  fe- 

minil  condició  blasfemat  hagen,  la  lengua  dels  quals   65 
lo  Sant  Sperit  sempre  endreçant,  no  entenien  de 


VI.   TRraUNFO   DK  LES   DONRS  1 35 

nosaltres  mansuetes  mal  dir,  segons  quels  poch  aui- 
sats  maliciosos  glosar  sesforçen;  ans,  moltes  vega- 
des, en  lo  nom  de  dona,  la  humana  sensualitat  en- 

70  tenen,  ho  a  les  no  bones  lur  parlar  endrecen.  E  si  de 
totes  parlen,  amonesten  als  senssuals  homens,  de 
occasio  de  mal  uiure  se  guarden;  car  per  los 
grandissims  delits  que  en  elles  se  atenyen,  souint 
tots  sos  desigs  los  endrecen,  per  los  quals  acabar, 

75  innumerables  mals  assagen,  elles  restant  sempre 
bones.  E  axi,  los  gloriosos  doctors,  blasfemar  del  be 
acostumen,  si  de  mal  occasio  porta;  e  al  mal,  enca- 
ra que  en  estrem  sia  gran,  benauenturat  nomenen, 
si  per  ell  algun  grandissim  be  nostre  Senyor,  infinit 

80  bo,  nos  presenta.  E  per  ço,  aquest  estil  seguint,  ma- 
laheixcha  aquell  bell  arbre,  portant  lo  fruyt  en  lo 
qual  lo  fill  de  la  terra  comes  lo  primer  crim,  e  la 
culpa,  remuda  per  lo  vniuerssal  Redemptor,  bena- 
uenturada  nomenen. 

85  Cessen,  donchs,  mal  dir  aquells  qui,  sens  fona- 
ment de  raho,  de  nosaltres  piadoses  parlen;  als 
quals  respondre,  seria,  a  tan  vanes  paraules  donant 
autoritat,  en  vila  desonest  parlar  a  ells  ésser  con- 
trasembles.  Mas,  per  informar  als  qui,  ab  afecció  de 

90  honesta  amistat  seruint,  nos  amen,  no  pendrem  a 
gran  fatigua  allargar  en  blanch  paper  nostra  ver- 
dadera  escriptura,  en  estil  de  gentils  paraules  mos- 
trant egual  es  nostra  perfecció  a  la  dels  homens;  e, 
si  es  ver  desegualtat  si  trobe,  essent  nosaltres  mes 

95  perfetes,  nostra  vàlua  sens  algun  dupte  la  delís  en 
perfecció  auança. 

Publicha  e  verdadera  sentencia,  ab  consona 

veu,  entona  lo  nostre  antich  criat  Aristotil,   que, 

cercant  de  dos  coses  qual  era  mes  perfeta,  deuen 

100  ésser  acompar[a]des  en  aquella  perfecció  que  en 


136       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

qualseuol  delies  mes  exçellent  se  troba.  E  per  ço, 
tots  los  animals  de  raho  exhempts,  menors  quel 
home  sestimen,  per  que  lanima,  que  en  ells  es  la 
mes  noble  cosa,  a  la  del  home  acomparada,  de  ne- 
[M41  v]  guna  valor  se  jutga.  E  ab  tot  que  en  altres  ♦  propie-  1C5 
tats  al  home  auançen,  no  per  tant  de  major  perfec- 
ció lesser  delís  pren  nomenada,  ans,  lo  leo  mes  fort, 
lo  çeruo  mes  corrent,  laguila  pus  alt  mirant,  al 
home  acomparats,  en  no  res  quasi  tomen.  Donchs, 
encara  que  en  algunes  condicions,  lo  que  no  ator-  1 10 
gam,  los  homens  a  nosaltres  auançen,  callen  enuer- 
gonyits  los  maliciosos  ignorants,  que  menys  perfe- 
tes nos  aposenten;  que  si  les  animes,  per  qui  per- 
fecció e  viure  los  cossos  atenyen,  en  llur  creació 
eguals  son  creades,  ^don  ve  als  homens  aquesta  115 
gran  follia,  que  majors  de  nosaltres  sestimen?  E,  si 
en  lur  creació  les  vnes  a  les  altres  en  perfecció  so- 
brepujen,  no  totes  les  dels  homens  a  les  nostres 
auançen,  ni  totes  les  de  nosaltres  de  major  perfec- 
ció son  dotades.  120 

Venint  a  les  altres  perfeccions  que  en  elles  [ells] 
mes  habundant,  segons  la  major  part,  se  troben,  glo- 
riense  que  son  mes  animosos,  forts,  ab  elecció  pus 
ferma,  a  comport  de  treball  mes  aptes,  prudents,  de 
major  estatura.  Oblidense  de  nostra  misericòrdia  c  125 
pietat,  castedat,  ma[n]ssuetut,  afabilitat,  promptitut 
a  perdonar,  vergonya  començ  de  virtuós  obrar.  E 
axi,  lo  vniuerssal  Creador,  en  proporció  de  egualtat 
ab  ells  nos  ha  creades,  que  si  alguna  cosa  perfeta  en 
ells  se  troba,  alguna  altra  mes  perfeta  a  nosaltres  130 
atorga.  Si  de  ésser  animosos  atenyen  glòria,  lo  de- 
falt  de  tal  animo,  quanta  humilitat,  fonament  de  vir- 
tuts, en  nosaltres  causa!  Si  de  mes  forts  prenen  es- 
tima, per  minua  de  aquesta  fortalea,  manssuetut, 
misericòrdia  en  nosaltres  tenen  posada.  De  ellecçio   135 


VI.   TRIHUNFO   DK   LES   DONES  1 37 

ferma  se  lohen:  nosaltres  ab  promtitut  de  perdonar 
atenyem  la  darrera  glòria.  Elacio  prenen  de  major 
estatura,  a  sosteniment  de  treballs  mes  apta:  miren 
nostra  delicada  forma,  quanta  major  bellea  nos  pre- 

140  sental  De  mes  prudència  parlen:  e  nois  recorda  que 
nostra  condició  vergonyosa,  a  ben  obrar,  mes  que 
a  ells,  nos  amonesta.  Veurien  en  qualseuol  altres 
condicions  que  singulars  en  ells  se  troben,  altres 
semblants  ho  de  major  perfecció,  de  nosaltres  nos 

145  abssenten. 

E,  per  que  los  maldients  homens,  quant  la  jus- 
tícia tenim  fauorable,  no  vull  per  nostra  part  portar 
freuols  rahons,  que  alguns,  indignes  de  lohar,  nos 
han  escrites,  de  les  quals  dos,  al  present,  la  mia 

150  memòria  ateny.  Dieu  que  Deu  omnipotent,  creant 

lo  *  primer  home  de  la  terra,  a  nosaltres  forma  de  [M42] 
la  sua  carn  e  costella:  ignorants  natural  filosofia,  no 
saben  que  mouiment,  no  de  hon  comença,  mas  de 
on  termena,  ateny  la  sua  noblea;  e  axi,  de  cada  dia, 

155  de  nosaltres  e  dels  homens  se  fan  inperfets  ani- 
mals, que  sol  nomenar  grandissim  fastig  porta.  Dien, 
encara  mes,  aquests  inútils  defenssors  de  nostra 
condició,  lo  ésser  de  nosaltres  hagué  principi  en  lo 
ter[relnal  Parahis,  lo  primer  home  en  lo  camp  da- 

160  maçe;  oblidant  se  quel  loch  a  la  essència  de  algú 
neguna  perfecció  porta,  ans,  tots  jorns,  lo  infinit 
Senyor  sembra  purissimes  animes  en  los  cossos  per 
lo  primer  crim  infectes;  los  quals  la  bellea  de  lani* 
ma  no  ensutzien,  encara  que  a  ben  obrar  dificultat 

165  li  porten. 

Dexem,  donchs,  paraules  de  fonament  de  raho 
desacompanyades,  e,  ab  alta  veu,  cridem  los  ho- 
mens tots,  los  passats,  presents  hi  esdeuenidors,  hi 
estant  del  Aristotil  la  ja  escrita  sentencia,  elegix- 

18 


138       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

quen  de  tots  lo  pus  noble,  per  que,  ab  la  que  mes   170 
val  de  nosaltres,  comparació  sia  feta.  E,  si  per  sa 
profunda  humilitat  no  refusa  venir,  per  part  nostra, 
la  Verge  ensemps  e  Mare,  de  Aquell  qui,  eterna- 
ment hauent  la  eleta,  essent  Deu  infinit,  volgué  és- 
ser creatura  per  nàixer  de  tant  perfeta  dona;  volent   175 
ésser  factura  de  aquella  a  qui  ell  hauia  fet;  e  axi 
afectadament  desiga  son  fill  ésser,  que,  essent  Deu 
tot  poderós,  no  solament  li  plagué  morir,  mas  igno- 
miniosament,  ab  exçes  de  inefable  dolor,  en  loch 
abominable  deixa  la  vida  en  mans  de  aquells  qui    180 
en  ell  e  per  ell  viuien. 

O,  misteri  de  profunde  excel•lència,  passant 
humà  e  angelich  entendrel  O,  perfecció  acostant 
se  al  infinit,  de  tant  excel•lent  creatura,  quel  ésser 
son  fill  compras  tan  car  lo  quil  hauia  creada!  Aju-  185 
dadora  de  nostra  redempció,  companyona  de  Deu 
lo  Pare,  qui  en  son  Fill,  creant  lo  mon,  li  ha  plagut 
ella  ab  son  Fill  lo  recreas:  Ell,  Deu  omnipotent, 
crea  lome;  ella,  Mare  del  tot  poderós,  la  restaurat. 
íQuin  profit  era  hauer  fet  lo  humanal  linatge,  per  190 
sa  culpa  en  general  catiueri  encorregut,  si,  ab  closa 
[M42  v]  e  tancada  nau  del  seu  verge  ven*tre,  ella  [de]  nostra 
redempció  no  hagués  portat  lo  tresor,  pagant  tan 
abundant  lo  rescat,  que  infinits  móns  bastantment 
sen  podien  rembre.  Archa  de  Nohe;  verdadera  res-  195 
tauracio  nostra;  de  tot  peccat  exempta,  estaluiant 
nos  la  vida  del  general  diluui,  en  lo  qual  mort  en- 
corriem  per  lo  peccat  del  primer  pare!  Mereix, 
donchs,  ésser  dita  vida  e  redempció  nostra,  aquella, 
la  perfecció  de  la  qual  sola,  basta  engendras  Aquell  200 
per  qui,  no  solament  remuts  viuim,  mas  fets  quasi 
deus  esperam  eternament  reuiure. 

Aquesta  sobrexçellent  de  Deu  Mare,  en  linstant 
de  la  sua  concepció  acabadament  organizada,  vs 


VI.   TRIHUNFO    DE   LES    DONES  139 

205  de  raho  mes  singularment  atès,  que  alguna  altra 
creatura  en  edat  perfeta.  Y  encara,  en  aquest  mon 
uiuint,  lo  seu  munde  e  delicatissim  cos  a  la  gloriosa 
anima  axi  obehia,  que  la  vista  e  praticha  dels  àn- 
gels no  li  empachaua,  ab  los  quals  benignament 

2 10  conuerssant,  com  ha  dexebles  instruhia;  essent  delís 
sempre  guardada  hi  seruida,  e  adorada  com  a  se- 
nyora Mare  de  Aquell  de  qui  ells  eren  factura.  E, 
passat  lo  çinquanten  any  de  la  sua  perfeta  vida,  en- 
cara la  çelssitut  de  la  sua  bellea  en  tan  alt  grau  res- 

215  plandia,  que  a  Dionis,  mestre  de  la  ciutat  de  Ate- 
nes, en  raho  natural  mes  sabent  dels  altres  homens, 
de  tan  gran  admiració  fon  causa,  que,  sens  temor, 
coníFessa,  com  a  Deu,  latria  adoració  li  presentarà, 
si  la  santa  Fe  noi  amonestas  del  que  deuia  adorar 

220  era  mare.  Don,  clarament  se  mostra,  la  sua  sobre 
totes  bellissima  e  proporcionada  persona,  de  Deu 
infinit  era  ymatge;  essent  la  pus  noble  e  bella  figura 
que,  ab  venustat  de  color,  a  nostres  vils  presentar 
se  podia,  après,  sobrels  serafins  en  tan  alt  loch  col- 

225  locada,  que,  sobre  tot  lo  que  no  es  Deu,  com  a  em- 
peradriu senyora  trihunfa;  e  son  fill  es  sol  qui  en 
perfecció  lauança,  de  tanta  graçia  e,  per  premi,  de 
glòria  tan  excel•lent  dotada,  que,  si  tota  la  de  tots 
los  sants,  en  hu  sol  ajustant  se,  fos  vnida,  encara 

230   menor  sens  comparació  sestimaria. 

Cessen,  donchs,  mal  dir  los  inpiadosos  homens, 
ho  porten  per  sa  part  creatura  que,  no  essent  Deu, 
tanta  perfecció  posseheixcha;  que  gran  marauella 
es  penssar  don  han  pres  elacio  de  tan  gran  super- 

235  bia,  menyspreant  les  manssuetes  dones;  per  la  part 
de  les  quals  volem  encara  mes  nostra  ploma  es- 
tendre. 

*  No  duptosa  mas  determenada  sentencia,  la   [M^j] 


I40       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

senyora  de  totes  les  sciençies,  sacra  Teulogia,  can- 
ta, aquelles  coses  ésser  millors,  que  per  Deu,  infinit   240 
bo,  mes  son  amades.  Lo  ver  de  aquesta  raho  los 
morals  filòsofs  en  estil  de  semblants  paraules  amo- 
nesten: que  la  uoluntat  diuina,  essent  sobiranament 
recta,  de  ver  johi  del  enteniment  no  pot  los  seus 
passos  torçre;  e  axi,  sens  alguna  passió  regida,  mes   245 
ama  ço  quel  enteniment,  digne  de  mes  ésser  amat 
jutja.  Los  sobtils  teolechs,  pus  altament  aquesta 
sentencia  prouant,  determenen  que  la  voluntat  diui- 
na, vniuersal  causa  de  totes  les  creatures,  aquelles 
coses  fa  millors  les  quals  ell  mes  ama.  E,  pròpia-   250 
ment  parlant,  la  sua  amor  es  causa  de  nostra  bon- 
dat, e  no  lo  nostre  be  causa  de  ell  mes  amamos; 
axi  com,  aquells  qui  ab  los  grans  reys  en  alt  grau 
priuen,  les  gràcies  que  de  lurs  senyors  reben  no  son 
causa  de  ells  ésser  amats,  mas,  per  que  primer  son   255 
amats,  aquestes  gràcies  liberalment  los  atorguen. 
Essent,  donchs,  certa  cosa,  la  comunitat  de  les 
dones  per  Deu  omnipotent  mes  que  la  dels  hométas 
amada,  que  sien  millors  no  sofir  disputa.  Mas, 
prouant  que  la  diuina  bondat  a  nosaltres  mes  que   260 
als  homens  ama,  sens  temor  determenam:  aquelles 
coses  per  Deu,  sobiranament  bo,  mes  son  amades, 
les  quals  la  sua  inefable  prouidencia  axi  ordena, 
que  pus  fàcil  atènyer  poden  la  vltima  fi  de  la  eterna 
glòria,  per  a  la  qual  la  sua  benigne  magestat  les  ra-   265 
cionals  creatures,  de  no  res,  ha  creat;  essent  la  ma- 
jor que  ell.  Deu  infinit,  donar  nos  pugua.  E  com  sia 
pales  als  qui  defalt  dentendre  no  tenen,  les  dones, 
segons  lurs  complexions,  pus  fàcilment  poder  aca- 
bar aquells  actes  de  misericòrdia,  ab  los  quals,  se-   270 
gons  lo  vniuersal  Redemptor  determena,  la  vltima 
felicitat  atènyer  se  deixa,  clarament  se  mostra  elles, 
misericordes,  del  omnipotent  Creador  mes  amades, 


VI.   TKIHUNFO   DE  LES   DONES  I4I 

e  axi  mes  perfetes.  Ni  estimam  sia  mester  prouar 

275  major  promptitut  elles  tinguen  per  acabar  aquestes 
obres,  de  les  quals,  en  la  trista  vall,  lome  Deu  Jesús 
corts  generals  celebrant,  johi  irreuocable,  nos  de- 
manarà lo  derrer  comte,  sient  en  lo  tribunal  de 
magestat  infinida.  Per  que,  es  supèrflua  cosa  portar 

280  rahons,  hon  la  esperiençia  clarament  testificha. 

E  no  solament  en  acabament  de  aquestes  *  vir-    [M 4S  v] 
tuts,  per  lur  corporal  composició,  promtitut  mes 
quels  homens  tenen,  ans  encara  la  vanitat  e  follia 
de  aquest  mon,  que  souint  lo  be  vituperant  lo  mal 

285  exalça,  ab  lur  ben  obrar  han  fet  concorde,  atenyent 
en  la  present  vida  inclita  fama,  y,  en  esdeuenidor, 
felicitat  eterna-,  que  als  homens,  per  la  follia  de  ses 
leys,  es  inpossible  que  tart  ho  nunqua  gloriosa  fama 
alcanssen,  sinó  de  actes  que  al  seruir  de  Deu  e  a  tota 

290  virtut  contrasten:  com  de  sangonoses  batalles,  les 
quals,  si  contra  justiçia  vencen,  mes  animosos  ses- 
timen. 

O,  insenssat[s]l  iper  que  vn  poch  espay  del  temps 
de  vostra  vida  no  penssau  en  la  crueldat  e  foUia  de 

295  vostres  pomposos  actes,  e  veureu  que  no  solament 
al  nostre  cap  e  mestre  Jesús  son  no  conformes,  mas 
encara  natural  raho  los  condampna?  Considerau  los 
inichs  castells  ho  sepoltures  d  Espanya:  que  algú  a 
si  mateix  e  als  seus  no  pugua  fer  estalui^  per  restau- 

300  rar  quatre  parts  de  vil  terra  compostes!  ^Don  pre- 
nen fonament  les  cerimònies  superbes  de  vostres 
batalles,  de  vltrança  nomenades,  en  les  quals,  com 
a  inssenssats,  baratau  la  vida  per  mort,  parahis  per 
infern?  Ab  estils  plens  de  popular  pompa,  [e]  al  orde 

305  dels  Sants  Apòstols  comparau  la  desordenada  re- 
gla de  la  Garrotera,  oferintuos,  no  solament  a  raho 
tota  contraris,  mas  de  ésser  tenguts  inpossibles; 
que  portau  dupte  a  les  discretes  dones,  sia  ver,  en 


14a        OBRBS  DE  J.  ROIÇ  DB  CORBLLA 

vostres  cossos,  racionals  animes  tinguen  posada. 

O  follia,  passant  totes  les  altres,  que  no  sola-  310 
ment  vos  fa  obrar  actes  que  de  enteniment  tenen 
tanta  fretura,  mas  encara,  entre  vosaltres,  fallits  de 
seny,  no  voleu  atènyer  gloriosa  famal  E  si  vn  poch 
mal  vostra  persona  assombra,  metges  de  gran  pru- 
dència, ab  innumerables  medecines,  ab  sotliçitut  no  315 
pocha,  çercau;  e,  atesa  la  tant  desigada  sanitat,  per 
cosa  de  neguna  vàlua,  com  animals  de  raho  ex- 
hemps,  oferiu  la  vida,  e,  ab  molts  perills  e  treballs, 
guanyar  lo  trist  carçre  del  infern  afectadament  tre- 
ballau.  E  ja  en  aquest  mon,  vostra  inquieta  vida  es  320 
ymatge  de  la  que,  en  esdeuenidor,  infemada  us  es- 
pera. 

O,  colomes  humils,  manssuetes,  pudiques  e  cas- 
[M  44]   tes  donesl  Com  a  •  destres  guerrers,  les  parets  de 

vostres  murs  forrant  ab  blanor  de  humilitat,  fent  325 
estaluis  vostres  animes  e  persona,  resistiu  a  les 
espantables  bombardes,  aturant  les  pedres  en  la 
mollea  de  vostra  manssuetut,  a  les  quals,  les  grosses 
e  altes  parets  dels  superbos  feroçes  homens,  resistir 
no  porien.  330 

E  ab  tot  que  innumerables  exemples,  vera  mos- 
tra de  nostra  perfecció,  a  la  mia  memòria  se  pre- 
senten, dels  quals  tenyir  lo  paper  deixe,  tement 
prolixitat  que,  souint,  a  gentil  estil  es  enemigua; 
mas,  iqai  pora  tenir  la  ploma  no  pinte  la  casta  ho-  335 
nestat  de  Susanna;  lo  fort  virtuós  animo  de  Judich; 
lo  zel  de  la  fe  de  la  màrtir,  dels  Machabeus  mare; 
e,  sobre  totes  en  la  ley  perfeta,  aquella  Magdalena, 
les  lagrimes  de  la  qual  aromatizants,  tan  abundants 
de  les  fonts  dels  sseus  vils  corrien,  que  pogueren  la-  340 
uar  los  polsosos  peus  de  aquell  Deu  e  hom,  qui, 
per  la  erra  de  nostres  culpes,  descalç  calçigaua  lo 


VI.    TRIHUMFO   DE   LES    DONES  I43 

mon?  Lo  qual,  de  no  res  creat,  hauia  basta  encara 
la  odorifera  licor  de  tant  destillants  lagremes,  lauar 

345  la  sua  contrita  anima,  en  grau  de  bellea  tan  alta, 
quen  la  celestial  posada  li  preçeheix  sola  aquella, 
del  mon,  dels  cels,  dels  àngels  Reyna,  a  la  qual  no  li 
desplau,  per  semblança  de  homilitat,  de  semblant 
nom  se  nomene;  y  encara,  en  aquest  mon  viuint, 

350  mereixque  tenir  aduocat  aquell  Deu  infinit,  a  qui 
afectadament  ella  seruia,  ab  rahons,  inpossibles  a 
resposta,  fent  callar  als  qui  lasajauen  rependre,  com 
ha  enamorat  espòs  de  la  sua  enbellida  anima,  res- 
ponent a  la  germana  Marta,  al  enuejos  fariseu,  al 

355  auar  ladre  dexeble. 

^Qual  lengua  pora  callar  de  Lucia,  Catharina, 
Vrsola,  e  altres  quasi  infinides,  les  virtuts  e  mèrits 
de  les  quals,  de  la  eterna  glòria  per  a  sempre  pre- 
miades, poch  la  popular  fama  freturen? 

360  Deixe  parlar  de  les  infels,  gregues  e  romanes, 
les  quals,  ignorants  la  ley  diuina,  a  la  mundana  la 
fi  de  ses  obres  endreçant,  neguna  verdadera  virtut 
James  obraren. 

Si  algun  enuejos  home,  ab  molèstia  de  tanta 
365   perfecció  nostra,  a  nostres  escrites  rahons  asajaua 
respondre:  que  en  alguna  dona,  moltes  vegades,  pus 
abundants  se  troben  tots  los  mals,  dels  quals* en  [M 44V] 
la  present  als  homens  enculpe,  major  crueldat  de 
animo,  mes  gran  ferocitat,  estrem  de  gran  super- 
370  bia,  bandeig  de  tota  vergonya,  y  en  excés  altres 
mals,  que  a  la  femenil  condició  no  conuenen;  aques- 
tes paraules  atorgant,  no  volem  ignorar  en  estrem 
es  pijor  quel  mal  home,  la  no  virtuosa  dona.  E  aço 
ésser  senyal  de  nostra  major  perfecció  mostra,  com 
375   aquell  naturalment  sia  millor,  que,  mal  obrant,  pot 
ésser  pus  mal;  e  axi  langel,  en  legea  de  abominable 


144  OBRES    DE  J.    ROIÇ   DE   COKELLA 

peccat  ha  pres  major  cayguda,  per  que,  sobre  les 
creatures,  en  mes  alta  perfecció  era  sobiranament 
creat;  car  lo  mal,  per  si  no  tenint  ésser,  tant  es  mes 
gran  com  de  major  be  es  abssencia,  que  si,  per  in-  380 
possible,  Deu  mal  se  trobaua,  la  sua  maliçia  en  infi- 
nit les  altres  sobrepujaria.  Donchs,  si  axi  es  que  la 
maliçia  de  les  no  virtuoses  dones  a  la  dels  homens 
auança,  que  lur  natural  perfecció  sia  mes  perfeta 
clarament  se  mostra.  385 

Es  encara  de  nostra  gran  excel•lència  manifest 
senyal,  quels  pochs  mals  a  nosaltres  mes  enlegeixen, 
e  de  major  infàmia  dignes  nos  mostren;  e  les  erres 
que  als  homens  no  ensutzien,  a  nosaltres  en  fort 
manera  infamen.  Que  la  singularitat  e  bellea  de  390 
nostra  natural  condició,  fa  nostres  taques  mes  ésser 
mirades;  per  que  es  propietat  dels  contraris  que, 
ensemps  posats,  pus  clarament  se  manifesten;  e 
vna  pocha  negror,  enlegint  la  bellea  de  vna  gentil 
e  neta  vestidura,  als  vils  dels  que  la  miren  abomi-  395 
nable  sens  tarda  se  presenta;  la  qual,  sobre  uil  roba 
posada,  sens  ésser  vista  moltes  vegades  passa. 

E,  si  tant  es  la  feminil  condició  perfeta  —  dirà 
algun  maliciós  home,  —  ^per  que  Deu  omnipotent, 
assumint  natura  humana,  no  fon  dona?  O,  inútil  400 
demanda,  mostrant  les  tenebres  de  lur  maliciosa 
ignorància;  que  no  penssen  ell.  Deu  infinit,  per 
nosaltres  incamat,  no  pres  totes  les  perfeccions  que 
poguera  pendre,  mas  aquelles  ab  molts  defalts 
acompanyades,  que  a  nostra  redempció  eren  mes  405 
acceptes.  E  axi,  per  a  sostenir  la  sua  aspra  per  nos- 
tres peccats  penitencia,  e  per  a  conuerssar  ab  multi- 
[M4S]  tut  de  diuerses  inpiadoses  persones,  mes  *  li  con- 
uenia  ésser  home.  Ni  la  femenil  honesta  vergonya 
li  comportaria  alt  en  la  creu,  en  mig  de  ladres,  per  410 


VI.   TRIHÜNFO   DE  LES   DONES  I45 

les  ofensses  dels  quil  ofenien  ésser  clauat,  e  altres 
profundes  misteris,  per  los  quals  acabar,  volgué  ésser 
home;  encara  que  ésser  dona  sens  angèlica  asump- 
ta,  no  per  ço  de  menor  perfecció  pren  estima;  ans 

415  ell,  nostre  Deu  e  senyor,  exemple  de  nostra  vida, 
les  menors  coses,  per  a  ell,  infinit  perfet,  ha  preses; 
la  sua  sobres  gran  humilitat  singularment  mostrant. 
Hi  encara  conuenia,  aquell  qui  eternament  tot  po- 
derós era,  fill  nouament  en  lo  mon  prenent  natura 

420  humana,  no  fos  filla;  mas  era  decent,  couenint,  en 
la  terra  singular  dona  tingues  mare;  e  axi,  essent 
home,  la  sua  purissima  carn  haja  pres  de  verge 
dona. 

Callen  daçi  auant  los  superbos  homens,  e  ans 

425  virtuosament  viure  que  follament  rependre  apren- 
guen;  e  responguen  a  les  rahons  que  en  la  present 
se  contenen,  a  les  quals  yo.  Veritat,  per  qui  tot  par- 
lar a  força  acompanya,  que  si  les  homils  perfetes 
dones  eren  tals  com,  en  mostra  de  gran  maliçia  e 

430  obtenebrat  entendre,  moltes  vegades  ells  pinten, 
equina  escusa  prenen  que  a  nosaltres,  axi  fallides, 
los  bens,  la  persona,  la  vida,  cada  dia  nos  ofiren, 
endreçant  nos  la  fi  de  tots  los  seus  ponposos  actes? 
Eguals  a  Deu  sestimen,   si   nosaltres,   inperfetes, 

435  delís  tan  perfets  los  treballosos  seruirs  acçeptam.  E 
continuat  viçios  viure,  en  tenebres  de  tant  escura 
ignorància  los  asombra,  que  aquells  qui  de  nos- 
altres mes  legament  blasfemen,  [çut]  per  nosaltres 
majors  treballs  sostenen.  Per  als  quals  respondre,  si 

440  de  paraules  tenia  fallença,  mostrant  la  perfecció 
quen  les  dones  mes  habundant  quen  los  homens  se 
troba,  la  mare  de  aquell  Deu  Jesús,  en  qui  totes  les 
perfeccions  infinidament  termenen,  a  ells  maldients 
confonen  [t],  alt  sobre  los  cels  trihunfant,  per  nos- 

ï9 


146  OBRES    DE  J.    ROIÇ    DE   CORELLA 

altres  parla.  A  la  qual  la  present  escriptura,  Trihun-  445 
fo  de  les  dones  nomenada,  en  estil  de  semblants  pa- 
raules humilment  presente: 

Mare  d  Aquell  —  qui  de  la  creu  en  larbre, 
En  mig  del  mon,  —  acompanyat  de  ladres, 
[M 4S  v]       *  Puja,  per  fruyt  —  a  si  mateix  acçepte;  450 

Quenfinits  móns  —  bastaua  tots  a  rembre. 
Tenyint  de  sanch  —  aquell  dur  pal  de  cedre; 
En  estret  lit  — ■  decanta  les  espatles-, 
Deixant  lo  fust  —  cubert  de  bella  porpra, 
Reme  lo  crim  —  del  qui  mori  sens  nàixer;  455 

A  uos  present  —  lo  meu  escrit  Trihunfo. 
Que  sobrels  cels  —  vostre  valer  trihunfa, 
Puix  volgué  Deu,  —  dins  en  los  vostres  tàlems, 
De  verge  carn  —  pendre  la  vestidura 
Dom  verdader,  —  mes  bell  dels  altres  homens,      460 
En  tot  semblant  —  a  uos  que  li  sou  mare. 
Mirau  del  çel  —  les  vostres  homils  dones; 
Que  dona  sou,  —  mare  ensemps  y  verge. 
Parint  aquell  —  qui  lo  mundanal  cercle 
Ffeu  de  no  res;  —  y  a  uos,  quel  engendrasseu.       465 


VII 
DEBAT  EPISTOLAR 

ENTRE 

Mossèn  Corella  y  lo  Príncep  de  Viana 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana 


[LA  DEMANDA  QUEL  SENYOR 
Príncep  Don  Carles  demana] 

[I]  Escriu  lo  prinçep  don  Carles  a  mossèn  Corella. 

os,  el  prinçep  don  Carles,  etc  ,  a  uos,  mos- 
sèn Johan  Roiç  de  Corella,  salut  e  pros- 
pera felicidat  desseamos. 
5         iSleubra  nos  hauer  os  dicho  que,  sin  autoridat 
de  sciencia,  gran  acometimento  haze  el  que  en  su 
mano  toma  la  pendola,  por  escriuir  cosa  que  de  al- 
guna condiçion  podiesse  por  los  honbres  estimada 
ser.  Ca  non  tenemos  oluidado  el  que  Reonarde,  en 
lo   su  *  prefacio  de  la  Eiica,  escriue,  determenante  el   [M  46] 
ignorante:  entrar  en  estàs  cosas  hi  escriuir  el  vicio 
de  su  lengua,  juntamente  son  mvy  loca  cosa  e 
muy  indigna,  E  anssi  como  al  que  no  es  buen  sar- 
•    tre,  el  panyo,  semejante  al  que  no  es  buen  orador 
15   ho  retorico,  que  le  non  pertaneçe  la  semejante  ropa 
farpar  la  diferencia  de  los  indiuiduos,  de  los  quales 
alaban,  o  constrenyir  los  hombres  a  pedir  el  ageno 
pareçer  e  conssejo:  primeramente  las  cosas  dudosas 
e  indeterminadas;  secundariamente  las  neçessarias 
20  e  las  otras  que  tememos.  E  nos,  assi  de  esta  neçes- 
sidat  compellido,  a  vos,  como  el  mas  sufiçiente 
ante  nuestra  presencia,  esta  nuestra  turbaçion  deli- 
beramos  vos  la  àgora  comunicar.  E  vemos  muchas 
vezes  de  pequenya  brasa  sallir  grande  flama,  anssi  _ 
25   de  pequenyas  qüestiones  ser  por  los  filosofos  gran- 
des  volumes  escriptos. 

Fazen  vna  tal  pregunta  las  vejehuelas,  de  natura 

que;  si  hombre  se  fallaua  en  vn  barcho,  en  medio 

de  vn  rrio,  passando  dos  damas,  e  que  la  neçessi  - 

30  dat  le  forçasse  hechar  la  vna  en  el  agua;  de  las  qua- 


150       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

les  damas  fuesse  la  vna  muncho  amada  hi  el  non 
delia  amado,  e  la  otra  que  a  ell  amasse  hi  el  no  a 
ella,  ia  qual  destas  daria  la  uida? 

E  parecionos  dificultosa  la  determinaçion;  ca 
por  la  vna  parte  la  passion,  e  por  la  otra  la  razon,   35 
çegaron  sin  duda  la  vista  de  nuestros  oios  en  tal 
guisa,  que,  la  eleccion  e  juhisio  turbado,  determe- 
namos  sin  duda  la  presente  epistola  vos  escriuir. 


E^ 


[II]  Respon  mossèn  Corella, 

'  SPiLL  en  lo  qual  lo  saber  diuinal  se  representa;  40 
estela  nouament  creada,  per  a  guiar,  no  sola- 
ment tres  reys,  mas  a  tots  los  qui  de  vostra  mages- 
tat  atenyeran  clara  uista,  mostrant  los  cami  lumi- 
nos,  lo  qual  seguint,  arribaran  a  la  posada  hon 
justiçia  reposa;  altre  Salamo,  o  ell  mateix,  si  la  ope-  45 
nio  de  Pictagoras  veritat  reporta;  tremuntana  in- 
moble,  al  entorn  de  la  qual  set  esteles  no  poch 
clares,  tres  teulogals  e  quatre  cardinals,  de  continu 
[M46V]    se  volten;  Rey,  *  per  dret  natural,  de  la  abitable 

terra,  car  lo  mes  sabent  dels  homens  deu  senyore-   50 
jar,  per  quels  altres,  obehint,  sien  participants  de 
sçiençia,  seguint  la  deguda  proporció  de  la  compo- 
sició humana:  que  les  parts,  per  s;  ignorants,  parti- 
cipen saber,  si  a  la  potencia  superior  obeheixen.  E, 
puix  ab  dret  natural  la  rahom  força  obeyr  als  ma-   55 
naments  de  vostra  exçellençia,  en  mostra  de  mon 
poch  auisat  estil  acçepte   la  ploma,  ab  la  qual 
dampne  lo  quem  par  hauer  ben  escrit,  e,  ab  teme- 
rosa  ma,  loe  e  desllohe,  e  contradictoris  en  vn  ma- 
teix temps  atorgue;  car  mes  paraules  me  condamp-   60 
nen,  si  al  gentil  estil  de  vostra  senyoria  esguarde. 
Mas,  axi  com  los  mals  al  vniuers  enbelleixen,  per  la 
companyia  dels  quals  los  bens  pus  clarament  se 


vil.    DEBAT   EPISTOLAR  15I 

mostren,  e  los  contraris  ensemps  millor  sa  força 

65  manifesten;  per  dar  mostra  al  sobregentil  escriure 
de  vostra  senyoria,  oposantli  color  contraria,  res- 
ponch.  No  oblidant  que  protest  que,  si  res  escrich 
ara  ni  en  esdeuenidor  que  a  la  diçiplina  de  vostra 
magestat  contraste,  de  tal  raho  vull  ésser  desdit  e 

70  reproche:  car  les  paraules  de  vostra  senyoria  per 
article  tretze  en  mon  enteniment  se  assenten. 

Yom  recort  hauer  hoit  que,  de  dos  mals,  lo  me- 
nor es  de  elegir;  la  qual  cosa,  si  sanament  no  es 
entesa,  falssia  manifesta  ab  si  porta:  que  res  que 

75  maliçia  acompanye,  no  te  raho  de  ésser  elegit,  puix 
sols  en  lo  be  nostra  voluntat  reposa.  Per  ço,  senyor 
del  mon,  vassall  de  raho  de  dos  mals  no  entench 
que  algú  sia  de  elegir;  mas,  per  seguir  son  costum, 
la  voluntat  humana,  que  sempre  en  lo  be  pren  ter- 

80  me,  si  de  elegir  dos  mals  es  constreta,  lo  menor 
accepta,  per  que  del  be,  qui  es  son  terme,  menys 
se  lunya.  E  per  ço,  en  aquest  desauenturat  passatge, 
tinch  delliber,  si  vostra  magestat  lo  contrari  nom 
amonesta,  lançar  en  lo  riu  la  que  no  ame.  No  que 

85  la  mia  voluntat  en  tal  acte  termene,  mas  en  lo 
estalui  de  la  vida  de  aquella  a  qui,  en  egual  de 
Deu,  ame. 

La  openio  ho  raho  que  en  tal  acte  mon  voler 
endreça,  es  que  souint  los  homens  treballen  en  la 

90  conseruacio  de  aquells  [a]  qui  han  fet  benefici,  per 
[que]  son  quasi  factura  e  ymatge  de  nostres  obres. 
E  la  virtut  que  ordena  recordarse  mes  de  aquells  a 
qui  *  hom  dona,  que  no  per  lo  contrari,  car  de  les    [M 47] 
coses  que  mes  nos  deliten  es  raho  major  recort  nos 

95  atenygua;  e  com  amor  sia  do  sol  en  lo  qual  los  al- 
tres tots  se  donen,  tinch  preposit  no  matar  ho  des- 
trohir  la  fi  e  repòs  hon  mos  desigs  se  aposenten.  Car 
seriara  forçat,  lançant  la  que  en  i[n]finit  ame,  ab  tart 


152       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

ho  no  agrahit  penediment  lançar  après  a  mi,  per  que 
ma  vida  ensemps  ab  mos  desigs  prengués  terme. 
Beda  sou  vos,  —  senyor,  quant  vos  contemple, 
Ho  sant  Françesch  —  pricant  als  animals, 
Que  nous  entench,  —  ni  escrich  sinó  mals: 
Per  ço  conech  —  que  sou  de  virtuts  temple. 


P 


[lli]  Respon  lo  ^senyor  Príncep.  105 

>AN  por  pan,  suelen  referir  algunos.  Vi  hi  relehi 
vuestra  graciosissima  epistola.  Mossèn  Joan 
Roiç  de  Corella,  la  qual,  de  dulce  estilo,  palabras 
plazibles,  hi  de  alto  compàs  e  sentencia,  a  mi  ver, 
puede  ser  en  abundància  estimada;  cuyos  lohores,  iio 
con  desgrado  refusando,  nin  la  glòria  acçeptando, 
el  ingenio  mio  no  bastaria  a  los  responder  nin  ar- 
guhir.  Mas  si  Hector  por  doctrina  de  Otea,  e  Pla- 
ton  por  dessendencia  de  Neutumno  Escalyccieron, 
ni  al  vno  el  dono,  nin  al  otro  natura,  non  de  tanto  115 
dotaron,  que  de  menor  grado  sestirae  la  limpeza 
de  vuestro  ingenio  e  la  buena  abitud  de  vuestro  sa- 
ber e  costumbres.  E  par  aqui  no  ay  mas,  evnque 
la  obediència  al  senyorio  deuida  sea;  però  no  tanto 
me  satisfaze,  quanto  me  contenta  la  comunicacion  120 
e  pratiqua  de  vuestras  doctas  e  auisadas  sentencias 
(ca  poco  seria  si  razones  las  llamasse);  e  alegranse 
los  que  han  desseo  de  sçiençia,  quando  topan  con 
tal  que  a  su  apetito  satisfaga,  como  dixe  en  vn 
versso  a  Johan  poeta:  125 

\M 4y  v\  *  Anssi  como  al  fierro  —  aguisa  la  muela 

E  faze  por  dias  —  que  presto  byen  taja, 
Assi  vn  sçiente  —  a  otro  conssuela, 
Hi  le  procura  —  sin  duda  uantaja; 
e  si  la  sçiençia  es,  cyerto  es  que  la  inorançia  care-    130 
ce;  para  los  errores  de  la  qual  el  perdon  de  mi,  ni 


VII.    DEBAT    EPISTOLAR  1 53 

el  reproche  de  vos,  no  se  deuen  pedir  ni  menos 
dudar. 

A  lo  que  dezis,  que  de  dos  males  es  de  escogir 

135  el  menor:  e  fundays  vuestro  dezir  e  openion  en 
eleccion,  la  qual  a  mi  ver  no  conssente  pasion  de 
ninguna  condiçion  ho  viçioso  desseo,  porque  a 
aquellos  es  del  todo  voluntària;  la  qual  eleccion,  si 
en  tanto  grado  obra,  dexada  la  parte  libidininosa,  el 

140  hombre  se  acosta  a  los  terminos  de  razon,  por  cuyo 
medio  deue  mas  aderir  a  la  mas  justa  parte,  mas 
que  a  la  desordenada  volundad;  e  anssi,  como  de- 
zis, menos  se  aleixara  del  byen,  que  es  termino  de 
la  tal  eleccion,  con  terminos  de  la  qual  parte  jus- 

145  ta,  deueys,  con  algun  zelo  de  karidad  (que  se  non 
mucho  aparta  de  los  terminos  de  amor),  atorgar  la 
uida  aquella  que,  con  lazos  de  Venus  hi  de  afables 
hi  gratos  abraços,  el  remedio  vos  pide;  mas  que  a 
la  que,  con  desconoçimento  de  vuestros  vanos  tra- 

150  bajos,  vuestro  querer  del  todo  desdenya. 

E  vengamos,  por  la  pròpia  condiçion  de  passio- 
nes  hi  de  viçios,  de  los  quales  los  vnos  el  remedio 
e  los  otros  la  fin  de  sus  apetitós  dessean;  ca  cierto 
es  que  los  tales  viçios  açerca*  lo  fàcil,  e  las  virtudes 

155  açerca  lo  difiçil  sestudian.  E  no  solamente,  como 
dezis,  trabajan  los  hombres  en  la  conseruacion  de 
aquellos  que  byen  azen,  mas  avn  atienden  de  aque- 
llos deuer  alcançar  algun  conoscimento  e  glòria,  los 
quales,  de  aquella  que  uos  non  ama,  podriades  mal 

160  alcançar;  la  memòria  de  cuyo  beneficio  solamente 
es  en  vos,  ca  en  ella  no  se  podria  conoscer;  nin  por 
vuestro  solo  reporte  non  seria  tanto  vuestra  virtut 
estimada,  quanto  si  por  agena  boç  predicada  fues- 
se;  nin  vuestro  amor  seria  dono,  pues  reçebido  non 

165   fuesse;  nin  tan*poco  amor,  si  el  orden  reçiproco  en-    \M 48] 
tre  las  partes  non  fuere  seruado.  Anssi  que,  si  de  la 


154       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

elecçion  quereys  vsar,  vos  ruego  que  mudeys  de 
openion. 


[IV]  Respon  mossèn  Corella  a  la  primera  replica 

del  senyor  Princep.  170 

CRIAT  en  los  braços  de  la  sacra  Teulogia,  me  re- 
corda hauer  lest:  benauenturada  culpa  de 
aquell  inobedient  primer  home,  puix  fon  digna  de 
ésser  remuda  ab  preu  de  infinida  vàlua.  E  axi,  les 
erres  per  les  quals  benauenturades  fins  sen  alcans-  175 
sen,  no  es  marauella  si  lo  nom  de  bones  atenyen. 
Aquesta  sola  esperança  ha  donat  esforç  a  la  te- 
merosa  ploma,  tenyint  lo  paper,  responent  a  la  no 
poch  auisada  letra  de  vostra  senyoria;  la  singulari- 
tat de  la  qual  explicar  deixe,  per  que  uocables  me  180 
fallen  per  a  dir  la  menor  part  de  la  perfecció  que  en 
ella  mon  enteniment  troba;  e  no  vull,  per  fallença  de 
paraules,  sia  vostra  excel•lència  perjudicada.  Mas, 
per  que  ma  letra,  per  ser  breu,  de  menor  reprenssio 
serà  digne;  e  les  paraules,  que  semblar  deuen  a  les  185 
coses  de  que  parlen;  puix  amor  es  lo  tema  sobre  qui 
mes  letres  recolzen,  si  en  tanta  granea  en  mi  no  fos 
aposentada,  la  euident  e  clara  replica  de  vostra  se- 
nyoria, en  ma  penssa  per  veritat  determenada  repo- 
saria; car  en  mi,  les  openions  per  sçiençies  se  carn-  190 
bien,  si  autoritat  de  vostra  excel•lència  les  aduocha. 
Però  amor,  qui  de  les  altres  passions  principat  e 
senyoria  alcança,  me  fa  penssar  respostes  o  freuols 
rahons,  ab  certa  promesa  que,  puix  souint  te  per 
costum  ab  son  semblant  ser  gualardonada,  si  de  la  195 
present  qüestió  fama  de  grosser  porfidiós  me  resta, 
nom  fallirà  titol  de  fel  enamorat;  lo  qual,  de  aques- 
\M 48  v\  ta  *  dama,  la  uida  de  qui  en  infàmia  de  mon  saber 


VII.   DEBAT  EPISTOLAR  155 

defense,  ho  de  altra  mes  piadosa,  me  farà  merexer 

200   algun  delitós  guardo. 

Donchs,  per  que  la  part  mia  no  reste  indefesa, 
don  perillas  la  uida  de  ma  vida,  com  a  procurador, 
encara  que  mal  agrahit,  de  aquesta  amada  e  cruel 
dama,  responch:  que  les  paraules  son  senyals  ab  los 

205  quals  nostres  entençions  se  mostren;  car  en  altra 
manera  elles,  closes  dins  los  corporals  murs,  e  sa- 
gellades  ab  lo  secret  sagell  de  nostra  voluntat,  [e]  a 
algun  altre  sinó  a  Deu  no  son  descubertes.  E  souint 
pobrea  de  perfet  lenguatge  causa  que,  sola  vna  pa- 

210  raula,  moltes  coses  senyala;  com  sesdeue  en  les 
cases  dels  no  opulents  senyors,  hu  sol  seruir  diuers- 
sos  oficis. 

E  axi,  senyor  del  mon,  esclau  de  virtut  he  pres 
yo  aquest  nom,  elegir,  equiuoch  a  qualseuol  acte 

215  que  de  nostra  potencia  proceheixcha;  però  encara, 
segons  vostra  magestat  lo  accepta,  quitia  e  despu- 
llada de  senssibles  pasions,  no  demana,  lorde  de 
verdadera  caritat,  amor  libidinisa  sia  satisfeta  sinó 
ab  seliçi,  dejuni  o  aspra  penitencia;  car  no  per  es- 

220  talui  de  tota  la  mundana  machina  vn  sol  peccat 
deu  ésser  comes.  Mas,  acostant  me  a  la  senda  per 
hon  les  passions  caminen,  puix  amor  en  mi  en  tant 
estrem  ha  pres  posada,  la  façilitut  e  promtitut  de 
alcançar  delits  nom  fan  desuiar  de  la  fi,  a  la  qual, 

225  com  a  darrer  be,  esguarde;  ans,  les  dificultats,  si  en 
contrastar  a  mon  voler  se  forcen,  com  laygua  ence- 
nen majors  les  flames  de  ma  benuolença;  e  axi,  ab 
malalt  e  infecte  gust,  les  coses  als  altres  no  poch 
dolces,  a  mi  en  egual  de  fel  amarguen.  E  com  sia 

230  condició  general  als  elements  elementats,  vegeta- 
bles, senssibles  e  racionals,  que  la  fi  e  delit  ab  pro- 
pis actes  alcanssen,  segueixse  que,  en  amar,  no  en 
ésser  amat,  mon  derrer  be  reposa;  per  lo  qual  alcan- 


IS6  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE   CORELLA 

çar,  es  forçat  vna  dona  muyra,  per  que  mos  desigs 
reuixquen.  E,  sil  do  de  tanta  amor  no  es  acçep-  235 
tat,  no  per  ço  deixa  ésser  do,  com  lo  ésser  tal  no  li 
vingua  per  lo  qui  accepta,  mas  de  la  liberalitat  del 
que  liberament  ho  porta.  Car  de  cada  dia  vem  los 
senyors  tirans  acceptar  coses,  les  quals  nois  son  do- 
' M4Ç]  nades;  e  la  sanch  del  *  Redemptor  nostre,  ésser  do  240 
infinit,  encara  que  infinits  noi  accepten.  Ni  lamor 
seu  ha  mester  ésser  reçiproca  [sia],  segons  vostra  se- 
nyoria considera;  ans  li  basta,  si  les  doctrines  dels 
doctors  nom  enganen,  sia  principi  de  apetit,  fent 
cami  per  atènyer  lo  que  ama.  245 

E,  per  descarregar  prest  aquesta  flacha  barcha, 
tinch  conort  que,  si  erre  en  lo  homey  de  la  que  vos- 
tra senyoria  diu  mereix  la  uida,  seram  pres  en  comte 
de  amor  estrema;  don  pora  pendre  fonament  la  es- 
perança de  la  darrera  glòria.  250 
Dun  bell  joyel,  —  senyor,  tinch  inuentiua: 
Per  al  engast  —  prench  labitable  terra;              * 
Lo  gran  esforç  —  que  por  de  si  desterra, 
Ab  la  virtut  —  ques  part  intellectiua, 
Al  vn  costat,  —  seran  safir  e  perla;                         255 
Per  diama  —  estarà  la  temprança; 
E  bell  robi  —  la  qui  porta  balança, 
Fflorint  en  vos  —  pus  vert  que  canyaferla. 
Ffenix  del  mon,  —  en  mig  daquesta  dança 
Estareu  vos  —  per  resplandent  caruoncle,              260 
Puix  en  virtuts  —  semblau  al  antich  oncle, 
Emperador  —  del  realme  de  França. 


VII.   DEBAT   EPISTOLAR  157 


[V]  Replica  lo  senyor  Príncep  a  la  segona  resposta 
de  mossèn  Corella. 

265  A  vos,  mossèn  Johan  Roiç  de  Corella,  certifico 
/it  hauer  vuestra  incomprendible  e  muy  exube- 
rante  epistola;  de  cuya  bellesa  los  oios  del  eutendi- 
mento,  e  de  la  muncha  doctrina;  los  hohidos,  de  la 
suavidad;  el  gusto  de  las  otras  innumerables  partes 

270  suyas,  a  todos  mis  flacos  sentimientos,  no  solamente 

fartos,  ma  muncho  ma*rauillados,  sin  duda  ser  con-   \M 4<)v\ 
fiesso;  estimando,  por  el  modo  de  vuestra  multipli- 
cada e  abundante  sçiençia,  non  me  hauer  falleçido 
la  noticia  e  pratica  de  aquellas  famosas  escu[e]las 

275  de  Athenas,  d  Acadèmia  e  de  Cartago:  tanto  he 
conosçido  vuestras  sentençiosas  razones  ser  en  ver- 
dadera  sçiençia  fundadas.  Però  noto  ser  esta  con- 
tradiçion  conosçida:  ca  en  vuestra  primera  letra,  en 
elecçion,  e  àgora  en  esta,  en  amor,  vuestras  opinió- 

280  nes  fundays.  E  no  enbargante  que  estàs  dos  vias, 
seguiendo  por  los  terminos  de  qualquyere  dellas,  la 
verdat  me  forçaua  de  vos  conssejar;  e  quasi  este 
orden  seguyendo,  funde  mis  argumentos  en  mi  pre- 
cedente  epístola,  e  por  que  es  cyerto  que  la  elec- 

285  çion  no  consiente  passion  ni  equiuocacion  entre 
los  bienes  e  males,  ho  de  virtudes  o  [e]  viçios,  como 
dixe;  e  uos  no  lo  negays,  en  la  parte  que  dezis  que 
todo  lo  que  maliçia  acompanya  no  tyene  razon  de 
ser  escogido;  la  qual  maliçia  los  malos  escriptores 

290  por  el  uicio  comodaron.  E  çiertamente,  mal,  como 
despues  reprouado  les  fue,  puede  se  afirmadamente 
dezir,  que  toda  cosa  que  sea  de  vicio  acompanyada, 
esta  remota  serà  de  verdadera  elecçion.  E  assi  se 
manifestarà  la  conclusion  de  mi  argumento:  que, 

295  anssi  como  àgora  dezis,  el  amor  es  el  que  lleua  el 


158       OBRES  DB  J.  KOIÇ  DE  CORELLA 

primago  de  todas  las  cocupissibles  passiones,  en  las 
quales  passiones  mas  los  uicios  que  las  virtudes  fa- 
zen  morada.  E  como  a  uos  es  notorio  cosas  diuers- 
sas  son  la  ellecçion  e  codiçia,  e  esso  mismo  la  vo- 
lundat  e  openion,  otro  que  tal;  a  la  qual  elecçion,   300 
si  seguis  aquella,  por  su  conoscimento  vos  deuiara 
del  error  de  vuestro  conçepto  e  ymaginacion.  Tor- 
nando  al  otra  parte,  ya  el  semejante  amor  no  es 
amor,  como  fue  por  mi  en  la  preçedente  determe- 
nada;  e  deixando  ha  hun  aquella  razon,  en  esta  par-  305 
te  non  se  comprenden  las  legitimas  causas  de  don- 
de  el  menor  verdaderamente  proçede;  la  vna  de 
las  quales,  e[s]  la  conformidat  dentramos,  e  assi  ser 
vna  similidut  para  que  sin  contradicçion  en  vna 
volundat  concorden.  E  assi,  ni  el  amor  ni  el  gua-   310 
lardon  de  essa  dama  que  dezis,  delia  para  uos  al- 
canssar  ni  el  vuestro  ser  conseruado  en  ella,  non  me 
bastarian  razones  para  lo  yo  byen  creher. 
[JU^o]         E  al  falsso  testimonio  que  vos  leuan*tays  de  po- 

breza  de  vocablos,  Dios  vos  lo  perdone;  però  no  en  315 
quanto  lo  aplicays  a  falssos  argumentes,  ca  muncho 
es  la  vberdat  dellos  ante  mi  conçepto  manifesta. 
Però  podrà  byen  ser,  que  aquella  passion  voluntària, 
que  sin  alguna  razon  possehis,  algun  tanto  la  clare- 
dat e  juhizio  de  vuestros  oios  syegue,  que  si  bien  320 
aquellos  actos  que  dezis  mirays,  no  fallareys  en 
ellos  reposo  por  les  dar  el  fin  no  alcançado,  ni  su- 
pido;  e  que  nous  cumple  matar  a  la  que  uos  ama, 
si  mas  crueldat  que  remedio  de  vuestros  desseos  re- 
porta. Ni  causaria  que  alguna  vos  jamas  amasse,  si   3*5 
el  gualardon  de  su  amor  anssi,  por  desordenado 
apetito,  mas  que  por  amorosos  respectes,  vos  veyan 
atribuyr. 

Al  que  dezis,  que  seria  dono,  fablays  contra 
cierta  sciençia;  ca  difereçe  del  proferiraento,  assi  33° 


VII.   DEBAT   EPISTOLAR  159 

como  el  agible  del  factible.  Ca  el  proferido  non 
parte  del  que  profyere,  como  el  donatiuo  del  que  lo 
da  al  que  lo  reçibe;  o  seria  el  gato,  que  dizen  los 
mentirosos,  que  se  yelo  en  medio  del  salto. 
335  E,  por  el  enxemplo  que  de  los  tiranos  fazeys, 
non  me  contrasta  a  lo  que  diguo:  no  ser  donation 
lo  que  reçibido  no  es. 

[VI]  Respon  mossèn  Corella  a  la  terça  ïetra  del  se- 
nyor Príncep,  desdieni  se  del  qve  ha  dit  en 
340  les  dos  primeres. 


E- 


'  N  natura  humana  e  angelicha,  los  qui  subtil- 
ment lesser  e  propietat  de  les  coses  contem- 
plen, entre  les  altres  de  vna  tal  diferencia  parlen, 
que  les  substàncies  no  corporals,  ans  de  elegir,  li- 

345  bertat  francha  a  cada  part  tenen.  Però,  après  que 
son  voler  en  algun  terme  han  fet  endreça,  de  elegir 
lo  contrari  libertat  nois  es  atorgada,  car  lentendre 
delís,  clar,  sens  discurs  e  promte,  e  la  fretura  de 
material  composició,  nois  conssent  de  liir  elecció 

350   se  peniden.  Però  la  natura  humana,  fràgil,  misera,  *    \M 50  v 
de  contraris  composta,   sinó  ab  corporals  instur- 
ments  no  podent  entendre,  souint  per  ver  aproua 
lo  que  ans  falssia  li  semblaua,  e,  per  consegüent, 
sos  volers  en  contraris  actes  recambia;  e  per  ço, 

355  temps  de  esmenar  e  penedir,  la  sobirana  Veritat  los 
atorgua,  quant  al  vxer  celestial,  demanantli  quan- 
tes vegades  nos  perdonaria,  respos  que  james  en  la 
present  vida  de  indulgència  nons  fos  escàs.  E  axi, 
aquell  doctor,  lum  de  nostra  fe,  ans  perseguidor, 

360  après  apòstol,  pres  martiri,  estimant  sobiran  be  lo 
que  ans  abominaua.  E  a  la  moral  virtut  quens  amo- 
nesta, segons  diuersitat  de  temps,  vn  mateix  acte  de 
vici  o  virtut  denominació  prengua;  e  les  coses  del 


l60       OBRES  I)K  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

mon,  totes  mudables,  la  nostra  no  constant  e  varia 
natura,  nos  manifesten  que  qualseuol  cosa  que  nom  365 
de  creatura  attenygua.  Deu  no  pot  fer  sia  per  natura 
inpecable;  que  segons  que,  en  veritat,  la  fe  crestia- 
na  nostra  testificha,  puix  de  no  res  principia  nostra 
factura,  en  defalliment  lo  nostre  ésser,  ensemps  ab 
les  obres,  si  la  gràcia  de  Deu  li  fall,  ab  cuytats  pas-  370 
sos  camina;  la  qual  en  nostres  actes,  si  de  premi 
son  dignes,  mes  que  nosaltres  obra. 

Donchs,  Rey  de  Salem,  príncep  de  vniuerssal 
sciençia;  si,  en  elegir  de  la  qüestió  la  pijor  part,  he 
fet  gran  erra,  puix  daçiauant  peccant  contral  Sant  375 
Esperit,  veritat  coneguda,  nom  faça  vostra  magestat 
indigne  de  venja;  que  souint  grans  eretges  infels, 
crestians  se  conuertexen,  e  als  infels  ab  pus  fort 
animo  contrasten.  E  dels  prudents  sespera  saber 
los  mals,  puix  de  la  praticha  se  obliden;  hi  en  lo  380 
çel,  del  peccador  conuertit  gran  festas  celebra. 

E  com  veritat  sia  vna  de  les  causes  que  nostres 
passions  refrena,  les  fundades  e  inuencibles  rahons 
de  vostra  senyoria,  los  escurs  nuuols  de  la  mia,  apas- 
sionada, en  vapors  conuertint,  ab  sol  luminos  de  385 
vera  doctrina  han  il•luminat  lo  meu  entendre,  cal- 
fant  ma  volentat  tant  en  lo  seruir  de  vostra  senyo- 
ria, que  la  uida  no  tinch  en  car,  si  per  vostra  ma- 
gestat la  hauia  a  despendre.  E,  per  quel  peccat  en 
poblich  confés  de  pus  abundant  perdo  es  causa,  no  390 
vull  a  uostra  magestat  sia  cuberta  la  occasio  de  la 
mia  mala  estima. 

Asignas  diferencia  entre  lenteniment  e  la  vo- 
lentat, etc:  ans,  la  volentat  transportantse  en  lo  que 
ama,  poch  difer  de  la  cosa  amada,  e  ab  tot  quel  395 
enteniment,  en  si,  mes  noble  que  la  volentat  se  ator- 
[M $1]  gua.  E  per  ço,  loctinent  de  la  diuina  magestat,  * 
transportant  me  yo  en  la  cruel  dama  a  qui  desorde- 


vil.  DEBAT  EPISTOLAR  l6l 

nadament  amaua,  les  rahons  que  contra  la  veritat 

400  de  vostra  senyoria  tinch  escrites,  no  les  ha  escrites 
la  mia  ma,  sinó  ella,  en  qui  yom  era  camuiat.  Però, 
per  mèrits  de  aquella  qui  per  molta  gentilea  afecta- 
dament me  ama,  ha  Deu  volgut,  qui  lo  cor  dels  jut- 
ges ordena,  ans  que  plegas  al  mig  yo  haia  conegut 

405  la  falta  de  ma  injusta  sentencia;  la  qual  reuoche 
sobre  la  ingrata  desamable  dama.  E  vull  que  les 
aygues  prenguen  posada  en  loch  de  la  sua  peruers- 
sa  anima;  la  qual,  rasa  del  libre  de  uida,  lo  seu  cos 
no  attenygua  eclesiasticha  sepoltura,  per  que  sia 

410  exemple  a  les  que  en  amar  forçades  ab  tarts  passos 
caminen;  e  la  no  misericorde  james  misericòrdia 
alcançe,  mas,  penant  per  lo  mon,  ab  terror  e  es- 
pant a  les  altres  denunçie  la  pena  que  reporta;  puix 
al  qui  en  estrem  la  amaua,  de  egual  amor  hauia 

415  denegat  lo  guardo.  E  per  que  largues  paraules  no 
allarguen  la  sua  culpable  uida,  si  vostra  magestat 
liçençia  me  atorgua,  calaré  los  rems  de  aquesta  so- 
til  barcha:  cambiant  amor  per  rahonable  yra,  lan- 
çare  la  cruel  dama  en  les  fondes  e  braues  aygues;  e 

420  james  per  mi  no  li  serà  trames  sols  vn  requiescat 
in  pace. 

Senyor  del  mon,  —  qui  passau  en  saber 

Lo  qui  guari  —  lo  cast  fill  de  Teseu: 

Les  vostres  mans  —  son  les  de  Promotheu; 

425         Ho  nodris  vos  —  lo  gran  fill  de  Peleu, 
Qui  fon  valent  —  e  animós  guerrer; 
Ho  sou  daquells  —  qui  saberen  curar 
Aquell  infant  —  per  qui  lo  pare  pena 
Dins  en  linfem,  —  ligat  ab  fort  cadena, 

430         En  mig  dun  riu,  —  dauall  vn  bell  pomar. 


21 


VIII 

LO  jardí  de  amor 


Textes  originals: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana. 
Còdex  intitulat  yardinet  d'Orats, 


[LO  jardí  de  AMOR] 

{0  64]      *  Lamentacions  de  Mirra  e  Narciso  e  Tisbe      \M 51  v\ 

\  B  desig  de  trobar  a  ma  dolor  semblant  com- 
panyia, he  desemparat  aquest  mon,  de- 

uallant  en  los  trists  e  tenebrosos  palaus  de 

Pluto,  per  aquell  cami  que  al  desterrat  de  Troya 
mostra  la  inclita  Sibilla;  e  axi  so  arribat  en  aquell 
adolorit  verger,  en  lo  qual  los  deuots  de  Venus, 
en  continu  plor,  lurs  penes  reconten;  hon  viu  a 
Mirra  e  a  Tisbe,  qui,  ensemps  ab  Narçiso,  apartats 
10  dels  altres,  de  sos  mals  en  fort  manera  planyien,  tre- 
ballant caseu  en  magor  grau  recitar  lur  pena.  Però 
primer  Mirra  comença  en  semblants  paraules  reci- 
tar la  sua  gran  desauentura: 

[I.  Lamentació  dè\  Mirra. 

15  TZJ^s  natural  condició,  a  la  qual  fogir  es  inpossi- 
1  V  ble,  que  nostre  voler,  sinó  en  sobiran  be,  ter- 
me no  pot  atènyer;  e  si  alguna  cosa  desigam,  encara 
que  en  estrem  sia  mala,  ab  vel  ho  hombra  de  be 
nostre  voler  la  desiga.  Axi  aparegué  a  mi  ésser 

20  cosa  piadosa  e  digna  de  gran  mèrit,  amar  mon 
pare,  mes  que  a  persona  altra  alguna;  e,  menys- 
preant matrimonis  de  prinçeps  e  reys,  no  elegí  Ja- 
mes partirme  de  mon  pare;  car  penssaua  la  sua 
bellea  ésser  digna  de  ma  seruitut,  ab  tot  que  ell  so- 

25   uint  me  deya: 


1  Títol:  Lamentació  de  Mirra  filla  de  Çinaras  M  Lamen- 
tacions de  Mirra  e  Narcisso  e  Tisbe  per  mossèn  Corella  ca- 
ualler  e  en  sacra  Theolagia  professor  O.  14  aquest  epígraf 
no  existeix  enhiy  solament  Mirra  en  O. 


1 66       OBRES  DK  J.  ROIÇ  DE  CORBLLA 

«  O,  Mirra!  puix  la  tua  edat  de  bells  nets  me  fa 
[Oó^v]    *  promesa,  e  la  tua  bellesa  contrasta  als  *  frets  vots 

>  de  Diana,  digues  me  a  qui  seràs  contenta  liurar 
»  los  teus  honrats  tàlems.  » 

Mas  yo  callant,  per  la  mia  cara,  de  vergonya  30 
colorada,  cahien  lagremes  semblants  a  fonts  co- 
rrents sobre  fresches  roses;  e  penssaua  Sinaras  yo 
ploras,  per  temor  de  entrar  en  la  mes  plaent  que 
perillosa  batalla,  la  qual,  souint,  les  honestes  don- 
zelles mostren  tembre;  e  lohant  la  mia  casta  vergo-  35 
nya,  ab  les  sues  mans  sechaua  les  abundants  fonts 
de  mes  lagremes,  e  deya  que  no  era  marauella  la 
noua  terra  refusas  lo  primer  aradre.  Demanant  me 
altra  vegada  qual  me  paria  digne  de  possehir  ma 
castedat  en  liçit  matrimoni,  respongui:  t  Yo  desige  40 

>  marit  que  en  res  a  vos  no  dessemble.  > 

jO,  estrema  pena,  no  gosar  manifestar  lo  mal  a 
[M^2]  aquell  metge  de  qui  sol  la  salut  *  sesperal  E,  si  les 
paraules  deuen  ésser  semblants  a  aquella  cosa  de 
que  parlen,  en  gran  part  ne  tinch  yo  fallença,  per  45 
no  poder  dir  la  causa  de  mon  mal;  car,  no  se  si  amor 
ho  infernal  fúria,  hauia  nafrat  lo  meu  animo,  obli- 
gant me  a  tant  desordenat  voler;  al  qual  no  podent 
resistir,  en  mi  deya: 

€  O,  Mirral  ^e  hon  esperes  lo  terme  de  tos  de-   50 
»  sigs?  0,  Deus  inmortals,  resistiu  ho  mudau  lo  meu 
»  culpable  voler,  si  culpa  en  si  portal  Però  recort 
»  me  dels  animals,  los  quals,  oblidant  qualseuol 
»  deute  de  parentesch,  se  ajusten  per  multiplicar 

>  son  linatge:  ne  a  la  egua  par  mal  que  son  pare  sia  55 


27-8  promesa  digues  me  (m,  lo  d'cnlremitg)  M.  34  m. 
souint  M.  35  m.  casta  M.  36  les  sues  abundants  M.  50  e 
no  esperes  M.  53  obliden  qualseuol  M  oblidant  se  de  qual 
se  vol  O. 


VIII.  LO  jardí  de  amor  167 

»  aui  e  pare  de  sos  fills;  e  souint  loçell  concep  de 

>  aquell  qui  la  *  concebut.  Mas  la  celçitut  humana,  [  O  ój] 

>  enemigua  y  enuejosa  del  meu  sobiran  delit,  ha 
»  trobat  leys  cruels,  enemigues  de  ma  enamorada 

60   >  pietat;  les  quals,  ab  grans  penes,  defenen  lo  que 
»  natura  liberament  atorgua.  E  mes  he  hoit  dir,  en 

>  vna  part  del  mon  habitar  gents,  que  no  han  ver- 
»  gonya  que  vna  sola  sia  mare  e  germana  de  sos 

>  fills;  don  veig  clarament,  lo  meu  desig  no  ésser  del 
65    »  tot  mal,  car  les  coses  que  en  estrem  son  males,  en 

>  algun  temps  ni  en  alguna  part  poden  ésser  bones, 
»  ni  les  leys  poden  ésser  fetes  en  perjuhi  del  gran 
j  poder  de  Venus,  lo  qual  sobre  los  Deus  en  pus  alt 

>  grau  trihunfa. 

70         >  Mas  iper  que  uaig  en  vanes  paraules?  Sinó  que 

>  desempare  la  pròpia  terra,  ans  que  en  mon  delli- 

>  ber  tanta  erra  caygua;  e  perdent  la  uista  de  mon 

>  pare,  atenyere  conort  ho  mort  desesperada,  ven- 
»  jadora  de  mon  peccat.  Mas  contrastam  lo  delit,  lo 

75    >  qual  algú  nom  pot  toldre:  car  Sinaras  es  content 
»  de  piadosament  besarme,  e  nos  enuja  que  yo  re- 

>  pose  entre  los  seus  bells  braços.  E,si  algun  carrech 

>  ne  reporte,  pensse  que  les  coses  de  gran  estima 

>  no  sens  gran  treball  se  deixen  atènyer:  per  ço  fon 
80   >  Jupiter  quasi  patriçida,  per  senyorejar  lo  çel;  mas 

f  les  nostres  erres  paren  majors,  per  quels  Deus,  ab 
»  lo  gran  trihunfo  de  lur  poder,  cobren  la  legea  de 
»  ses  culpes.  > 

E  mentres  tals  contrasts  ma  enamorada  pens- 
85  sa,  ab  eguals  forces  combatien,  la  nit,  ab  tenebro- 
ses ales,  occupaua  la  terra,  e,  amonestant  plaent 
dormir  als  animals,  atorga  repòs  als  cossos  e  a  les 


57  la  solicitut  humana  O.      58  m.  sobiran  M.      60  m.  ab 
grans  penes  M.    85  m,  combatien  M. 


l68       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORRLLA 

[Oó^v]  fatigades  *  pensses.  Mas  tal  repòs  yo  no  aconse- 
guia, car  los  forts  penssaments  major  força  en  la  ca- 

[M^2v]   llada  nit  *  prenen,  e  a  les  enamorades  pensses  ab   90 
mes  poder  combaten  en  la  sotliçitut  tenebrosa.  Axi 
en  tal  temps  ma  dolor  tant  aumentaua,  que,  quasi 
fora  de  seny,  entri  en  la  mia  cambra,  fengint  que 
terrible  son  fatigaua  la  mia  trista  persona,  per  quem 
lexassen  estar  sola;  car  tota  companyia  me  era  fort  95 
enujosa,  puix  no  podia  atènyer  lo  que  tant  desiga- 
ua.  E  lançant  lo  meu  cos,  per  fexugua  carregua  pe- 
sat, sobrel  meu  lit,  ab  tan  desiguals  enug[s],  no  sa- 
bia qual  part  millor  que  mort  elegis;  mes  penssi 
que,  lexant  me  de  viure,  feya  ma  culpa  palesa  e   io< 
aconseguia  perpetua  infàmia,  e  fora  millor  assajar 
en  vida  si  tal  infàmia  me  portaria  algun  delitós 
guardo.  Encara  me  paria  fort  gran  carrech  que,  ans 
de  hauer  errat,  fos  de  mi  omecida. 

O,  enuejos  enemich,  aquell  que  de  continu  com-   io« 
bat,  sens  vencre  ni  ésser  vençutl  Ni  la  legea  de 
mon  peccat  me  podia  retraure  de  no  amar  ab  tant 
desordenat  voler,  ni  tampoch  la  granea  de  ma  ben- 
uolença  bastaua  que  clarament  elegis  amar  lo  que 
tant  desigaua.  Mas,  a  la  fi,  yo  viu  espedient  com    ii< 
mos  mals  pera  sempre  remeyarien:  apartant  lanima 
del  cos  per  qui  totes  passions  uenen,  recorrent  a 
aquella  certa  infançonia  de  la  mort,  la  qual  egual- 
ment  accepta  qualseuol  que  a  ella  recorre.  E,  li- 
[066]   gant  me  lo  coll  ab  la  corda  *  de  la  cortina,  lexi    ii| 
caure  lo  meu  ja  quasi  fret  cos  del  lit,  dient  ab  ueu 


90  calda  nit  M.  92  ma  dolor  aumentaua  e  quasi  M. 
97-8  lo  meu  cors  peresat  per  f  exuosa  carregua  de  deseguals 
anuigs  sobrel  meu  lit  O.  99 m.  part -e  penssi M.  \\\  m. 
peraM.    12/n.  aM. 


VIU.  LO  jardí  de  amor  169 

fort  alterada:  c  Vixqua  Sinaras,  puix  mor  per  ell 

>  Mirra!  > 

Mas  los  cruels  fats,  enuejosos  de  ma  casta  ig- 

120  noçençia,  tant  honest  morir  nom  consentiren,  ans, 
portaren  lo  murmur  de  mes  darreres  paraules  a  les 
fels  orelles  de  ma  dida,  manifestantli  quant  ma  vida 
perillaua.  O,  vellea  freda,  enemigua  de  ma  fama, 
[çue]  no  conssentint  dormir  ferm,  aquella  sola  hora 

125  la  qual  podia  restaurar  ma  vidal  Hoynt,  donchs, 
lantigua  dona  lo  temeros  so  de  mes  darreres  parau- 
les, que  manifestaua  la  dolor  daquell  don  venia,  no 
pereosament  se  leua  del  seu  lit,  car  lo  desig  que  de 
acorrer  me  tenia,  li  portaua  nouella  força;  e,  ab 

130  tremoloses  mans,  deslligua  aquell  las  que  de  mos 
desigs  ensemps  ab  ma  vida  era  terme,  acceptant  ma 
persona  *  en  aquella  falda  en  la  qual,  en  ma  pri-   [Msj] 
mera  edat,  moltes  vegades  reposat  hauia.  E  puix 
quel  cos  hagué  cobrat  sos  primers  sentiments,  ab 

135  veu  tremolant  per  temor  tant  com  per  vellea,  dix 
semblants  paraules: 

«  O,  mes  cruel  que  tigre,  mes  superba  que  leo- 
t  nal  Si  de  tu  no  has  piatat  ^com  te  doldràs  dels 

>  estranys?  Si  a  la  tua  bellea  no  perdones  ^qui  tro- 
140    i  bara  en  tu  misericòrdia?  E,  si  de  dos  mals  lo  me- 

>  nor  es  de  elegir  ^qual  serà  laltre,  si  la  mort  per 

>  menor  elegexes? 

>  Mas  yo  sospite  que  tu  tems  en  esdeuenidor 

>  alguna  infàmia,  e  creus,  morint,  ésser  ne  delliure. 
145    » <Not  recordes  que  major  fon  la  erra  de  la  romana 

»  Lucreçia,  quant  se  mata,  que  si  voluntàriament 

»  hagués  conssentit  al  desordenat  voler* de  Tarqui?    [0  66v] 

>  E  mes  si  era  ignoçenta  de  culpa,  car  les  justes 

>  leys  sols  als  molt  culpables  obliguen  a  mort. 


40  lo  menor  has  elegit  O. 

22 


170 


OBRES   DE  J.    ROIÇ    DE   CORELLA 


[MSSv] 


O67] 


» ^Quina  aygua,  per  sobres  clara  que  sia,  lauara  les 

»  tues  mans,  si  son  tinctes  de  sanch  ignocent? 
»  Mas,  puix  lo  remey  de  la  mort  (del  qual  est  certa 
»  not  fallirà)  tens,  penssa  si  per  algun  espedient  los 

>  teus  tant  forts  mals  descanssar  porien;  e  no  dup- 

>  tes  dirme  la  dolor  que  la  tua  anima  tant  atribuïa, 

*  puix  est  segura  sinó  al  que  tu  voldràs  no  la  faré 
1  palesa.  E  encara  que  de  mi  acabat  remey  no  espe- 
»  res,  attenyeras  algun  descans,  car  delit  es  als  tri- 
»  bulats  si  lur  passió  a  persona  fel  recontar  poden, 
t  Però  tu  not  desesperes  del  meu  soccos  per  la  mia 

>  pereosa  vellea,  car  de  gran  estima  son  les  forces 

*  de  lanima,  les  quals,  ab  doble  poder,  en  los  vells 
»  reposen.  £  si  algú  te  ha  ofesa,  tens  poder  absolut 
»  en  lo  regne  de  ton  pare,  ab  lo  qual  pots  punir  al 

>  quit  parra  ésser  culpable;  ho,  si  deixes  a  mi 
»  aquest  carrech,  se  yo  la  virtut  de  les  erbes  e  lart 

>  de  nigromançia,  ab  les  quals  coses  araagadament 

>  te  faré  venjança.  E  si  pensses  contra  tu  los  Deus 
»  sien  yrats,  tenyirem  lurs  ares  de  sanch  de  honrats 

>  e  placables  sacrificis,  car  en  nostre  poder  esta 
■>  amanssar  la  lur  ira,  puix  perdonar  es  lur  propri 
»  *  ofici.  Sit  dols  per  pèrdua  ho  abssencia  de  alguna 

*  persona  a  qui  en  estrem  ames,  recort  te  quant 

>  mal  repara  Dido  matantse.  No  pensses  en  los 

>  mals  abssents,  sinó  com  en  les  coses  passades;  de 

>  les  quals  hom  se  deu  seruir,  per  sol  exemple  de 
»  les  esdeuenidores. 

>  Alegrat  ab  la  tua  estrema  bellea,  la  qual,  si 
»  vols,  te  farà  possehidora  de  no  poch  gentil  ena- 
»  morat.  E  no  duptes  les  plaents  e  no  •  mortals  feri- 

>  des  de  Venus,  per  guardar  la  flor  de  ta  casta  co- 


st m,  de  mi  M.     71  m.  propri  M. 
dors  M.   79  te  faré  M. 


77  dels  esdeueni- 


vm.  LO  jardí  de  amor  171 

>  rona  al  qui  sespera  ésser  ton  marit;  fia  en  ma 

>  gran  astúcia,  e  elegeix  lo  que  plasent  te  sia.  E  si 
»  vols  acabat  delit  atènyer,  no  pensses  los  perills 

185  »  esdeuenidors;  car  pochs  aradres  sofiriria  la  noua 
»  terra,  si  los  lauradors  lo  mal  any  temien. 

>  Si  de  fortuna  te  querelles,  no  la  veig  contra 

>  tu  aduerssa:  car  esta  en  prosperitat  lo  teu  regne, 
»  e  viu  ton  pare  honrat  de  honesta  muller,  t 

190  Hoyint  yo  aquest  mot  de  pare,  tolent  me  plor  e 
vergonya  la  paraula,  nom  pogui  retraure  de  vn  tan 
gran  sospir,  que  penssa  la  mia  dida  que,  essent  yo 
molt  enamorada,  temia  castich  e  reprensio  de 
pare.  Ab  les  sues  mans  fredes  exugant  la  mia  hu- 

195  mida  cara  de  moltes  lagremes,  demanam  altra  uega- 
da  la  causa  de  ma  dolor,  prometent  me  dar  remey 
a  ma  pena;  e  ab  paraules  dignes  de  fe,  me  feya  se- 
gura nou  sabria  mon  pare.  \0,  cruel  seguretat,  quem 
tolia  lo  perill  en  lo  qual  sol  ma  uida  era  segural  E 

200  lançant  se  dauant  los  meus  peus,  jura  li  digues  la 
causa  per  hon  ma  vida  tenia  auorrida. 

Yo  fora  alegra  ella  sospitas  mon  mal,  sens  que 
mes  paraules  nou  declarassen;  mas  iqui  sospitarà  lo 
que  tant  a  tart  sesdeue?  Però,  a  la  fi,  per  dar  loch  a 

205  la  inportunitat  de  tan  animosa  vella,  ab  sobres 
gran  pena  la  mia  lengua  forma  tals  paraules: 

<  lO,  dona,  enemigua  de  honestatl  iper  que  pro- 
»  mets  altre  remey  que  mort,  a  ma  dolor?  Tu  desi- 

>  ges  saber  mon  mal,  lo  qual  no  conssent  ésser  par- 

210   »  lat,  per  que  layre  sentrenyora  *  de  rebre  lo  so  de  [■^^S4] 

>  tals  paraules,  e  les  tues  orelles  *  haurien  ferea  de  [06^ v] 
»  hoyr  lo  desorde  de  tanta  amor.  Sens  comparació 


84  acabat  desig  M.  86  si  tots  los  O.  89  honrat  e  de  ho- 
nesta M.  94  m.  sues  M.  200  dauant  mos  peus  per  los  Deus 
me  juraue  li  digues  O. 


172  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE    CO&ELLA 

>  es  a  mi  millor  morir  ab  honesta  fama,  que,  ui- 

>  uint,  morir  de  eterna  infàmia. 

»  Demanes  me  de  qui  tinch  querella:  sols  de  215 
» les  leys  humanes,  les  quals  ab  gran  enueja  me  lu- 
»  nyen  de  aquell  a  qui  natura,  ab  molt  estret  grau, 
»  me  acosta.  ^Vols  saber  ab  gran  pressa  que  desige? 
»  Sies  certa,  persona  al  mon  benauenturada  sia  no 
»  estime,  sinó  sola  ma  mare,  que  te  Sinaras  per   220 

>  marit.  * 

E  parlar  mes  auant  nom  conssenti  uergonya,  la 
qual,  souint,  de  extrema  amor  es  inimiga;  mas,  ab 
dolorosos  sospirs,  manifestaua  lo  cubert  seny  de 
mes  paraules  tant,  que  entès  la  sauia  dida  lo  gran  225 
desorde  de  ma  benuolença,  e  ab  suaus  paraules 
assajaua  si  de  tant  desllimitat  desig  me  poguera  re- 
traure. Però,  puix  veu  que  lo  foch  de  mon  voler 
resistint  mes  aumentaua,  penssa  ab  nouella  espe- 
rança si  poria  restaurar  ma  vida,  dient:  *  No  dub-  230 
» tes.  Mirra,  nit  desesperes  per  la  dificultat  de  ton 

>  desig,  car  tu  hauràs  lo  teu  Sinaras.  >  (Hagué  ferea 
de  dir  pare.) 

Penedint  se  ja  los  cruels  fats  de  tant  hauer  alar- 
gat  ma  uida,  eren  sotliçits  com  en  desonrada  mort  235 
de  mi  pendrien  venjança.  Acostumauen,  en  lo  regne 
de  mon  pare,  celebrar  vna  gran  festa  de  aquella 
deessa  [Ceres],  en  virtut  de  la  qual  la  terra  fructifi- 
caua;  e  les  nostres  matrones,  ab  corona  despigues, 
ornauen  les  ares  de  nouelles  ofertes,  e,  per  fer  mes  240 
acceptables  lurs  sacrificis,  apartant  se  de  la  religió 
[0  6S]   de  Venus,  per  nou  dies  leixauen•los  lits  frets  a  lurs 


22-3  vergonya  mas  ab  dolorosos  fm.  lo  (Tentremilf;)  M. 
35  desordonada  mort  O.  36  E  acostumauen  M.  38  deessa 
ço  es  (per  Ceres  sens  dubte)  en  virtut  M  deessa  en  virtut  O. 
42  m,  leixauen-a  sos  marits  M. 


VIII.  LO  jardí  de  amor  173 

marits.  Paregue  be  a  la  auisada  vella  en  aquest 

temps  enganar  mon  pare,  fent  li  present  de  vna  no 

245   poch  gentil  donzella,  dient  li:  <  Not  desplaçia,  Si- 

»  naras,  acceptar  en  lo  teu  lit  la  donzella  de  qui  yot 

>  parle,  car  no  es  menys  bella  que  la  tua  filla  Mi- 
1  rra.  > 

Descanssauen  ja  los  caualls  de  Febo  en  los  hu- 

250  mits  palaus  del  gran  Ocçeano,  e  les  esteles  corrien 
als  frets  banys  de  Tethis  per  deixar  la  calor  que  de 
Apollo  hauien  presa,  e  quasi  tot  lo  mon  en  general 
scilençi  reposaua,  ecçeptats  los  sotliçits  galls  qui,  ab 
altes  veus,  de  la  miga  nit  portauen  embaixada.  En 

255   tal  hora,  ab  gran  desig  Sinaras  esperaua  la  tant  lo- 
hada  donzella:  yo  viu  Diana  perdre  la  lum,  sens 
que  la  terra  no  lay  tolia,  e  senti  ab  gran  *  mur-    [MS4  v] 
mur  querellar  la  terra,  enujada  de  sostenir  lo  meu 
abominable  cors.  Mas,  la  certa  esperança  del  esde- 

260   uenidor  delit,  me  feya  oblidar  la  granea  de  tan  leig 

delicte,  que  qualseuol  dolor  que  de  tanta  erra  es- 

peras,  me  paria  poca  en  satisfacció  de  tanta  glòria. 

Pres  me  per  la  ma  la  esforçada  vella,  la  qual  yo 

segui,  com  a  tremuntana  ferma  de  mon  viatge;  e, 

265  entrant  primera  en  la  cambra  de  Sinaras,  ab  veu 
molt  alegra  li  dix:  «  Presta  esta  la  tua  donzella. 
*  Aparta  la  lum,  car  la  castedat  li  porta  temerosa 

>  vergonya,  e  los  nouells  orts  de  Venus  no  poch 
»  temen  lo  primer  cultiuador,  > 

270         Hobey  Sinaras  les  paraules  de  la  vella,  e  les  te- 
nebres, robadores  de  vergonya,  me  portaren  esforç 
de  entrar  en  la  escura  *  cambra,  tenyint  de  verge   [068v\ 
sanch  aquells  tàlems  en  los  quals  fuy  concebuda. 
E  tremolant  en  los  braços  de  Sinaras,  souent,  es- 

275   guardant  ma  poca  edat,  me  deya  filla,  e  ab  suaus 


45m.  HM.    47 /n.  filla  M.    59  abominable  pecat  M. 


174       OBRES  DE  J.  KOIÇ  DB  CORELLA 

paraules  treballaue  apartar  de  mi  tota  temor,  dient: 
«  No  duptes  soferir  vn  mal  tan  poch  perillós,  per 
>  tants  esdeuenidors  delits.  » 

Però  ans  que  la  aurora  de  la  venguda  de  Febo 
portas  embaixada,  quasi  contra  la  voluntat  de  Si-  280 
naras  me  parti  de  la  cambra,  portant  dins  mi  vn 
fill  e  germà,  net  e  fill  de  mon  pare.  E  ab  tot  que 
mon  voler  hagués  descanssat  en  lo  terme  que  tant 
desigaua,  nom  consenti  que  per  tant  poch  descans 
fos  contenta.  Ans,  tornant  moltes  vegades  en  la  le-  285 
gea  de  monipeccat,  desiga  Sinaras  saber  qui  era  la 
donzella  que  tant  semblaua  a  Mirra;  e,  ab  lum  ene- 
migua  dels  enamorats  engans,  descobri  la  culpa  de 
ma  benuolença.  E,  quasi  esbalahit  de  tant  gran 
erra,  falliren  li  paraules  per  a  rependrem  de  tan  290 
gran  crim;  e  ab  cuytats  passos  corregue  a  la  espasa 
que  prop  si  tenia,  e  asaja  tolrem  la  vida.  Mas  pla- 
gué als  piadosos  Deus  donarme  esforç  de  tant  fogir, 
que  no  tingué  poder  Sinaras  de  ensutziar  se  les 
mans  en  pròpia  sanch.  295 

E  puix  la  sperança  de  mon  delit  tengui  del  tot 
perduda,  conexent  la  granea  de  ma  culpa,  sopliqui 
los  Deus  mes  auant  nom  conssentissen  viure;  mas, 
per  que  los  inferns  se  entrenyorauen  de  rebre  la 
mia  culpable  anima,  no  plagué  als  Deus  se  partis  3°° 
del  meu  cos,  fins  que  fos  lauada  ab  lagrimes  de 
[Mjs]  aspra  penitencia;  car,  •  puix  hauia  ensutziat  la  vn 
f  O  6ç\  mon,  no  era  raho  ensutzias  laltre.  E  per  que  *  les  al- 
tres dones,  hohint  la  legea  de  ma  benuolença,  no 
creguessen  la  major  part  ésser  faula,  ho  almenys  3^5 
prenguessen  esmena,  mirant  la  legea  de  mon  pec- 


76  paraules  apartaua  de  mi  M.  80  contra  voluntat  M. 
94  ensutziar  les  M.  306  mirant  la  justa  penitencia  de  mon 
peccat  O. 


viri.  LO  jardí  de  amor  175 

cat,  plagué  als  Deus  mudar  lo  meu  cos  en  arbre  de 
mon  propi  nom;  en  lo  qual  encaras  mostren  les  la- 
grimes,  testificant  la  mia  amargua  vida.  ■» 

310  No  se  si  mes  auant  parla  Mirra,  ho  si,  en  tals 
paraules,  se  deixa  de  recontar  la  desauenturada  fi 
de  sa  uida.  Mas  viu  Narçiso  alçar  los  vils,  los 
quals  de  continu  endreça  a  la  amargua  font  que 
de  les  lagrimes  de  Biblis  abundantment  corria;  e, 

315  quasi  interrompent  lo  plant  de  Mirra,  ab  dolorosos 
sospirs  comença  de  sos  mals  en  semblant  manera 
plànyer: 

[II.  Lamentació  de]  Narçiso. 

PUIX  als  cruels  fats  plau  encara,  après  nostra 
mort,  los  desiguals  enugs  de  amor  nos  atribu- 
ïen, sens  que  altre  major  descans  no  atenyem,  sinó 
recontar  nostres  passats  mals,  escolten  tots  aquells 
qui  en  lo  temple  de  Cupido  deuotament  adoren,  e 
digua  caseu  si  semblant  dolor  a  la  mia  james  ha  so- 

325  fert.  Mirra  se  querella  de  les  leys  humanes,  justa- 
ment contrastant  al  desorde  de  amor  desonesta:  yo, 
sol  de  ma  estrema  bellea,  la  qual  souint  als  enamo- 
rats benauenturada  fi  porta;  però  a  mi  ha  portat  en 
tan  *  gran  dan,  que  per  ha  dir  ho  no  tinch  basta-  [0  6çv] 

330   ment  de  paraules. 

*  Partint  me  de  aquella  poch  anssiosa  edat  de   [MSS^] 
adolescència,  la  mia  bellea  tant  aumentaua,  que 
crech  la  bella  reyna  Juno,  mes  de  mi  que  del  gran 


09  les  mies  amargues  lagrimes  testifficant  la  mia  desa- 
uenturada vida  O.  10  Tï/o/;  De  Narçiso  M.  \^  solament 
Narcisso  O;  en  M  el  titàl  apareix  abans  de  les  vuit  linees  pre- 
cedents.   23  adoren  digua  M.    33  m.  crech  M. 


176  OBRES   DE   J.   ROIÇ   DE  CORKLI.A 

Jupiter,  fora  contenta.  Mas  yo,  curant  poch  de  obe- 
hir  a  Venus,  en  la  apartada  religió  de  Diana,  ab  335 
gran  supèrbia,  me  defenia  de  les  enamorades  fleixes 
de  Cupido;  e,  ab  lo  plaent  treball  de  la  caça,  alleu- 
jaua  los  grans  enugs  que  la  uida  humana  porta.  O, 
quant  souint,  les  nimfes,  per  contemplar  a  mi  deixa- 
uen  les  clares  fonts,  e,  menys  preant  lo  seruir  de  340 
Diana,  raalahien  la  mia  bellea,  que  de  tanta  supèr- 
bia era  acompanyada! 

Però,  mes  que  totes,  de  mis  querellaua  aquella 
desauenturada  nimfa  Equo,  la  qual  no  tenia  poder 
de  parlar  sinó  les  darreres  paraules  que  hohia;  laltre  345 
parlar  li  hauia  tolt  Juno,  per  que  tenia  per  costum 
Equo,  ab  gentils  paraules,  detenir  la  gran  Deessa 
quant  Jupiter,  en  delits  furtats,  ab  les  belles  nimfes 
reposaua;  e  axi  eren  cuberts  a  Juno  los  amagats 
plaers  de  Jupiter.  Vehent,  donchs,  la  poderosa  rey-   350 
na,  que  per  lo  gentil  parlar  de  Equo  hauien  loch 
de  Jupiter  los  adulteris,  penssa  com,  ab  justa  peni- 
tencia, delia  prenguera  venja;  e  puix  sos  engans  ha- 
uien fi  ab  moltitut  de  gentils  paraules,  volgué  que, 
daqui  auant,  ne  tingues  tanta  fallença,  que  sol  po-  355 
gues  dir  lo  darrer  so  de  aquelles  paraules  que  a  les 
[O  yo]   sues  orelles  *  arribarien. 

Aquesta  era  la  nimfa  la  qual,  entre  les  altres,  de 
continu  foch  destrema  amor  cremaua,  e  mes  per 
que  no  podia  dir  quant  la  mia  bellea  la  enamoraua;  360 
y  encara  que  moltes  vegades,  seguint  ella  son  cos- 
tum, digues  aquelles  mateixes  paraules  que  de  mi 
hohia,  ja  per  axo  no  manifestaua  la  granea  de  sa 
benuolença,  car  de  continu  lo  meu  parlar  se  lunya- 
ua  de  la  libidinosa  amor  de  Venus,  e  la  major  part  365 


39  nimfes  de  contemplar  en  mi  deixauen  M.     44  poder 
parlar  M. 


viTi.  LO  jardí  de  amor.  177 

de  mes  rahons  endreçaua  als  cans  e  als  falcons,  e 
en  lo  honest  seruey  de  la  casta  deessa. 

Axi  passaua  la  trista  nimfa  lo  temps  de  sa  pe- 
nada vida,  esperant  quant  parlaria  yo  alguna  cosa, 

370  a  la  qual  ella  responent,  se  pogués  la  sua  dolor  fer 
palesa,  sens  que  altre  delit  no  atenyia,  sinó  sol  es- 
guardar la  mia  estrema  bellea. 

Tant,  que  vn  jorn,  fatigat  del  treball  de  la  cas- 
sa,  e  mes  de  la  enujosa  calor  de  Apollo,  reposant  *  [Mjó] 

375  en  la  plaent  y  escura  ombra  de  vn  vert  lorer,  ab 
altes  veus  digui:  «  \0,  gran  Febo,  espill  en  lo  qual 
»  totes  les  creatures  se  mirenl  Si  la  tua  calor  enug 

>  no  portaua,  estrema  es  la  tua  bellea.  »  Enuides  la 
mia  lengua  forma  tals  paraules,  quant  respos  Equo: 

380  «  La  tua  bellea  »,  que  de  mes  dir  no  tenia  liçençia. 
E  tornant  yo  en  les  mateixes  rahons,  de  Apollo 
digui  altra  uegada:  c  Souint  la  tua  calor,  estrema 

>  pena  porta.  >  Mas  la  enamorada  nimfa,  deixant  la 
major  part  de  mes  paraules,  solament  dix:  t  Estre- 

385    >  ma  pena  porta.  > 

Però  les  sues  respostes  no  trobauen  en  mi  loch 
de  ésser  enteses,  que  yo  esperaua  si  aquell  suau  vent 
Zefiro  daria  algun  socos  a  la  mia  fatigada  persona; 
al  qual  tomant,  deya:  «  |0,  suau  Zefirol  puix  *  tens   \0'jov\ 

390  >  per  costum  de  gran  calor  ferme  delliure,  ara  iper 
»  que  fuigs  de  rai?  »  E  no  tarda  la  bella  nimfa  res- 
pondre, ab  veu  piadosa,  dient:  c  ^Per  que  fuigs 

>  de  mi?  > 

Mas  lo  foch  de  gran  amor,  que  dins  si  cremaua, 

395   no  li  comporta  mes  auant  esperar;  ans  asaja,  venint 

a  mi,  lançar  los  seus  bells  braços  sobrel  meu  coll; 

de  la  qual  yo  fogint,  ab  irada  veu  digui:  c  Pert  de 


66  falcons  en  lo  seruey  M,     67  casta  Diana  O.     81  ma- 
teixes paraules  M. 

23 


lyS      OBRES  DK  J.  ROIÇ  DR  CORBLLA 

»  mi  la  sperança,  graciosa  nimfa:  que  may  serè  ab 
>  tu,  mentres  vixcha.  >  E  nos  oblida,  ab  gest  fort 
adolorit,  respondre:  «  Serè  ab  tu  mentres  vixcha.  »   400 

Mas,  puix  veu  de  son  voler  la  esperança  del  tot 
perduda,  entrant  en  les  escures  silues,  en  plànyer  e 
plorar  despenia  tot  lo  temps  de  la  sua  dolorosa 
vida;  tant,  que  araagri  la  sua  gentil  persona,  que  la 
trista  anima  abitar  en  tant  dèbil  cos  mes  auant  no  405 
soferi;  los  ossos  de  la  qual,  conuertits  en  dures  pe- 
dres, sempre  responen:  seguint  lo  costum  de  aque- 
lla de  qui  eren. 

Axi  passaua  ma  vida  casta,  descuydada  de 
aquells  treballs  que  al  seruir  de  Venus  sesguarden;  410 
e,  souint,  per  fallits  de  seny  jutjaua  aquells  qui  en 
les  flames  de  amor  cremar  veya.  Mas  la  fortuna,  que 
de  continu  aguayta  als  qui  en  tranquilitat  reposen, 
penssa  ab  cautelosos  engans  com  deuers  mi  se  mos- 
traria aduerssa. 

0  ^i]         Però  yo  *  estimaua  tan  poch  perdre  ni  possehir  *  [  Mjó  1 
los  bens  que  ella  ab  si  porta,  quels  seus  engans  en 
mi  poch  loch  trobauen.  E,  menyspreant  aquelles 
coses  que  en  estrem  als  altres  jouens  deliten,  en  los 
plaents  boschs,  regats  de  clares  e  gentils  fonts,  pre-   420 
nia  souint  posada;  e  a  la  suau  armonia  de  concor- 
dants  veus  de  molts  e  diuerssos  ocells,  aleujaua  los 
sotliçits  treballs  que  la  misèria  humana  porta;  e 
quasi  seguia  la  condició  de  aquells  qui,  en  la  edat 
primera,  ab  los  pobres  e  abundants  bens  de  natura  425 
passauen  lur  vida  contenta.  Fins  tant  que,  vn  dia, 
enujat  de  la  estrema  calor  de  Febo,  desemparant  lo 
seruir  de  la  casta  Deessa,  entri  per  vna  vall,  la  qual 
molts  arbres  axi  çircuhien,  que  no  comportauen  en 
algun  temps  se  calfas  de  les  grans  flames  de  Apollo.   430 
E  dauall  los  arbres  estaua  la  terra,  de  moltes  colors 
quasi  brodada,  ab  diuerssitat  de  florides  erbes;  les 


VIU.  LO  jardí  de  amor  179 

quals  regaua  vna  clara  e  bella  font,  que  per  mig  de 
la  silua,  ab  suau  e  gentil  so,  corria,  que  plaent  dor- 

435  mir  amonestaua  als  qui  hohien  les  veus  de  tal 
aygua;  la  humiditat  de  la  qual,  a  les  erbes  que  prop 
li  estauen,  de  color  vert  sempre  vestia. 

Fuy  no  poch  alegre  acceptar  repòs  en  tant  deli- 
tosa posada;  mas,  per  deixar  la  set  que  del  gran 

440   treball  dins  mi  portaua,  tocant  ab  los  genolls  la  flo- 
rida terra,  assagi  beure  en  la  font  de  tant  gentil 
aygua.  Dins  la  qual  viu  vna  tal  nimfa,  que  seria  fa- 
llit denteniment  qui,  en  sa  presencia,  *  algunaltra    [Oyiv] 
lohas  per  tan  bella.  E  marauellat  per  lestrem  de 

445  tanta  bellea,  la  primera  set  tengui  perduda,  sens 
que  no  tenia  poder  apartar  los  vils  de  tant  delitosa 
vista;  ne  menys  tenia  atreuiment  banyar  les  mans 
en  la  freda  aygua,  per  tocar  la  tan  graciosa  nimfa: 
que  mes  que  a  Jupiter  temia  fer  li  ofenssa;  mas  es- 

450  peraua  hoyr  delia  tals  paraules,  quem  manifestas- 
sen  lestament  de  sa  vida:  que  a  mi  paria  que  ella, 
no  menys  en  mi  que  yò  en  ella,  contemplaua. 

Però  lestrem  grat  que  de  la  sua  bellea  tenia, 
causa  dins  mi,  sens  larguea  de  temps,  tanta  benuo- 

455  lença,  quem  força  yo  primer,  en  semblant  estil,  li 
digues  a  quanta  amor  la  sua  bellea  nouament  me 
obligaua: 

*  c  ]0,  mes  bella  que  Diana!  quant  tinch  agra-  [Mj^] 

>  hir  a  Febo  que,  per  fogir  a  la  sua  calor  enujosa, 
460    »  sia  arribat  en  aquest  tant  plaent  bosch,  en  lo  qual 

>  so  fet  merexedor  de  contemplar  la  tua  estrema 

>  bellea!  Ara  so  no  poch  content  que  haja  menys- 

>  preat  les  altres  nimfes,  per  quel  meu  seruir  en 

>  major  grat  acceptes;  que  mes  me  obliga  la  tua 
465    >  gran  vàlua,  que  les  homils  pregaries  de  les  altres, 

>  sens  que  no  tinch  poder  de  satisfer  los  mèrits  de- 

>  lles,  ni  poch  amar  a  tu,  encara  que  james  non 


i8o 


OBRES  DK  J.   ROIÇ  DK  CORBLLA 


>  esperas  guardo:  que  la  bellea  de  Narçiso,  sinó  de 
»  la  tua  sola,  mereix  ésser  possehida.  Hix  de  la 

>  clara  font,  car  perjuy  es  a  la  tua  bella  cara  que   470 
»  per  metge  algú  sia  vista;  si  de  mi  tems  ofenssa, 

y  aseguret  en  la  tua  bellea,  a  la  qual  yo  adore,  com 

>  a  deu  de  qui  espere  infinida  glòria;  c  sies  certa 
»  sols  en  plaure  a  tu,  so  alegre  largament  despendre 

»  lo  temps  de  ma  enamorada  vida.  >  475 

[O  /2]         *  De  tant  enamorades  paraules  esperaua  yo  res- 
posta no  gens  duptosa;  que  lo  seu  gest  mostraua  no 
enugarse  del  que  mes  paraules  rahonauen.  Aquesta 
era  la  major  dolor  que  [maj  penssa  soferia,  que  no 
se  qual  desauentura  nostres  voluntats  concordes  se-   480 
paraua:  yo  rrient,  ellas  mostraua  riure;  yo  plorant, 
ella  ploraua  tant,  que  per  la  moltitut  de  ses  lagre- 
mes,  laygua  de  la  clara  font  aumentaua.  |0,  cruels 
fats,  los  quals  no  consentien  les  sues  paraules  a  les 
mies  orelles  arribassenl  No  se  si  la  remor  dels  ar-   485 
bres  ho  tolia:  que  yo  parlant,  ella  parlaua,  e  ans 
responia  que  mes  paraules  no  acabassen.  E  james 
lo  so  de  la  sua  delicada  veu  pogui  percebre.  \0, 
quantes  vegades  assagi  ab  la  mia  boca  tocar  la  cruel 
aygual  no  per  beure,  que  la  primera  set  tengui  per-  490 
duda,  mas  per  besar  la  gentil  deessa;  puix  no  li  mos- 
traua desplaure,  ans  se  acostaua  a  mi,  [fins]  a  tant 
que  ab  la  cara  tocaua  la  eneraigua  font.  £  lauors  se 
mostraua  ella  tan  fort  enujada,  que  feya  continença 
fogir  de  la  mia  vista.  Mas,  puix  me  veya  retraure   495 
del  que  li  era  ofenssa,  reposaua  en  la  seguretat  pri- 
mera. 
[Mj^  v]         \0,  estrema  ♦  pena,  veures  prop  del  que  es  in- 


70-71  clara  vista  fm,  lo  d'erUremitgj  M.  72  asseguret  la 
tua  bellea  en  la  qual  yo  adore  com  a  de  qui  M.  92  a  mi 
tant  M  tro  a  tant  O. 


VIII.  LO  jardí  de  amor  i8i 

possible  atènyer  I  (O,  cruel  dona,  aquella  queus 

500  promet  lo  que  james  nous  dona,  fent  vos  esperar 
del  que  vol  queus  desespereul  Algú  no  penssa  res 
perdre,  encara  que  no  atenyga  lo  que  en  algun 
temps  possehir  no  espera.  Si  aquesta  nimfa  se  mos- 
tras  enujar  del  que  mes  paraules  rahonauen,  *  assa-   [0/^2  v] 

505  jara  yo,  ab  enamorats  serueys,  mudar  la  sua  mal 
uolença.  Peio  ellas  mostraua  en  estrem  alegra  de 
contemplar  la  mia  bellea;  e  no  consentia  les  mies 
mans  les  sues  vestidures  toquassen, 

€  ;0,  enu(e]josa  e  cruel  aygua,  mes  fort  que  los 

510  >  murs  de  Troya,  que  bastas  lunyar  me  de  tanta 
»  glòria!  Ara  serà  Equo  venge,  e  totes  les  nimfes  de 
»  la  mia  mort  se  alegraran,  puix  ab  gran  supèrbia 
»  he  menyspreat  la  humilitat  de  ses  pregaries.  Tu, 
i  mes  bella  que  totes,  te  penediràs  que  en  tan  gen- 

515  »  til  edat,  per  causa  tua,  me  deixe  de  viure;  e  lo 
»  mon  jas  entrenyora,  que  de  la  bellea  de  Narçiso 
»  sia  orfe.  > 

En  tals  paraules  passi  tan  gran  part  del  dia, 
quels  caualls  de  Febo  delia  les  colones  de  Hercu- 

520  les,  ab  cuytats  passos  calçigant,  lo  luminos  carro  a 
la  posada  humida  del  gran  Occeano  endreçauen. 
Mas,  puix  viu  ma  esperança  del  tot  fallida,  nom 
pogui  retraure  que  les  amargues  lagrimes,  corrent 
dels  meus  plorosos  vls,  en  la  clara  font  no  caygues- 

525  sen.  E  del  meu  plor  la  bella  nimfa  tant  se  enujaua, 
quel  seu  gentil  gest  feya  mostra  de  mis  volgués 
partir.  Mas,  com  viu  que  ma  dolor  latribulaua,  ab 
sobres  gran  treball  dins  mi  retenia  la  moltitut  de 
tantes  lagremes,  e  ab  fengida  alegria  çelaua  la  gra- 

530  nea  de  ma  estrema  pena,  no  sofrint  poch  afany  de  te- 


499-501  aquella  qui  permet  sens  voler  de  attendre,  e 
aquella  quels  met  en  speransa  del  ques  desesperen  O. 


1 82  OBRES   DB   J.   ROIÇ   DE  CORELLA 

nir  tan  gran  dolor  cuberta:  que  los  plors  e  sospirs,  als 

[  O  7S]   qui  en  estrem  estan  tribulats  *  gran  descans  porten. 

Mas,  a  la  fi,  les  tenebres  de  la  cruel  escura  nit 

me  tolgueren  la  uista  de  tan  estranya  bellea;  e  los 

arbres,  ab   moltitut  de  verts  rames,  defenien   la  535 

gentil  font  de  la  freda  lum  de  Diana.  Aumenta  tant 

ma  dolor,  que  no  pogui  esperar  la  venguda  del 

gran  Apollo;  ans,  comenci  tant  fort  a  plànyer  e  plo- 

[MjS]  rar,  que  del  carçre  de  tant  •  tribulat  cos  volgué  fo- 

gir  la  mia  anima,  per  que,  deuallant  en  los  inferns,  540 
en  la  companyia  de  uosaltres  de  mos  mals  pugua 
millor  plànyer.  » 

Enuides  tals  paraules  Narçiso  acabaua,  quant 
respos  Tisbe: 


L' 


[III,  Lamentació  de]  Tisbe.  545 

A  major  dolor  que  als  mesquins  atribuïa,  es  si  en 
algun  temps  son  estats  benauenturats.  Perço 
la  mia  pena,  sens  comparació,  les  de  uosaltres  so- 
brepuja;  car,  si  yo  he  ben  entès  vostres  querelles, 
James  amor  ha  mostrat  lur  [son]  poder  en  vosaltres  550 
ab  prospera  fortuna,  ne  vostres  mals  tenen  raho  de 
ésser  creguts,  sinó  sols  per  lo  testimoni  de  vostres 
paraules.  Mas  los  meus,  sens  yo  parlar,  clarament 
se  manifesten,  car  esta  lo  meu  cor,  ensemps  ab  la- 
[O^S^]  nima,  trauessat,  e  les  mies  vestidures  *  tinctes  de  la  555 
*  enamorada  sanch  del  meu  Piramus.  Les  vostres  na- 

fres son  innisibles,  e  les  mies  porten  ferea  de  ésser 
mirades.  Los  vostres  mals  demanen  piadosos  reci- 
tadors, per  que  als  quils  hohiran  moguen  a  miseri- 
còrdia; los  meus,  ells  se  manifesten,  e  no  consscn-  5^° 


43  77/0/.-  De  Piramus  y  Tisbe  M.    45  Títol:  Tisbe  O. 


VIII.  LO  jardí  df.  amor  183 

ten  ésser  hoits,  sinó  ab  vils  de  piadoses  lagremes. 
Yom  voldria  escusar  de  contar  ma  desauentura; 
mas,  per  que  vegau  com  caseu  en  estimar  los  mals 
propis   se  engana,    acceptaré    entre  tants  altres 

565  aquest  treball;  e  diré,  ab  veu  plorosa,  lo  principi  e 
fi  de  ma  enamorada  vida. 

En  vn  mateix  jorn  exint  del  carçre  de  nostres 
mares,  vinguem  en  la  lum  de  aquest  mon  Piramus 
e  yo,  en  aquella  ciutat  los  murs  de  la  qual  edifica 

570  la  mare  de  Juno;  e  sola  *  vna  paret  defenia  que  la  [M ^8v] 
casa  de  nostres  pares  fos  vna:  don  se  pogué  esde- 
uenir  que,  en  aquella  pocha  edat  quels  chichs  in- 
fants atenyen  la  primera  conexença,  conegui  yo  a 
Piramus,  e  fuy  per  ell  coneguda;  e  no  se  qual  en 

575  nosaltres  fon  primer,  amor  ho  conexença,  tostemps 
seguint  aquella  estrema  benuolença  que  nostra  in- 
fançonia  comportaua. 

Axi,  aumentant  lo  vs  de  raho,  en  nosaltres  feyas 
molt  gran  *  nostra  benuolença;  fins  tant  que  ateny-   [O  24] 

580  guem  aquell  temps  en  lo  qual  poguérem  executar 
lo  delitós  seruir  de  Venus,  si  noy  contrastas  la  cruel- 
dat  de  nostres  pares.  Emperò  assajam  si  en  liçit 
matrimoni  se  poguera  fer  que,  puix  nostres  animes 
eren  juntes,  los  cossos  separats  no  penassen. 

585  Yo  no  se  quens  defenia  de  tanta  glòria;  car  si 
en  los  matrimonis  se  demana  egualtat,  en  nosaltres 
se  trobaua,  axi  de  bellea,  com  en  edat,  e  encara  en 
los  bens  que  la  fortuna  atorga.  Piramus  no  era  mon 
pare,  com  Sinaras  de  Mirra;  ni  era  la  encantada 

590  nimfa  de  Narciso.  Yo  tinch  raho  de  querellarme  de 
ma  desauentura,  car  aquells  qui  follament  e  sens 
discreció  donen  les  veles  als  vents,  nos  deuen  ma- 


75  car  tots  temps  segui  aquella  O.     77  nostre  infan- 
tesa O. 


l84  OBRES   DK  J.   ROIÇ   DE   COREIXA 

rauellar  si  la  proa  de  sos  desigs  bat  los  esculls; 
»  car  atart,  de  foll  nauegar,  se  ateny  segur  passatge. 

Sols  la  indiscreta  vellea,  fallida  de  memòria,  de  595 
nostres  pares,  lunyaua  nostres  voluntats  concordes. 

Mas  la  estrema  amor,  a  la  qual  res  no  lis  enco- 
bre,  nos  manifesta  vna  secreta  fenella,  en  aquella 
paret  que  nostres  cases  departia;  la  qual,  fins  en 
aquell  temps,  no  era  estada  vista,  car  moltes  coses  600 
jahen  encubertes  per  minua  de  negligents  [diligents] 
descobridors.  No  se  a  qual  de  nosaltres  ella  fon  pri- 
mer descuberta,  que,  mirant  yo  per  la  dita  fenella 
\0'j4v\  si  la  bella  cara  de*Piramus  poguera  veure,  ja  ell, 

de  laltra  part,  ab  semblant  preposit  esperaua.  E  sos-  605 
pirant,  deya  tals  paraules: 

€  O,  enuejosa  e  cruel  paretl  ^per  quem  defens 

>  de  tanta  glòria,  que  no  conssents  la  mia  boca  se 
»  acoste  a  la  de  Tisbe?  ^com  tens  poder  de  separar 

»  dos  amants,  los  quals  infinida  amor  acosta?  Però  6ro 
»  no  pensses  que  desconega  la  molta  gràcia  que 
•s>  Tisbe  e  yo  rebem  de  tu,  que  dones  segur  passat- 

>  ge  a  nostres  enamorades  paraules.  > 

Tals  e  semblants  rahons  deya  Piramus,  ab  veu 
per  amor  tan  delicada,  que  no  tinch  poder  en  sem-  615 
blant  estil  aquelles  recitar.  Axi  portauem  nostra 
amor  encuberta,  ab  aquelles  majors  cauteles  que 
[Mjiç]  amor  nos  consentia,  *  e,  si  alguna  hora  la  sotliçitut 
de  nostres  pares  nos  donaua  espay,  sens  tarda  al 
sobredit  loch  ueniem;  e  de  continu  teniem  contesa,  620 
que  caseu  de  nosaltres  deya  la  sua  dolor  ésser  mes 
estrema.  Yo  no  curaua  de  les  acostumades  cauteles 
de  les  altres  dones,  les  quals,  souint,  ab  fengides 
paraules  tenen  lur  amor  encuberta;  ans,  tot  mon  es- 


601  en  cubert  per  fretura  de  necgllgencia  (caldria  llegir 
diligència)  de  descobridors  O. 


VIU.  LO  jardí  de  amor  1^5 

625  tudi  era  que  Piramus  conegués  la  part  que  en  mi 
tenia. 

E  ab  aquests  treballs  passauem  nostra  vida  ena- 
morada, fins  que,  vn  jorn,  venguts  abduys  al  *  sobre   [  <?  /j] 
dit  loch,  planyent  ab  moltes  lagremes  nostra  gran 
630   desauentura,  digui  yo  a  Piramus: 

«  Si  plànyer  e  plorar  nostres  mals  reparaua,  ho 
»  si,  nostres  bens  planyent,  reçussitauen  com  los 
5  fills  de  la  leona,  seria  raho  en  tal  treball  lo  temps 

>  de  nostra  uida  despenguessem.  Mas  yo  no  se  en 
635    »  que  aquest  tan  gran  dol  nos  aprofite,  sinó  en  au- 

»  ment  destrema  pena.  E  puix  caseu  estima  no 
»  podem   atènyer  major  dolor   de  la  que  tenim, 

>  assagem  la  fortuna,  la  qual,  souent,  als  qui  la  spe- 
»  rimenten  ve  prospera. 

640         »  Yo  he  penssat,  si  a  tu  es  plaent,  que,  venint  la 
»  nit,  la  qual  ab  ses  escures  ales  tots  los  engans 

>  cobre,  nosaltres  enganem  la  sotliçitut  de  nostres 
»  pares,  fogint  ab  auisada  cautela  en  aquell  temps 
»  que  lo  plaent  dormir,  alleujant  los  treballs,  dona 

645   »  repòs  a  totes  les  creatures.  E  siam  certs  desperar 

>  la  hu  al  altre,  en  aquella  bella  font,  la  qual  fora 

>  los  murs  de  la  ciutat  esta,  cuberta  ab  les  verts  ra- 

>  mes  de  vn  gentil  morer.  È  si  tu  primer  a  la  font 

>  venies,  nom  esperes  ab  duptosos  penssaments, 
650   >  car  la  tua  Tisbe  no  tardarà,  si  la  mort  no  loy 

» tolia  > 

Acabant  yo  tals  paraules,  vn  poch  espay  tarda 
Piramus  en  tornarme  tal  resposta:  *  [0  ys  ^] 

<  Entre  tots  mos  mals,  lo  que  mes  me  atribula- 

^55    »  es,  per  que  no  tinch  poder  de  acabadament  mos- 

»  trarte  la  infinida  amor,  a  la  qual  justament  lo  me- 


36-7  pena  e  no  podem  M  pena  e  puix  quescu  estima  que 
major  de  la  que  tenim  no  podem  atènyer  O. 

24 


l86  OBRES    DE  J.    ROIÇ   DE   CORELLA 

>  rexer  teu  me  obligua;  e  perço  guarde  algun  temps 
»  en  lo  qual,  sens  temor,  pugua  mostrar  als  Deus  e 
*  SL  les  gents  que  tinch  en  poch  ma  vida,  si  per  tu 

>  lauia  a  despendre.  E  per  ço  not  marauelles,  si   660 

>  vinch  forçat  en  fer  lo  que  tu  dius,  car  la  estrema 

>  amor  que  dins  mi  reposa,  me  fa  molt  duptar  los 
»  esdeuenidors  perills,  e  los  pochs  inconuenients 

[Msç  v]    >  me  paren  grans,  si  en  dan  de  la  tua  persona  *  ses- 

»  guarden.  665 

>  Yo  tem  los  mals  que  a  tu  porien  seguir,  per 

>  que  so  cert  la  mort  sens  dupte  me  procurarien;  la 
»  qual  me  seria  fort  enujosa,  sols  per  lunyarme  de 
»  la  tua  bella  vista.  iCom  serà  segura  cosa  que  vna 

>  donzella,  en  la  escura  nit,  vaja  sola  fora  los  murs  670 
»  de  la  ciutat?  E  si  los  Deus  fins  a  la  font  te  guien, 

>  com  seràs  alli  iquit  farà  segura  de  les  inplacables 
»  bèsties,  a  les  quals  resistir  no  pora  la  tua  delicada 
f  flaquea?  iPer  que  vols,  fer  aguayts  a  nostra  uida? 

>  Molts  altres  incouenients  veig,  los  quals  po-  675 

>  den  empachar  la  fi  de  nostre  preposit;  nois  vull 

>  recitar,  per  que  no  cregués  quem  recort  delís  per 
»  fogir  al  que  tu  tens  per  bo:  serè  alegre  del  que  tu 
»  has  penssat  façam.  Manantmo  mo  digues;  per  que, 

»  si  qualseuol  desastre  mesdeuenia,  tendre  conort  680 
»  que,  per  obeyr  als  teus  manaments,  sia  en  tal  tre- 
[O76]  »  ball:  *  que  tot  mon  delit,  obeynt  a  tu,  alcançe.  > 
Enuides  tals  paraules  Piramus  acabaua,  quant 
yo  respongui:  c  No  pensses  tu  que  yo  ignore  los 
t  perills  que  esdeuenir  nos  poden,  si  seguim  lo  que  685 
»  yo  desige.  Mas  deuries  penssar,  que  los  qui  tots 
»  los  enconuenients  temen,  a  tart  atenyen  gran  be- 
»  nauentura;  e  de  flaquea  de  animo  ve  penssar  tots 

>  los  perills.  Si  tens  tanta  amor  com  tes  paraules 


70  m.  sola  M. 


VIII.  LO  jardí  de  amor  187 

690   »  fan  mostra,  cobra  animo,  e  sies  no  poch  alegre  en 

>  seguir  lo  que  yo  vull.  > 

«  — Seguiré — respos  Piramus; — pregant  aquell 
»  Deu,  qui  en  forma  de  simple  toro  engana  la  gentil 
»  filla  de  Agenor,  sia  en  guarda  de  nostre  viatge.  A 
695  >  tu,  Tisbe,  deman  de  gràcia  que,  si  a  mi  seguien 
»  treballs  que  la  mort  me  procurassen,  not  enuges 
»  de  viure,  car  gran  dan  seria  al  mon  la  pèrdua  de 
» ta  uida.  E  mes  te  prech  not  cuytes  venir  primera 

>  a  la  font:  espera  yoy  sia,  per  que  primer  als  dans 
700   »  ofira  ma  persona.  » 

Ab  tal  concert,  e  moltes  lagremes,  nos  partim; 
besant  la  paret,  puix  daldre  no  teniem  liçencia. 

Partint  me,  donchs,  del  meu  Piramus,  souint 
alçaua  los  vils  a  Febo;  e  pariam  los  seus  caualls 

705   ésser  tant  canssats,  que  tenien  lo  dia  en  major  espay 
del  acostumat;  ho  pariam  que  Febo,  per  contem- 
plar *  la  bellea  de  Leuco,  detardaua  son  uiatge,  e  [Oyóv] 
ab  la  sua  luminosa  cara  defenia  la  terra  de  les  tene- 
bres de  la  escura  nit;  la  qual  uingue,  molt  pus  tart 

710  del  que  *  solia.  [Móo] 

E,  puix  viu  dispost  temps  per  a  ma  partida,  co- 
brint me  lo  cap  e  la  cara  ab  vn  vel,  per  que  no  fos 
coneguda,  ixqui  del  carçre  de  la  trista  casa,  acom- 
panyantme  animo  de  infinida  amor.  E,  si  en  lo 

715  cami  algun  murmur  sentia,  reclamaua  Piramus,  car 
de  altre  Deu  socos  no  esperaua.  E  sens  dupte,  tant 
per  temor  com  per  treball,  yom  canssaua;  mas  la 
sperança  que  de  veure  Piramus  tenia,  me  portaua 
nouella  força.  Tant,  que  vingui  en  poch  espay  a  la 

720  bella  font,  a  la  qual  Piramus  encara  no  era  aribat. 

Larga  cosa  seria  recontar  los  duptosos  penssa- 

ments  que  en  aquella  hora  ma  enamorada  penssa 

combatien;  mas  no  estigui  molt  espay,  que  viu,  per 

la  freda  lum  de  Diana,  venir  vna  leona  (la  qual  pa- 


l88      OBRES  DK  J.  ROIÇ  DK  CORBLLA 

ria  tinta  de  sanch)  qui,  ab  suaus  passos,  a  la  clara  725 
font  se  endreçaua.  É,  per  fogir  a  la  ferea  de  tan 
braua  bèstia,  ab  gran  cuyta  lexi  prop  la  font  aquell 
vel,  ab  lo  qual  era  venguda  cuberta;  amagant  me 
en  la  escura  ombra  de  vna  coua,  que  poch  espay 
de  la  font  estaua;  fins  que  penssi  que  ja  la  leona  se-  730 
ria  partida.  E  temia  molt  que,  venint  Piramus,  se 
tingues  per  enujat  de  la  mia  tarda. 

Exint,  donchs,  de  la  coua,  sens  que  la  temor  no 
[  0  77]  hauia  del  tot  perduda,  *  deya  en  mi:  c  O,  com  con- 

»  tare  a  Piramus  los  perills  en  quem  so  uista,  e  se-   735 

>  ram  pres  en  comte  de  infinida  amor!  E,  si  nom 
»  creu,  mostrarlie  los  passos  de  la  leona.  >  Ab  tals 
penssaments  vengui  fins  en  aquell  morer,  les  rames 
del  qual,  ab  gentil  ombra,  la  clara  font  cobrien.  E 
pareguem  no  ésser  aquell  lo  loch  don  mera  partida,  740 
car  viu  lo  vert  morer,  ab  lo  fruyt  negre,  portant  dol 

de  molta  tristor;  lo  qual,  ans  que  partis,  ab  candida 
blancor  relluhia. 

Estant  en  aquest  dupte,  senti  gran  remor  prop 
la  font,  que  penssi  tornas  altra  vegada  la  fera  bes-   745 
tia.  E,  baixant  los  vils  per  veure  si  axi  era,  viu  lo 
cos  de  Piramus,  qui,  ab  la  pena  de  la  mort,  batia  la 
sangonosa  terra. 

Yo  no  se  ab  quin  estil,  ni  ab  quals  paraules, 
pore  recitar  la  granea  de  tanta  dolor:  perdi  tots  mos   750 
sentiments,  e,  lançantme  dauant  lo  fret  cos,  mescla- 
des ab  la  sua  sanch  les  mies  amargues  lagremes,  ab 
plorosa  veu  deya:  «  Piramusl  Si  la  mort  te  dona 

>  liçencia,  alça  los  vils,  e  ueuras  la  tua  Tisbe.  > 

Ab  gran  pena  obey  a  les  mies  paraules,  leuant   755 
[Afóov]  vn  *  poch  los  vils  al  nom  de  Tisbe;  los  quals  prest 


38  vengui  aquell  morer  M 


viii.  LO  jardí  de  amor  189 

baixa,  car  la  mort  cruel  hauia  robat  les  forces  a  la 
sua  gentil  persona.  *  [^  77  ^J 

En  tant  adolorit  plant  passi  tan  gran  part  de  la 

760  nit,  que  ja  Febo  ab  sos  daurats  cabells  començaua 
a  illuminar  la  terra.  E  viu  en  la  ma  de  Piramus 
aquell  vel,  lo  qual  yo  hauia  leixat,  fogint  a  la  leona: 
don  conegui  la  causa  de  la  sua  mort,  car  estaua  lo 
vel  tinct  de  sanch  e  tot  esquinçat  de  les  dents  de  la 

765  braua  bèstia;  e  aumenta  mes  ma  dolor,  puix  conegui 
la  granea  de  sa  benuolença.  E  rompent  les  mies 
vestidures,  ab  dolorosa  veu  deya: 

«  ^Qui  es  aquell,  per  sobres  saui  que  sia,  pugua 

>  fogir  a  la  crueldat  dels  inplacables  fats,  los  quals 
770   » James,   per   plors  ni   sospirs,  muden  alguna  de 

>  aquelles  coses  que  de  principi  tenen  ordenades? 

>  O,  Piramusl  ^hon  era  lo  teu  esforç?  ^No  sabs  tu 
»  que  algú  nos  procura  la  mort,  sinó  per  flaquea  de 
»  animo?  O,  Piramus!  ^e  per  que  vn  poch  espay  no 

775    »  perdonaues  a  la  tua  vida,  per  que  vesses  Tisbe 

>  delliure  de  tots  perills?  ^Quis  deu  alegrar,  encara 
»  que  de  vn  gran  perill  sia  estalui?  O,  cruels  Deus! 

>  iper  quem  delliuraueu  de  la  leona,  puix  sabieu  que 

>  la  mort  ab  tan  gran  pena  me  era  vehina?  Mas,  que 
780    »  aprofita  lo  plànyer  sobre  cosa  irreparable,  car  sols 

>  la  mort  es  sens  repari  Però,  puix  ab  moltitut  de 

>  lagrimes  no  puch  reçussitar  la  tua  vida,  plaume 

>  lo  morir;  que  la  vida,  sens  tu,  en  estrem  mes  enu- 

» josa.  Mas,  per  que  la  causa  de  nostra  mort  *  per  a   [  O  7S] 
7S5    >  sempre  sia  palesa,  prech  als  Deus,  aquest  arbre 
» James  no  consenten  que  lo  seu  fruyt  leixe  lo  dol 
»  de  nostra  desauentura.  E  als  Deus  mes  soplich, 
»  puix  en  vida  a  nostres  desigs  tant  han  contrastat, 


59  Ab  tant  adolorit  M.    64  m.  de  sanch  M. 


I90      OBRKS  DE  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

>  ara,  après  mort,  ordenen  quels  nostres  cossos  en 

>  vn  mateix  sepulcre  reposen.  >  790 

Encara  dient  tals  paraules,  me  lançi  damunt 
aquella  espasa  que  del  cos  de  Piramus  sangonosa 
exia.  Leixant  ma  vida  entre  sos  frets  braços,  hanme 
portat  los  fats  en  aquest  trist  verger,  en  lo  qual  per  a 
sempre  les  desiguals  penes  de  amor  nos  tribulen.  »   795 

Vosaltres,  jouens,  en  la  pensa  dels  quals  amor 
continuament  habita,  los  enteniments  de  pietat  ele- 
uats,  hoyau  de  les  mies  lamentacions  la  noua  glòria 
e  secreta  elegria,  que  a  la  deytat  de  Cupido  ses- 
tenen.  800 

Entrant  en  lo  ^ardi  de  Amor,  viu  los  arbres 
grans,  però  spinosos,  que  qui  fort  los  streny,  sent 
infinide  dolor.  Los  fruyts,  de  sebor  dolça  semblansa 
tenen.  Mas  en  aquells  hauia  tantes  doloroses  pa- 
cions,  que  lo  dit  del  [delit  que  dellj  rebie,  a  la  sum-  805 
ma  de  les  penes  no  bastaue. 

Aquell  Jardí,  de  vna  natural  voluntat  e  inclina- 
ció se  concep,  per  affectat  desig  que  dels  vils  [al] 
principi  ve;  los  quals  representen  la  delitosa  cosa  a 
la  ociosa  pensa.  E  tant  fort  desperta  la  voluntat,  810 
que,  no  podent  seruar  dret  ni  orde,  passa  los  ter- 
mens  de  la  reho;  e,  per  la  via  de  la  pensa,  a  la  me- 
mòria recoraane  los  dolorosos  pensaments  de  sa 
natural  costuma. 

E  es  de  tal  condició  qui  en  aquell  vol  entrar,   815 
que  tant  quant  de  sos  delits  mes  vol  sentir,  viu  ab 
major  dolor. 

Ffinis 


94  en  lo  qual  sempre  M.     796-817  Aquestes  vint-y-dues 
Unees  d'epíleg  solament  compareixen  en  el  manuscrit  O. 


IX 

LAMENTACIÓ  DE  BIBLIS 


Texíes  originals: 

Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Aíayansiana. 
Còdex  intitulat  jfardinet  d' Or  ais. 


[M6i]         *  LAMENTACIÓ  DE  BIBLIS         [079^] 


ER  que  paregua  menor  la  erra  de  les  do- 
nes que,  per  sobres  gran  amor,  han  pas- 
sat los  estrets  limits  de  castedat,  acçepte 
5  lo  treball  de  la  ploma,  fent  palesa  la  senyoria  que 
amor  sobre  mi  ha  tengut,  atenyent  per  darrer  guar- 
do trista  mort.  No  hajen  a  mal  les  enamorades, 
obedients  a  Venus,  per  mi  a  sos  enamorats  en 
menys  preu  de  honestat  donar,  puix  deute  de  ger- 
lo  mandat  nou  veda. 

Yo,  Biblis,  mes  que  altra  desauenturada,  he 
amat  mon  germà  Cauno,  de  major  amor  de  germà; 
crehent  ésser  cosa  justa,  que  la  mia  boca  se  acos- 
tas  a  la  sua  mes  que  a  la  de  algun  altre.  E  vent  los 

15  seus  muscles  mes  honrats  dels  meus  braços  que 
dels  de  algunaltra  dona,  axi,  ab  ombra  de  piadosa 
amistat,  ses  ençes  en  mi  aquell  foch  de  desordenat 
voler,  que  limits  ab  si  no  porta,  essent  me  ja  odiós 
lo  nom  de  germana,  ans  eram  mes  alegre  ésser 

20  dita  per  ell  Biblis;  e  ja  en  la  sua  presencia  me  pa- 
ria pocha  la  mia  bellea,  e  no  gosaua  esperar  la  sua 
vista,  sil  fiat  espill  no  feya  testimoni  a  la  indústria 
de  mes  mans;  possehint  terrible  oy,  acompanyat  de 
molta  enueja,  si  alguna  de  mis  deya  pus  bella.  E  pa- 

25   riam  que  *  nom  de  germà  no  deya  prou  la  senyoria    [(?  cPo] 
quel  amat  Cauno  sobre  mi  tenia,  e  per  ço,  nome- 
nant lo,  la  mia  lengua  aldre  de  senyor  dir  no  sabia. 


1  77/0/.-  Istoria  de  Biblis  qui  se  anatnora  de  Cano  germà 
seu  feta  per  lo  reuerend  mestre  Corella  O.  7-10  tUllai 
aquest  paràgraf  en  O.  19-20  nom  de  germà  e  ja  (m.  lo 
d'enlremitg)  M.    24  m.  molta  M. 


194       OBRKS  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

Mas,  per  que  la  gran  estima  de  les  coses  molt 
desigades  causa  duptoses  esperances,  de  mon  po- 
der treballaua  apartar  de  ma  penssa  lo  desorde  de  30 
tanta  amor;  e  après,  enujada  de  tant  estrem  treball, 
desigaua  soledat,  puix  ab  tals  penssaments  no  era 
sola;  e  axi,  prengui  posada  en  lo  estrado  de  ma  cam- 
bra, havent  a  mal  qiie  en  lo  fretlit,  desacompanyat- 
[da]  de  Cauno,  degués  reposar  la  bellea  de  ma  perso-  35 
na.  Però,  vençuda  e  mes  abandonada,  per  terrible 
son,  la  mia  ma  esquerra,  en  loch  de  coxi  sostingué  la 
mia  cara  freda  e  banyada  de  enamorades  lagrimes; 
axi  lo  plaent  dormir  algun  descans  conssenti  a  ma 
tribulada  penssa,  e  pareguem  reposar  en  los  bells  40 
braços  de  Cauno,  tenint  tant  prop  la  mia  boca  de 
[M6iv]  la  sua,  que  no  tenia  poder  *  de  dir  li  la  estrema 
pena  que  fins  en  aquella  hora  sofert  hauia. 

Però  lo  sompni,  envejos  de  tanta  glòria  mia, 
essent  mes  breu  del  que  yo  volguera,  abssenta  de  45 
mi  la  possesio  de  tan  gran  benauentura,  fent  me 
report  de  tanta  dolor,  que  a  la  de  infern  la  compa- 
raua.  E  comenci  a  dir,  ab  veu  rugallosa  per  san- 
glots  de  dolorós  plor: 

€  O,  mes  que  altra  atribuladal  ^e  quina  fi  por-  50 
»  tara  aquest  sompni?  Yo  be  veig  que  la  bellea 
»  de  Cauno  no  mereix  sinó  per  mi  ésser  possehida; 
»  però  noume  esserli  germana.  Mas  crech  que  los 
■>  sompnis  no  son  del  tot  vans,  e  siu  son,  la  vanitat 
»  dels  nom  pot  toldre  lestrem  delit  del  qual  ells  man  55 
[0  8ov]  >  fet  *  report.  E  plagues  a  Deu  en  tant  plaent  dor- 
>  mir  passas  ma  vida! 

>  Però  dolres  ni  alegrarse  de  les  coses  passades, 
1  fallença  de  seny  ho  causa:  mas  assajaré  si,  ab 


33-4  cambra  e  nom  paria  que  en  lo  f ret  M.   34  desacom- 
panyat  M  O.    55  la  vanitat  del  mon  pot  toldre  M. 


IX.   LAMENTACIÓ   DE   BIBLIS  I95 

60  >  mudat  nom  pore  enganar  a  Cauno,  e  que  sia 
1  nora  de  mon  pare,  puix  altra  que  yo  noy  veig, 
1  mes  digna  mare  de  mos  nebots. 

»  O,  Caunol  e  si  altra  es  ta  muller,  yo  not  serè 
»  sinó  germana,  e  no  tendre  ab  tu  sinó  lo  deute  que 

65    »  mes  a  mon  voler  contrasta.  Millor  han  elegit  los 

>  Deus,  liberts  de  nostres  leys:  car  los  tàlems  de 

>  Thetis  possehis  Ocçeano;  e  Saturno  es  alegre  que 

>  Opis  sia  mare  e  tia  de  sos  fills;  e.Juno  trihunfa  en 

>  lo  çel,  no  en  nom  de  germana,  mas  com  a  muller 
70   s  del  gran  Jupiter. 

>  Mas  íper  que  assage  igualar  les  leys  diuines 
»  ab  les  nostres  humanes?  Sinó  quem  forçe  que  vn 
»  tant  desllimitat  desig  de  mis  aparte,  ho  pereixcha 
»  en  guardo  de  ma  honestat;  e  axi,  morta,  en  lo 

75  >  trist  lit  lo  meu  cos  fret  rebrà  lo  desigat  besar  de 
»  Cauno,  puix  altre  conort,  sinó  perdre  la  uida,  no 
»  puch  atènyer;  car  ab  tot  que  en  tan  alt  grau  yo 
»  de  Cauno  sia  enamorada,  a  ell  parra  tanta  erra 

>  gualardonar  ma  benuolença,  que  ans  en  deffen- 
80   %  cio  de  ma  virtut  se  deixarà  de  viure,  que  consen- 

>  tir  a  tant  desorde. 

>  Mas  í'per  que  en  ma  penssa  exemples  tant 
»  enemichs  de  honestat  se  descanssen,   sinó  que 

>  sia  contenta  que  Cauno  *  sia  de  mi  amat  com    [O 8i] 
85    »  a  gerraa?  Car  si  yo  fos  delí  primer  requesta,  ab 

>  menor  carrech  poria  satisfer  a  sa  demanda;  mas, 
»  dient  li  cosa  que  ab  si  tanta  vergonya  porta, 
»  ^com  pora  la  mia  lengua  formar  tals  paraules?  E 
y  la  mia  cara  paurugua  e  mes  vergonyosa  li  dara 


71  m.  igualar  M  però  asseiare  f^olar  les  leys  O.  74  en 
guarda  M.  79  m.  en  deffencio  de  ma  virtut  M.  80-2  de  viu- 
re ab  tot  que  matarien  rebre  a  Cano  de  sa  germana  la  co- 
rona de  Diana  mas  O. 


196       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DK  CORRLLA 

»  causa  de  negar  descans  e  fi  a  mos  treballs.  E  per   90 
[Ai  62]    »  ço,  *  com  per  millor  me  paregua  que,  ab  letra 

>  sagellada  de  infinida  amor,  yo  temte  lo  voler  de 

>  Cauno,  lo  qual,  si  be  no  lacçepta,  ja  per  ço  del 
»  tot  no  seran  fallides  mes  esperances.  > 

En  aquest  delliber  los  contrasts  de  ma  penssa  95 
concordes,  e  la  mia  ma  dreta  sostenint  la  ploma,  e 
en  la  altra  acceptant  lo  blanch  paper,  ab  estudi  de 
enamorades  paraules  e  temerosa  ma,  comenci  a 
escriure  e  dapnar,  duptant  e  lohant  e  culpant  lo 
que  hauia  escrit;  e  ab  gran  afany  la  mia  ma  regia    100 
la  ploma,  car  ignoraua  e  duptaua  escriure  lo  que 
mes  volia,  damnant  lo  nom  de  germà;  lo  qual  ans 
me  paria  hauer  ben  escrit,  e  pareguem  mal  hauer 
escrit  germà.  Mas,  a  la  fi,  la  sobres  gran  dolor  que 
de  mi  sols  vn  punt  nos  abssenta,  dona  tant  esforç   105 
a  la  ploma,  que  li  conssenti  pintas  les  següents  pa- 
raules: 

€  Aquella  te  escriu  que  altre  be  no  espera,  sinó 

»  lo  que  per  tu  li  serà  atorgat,  e,  per  vergonya,  no 

»  gosa  dirte  qui  es.  Si  desiges  saber  que  vull,  plau-    no 

»  riam  sens  dirte  mon  nom  la  causa  de  ma  dolor 

[O  81  v]   »  te  fos  palesa,  ne  per  tu  fos  *  coneguda  yo  ésser 

>  Biblis,  fins  que  la  esperança  de  mos  desigs  fos  cer- 
»  ta  de  la  granea  de  ma  benuolença.  E  porian  ésser 

>  mostra  la  magrea  de  ma  cara,  e  los  vils  humits    lïS 

>  souent  de  piadoses  lagremes;  e,  sit  recordes,  lo 

>  meu  besar  no  era  de  germana,  acompanyat  de 

>  sospirs  no  venint  de  causa  sabuda;  e  ab  tot  lo 

>  meu  animo  fos  nafrat  de  tant  enamorades  ferides, 

»  los  Deus  prench  en  testimoni  que  quant  he  pogut,    1 20 

>  he  assajat  de  ésser  sana  de  tal  mal.  ïemtaua  re- 

>  sistir  a  les  forts  armes  de  Cupido,  ab  tan  gran 


102  volia  damunt  lo  nom  M.    17m.  meuM. 


IX.   LAMENTACIÓ    DK    BIBLIS  I97 

»  treball,  que  hauries  a  inpossible  vna  donzella  laja 

»  sofert;  però  a  la  fi  vençuda,  mes  forçat,  ab  teme- 

125    »  rosa  ploma,  demanarte  raerce.  Puix  tens  poder  de 

>  perdre  ho  restaurar  ma  vida,  elegeix  lo  que  mes 
»  te  placia;  mas  penssa  que  la  que  tescriu  no  tes 
»  enemigua,  ans,  encara  quet  sia  germana,  desige, 
»  ab  deute  pus  acostat  ligarme  ab  tu.  Als  antichs 

130   >  en  edat  es  degut  que  coneguen  les  leys,  e  obrant 

>  segons  aquelles,  vegen  que  es  *  licit  a  nosaltres   [M62  v] 
»  haver  a  creure  que  tot  lo  que  pler  nos  porta  se 

»  deu  fer.  Car  lamor  per  granea  desordenada,  es 
i  deguda  a  la  nostra  edat;  e  en  aço  segueixcam  los 
135  »  exemples  dels  grans  Deus,  e  penssem  que  temor 
»  de  pare  ni  reuerençia  de  fama  no  allargarà  lo 
»  terme  de  nostres  desigs;  ans,  ab  lonest  nom  de 

>  germans,  celarem  les  suaus  batalles  de  Venus,  puix 
»  a  mi  no  es  tolta  libertat  ab  baixa  veu  parlar  ab  tu, 

140    >  e  de  besarte.  Donçhs,  puix  *  tan  poch  es  lo  quens   [O  S2] 

>  fall  per  aconsseguir  benauenturada  fi,  hajes  dolor 

>  de  la  quis  confessa  enamorada;  la  qual  nou  fora, 
»  si  infinida  amor  no  lan  forçaua.  E  no  vulles  me- 
»  rexer  ésser  escrit  damunt  lo  meu  sepulcre,  causa 

145    »  de  la  pèrdua  de  ma  vida.  t 

Encara  la  mia  ma,  obedient  a  mes  escriure,  oc- 
cupaua  lo  darrer  espay  del  paper;  e  sagellant  lo 
escrit  de  tanta  amor,  al  banyar  del  sagell  sopliren 
les  abundants  lagremes,  car  dolorosos  sospirs  ha- 

150  uien  robat  la  saliua  a  la  amarga  boca.  E  cridant  hu 
de  mos  seruents  del  qui  mes  fiaua,  doni  li  la  letra, 
dient:  <  Portala  al  amat...  >  E,  ab  distancia  de  temps, 
digui:  €  ...mes  que  germà  t. 


23  hauries  inpossible  M.  31-3  licit  car  lamor  fm.  lo  d'en- 
tremitg)  M.  40  m.  e  de  besarte  M.  47  escriure  lo  vers  oc- 
cupaua  M. 


198        OBRES  DE  J,  ROIÇ  DE  CORELLA 

O,  inraortal  Deu,  qui  sobre  tots  los  altres  tens 
senyoria,  fill  de  Venus!  Fins  en  los  inferns  tens  sub-    155 
jugat  a  Pluto;  atorgam  esforç,  que  acabe  descriure 
la  mia  desauentura,  puix  las  causadal  Donant  yo  al 
dit  seruent  la  tan  adolorida  letra,  ans  que  en  ses 
mans  prengués  posada,  caygue  en  terra:  a  poch  nom 
dexi  de  viure,  esbalayda  de  tant  mal  senyal.  Espe-    160 
rara  altra  hora,  sinó  fias  en  los  mèrits  de  molta 
amor,  los  quals  yo,  mes  que  tota  altra,  possehia.  E 
axi  ana  la  desauenturada  letra,  sens  que  no  fon  me- 
rexedora  ésser  tota  legida  per  lo  meu  Cauno;  lo 
[O 82v]   qual,  lançantla,  dix  al  seruent:  *  <  Fuig  dauant  mi,    165 
»  quCj  sinó  per  recel  de  ma  honor,  tantost  ne  passa- 
>  ries  la  pena,  a  la  qual  la  tua  temeritat  te  obligua.  » 

E  recitades  a  mi  tals  paraules,  e  fallida  ma  es- 
perança, fogiren  de  mi  tots  mos  sentiments.  O,  bena- 
[M6j]  uenturada  mort,  *  terme  darrer  de  les  coses,  la  qual,  170 
deixant  reposar  los  alegres  en  felicitat,  vens  als  quit 
desigen.  Però  los  fats  cruels  no  permet[er]en  tant 
plaent  dormir,  car  Latesis  encara  no  era  enujada  de 
tirar  lo  fil  de  ma  vida;  e  restituhides  mes  forces, 
acompanyades  de  ma  primera  amor,  apenes  de  la  175 
mia  boca  proçehien  tals  paraules: 

« Justa  cosa  es  que  de  tan  desordenada  demanda  • 
»  yo  no  sia  escoltada:  foram  millor  ans,  ab  duptoses 
»  paraules,  temtar  a  Cauno,  e  donarà  les  veles  a  pus 
»  suau  vent.  Mas,  com  a  indiscret  mariner,  he  dres-  180 
»  sat  la  proha  de  mos  desigs  a  les  roques,  en  les 
»  quals  perdre  ma  uida,  puix  no  tinch  poder  de  tor- 
»  nar  atras  de  tant  enamorat  viatge.  Al  menys  de- 
»  guera  esperar  altre  dia,  puix  ab  tants  mals  senyals 
»  veya  la  desauentura  de  ma  fi;  car  no  sens  causa   185 


72  permeten  M  consentiren  O.     73  dormir  e  Latesis  M. 
81  he  donat  la  proha  M. 


IX.    LAMENTACIÓ    DE   BIBLIS  I99 

*  caygue  la  letra  de  mes  mans,  e,  si  no  fos  poch  aui- 
»  sada,  no  haguera  comanat  al  paper  ço  que  ab  ui- 

>  ues  rahons  li  poguera  hauer  dit.  È,  si  mes  paraules 

>  noi  moguessen  a  piatat,  haguera  dolor  de  les  mies 
igo    »  lagremes,  e  de  la  tristor  de  la  mia  cara;  e  yo  po- 

■»  guerali  respondre  altrament  que  lo  paper  mut,  e 

»  assajarà,  abraçant,  placar  la  ferocitat  de  son  *  ani-   {O  Sj] 

>  mo.  E  si  totes  aquestes  coses  noy  tinguessen  po- 
»  der  de  mourel  a  piatat,  cayguera  morta  dauant 

195  >  los  seus  peus,  e  dolent  se  de  la  mia  desauentura, 
»  ab  dolços  besars  treballarà  en  restaurar  ma  vida; 
»  car  no  es  fill  de  leona,  ni  serps  lan  alletat,  ni  lo 
»  seu  cor  es  de  diamant.  Mas  lo  poch  cautelos  mis- 
»  satger,  fallit  de  discreció,  no  espera  dispost  temps 

200   »  en  donarli  la  letra,  ans,  crech  Cauno,  fatigat  de 

>  moltes  faenes,  no  ha  aduertit  a  les  enamorades 

>  paraules  de  mon  escrit.  Donchs,  seguiré  la  fi  hon 
»  mos  desigs  me  porten,  car  si  men  leixaua,  mostra- 

>  riam  poch  enamorada,  e  sospitaria  Cauno  que  yo 
205    »  hauia  fet  aguayt  a  sa  castedat,  sens  que  amor  nou 

»  causaua.  E  pensse  que  virtuosa  cosa  es  portar  a  fi 

>  lo  començat,  e  mes  *  com  fortuna  hi  contrasta,    [Mójv] 

>  car  en  atènyer  les  coses  de  molta  estima,  comu- 

>  nament  fortuna  es  aduerssa.  E  puix  la  legea  de 
210    »  tal  crim  no  puch  apartar  de  la  mia  penssa,  treba- 

>  llare  en  aconsseguirne  alegre  guardo,  e  faré 
»  menys  mon  peccat,  atenyent  la  bellea  de  Cauno; 
»  e  per  ésser  me  germà  molt  car,  tant  me  loharan 
»  de  auisada,  quant  me  inculparan  de  poch  hones- 

215    »  ta;  que  la  granea  del  delit  de  sa  persona,  me  farà 


87  auisada  haguera  M  nodeguere  acomenar  O.  201  fa- 
tigat de  treballs  M.  09  comunament  e  souint  fortuna  hi 
ve  aduerssa  M.  12  atenyent  ne  M.  13  m.  me  germà  M. 
14    menculparan  M. 


OBRES    DE  J,    ROIÇ    DK   CORELLA 


■»  oblidar  la  pèrdua  de  ma  fama.  E  axi  no  serè  en- 

>  uejosa  de  Juno,  per  ésser  germana  e  muller  del 

>  gran  Jupiter.  » 

E  constant  ma  penssa,  ab  concòrdia  de  mon  vo- 
ler, en  altra  vegada  requerir  al  mes  que  amat  ger-  220 
O  S'j  7>]  ma,  moltes  uegades  assagi,  ab  dolces  paraules,* 
robar  lo  premi  de  sa  honestat.  Però  ell,  menys- 
preant la  mia  bellea  ab  lo  cruel  nom  de  germana, 
no  conssenti  yo  perdés  la  clara  corona  de  Diana; 
ans,  fogint,  desempara  la  pròpia  terra.  225 

E  foren  tant  fallides  mes  esperances,  que,  desi- 
gosa  de  presta  mort,  acompanyada  de  lagrimes  se- 
guint a  ell  per  los  deserts,  mogui  a  tanta  piatat  les 
deesses  e  nimfes,  que  assajaren  ab  suaus  paraules 
lauar  mos  mals.  Mas,  a  la  fi,  cabent  en  la  freda  te-  230 
rra,  los  arbres  que  prop  mi  estauen  eren  pus  verts, 
regats  de  les  fonts  de  mes  abundants  lagremes.  E 
axi  plagué  als  fats  que  lo  meu  cos,  conuertit  en  font, 
nomenada  per  mon  nom,  fos  exemple  a  les  altres 
dones  de  no  amar  sinó  solament  ço  que  justament  235 
puguen  atènyer. 


17  enuejosa  a  Juno  M  anujosa  de  Juno  O.     22  menys- 
preaua  M.    35  m.  solament  M. 


X 
HISTORIA  DE  JESON  E  MEDEA 


26 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana 


HISTORIA  DE  JESON  E  MEDEA] 


*  Escriu  Medea  a  les  dones  la  ingratiiut  e  desconei-   \M  64\ 
xença  dt  Jeson,  per  dar  los  exemple  de 
honestament  viure. 

A  estrema  maluolença  que,  per  hu  sobre 
tots  desconexent,  a  tots  los  altres  homens 
porte,  nom  conssent,  entre  tants  altres  tre- 
balls, de  aquest  sia  delliure;  que,  per  la  inhumana 
desconeixença  del  ple  de  engans,  dissimulat,  ficte 
Jeson  (ab  tot  quel  recort  de  mals  tan  dolorosos, 

lo  noua  dolor  de  present  me  presenta);  mas,  per  que, 
en  exemple  manifest,  de  poch  creure,  les  dones  que 
après  de  mi  vindran,  tinguen  en  guarda  de  lur  esti- 
mada honestat.  Per  la  desauenturada  fi  de  mes 
amors  e  dolors,  retrauran  la  femenil  promptitut  dels 

15  perillosos  e  allenegables  passos,  als  quals,  la  folla 
desordenada  benuolença,  als  empaliats,  fictes,  mor- 
tals e  breus  deuots  de  Venus  empeny.  Don  se  pora 
seguir:  quels  vans  e  poraposos  homens,  qui  de  con- 
tinu nostra  estimada,  casta  e  honesta  fama,  ab  mos- 

20  tra  de  enamorades  dolors  combaten,  despendran 
en  va  lo  inútil  temps  de  lur  miserable  vida. 

A  les  fèrtils,  daurades  e  pacifiques  rribes  de 
Colchos,  arriba  aquell  grech  qui,  primer  de  tots  los 
homens,  mostra  als  veloçes  vents  blanques  veles  es- 

25  tendre,  e  a  les  iniques  hones  de  la  indòmita  mar, 
soferir  ésser  laurades,  ab  la  primera  nau,  nomenada, 
del  nom  del  qui  lauia  feta,  Agron.  Acompanyat  de 
noble  companyia  de  animosos  estrenus  jouens  de 
Grècia,  entrels  quals  Erchules,  Orfeu,  Castor,  Po- 

30  llux,  Linteu  e  altres,  los  noms  dels  quals  ni  virtuo- 


y  304       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORBLLA 


SOS  actes  escriure,  seria,  en  prolixitat  de  largues 
[M64  v]   istories,  canuiar  *  la  fi  de  ma  breu  escriptura. 

En  tranquilitat  de  pacifiçha,  opulent  e  benauen- 
turada  vida,  regnaua  mon  pare;  lo  qual,  no  com  ha 
oste,  mas  en  egual  de  fill  ho  gendre,  acoUi  al  ingrat  35 
Jeson.  E  sient  en  real  cadira  de  la  sua  empaliada 
sala,  ab  graciosa  e  benigna  cara,  abandona  les  ore- 
lles a  les  animoses  paraules,  en  estil  de  semblant 
manera: 

€  La  viril  inquieta  jouentut,  de  nobles  esperan-   40 

>  çes  guarnida  ab  honorosa  victorià,  virtuosissim 

>  Rey,  als  teus  regnes  me  porta;  no,  com  a  explora- 

>  dor  ni  espia,  fent  aguayts  al  pròsper  estat  de  ton 
*  viure,  mas  per  oferir  ma  persona,  si  a  tu  es  plaent, 

»  en  la  perillosa  conquesta  del  daurat  anyell,  per  45 
»  que  eternament  ma  fama  reuixcha.  Car  estinie 
»  morts  lo  jorn  primer  de  lur  naxença,  aquells  qui, 

>  en  tenebres  descura  vida,  axi  callat  oçios  viure 
»  passen,  que  ans  de  aquest  mon  los  inplacables  fats 

» los  transporten,  que  a  conexença  de  algú  lo  seu  50 
3  viure  peruingua.  Essent  mes  que  pedres  ho  arbres, 

>  /os  quals  [aquells]  estime  gloriosament  viure,  los 

>  quals,  ab  estrenuitat  de  animo  morint,  sens  james 

>  poder  morir,  en  segura  vida,  ab  serenitat  de  glo- 

>  riosa  fama  eternament  reuiuen.  >  55 

Plagueren  al  rey  les  paraules  animoses  de  Jeson, 
que  vn  poch  espay  tarda  en  donarli  tal  resposta: 
c  La  tua  elegant,  real  e  bella  forma,  afabilissim 

>  joue,  me  assegura  que  no  com  a  espia  has  pres  los 

>  ports  segurs  en  les  rribes  de  mos  regnes.  Mas  vol-  60 

>  dria,  axi  com  no  tens  enueja  al  tranquille  estat  de 
»  ma  senyoria,  tinguesses  larguea  de  virtuosa  e  be- 
»  uauenturada  vida,  e,  per  la  fealdat  [feeltat?]  e 
»  amor  que  a  les  estranyes  coses  portes,  perdonas- 

\M 65^    1  ses  a  la  tua  proporçio*nada  e  gentil  persona,  per  65 


X.    HISTORIA    DE  JESON    E   MEDB\  20$ 

>  que  no  sia  past  als  animals  tan  feroçes.  Aumenta, 
»  ab  multiplicades  e  virtuoses  obres,  la  honor  de  ta 

>  fama,  reseruant  la  uida  per  actes  de  virtut  esti- 
»  mada;  que  dels  prudents  animosos  sespera,  en  di- 

70    >  ferençia  dels  animals  sens  raho,  los  folls  perills 
»  esquiuar.  Sols  los  homens  virtuosos  son  dignes  de 

>  longament  viure.  Aquella  cosa  rectament  es  desi- 

>  gada,  la  qual,  après  ques  atesa,  fa  millor  al  qui  la 

>  posseheix.  E  per  ço  algú,  de  virtut  acompanyat, 
75    »  no  deu  elegir  la  mort,  sinó  per  vàlua  que  mes  de 

>  la  vida  dignament  estime. 

»  Leixa,  donchs,  animós  grech,  penssaments  de 

>  tant  vana  empresa,  puix  verdadera  virtut  te  con- 
»  trasta  que,  per  amor  de  popular  pomposa  fama, 

80    »  no  perdés  la  vida.  Si  a  tu  virtuts  acompanyen, 
»  primer  elegeix  la  mort,  la  qual,  si  fosses  jutge  just, 

>  sinó  al  viçios  e  de  greus  delictes  culpable,  no  la 
»  daries.  E  si  virtuts  not  acompanyen  ^ab  crueldat 

>  contra  la  tua  pròpia  persona  vols  començar  vir- 
85    »  tuos  viure?  > 

No  mogueren  al  esforçat  Jeson  les  paraules  de 
mon  pare;  al  qual,  ab  semblant  estil,  no  tarda  res- 
pondre: 

<  A  tu,  Rey  prudentissim,  antich  en  benauentu- 
90    >  rada  vida,  meritament  sesguarda  en  la  execució 

>  de  les  obres  virtuoses  sobtilment  mirar;  e  a  mi, 
» joue,  seguint  les  regles  de  caualleria,  ab  grandis- 

>  sims  perills  gloriosa  fama  obtingua.  Als  vells  ani- 

>  mosos  basta  que,  sens  fer  legea  de  couarts  actes, 
95    »  sostingueu  la  primera  glòria  quen  la  jouentut,  ab 

>  actes  de  perillosos  treballs,  guanyaren;  que  altra- 
»  ment  auançar  riqueses  lo  pobre  joue  mercader  tre- 
»  balla,  que  no  aquell  que,  ja  riquissim,  sols  li  basta 
*  la  conseruaçio  del  que  posseheix. 

100         »  E  posat  cas,  de  veritat  les  tues  prudents  parau- 


206  OBRKS   DE  J.   ROIÇ  DE  CORELLA 

» les  aduoche  raho,  rahonablament  tingueren  en  mi 

'  M  ós  v]   »  força,  ans  que  mon  delliber  hauent  poblicat,  * jus- 

»  tament  me  fos  obligat  a  la  execució  de  tal  em- 

>  presa.  Que  de  moltes  coses,  ans  de  palesament 

»  eser  eletes,  sens  vergonya  hom  se  pot  retraure;    105 
» les  quals,  après,  sinó  ab  grandissima  infàmia  no 

>  consenten  ésser  leixades.  Lo  mon  tot  no  ignora, 
»  no  com  a  mercader,  ab  companyia  tan  noble,  he 
»  lançat  anchores  en  les  ribes  de  tos  regnes;  hajes, 

>  donchs,  mes  piatat  a  ma  fama  que  a  la  uida,  si    no 
»  no  desiges  que,  ab  tenebrós  e  incriminat  viure, 

>  eternament  muyra.  * 

Marauellas  lo  prudentissim  rey  del  esforç  de  tan 
animoses  paraules,  a  les  quals  responent,  dix: 

«  Clarament  veig,  magnànim  joue,  quel  contrast    1 15 
»  de  mes  rahons  ençen  majors  les  flames  de  tos  de- 
»  sigs  audaces.  A  mi  plau,  desplaent  me,  liçençiar 

>  a  tu  per  al  que  vols,  manifestant  te  les  leys  e 
*  condicions  de  aquesta  mortal  e  perillosa  con- 

» questa.  120 

»  En  espay  de  tres  milles  de  nostra  gran  illa  de 

>  Colcos,  vna  petita  ylla  dista;  en  la  qual  vn  anyell, 

>  cubert  de  resplandent,   luçida  e  daurada  lana, 

>  reposa.  E  per  que,  les  coses  que  sens  dificultat  ha- 

»  uer  se  poden,  la  estima  de  lur  vàlua  perden,  ha  125 
■>  plagut  al  deu  Març,  en  guarda  de  aquesta  mi- 
»  rable  joya,  estiguen  dos  indòmits  feroçissims  to- 
»  ros,  que  de  continu,  per  lo  nas  e  per  la  boca 
»  fumants  espantables  flames  exhalen;  lo  mirar  sols 
»  dels  quals,  axi  la  uista  humana  aterra,  que,  sens    130 

>  aldre,  basta  al  daurat  anyel  donar  segura  de- 
»  fenssa. 

»  Esta  après  vna  escura  espantable  coua,  la  en- 

>  trada  de  la  qual  vn  terrible  drach  occupa,  axi 

>  corrompent  lo  çircunstant  espay  de  pestilent  ayre,   135 


X.    HISTORIA   DK  JKSON   E   MEDKA  20? 

»  ques  inpossible,  sols  vn  moment,  en  tal  loch  algú 
»  pugua  viure. 

>  A  tu,  graciós  joue,  es  forçat,  puix  tu  mateix  te 

>  forces,  domar  aquests  indomables  toros,  e  fer 
140   »  quels  seus  colls  ab  manssuetut  benigne  lo  jou  sos- 

» tinguen.  Après,  ab  bellicosa  força,  matar  lo  inex- 
»  pugnable  drach,  del  qual  sembrades  le[s]  dents  en 

>  la  nouament  laurada  terra,  se  conuertiran  en  ca- 

>  uallers,  tan  audaces,  que  caseu  per  si  bastarà  a 
145    >  metre  en  perill  ta  vida. 

»  Yo  tinch  dolor  en  los  regnes  de  Peleu  noy 

>  haja  terra  que  per  a  tu  fos  deguda  sepoltura,  que 

»  ab  tant  perill  hajes  *  nauegat,  elegint  sepulcre  en   [M66] 

>  los  meus  paçifichs  regnes.  Donchs,  en  lo  temps 
150   >  quels  fats  liçençia  te  atorguen,  deixa  delliber  de 

»  tan  perillosa  empresa;  que  del  prudent  saui  ses- 

>  pera,  millor  penssar  lo  que  ans  penssat  no  hauia. 
»  E,  puix  est  home,  seguint  lo  conssell  e  prudència 
»  humana,  no  prengua  la  tua  ellecçio  en  cosa  inpos- 

155    »  sible  terme,  la  qual  per  algú  no  pot  ésser  recta- 

»  ment  eleta  ni  conssellada.  » 

c  —  A  les  tues  paraules,  Rey  humanissim,  — 

»  respos  Jeson  —  leixe  respondre,  per  que,  partint 

»  dels  regnes  de  mon  pare,  respongui  a  totes  les  ra- 
160   »  hons  que  a  la  fi  de  mos  desigs  contrastar  podien. 

»  E  per  ço,  com  majors  perills  me  rahones  per  que 

>  nou  vuUa,  tant  mes  afectadament  ho  vull;  que, 

>  per  a  tenir  ociosa  e  reposada  uida,  nom  freturaua 

>  leixar  lestrado  de  Hisifila,  qui,  ab  claredat  de  li- 
165    >  natge,  bellea  sens  par,  riquea  inconparable,  ab 

»  mostra  de  amor  estrema,  als  volers  de  ma  jouen- 
»  tut  bastantment  satisfer  podia;  les  pregaries  de  la 
»  qual,  doloroses  e  abundants  lagremes,  piadoses 
»  paraules,  que  a  les  feres  bèsties  a  misericòrdia  po- 
170   »  gueren  moure,  a  mi  no  han  pogut  retraure  que  als 


208      OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

» teus  ports  arribat  no  sia,  leixant  [a]  Hisifila,  en 
»  penyora  de  ma  abssençia,  prenyat  que  en  breu  la 
»  farà  partera. 

»  Regraçiet,  donchs,  Rey  de  gran  benignitat,  la 

>  liçençia  quem  atorgues;  en  la  qual  te  mostres  mi-   175 

>  sericorde,  mes  que  en  amonestarme  que  leixas 

>  tan  honrada  empresa,  t 

La  inquieta  fama,  que,  ab  veloces  ales  sens  fati- 
gua  sempre  uolant,  majors  forces  ateny,  plegant 
Jeson  en  nostres  plages  les  blanques  veles,  hauien    180 
portat  a  les  mies  orelles  la  sua  venguda;  e,  per  que 
es  quasi  inpossible  al  que  natural  desig  de  veure  co* 
ses  noues  inclina,  yo  no  puch  dir  quant  desigaua 
veure  lo  nouell  hoste,  acompanyat  de  excel•lent,  no- 
ble e  gentil  companyia,  essent  la  sua  fama  axi  par-    185 
çial  e  fauorable,  quentrels  viuents  singular  lo  cri- 
dauen;  ab  proporció  de  elegant  forma,  de  color 
venusta,  ab  graciosa,  afable  e  modesta  continença, 
[M66v]  e  axi  de  les  altres  *  perfeccions  quen  promte  conèi- 
xer se  poden,  que  paria  exçellis  limits  de  condició    190 
humana. 

Per  veure,  donchs,  lo  tant  lohat  grech,  sabent 
la  hora  de  la  sua  venguda,  entri  en  la  real  cambra 
de  mon  pare,  la  qual  vna  porta  a  la  gran  sala  obria, 
tancada  e  closa  ab  paraments  de  gran  estima;  en  195 
manera  que,  sens  ésser  uista,  podia  yo  per  estrets 
espays  veure.  A  mi  paregue  que  la  sua  presencia 
gran  part  auançaua  al  que,  en  lahor  sua,  hoyt  ha- 
uia.  Après,  escoltant  suauitat  de  tant  animoses  e 
gentife  paraules,  que  dolça  armonia  a  les  orelles  200 
dels  hoints  resonauen,  de  tant  esforç  acompanya- 
des, que  paria  James  en  lo  seu  cor  temor  hauia  pres 
posada,  ho  que  era  deu  inmortal,  de  poder  sofrir 
impossible. 

En  aquestes  singularitats  que  de  Jeson  escrich,   205 


X.   HISTORIA   DE  JKSON   E   HBDEA  209 

par  que  la  fi  de  mon  escriure,  sia  pintar  lo  paper 
de  les  perfeccions  que  naturalesa  a  Jeson  libera- 
raent  atorgua.  Mas,  per  mostrar  a  les  dones,  a  les 
quals  los  meus  escrits  endreçe,  quant  se  pot  creure 

2IO  ni  fiar  en  cosalguna,  que,  en  les  enganoses  prome- 
ses dels  variables  homens  fiant  se,  atendre  no  de- 
guen;  dels  quals,  lur  major  pomposa  victorià  es,  si 
de  nosaltres  benignes,  ab  pèrdua  de  nostra  esti- 
mada honestat,  trihunfen. 

215  Escoltaua  yo  les  rahons  de  aquest,  sobre  tots 
ficte;  les  quals  me  portauen  pietat  humana  (e  mes 
quant  les  veya  de  tant  esforç  acompanyades),  que 
tant  me  paria  dignament  merèixer  mes  delia,  com 
afectadament  mostraua  poch  estimaria.  Però  nos 

220  feya  en  mi  tan  gran  la  misericòrdia,  questimas  de 
la  mort  fer  lo  delliure,  fins  que  hohi  lo  nom  de  Hisi- 
file;  la  qual,  sens  tarda,  benignament  consideri,  ab 
quina  dolor  duptoses  esperances  entristien  la  deser- 
ta prenyada,  abssent  Jeson,  qui,  entre  tots  los  ho- 

225  mens,  digne  de  ésser  amat  se  mostraua.  E  axi,  no 
per  soccorrer  a  Jeson,  mas  a  Hisifile,  delliberi,  sens 
discurs  de  prudent  delliber  seguint  la  feminil  con- 
dició, restaurar  la  vida  de  aquest,  esdeuenidora 
mort  mia. 

230         *  Per  al  nouell  e  ben  acollit  oste,  ab  companyia  [M6y] 
tan  insigne,  estaua  aparellat  vn  apartament  de  nos- 
tra alta  posada,  en  [ab]  gran  abundància  de  moltes 
e  delicades  viandes,  e  altres  coses  que  a  la  real  con- 
dició sesguarden;  e,  presa  liçençia  de  mon  pare,  la 

235  fatigua  del  treballos  nauegar  ab  repòs  de  molts  e 
richs  estrados  alleujaren. 

Retragués  lo  Rey  en  la  mia  cambra,  per  con- 
tarme  la  noua  venguda  de  Jeson,  recitant  lesforç  de 
les  sues  animoses  paraules,  mostrant  dolor  present 

240  mi  [presentint?]  de  la  sua  esdeuenidora  pèrdua.  E 
37 


OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE   CORKLLA 


per  que  als  reals  costums  se  esguarda  acollir  los  pa- 
çifichs  estrangers  ab  trihunfo  de  honrada  festa,  (en 
altra  manera,  ab  tenebrosa  escura  vida,  los  reys 
auars  e  miserables,  porten  lo  viure,  closos  dins  los 
limits  de  sos  regnes  e  terres,)  dellibera,  lo  Rey  mon  245 
pare,  per  aquella  nit  aparellar  a  Jeson  gran  e  bella 
festa;  en  la  qual  volgué,  acompanyada  ab  les  don- 
zelles, e  ab  les  nobles  dones  de  nostra  Ciutat,  yo 
vingués. 

Les  qui  passau  per  lo  cami  de  voler  ésser  en  250 
bellea  estimades,  penssau  ab  quin  estudi,  ab  quanta 
sotliçitut,  folla  ambició  de  vana  e  pomposa  glòria, 
ab  lo  artefiçi  de  les  mies  mans  volgui  ajudar  a  la 
natural  bellesa,  seguint  la  miserable,  vana  e  feminil 
condició:  que,  ab  diuerssitat  de  vnts  e  colors  estra-  255 
nyes,  axi  reparant  cobrim  de  nouella  escorça  la  ve- 
ritat de  nostre  cuyro,  que  a  Linteu  seria  difícil 
[veure]  nostra  verdadera  figura  (al  qual  era  possible 
tallar  les  espases  [espesses?]  e  grosses  parets)  veure. 
E  no  solament,  culpant  als  Deus  de  nostra  factura,  260 
volem  adobant  millor  fer  lo  que  ells  han  be  fet, 
mas  encara,  ab  multiplicats  e  pestilents  e  mortifers 
materials,  nos  presentam  en  altra  manera  noua 
figura,  testificant  lo  nostre  miserable  desig  de  ésser 
lohades,  ab  uera  mostra  de  pocha  honestat;  despe-  265 
nent  lo  temps  de  nostra  inútil  vida,  cercant,  fins  en 
les  entramenes  de  la  terra,  menes  de  metalls  que  a 
[Móyv]  nostra  bellea  ajudar  poden;  e,  com  a  corps  ♦  e 
ocells  inmundes,  dels  pudents  ossos  dels  morts  ani- 
mals, ab  sotliçitut  no  pocha,  çercam  les  medulles;  270 
fent  ydola  de  nostra  bellea,  ab  engans  de  tant  ma- 
nifesta falssia,  que,  sens  dubitacio  neguna,  ferma- 
ment asentim  a  qualseuol  lahor  que  de  ésser  belles 
parle:  estimant  cascuna  rahonablament,  ésser  mu- 
ller del  gran  Jupiter.  Don  sesdeue  que,  ab  legea  de  275 


X.   HISTORIA   DE  JESUN   E   MEDEA  211 

tant  abominables  erres,  encorrem  souent  en  incon- 
uenients  de  gran  infàmia,  portant  ab  nosaltres  les 
armes  ab  que,  prenent,  nos  maten;  semblant  al 
aspis,  que,  escoltant  la  dolça  mortífera  veu  del  en- 

280  cantador,  a  perdre  la  vida  afectadament  se  presenta. 

Resplandia,  ab  moltitut  de  cremans  enceses  an- 

thorches,  la  nostra  real  cambra,  de  lum  e  claror  tan 

estrema,  que  paria  encara  Febo  sobrel  nostre  ori- 

zon  lo  seu  luminos  carro  detenia.  Resonaua  la  dol- 

285  ça  armonia  de  diuerssos  acordats  insturments,  ab 
acorts  de  proporció  tan  alta,  que  ab  grandissim  tre- 
ball aquells  a  qui  lo  delitós  so  atenyia,  altra  cosa 
podien  fer,  sinó  lo  gest  e  continença  que  la  suau  e 
plasent  armonia  amonestaua. 

290  Tardi  algun  poch  espay  (per  que  ab  mes  honor 
fos  rebuda)  venir  a  la  tan  honrada  festa,  acompa- 
nyada de  nobles,  gentils  e  gracioses  donzelles;  acos- 
tant se  primer  a  mi  dels  altres,  Jeson,  ab  aquella 
humil  reuerencia  que  a  filla  de  Rey  sesguarda;  après 

295  del  qual,  Erchules,  mostrant  en  la  viril  continença 
lo  animo  e  força  que  en  si  portaua.  Vinguem  en  lo 
loch  en  lo  qual  mon  pare,  ab  magestat  de  noble  e 
honrada  companyia,  en  la  sua  real  cadira  magnifi- 
cament  reposant,  ab  cara  afable  dix:  «  Ffilla  Medea: 

300  >  preneu  a  Jeson,  e,  ab  gracioses  paraules,  alegres 
»  dançes,  passau  sens  fatigua,  en  la  delitosa  festa, 
>  lespay  de  la  nit  tenebrosa.  > 

Seguem  nos  en  lo  mes  alt  estrado  de  nostra 
sala,  Jeson  e  yo;  passant  entre  nosaltres  aquelles 

305  gentils  cortesies  e  onestes  paraules,  que,  entre  per- 
sones afables,  en  la  primera  vista  passar  poden; 
après  de  les  quals,  demani  a  Jeson  la  causa  de  la 
sua  venguda,  mostrant  ignorar  lo  que  sabia.  E  tarda 
vn  poch  espay,  ab  los  vils  baixos,  poques  vegades 

310  endreçantlos  ab  gran  modèstia  a  la  mia  cara,  tor- 


312  OBRES  DE  J.   ROIÇ  DB  CORELLA 

[M6S]   narme  resposta;  acompany•ant  ab  gran  sospir  lo 
començ  de  tals  paraules: 

€  No,  desig  de  veure  nouells  pobles,  ni  auara 
»  cubdicia  del  daurat  anyell,  me  han  portat  als  opu- 
i  lents  e  delitosos  regnes  de  ton  pare,  mas  la  inclita  315 

>  fama  de  la  tua  sobrexçellent  bellea;  la  vista  de  la 

*  qual,  sola,  he  delliberat  de  rembre  ab  tant  perillós 
»  viatge,  en  pèrdua  de  ma  vida  oferint  la  mia  perso- 
»  na,  en  la  perillosa  e  mortal  conquesta  de  la  luçida 

>  e  daurada  lana.  Per  que,  si  als  Deus  es  plaent  de  320 

>  tan  incerta  e  dubtosa  victorià  atenygua  gloriós 
»  trihunfo,  tindré  mèrits  de  nouella  fama,  per  hon 

>  a  tu,  sobre  totes  singular,  pore  en  alguna  cosa 
»  plaure;  ja  que  nom  era  possible,  encara  no  com- 

>  batent,  la  tua  estrema  bellea  me  comportas  longa-  325 
»  ment  viure.  » 

Semblants  paraules  Jeson  acabaua,  quant  yo,  no 
ab  cara  falaguera,  respongui: 

c  Clarament  se  mostra  que  no  est  arribat  a  nos- 

>  tres  terres  per  auara  cupdiçia  de  la  luçida  lana,   330 

>  ni  per  desig  de  veure  nouells  pobles;  ans,  seguint 

>  ton  costum,  que  vages  pel  mon  enganosament, 
»  conquistant  la  onestat  de  aquelles  dones  que  a  les 
»  tues  fictes  e  falsses  promeses  donen  vana  crehen- 

>  ça,  [e]  has  penssat  en  qualseuol  regne  de  Grècia  335 

*  haja  vna  Hisifile;  a  la  qual,  per  ésser  la  primera  a 

>  qui,  ab  enpaliades  paraules  de  ficta  benuolença 

>  vestides,  has  enganada,  alguna  ignorància  la  es- 
»  cusa.  Mas,  si  a  mi  feyes  creure  lo  que  falssament 

>  les  tues  paraules  rahonen,  essent  quiti  de  culpa  e   340 

>  yo  culpable,  no  tendria  contra  tu  raho  de  justa 
»  querella;  que  no  meritament  algú  del  enemich  se 
»  clama,  si  ab  manifestes  cauteles  combatut  lo  des- 

>  troheix.  Les  tues  ficcions  e  mals,  a  mi  ja  descu- 

>  berts,  clarament  mostren  de  tu  no  degua  creure  345 


X.   HISTORIA   D£  JESON   E   MEDEA  213 

*  cosa  que  veritat  ni  fermetat  acompanye.  E  mes, 

>  que  no  ignore  la  mortal  inamistat  de  vostres  des- 

>  ordenats  desigs  contra  nostra  honestaf/]  pudiçiçia; 
»  fingint  ab  inquirides,  invtils  e  vanes  paraules,  sos- 

350    >  tenir  tals  mals  e  dolors,  que,  no  solament  vn  home, 

»  mas  vn  regne  ho  prouincia,  a  total  destrucció  *  [Mó^v] 

>  portarien,  sofrint  los  greus  dans  que  uosaltres  fic- 

>  tes  rahonau.  Axi  passau  vostra  inquieta,  viciosa  e 

>  incriminada  vida,  oblidant  cosa  que  a  ueritat  ses- 
355    »  guarde,  endreçant  la  fi  de  tots  vostres  treballs  al 

>  desonest  seruir  de  Venus.  Si  lamor,  Jeson,  que  fen- 
»  gida  rahones,  tens,  no  a  mi,  mas  a  Hisifile,  la  en- 

>  dreçaries;  la  qual,  sens  ficçio,  a  tu  meritament 

>  ama.  Mas,  per  que  en  vanes  paraules  no  despen- 
360    »  gues  lo  temps  de  tan  honrada  e  delitosa  festa:  si 

>  de  present,  en  esguart  meu,  estrem  de  tan  gran 

>  amor  com  rahones  en  tu  reposa,  has  oblidada  a 

>  Hisifile;  don,  es  raho  lo  semblant  en  lesdeuenidor, 

>  sens  algun  dupte,  de  tu  espere.  E  si  Hisifile  no 
365    »  has  oblidada  (com  es  digna  cosa  creure),  lo  quem 

»  dius,  essent  coneguda  la  falssia,  me  dona  occasio 

>  justa,  manifestant  al  Rey,  mon  pare,  lo  atreuiment 

>  de  tan  folles  paraules,  ans  de  la  vanitat  de  ta  con* 

>  questa,  prengua  fi  la  tua  culpable  vida:  mort  de 
370    »  aquelles  dones  que,  de  fàcil,  aò  [a]  inútils  paraules 

»  ab  ferma  crehença  les  orelles  abandonen.  > 

No  tarda  molt,  ab  modesta  e  homil  continença, 
Jeson  respondre: 

€  No  pensses,  sobre  totes  bella  senyora,  que 

375    »  mon  voler  sia  que  de  present  tu  dones  crehença  a 

»  la  veritat  de  mes  paraules;  solament  so  content 

>  atorgues  que  poden  ésser  veres.  Que  la  tua  en  tan 
1  alt  grau  bellesa,  e  lo  teu  estrem  auisament,  ab  les 

>  altres  tantes  singularitats,  basten  e  forcen  a  qual- 
380   >  seuol  que  de  tu  tingua  clara  coneixença,  obligar 


214  OBRES  DK  J.   KOIÇ  DB  CORELLA 

»  encara  a  major  benuolença  de  la  qual  yo  rahone. 
»  Que,  si  en  lo  present  mon  felicitat  quieta  atènyer 

>  se  leixa,  fora  de  tu  es  inpossible  possehirla,  e,  pos- 

>  sehint  a  tu,  perfetament  se  atenyeria;  per  que  les 

>  íues  [tres]  parts  del  be  hon  los  humans  actes  sen-   385 

>  dreçen,  en  tu  sola  acabadament  se  troben:  honest, 
»  vtil  e  delitable.  Que  les  tues  virtuts,  passant  limits 
»  de  feraenil  condició,  deessa  mes  que  dona  te  pre- 

>  senten,  e,  als  quit  adoren,  exempts  de  ydolatria, 

»  reseruen.  Les  parts  proporcionades  de  la  tua  bella  390 

>  persona,  ab  color  venusta,  a  tan  alt  grau  de  belle- 

>  sat  transporten,  que  tu  sola  est  bella,  e  les  altres 
[  M  6ç]    »  mes  ho  menys,  segons  que  en  alguna  semblança  ♦ 

»  seguir  te  poden.  Les  tues  riqueses,  esdeuenidora 

»  Reyna,  en  tan  gran  abundància  pugen,  que  bas-  395 

»  tanen  saciar  lapetit  de  la  insaciable  auaricia.  En- 

>  cara  que  lo  repar  de  mos  mals,  que  de  tu  sola 
»  espere,  james  nom  vingua,  si  les  nomene,  per  que 
»  mon  voler  en  alguna  part  a  elles  endreçe,  mas  per 

»  reduhir  a  la  tua  memòria  los  bens  que  posseheix;  400 
»  sols  per  que  atorgues  ésser  possible  en  tant  estrem 
»  sies  amada.  Ab  tot  que  mon  voler,  encara  que  so- 
1  bre  tots  gran,  solament  pren  terme  en  tu,  no  en 

>  cosa  que  fora  de  tu  se  trobe;  guiat  per  tremuntana 

»  de  honestat,  dins  los  limits  de  la  qual  e  no  fora,   405 
»  mos  desigs  enclosos,  ta  fama,  honor,  honestat  e 

>  bellesa  demanen;  e  per  ço,  inuocant  los  Deus  que 
»  a  matrimoni  fauor  donen,  he  tengut  limitat  atreui- 

>  ment  en  dir  te  lo  que  de  mi  has  hoyt. 

>  Al  que  dius  de  Hisifile  responent,  sobre  totes  410 
f  bella  Reyna:  que  de  present  no  tinch  Hisifile  obli- 

>  dada,  per  que  ni  james  en  mon  enteniment,  ni  en 
»  volentat,  me  ha  tengut  tant  occupat,  que  fos  mes- 
»  ter  exirne  fora  per  que  tuy  entrasses.  Ni  pensses 

»  yo  desig  tu  entres  en  la  part  de  mon  voler  hon  esta  415 


X.    HISTORIA   DK  JESON    E   MEDEA  215 

>  ho  es  estada:  yo  a  tu,  ab  voler  cubert,  e  vestit  de 

>  tant  honesta  benuolença,  que  lo  delit  que  ma  carn 
»  sentir  espera,  solament  lacullch,  per  ques  inpossi- 

>  ble  delit  gran  en  aquest  mon  sentir,  si  lanima  yl 
420    *  cos  abduys  noi  senten.  A  Hisifile  he  amat  e  ame, 

»  per  que,  essent  joue  no  cast,  al  delitós  loch  de  la 
»  carn  afectat,  algun  espay  de  temps  he  tengut  la- 

>  nima  catiua;  fins  que,  ab  esforç  de  virtuós  animo, 

>  regoneixent  ma  penssa  tarda,  partint  me  delia  so 
425    >  arribat  als  termens  de  la  tua  bella  vista;  per  los 

>  quals  atènyer,  de  ma  pàtria  era  partit,  ans  que  de 
»  Hisifile  tengues  coneixença,  passant  per  los  seus 

>  tàlems  com  a  esplorador  e  hoste;  no  fent  li  inju- 

>  ria,  ans  graçia  no  pocha,  destaluiar  li  la  vida; 
430   »  puix  ab  força  darmes,  en  venja  de  tants  homeys, 

*  conquisti  a  ella  e  a  son  regne,  acollint  la  en  ma 

>  volentat,  no  com  a  muller,  mas  com  a  bella  cati- 
»  ua,  presa  e  conquistada  per  capità  joue. 

>  A  tu,  Medea,  meritament  reyna  de  la  abitable 

435    >  terra,  desig,  si  de  la  luçida  lana  pròsper  estat  me 

»  resta,  possehir  los  teus  honestissiras  tàlems  en  li- 

>  çit  matrimoni,  en  [ab]  lo  daurat  anyell  per  despulla 

>  de  mes  noble  victorià.  E  si,  per  aduerssa  fortuna, 

>  me  deixe  de  viure,  tant  *  quant  vixques  sies  certa,    [M6ç  v] 
440    >  per  tu,  no  per  lo  vello  dor,  animosament  Jeson, 

r  perdent  la  vida,  reuiu  de  gloriosa  fama.  » 

Encara  Jeson  tan  auisades  paraules  acabaua, 

quant,  ab  cara  vn  poch  afable,  yo  respongui: 

c  No  cregués  tu,  animós  grech,  que  de  mi  tant 
445    >  ignore,  que  les  singularitats  que  recites  per  mies 

»  les  tingua;  però  vna  cosa  la  part  tua  aduocha:  que, 

>  si  en  mi  son,  fer  se  pot,  tant  com  dius,  me  ames; 

>  e  si,  fora  de  mi  (com  es  veritat)  se  troben,  tinch 
»  mes  raho  de  agrahirte  que,  granesa  de  amor,  en 

450   >  tal  grau  de  çeguedat  te  haja  conduhit,  que  per  ver 


%t$  OBRES  Dl  J.  ROIÇ  DX  CO&KLLA 

»  afermes  tenir  en  mi  posada  les  perfeccions  que, 

>  fora  de  mi,  en  alguna  altra  descanssen.  Mas,  tinch 

>  recel  les  rahons  que  dius,  si  en  la  tua  enamorada 

>  penssa  reposen,  com  la  tua  Icngua  les  parla;  lo 

>  que  rahonablement  se  deu  creure,  per  los  limits  455 

>  de  la  tua  honesta  demanda.  Però  no  pensses,  Je- 
»  son,  que  de  present  axi  done  fe  a  les  tues  parau- 

>  les,  que  de  cosa  alguna  encara  honesta  te  pose  en 
»  esperança.  Mas,  seguint  la  feminil  misericorde 

»  condició,  faré  la  tua  vida  delliure  ab  honrada  e  460 
»  trihunfant  victorià;  car  ja  tinch  dolor  la  daurada 

>  luçida  lana  de  tants  cauallers  sia  estada  sepoltura; 

>  los  quals,  primer  de  tu,  morts  cruelment,  axi  han 
»  amollit  lo  meu  animo,  que  no  sols  a  tu,  mas  a 

>  qualseuol  que  après  delís  a  morir  portas  laduerssa  465 
»  fortuna,  delliber  fer  de  mort  estalui.  Nom  sentes, 

»  donchs,  grat  de  tan  singular  benifiçi,  lo  qual,  no 

>  com  a  Jeson,  mas  com  a  home  o  creatura,  de  mi 
»  rebs;  fes  ne  gràcies  a  la  inuariable  ordenança  dels 

>  inmutables  fats,  los  quals  en  tots  los  teus  fets  se  470 
»  mostren  no  poch  fauorables,  disponent  lo  teu  no- 

>  uell  nauegar,  en  temps  en  [a]  les  nostres  platges, 
»  que  yo  delliberas,  /lauer  [hauent]  miserico[r]dia  a 

>  qualseuol  que,  axi  com  tu,  afectadament,  per  es- 

>  trenuhitat  de  valent  animo  desigas  la  uida  perdre,  475 

>  fer  lo  delliure. 

>  No  vull  que  ignores  quel  temps  de  ma  vida, 

>  despès  en   continuat  estudi  de  alta  e  profunde 
»  sçiencia,  me  ha  portat  saber  los  secrets  als  altres 

9  mortals  no  intel•ligibles.  A  mi  los  mobles  vents  me  480 
»  obeheixen,  [e]  tots  los  elements,  lo  sol,  la  luna  e 
»  planetes;  a  mi  los  infernats  cruels  Deus  temen;  la 
»  virtut  diuerssa  de  les  no  conegudes  erbes,  a  mi  es 
[M70]    >  manifesta;  del  cant  dels  ocells  tinch  *  plena  inte- 

»  lligençia;  e,  a  la  fi,  lo  que  persona  mortal  per  ma-  485 


X.   HISTORIA   DE  JESON   E  MRDEA  217 

»  gicha  sçiençia  atènyer  ha  pogut,  yo  so  aquella 

>  que  als  darres  termens  de  saber,  si  tals  se  troben, 

>  so  arribada.  Ab  alguna  de  aquestes  coses,  yo  faré 

>  los  indòmits  feroçissims  toros,  a  tu  homils  e  mans- 
490   >  suets;  lespantable  drach,  sobrat  e  vençut,  estarà 

>  en  la  tua  libertat  fer  de  les  sues  dents  ço  que  les 

>  leys  de  la  conquesta  ordenen.  Quel  teu  animós  es- 
»  forç  als  Deus  ha  mereixcut,  ab  estrema  audàcia, 

>  hajes  sobrat  la  enuejosa  fortuna.  Alegrat,  donchs, 
495   *  Jeson,  puix  la  noble  victorià  tua  esta  en  les  mies 

>  mans,  largues  en  hauerte  piatat.  > 

O,  cosa  de  gran  marauellal  La  ferocitat  del  ani- 
mo de  aquell  qui  perills  tan  excessos  no  hauien 
pogut  amollir,  les  misericordes  paraules  de  vna 
500  donzella  axi  hauien  placat,  que,  les  lagrimes  cahent 
dels  vils,  vn  poch  espay  tarda  en  respondre;  seguint 
estil  de  semblants  paraules: 

c  De  aquells  qui  ab  grauitat  als  benificis  rebuts 

>  satisfer  volen,  sespera  que,  no  cercant  la  intenció 
505    »  de  quils  benificha,  ab  grandissima  obligació  sen 

>  recorden,  penssant  quant  es  gran  la  cosa  que  re- 
»  ben.  No  solament  de  tu,  sobre  totes  sabent  Rey- 
»  na,  he  yo  atès  la  corporal  uida,  mas  laltra  per  la 

>  qual  treballaua,  eternament  sempre  viuint  en  glo- 
510    >  riosa  fama.  O,  mes  virtuosa  que  totes  les  mortals! 

>  ^Dius  que,  no  com  a  Jeson,  mas  com  a  home  ho 
»  creatura,  me  est  donadora  de  tanta  glòria?  Axi 

>  mostres  tu  lo  loch  hon  tes  virtuts  atenyen:  que  sens 
*  interès,  sens  altre  esguart,  no  ab  altre  premi  sinó 

515    »  sols  de  la  uirtut,  vses  de  piatat  tan  excelssa,  res- 

>  taurant  la  vida  e  fama,  a  mi,  que  de  tu  fins  ara 
»  res  no  merexia.  Ara  tinch  causa  de  mes  agrahirte, 
i  per  que  les  coses  que  per  sola  virtut  se  obren,  de 
»  major  guardo  son  dignes.  E  per  ço  ma  uida,  ma 

520   >  libertat  e  ma  persona,  daçiauant  no  tinch  per  mia; 

28 


2f8  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DK  COREL•LA 

>  puix  hauent  la  perduda,  de  tu  la  he  cobrada,  e 
»  ara  la  prench  en  comanda,  ab  la  glòria  de  la  esde- 
»  uenidora  victorià.  De  la  qual,  no  per  mi,  mas  per 

>  tu,  so  alegre;  per  que,  mes  honrada,  major  sia  ta 

>  senyoria,  com  de  cosa  de  mes  estima  libertament  525 

>  seràs  senyora.  » 

[M^O  v]  *  Acabaua  Jeson  la  darrera  veu  de  ses  paraules, 
estant  ja  de  peus;  que  li  paria,  de  tan  largues  ra- 
hons,  alguna  sospita,  no  sens  causa,  los  qui  a  nos- 
altres mirauen  pendren  porien.  E,  prenent  me  per  la  530 
ma,  en  dançes,  festes  e  jochs  passam  lespay  de  aque- 
lla nit;  que  ja  Apollo  sobre  la  terra  los  seus  daurats 
cabells  començaua  estendre,  les  sumitats  del  mon 
illuminant.  E,  presa  liçençia  de  mon  pare,  acompa- 
nyada de  aquelles  donzelles  ab  les  quals  era  ven-  535 
guda,  entri  en  lo  meu  apartament. 

E  per  que  no  vull  en  largua  istoria  la  ploma 
estendre,  los  contrasts,  les  temors,  les  esperances 
que  ma  penssa,  de  son  exempta,  combatien,  leixe 
descriure;  hi  encara  per  que  la  fi  de  mon  treball  no   540 
es  mostrar  a  les  dones  les  no  sangonoses  batalles 
de  amor,  per  a  fer  les  enamorar  mes  promte  del  que 
lur  benigne  misericorde  condició  les  inclina.  Ans, 
desige,  lo  meu  mal  essent  los  exemple,  lur  uida,  en 
virtut  e  honestat  despesa,  gloriosa  e  eterna  famals   545 
presente.  E  puix  aquesta  es  la  fi  de  ma  breu  escrip- 
tura, e  delies  sespera,  segons  la  fi  que  volen  elegir, 
tals  coses  ab  que  mes  fàcilment  atènyer  la  puixen, 
solament  diré,  de  les  coses  de  ma  aduerssa  fortuna, 
aquelles  qui  la  inhumanitat  ingratitut  dels  homens   550 
conseruen. 

Molts  dies  no  passaren  que,  seguint  lo  conssell 
de  ma  indústria,  lo  ingrat  Jeson  animosament  ob- 
tench  del  daurat  anyel  gloriosa  victorià,  que  fon  als 


X.  HISTORIA.  DE  JKSON   E   HEDEA  219 

555   mortals  cosa  de  tal  raarauella,  que,  mes  deu  que 
hom,  lestimauen.  Lo  qual,  ab  homils  semblants  pa- 
raules, me  presenta  la  despulla  de  tant  noble  vic-  ' 
toria: 

«  No  estimes,  bella  senyora,  que  del  que  he 

560  »  vençut  me  alegre,  sinó  com  a  soccors  de  ésser  ven- 
»  çedor  de  ta  volentat.  Tu  est  la  fi  hon  tots  mos  vo- 
»  lers  sendreçen;  e  res  no  vull,  sinó  per  que  tu  a  mi 
»  vulles  fferte  gràcies.  Del  que  a  mi  has  fet  no  so 
»  obligat,  per  que  cosa  inpossible  justament  a  negu 

565  »  obligua;  ni  a  mi  sesguarda  regraçiarte  cosa  que 
»  hajes  feta,  puix  sobre  mi  no  tinch  poder:  que  axi 
»  tot  en  ésser  teu  me  so  transportat,  que  Medea, 
»  no  Jeson,  mestime.  Donchs,  si  gràcies  fer  se  po- 
»  den,  fes  les  tu  a  Medea;  que  Medea  ha  vençut, 

570   »  Medea  ha  naue*gat,  Medea  es  partida  de  Tesalia   [Myi] 
»  per  conquistar  lo  daurat  anyell.  Tua  es  la  victo- 
»  ria:  Jeson  res  no  ha  fet,  sinó  ques  mostra  fer  senyal 
»  del  que  tu  pots  fer. 

»  Donchs,  puix  sens  tu  lo  meu  ésser  nos  troba 

575  »  trihunfant,  Reyna  de  gran  prudència,  acaba  de 
»  ferme  vencedor;  quel  teu  poder  de  major  estimas 
»  troba,  e,  si  tu  vols,  largament  basta  que,  romanint 
»  yo  lo  pus  honrat  caualler  quentrels  altres  se  trobe, 
»  encara  tu  romans  sobre  totes  mes  honrada.  No 

580  »  refuses  venir  en  los  regnes  de  Grècia  muller  mia, 
»  car  en  altra  manera  los  meus  desigs  als  teus  ta- 
»  lems  no  endreçe.  A  tu  vull  tota,  per  que  de  mi  tot 
»  sies  senyora;  recort  te  que,  sobre  les  coses  que  en 
»  aquest  mon  possehir  se  leixen,  es,  ésser  amat  de 

585    »  vera  e  no  ficta  benuolença.  » 

No  tardi  respondre  a  Jeson,  en  manera  de  sem- 
blants paraules: 

«  En  va  lo  temps  de  mon  estudi  despès  fora,  si 
■!>  la  vàlua,  forces  e  gran  poder  de  amor  ignoraua. 


OBRES   DB  J.   ROIÇ  DB  CORBLLA 


»  Mouen  los  cels  les  infatigables  intelligencies,  deli-  590 
»  tant  se  en  tal  manera,  sols  per  lamor  que  a  la  prime- 
»  ra  causa  tenen;  reposen  los  elements  en  lurs  espe- 
»  res,  per  lamor  que  als  propis  lochs  porten;  e  axi  tots 
»  los  v[iu]ents,  coses  que  a  lur  ésser  se  condonen, 
»  afectadament  volen,  que  no  en  altres  parts  trobar  595 
»  se  deixen,  sinó  en  aquelles  que  a  sa  condició  son 
»  conformes.  Après,  los  animals  de  raho  exempts, 
»  ab  quant  delitosa  fatigua  lurs  fills  nodrint,  souint  a 
»  mort  per  ells  se  presenten,  y  ab  quanta  sotliçitut 
»  la  pròpia  natural  companyia  conseruen!  E  axi,  si   6co 
»  del  vniuers  la  conseruacio  mires,  veuràs  amor  es 
»  sola  qui  la  conserua;  la  qual  sis  perdia,  en  vn  mo- 
»  ment,  la  mundana  machina  a  no  res  caminant,  en 
» total   destrucció  peruendria.  Penssa  en  los  ani- 
»  mals  de  raho  acompanyats,  en  los  exemples  dels  605 
»  quals,  en  breu  prolixitat  [me]  vull  [lapl»md\  es- 
» tendre. 

»  Mira  los  actes  tots  de  nosaltres  si  amor  los 
»  gouema,  que  desigam  viure,  per  que  en  estrem 
»  ama«^[m]  lo  nostre  ésser;  he  es  la  causa  que  tant  610 
»  afectadament  vullam  tenir  fills,  per  que,  amant  a 
»  nosaltres,  no  podent  eternament  conseruar  lo  nos- 

>  tre  ésser,  treballam  en  nostres  fills  se  conserue. 
'[Myiv]    »  Mira  cosa  de  gran  ma*rauella:  que  lo  gran  pes  e 

»  fexuga  carregua  de  amor,  alleuja  e  fa  delitosa  la  615 
»  carregua  sobre  la  qual  se  carregua;  car  si  per  cosa 
»  que  no  ames  sostens  treballs,  ab  quanta  dolor,  tris- 
»  tor  e  congoixa  los  soportes!  E,  si  per  cas,  comen- 
»  çes  amar  lo  per  que  treballes,  aquells  mateixos 
»  treballs  que  tristament  sostenies,  nouament  ab  620 
»  quin  delit  alegrament  los  soportes,  hi  de  majors 
»  cercar  encara  treballes,  per  que  ton  delit  e  plaer 

>  en  seruir  lo  que  ames  se  causa!  E  per  que  veges 
»  la  ignorància  dels  mortals,  que  moltes  coses  sen- 


X.    HISTORIA    DE  JESON    £    MEDEA 


625    >  ten,  les  causes  de  les  quals  no  saben;  e  mes  vos- 

>  altres  jouens,  a  qui  natura  de  claredat  de  linatge 
■*  ha  dotats:  que  par  no  voleu  diferir  dels  menors 
y  altres  homens,  sinó,  en  ésser  en  egual  de  bèsties 

>  ignorants,  prenent  glòria.  Com  res  no  sabeu,  vos 
630    >  teniu  per  enganats  de  ésser  homens,  e  treballau 

>  que  de  bruts  animals  tingau  la  praticha.  E  per  ço 
»  dubte,  Jeson,  en  lo  teu  enteniment  aquestes  coses 
»  sobtils  se  aposenten. 

f  Vosaltres  dieu  que.  en  ésser  arnats,  vostre  delit 

635    *  se  troba;  e  axi  vostres  treballs  endreçau,  que  de 

»  ésser  arnats  tingau  seguretat  ferma.  Fallits  dente- 

»  nimentl  icom  çercau  delit  en  los  estranys  e  no  pro- 

>  pis  actes?  Si  tu,  Jeson,  alguna  te  ama,  e  tu  ho  ig- 
»  norasses,  negun  delit  ne  atenyeries;  e  si  creyes 

640    >  ésser  amat,  encara  que  ver  no  fos,  gran  alegria 

>  tendries.  E  axi,  negu  nos  alegra  per  ésser  amat; 

>  mas,  sabent  ho  crehent  que  es  amat,  ell  ama;  en 
»  la  qual  sua  amor,  e  no  en  la  estranya,  delit  ateny. 

>  iPer  que  pensses,  Jeson,  que  lo  mal  dels  sels  se 
645    »  causa?  Per  poch[«]  amar  lo  que  ans  amaueu.  ^Has 

>  penssat  com  nostres  aduerssitats,  pèrdues,  afanys, 
»  ab  amor  les  alleujam?  Mira:  com  nostres  amichs 
»  de  nostres  mals  se  condolen,  la  dolor  nos  alleuja. 

>  ^Com  se  pot  fer  que  la  tristiçia  del  amich,  que  en- 
650   >  tristir  nos  deuria,  hi,  ensemps  ab  la  nostra,  fer  se 

f  major,  nos  alegre?  Yo  crech,  Jeson,  tun  has  vist 

>  esperiment,  no  ignorant  la  causa,  la  qual  es  aques- 

>  ta:  per  la  çertinitat  e  conexença  que  tenim  de 
»  ésser  arnats,  quant  vem  que  dels  nostres  mals  la- 

655    »  mich  se  dol,  nosaltres  mes  nouameut  lo  amara;  a 

>  la  qual  mes  amor,  se  segueix  alegria,  quens  tol  ho 

>  alleuja  la  tristor  que  de  nostres  aduerssitats  tenim. 

>  E  per  que  en  breu  les  forces  de  amor  compren- 

>  gues,  *  recort  te  quants  han  la  mort  eleta,  encara  [M72] 


22a  OBEES  DB  J.  EOIÇ   DE  COBELLA 

>  duptosos  e  incerts  de  la  esdeuenidora  vida,  sols  660 

>  per  lamor  que  a  la  gloriosa  fama  portauen;  e  no 
»  solament  lan  eleta,  mas  sens  tristor  en  les  pròpies 

>  persones  executada:  quels  tolia  la  inefable  tristor 

>  de  la  espantable  mort,  lo  delit  quels  portaua  la 

»  gran  amor  de  lur  fama.  065 

»  Mas,  per  que,  mes  legir  de  filosofia  que  dir  te 
»  lo  que  vull,  seria,  si  en  lesser  e  obres  de  amor  [/a 
»  plvina  I  allargaua,  solament  vull  cloure:  quels  pe- 
»  rills,  dans  e  desconorts  que,  seguint  a  tu  com  a 

>  muller,  seguir  me  poden,  alegrament  los  sosten-  670 
»  dria,  puix  tes  obres  fossen  tals,  que  meritament  me 

>  inclinassen  en  estrem  amarte,  e  nostra  vida,  en  au- 

>  ment  de  amor  passant  totes  les  altres,  axi  nostres 
»  animes  fossen  vnes,  que  yo  fos  Jeson  mes  que  Me- 

f  dea,  e  tu  Medea  mes  que  Jeson;  per  que,  en  tran-   675 
»  quille  vida,  del  trihunfo  dels  inmortals  Deus  per- 
»  dessem  enveja.  > 

«  —  O,  mes  que  totes  bella  Reyna,  de  gran  pru- 
»  çial  Diuersses  negades  les  raies  orelles  han  hoyt 

>  dolça  armonia:  de  la  concordada  veu  de  la  arpa  680 
»  de  Orfeu  lo  seu  so;  lo  cant  de  les  mortals  serenes. 

>  Aquells  son  delits  quen  les  orelles  se  aturen;  hi 
»  mes  la  suauitat  de  les  tues  sçiençies,  passant  dins 
» lanima,  tan  nouell  delit  li  presenta,  questime,  si 

>  tots  los  dolorosos  turments  ab  açerbitat  de  penes   685 
»  sentia  algú,  la  sua  carn  seria  inssenssible.  Y  en- 

>  cara  de  vna  singularitat  als  altres  sabents  auan- 
»  çes:   que  les  profundes  e  altes  sçiençies  quels 

>  mortals  tots  ignoren,  axi  en  vulgar  e  gentil  estil 

t  esplanes,  que  la  suauitat  de  tan  graciós  parlar   690 
»  obre  los  passos  del  entendre,  per  hon,  les  greus  e 

>  altes  sçiençies,  liberalment  passen;  don,  clara- 
»  ment  se  mostra,  tu  sola  est  sabent  del  quels  altres 

>  tots  ignoren,  com  de  sçiençia  lo  verdader  senyal, 


X.   HISTORIA   DE  JESON    E   MEDEA  223 

695  »  sia,  als  ignorants  saber  mostrar.  Ara  conech  molts 
■>  que  lo  nom  de  sçients  vsurpen,  e  res  no  saben,  sinó 
»  que  dels  libres  alguns  vocables  recorden,  poch  ho 

>  no  gens  entenent  lo  que  signifiquen.  Però  no  vull, 
» lohant  a  tu,  despendre  en  treball  de  fi  inpossible 

700   >  lo  temps  que  de  parlar  me  atorgues. 

>  Yo  no  puch  del  esdeuenidor  a  tu  fer  certa, 

>  per  que  tal  saber  sols  als  Deus  sesguarda;  ni  lo 

>  que  de  present  en  mes  enamorades  entramenes 
»  reposa,  ab  aldre  que  ab  verdaderes  paraules  puch 

705    »  manifestar:  *  pren  la  tua  vàlua  per  seguretat  de   [M^2  v] 
»  mes  promeses,  ab  la  coneixença  que  de  aquella 

>  en  mon  enteniment  reposa.  E  si,  naturalment,  axi 
»  tots  desigam  ésser  benauenturats  (que  no  es  pos- 

>  sible  desigar  lo  contrari)  ^com  se  pora  fer  que, 
710   >  possehint  a  tu,  elegis  leixarte,  per  que,  voluntaria- 

>  ment,  de  benauenturat  passas  en  estrem  misera- 

>  ble?  Los  Deus,  qui  son  veritat  inefable,  prench  en 

>  testimoni,  soplicant  sens  tarda  en  ta  presencia 
»  me  tolguen  la  vida,  si  alguna  ficció  mes  paraules 

715  »  acompanyen.  De  les  altres  coses  que  a  la  fortuna 
»  sesguarden,  no  es  en  mon  poder  ferte  certa;  però 
*  de  mi  no  sies  duptosa:  que  ans  lo  sol,  mudant  lo 

>  acostumat  cos,  illuminara  la  nit,  e  la  luna  lo  dia, 
»  e  los  cels  fatigats  reposaran,  que  Jeson  daltri  que 

720    >  de  Medea  sia.  E,  si  per  cars,  après  de  largua  vida, 

>  a  la  cruel  çitaçio  de  la  mort  tu  primer  comparies, 
»  sens  dupte  sies  certa,  en  tal  cas,  de  mi  serè  home- 

>  çida;  per  que,  en  aquest  mon  sens  tu  viure,  mor- 
»  tal  e  greu  afany  estime,  e,  morint  ab  tu,  delitosa 

725  >  mort  sostendria;  hi  encara  per  tolrem  poder  e 
»  auinentea,  que  après  de  tu  no  presomis  alguna,  de 
»  Jeson  ésser  senyora.  * 

O,  mansuetes,  pudiques,  onestes  e  castes  dones! 
Apreneu  en  guarda  de  vostra  pudiçiçia,  e  mirau,  les 


224  OBRES    DE  J.    ROIÇ   DE   CORELLA 

paraules  de  Jeson,  de  quanta  honestat  acompanya-   730 
des:  que  no  vol  de  mi  cosalguna,  sinó  en  liçit  ma- 
trimoni; mirau  ab  quanta  fermetat,  los  üeus  inuo- 
cant,  pren  en  testimoni;  mirau  de  quanta  amor  es 
sobrat:  que  la  mort  per  millor  elegeix,  que  apartat 
de  mi  viure.  E  veureu  que,  molt  temps  no  passarà,   735 
mes  afectadament  de  mis  voldrà  partir,  del  que  ara 
de  ésser  ab  mi  desiga.  No  se  ques  pijor:  ho  que  fic- 
tament  tals  paraules  digua,  ho  que,  dient  les  ab  veri- 
tat, de  hauer  les  dites  se  penida.  Aquesta  es  la  co- 
muna condició  dels  variables  e  fictes  homens;  don   740 
sesdeue  que,  res  cert  de  ses  promeses  esperar,  es,  en 
vanes  e  folles  esperances,  cercar  repòs  en  la  mar 
furiosa.  Nim  es  possible  acomanar  al  insenssat  pa- 
per la  humil  continença,  les  lagremes,  [losj  sospirs, 
los  enamorats  esguarts;  ab  les  quals  coses  axi  les   745 
sues  paraules  acompanyaua,  que  era  quasi  inpossi- 
ble  qualseuol  cosa  que  demanas  li  fos  denegada. 
Basta  en  mi  tant  la  força  de  les  sues  rahons  hi 
M  yj]   promeses,  que  no  solament  *  fuy  alegra  fes  segura 

a  Jeson,  mas  encara,  de  abundant  tresor  despullant  750 
los  richs  cofrens  de  mon  pare,  ensemps  ab  mi  liuri 
a  Jeson  [ia  de]  vn  regne.  Ni  amor  de  pare  ni  de  prò- 
pia pàtria,  ni  temor  dels  perills  de  la  espantable 
mar,  ni  pèrdua  de  mos  regnes,  nom  pogueren  retrau- 
re que,  muller  de  Jeson,  no  arribas,  après  de  larch  755 
nauegar  per  moltes  e  diuersses  ribes,  a  les  desigades 
plages  de  Tesalia.  E  per  que  de  amor  desonesta 
acurteu  los  passos,  no  vull  queus  sia  cubert  quant, 
la  feminil  condició,  a  execució  de  qualseuol  mal  es 
promta,  si  per  desordenada  benuolença  es  guiada.   760 

La  temor  que  de  perdre  a  Jeson  tenia,  me  feu 
portar  ab  mi  vn  infant,  germà  meu;  lo  qual,  ab  mes 
pròpies  mans  degollant,  parti  a  dillaçeri  lo  seu  çich, 
moll  e  tendre  cos  en  parts  diuersses,  sembrades  en 


X.  HISTORIA   DE  JSSON   E   MBDEA  22$ 

765  la  polssosa  terra;  per  que  mon  pare,  perseguint  a  Je- 
son  per  cobrar  a  mi,  fos  axi  torbat  en  cobrar  e  collir 
los  troços  e  menbres  de  son  fill,  escampats  en  la 
sangonosa  terra,  que  a  mi  restas  espay  de  fogir  ab 
lo  meu  Jeson.  E  no  vull  ab  cruels  paraules  encarir 

770  legea  de  tan  diforme  delicte,  per  que  es  poch,  en 
esguart  del  que  dellibere  escriure.  No  prengau  ma- 
rauella,  honestes  dones,  que  mans  femenils  a  exe- 
cució tan  feroçe  fossen  promtes:  que  lo  jorn  que  la 
estima  de  nostra  castedat  elegim  perdre,  en  cruel- 

775  dat  e  qualseuol  altra  maliçia  no  solament  auançam 
los  homens,  mas  les  feres  saluatges  bèsties;  que,  per 
atènyer  lo  que  desordenadament  desigam,  oblidant 
misericorde  e  mansueta  condició,  tota  maldat  esti- 
mam  pocha. 

780         Set  anys  passauen,  que,  en  tranquille  benauentu-     . 
rada  vida  estant  Jeson  ab  mi,  aumentaua  nostra 
benuolença;  que  nom  sent  bastant,  poder  escriure 
lestat  de  tan  plaent  enamorada  vida.  Relluhia  Jeson 
de  gloriosa  fama,  multiplicant  cada  dia  en  forts 

785  animosos  actes,  volant  per  tota  Greçia  ab  suaus 
daurades  ales  la  sua  inhefable  virtut.  Tant,  que  a  les 
orelles  de  Creon,  rey  dels  corintians,  los  actes  de 
Jeson  axi  prosperament  peruengueren,  que  dellibe- 
ra,  donant  li  vna  filla,  Creusa,  per  muller,  gendre  e 

790  sucssessor  lo  cridas  de  son  regne.  Trametent  per  ell, 

en  poch  espay  arriba  en  lo  regne  del  nouell  sogre.  *   [M73  v] 
O,  inmortals  Deus,  los  qui  Jeson  inuocha  en  testi- 
moni de  les  sues  promeses!  Altre  socos  nous  de- 
man,  sinó  quem  siau  fauorables,  que  tantes  desco- 

795   nexençes  descriure  pugua." 

Parla  lo  Rey  ab  lo  desigat  gendre;  aptes  del 
qual  parlament,  per  vna  letra,  de  semblant  manera 
les  esposalles  de  Jeson,  ensemps  ab  la  condemp- 
29 


226      OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORBLLA 

naçio  de  la  mia  justa  sentencia,  me  foren  paleses: 
«  Creon,  Rey  dels  corintians;  a  tu,  Medea,  per  800 

>  nefandissims  crims  m^eixedora,  no  de  vna  mort, 
»  mas  de  mil,  si  tantes  la  tua  persona  sostenir  ne 
»  podia;  a  pregaries  del  amat  e  car  gendre  Jeson, 
»  mitigant  la  justa  sentencia;  exellant  de  nostres 

»  regnes,  vn  dia  de  espay  te  atorgua.  >  805 

€  —  Rompense  los  cels,  obras  la  terra,  cayguen 
»  los  planetes,  destrohixquen  se  los  ayres,  refredes 

>  lo  foch,  la  freda  aygua  sescalfel  Per  que,  ple  de 
»  engans,  de  mi  has  agut  piatat  ^la  mort,  a  prega- 

»  ries  tues,  mas  en  exili  cambiada?  ^per  la  mia  vida   810 

>  has  pregat,  puix  yo  restauri  la  tua?  Però  ^not  re- 

>  corda  que,  exellat  e  ofert  a  la  mort 'per  lo  caute- 
»  los  oncle,  per  mi  en  trihunfo  de  noble  victorià  est 
»  tornat  en  tos  regnes,  e  la  vida  en  edat  antigua  de 

>  ton  pare,  sols  ab  la  mia  art  he  cambiat  en  vert  e   815 

>  florida  jouentut?  Sils  meus  delictes  de  mort  fos- 
»  sen  culpables  ^quines  leys,  quals  escuses  te  delliu- 
»  ren?  Tu,  Jeson,  los  has  fets,  ab  les  mans  de  Me- 
9  dea,  que  eren  tues.  ^Qui  deu,  culpant  lo  coltell, 

>  [a  tu  quels  has  obrats  fer  delliure?]  Refuse  la  tua  820 

*  sentencia,  Creon,  si  a  Jeson  leixant,  [no]  mes  que 
»  a  mi  culpable,  bandeges.  Jeson  a  mort  mon  germà, 
f  e  ha  fet  les  filles  de  Peleu  sens  culpa  matassen  son 

>  pare.  Mira  com  has  fet  bona  elecció  de  gendre:  si 

>  jeson  vol  ésser  teu,  ^quen  espera  Creusa  si  a  Me-  825 

>  dea  leixa?  Si  nou  vol  ésser  ^per  quel  forces,  que 

*  forçat  no  pot  ésser  teu?  Leixal  a  mi;  quels  ma- 


816-9  Sils  meus  delictes  de  mort  fossen  culpables,  qui- 
nes leys  has  « a »  (lletra  intercalada J  tu  «  quals  escuses »  (dos 
mots  titllats  y  esmenaís  damunt  per  c quels  has  obrats»)  te 
delliuren,  tu  Jeson  los  has  fets  ab  les  mans  de  Medea  que 
eren  tues  qui  deu  culpant  lo  coltell  refuse,  etc.  Així,  literal- 
ment en  el  manuscrit;  hem  tractat,  en  el  text,  de  reconstituir  el 
passatge  pel  sentit. 


X.    HISTORIA   DK  JESON    E   MEDEA  227 

>  lefiçis  de  Jeson  noi  fan  marit  sinó  de  Medea. 

»  Mas  iper  que  despench  en  va,  com  a  dona  de 
830    »  socos  desesperada  planyent,  lo  temps  breu  de  mon 

>  exili?  Sils  Deus,  ab  vils  de  justícia  los  humans 

>  actes  no  esguarden,  mal  inpunit,  virtuós  acte  sens 

>  remuneració,  es  inpossible  reste;  y  òncara  que  les 

»  penes  dels  *  mals  se  allarguen,  no  per  ço  leixen   [M74] 
835    >  de  venir  als  qui  les  mereixen.  Retraure,  donchs, 

>  les  mies  mans  de  obrar  mals,  y  ab  virtuosa  pa- 
»  çiençia  alleujaré  lo  decahiment  de  la  mia  aduers- 

>  sa  fortuna.  Rompa  en  diuersses  parts  lo  cor  de 

>  Medea,  e  lo  seu  cos  sia  partit  en  chiques  peces, 
840   >  ans  que  ella  comporte  que  Creusa  de  sos  fills  sia 

»  madastra.  ^Ara  vols  començar  a  obrar  virtut,  Me- 

>  dea?  Multiplica  en  mals,   que  tart  començaries 

>  virtuós  viure.  Fallida  danima,  als  enemichs  est 
»  piadosa,  als  teus  cruel.  A  ton  germà  no  perdonist 

845    >  mort  dolorosa:  ^a  la  esposada  de  Jeson  seràs  mise- 

>  ricorde?  Los  teus  mals  ja  no  conporten  esmena: 

>  multiplica  en  grauitat  de  leigs  delictes;  sies  temu- 
»  da,  puix  Jeson  not  ama.  Preneu,  fills  meus,  e  sem- 
»  blants  a  uostre  pare:  portau  aquesta  capça  a  vos- 

850    >  tra  madastra  Creusa,  e  digauli   ques  alegre  ab 

>  Jeson,  puix  sens  ell  Medea  resta  trista.  E  no  tar- 
»  deu,  fogint  de  la  casa  de  Creon,  tornar  a  mi.  > 

Partiren  se  los  chichs  infants,  portant  a  Creusa 
present  ple  de  encantaments  e  maleficis;  lo  qual, 
855  poch  espay  après  que  fon  vberta,  ençes  foch  espan- 
table,  que  ensemps  Creon,  e  la  filla,  e  los  alts  palaus 
de  la  real  posada,  conuerti  en  cendra,  en  altitut  de 
tan  altes  flames,  quels  cels  menaçauen. 

<  Alegrat  Medea,  que  ara  Creusa  no  possehira 
860   >  los  teus  tàlems!  Aquesta  era  la  festa  que  Jeson  de 

>  les  sues  noces  merexia!  Vixcha  lingrat,  que  poch 

>  saben  ésser  cruels  los  qui,  donant  vna  mort,  se 


238      OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CO&BLLA 

t  vengen;  muyra,  donchs,  viuint  en  aument  de  do- 

>  lorosa  vida.  íQue  li  has  fet,  Medea?  Has  li  mort 

>  la  esposadal  Aqueix  es  lo  seu  plaer;  que  no  pas--  865 
»  sara  molt  temps  que,  axi  com  a  tu,  la  aguera  iei- 

>  xada.  > 

Quant  yo  dins  mi  semblants  paraules  rahonaua, 
arriba  lo  ple  de  engans  desconeixent,  tocant  a  la 
porta  de  la  casa  hon  yo  era.  Al  qual,  de  la  finestra,   870 
digui: 

<  Enemich  de  veritatl  ^com  tens  atreuiment  de 

>  venir  en  loch  hon  yo  sia?  ^hon  son  les  tues  pro- 
»  meses?  ^hon  es  la  gratitut  de  tants  benificis?  O, 

»  fallit  de  enteni menti  ioblidaues  te,  aquella  quit  ha-  875 
»  uia  fet  reuiure,  not  podia  fer  morir?  ^tu  creyes  que 

>  lo  poder  de  Medea  no  podia  sinó  ajudar  a  Jeson? 
»  Penssa,  aquella  qui  ab  estrem  de  quasi  infinida 
*  amor  te  ajudaua,  ab  terrible  yra  de  la  tua  ingra- 

>  titut  causada,  los  jorns  tots  de  ta  vida  obrarà,  de  880 

>  tanta  misèria,  quentre  los  viuents  seràs  nomenat 
»  per  exemple  de  aduerssa  fortuna.  Not  recordaues 
»  que  de  tu  tenia  fills;  los  quals,  ans  que  daçit  par- 

>  teixques,  en  la  tua  presencia  degollaré;  fent  tro- 

»  ços  de  lurs  tendres  carns  e  molles,  comportaré   885 

>  que  tuls  dones  sepoltura.  E  nom  desplau  sinó  que, 

>  sobergua  yra,  poch  espay  aja  tardat  pendre  de 
[Af^^v]    »  tu  acabada  venja,  semblant  *  a  la  de  Prognes  e 

>  Filomena:  donante  a  menjar  tos  fills;  per  que,  en- 

»  gendrats  de  tal  pare,  dins  les  tues  peruersses   890 
»  entramenes  tinguessen,  après  lur  mort,  couinent 

>  sepoltura.  > 

Les  lagrimes,  en  gran  abundància,  la  cara  de 
Jeson  fins  en  los  pits  regauen,  quant,  ab  veu  ploro- 
sa, respos:  895 

<  A  mi,  Medeal  Yo  so  lo  culpable:  leixa  tos  fills; 

>  elegeix  e  penssa  de  mi  la  mort  que  mes  plaent  te 


X.   HISTORIA   DE  JSSON   E   UBDEA  229 

>  sia:  executala  sens  tarda;  ho,  si  vols,  ab  les  mies 
*  mans  pròpies  cruelment  dilaçerant  ma  persona, 

900  >  donaré  ample  cami  a  la  mia  anima.  ^Hon  es  lo  teu 
»  saber,  que  per  noure  a  mi  mates  tos  fills?  íQuet 
»  poria  mes  noure  qualseuol  feroçissim  enemich,  a 

>  qui  en  estrem  de  sobergua  ofenssa  aguesses  ofès, 
»  sinó  matar  los  fills  que  tu  has  parit?  E  si  la  fúria 

905  >  te  la  tua  penssa  axi  obtenebrada,  que  de  ferocitat 
»  de  tan  leig  acte  not  vulles  retraure,  aumentant  en 

>  crueldat,  sies  mes  piadosa:  mata  primer  a  mi,  per 

>  que,  ab  mes  homeys,  sies  menys  cruel;  y  encara, 
»  per  ques  natural!  orde,  los  fills,  les  obssequies  del 

910    »  pare  celebren;  ho,  per  ventura,  farta  de  la  mia 

>  sanch,  perdonaràs  al  escampament  de  la  tua.  » 

Encara  crech  mes  parlarà  Jeson,  sinó  que  hoy 

de  terrible  yra  me  força  rompre  les  sues  piadoses 

paraules,  ab  irada  veu  e  continença: 

915         «  Ara  es  contenta  Medea,  puix  te  ha  conduhit 

»  en  lo  pus  alt  grau  de  misèria  que  trobar  se  pu- 

>  gua:  que  afectadament  vols  la  mort,  e  no  trobes 

>  qui  lat  done.  Aqueixes  son  lagrimes  verdaderes, 
»  en  paga  de  les  fictes  que,  essent  en  Colcos,  plo- 

920    >  raues,  quant,  ab  paraules  de  amor  estrema,  demà- 

>  naues  los  meus  tàlems.  Tu  est  lo  culpable  Jeson, 

>  e  per  ço  tos  fills  morran;  que  son  teus,  e,  per  tu, 

>  culpables.  Tu,  puix  no  has  conegut  la  obligació 
»  de  tanta  coneixença,  es  forçat  que  ensemps  ab  tu 

925  »  les  tues  coses  ho  paguen.  Engendra  cada  dia  fills 
»  en  mullers  enganades,  puix  tan  benauenturada  fi 
»  los  espera.  ^Parte  molt  justa  cosa  que,  per  los  teus 

>  mals,  tos  fills  muyren?  Aqueixa  es  la  mia  glòria, 

>  per  que  a  tu  sia  major  pena.  La  fi  de  mos  desigs 
930   t  no  es  fer  actes  de  justícia,  mas  a  tu  fer  miserable. 

»  ^Dius  que  altre  mal  nom  faria  mon  enemich?  Los 

>  mals  sestimen,  no  per  lo  que  son,  mas  per  quils 


230       OBRES  DB  J.  ROIÇ  DE  COKBLLA 

>  fa.  Si  yo  de  la  mort  de  mos  fills  me  dolch,  prench 
»  de  mi  venja,  de  la  erra  que  fiu  de  amarte;  si  no 

»  men  dolch,  vengem  de  tu,  que  mate  tos  fills.  Però  935 
[MjT^]    >  Jeson:  no  duptes  que,  axi  com  ans  de  la  *  tua  in- 

>  gratitut  res  no  podia  auorrir  que  tu  amasses,  axi 

>  ara  mes  forçat  hauer  en  oy  tot  lo  que  tu  ames;  e 
»  axi  com  res  no  podies  possehir  que  no  fos  meu, 

»  ara  res  no  pots  possehir  que  meu  sia:  amor  feya  940 

>  les  nostres  coses  vnes,  desamor  les  parteix.  Creusa 

>  hauia  nostra  benuolença,  nostres  bens  e  nostres 

>  fills  partits:  teus  son,  Jeson,  e  per  ço  no  son  meus, 
»  niïs  ame,  sinó  per  que  ab  lur  cruel  mort  me  han 

»  venjat.  Crech  encara,  si  viuien,  hirien  pel  mon,   94$ 

>  semblants  al  pare,  enganant  honestes  dunes  ab  fic- 

>  tes  esposalles.  Muyren,  donchs,  en  ta  presencia, 

>  ficte  ple  de  engansl  E  viuràs  tu,  conquistador  de 

>  feminil  honestat,  per  exemple  de  miserable  pare.  > 

Ensemps  ab  tals  paraules,  talli  los  caps  dels  fills  950 
de  Jeson,  tirant  los  a  la  cara  del  pare,  ab  lo  coltell, 
que  de  la  corrent  sanch  tint  estaua,  dient: 

€  Dona  sepoltura  a  tos  fills,  puix  les  tues  desco- 
t  neixençcs  nois  han  comportat  mes  viure.  Après, 
»  ab  lo  coltell  sangonós,  trauessant  esquinça  lo  teu  955 

>  cos  peruers,  abominable;  per  que,  en  los  inferns, 
t  la  miserable  anima  inefable  pena  soporte.  » 


XI 

PARLAMENT 

EN  CASA  DE 

BERENGUER  MERCADER 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana 


PARLAMENT  HO  COLLAÇIO  QUE 

SESDEUENCH  EN  CASA  DE  BERENGUER  MER- 
CADER ENTRE  ALGUNS   HOMENS  DESTAT  DE 

LA  Ciutat  de  València,  los  quals 

ORDENAREN  LES  ISTORIALS  POHE- 

SIES  SEGÜENTS,   ÇO  ES,   CASCU 

LA  SUA  EN  SON  ELEGANT 

ESTIL. 

ER  la  çelssitut  transsendent  de  la  senyora 
de  les  sçiençies,  sacra  Teulogia,  deuallant, 
ab  delitós  estudi,  en  los  florits  e  verts 
camps  de  afable  poesia,  leuant  les  anchores  de  pe- 
reos  oçi,  leixats  los  prats  de  reposat  sçilençi,  esten- 
dre les  candides  veles,  ab  plaent  exercici,  en  les 

15  baixes  entenes  de  vulgar  poesia.  A  la  tempestuosa 
mar  de  Venus  la  proa  de  ma  escriptura  endreçant, 
descriure  naufraigs  de  aquells  qui,  en  ella  flfolla- 
ment  naue^«(?«[gant],  dolorosa  e  miserable  fi  pre- 
nen. Mas,  per  que)  meu  despoblat  entendre,  a  des- 

20   criure  ensemps  e  trobar,  per  noua  inuencio,  no 
basta,  sols  recitar  fe]  vn  parlament  que,  pochs  dies 
passats,  entre  alguns  homens  destat*  esdeuench;  los  [  MjS  v\ 
noms  dels  quals  recitant  lalt  e  gentil  estil  de  tant  ben 
rahonades  proses,  seria  a  la  sua  inclita  fama  hauer 

25   enveja  e  a  verdadera  amistat  girar  les  espatles. 

[I]  Parla  Berenguer  Mercader  la  ouidiana  poesia 
de  Çefalo  e  Procha. 


E 


N  manera  de  semblants  paraules  comença  Be- 
renguer Mercader  nostre  sçilençi  rompre: 


30         «  Puix  ab  abundància  no  supèrflua  de  aparella- 
30 


234  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE  CORF.I.LA 

des  viandes  los  miserables  cossos  contents  repo- 
sen, penssaments  delitosos  a  nostres  desanssiades 
pensses  conporten,  passen  alguna  part  de  la  larga 
nit,  en  condició  de  tals  paraules,  que  a  nostre  acos- 
tumat viure  aprofiten.  E,  per  que  al  treball  de  la  co-  35 
muna  vida  humana,  delit  la  major  part  de  les  sues 
obres  endreça,  yo  estime  gran  delit  en  aquest  mon 
atènyer  nos  deixa,  sinó  ab  ignorància  de  aquella 
cosa  en  quens  delitam;  e  axi,  lo  major  goig  de  nos- 
tra misera  vida,  se  causa  en  la  falssa  estima  del  40 
que  amam,  torcent  lo  cami  de  nostre  ésser.  Primer 
en  estrem  volem  que  no  coneguam  si  tant  dupta 
amor;  e  après  que  amor  te  nostres  pensses  entene- 
brades,  ab  ofuscat  entendre  fals  estimam  tant  com 
nostra  beniuolença  enpeny,  perjudicant  laltitut  de  45 
nostra  condició  humana,  deixant  lesdeuenidor  fi  del 
sobiran  be;  elegint  bonauentura,  fem  contra  regla, 
no  solament  de  la  santa  fe  crestiana,  mas  de  natu- 
ral raho,  quens  mostra  la  fi  de  les  altres  causes  mes 
noble  sia,  de  mes  vàlua,  que  les  coses  que  a  ella  50 
sendreçen.  E  per  que  la  ueritat  dels  humans  actes, 
ab  exemples,  millor  se  mira  e  en  nostra  memòria 
mes  temps  atura,  nous  sia  fatigua,  escoltant,  pens- 
sar  quant,  a  la  delitosa  vida  de  Çefalo,  nogue  voler 
de  la  bondat  de  la  muller  esperiencia  veure.  55 

En  amor  e  liçit  matrimoni,  Cefalo,  lo  fill  de 
Ealo,  rey  dels  vents,  amaua  Procha,  filla  del  duch 
de  Atenes;  e  axi  en  la  amada  muller  tenia  la  penssa 
transportada,  que  la  uida  ni  cosa  que  possehis,  no 
estimaua,  sinó  que  fos  per  ella  possehida.  No  menys  60 
[M^6]  amaua  la  casta  seny*ora  meritament  al  estimat  ma- 
rit, ab  penssa  de  continuat  estudi  com,  en  totes  ses 
obres  a  ell  seruint,  poguera  plaure. 

Ab  delit  de  tan  pacifica  concòrdia,  portauen  re- 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER     235 

65  pos  de  benauenturada  vida,  estimant  caseu  pos- 
sehir  be  inextimable;  mas  la  iniqua  fortuna,  a  tran- 
quille  estat  enuejosa,  aguaytant  sempre  noure  en 
les  coses  de  molta  estima  e  de  nostre  major  repòs, 
per  que  mes  gran  mostre  la  victorià,  penssa  que, 

70  ofenent  a  Çefalo  en  la  honestat  de  Procha,  lo  por- 
taria a  vida  miserable,  trihunfant  de  lur  major  be- 
nauentura.  Car  de  les  altres  singularitats  que  a  Pro- 
cha enbellien,  estimaua  Çefalo  la  honesta  castedat, 
com  a  caruoncle   relluent  entre   pedres  de  gran 

75   vàlua. 

Ordena,  donchs,  la  sort  maligna,  que  a  la  uista 
de  la  colorada  Aurora  preuench  la  bellea  del  cast 
marit,  de  qui  la  fama,  entrels  jouens  de  aquella 
edat,  ab  daurades  ales  de  molta  virtut  e  bellea,  vo- 

80  laua.  Ja  hauia  ençes  Venus  les  sues  lentes  flames 
dins  les  medul•les  de  la  matutina  Deessa;  la  qual,  ab 
continuades  pregaries,  al  estimat  Çefalo  requeria, 
manifestant  lestrem  de  la  sua  benuolença,  sens  que 
altra  resposta  delí  hoir  no  podia:  sinó,  que  Procha, 

85  de  son  voler  e  persona  senyora,  no  comportaua  lo 
ligam  de  liçit  matrimoni  rompre,  e  ans  la  mort  per 
millor  acceptarà,  que  fer  poUuts,  de  la  sua  muller 
casta,  los  matrimonials  tàlems;  per  que  era  cert,  los 
rius  estarien  e  los  monts  corrents  se  mourien,  hi 

90  en  la  onesta  penssa  de  Procha  no  pendria  posada 
penssament  que  a  cosa  desonesta  tingues  semblan- 
ça. De  la  pudiçia  de  tan  virtuoses  respostes  la  bella 
Deessa  enuergonyida,  roman  la  sua  cara  serena 
eternament  mes  que  cosa  [rosa]  colorada,  e  molt  tart 

95  sobrel  nostre  orizon,  sinó  cuberta  de  nuuols  se  mos- 
tra; e,  no  esperant  la  venguda  de  Apollo,  a  la  vista 
humana  se  amagua. 

No  pogué,  poder  de  tanta  vergonya,  apagar  del 
amor  ja  encesa  les  furioses  flames,  ans,  penssa  la 


336  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE  CORELLA 

desigada  Deessa,  que  ab  força  possehis  lo  que  per   100 
grat  possehir  no  podia,  fent  aguayt  al  uirtuos  ma- 
rit, que  en  lo  treball  delitós  de  la  casta  Deessa,  sol 
acompanyat  de  enamorats  penssaments  de  la  mu- 
ller estimada,  se  delitaua.  £,  a  la  hora  quels  caualls 
de  Febo  sobrels  pahiments  de  nostra  abitable  terra   105 
calciguar  començauen,   la  colorada  senyora,  fur- 
[Myóv]  *  tant  al  amat  Çefalo,  ab  poder  de  gran  força  lo 
transporta  en  los  seus  orientals  estrados.  Largua 
pintura  seria,  escriuint,  pintar  lo  blanch  paper  de 
les  humils  enamorades  paraules,  dels  seruirs,  joyes   no 
e  riqueses,  enseraps  ab  la  sua  noble  persona,  que  la 
bella  filla  de  Titan  al  cast  marit  presenta.  Les  res- 
postes del  qual,  a  la  fi,  eren:  ans  Febo  lo  acostumat 
cami  leixaria,  que  sol  en  lo  penssament  ofenes  al 
amor  que,  sens  ficció,  a  la  sua  muller  honesta  tenia.    115 
Lo  nom  de  la  qual,  ab  vn  dolorós  sospir,  plorant 
acompanyaua. 

Enujada  la  enuergonyida  Deessa,  de  fermetat  de 
tant  desdenyoses  paraules,  al  fidelissim  marit  lança 
dels  seus  colorats  estrados,  ab  rahons  de  semblant   1 20 
manera:  c  Yot  leixe  a  la  tua  Procha,  sim  promets 
»  de  la  sua  honestat  esperiençia  veure.  » 

Encara  dins  les  orelles  de  Çefalo  aquesta  veu 
acabaua,  quant,  estrema  amor  que  de  sospita  nun- 
quas  desacompanya,  feri  linflamat  animo  de  Çefalo  125 
de  temor  enamorada.  E  fon  la  primera  vegada  que, 
en  los  camps  de  la  sua  reposada  penssa,  los  mals 
de  amor  començaren  a  córrer.  Axi,  no  per  com- 
l)laure  a  la  enemigua  Aurora,  promès  lo  virtuós  ma- 
rit, ab  poderosa  força  de  la  enuejosa  Deessa  lexant  130 
la  acostumada  figura,  assajar  esperiençia  en  la  ones- 
tat  de  la  qui  tant  amaua. 

O,  follia  passant  totes  les  altres,  voler  veure  pe- 
rill de  aquella  cosa,  ab  la  qual  ensemps  nostra  vida 


XI.  PARLAMENT  BN  CASA  DK  B.  MERCADER     237 

135  perilla!  O,  gran  erra,  prouar  aquelles  armes  ab  les 
quals,  forts  ho  flaques,  tenim  ferm  delliber  entrar  en 
la  batallal  Fon  alegra  la  irada  Deessa,  a  Çefalo  la 
primera  bella  figura  mudar,  donantlin  altra  que  de 
mercader  era  ymatge  vera. 

140  Dels  carmesins  estrados  de  la  bella  filla  de  Ti- 
tan lo  fengit  mercader  se  partia,  endreçant  lurs  [los] 
cuytats  passos  a  la  desigosa  posada.  A  mi  no  basta 
estil  de  conformes  paraules,  per  a  descriure  los  con- 
trasts e  duptosos  penssaments  que,  en  los  camps  de 

145  la  sua  fatigada  penssa,  combatien;  portauen  los 
vns,  per  capitans  de  tan  enujosa  batalla,  la  edat  de 
Procha,  la  extrema  bellea  e  feminil  condició;  los 
altres  tenien  sen)',  amor  e  honestat;  soccorria  per  la 
vna  part  abssençia,  que  de  largua  amor  sempre  fon 

150   enemigua.  E,  sens  dupte,  les  esquadres  de  hones- 
tat, desbaratades,  giraren  les  espat*les,  si  ferme-   \M77\ 
tat  de  ferir  tardarà,  la  qual  torna  la  batalla  en  vic- 
torià egualment  dubtosa.  Axi  entra  lo  combatut 
e  fatigat  marit  dins  les  portes   de  la  sua   casa, 

155  que  ab  gran  treball  soferir  podia,  la  bella  vista  de 
Procha,  no  li  forças  descobrir  li  la  ficta  enganosa 
figura;  e  dins  si  deya:  <  O,  mes  foll  que  tots  los 

>  homensl  ^per  que  allargue  delit  de  cosa  tant  desi- 

>  gada?  ^que  espere  altra  esperiencia,  de  la  que  veig 
160    >  en  la  entristida  cara  de  la  muller  casta?  O,  mes 

>  cruel  que  animal  saluatgel  ^com  nom  dolch  de  la 

>  dolor  que  de  la  mia  abssençia  mostra?  > 

Estau[a]  lo  gest  de  la  honesta  senyora,  adolorit 
de  tristor  que  a  la  sua  bellea  no  ofenia,  occupada 
165  en  la  sotliçita  art  de  Minerua,  ab  les  qui  la  seruien; 
les  sues  vestidures  negres,  e  los  paraments  del 
seu  estrado,  clarament  mostranen,  Çefalo  abssent, 
en  los  seus  palaus  alegria  no  çelebraua.  La  casa 
sola,  de  sotliçitut  acompanyada;  les  parets  deseu- 


238  OBRES    DB  J.    KOIÇ    DK   CORKLLA 

bertes,  del  perdut  senyor  dol  senyalant;  fora  de  tota  170 
sospita,  sens  dupte,  lo  ficte  mercader  se  manifesta- 
rà, sinó  que  esperaua  quin  delit  atenyeria,  quant 
Procha,  ab  estimada  afecció  per  ell  requesta,  en 
major  mostra  de  la  sua  honestat,  paraules  a  tota  vil- 
tat  contraries,  responia.  O,  gran  erra,  creure  sobi-  175 
rana  perfecció  en  les  creatures  se  trobel  les  quals, 
puix  de  no  res  tingueren  principi,  sempre  lur  ésser 
e  obres  a  inperfeccio  ab  cuytats  passos  camina. 

Comença,  donchs,  lenganos  marit,  sotliçitar  la 
honestat  de  Procha,  fentli  mostra  de  joyes  de  vàlua  180 
inestimable.  Estaua  la  casta  senyora  ab  fermetat  de 
honesta  continença,  sospirant  per  la  abssencia  del 
qui  amaua,  crehent  fer  li  ofenssa  que  sol  comportas 
a  les  sues  orelles  tals  paraules  arribassen. 

íA  qual  assenat  aquesta  esperiençia  no  bastaua?   185 
O,  com  fora  gran  discreció,  dexar  batalla  de  ver- 
gonyosa e  enujosa  victorià!  Dura  Çefalo  paraules 
de  largua  porfídia,  aumentant  la  promesa  ab  ioyes 
de  gran  estima,  dient  que  no  volia  cosa  que  als 
honests  tàlems  de  son  marit  portassen  injuria,  mas    190 
que  sola  la  sua  boca  se  acostas  a  la  de  Procha, 
com  a  ben  acollit  oste;  cosa  que  en  altres  regnes 
per  afabilitat  se  praticha,  e,  lo  contrari,  agresta  rus- 
ticitat se  jutga.  Aquestes  rahons  multiplicaua,  ab 
estil  de  elegant  facundia,  acompanyades  de  entres-   195 
[^Myj  v\   ti*da  continença  tant,  que,  a  la  terra  endreçant  los 
vils  la  honesta  senyora,  la  cara  semblant  a  colora- 
des  roses,  en  semblants  paraules  torna  resposta: 

€  La  gran  amor,  estrema  bellea,  virtuosa  vida 
t  de  Çefalo,  axi  en  ell  mereixent  me  transporten,   200 

>  que,  ignorant  hon  sia,  so  present  al  loch  hon  ell 
»  es;  e  axi  crech  es  present  a  mi,  abssent  de  ma  vida; 

>  e  per  ço  estime  ésser  me  tan  prop,  que  les  mies 

>  paraules  a  les  sues  orelles  toquen.  ^Com,  donchs, 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  239 

205  »  Çefalo  present,  la  mia  lengua  a  honestat  cosa  no 
»  conforme  pora  respondre?  Però,  puix  los  limits  de 

>  la  tua  demanda  a  ell  tant  no  ofenen,  que  la  esti- 

>  mada  castedat  se  perda,  per  fer  me  delliure  de 
»  tant  continuada  enujosa  porfídia...  t 

210  No  pogueren  les  orelles  de  Çefalo  mes  auant 
escoltar,  quant,  ab  crit  de  veu  alterada:  <  Çefalo  es 

>  a  tu  presenti  —  plorant  deya.  —  Yo  so  lo  marit  a 
»  qui  tu  no  meritament  ames.  Mia  es  la  erra:  sia  en 
*  elecció  tua  la  pena,  puix  de  perdo  nom  faces  in- 

215    »  digne,  > 

No  responia  la  muller  vergonyosa  a  la  humilitat 
de  tan  enamorades  paraules;  mas,  ab  les  blanques 
mans  cobrint  la  sua  colorada  cara,  entrant  en  lo  re- 
tret de  la  sua  secreta  cambra,  vesti  la  sua  delicada 

220  persona  de  abit  semblant  a  les  nimfes  de  Diana.  Los 
seus  daurats  cabells  sens  mesura;  ab  arch  de  alguna 
[e  aljaua?]  de  eletes  fleixes;  calçigant  les  florides  sil- 
ues,  seguia  les  vergens  nimfes  en  la  cort  de  la  casta 
Deessa,  hauent  en  oy,  per  lengan  de  Çefalo,  tots  los 

225   horaens. 

Romania  lo  desacompanyat  marit  en  la  deserta 
casa,  portant  yra  terrible  a  la  enuejosa  Aurora,  en- 
dreçant a  Procha  major  amor  de  la  que  abans  li 
tenia;  e  per  que  es  costum  de  aquells  en  qui  estre- 

230  ma  amor  reposa,  que  si  algú,  de  la  que  amen,  defalt 
nos  reporta,  encara  que  axi  sia,  auorrim  al  que  tals 
noues  nos  presenta,  tant  quant  deuríem  desamar 
aquella  qui,  de  virtuts  deserta,  tal  desonestat  acaba. 
Après  que  molts  plorosos  sospirs,  amargues  lagre- 

235  mes,  trista  miserable  vida  quel  adolorit  marit  por- 
taua,  no  gosant  a  la  enujada  muller  mostrar  se, 
dellibera  en  manera  de  tal  estil  escriure: 

€  La  conexença  de  hauerte  fallit  me  porta  tan 
»  ver  penediment,  que  ab  delit  espere  qualseuol 


240  OBRES   DE  J.   XOIÇ   DE  CORELLA 

t  pena  que  de  tum  vinga,  puix  a  tant  baste,  que   240 
[M78]    ■»  torne  ma  vida  en  lo  plaent  e  libert  *  catiueri  de 
»  la  tua  senyoria.  No  sia  tan  gran  lo  poder  de  la 
»  iniqua  Aurora,  que  ab  enuejos  conssell  nostres  vo- 

>  lers  en  tan  alta  benuolença  concordes  separe;  que 

»  la  tua  duptosa  resposta  no  podia  pendre  fi   de   245 

>  vergonyosa  promesa,  ab  tots  quels  infemats  Deus 

>  tots  ajudauen,  procurantho  1  Aurora,  ab  encanta- 
f  ments  de  poderosa  força,  si  fer  se  poguera,  la  tua 
»  onestat  soferis  injuria-,  e  lo  gran  Jupiter,  qui  meri- 

>  tament  per  mos  demèrits  ho  permetia,  puix  que   250 
»  acabadament  yo  no  fiant,  de  la  tua  gran  virtut  vo- 

» lia  esperiençia.  Hi  encara  no  vull  negar,  les  mies 
%  promeses,  ab  paraules  de  tanta  amor  cubertes, 
»  essent  yo  Procha,  no  solament  duptar,  mas  la  fi 
»  de  la  mia  demanda  atorgar  me  forçaren;  però,  la   255 
»  pudiçiçia  del   teu  honest  animo,  te  fa  estimar 

>  ésser  gran  delicte,  lo  que  en  altra  seria  erra  de 

>  molt  pocha  culpa.  ^Per  que  uols  portar  aspra  uida, 
»  per  crim  (si  axi  vols  ques  nomene)  que  dauant 

» justificat  e  rigorós  jutge  non  reportaries  pena?  Si   260 
»  tens  recel,  en  esdeuenidor  de  tu  yo  tingua  sospi- 
%  ta,  asseguret  la  honesta  vida  que  de  present,  per 
»  occasio  mia,  ab  loable  pudiçia  portes:  que  fogint 

>  de  mi  per  ma  culpa,  altre  Deu  no  serueixes,  sinó 

»  la  casta  Diana.  E,  si  tant  vols  estimar  vn  duptar   265 

>  de  honesta  resposta,  recort  te  que  Çefalo  ho  de- 
»  mana:  encara  que  en  lo  teu  animo  hagués  delliber 

>  de  atorgar  lo  poch  que  mes  paraules  senyalauen, 
f  ^com  pot  ésser,  atorgant  al  marit  lo  que  de  tu  vo- 

»  lia,  a  ell  sies  culpable?  E  ab  tot  que  la  tua  vista   270 

>  de  mi  no  tenia  acabada  coneixença,  penssa  que 
» les  tues  orelles,  acostumades  de  ésser  vbertes  sA 
»  so  de  les  sues  paraules,  a  la  veu  de  Çefalo  delliu- 

>  re  passatge  donauen;  e  axi,  sens  coneixença  tua, 


XI.  PARLAMENT  EM  CASA  DE  B.  MERCADER  24I 

275    >  la  veu  del  marit,  entrant  en  los  retrets  de  la  en- 

>  trestida  penssa,  tenia  lacostumada  força.  Però  si 

>  tu,  Procha,  haguesses  fallit,  ^quant  ara  mes  falle- 
»  xes,  donant  penitencia  aquell  de  qui  la  deuries 
s  pendre?  E  si  en  nostres  bens  e  voler  res  partit  noy 

280    >  hauia  iper  que  en  tan  gran  dan  e  pèrdua  mia  tu 

>  comportes  se  parteixcha?  Si  has  errat,  ensemps  he 

>  yo  errat,  puix  en  tu  transportat  era.  Acull  me, 

>  donchs,  en  la  penitencia,  ho  sies  contenta  yo  tota 
»  la  soporte;  que  al  delicament  de  la  tua  persona 

285    >  basta,  que  vulles  que  per  tu  altri  lacabe;  e,  a  la  fi, 

>  tu  mateixa  per  tu  jur,  si  la  tua  presencia  cobre, 

»  so  en  estrem  alegre  estimes  hauer*me  falHt,  puix  [AfySv] 

>  la  tua  honesta  vida  de  tant  penediment  es  mos- 

>  tra,  que  dubte  sespera,  romanint  mes  cautelosa, 
290   >  en  los  estrems  dels  regnes  de  la  tua  pudiçiçia,  no 

>  James  amor  desonesta  assegure  fer  correguda.  » 

Pogué  la  força  de  les  enamorades  paraules  de 
aquesta  letra,  tornar  a  Procha  en  la  deserta  casa, 
ab  delit  e  repòs  de  amor  tan  acordada,  que  paria 

295  vn  sol  animo  als  dos  cossos  donas  contenta  vida. 
Mas,  per  que  es  inpossible  en  la  miserable  vall  de 
aquest  mon  longament  gran  benauenturança  duré, 
partint  se  Procha  de  la  casta  companyia  de  Ja  noc- 
turna Deessa,  presenta  a  Çefalo  vn  dart,  del  qual 

300  Diana,  en  preu  de  gran  amor  y  estima,  li  hauia  fet 
present,  ab  virtut  de  cert  ferir  qualseuol  cosa  a  que 
fos  trames.  ïQui  pot  fallir  los  decrets  dels  fats  in- 
placables?  ^quis  deu  alegrar  de  cosa  que  posseheix- 
cha,  com  vejam,  moltes  vegades,  que  ab  nosaltres 

305  tenim  joyes  que  miserable  mort  nos  procuren,  e,  ab 
afecció,  treballam  atènyer  cosa  per  hon  nostra  vida 
se  va  a  perdre? 

Escriure  nos  leixa  lo  delit  que  Çefalo  atès,  de 
possehir  do  de  propietat  tan  certa;  e  mes,  de  les 

31 


242  OBRES   DE  J.   ROIÇ  Dl  CORKLLA 

mans  don  li  venia.  Afectat  al  delit  natural  de  la  310 
cassa,  ab  aquest  sol  dart,  sens  cans  ni  falcons,  pas- 
saua  plaent  descanssada  vida.  Al  temps  que  Febo 
en  les  sumitats  dels  monts  en  los  daurats  cabells 
trencar  comença,  partint  se  dels  tàlems  de  la  sua 
Procha,  sens  que  la  enamorada  penssa  no  sen  par-  315 
tia,  en  lo  seruir  de  la  honesta  Deesa  passaua  tan 
gran  part  del  dia,  que,  distant  Apollo  en  egual  dels 
estrems  del  abitable  mon,  sobre  Jerusalem  los  seus 
raigs  estenia;  apoquint  en  la  cara  de  la  terra  les  hu- 
mides ombres,  sols  les  baixes  arborades  valls  sens   320 
calor  leixaua:  a  tal  hora,  se  retrahia  Çefalo  del  ho» 
nest  treball  de  Diana,  a  la  rriba  de  vna  pocha  lúci- 
da font,  que,  sobre  les  verdes  florides  erbes,  ab  suau 
remor  corria.  Lançant  lo  seu  acalorat  cos  sobre  la 
humida  terra,  esperaua  en  la  frescha  ombra,  los   325 
sins  vberts,  la  humiditat  del  suau  ayre;  e,  semblant 
a  fatigat  laurador,  qui,  ab  molt  intonat  so  de  ruda 
cançó  relleua  lo  treball  de  la  dura  agricultura,  can- 
taua  Çefalo  en  lengua  latina,  dreçant  al  desigat 
vent  la  veu  de  semblants  paraules:  <  Vine,  Auroral   330 
[Myç]    >  íper  que  tardes?  que  ma  vida,  *  sens  tu  es  inpos- 
»  sible  duré;  tu  sola  los  meus  treballs  alleuges,  e, 
>  ab  la  esperança  de  la  tua  desigada  venguda,  cal- 
»  çigant  los  arborats  monts,  sostinch  la  fatigua  del 
»  onest  seruey  de  Diana.  >  Moltes  altres  enamora-   335 
des  paraules,  al  suau  vent,  Çefalo  cantant  endreça- 
ua;  quels  cruels  fats  axiu  ordenauen. 

Ariba  lo  so  de  la  cansso  dubtosa,  a  les  orelles 
de  vn  laurador,  la  condició  dels  quals  iniqua,  en 
reports  de  semblants  noues  se  delita.  E,  per  qu[e]  es  340 
costum  de  aquells  qui  iniquament  reporten,  aduerar, 
no  solament  lo  que  vehen,  mas  encara  lo  que  ells 
penssen  ques  pot  seguir  del  que  han  vist,  reporta  a 
la  muller  de  Çefalo,  lo  maliciós  misatger,  ensemps 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  243 

345  hauer  hoyt  tals  paraules  e  vist  la  nimfa  a  qui  les 
endreçaua. 

De  fàcil  crehen  los  qui  en  estrem  amen.  Cay- 
gue,  semblant  a  morta,  sobre  lo  seu  estrado  la  ge- 
losa senyora;  que  amor  estrema  no  li  comporta 

350  espay  de  vna  hora  cobras  les  primeres  forces.  E,  ab 
enamorada  fúria,  quasi  fora  de  seny,  del  marit  en 
fort  manera  se  querellaua,  tement  en  va  lo  nome- 
nat ayre.  Però,  recordant  la  fermetat  e  clara  espe- 
riençia  de  lamor  de  Çefalo,  e  mes  per  veure  la  nim- 

355  fa  de  qui  tan  gran  ofenssa  tenia,  ab  veu  alterada  al 
inich  embaixador  respos:  que,  a  tals  paraules  james 
no  donaria  crehença,  si  la  veritat  del  que  les  sues 
paraules  reportauen  clarament  no  veya;  hi  encara, 
per  ques  de  costum  que  tots  volem  veure  lo  mal 

360  que  fort  nos  atribuïa. 

Dolor  e  piatat  e  rahonable  complanyer,  font  de 
piadoses  lagremes  als  meus  plorosos  vils  desco- 
bren,  penssant  la  miserable  fi  de  la  istoria  que  re- 
çite.  Seguint  Çefalo  lestil  de  la  acostumada  caça, 

365  vesti  la  sospitosa  muller  la  sua  delicada  persona, 
de  aquelles  vestidures  ab  les  quals  hauia  seruit  la 
casta  Deessa;  ans  quel  sol  a  la  escalfada  terra  los 
seus  luminosos  raigs  en  dret  enuie,  guiada  per  linich 
reportador,  venia  de  verts  espessos  rams  cuberta: 

370  poch  espay  a  la  vista  dexaua,  semblant  a  cautelos 
caçador,  íent  aguayts  als  cruels  fats  que  la  misera 
mort  li  portauen,  querellant  se  de  la  aduerssa  fortu- 
na, per  que  Çefalo  tardaua. 

Mas  no  passa  espay  de  longua  tardança,  que,  ab 

375   lodart  corrent *sanch  de  mort  de  animals  saluatges,   [M^çv] 
lo  desigat  marit  arriba;  portant  calor  de  meridiana 
çesta,  lançant  lo  acalorat  cos  sobre  les  vmides  er- 
bes,  comença  la  trista  cançó,  al  fret  vent  endreçant, 
ab  lo  duptos  nom  de  Aurora;  dient  paraules  tals, 


244      OBRKS  DK  J.  KOIÇ  DE  CORKLLA 

que  no  pogué  donar  loch  quel  fals  nom  de  Aurora  380 
no  arribas  a  les  sues  orelles.  Encara  esperaua  mes 
cantar  lo  fatigat  caçador,  quant,  per  lo  desig  que  la 
çelosa  muller  tenia  de  veure  la  falssa  estimada  nim- 
fa, començant  lentament  la  sua  delicada  persona 
moure,  causa  no  molt  gran  remor  entre  les  laugeres  385 
fulles. 

Estimant,  lo  sotliçit  caçador,  algun  animal,  per 
relleuar  la  calorada  set  a  la  luçida  font  de  la  humida 
silua  venia,  trames  lo  dart  que  tant  estimaua,  en- 
semps  ab  mortal  ferida,  a  la  mereixent  Procha;  la  390 
qual  lo  rebé  en  los  blanchs  e  tendres  pits:  no  con- 
trastant la  moUea  de  les  sues  carns  delicades,  passa 
en  la  part  esquerra  de  les  planes  espatles.  O,  ini- 
qua  sortí  o,  maligna  fortunal  o,  dolor  inefable,  que 
les  armes  que  delia  en  do  de  tan  gran  estima  preses  395 
hauia,  ab  nafra  cruel  sangonosa,  tolgués  la  uida  a 
aquella  per  qui  ell  sol  uiuia,  a  la  hora  que,  en  esguart 
delí,  obraua  cosa  de  amor  estrema.  Segui  vn  crit 
de  veu  adolorida  lo  cruel  colp,  dient:  «  A  la  tua 
»  Procha  has  morta,  per  que  en  libertat  ab  Aurora  400 
>  vixquesl  > 

A  la  mare  de  Orfeu,  ab  totes  les  lagremes,  seria 
inpossible  tan  afortunat  cas,  de  dolor  tan  estrema, 
recitar.  Pres  en  los  braços  lo  descolorit  cors,  que  a 
la  mort  ab  cuytats  passos  acaminaua:  tirant  lo  dart  405 
de  la  mortal  ferida,  pogué  la  amargua  aygua  de  les 
lagremes  doloroses  llauar  la  corrent  sanch,  que  ab 
gran  abundància  lesblanquit  cos  tenyint  coloraua. 

íQui  dara  al  meu  cap  viua  font  de  tantes  lagri- 
mes,  que,  passant  per  los  plorosos  vils,  eternament  410 
la  mia  cara  regue?  íQuí  presentarà  a  la  mia  lengua 
estil  de  lementacio  trista,  que  tan  dolorosa  fi  des- 
criure pugua?  No  tardarà  Çefalo,  ab  la  mateixa  ini- 
qua  arma,  trauessar  la  fatigada  persona,  per  mes- 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  245 

415  dar  la  sua  sanch  ab  la  de  Procha;  sinó  que  penssa- 
ua  encara  era  possible,  de  la  muller  estimada  res- 
taurar la  uida.  E  mes,  per  no  perdre  lo  temps  que 
ella  viuint  lo  podia  veure,  rompent  la  pròpia  ca- 
misa, exugaua  les  sangonoses  nafres;  ab  paraules  de 

420  plors,  sospirs  e  sanglots  mal  pronunciades,  deya:  *   [MSo] 
c  O,  sola  en  qui  los  meus  delits  tots  prenen  terme! 
t  esperant  [lo]  de  mos  mals  e  tristors  equina  es  es- 

>  tada  la  causa  de  la  tua  trista  venguda?  » 

Ab  veu  tant  dèbil,  suau  e  canssada,  que  enui- 

425   des  la  paraula  segona  a  la  primera  seguir  podia, 

respos,  a  la  mort  ja  venja,  la  muller  çelosa:  «  Per  la 

>  mia  cruel  mort  te  prech,  (si  de  tu,  per  tu  morint, 

>  res  mereixch,)  en  loch  dels  meus  h[on]estissims 
»  tàlems  Aurora  no  acullgues.  » 

430  Aumenta  la  dolor  del  miserable  Çefalo,  si  au- 
mentar  podia,  coneixent  que  cels  de  amor  estrema 
eren  estats  la  causa  de  la  sua  venguda;  e,  ab  parau- 
les tals  com  tan  gran  dolor  comportaua,  a  la  sospi- 
tosa muller,  ja  quasi  morta,  descobri  la  veritat  de 

435  la  sua  falssa  sospita.  La  color  de  la  descolorida 
cara  muda,  ja  morint,  Procha,  entenent  lo  fals  esti- 
mat nom  de  Aurora;  hi  encara  los  cruels  fats  tals 
paraules  li  comportaren:  «  Si  algun  delit  en  lo  terme 

>  darrer  de  nostra  miserable  vida  atènyer  se  deixa, 
440    >  la  coneixença  que  tinch  de  la  mia  falssa  estima, 

>  plaent  morir  me  atorgua.  E  per  que  crech,  sens 
»  mi,  la  uida  a  tu  en  estrem  seria  enujosa,  te  prech, 
»  en  penitencia  de  la  mort  que,  no  merexent,  me  has 
»  donada,  not  leixes  de  viure;  hi  encara,  per  que  lo 

445  »  meu  cos  sens  anima,  altri  noi  toque,  sinó  aquell 
»  sol  qui  en  la  uida  meritament  lo  ha  toquat,  ab  les 
»  tues  mans  tocant  lo  meu  sepulcre,  esperaran  los 
y  ossos,  de  la  consumta  carn  ja  despullats,  ab  los 
» teus  mesclarse,  quant  los  inichs  fats  ordenaran 


*         246  OBRES   DB  J.   KOIÇ   DE  COR  ELLA 

»  Latessis  de  filar  la  tua  vida  se  enuge.  >  Segui,  la-  450 
nima  casta,  la  darrera  sillaba  de  tant  doloroses  pa- 
raules. > 

Los  nostres  vils,  ensemps  ab  los  de  Berenguer 
Mercader,  estauen  no  exuts  de  piadoses  lagriraes, 
quant  acabaua  la  dolorosa  fi  de  tant  trista  istoria.  455 
Mirauen  los  vns  als  altres,  esperant  qual  primer 
parlaria;  però  no  tarda  gran  espay,  Johan  Escriua, 
donar  fi  a  nostre  sçilençi. 

[II I  Açi  yohan  Escriua  recita  la  ouidiana  dolorosa 

faula  del  gran  musich,fill  de  Caliope,  Orfeu;  lo  qual,   460 

ab  dolorosa  lamentació,  per  la  mort  de  Erudiçe, 

muller  sua,  ab  acordada  musicha  deualla 

en  los  inferns,  lanima  de  aquella  (er- 

[M8ov]  cant,  refita  Orfeu:  ♦ 

APRÈS  de  tan  alta  sçiençia,  en  istoria  tan  be  ra-  465 
honada,  serà  lo  parlar  fatigua  a  les  vostres 
orelles,  ab  la  dolça  armonia  del  estil,  en  vulgar 
prosa,  passant   totes   les  altres.  Mas,   puix   voleu 
aquesta  largua  nit  se  despengua  en  paraules  que  a 
nostra  uida  alguna  vtilitat  presenten,  ab  gran  delit  470 
pendre  plaent  fatiga,  recitant  de  Orfeu  la  dolorosa 
faula;  per  mostrar  que,  en  la  amarga  mar  de  nostra 
abitable  terra,  molt  tart  ho  nunqua  ab  tan  pròsper 
vent  algú  nauega,  que,  uenint  a  segur  port,  de  la 
aduerssa  fortuna  defendres  pugua.  E,  si  alguna  ve-   475 
gada  les  tranquil•les  aygues  de  la  sort  prospera  nos 
conuiden  que  les  blanques  veles  acomanem  al  ar- 
bre, es  per  que  mes  prest  e  ab  dolor  de  major  pèr- 
dua, sens  repar  trabucant,  encorregam  cruel  nau- 
fraig  de  nostres  bens  e  persona;  e,  quasi  semblant  480 
al  dolç  cant  de  la  mortal  serena,  la  enganosa  for* 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER     247 

tuna  ja  mes  nons  afalagua,  sinó  per  que,  ab  mes 
gran  cayguda,  en  trihunfo  de  major  victorià  de  nos- 
altres trihunfe:  car  tant  gran  es  la  honor  del  qui 

485  venç,  quant  es  del  vençut  la  perduda  glòria.  E  axi 
als  mesquins  la  passada  prospera  fortuna  mes  atri- 
buïa, e  si  lo  ésser  estat  benauenturat,  als  entrestits 
mes  que  altra  dolor  entresteix,  cobrar  la  perduda 
benauentura  los  es  causa  de  major  alegria;  però,  si 

490  après  de  hauer  la  cobrada,  se  leixa  altra  vegada  per- 
dre iqual  dolor  a  tal  segona  pèrdua  se  acompara?  E 
per  ço  los  mals  de  Orfeu  los  altres  tots  auançen. 

Al  temps  quel  gran  Jupiter  de  natural  tapiçeria 
la  pintada  terra  cobre,  per  vn  vert  esmalt  de  florida 

495  praderia,  collint  odorants  florides  erbes,  Eurudiçe 
passejaua,  ab  contenta  reposada  vida,  de  vagaro- 
sos  penssaments  en  delitós  oçi  acompanyada.  Mas, 
per  que  estat  tranquille  largua  durada  no  comporta, 
enujada  Latessis  de  mes  tirar  lo  fil  de  tan  delitós  e 

500  oçios  viure,  dispongueren  los  fats  la  trista  senyora 
calçiguas  vna  mortifera  vibra;  la  qual,  ferint  lo  seu 
delicat  peu  de  pestilent  mos,  en  breu  espay  dilata  lo 
mortal  veri  per  les  cubertes  venes  de  la  sua  tendra 
persona,  trametent,  ans  de  edat  perfeta,  als  regnes 

505   de  Pluto  la  laugera  anima. 

*  Romania  Orfeu  desert  de  muller  e  senyora,   [MSi] 
auorrint  qualseuol  altra  companyia,  als  boschs  e 
solituts  endreçant  los  passos.  Ans  que  en  les  arbo- 
rades   silues  prengués  posada,  comença  temprant 

510  los  fils  de  la  acordada  arpa,  en  melodia  de  propor- 
ció tan  lamentable,  que,  fent  principi  al  plorós  cant 
de  lamentació  trista,  los  arbres,  a  qui  la  sua  dolo- 
rida  veu  peruenia,  acostant  se  a  la  entonada  armo- 
nia,  portant  li  frescha  ombra,  lo  defenien  de  la  ca- 

515  lor  de  Apollo,  y,  ensemps  ab  ell,  plorant  Erudiçe 
perduda,   conuertint   les  lagrimes   en   aromaticha 


248  OBRES   DE  J.   ROIÇ  DE  CORELLA 

goma,  singular  odor  portauen.  Deuallauen  los  ocells 
a  la  dolça  armonia,  ab  cuytades  ales,  semblants  als 
qui  van  a  la  natural  pastura.  O,  proporció  de  acor- 
dada musical  Los  manssuets  indefesos  ocells,  prop   520 
de  la  cruel  àguila,  ab  seguretat  reposauen;  e  vn 
mateix  past  de  trista  armonia,  als  famolenchs  fal- 
cons e  a  la  manssueta  coloma,  contentaua.  AUi  es* 
coltaua  Viso,  oblidat  de  persseguir  la  Silla;  lo  rey 
Tereu  la  cruel  mort  de  Itis  vlular  leixaua;  Filomena   525 
e  Progmes  la  robada  virginitat  no  planyia;  los  ani- 
mals feroçes  se  leixauen  de  voler  moure  lurs  apetits, 
quietats  en  la  lamentable  veu  del  qui  sonaua;  e,  al 
famolench  leo  acostada,  la  laugera  serua  no  temia. 
Però  la  força  de  tant  dolç  cant,  que  als  animals   530 
tots  amanssaua,  mouent  a  piadoses  paraules  les  te- 
nors de  la  acordada  arpa,  portant  li  amor  esforç 
de  inuençible  animo,  ans  que  a  la  mort  paguas  lo 
deute,  assaja  deuallar  en  los  escurs  e  tenebrosos 
regnes  de  Pluto,  esperant  cobrar  e  veure  Erudiçe  535 
perduda. 

Ab  esperança  de  tan  difiçil  empresa,  comença 
endreçar  los  passos  a  la  tenebrosa  vbertura,  per  la 
quals  a  les  cruels  platjes  se  camina,  vencent  a  la 
temor,  estrema  benuolença.  Larga  cosa,  e  fora  de  540 
preposit,  seria  rahonar  tot  lo  que  Orfeu  en  los  es- 
curs regnes  obraua.  Arriba,  de  cami  de  gran  fa- 
tiga, a  les  negres  espantables  aygues  de  Caron, 
estant  lantich  barquer  en  lalta  riba;  que  molt  es- 
pay  no  passaua  que,  ab  les  altres  nouament  vengu-  545 
des  animes,  [a]  Erudiçe  hauia  atorgat  libert  passat- 
ge. No  atenyia  lo  suau  cant  a  les  orelles  de  Caron, 
quant,  mirant  Orfeu  cubert  de  mortal  uestidura, 
[M81  v]  cridant  ab  espan[ta]ble  veu,  deya:  • 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  249 


550  Aci  parla  Caron  a  Orfeu: 

<  Torna  atras  tan  gosats  passos,  quisuulla  que 
s  tu  sies,  ab  empresa  de  tan  gran  audaçial  quels 

>  inmutables  fats  no  permeten  la  mia  sobtil  barcha 

>  grauitat  de  mortals  ossos  porte.  > 

555  Ab  entonació  mes  alta  del  que  solia,  comença 
Orfeu  cantar  resposta  de  semblants  paraules: 

«  A  la  dolor  de  la  perduda  Erudiçe,  prenent 
»  força  de  aquella  verdadera  amor  que  per  mort  no 
í  passa,  als  adolorits  regnes  me  porta;  no,  per  fer 

560    »  violença  als  laugers  pobles,  ni,  semblant  al  fill 

>  de  1  Altimena,  per  que  als  luminosos  regnes  del 
»  ca  Çervero  porte;  ni  per  violar  los  tàlems  de  la 
»  fortuna  prospera,  mas  per  que  Latessis,  a  gran 

>  enug,  me  te  ordenat  mes  auant  filar  ma  dolorosa 
565    »  vida.  E,  amor  estrema,  a  la  qual  largua  esperança 

>  es  enemigua,  esperar  nom  comporta,  la  mia  ani- 

>  ma,  del  mortal  carçre  delliure,  libertament  fins 

>  Eurudiçe  veure  [venir  |  pugua.  Ajes  dolor  del  meu 

>  trist,  desert  e  miserable  doldre,  puix,  renunciant 
570   »  als  drets  delia,  encara  viu,  so  content,  com  a  mort, 

>  als  infernats  Deus  cometre  ma  causa,  » 

No  acabaua  Orfeu  lo  so  de  tant  entrestides  pa- 
raules, quant  la  negra  laugera  barqua,  semblant  a 
satgeta  de  fort  ballesta  empesa,  a  la  rriba  era  ven- 

575  guda;  sens  que  altres  veles,  ni  rems,  no  la  portauen, 
sinó  desig  que,  al  dolorós  cant  acostant  se,  pogués 
hoir  de  Orfeu  la  lamentació  trista.  Lo  velocissim  riu, 
semblant  a  pereosa  lacuna  estaua;  les  aygues  segu- 
res al  so  de  la  suau  armonia;  los  vils  feroçes  del 

580  mariner  crudelissim,  ab  piadoses  lagrimes  eren  hu- 
mits. 

Puja  Orfeu  en  la  fatal  barqua,  la  qual,  de  tal 
pes  no  acostumada,  poch  espay  leixaua  per  la  orla 

32 


250  OBRES    DE  ;.    ROIÇ   DE   CORELLA 

no  acullgues  la  espantosa  aygua;  reposant  lo  inquiet 
barquer  axi  atent  a  la  dolça  armonia,  que,  perduda  585 
la  antiga  força,  les  negres  aygues  ab  los  rems  no  fe- 
ria. Mas,  desigant  la  falaguera  aygua,  mes  prop 
hoir  lo  trist  plant,  acostant  se  a  la  part  de  la  popa, 
en  la  qual  Orfeu  sient  cantar  no  çessaua,  seguint  la 
proa  de  baixea  de  les  aygues,  ans  de  espay  de  lar-  590 
gua  tarda  arriba  a  la  desigada  rriba. 

Coneixent  Caron  de  la  dolorosa  cançó  la  pode- 
rosa força,  lo  seu  enuellit  cos  liga  a  la  eterna  bar- 
qua,  per  que,  seguint  a  Orfeu,  no  leixas  les  antigues 
[MS2]  aygues.*  595 

Ariba  a  la  Ciutat  de  Pluto  lo  fill  de  Caliope,  Or- 
feu, quant  Çesifone,  ab  les  germanes,  de  no  acos- 
tumades lagremes  lurs  espantoses  cares  regauen.  Lo 
miserable  Tentalo,  la  insaciable  set  perduda,  en  la 
luçida  font  no  assajaua  beure,  e,  baixant  la  ma  de  600 
les  fogints  pomes,  la  eterna  fam  tenia  perduda; 
saciat  de  paraules  be  cantades,  lo  famolent  vol- 
tor menjar  çessaua;  e,  aà  [alj  dolorós  cant  atenta, 
la  inquieta  roda,  el  gigant  pare  dels  centaures  no 
mouia;  la  eternament  cabent  pedra,  sobrel  tremo-  605 
lant  cos  de  Sisifo  ja  no  menaçaue  caure;  les  netes 
de  Veri  de  omplir  les  foradades  conques  se  leixa- 
uen.  A  la  fi,  pogué  la  dolor"  de  Orfeu,  be  cantada, 
en  los  discordes  regnes  de  Diçe  portar  pau  de  re- 
pòs tranquille,  e,  als  eternament  a  penes  inefables  610 
cruelment  cruçiats,  consenti  repòs,  ab  comport  de 
pena  inssenssible. 

Ja  entraua  per  lo  palau  del  cruel  tira,  calçigant 
los  negres  estrados  de  Prosema,  quant  lo  inplaca- 
ble  Rey,  no  sens  gran  marauella,  penssaua  quina  615 
era  la  causa,  quels  dolorosos  crits  çessauen  de 
aquells  qui,  per  sos  mals,  de  eterna  pena  misèries 
inefables  sostenen.  Mas  no  tarda  Orfeu  moure  los 


Xr.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER     25 1 

fils  de  la  melodiosa  arpa,  als  acorts  de  semblants 
620   paraules: 

Ad  parla  Orfeu  a  Pluto, 

<  Si  en  los  vostres  tenebrosos  palaus  veritat 
»  conssent  ésser  trobada,  Jupiter  prench  en  testi- 

>  moni,  no  es  la  causa  de  la  mia  venguda,  al  teu 
625    »  real  estat  penssar  de  fer  ofenssa.  Erudiçe,  noua- 

»  ment  morta,  sens  temor,  a  les  tues  espantables  te- 

>  rres  me  deualla,  per  demanarte,  en  graçia  de  esti- 
»  ma  inestimable,  als  luminosos  regnes  tornar  la  sua 
»  vida  comportes,  ho  a  mi,  ensemps  ab  ella,  en  los 

630    »  teus  cruels  regnes  detingués:  que  amor  no  sofir, 

>  distancia  tan  gran  de  inhabitables  terres,  dues  per- 
»  sones  separe;  les  quals,  eterna  benuolença,  en 
»  vna  voluntat  ajusta.  La  esperança  que  a  mi  ha 
»  guiat,  en  demanar  a  tu,  gran  Rey  de  tota  deses- 

635  >  peraçio,  es  força  de  gran  amor,  la  qual,  crech, 
»  encara  en  lo  teu  animo  no  a  trobat  segura  posada 
»  (si  en  la  nostra  abitable  terra  lo  ver  se  rahona  del 
»  furt  de  Prospina);  recort  te  que  est  Rey  de  la  trista 
»  mort,  la  qual  a  algú  no  perdona,  e  axi,  a  Euru- 

640    »  diçe  e  a  mi,  als  teus  regnes  fogir  es  inpossible. 

>  Hi  encarat  prech,  si  la  primera  gràcia  me  ator- 
■%  gues,  en  vn  mateix  dia  la  cruel  mort  als  dos  en- 

>  uies,  per  que  ensemps,  a  les  espan*tables  rribes  \M 82  v\ 
»  de  les  negres  aygues,  nostres  animes  deuallen. 

645  »  Donchs  ara  sies  content,  essent  ja  Erudiçe  tua, 
f  lus  de  la  sua  presencia  me  atorgues,  en  singular 
t  do  de  merçe  no  acostumada.  > 

Pogueren  les  paraules  de  Orfeu,  al  animós  Di- 
diçe  amollint,  mostrar  de  doldre;  lo  qual,  girant  se 

650  a  la  plorada  filla  Cojes,  ab  piatat  nouament  presa 
contempla[«/]  la  sua  entristida  cara,  banyada  per 
abundància  de  piadoses  lagrimes;  après  a  Orfeu, 


252       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  COEELLA 

lexant  la  ferocitat  acostumada,  toma  de  semblant 
estil  afable  resposta: 

c  Als  meus  discordes  regnes  comportar  nos  lei-   655 

>  xa,  tu,  cubert  de  humana  carn,  espay  de  alguna 

>  tarda  los  teus  passos  hi  detingués;  per  que  la  con- 
*  corde  proporció  del  teu  melodios  cant,  es  enemi- 
»  gua  a  les  iniques  leys  de  les  mies  escures  terres, 

>  en  les  quals  sentir  nos  leixa  sinó  tristor,  dolor  e  pe-  660 
»  nes  inefables.  Pren  la  tua  Erudiçe,  ab  lamentable 

»  so  de  dolça  armonia  meritament  remuda;  ensemps 

>  ab  la  ley,  de  façil  obediència:  quels  vils  no  gires 

>  a  la  muller  cobrada,  fins  que,  en  les  alegres  terres 

»  de  mon  germà,  tingues  segurs  los  passos.  »  665 

A(i  cobra  Orfeu  la  muller  perduda. 

Ab  alegria  de  goig  inefable,  cobra,  lo  fill  de 
Caliope,  la  muller  perduda,  portant  dins  si  amor 
estrema,  que,  sobre  les  altres  leys,  als  mesquins 
enamorats  obligua.  Sonant  les  primes  de  la  acor-  670 
dada  arpa,  en  proporció  de  alegre  armonia,  dels 
infernats  girant  les  espatles,  a  la  nostra  abitable  te- 
rra comença  endreçar  lo  defiçil  viatge.  Seguia  Euri- 
diçe,  temerosa,  axi  del  marit  la  estreta  senda,  que 
de  vna  persona  sol  deixauen  vestigis.  No  gosaua  675 
Orfeu,  sinó  lentament,  mudar  los  passos,  esperant 
la  delicada  muller,  que  seguir  no  podia,  portant  en 
lo  peu  del  pestifer  animal  la  frescha  mordedura. 

Als  termens  dels  tenebrosos  regnes,  ab  egual  de- 
sig, prop  arribauen,  quant  Orfeu  a  tals  paraules  feu   680 
principi,  seguint  a  la  sua  veu  acordades  tenors  de 
noua  alegria. 

A  (i  parla  Orfeu  a  Eurudiçe  cpbrada,  e  per  deia: 

€  Los  treballs  que,  per  cobrar  a  tu,  Eurudiçe, 
»  he  sofert,  nouell  delit  a  ma  enamorada  penssa  685 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  253 

»  presenten,  per  que  hajes  vist  clara  esperiençia,  lo 

>  mon,  los  bens,  la  uida,  quant  poch  estime,  que  sols 

»  per  veure  a  tu,  *  se  agues  a  despendre;  mereixent,    [MSj] 
»  laudaçia  del  meu  inflamat  animo,  los  Deus  me 

690  »  sien  tant  fauorables,  que,  en  les  iniques  terres  de 
»  PJuto,  en  les  quals  eternament  crueldat  seixecuta,i 
»  hi  haja  trobat  misericòrdia.  Ara  so  mes  alegre 
f  que  si  perduda  not  hauia,  per  que  de  major  esti- 
f  ma  tenim  les  coses  que  molt  cares  nos  costen.  E 

695    »  mes,  que  tu  abssent,  me  has  fet  conèixer  de  quanta 

>  vàlua  es  la  possessió  de  la  tua  presencia;  mas, 

>  puix  en  les  tenebroses  terres  no  puch  a  la  tua  be- 

>  Ilea  girar  la  viciosa  vista,  no  prengués  fatigua  a 
»  la  mia  veu  sens  tarda  respondre,  per  que,  ab 

7C0   >  la  hohida,  sia  cert  segueixques  los  meus  suaus 

>  passos.  > 

^Qual  deytat  inuocare  que  la  mia  lengua  endre- 
çe,  que,  ab  breus  paraules,  tanta  dolor  acabada-  ' 
ment  parle?  O,  pena  inefable!  o,  aduerssa  fortuna! 

705  o,  cort  maligna,  que  molt  tart  per  vna  aduerssitat 
comença!  Poch  espay  tardaua  la  cobrada  Eurudiçe 
respondre,  que,  de  tan  larch  cami  canssada,  per  a 
respondre  tenia  la  veu  escassa;  mas,  la  estrema 
amor  que  james  de  temor  nos  aparta,  força  al  mi- 

710  serable  marit  girar  la  vista,  per  veure  si  la  cobrada 
muller  lo  seguia;  don  pres  loch  la  iniqua  ley,  que, 
de  tant  exçes  treball,  perdés  lo  premi.  > 

Axi  hauia  transportat  Juhan  Escriua  la  ben  ra- 
honada  faula  en  nostres  entristides  pensses,  que 
715  caseu  de  nosaltres  semblaua  Eurudiçe  hauia  per- 
duda; e  lo  poder  de  la  atenta  imaginatiua,  força  a 
tots  fer  aquell  gest  que  de  Orfeu  se  rahonaua:  gi- 
rant nos  a  les  espatles,  per  veure  si  Eurudiçe  venia. 
Però  no  tarda  Guillem  Ramon  de  Vilarrasa  a  nos- 


254       OBRES  DK  J.  ROIÇ  DE  CORBLLA 

tra  falssa  ymaginacio  donar  terme,  en  estil  tal,  com   720 
açi  felment  reçite: 

[III]  A(i  Guillem  Ramon  de  Vilarrasa  semblant- 
ment recita  la  vulgar  ouidiana  faula  de  Silia, 
I  M8s  v]  filla  del  Rey  Niso,  ♦ 

DE  la  fràgil  benauentura  de  aquesta  miserable  725 
vida,  ab  tan  alta  entonació  Berenguer  Mer- 
cader e  Johan  Escriua  han  rahonat,  que  no  com- 
porten, al  preposit  de  tals  paraules,  algú  pugua  mes 
dir  ni  respondre.  Mas,  per  que  lo  temps  tot  de  ma 
vida  he  abominat  los  leigs  e  desonests  actes  en  la  730 
femenil  condició,  e  mes  en  aquelles  senyores  a  qui 
natura  en  noble  claredat  de  linatge  embelleix,  vna 
breu  faula,  de  Silla,  a  les  vostres  pensses  reduhire, 
per  que  la  follia  de  nostres  obres  mes  clarament  se 
mostre:  que  estimam  sobiran  be,  si  per  dones  de  735 
semblant  manera  som  estimats,  e,  quant  per  nos- 
altres executen  acte  de  mes  gran  legea,  tant  lur  con- 
dició tenim  en  preu  de  major  vàlua;  e  lauors  pens- 
sam  tenir  les  mes  guanyades,  quant  pernosaltres  fan 
coses  don  les  comencem  a  perdre.  Que  si  la  pèrdua  740 
de  lur  onestat  es  la  porta  per  hon  lo  combat  de  nos- 
tres enamorades  obres  entra,  jcom  se  farà  onestat  als 
altres  la  tanque,  si,  per  la  entrada  de  lu,  de  la  guar- 
da de  tal  posada  ja  serà  partida?  Hi  encara  vem 
clara  esperiencia,  que,  si  en  elles  la  estimada  pudi-  745 
çiçia  se  abandona,  a  total  destrucció  de  inefables 
vicis  en  breu  peruenen,  ab  perduda  temor  de  metre 
per  obra  qualseuol  delicte,  puix  alcançar  la  fi  pu- 
guen,  a  la  qual,  limpetu  desonest  de  lur  amor,  ofert 
los  endreça.  750 

Per  venjar  Minos,  rey,  la  mort  de  son  fill  An- 
diogeu,  en  estol  de  gran  armada,  ab  força  de  bellú 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  255 

coses  armes,  pres  terra  en  les  enemigues  rribes  de 
Grècia,  posant  setge  en  la  Ciutat  en  la  qual  lo  rey 

755  Niso,  de  muller  orfe,  pacíficament  regnaua;  ab  vna 
sola  filla,  Silla,  de  son  regne  esdeuenidora  reyna, 
refugi,  repòs  e  confort  de  la  sua  edat  antigua. 

Sis  mesos  ja  passauen,  quentrels  estat  [estols?] 
dels  dos  reys  la  victorià,  ab  dubtoses  ales,  egual- 

760  ment  volaua;  per  que  tenia  lo  Rey  Niso,  ab  los 
blanchs  cabells  de  les  reals  canes,  senblant  a  puris- 
sim  or,  vn  daurat  cabell,  lo  qual  era  mur,  força  e 
segura  victorià,  e  ferma  defenssa  del  seu  regne;  dis- 
ponent  los  inmutables  fats,  la  sua  ciutat  fos  inpos- 

765   sible  ésser  destrohida,  si  *  primer,  del  seu  antich    [M84\ 
cap,  lo  daurat  cabell  leuat  no  era. 

Acostumaua  pujar,  la  donzella  Silla,  en  la  mes 
alta  torre  del  palau  de  son  pare,  a  la  hora  que  les 
sangonoses  batalles  se  executauen;  e,  per  la  conti- 

770  nuada  vista  dels  enemichs,  los  nom[s|  ja  conexia, 
entrels  quals  lo  rey  Minos,  pus  singular,  entraua, 
contemplant  ab  delitós  veure,  en  militar  diçiplina 
estrenus  actes  exercia;  e,  si  armat  sobre  lo  seu  ca- 
uall  lo  miraua,  en  si  deya:  «  Yo  estime  que  lo  deu 

775  »  Març  en  semblant  manera  les  armes  porta.  »  E  si, 
en  temps  de  pactades  treues,  baixades  les  armes,  li 
veya  tirar  laugeres  fleixes,  penssaua  que  era  sem- 
blant al  deu  ApoUo.  E  axis  deportaua  en  la  delito- 
sa vista  del  Rey  de  Cret,  que  malahia  la  sort  sua, 

780   com  no  comportaua  mes  prop,  no  com  a  enemich, 

lo  pogués  veure;  e  dins  la  sua  nafrada  penssa  deya: 

«  Si  ab  terrible  oy  de  mortal  inimiçiçia,  la  per- 

>  sona,  la  continença,  los  actes  tots  de  aquell,  tals 
»  a  la  mia  vista  se  presenten,  ^que  seria  si,  tal  oy 

785  >  de  mi  abssent,  yol  contemplaua?  E  ab  tot  que  del 
»  seu  estat  la  destrucció  yo  desige,  (per  ésser  ene- 

>  mich  als  regnes  de  mon  pare,)  paro  no  voldria  a 


2S6  OBRES    Dl   J.   ROIÇ    DR   CORELLA 

>  la  sua  elegant  persona  dan  ni  injuria  presentas- 
»  sen,  per  que  gran  dol  seria  al  mon,  de  tal  caualler 

>  la  pèrdua.  E  per  ço,  afectadament,  desige  con-    790 
»  corde  pau  fos  la  fi  de  aquesta  batalla:  sens  fer  per- 

» johi  al  regne  de  mon  pare,  yo  li  pogués  desigar 
»  qualseuol  glòria.  O,  quant  sauiament  obrarà  lo  rey 
»  Niso,  si,  ab  qualseuol  pacte,  feya  lo  que  Nimos 
»  demanaua.  Que,  sens  dupte,  si  veritat  per  los  ene-  795 
»  michs  conssent  ésser  demanada,  en  justa  causa, 
*  per  la  mort  de  son  fill  Andiogen,  après  les  armes 

>  vencia.  Donchs,  puix  justícia  la  sua  part  aduocha, 

>  e  llauors  serè  presa  de  senyor  ab  virtut  tan  ex- 

t  çelssa  ique  pora  ésser,  essent  catiua,  sia  major   800 
»  lestat  de  ma  fortuna?  Que  a  molts  es  estat  profit 

>  ésser  vençuts  e  presos  per  clements  vencedors.  E 
»  axi  no  plagué  menys  al  gran  Ercules,  presa  e  ca- 

>  tiua,  del  que  li  poguera  plaure  richa,  trihunfant 

»  Reyna.  Mas,  tinch  recel,  que  si  la  sort  a  tan  plaent   805 
t  catiueri  me  porta,  qualseuol  estrema  amor  que  a 
»  ell  mereixent  yo  mostre,  creurà  la  subjecta  serui- 
»  tut  ho  causa.  Plagues  a  Deu  tal  guerra  no  fos  co- 
»  mençada,  per  que  de  tals  contrasts  ma  penssa 

>  seria  delliure!  Però  no  coneguera  yo  a  Minos,  lo  810 
MS4V]   >  qual,  *  sens  occasio  de  tals  batalles,  james  en  nos- 

>  tres  platjes  ancores  lançara.  > 

Tan  gran  part  del  dia  passa  en  contrasts  e  pens- 
saments  axi  duptosos,  que  la  nit  ab  escures  ales  la 
terra  cobria,  aumentant  als  tribulats  la  sotliçitut  815 
trista,  portant  esforç  de  qualseuol  erra  cometre. 

En  los  alts  paraments  del  seu  real  lit  comana 
lo  seu  fexuch  cos;  al  pes  de  enujosa  carregua,  la 
infuriada  donzella  no  podent  resistir,  no  permetia 
als  seus  vils  la  son  tingues  posada.  E  axi  la  força  820 
de  Cupido  la  sua  penssa  tenia  assetiada,  que  aldre 
no  conteraplaua,  sinó  al  enemich  Rey  de  Cret.  Tor- 


XI.  PARLAMENT  KN  CASA  DE  B.  MERCADER  257 

nant  al  contrast  de  penssaments  axi  discordes,  en 
si  deyíi: 
825         «  íQuina  injustiçia  seria  donar  la  victorià,  puix 

>  justícia  lay  dona?  E  si  pacíficament  la  pren,  mes 

>  clement  vencedor  rahonablament  sespera;  que  si, 
»  après  de  sangonoses  batalles,  per  força  de  bellico- 
»  ses  armes  [si\  a  la  desijada  victorià  ateny,  no  sens 

830  >  raho,  de  tantes  morts  de  cauallers  estrenus  dema- 
»  naría  venja.  Serà,  donchs,  millor,  yo  sia  pacífich 

>  jutge  de  aquesta  causa,  la  qual  lo  deu  Març,  sens 

>  escampament  de  molta  sanch,  jutgar  no  poria.  E 
»  si  lo  meu  major  be  estime  estar  prop  de  Minos, 

835  >  no  com  a  enemigua,  ^per  que,  allargant  la  sua 
»  victorià,  done  loch  a  la  iniqua  fortuna  que  des- 
»  torbar  se  pugua?  » 

Ffogi  de  ella  temor  e  vergonya,  a  estrema  amor 
mortals  enemigues.  La  fi  de  aquestes  paraules  fon 

840  entrar  en  lo  retret  de  son  pare,  al  qual,  dormint, 
tira  lo  daurat  cabell  de  son  regne  ferma  esperança, 
ab  la  ma  tremolant,  no  per  temor  del  que  obraua, 
mas  per  recel  que,  despertant  lo  antich  rey,  se  tor- 
bas  la  fi  de  tant  desorde.  E  per  vna  falssa  secreta 

845  porta,  la  çelerada  donzella  forals  murs  deuallant, 
en  mig  dels  enemichs  la  real  tenda  demanaua:  a  la 
qual  arribada,  ab  esforçada  veu  desperta  al  justifi- 
cat Rey,  fent  començ  a  tals  paraules: 

«  A  la  çelssitut  de  ta  magestat  vinch  yo,  Silla, 

850   »  filla  de  Niso,  portant  la  victorià  ensemps  ab  les 

>  claus  del  meu  regne,  a  tu,  lo  qual  mereix,  per  es- 

>  trenuitat  de  animo,  ésser  rey  de  la  abitable  terra; 
f  guiada  ab  esforç  de  amor  tan  estrema,  que  no  sols 
»  los  regnes  de  mon  pare,  mas  lo  mon  tot,  poch  es- 

855    i  timaria,  per  ésser  de  tu  catiua.  Mira  lo  daurat  ca- 

>  bell  de  mon  pare,  en  que  estaua  la  ferma  esperança 
y  de  nostra  esdeuenidora  victorià.  Sies  content  voler 

33 


258      OBRES  DS  J.  ROIÇ  DK  COKELLA 

[MSs]    »  acceptar  lo  do  que  yot  presente;  e,  si  a  ♦  tu  sem- 

>  bla  la  mia  erra  porte  feredat  tal,  que  no  mereix- 

*  cha  premi,  nom  dones  tu  la  pena;  puix  sol  per  tu  860 
»  yo  la  exerçite,  e  la  fi  del  meu  delicte  es  la  tua  vic- 

>  toria.  » 

De  legea  de  tant  gosada  empresa  estaua  lo  vir- 
tuós Rey  quasi  espantat,  hoyint  maliçia  passant  to- 
tes les  altres;  e,  ab  veu  per  estrema  ira  alterada,  865 
respos: 

€  O,  de  la  feminil  condició  oprobil  vergonya  de 
»  humana  natural  pestilència  de  nostra  abitable  te- 
»  rral  fuig  sens  tarda  de  la  mia  vista,  que,  sens 

>  dupte,  dillaçerant  lo  teu  cos,  la  condempnada  ani-  870 
»  ma  als  inferns  trametria;  sinó  que  reçele  rompre 

>  los  loables  costums  de  real  magestat,  los  quals 
»  nom  comporten  algú  la  uida  toldre,  si  fiadament 

>  a  ma  presencia  ateny.  ^Com  esperaré  de  tu,  ini- 

>  qua,  seruitut  segura,  que  contra  aquell  a  qui  tu  875 
»  mateixa  est  deutora,  has  comes  legea  de  tracio 

>  inefable?  » 

De  la  presencia  del  Rey  justissim,  la  miserable 
donzella  los  cauallers  apartaren;  la  fabulosa  fi  de  la 
qual  descriure  leixe,  que  lo  terme  de  mes  paraules  880 
solament  era  portar  exemple  dels  leigs  actes  que  en 
la  feminil  condició  se  troben.  > 

«  O,  çelerada  donzellal  —  respongueren  tots  a 
les  darreres  paraules  de  Vilarrasa;  —  gran  alegria  a 
nostra  present  vida,  que  tals  actes  nos  troben,  ab  tot  885 
que  algunes  de  nostres  senyores  lo  desonest  seruey 
de  Venus  deuotament  celebren;  però  de  legea  de 
tals  delictes  son  delliures.  > 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  259 


[IV]  A(i  Lois  de  Castellui  recita  la  fabulosa  ouidia- 
890       na  istoria  de  Pa^ife,  muller  del  Rey  Minos,  per 
lo  desorde  de  la  amor  del  toro  conçebent  de 
aquell  lo  Minotauro,  estant  Minos  en 

lo  setge  del  Rey  Niso.  *  [M8s  v] 

GRAN  malícia  de  acte  desonest  comes  Silla,  per 
amor  de  Minos, — respos  Lois  de  Castellui; — 
mas,  per  que  vejam  la  veritat  de  lurs  tolies  elec- 
cions, en  lo  temps  que  la  atriuida  donzella,  per 
amor  de  Minos,  tal  desonestat  obraua,  contra  ell 
mateix  Paçife,  muller  sua,  viltat  de  legea  inefable 

goo  cometia.  O,  força  terrible  de  amor  desonesta,  la 
qual  molt  tart,  en  la  baixa  fortuna,  les  sotliçites  do- 
nes asaltal  Però  aquelles  qui  la  sort  prospera  exalça, 
passejant  per  los  camps  de  vagarosos  penssaments, 
en  oçi  de  uida  delitosa,  en  abundància  de  viandes 

905  delicades,  de  rriques  vestidures  cubertes,  en  ajusts  e 
colloquis  de  vanes  paraules,  tenint  lo  que  vole»/[n], 
comen/:a/«[cen!  a  voler  lo  ques  inpossible,  e  mes  en 
la  abssencia  dels  marits;  que,  perdut  lo  delit,  del 
qual,  no  donzelles,  tenen  esperiençia,  fetes  noua- 

910  ment  senyores,  ab  leigs  nefandissims  desigs,  a  des- 
onests  abominables  fins  lur  incriminada  vida  en- 
drecen. 

Estant  Minos  en  setge  de  animoses  batalles  con- 
tra lo  rey  Niso,  dellibera  Paçife  (la  qual  romania, 

915  per  son  marit,  regint  lo  poble),  per  relleuar  la  tris- 
tor de  la  abssencia  del  rey,  fora  la  ciutat  pendre 
onest  deport,  ab  los  florits  e  fèrtils  camps  de  sos 
regnes,  mirant  de  molts  e  diuerssos  bestiars  les 
abundants  naturals  riqueses.  Hi,  entre  les  altres  bes- 

920  ties  que  en  la  florida  pastura  corrien,  de  blanch  re- 
Uuent  pell  estaua  vn  toro,  al  qual  Paçife  dreça  la 


a60        OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

uista,  per  quentrels  altres,  major  e  mes  bell  se  mos- 
traua;  però  conçebe  altra  amor,  la  casta  senyora,  en 
la  primera  vista,  de  aquella  que  a  vn  animal  brut 
se  comporta.  E,  demanant  al  pastor  qui  era  la  uacha  925 
del  blanch  toro  companyona,  penssa  major  bena- 
uentura  tenia  que  no  ella,  de  qui  Minos  abssent, 
eo  sangonosos  batalles,  a  grans  perills  la  sua  real 
persona,  ab  estrenuitat  de  animo,  oferia.  £  axi  toma 
mes  a  mirar  lo  gran  toro,  dient  al  quil  guardaua,  si  930 
era  simple;  que  aldre  no  li  fallia,  sinó  que,  a  les  hu- 
manes mans,  comportas  ésser  tractable. 

Acostas  lo  pastor,  prenent  per  les  largues  ba- 
nyes la  gran  bèstia,  e  portal,  ab  manssuetut  benig- 
ne, a  les  faldes  de  la  senyora;  la  qual,  sens  temor,  935 
acosta  a  la  sua  boca  odorants  florides  erbes,  que, 
per  deport,  ab  les  candides  mans  collides  hauia. 
[MS6]  Pres  lo  delicat  past  lo  animal  *  benigne  (quels 
inichs  fats  axiu  disponien),  de  les  belles  mans;  ma- 
rauellantse  la  Reyna  de  la  suauitat  de  tan  gran  bes-  940 
tia,  gira  la  vagarosa  penssa,  semblant  Jupiter  estaua, 
quant,  en  forma  de  blanch  toro,  furta  la  bella  Eu- 
ropa: e,  si  tal  era,  no  tenia  raho  la  temerosa  donze- 
lla de  ésser  espantada.  E  fantasiant,  penssaua  algun 
deu  o  altra  vegada  Jupiter,  dins  aquell  toro,  per  945 
uentura,  tenia  posada;  e,  ab  mes  atenció,  de  la  gran 
bèstia  mirant  la  bella  forma,  comença  collir  de 
amor  desonesta  les  primeres  pumes,  —  o,  infernal 
fúria!  —  estimant  gran  benauentura  la  vacha  que  tal 
toro  possehia;  e,  dins  si  penssant,  rahonaua:  950 

c  Ho,  si  a  mi  era  possible,  semblant  a  la  mare  de 
f  aquell,  en  diuerssitat  de  formes  mudar  la  ügural 
»  Nom  desdenyaria  amar  tan  manssueta  bèstia;  mas, 
>  SI  ara  yol  ame  ^a  quina  íi  mon  voler  acabaria,  si 
»  ell  no  coneix  la  humana  bellea?  >  955 

O,  maldat  desonesta,  passant  totes  les  altres! 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DK  B.  MERCADER     26 1 

Desigaua  la  racional  anima  perdre,  per  que,  tenint 
de  brut  animal  la  forma,  la  legea  de  tant  desorde 
pogués  venir  a  miserable  termel 

960  Pogué  tant  la  infernal  enamorada  fúria  de  la 
desonesta  Reyna,  que,  de  reals  riques  uestidures  cu- 
berta,  assaja  sil  amat  toro  als  tàlems  de  la  sua  cas- 
tedat entraria.  Mas  lo  cast  discret  animal,  no  pas- 
sant los  limits  de  la  condició  acostumada,  a  son  rey 

965  e  senyor  fidelissim  vassall  e  seruent,  girant  la  cara 
torna  atras,  quant,  de  la  desonesta  Reyna,  veu  la 
persona  descuberta,  abominant  entrar  en  les  claus- 
tres de  la  castedat  de  la  sua  senyora.  Ja  tenia  ver- 
gonya la  desuergonyida  senyora,  de  veure  lo  fel 

970  toro  retraures  de  cometre  legea  de  tant  delicte  e  vil 
acte;  però  a  tant  no  basta  que,  ab  infuriada  penssa, 
deixas  cercar  qualseuol  art,  ab  que  lo  seu  nefandis- 
sim  desig  atenygues  al  desigat  terme.  E,  a  la  fi,  ab 
artefici  de  Dedalo,  qui,  en  aquella  edat,  de  maçeria 

975  art  los  viuints  tots  exçellia,  ella,  abominable,  feu 
en  fusta  escolpir  vna  vacha:  en  acte  desonest  enga- 
nant  la  ignocent  bèstia,  concebe  lo  monstruós  ani- 
mal Minotauro,  de  qui  la  fama,  en  vergonya  de  la 
feminil  condició,  eternament  dura.  > 

980  En  tranquille  repòs  de  rahons  axi  delitoses,  era 
tan  gran  part  de  la  nit  ja  passada,  que  les  inflama- 
des  esteles  a  les  aygues  del  gran  Ocçeano  ab  cuy- 
tats  passos  caminauen;  hi,  en  les  eleuades  pensses, 
defenien  la  son  a  *  nostres  vils  tingues  entrada.  E   [M86v] 

985  tots,  ab  alegre  concòrdia,  de  vna  veu  deyem:  que 
altre  delit,  sens  mescla  de  enug,  en  aquest  mon 
atènyer  nos  deixa,  sinó  ab  comunicació  de  virtuo- 
ses persones,  en  vida  e  entendre  conformes.  E  per 
ço,  los  que  ja  parlat  hauien,  ab  pregaries  afables,  a 

990  don  Johan  de  Proxita  e  a  mi  fort  instauen,  la  part  de 


362      OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

la  nit  que  restaua,  escoltant  a  nosaltres,  ab  delit  ine- 
fable se  pogués  despendre;  als  quals,  ab  benigne 
humilitat,  yo  sopliqui  fossen  contents  del  gran  tre- 
ball que,  ab  plaent  fatigua  acçeptaua,  escriuint  lo 
que  ells  rahonat  hauien,  si  tal  seguretat  me  dona-  995 
uen,  que  ab  mansuetut  benigne  comportassen,  si 
la  baixea  del  meu  escriure  ofenia  lalt  e  transcen- 
dent estil  de  les  sues  altes  poesies. 

Ab  volentat  tots  concorde,  mostraren  ésser  con- 
tents yo,  coroniste  de  les  istories  tan  be  rahonades,  loco 
per  aquella  nit  de  parlar  fos  estalui;  però  a  don 
johan  de  Proxita,  de  entonació  afectada  tots  pre- 
garen no  prengués  a  gran  treball  les  nostres  orelles 
la  suauitat  de  les  sues  elegants  paraules  sentissen, 
que,  en  cert,  estiraauen  als  viuints  tots  exçellia,  en  1005 
celssitut  de  alt  gentil  estil,  en  vulgar  de  valenciana 
prosa. 

Ab  humilitat  benigne,  lo  noble  baró  de  tan  afec- 
tades pregaries  se  defenia;  però,  a  la  fi,  vençuda 
per  nostres  rahonables  desigs  la  sua  condició  afa-    loio 
ble,  a  tal  parlar  feu  principi: 

[V]  A(i  lo  noble  baró  don  JoJian  de  Proxita  recita 

la  vulgar  ouidiana  poesia  de  Frogmes  e  Filome- 

na,  germanes,  e  Tereu,  cruel  rey  de  Tarcia. 

SI  les  mies  paraules,  après  tan  altes  sçiençies,  a  1015 
vostres  afalagades  orelles  seran  enujosa  carre- 
gua,  ab  que  la  pena  sia  mia,  publicant  la  misèria 
del  pobre  e  desert  entendre,  però  la  culpa  clara- 
ment se  mostra  es  de  vosaltres,  que  teniu  en  mi  for- 
ça de  poder  abssolut,  quels  bens,  la  vida  e  honor,  1020 
al  voler  vostre  abandone.  Donchs,  puix  la  fi  de 
mon  viure  es  qualseuol  cosa  que  vuUau  complaure, 
ab  alegre  treball  (si  vostres  orelles,  adormides  en  la 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B,  MERCADER  263 

suau  armonia  de  les  elegants  passades  paraules, 

1025   ofenssa  no  prenen)  a  mi  plau,  puix  uosaltres  voleu 
me  plaçia,  del  rey  Tereu  recitar  la  cruel  benuolen- 
ça;  per  que  vejau,  no  solament,  les  dones,  quant  de 
la  honesta  pudiçiçia  la  coro*na  perden,  a  grans   [MS^] 
crueldats  lurs  obres  endrecen,  mas  encara,  de  nos- 

1030  altres  homens,  si  amor  desonesta  nostre  voler  asalta, 
cometem  viltat  de  tals  actes,  que,  de  ésser  hoits,  fe- 
rea  porten.  Donchs  clarament  se  mostra,  les  crea- 
tures  racionals  libera  voluntat  de  àrbitre  tenen; 
quels  animals,  de  raho  exempts,  no:  james  en  lurs 

1035  obres  passen  los  limits  que  lur  instint  natural  [e]  con- 
diçiols  comporta;  e  per  ço,  lo  ésser  delís,  major  ni 
menor  nos  espera,  del  jorn  primer  de  lur  naixença. 
Però  nosaltres,  si  virtuós  viure  nos  acompanya,  fets 
quasi  deus,  lo  ésser  nostre  al  dels  àngels  se  trans- 

1040  porta;  e  si,  en  viciosa  vida  nostra  voluntat  se  abai- 
xa, a  les  miserables  bèsties  lo  nostre  ésser  se  con- 
forma; e  caseu  en  la  viciosa  anima  esculpida  porta, 
de  aquell  animal  la  figura,  al  qual  es  natural  aquell 
uiçi  hon  son  voler  abandona.  Que  amor,  qui  es  pri- 

1045  mer,  don  nostres  obres  totes  proçeheixen,  axin[sj  fa 
ésser  presents  a  les  coses  que  amam,  que  en  lesser 
delies  quasins  transportam;  per  que  la  fi  de  nostra 
benuolença  es,  en  estret  ligam,  fernos  vna  mateixa 
cosa  ab  lo  que  volem;  e  per  ço,  sil  desorde  de  nos- 

1050  tre  voler,  quant  a  vils  coses  se  endreça,  no  refre- 
nam,  encorrent  crims  de  inefable  maliçia,  perdem 
de  homens  la  intel•lectual  figura. 

Après  que  Tereu,  rey  de  Tarcia,  fill  de  Març,  en 
sangonoses  batalles  conbatia  los  forts  murs  de  Ate- 

1055  nes,  fermada  pau  ab  lo  rey  Pandion,  per  ligam  de 
vera  amistat  dona  lasetiat  rey,  Progmes,  filla  major 
sua,  per  muller;  romanint  Filomena,  per  repòs  de  la 
sua  vellea.  Pres,  donchs,  lo  bellicos  rey  de  Tarçia, 


204  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE   CORELLA 


ab  alegra  festa,  la  bella  reyna;  e,  ab  pròsper  vent 
nauegant,  en  espay  de  no  gran  tarda  arriba  als  1060 
ports  segurs  de  sos  regnes,  portant  la  muller  pre- 
nyada; de  la  qual,  après  del  acostumat  temps,  de 
fill  semblant  al  pare,  de  elegant  forma,  ab  gran  ale- 
gria fon  partera. 

Sis  anys  passauen  que  Progmes,  abssent  de  Ate-  1065 
nes,  al  marit  Tereu  soplicant  demana  en  gran  esti- 
ma, ho  que  fos  content  portaria  a  veure  la  germana, 
ho  que  Filomena  portas  als  seus  regnes.  Delibera  lo 
Rey  a  les  p»aules  de  la  muller  complaure;  e,  ab 
les  fustes  que,  fent  cruel  guerra,  era  passat  en  Gre-  1070 
eia,  torna  a  nauegar. 

Com  a  fel  amich  e  gendre,  recitar  no  comporta 
quant  fon  alegre  Pandion  de  la  venguda  del  Rey; 
demanant,  ab  afecció  paterna,  de  la  filla  e  del  prín- 
cep, après  de  tot  lestat  del  regne.  E,  tornada  res-  1075 
posta  al  que  Pandion  afectadament  volia  saber,  ab 
paraules  tals  com  de  la  muller  reyna  portaua,  dix 
[M  S/v]  al  *  antich  sogre  la  causa  del  treball  de  la  sua  ven- 
guda. 

No  acabaua  Tereu  la  trista  embaixada,  quant  1080 
Filomena  de  la  sua  cambra  venia,  de  tant  riques 
vestidures  cuberta,  que  de  tot  lo  vniuers  paria  sobre 
si  portas  la  vàlua.  La  estrema  bellea  de  la  qual,  en 
çelssitut  tan  alta  resplandia,  que,  sens  discurs  de 
lonch  delliber,  pogué  al  animós  Rey  axi  inflamar  en  1085 
amor  desonesta,  que,  aumentant  la  facundia  de  ses 
paraules,  ab  afecció  estrema,  en  grau  de  estima 
inestimable,  al  antich  sogre  la  venguda  de  Filome- 
na soplicant  demanaua. 

Ab  los  vils  humits  de  piadoses  lagrimes,  entre    1090 
les  sues  rahons,  plorosos  sospirs,  de  humils  afectades 
pregaries  li  hauia  fet  comanda;  e,  si  mes  del  que  de- 
uia  a  Pandion  soplicaua,  lo  excés  de  tals  paraules 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  26$ 

ab  lo  ficte  vel  del  estrem  desig  de  la  muller  cobria; 

1095  e,  difiçil  cosa,  als  Deus  sols  reseruaua  conèixer  los 
secrets  en  les  tenebroses  pensses  humanes.  Loaua 
lo  fidelissim  sogre  benigne,  al  cruel  gendre,  donant 
li  lahor  de  piatat  a  la  desonesta  maliçia;  girauas 
après  lo  ficte  embaixador  a  la  humil  honesta  donze- 

1 100  lla,  e,  ab  paraules  de  amor  estrema,  al  desig  seu 
mes  que  al  de  Progmes  conformes,  per  la  uida  de 
la  germana  atenygues  al  pare  lo  desigat  viatge. 

Pogueren  tant  les  pregaries  de  la  amada  filla, 
que,  ab  gran  dolor,  lo  vell  Pandion  atorga  al  gen- 

1 105  dre  lo  que  tant  afectadament  volia;  ab  juraments  de 
seguretat,  que,  espay  sols  de  tres  mesos,  de  Filome- 
na  fos  major  tarda. 

A  les  humides  terres  de  la  gran  mar  lo  luminos 
Febo  se  acostaua,  quant,  en  abundància  de  diuers- 

1 1 10  ses  e  moltes  viandes  les  taules  parades,  los  ben  aco- 
llits ostes  relleuaren  lo  treball  de  la  mar  tempes- 
tuosa. No  podia  Tereu  estrem  de  tanta  alegria 
dissimular,  e,  rahonant  de  Progmes  lo  esdeuenidor 
delit,  cobria  lo  seu  que  de  present  lo  delitaua. 

II 15  Gran  part  de  la  nit  passaren  en  dançes  e  jochs, 
ab  delitosa  festa,  donant  al  repòs  del  plaent  dor- 
mir la  part  que  restaua.  Però  lo  foch  de  amor  ho 
fúria  desonesta,  a  Tereu  no  comportaua  les  pasta- 
nyes  cloure;  y,  en  les  tenebres  de  la  nit  escura,  ab 

1 120  eleuada  penssa  Filomena  contemplant,  les  parts  que 
de  la  sua  elegant  persona  en  la  lum  de  Diana  uistes 
no  hauia,  dins  en  la  tenebrosa  cambra  fantasiant 
miraua,  tals  com  uolguera  per  al  desorde  de  la  sua 
benuolença. 

1 125         Gran  part  sobrel  nostre  orizon  los  caualls  de 
Apollo  del  acostumat  cami  passauen,  quant,  dels 
richs  estrados  de  la  real  *  cambra,  lantich  Pandion   [M88\ 
en  gran  magestat  venia,  portant  per  la  ma  a  Filo- 

34 


266  OBRES   DE  J.   ROIÇ  DE  CORELLA 

mena.  Altra  vegada  al  amat  gendre,  per  los  inmor- 
tals  Deus  conjuraua,  lo  terme  de  la  promesa  no  pas-  1 130 
sassen:  fossen  contents  Progmes,  filla  sua  major,  abs- 
sent,  en  braços  de  Filomena  los  seus  darrers  dies 
aconortada  fi  atenyguessen.  No  podia  lo  antich  Rey 
mes  parlar,  que  les  lagremes  corrents  nou  compor- 
tauen;  ploraua  la  bella  donzella,  per  dolor  del  pare;  1135 
ploraua  Tereu  quant  veya  axi  amollit  lo  seu  feroçis- 
sim  animo,  que  als  seus  vils  ja  les  lagremes  eren 
conformes. 

Pres  per  la  ma  Tereu  la  bella  cunyada,  entrant 
en  la  daurada  galera;  calçigaua  lo  vell  Pandion,  la  1140 
banyada  rriba,  ab  los  tremolants  peus,  que  paria 
per  mig  de  les  fondes  espantables  aygues,  la  amada 
filla  seguir  esperaua;  e,  quasi  sentint  los  esdeueni  • 
dors  mals,  semblant  com  si  la  miras  morta,  en  trist 
e  miserable  plant  la  sua  deserta  vida  planyhia.  1145 

Los  dels  rems  los  trasts  tenien,  que  lo  sotliçit 
cunyat  desempaxat  viatge  senyalaua,  e  pròspers 
vents  conuidauen  les  plegades  veles  en  les  altes  en- 
tenes  estendre.  En  los  braços  del  enemich  cunyat 
lançada,  estaua  Filomena,  mirant  les  fogitiues  rri-  1150 
bes  de  Grècia,  que  de  la  sua  vista  se  apartauen. 

Linfuriat  Tereu,  de  continu  penssant  com  po- 
guera  lo  seu  desordenat  desig  portar  a  terme,  con- 
templant la  canssada  donzella,  la  cara,  del  treball 
de  la  espantable  mar  descolorida;  e  res  en  ella  no  1155 
veya,  ab  que  [fw]  minuas  les  crémants  flames  de  la 
sua  amor  desonesta:  semblant  al  auar  vencedor,  ab 
estranya  cubdicia  atenia  la  desferra  de  la  victorià 
pendre.  Mas,  temptar  no  gosaua  la  honestat  de  la 
virtuosa  cunyada,  per  que  lo  seu  gest,  paraules  e  1160 
continença,  de  tanta  pudiçiçia  feyen  mostra,  que 
senda  alguna  no  leixauen  per  hon  als  estrems  de 
la  sua  honestat  pegues  acostarse.  £  per  ço,  ab  mes 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER     267 

sotliçitut,  contínuament  penssaua  com  poria  de  sos 

1 165  vils  desigs  acabar  la  fi  desonesta. 

Eren  los  vents  suaus,  e  la  mar  tranquille;  quels 
Deus,  fauorint  la  honestat  de  la  casta  donzella,  lo 
viatge  cuytauen.  E  ja  les  fustes  a  les  rribes  de  Tar- 
cia  eren  vehines,  com  lo  Rey  mana  que,  espay  de 

1 1 70  deu  milles  dels  ports  de  la  ciutat,  surgissen  ancores 
en  segura  posta. 

La  *  fatiga  de  la  enujosa  mar  hauia  axi  canssat  [Af^Sv] 
la  bella  Filomena,  que,   ab  desig  incomparable, 
afectadament  desigaua  calçigar  la  segura  terra.  Es- 

í  175  tant  prop  les  rribes  vn  antich  palau  (lo  qual  Tereu 
tenia,  per  aleugar  la  sotliçitut  de  la  real  fatigua,  ab 
plaent  deport,  en  la  delitosa  casa),  pres.  per  la  ma 
lo  inich  tira  la  fatigada  donzella.  Fengint  que  li 
mostraria  lantigua  posada,  portala  en  lo  mes  estret 

1 180  apartament,  dientli  paraules  al  desorde  de  la  sua 
amor  o  fúria  conformes;  a  les  quals  la  onesta  cu- 
nyada contrastant,  a  la  fi,  com  a  leo  famolent,  dila- 
çerant  les  vestidures  de  la  plorant  femerosa  donze- 
lla, e  ab  tan  gran  força  com  la  sua  tendra  persona 

J185  resistir  podia,  entrant  en  los  prats  de  la  casta  pudi- 
çiçia,  colli  los  liris  de  la  sua  virginitat  honesta.  O, 
cosa  de  gran  marauella,  a  tots  los  qui  amen  quasi 
inpossiblel  que  si  la  principal  fi  de  amor  es  possehir 
la  voluntat  de  la  cosa  amada,  equina  fúria  bastaria 

1 190  de  aquest  tira  lo  animo  forçar,  que  ab  tant  enug 
de  la  que  volia,  cometes  acte  passant  de  animal 
sens  raho  los  limits?  Aquells  qui,  seguint  la  condi- 
ció humana  amen,  los  delits  del  cos  solament  acu- 
llen, quant  son  certs  possehir  la  volentat  de  la  que 

1 195  amen;  e  noi  estimen,  sinó  per  que  es  senyal  que  son 
amats  de  aquella  qui  a  son  voler  se  abandona. 

Ab  uituperi  de  tanta  vergonya,  la  enuergonyida 
donzella,  ab  crits  quels  darrers  cels  passauen,  dels 


368      OBRKS  DB  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

inmortals  Deus  se  querellaua,  ab  tant  irades  parau- 
les, que  a  Jupiter  ofenien.  Après,  al  cruel  inich  cu-   1200 
nyat,  ab  irada  veu  deya: 

«  O,  animal  exempt  de  racional  anima,  inplaca- 

>  ble,  feroçl  Ni  la  comanda  plorosa  de  mon  pare, 

>  ni  vergonyosa  temor  de  ma  germana,  ni  la  mia 

»  castedat  verge,  ni  lo  vincle  del  sagrat  matrimoni,    1205 

>  te  han  pogut  retraure  de  cometre  crim  de  legea 

>  inefable,  tenyint  ab  la  mia  verge  sanch  los  onests 
»  tàlems  de  ma  germanal  Acaba,  cruel,  de  natura 
*  humana  oprobi,  ab  presta  mort  lo  que  de  tan  leig 

>  delicte  resta;  puix  has  fet  per  força  lo  meu  cos   12 10 

>  culpable,  la  desculpada  anima  als  Èliseus  Camps 

>  enuial  Ho,  quant  menor  crueldat  en  tu  se  troba- 
»  ra,  si  ans  que  les  tues  maculades  mans  lo  meu  cos 
»  munde  tocat  aguessen,  ab  lo  febrit  ferro  de  la  tua 

»  espasa  tallant  lo  meu  coll,  ensemps  ab  lanima  la   12 15 

>  mia  persona  restarà  munde!  Però,  si  los  inmortals 

>  Deus  en  los  humans  actes  esguarden,  e  si  ensemps 

>  ab  mi  tots  no  pereixen,  de  tu  yo  pendre  venja  a 

>  la  legea  del  teu  delicte  conforme:  de  vna  [ma]  ver- 

>  gonya  aconortada,  per  los  pobles  crim  de  tan  in-   1220. 
[MSç]    >  humana  ferea  hire  publicant;  e,  si  en  *  les  silues 

»  me  tens  encarçerada,  ab  veu  de  ira  dolorosa  mou- 

>  re  les  dures  pedres;  e  los  ayres,  e  los  cels,  e  los 

>  Deus  que  en  ells  abiten,  hohiran  de  la  mia  amarga 

»  veu  les  tristes  paraules.  »  1225 

Penssant  lo  cruel  tira  en  la  legea  del  que  acaba- 
ua,  ab  major  peccat  delibera  sil  primer  cobrir  po- 
dia; per  que  es  de  costum  dels  viciosos  actes,  si  ab 
penediment  nos  esmenauen,  majors  delictes  nos 
conuiden.  Pres,  donchs,  lo  feroçe  animal  les  blan-  1230 
ques  mans  de  la  lagrimant  donzella,  e  ligades  sobre 
les  espatles,  com  a  carniçer  que  al  raanssuet  anyell 
degollar  sespera,  de  la  bayna  tira  la  febrida  espasa. 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  269 

Esperant  la  trista  cunyada  la  desigada  mort,  allar- 

1235  gant  lo  coll,  començaua  la  lengua  moure,  per  dir 
paraules  tals  que  major  ira  li  portassen,  per  que 
cuytas  lo  colp  de  la  mortal  ferida. 

Mas  la  iniqua  fortuna  encara  de  morir  no  la 
uolia  complaure;  per  que  acostuma,  la  cruel  mort, 

1240  souint  fogir  dels  qui  la  demanen,  e,  als  benauentu- 
rats  qui  la  temen,  sens  alguna  merçe  asalta.  Pres, 
donchs,  ab  les  desonestes  mans  lo  inich  cunyat  la 
tendra  lengua,  la  qual  tallant,  lança  en  terra:  aque- 
lla part  que  pres  hauia,  estaua  saltant  en  terra,  çer- 

1245   cant  lo  loch  don  era  tallada. 

A  mi  no  basten  paraules,  per  rahonar  acte  de 
tanta  legea:  que  pogué  la  enamorada  crueldat  de 
aquest  fera  inplacable  bèstia,  tornar  altra  vegada 
de  la  sangonosa  cunyada  entrar  en  les  claustres  de 

1250  la  sua  virginitat  robada.  Après,  tancant  la,  ab  fels 
guardes  acomanada,  no  li  perdona  la  uida  per  pia- 
tat  (quen  les  sues  entramenes  no  podia  hauer  posa- 
da), mas  per  que,  uiuint,  pogués  en  ella  executar 
acíe  a  la  sua  amor  o  fúria  conforme.  E  tornant  als 

1255  ports,  fingi,  lo  ple  de  cruels  engans,  que  la  trista 
Filomena  leixaua  morta. 

Ab  mostra  de  dolor  estrema  mana  leuar  les  an- 
chores;  ab  los  rems  ferint  les  aygues,  en  breu  espay 
surgi  dauant  los  murs  de  la  ciutat,  e,  ab  doloroses 

1260  lagrimes  e  paraules,  a  la  sua  muller  feu  creure,  la 
germana  Filomena,  del  mal  de  la  espantable  mar, 
hauia  leixat  la  uida.  Rompé  la  miserable  Reyna  les 
riques  reals  uestidures,  e  sens  mesura  feri  la  sua  ba- 
nyada cara;  dillaçerant  los  cabells,  en  fort  manera 

1265  la  germana  planyia,  e  mes  la  trista  vellea  del  mise- 
rable pare.  É,  sens  tarda,  celebra  obssequies  de  real 
sepoltura,  a  la  tomba  de  la  viua  Filomena.*  [AfSç  v] 

Les  diuersses  figures  de  tots  los  dotze  signes  ha- 


270  OBRES    DK   J.    ROIÇ    DR   CORELLA 

uia  illuminat  Apollo,  quant  la  trista  catiua  encara 
ignoraua  quin  remey  los  seus  inremeyables  mals 
pendríen.  Les  sotliçites  guardes  no  la  leixauen,  ni  li 
era  possible  ab  lagremes  [ni]  promeses,  assajar  si  lur 
fidelitat  pogera  moure;  per  que  la  part  de  la  tallada 
lengua  que  restaua,  bastant  no  era  formar  so  de 
acabades  paraules. 

Però,  gran  es  lo  poder  que,  en  la  entristida  pens- 
sa  dels  molt  atribulats,  se  descobre;  e  subtils  astú- 
cies a  les  grans  misèries  acompanya,  aumentant 
lenginy  vexació  continua.  Ab  aquells  senyals  que 
millor  se  leixauen  entendre,  a  vna  seruenta  que  mes 
familiar  la  seruia  demana  vna  tela,  en  la  qual,  per 
alleujar  (si  dir  se  pot)  tanta  misèria,  ella  brodant 
passas  lo  treball  del  enujos  carçre. 

No  tarda  la  homil  seruenta  portar  a  Filomena  lo 
que  senyalant  demanaua;  hi,  estenent  en  lo  teler  la 
blancha  tela,  no  gosa  los  leigs  cassos  de  la  sua  ad- 
uerssa  fortuna  brodant  descriure,  però,  entre  moltes 
e  diuersses  pintures,  ab  letres  gregues  tals  com 
Progmes  en  Grècia  après  hauia,  escriui  de  la  sua 
trista  presó  la  cruel  causa.  E,  acabada  la  gentil  bro- 
dadura,  seruint  les  mans,  ab  gest  e  continença,  al 
ofici  de  la  tallada  lengua,  trames  a  la  Reyna  lo  es- 
crit de  la  sua  misèria. 

O,  cosa  de  creure  inpossiblel  que  legint  Progmes 
de  la  germana  tanta  injuria,  pogué  tenir  la  femenil 
veu,  no  fent  senyal  del  que  legia;  ans,  fora  de  seny 
esbalahida,  no  sabia  ab  quines  paraules  de  tal  mal 
començas  a  doldre.  Mas,  entenent  la  execució  de 
promta  venja,  la  estrema  dolor  cambia  en  oy  de  te- 
rrible ira;  lo  costum  de  femenil  condició:  que  si  a 
crueldat  limpetu  delies  sesguarda,  per  que  lurs  obres 
molt  tart  lenteniment  refrena,  a  les  feres  inplaca- 
bles  bèsties  auançen. 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  271 

Temps  era  qiiel  sacrifici  de  Bacho  les  nobles 

1305  dones  [e]  la  Reyna  celebrar  acostumauen.  Crits  de 
agres  espantables  veus  cridant,  ab  garlandes  de  ser- 
ment  fullades,  calçigauen  de  furiosos  passos  los  de- 
serts e  arborades  silues.  Penssa  la  cautelosa  Reyna 
que,  ab  escusa  de  tals  sacrificis,  al  carçre  de  Filo- 

1310  mena  acostar  se  poguera;  e  ja  la  nit  ab  tenebroses 
escures  ales  sobre  nostra  abitable  terra  volaua, 
quant  la  irada  germana,  mes  per  dolor  que  per  los 
infuriats  sacrificis,  ab  les  nobles  dones  de  sa  casa 
corrent  per  les  espesses  silues,  arriba  a  lalta  posada; 

1 3 15  de  la  qual  rompent  les  tancadures,  atès  a  la  trista 
Filomena. 

No  gosaua  la  vergonyosa  germana  leuar  en  alt 
la  manssueta  vista,  com  si  en  lo  leig  crim  de  Tereu 
li  hagués  fet  ofenssa:  que  gran  onestat  e  vergonya,  *   \Mço] 

1320   sens  culpa  la  mostrauen  culpable.  Portaua  la  pru- 
dent Reyna  vna  vestidura  semblant  a  les  altres,  ab 
la  qual  cobrint  la  furtada  germana,  en  breu  espay 
la  porta  en  los  grans  palaus  de  la  sua  real  casa. 
Comença  nouament  la  misera  Filomena  tembre, 

1325  sentint  quels  passos  en  la  casa  del  cruel  tira  mouia; 
plorant  lagrimes  de  tan  gran  abundància,  quels  pa- 
himents  de  la  secreta  cambra  lauauen.  Posant  les 
mans  sobre  vna  reuerent  ymatge,  santament  jurar 
volia,  si  la  tallada  lengua  ho  comportaua,  que  del 

1330  crim  del  inich  rey  era  delliure.  Mouiense  de  Prog- 
mes  les  irades  entramenes,  mirant  sens  lengua  la 
muda  germana,  que  parlant  escusar  se  volia;  e  lo 
callar  mes  la  desenculpaua,  puix  lo  no  consentir  hi 
ne  era  estat  la  causa. 

1.335  *  Deixa  les  lagrimes,  trista  germana!  —  ab  irada 
>  veu  la  Reyna  cridaua;  —  que  poch  aprofiten,  per 
»  a  punir  crim  de  tant  deforme  culpa.  O,  quant  fora 
*  millor  lo  barbaro  Tereu,  a  la  nostra  casa  eternament 


272  OBRES    DE  J.   ROIÇ   DE   COKBLLA 

»  fos  estat  enemichi  que  mes  nons  podia  noure  en 
»  cruel  desamistat,  del  que  ara  nos  ha  nogut,  estrem   1340 
»  amador  de  la  tua  belleal  Yo  cremaré,  ensemps  ab 
»  lo  cruel  tira,  la  real  casa;  e,  ab  foguejant  ferro  di- 

>  llaçerant  lo  seu  cos  abominable,  la  peruerssa  ani- 
»  ma  als  escurs  inferns  trametre;  ho  del  seu  cap 

>  arranquare  los  feroçes  e  inhumans  vils,  ab  los   1345 
»  quals  pogué  tanta  legea  veure,  per  que,  en  tene- 

»  bres  uiuint,  moltes  vegades  muyra.  E  tinch  conort 
»  que  lo  seu  crim,  leig  abominable,  a  tant  basta,  que 
»  no  pvch  contra  ell,  enemich  corrompedor  dels 

>  limits  de  natura  humana,  crueldat  acabar  que   1350 

>  culpan  reporte;  que  tot  serà  poch,  en  puniçio  de 
»  tant  delicte.  » 

Encara  parlant  Progmes   infuriada,   Hitis,  fill 
de  Terreu,  per  la  real  cambra  entraua,  los  braços 
vberts  per  abraçar  la  venguda  mare;  de  infant  afable   1355 
portant  graciosa  continença,  quequalseuol  irada  fú- 
ria amanssar  bastaua.  Però  es  costum  de  nostra  uo- 
luntat  apassionada,  coses  que  a  la  sua  passió  se  con- 
formen; e  per  ço  la  furiosa  Reyna,  no  penssant  del 
elegant  príncep  les  sues  afalagadures,  gira  la  irada   1360 
penssa  solament  a  la  semblança  que  al  pare  tenia; 
e,  ab  irada  penssa  de  oy  inefable,  oblidant  se  que 
ella  lo  hauia  parit,  ençes  en  lo  seu  maliciós  animo 
foch  de  tan  cruel  venjança,  que  dellibera,  ab  la 
cruel  mort  del  fill  de  Tereu,  venjar  del  cruel  pare  la   1365 
[Mçov]  injuria.* 

Lo  afable  graciós  infant  no  çessaua  demanar  a 
la  entrestida  mare,  ab  lengua  encara  no  deserta,  que 
era  la  causa  de  la  sua  trista  continença.  Les  entra- 
menes  maternes  ja  salterauen,  e  piadoses  lagremes,  1370 
a  despit  de  Progmes,  dels  seus  inichs  vils  corrien, 
e,  a  la  fi,  lo  cor  de  la  mare,  per  condició  de  natural 
força  amollir  començaua.  Mas,  penssant  la  iniqua 


XI.  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER    273 

onssa  aquells  afalachs  del  graciós  princep  lo  seu 

1375  peruerç  delliber  sospenien,  girant  los  vils  a  la  inju- 
riada  germana,  feu  presents  a  la  furiada  penssa  los 
leigs  actes  del  cruel  tira,  interrogant  la  muda  ger- 
mana, per  que,  no  podent  respondre,  en  major  grau 
aumentas  la  delliberada  ira.  En  diuerssitat  de  co- 

1380  lors  la  sua  cara  cambiant  se  mudaua;  però,  a  la  fi, 
les  espatles  girades  al  miserable  princep,  ferma  la 
uista  en  la  desonrada  germa[na].  E  cuUint,  dins  la 
cruel  uoluntat  les  irades  forces,  a  greus  veus  cridant 
deya:  «  Fogiu  de  mi,  piatat  e  misericòrdia  a  cosa 

^3^5  >  que  de  Tereu  sial  E,  sius  doleu  de  la  germana,  en- 
»  crueliu  vos  contra  Tereu.  > 

Encara  tals  paraules  no  acabaua,  quant  pres  per 
los  daurats  cabells  lo  miserable  princep,  lo  qual, 
plorant,  solament  recelaua  mal  de  acostumat  castich 

1390  de  piadosa  mare;  e,  ab  la  febrida  espasa  del  pare, 
feri  de  cruel  colp  lo  tendre  coll  del  fill,  ajudantli  la 
injuriada  tia,  e  multiplicant  en  mortals  colps,  lo 
chich  infant  en  sangonosos  troços  esquinçauen.  A 
la  vna  part,  encara  mig  viu,  en  les  boUints  olles  do- 

1395  nauen  inquieta  sepoltura;  los  altres,  ab  asts  aguts 
trauessats,  als  grans  fochs  acostauen.  O,  cosa  de 
admiració  exçellssal  que  les  cremants  flames  fogint, 
temien  rostir  ignorant  carn  humanal  La  mare  e  la 
tia,  grans  tronchs  ajustant,  treballauen  acabar  de 

1400   coure  la  miserable  vianda. 

Trames  a  Tereu,  la  braua  leona,  soplicar  fos 
content,  sens  altra  companyia,  venir  a  vn  conuit  en 
la  sua  retreta  .cambra.  Ab  mostra  de  gran  alegria, 
obehi  lo  desauenturat  pare  les  suplicaçions  de  la 

1405  iniqua  Reyna,  venint  a  la  trista  miserable  taula;  a  la 
qual  Progmes,  sola  seruia,  dient  aquell  era  lo  cos- 
tura dels  antichs  auis,  que  en  tal  secret  conuit  les 
reynes  seruien. 

35 


274  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DB  COKELLA 

Comença  lo  Rey,  ab  les  cruels  dents,  de  son  fill 
la  carn  esquinçar;  les  quals  mastegar  la  rostida  carn    14 lo 
no  podien,  refusant  tan  feroçe  crueldat  cometre.  La 
sua  gola  sestrenyia,  per  no  donar  passatge  que 
dins  les  sues  entramenes  les  mastegades  carns  de 
son  fill  se  amagassen.  Demana  lignorant  Rey  a  beu- 
re, per  donar  passatge  a  la  misera  vianda;  al  [qual]    14 15 
porta  Progmes  la  copa  ab  vi,  e  part  de  la  sanch  del 
troçejat  infant  mesclada.  La  ma  de  Tereu,  no  sa- 
bent, tremolaua;  lor  se  descoloria;  e,  lenmetzinat  vi 
dels  seus  labis  fogint,  ab  gran  afany  dins  lo  ventrell 
passaua.  E  la  ira  de  Progmes  mitigar  nos  podia.        1420 
[Afçi]         Gran  part  del  fill  rostit  Tereu  menjaua,  quant,  * 
afectadament,  demana  del  amat  prinçep,  dient  que 
loy  portassen;  al  qual,  sens  tarda,  respos  Progmes: 
€  Ja  tens  lo  que  demanes.  >  E,  mirant  lo  miserable 
pare,  per  tota  la  cambra,  sil  fill  poguera  veure,  da-    1425 
uant  la  sua  taula,  del  fill  sepulcre,  estigué  Filomena, 
tenint  per  los  cabells  lo  cap  del  menjat  infant.  Lo 
qual  lançant  a  la  cara  de  Tereu,  fon  la  hora  que,  ab 
major  enug,  li  falliren  paraules;  per  que  Progmes, 
ab  irada  veu  parlant,  lo  miserable  present  acompa-   1430 
nyaua. 

Senblant  a  esculpida  marbre,  estaua  Tereu  es- 
pay  no  de  gran  tarda,  que  la  lengua  no  podia  mou- 
re a  fer  principi  a  paraules  de  tant  dolorós  plànyer. 
Mas,  tirant  la  colorada  espasa,  de  la  sanch  del  fill  1435 
nouament  tincta,  comença  cuytats  passos  moure 
per  que,  dillaçerant  de  la  cruel  muller  e  cunyada 
los  abominables  cossos,  les  animes  peruersses  als  es- 
curs  regnes  de  Pluto  sens  tarda  pogués  trametre. 

De  les  quals  fictament  los  poetes  escriuen,  que,   1440 
saltant  per  vna  alta  finestra,  fogint  a  la  fúria  del 
irat  Rey,  ans  que  la  terra  tocassen,  de  noues  plomes 
vestides  per  layre  volauen:  cuberta  de  negre,  los 


XI,  PARLAMENT  EN  CASA  DE  B.  MERCADER  27$ 

pits  encara  de  la  sanch  de  Hitis  colorats,  volaua 
1445  Progmes,  tornada  oroneta,  fallint  li  la  part  de  la 
coa,  la  qual  Tereu,  la  sua  gonella  esquinçant  quant 
la  volgué  pendre,  li  hauia  tolta;  e,  seguint  los  reals 
costums,  de  continu  en  los  alts  palaus  ho  cambres 
reposa.  Fuig  encara  Filomena,  en  roçinyol  conuer- 
1450  tida,  de  les  abitables  cases  en  los  florits  orts  ho 
arborades  silues;  no  podent,  per  la  tallada  lengua, 
formar  paraules,  ab  suau  modulació  planyent,  de- 
plora la  castedat  robada. 

Lo  miserable  Rey,  persseguint  les  cruels  dones, 

1455   saltant  per  la  mateixa  finestra,  pres  de  ocell  inmun- 

de  pintada  figura;  hi,  encara  de  present,  la  cruel 

mort  de  son  fill  vlulant  deplora,  e  ale  corrupte  porta 

de  miserable  vianda. 


XII 
LETRES  DE  ACHILLES  E  POLIÇENA 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana 


[LETRES  DE  ACHILLES  E  POLIÇENA] 


[I]  *  Letrafengida  que  Achilles  escriu  aPolifena,  en   [Mçiv] 
lo  setge  de  Troya,  après  mort  Hector. 

|i  sobres  gran  amor,  fent  me  report  destrema 
pena,  de  presta  mort  nom  asseguraua,  te- 
mor bastaria  robar  la  ploma  a  la  mia  ma  e 
tua;  per  hon,  del  perill  de  ma  vida,  encara  per  letra 
no  series  certa.  Mas  nom  par,  per  mi  a  qui  nunqua 
has  ofès,  atenygues  nom  de  omeçida,  e,  si  per  lo 

lo  poch  que  de  tu  fins  ara  mereixch,  mes  paraules  de 
fe  not  paren  dignes,  serà,  sert,  ma  presta  mort,  obli- 
gant te  a  tart  penediment,  los  sia  testimoni  de  ve- 
ritat. E,  si  a  la  fortuna  ha  plagut  de  tu  no  haja  atès 
coneixença,  e  si,  penedint  se,  algú  de  perdo  es  me- 

15  rexedor,  no  solament  de  tu  yol  mereixch,  mas  enca- 
ra guardo,  per  la  esmena  que  en  lesdeuenidor  me 
espera,  si  so  cert  de  mon  seruir  not  desplacia.  Ab 
tot,  que  si  la  fi  de  mes  obres  tens  vista,  mestima- 
ries  de  culpa  delliure,  encara  que,  en  nom  de  ene- 

20  mich,  haja  ofès  los  murs  de  Troya:  puix  mon  voler 
no  ha  pres  terme  en  destrohir  lo  gran  Elion,  mas, 
seguint  les  cruels  leys  de  Març,  he  ofert  ma  perssona 
a  sangonoses  batalles,  tenyint,  en  aument  de  la  es- 
tima de  ma  honor,  los  verts  camps  troyans  de  la 

25  mia  sanch,  e  no  com  aspia,  mas  com  a  caualler,  he 
seguint  los  militars  costums.  Ne  ab  cautela  he  pens- 
sat,  com  Vlixes,  furtar  los  caualls,  fills  de  la  Auro- 
ra, per  la  pèrdua  dels  quals  son  vostres  esperances 
fallides. 

30  E  si,  per  tan  justes  escuses,  not  doldràs  del  pe- 
rill de  ma  vida,  hajes  piatat  a  la  tua  terra,  la  qual, 
ja  quasi  destrohida,  de  tu  sola  repar  espera;  puix 


280       OBRES  DK  J.  KOIÇ  UE  CüRELLA 

sobre  mi  tant  poder  la  granea  de  ma  benuolença  te 
atorga,  que,  si  de  tu  mes  pres  en  comte,  so  content 
mes  no  ofendre  los  murs  de  la  tua  ciutat,  ab  tot  que   35 
Agamenon,  perdudes  ses  esperances,  me  reptarà  de 
poch  animo  ho  de  negligent  caualler.  Però,  als  qui 
de  tu  atenyen  complida  coneixença,  me  hauran  per 
quiti  de  tal  infàmia,  e  nom  desplau,  per  fer  majors 
mos  mèrits  en  esguart  teu,  diguen:  que  aquell  qui   40 
ha  sobrat  les  íorçes  e  animo  del  gran  Ector,  sols  de 
tu,  desarmada  sinó  destrema  bellea,  sia  vençut.  E 
encara  que,  com  a  dona,  mes  esperances  tingua  en 
lagrimes,  les  quals,  banyant  ma  letra,  crech  per 
elles,  millor  que  per  mes  poch  auisades  paraules,  te   45 
serà  manifesta  la  sobres  gran  dolor  que  de  continu 
de  mi  nos  abssenta;  la  qual,  si  not  parra  merexedo- 
[AIo2\   ra  de  ésser  *  per  amor  satisfeta,  mercixcha  de  pre- 
sent me  comportes  enamorat,  fins  tant  que,  mos  mè- 
rits de  tanta  benuolença  te  façen  mostra,  que  no   50 
tingues  poder  ésser  me  ingrata. 

E  puix  totes  mes  paraules  te  mostren  tens  poder 
de  perdre  ho  restaurar  ma  vida,  elegeix  qual  mes  te 
plaçia;  puix  fora  ton  voler,  cosa  alguna  delit  nom 
comporta.  Sol  vn  premi  de  tan  estrema  benuolença  55 
mespera:  que  la  tua  bellea  te  fa  mereixedora,  no  so- 
lament desamant  ésser  amada,  mas,  com  a  deessa, 
te  presenta  de  adoració  digna.  E  si,  a  la  fi,  la  mia 
letra  not  parra  de  semblant  resposta  mereixedora, 
soplique  los  Deus,  contra  mi,  a  semblant  irat  mo-  60 
guen  a  la  de  Medea  contra  Jeson;  per  que,  desespe- 
rat de  guardo,  ab  p[r]esta  mort  prenga  fi  tan  penada 
vida. 


XII.   LETRKS   DE   ACHILLES   E   POLIÇENA       28 1 

[IIJ  Respon  PoUçena. 

65  I  A  la  nit  era  passada,  e  los  caualls  de  Febo  al 
j  acostumat  cami  se  aparellauen;  e  la  mia  ma  en- 
cara dubtaua  pendre  lo  paper,  crehent  no  admetria 
la  ploma,  escriuint  a  tu,  paraules  de  amistat,  ne 
menys  alegria,  de  la  maluolença  a  que  tes  obres 

70  cruels  me  obliguen,  ma  letra  te  fes  mostra;  per  quem 
paria,  la  crueldat  de  tos  actes,  no  merexia  satisfac- 
ció de  irades  paraules.  Hi,  en  tal  contrast,  lo  no  e 
lo  ssi  per  a  tu  escriure  egualmentmon  voler  acçep- 
taua,  duptant,  tant  crueldat  ensemps  ab  tan  estrema 

75  amor,  en  tu  poguessen  hauer  posada;  e  la  fi  de  tals 
contrasts,  era  legir  altra  vegada  la  tua  letra,  la  qual 
me  paria  de  presta  resposta  mereixedora,  si  cregués 
les  tues  mans  fossen  lo  darrer  terme  hon  ella  arri- 
baria. Mas  reçelaua  que  la  glòria  que  de  ma  letra 

80  atenyeries,  te  faria  a  tos  amichs  descobrir  lo  que 
per  amor  es  raho  tingues  celat.  E  sols  per  aquest 
esguart  me  era  enujosa  ma  vàlua,  puix  creya  seria 
descobridora  de  ma  benuolença,  portant  exemple, 
als  grechs  que  ma  letra  veurien,  de  la  fragilitat  de 

85  nostra  femenil  condició:  que  aquella  a  qui  en  tantes 
maneres  tens  ofesa,  ara  tescrigua  paraules  a  ene- 
mich  no  degudes.  E  axi,  mes  canssaua  la  mia  ma, 
per  a  tu  escriure,  la  estima  de  ma  honor,  que  no 
ira;  e,  sens  dupte,  sobre  ta  letra  atenyguera  terme 

90  ma  tribulada  vida,  si  amor  nom  fes  clarament  veure 
que,  restaurant  ta  vida,  deuia  de  omeçida  fogir  lo 
nom.  E  perço  dellibere  respondre  a  les  paraules  de 
ta  letra,  de  les  quals  me  plau,  per  ésser  de  tanta 
amor  acompanyades,  que,  a  elles  responent,  no  puch 

95   mal  escriure. 

Tum  demanes  guardo  de  present,  per  la  esmena 

36 


a82  OBRES   DE  J.   ROIÇ  DE  CORELLA 

que  de  tos  mals  en  lesdeuenidor  tespera;  a  la  qual 
[Mç2  v]  no  basta  lo  preu  de  ta  persona,  e  promets  les  * 
tues  armes  no  ofendran  los  murs  de  Troya.  Crech 
que,  delliure  de  tants  passats  treballs,  desiges  dels  loo 
que  encara  te  esperen  guardarte,  e  vols  per  causa  la 
estima  de  ma  bellea,  en  escusa  de  ton  poch  animo. 
Penssa  los  Deus,  ja  canssats  de  mes  als  troyans 
noure,  se  deixaran  de  afauorir  a  vosaltres;  e  axi,  si 
Jupiter  egualment  nos  mira,  e  la  ira  de  Juno  se  105 
amanssa,  serà  forçat  la  tua  persona  tantes  ofensses 
sostingua,  ab  tan  gran  pèrdua  de  ta  honor,  que  fre- 
tures de  altra  mes  justa  escusa  per  al  que  mas  ofès. 
Pere  los  [als]  Deus,  enuejosos  de  nostra  prospera 
fortuna,  per  que  de  lur  poder  no  perdessem  conei-  no 
xença,  ha  plagut,  de  uosaltres  a  qui  tan  poch  esti- 
mauem,  hajam  pres  tants  dans,  que  repar  no  espe- 
re«[m],  ab  tot  quels  uostres  no  sien  menys;  però  la 
gran  estima  nostra  egualment  perdent,  fa  aduerssa 
nostra  fortuna.  115 

Ni  açot  dich  per  quem  plaçia  escriuret  paraules 
que  de  enug  te  façen  report;  mas  per  que,  atribu- 
hint  als  Deus  la  causa  de  nostres  mals,  estimaré 
menors  les  tues  ofensses;  don  se  pora  seguir  que,  ab 
menys  pèrdua  de  ma  estima,  sia  possible  atenygues  120 
lo  que  ta  letram  demana. 

Abandone  la  ploma,  tement  la  tarda  de  mon  es- 
criure no  meta  en  perill  ta  vida. 


XIII 
LO  JOHI  DE  PARIS 


Textes  originals: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana. 
Còdex  intitulat  Jardinet  d'Orats. 


LO  JOHI  DE  PARIS 
*  Visio  DEL  Judici  de  Paris,  feta  per  mos-  [Ois^] 
SEN  Joan  Scriua;  ab  la  Allegoria  de 

AQUELL,  FETA  PER  MOSSÈN  CORELLA 

e  [Primera  Part:  La  Visió] 

Escriu  yohan  Escriua  a  Mossèn  Corella. 

ER  la  esperiençia  manifesta  que  tinch  de 
uostra  verdadera  amistat  e  condició  afa- 
ble, mossèn  Johan  Roiç  de  Corella,  he 
lo  pres  atreuiment  de  demanaruos,  en  singular  gràcia, 
vullau  acceptar  la  ploma,  seguint  lestil  de  vostres 
elegants  poesies,  de  la  fingida  Visió  de  Paris  la  ver- 
dadera allegoria  declarant  escriure.  E,  per  abreujar 
part  de  vostre  treball,  atenent  com  sou  breu  ab  enug 
15  dels  quius  escolten,  en  vostres  rims  e  proses  seguint 
lestil  (que  de  vos  no  poch  desig  apendre),  he  delli- 
berat  escriure  la  poesia  del  queus  demane;  reme- 
tent a  vos  la  correcció,  ab  la  allegoria.  *  [Mçj] 

[I]   Com  vingueren  a  Paris  les  tres  deesses  yuno, 
20  Pallas  e  Venus. 

ALEXANDRE  Paris,  fill  del  rey  Priam  e  de  la  rey- 
na  Ecuba,  germà  del  inuençible  Ector,  ab 
delitosa  fatigua  en  lo  seruey  de  la  casta  Deessa  co- 
rrent, calçigaua  los  florits,  fèrtils  e  arborats  camps, 


1  Títol  en  el  manuscrit  M.  2-4  Titol  en  el  manuscrit  O. 
1 0  demanaruos  de  gràcia  M.  1 2  elagants  proses  O.  1 3  per 
alleujar  O.  19-20  manquen  en  O  totes  les  rúbriques  dels  ca- 
pítols. 


286       OBRES  DB  }.  ROIÇ  DE  CORELLA 

en  la  delitosa  muntanya  de  Yda,  la  qual  no  distaua  25 
gran  espay  de  la  plorada  ciutat  de  Ylion,  en  la  no- 
ble prouinçia  de  Troya.  E,  al  temps  que  ApoUo  lo 
mig  dia  senyalant,  les  ombres  apoquia,  fatigat  lo 
príncep  Paris  de  la  meridiana  çesta,  lançant  lo  aca- 
lorat cos  sobre  vn  vert  estrado  de  la  pintada  terra,   30 
a  la  florida  rriba  del  riu  Xantus  (lo  qual,  ab  lúcides 
no  fondes  aygues  per  la  arborada  silua  corrent,  a 
les  sues  rribes  vestia  de  vn  vert  esmalt  de  natural 
orfebreria),  axi  descanssaua  lo  fatigat  cassador,  a  la 
vmida  e  suau  ombra  de  vna  odorant  florida  murta:   35 
larch  descoUat  hi  la  aljaua  de  les  sues  eletes  fleixes, 
hauia  acomanat  al  arbre. 

E  no  passa  gran  espay  (ans  que  la  son  als  seus 
O  iji  v]   vils  tingues  entrada)  que,  per  la  delitosa  *  rriba  de 

la  luçida  aygua,  la  sua  vista  comença  atènyer,  en  40 
magestat  de  gran  exçellençia,  tres  mirables  dones, 
de  tan  alta  inefable  bellea,  que  exçellien  los  limits 
de  natura  humana.  E  calçigant  lo  vert  esmalt  de  la 
florida  praderia,  a  Paris,  qui  de  uisio  tan  excelssa 
espantat  estaua,  ab  gest  afable  se  acostaren;  e,  ab  45 
entonada  veu  portant  lo  cant  Venus,  Juno  tenor,  e 
Pallas  vna  acordada  contra,  en  acordant  armonia 
cantant,  semblants  paraules  començaren: 

«  A  tu,  Alexandre  Paris,  fill  del  gran  rey  Priam, 
»  criat  en  les  silues  de  Yda  libert,  apartat  de  la  es-    50 
»  cura  boyra  de  les  occupaçions  mundanes,  venim: 

>  Venus,  Pallas  e  Juno,  descordes  de  la  estima  de 
»  nostra  bellea,  concordes  al  teu  àrbitre  acomanar 

>  nostra  discòrdia.  Mira  aquest  pom,  e  lig  les  letres, 

»  per  lo  significat  de  les  quals  lo  nostre  plet  se  fun-   55 

>  da,  e,  ab  breu  sentencia  pronunciant,  nostra  cau- 
»  sa  determena.  > 

49  m.  gran  M. 


XIII.    LO  JOHI   DE   PARIS  287 

Portauen  dor  vn  pom  les  altes  senyores,  en  alt 
mirable  artefiçi  obrat,  senyit  al  entorn  de  vnes  verts 

60   letres,  tallades  de  singulars  maragdes,  que  destinc- 
tament  deyen:  c  Sia  donat  a  la  7nes  bella.  >  Hi  era 
lo  pom  en  figura  de  vna  testa  de  la  deessa  Discòr- 
dia *  de  la  boca  de  la  qual,  ab  yrada  continença,   [Mçjv] 
les  escolpides  letres  proçehien;  axi  en  perfecció 

65   figurada  la  ymatge,  que  paria  ab  los  vils  hoysseu  la 
veu  de  les  pintades  paraules. 

[IIJ  Acosias  mes  prop  la  deessa  Juno  a  Paris. 

ESTAUA  admirat  lo  fill  del  rey  Priam,  de  tan  gran 
marauella,  que,  fora  de  si  transportat,  *  algu-  [0 IS2] 
70  na  cosa  no  responia.  Acostas  mes  prop  lalta  reyna 
Juno,  e  allarga  la  ma  al  vergonyós  jutge,  consentint 
ab  alegre  continença,  en  senyal  de  amor,  a  la  sua 
ma  dreta  Paris  acostas  la  boca;  e,  ab  gest  afable,  a 
semblants  paraules  feu  principi: 
75          <  Not  marauelles,  graciós  prinçep,  si  nosaltres, 

>  deesses,  a  tu,  mortal  home,  som  contentes  nostra 

>  causa  sotsmetre;  que,  puix  entrels  homens  desi- 
»  gam  ésser  lohades,  es  molta  raho  a  nostra  glòria 

>  los  homens  sien  jutges.  Mira,  donchs,  ab  sotliçitut 
80    >  discreta  nostra  causa,  e  not  oblides,  ans  que  jut- 

>  jant  determenes,  entendre:  que  bellea  es,  en  de- 
»  guda  cantitat,  ab  color  conuenient,  les  parts  totes 
»  al  cos  tenir  conformes.  Mira,  donchs,  laltitut  de 

>  nostra  persona,  e  guanye  la  joya  aquella  qui,  en 
85    »  deguda  cantitat,  totes  les  parts,  ab  venusta  color, 

>  en  bellea  te  perfetes.  E,  perquè  en  lo  meu  dret 
»  millor  penssant  esguardes,  yot  promet,  ab  veritat 

>  de  reyna  deessa,  que  si  la  causa  per  lo  teu  johi  se 


62  figura  vna  M.    82  dels  parts  totes  del  cos  M. 


288       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DR  CORBLLA       « 

>  declara  ésser  mia,  yot  procuraré  axi  prospera  for- 

»  tuna  en  abundants  riquees,  que  tots  los  reys  del   90 
»  mon,  en  esguart  teu,  seran  en  pobretat   mise- 

>  rable.  * 


L' 


[III]  Paría  la  deessa  Pallas. 

A  fi  de  les  paraules  de  la  deesa  Juno,  fon  prin- 
cipi al  parlar  de  la  deessa  Pallas;  la  qual,  del  95 
seu  cap  leua  vna  celada  quel  deu  Vulcano  ab  mi- 
rable  art  hauia  obrada,  e  romania  la  sua  cara  de  co- 
0 152  v\  lor  que,  partint  se  *  de  liris,  a  roses  se  acostaua. 

€  A  tu,  jutge  de  les  silues,  fill  del  rey  de  Àsia  — 
»  dix  lalta  Deessa,  —  pregant  encarregue,  sola  vna   100 

>  cosa  recordes:  quant  la  çelssitut  del  enteniment 

>  la  bellea  del  cos  arrea,  e,  per  lo  contrari,  defalt  de 
»  gentil  entendre,  a  la  bellea  corporal,  encara  que 

>  sia  gran,  despulla.  E  per  que  la  justiçia  mia,  ab 

»  sotliçita  penssa  cercant,  millor  trobes,  a  fe  de   105 
\M  Ç4]    >  deessa,  *  filla  del  gran  Jupiter,  jurant  te  promet, 

>  si  la  part  de  la  mia  justiçia  declarant  determenes, 
3»  yot  serè  axi  fauorable  en  trihunfo  excel•lent  de  ba- 
»  talles,  que  dels  altres  reys  cessarà  la  passada  glo- 

>  ria;  e  si  vols  en  alta  contemplació,  per  sçiencia  ate-   1 10 

>  nyer  gloriosa  fama,  callaran  les  lengues  dels  qui 
»  fins  ara  han  escrit,  en  esguart  de  les  tues  elegants 
»  escriptures.  > 

[IV]  Parla  la  deessa  Venus. 

Atu,  Paris,  criat  a  la  rriba  de  les  fonts  en  la  de-   115 
1  litosa  muntanya  de  Yda,  —  respos  la  deessa 

>  Venus,  —  yo  no  sotsmetera  ma  causa,  sinó  que  se, 


96  VIcano  de  admirable  M.    1 15  arribat  a  la  rribc  M. 


XIII.   LO   JÜHI  DE   PARIS  289 

>  amant  a  Enone,  has  ja  sentit  esperiençia  de  les 
»  dolces  nafres  de  les  mies  daurades  fleixes;  e  axi 

1 20   >  has  perfetament  après  quina  cosa  es  de  les  do- 
»  nes  la  bellea.  Donchs,  recorda,  enamorat  joue,  que 

>  gran  diferencia  prenen  les  coses  quant,  sens  prati- 
»  car,  solament  se  miren,  de  quant,  praticades,  per- 

>  fetament  sesperimenten;  e  moltes  dones,  per  a  es- 
125    t  criure  delies,  tenen  estrema  bellea,  que  praticant, 

>  la  volentat  no  encenen.  Penssa,  justificat  jutge, 

»  que  tu  no  jutges  bellea  de  *  ymatge  sens  anima,    [  O  i^j] 
»  mas  bellea  de  dona,  en  la  qual  se  conpren  gest, 
»  paraules  e  graçia,  ab  tots  los  mouiments  que  po- 
130    »  den  enbellir  o  enlegir  la  vmana  forma;  que,  ab 
»  tot  linsturment  sia  en  alta  proporció  ben  acordat, 

>  si  lo  qui  mou  les  cordes  no  segueix  la  proporció 
»  de  verdadera  acordança,  als  qui  hoen  no  delita  lo 

>  so  entonat  en  desacordada  musica.  E  per  que,  no 
135    »  menys  de  les  altres  la  veritat  de  ma  justícia  mirant 

>  regonegues,  si  la  tua  sentencia  la  mia  part  justa- 

>  ment  pronunciant  determena,  yot  promet,  en  do 
»  de  gràcia  inestimable,  de  les  mies  eletes  vna  dau- 

>  rada  fleixa,  de  alt  e  noble  tempre,  que  cert  ferra 
140   >  trauessant  les  entramenes  e  voluntat  de  la  dona, 

»  quen  tot  lo  mon,  entrels  viuents,  meritament  mes 
i  bella  sestima.  > 

[Vj  Respos  Paris  a  les  Deesses,  acceptant  la 
judicatura. 

145  \\^  ^*  çelssitut  de  vostra  magestat,  deyfiques  se- 
JL•J  »  nyores,  esta  la  mia  penssa  axi  ab  la  lengua 
»  alterada,  —  respos  lo  fili  del  rey  Priam,  —  que 
egualment  estima  difiçil  refusar  ho  acceptar  judi- 

22  coses  que  sens  M.    25  escriure  tenen  delies  M. 
37 


> 


^90  OBRES   DE  J.   ROlÇ   DB  CORBLLA 

»  catura  de  tant  exçellent  causa;  car,  si  no  acçepte, 
[AÍÇ4v]    >  yo,  mortal  home,  jam  condapne,  *  desobeyint  als    150 

>  manaments  de  vostra  deytat  exçelssa;  si  acçepte 

>  e  no  jutge,  a  totes  les  parts  injustícia  pronuncie, 
»  que  dilatar  la  justícia  es  a  totes  les  parts  fer  injus- 
»  ticia;  e  si,  jutgant,  vostra  bellea  egual  determene, 

>  lo  vostre  plet  no  termena,  e,  volent  a  totes  com-    155 

>  plaure,  de  totes  meritament  mereixch  la  graçia 

>  perdre;  e  si  la  vna  part  ab  veritat  declare,  de  ira 
[  O  ijj  v]    *  terrible  *  de  les  dos  nom  delliure.  E  si,  en  aquests 

>  contrasts,  callant,  lo  hoc  ho  lo  no  alargue,  dete- 

>  nint  la  claredat  de  vostra  senyoria,   de  grosser   160 

>  cortès  nom  escuse.  íQue  farà,  donchs,  ma  tribu- 
»  lada  penssa,  en  fortuna  valida,  ab  contrasts  de 
»  tants  diuerssos  vents  combatuda? 

>  Però,  sí  mal  nom  recorda  del  que  en  ma  ado- 

»  lesçençia  he  hoit  de  moral  filosofia,  conssell  so-    165 

>  bre  cars  necessari  nos  comporta;  donchs,  a  mi 

>  conssellar  nom  fretura  si  acceptaré  lo  johi  de 

>  aquesta  exçellssa  causa,  que  necessitat  es  mani- 

>  festa,  als  vostres  manaments  yo  desobeyr  no  pu- 

>  gua.  E  axí,  puix  lo  viatge  en  aquesta  mar  tempes-   170 

>  tuosa  escusar  nos  comporta,  dreçare  la  proa  de 

>  ma  sentencia  a  la  trerauntana  de  la  veritat  inmo- 
»  ble.  E,  ab  aquesta  intenció  recta,  lo  gran  Jupiter, 
»  qui  les  pensses  dels  jutges  endreça,  farà  surgir  la 

t  mia  sentencia  en  lo  port  de  recta  justícia.  E  si,   175 
»  verament  jutjant,  de  vostres  magestats  alguna  ro- 
»  man  descontenta,  romandre  yo  content,  puix  veri- 

>  tat  sia  contenta. 

>  Però,  ans  quen  lo  procés  de  uostra  causa  aten- 

>  tament  esguarde,  no  vull  a  uostra  magestat  se   180 

>  amague  que,  ab  tot  quen  aquestes  brodades  sil- 


80  atentament  sesguarde  M. 


XIII.   LO  JOHI   DE  PARIS  29I 

>  ues,  en  lo  onest  seruir  de  la  casta  Deessa  la  mia 

>  vida  se  deporte,  però  estan  les  mies  entramenes 
^  ensemps  ab  lanima,  nafrades  de  amor  verdadera 

185    »  de  Hoenone,  nimfa  de  bellea  tan  exçelssa,  que  de 
»  mi  tot,  en  libert  catiueri,  en  aquesta  silua  trihun- 

>  fa.  E  axi,  amor,  en  los  retrets  de  mon  johi  te  po- 
*  sada  certa,  que  a  mi,  sens  ella,  jutjar  ni  veure  es 

>  inpossible.  »  *  [O IS4] 

190  [VI]  Respon  la  deessa  Juno  a  Paris. 


A 


nosaltres,  —  respos  la  reyna  deessa  Juno,  — 
»  Paris,  es  manifest  amor  te  assento  de  repo- 

>  sat  estrado,  en  los  pahiments  de  la  tua  penssa. 

>  E  axi,  a  tu  ab  acordat  preposit,  venim,  per  que 
195    >  amor  lo  teu  enteniment  en  los  retrets  de  nostra 

>  bellea  guie;  que,  sens  amor,  entrar  noy  pories,  E 
»  puix  Hoenone,  a  qui  meritament  ames,  en  lo  johi 

>  de  *  nostra  causa  no  entra,  a  nosaltres  la  tua  amor   [  Mçj] 

>  ofenssa  no  procura,  ni  tu  saps,  abssént  Hoenone, 
200    >  de  nostre  johi  ella  qual  part  determenaria. 

*  Sies,  donchs,  obedient  en  prestament  jutjar 

>  nostra  causa,  que,  axi  com  tu  has  determenat  di- 
»  latar  la  justícia,  es  a  totes  parts  fer  injustícia;  hi 

>  de  lamor  de  Hoenone  la  escusa  desempara,  que 
205    >  nosaltres  som  contentes  Hoenone  en  tota  perfecció 

>  nos  auançe;  car  tenim  per  foll  aquell  qui  ama,  si 

>  creu  algunaltra  a  la  que  ama  se  acompare,  hi  en- 

>  cara  mes,  si  penssa  que  algun  altre  si  no  a  ell 

>  amar  pugua.  Hi  aquestes  son  dos  claus  que  dins  lo 
210    *  carçre  de  amor  a  tots  los  enamorats  tanquen,  ab 

t  les  quals  Hoenone  meritament  a  tu  tanqua.  E  per 


88  jutgar  ni  viurà  O.     96  bellea  jutge  M  sens  amor  mi- 
rar noy  pories  O.    208  si  penssa  si  algun  M. 


392  OBRES   DE  J.    ROIÇ   DE  CORBLLA 

>  ÇO  de  tu  hauem  fet  elecció,  per  singular  justificat 

>  jutge,  puix  ames  tant  a  Hoenone,  que  alguna  de 

>  ella  not  pora  pendre,  ni  la  tua  justiçia  lo  cami 

» torçre.  t  215 

[Vnj  Demana  Far  is  a  les  Deesses  que  totes  les  pu- 
gua  veure. 


P- 


►uix  ab  delliberada  voluntat,  inclites  altes  senyo- 
»  res,  —  respos  lo  fill  del  rey  Priara,  —  la  vos- 

>  tra  magestat  dellibera  de  tan  ardu  negoci  yo  sia   220 
»  indigne  jutge,  a  mi  no  seria  possible,  ab  dret  de 

>  vera  justícia,  determenar  aquesta  gran  causa,  si 

>  vostra  persona,  sens  algun  vel,  primer  yo  no  con- 
\0 I54v\    »  temple;  ni  a  mi  par  a  la  onestat  de  *  vostra  exçe- 

>  llençia  perjudique,  que  si  la  deytat  de  vostra  cels*   225 

>  situt  alguna  malaltia  vos  conssentia,  sens  ofenssa 
»  de  pudicicia,  a  Sculapius  ho  ApoUo  les  parts  se- 
»  cretes  de  vostra  persona  estarien  descubertes:  yo 

>  so  metge  de  la  estima  de  vostra  bellea,  la  qual, 

t  ab  tot  quen  la  cara,  pus  noble  part  del  cos,  tingua   230 
»  certa  posada,  però,  si  egual  bellea  la  cara  de  vos- 
»  altres  arrea,  seria  justiçia  guanyas  lo  pom  aquella 

>  que  les  altres  parts  tingues  mes  perfetes.  E  si[a] 
»  vostra  magestat  certa,  quel  meu  enteniment  esta- 

>  ria  axi  atent  en  poder,  sens  frau,  determenar  aques-   235 

>  ta  gran  causa,  que  no  consentra,  la  mia  volentat 

>  en  afecció  de  amor  desonesta  se  aposente;  hi  mon 

>  voler  mes  auant  no  passarà,  sinó  axi  com  si,  entre 

>  blanchs  liris,  colorades  roses,  odorants   violes, 
\Mçjv]    »  qual  es  mes  bella  flor  determenaua.  »  *  240 


13  que  alguna  de  nosaltres  not  pora  O.     21  e  a  mi  M. 
26  alguna  malícia  us  conssentia  M. 


XIII.   LO  JOHI    DE   PARIS  293 


[VIII]  Respos  la  deessa  Pallas,  y  ensevips 
se  despulla. 

ATENIEN  les  altes  Reynes,  la  vna  a  laltra  mi- 
rant, al  que  Paris  com  a  jutge  demanaua; 

245  quant  la  deessa  Pallas  comença  en  semblant  estil 
respondre: 

€  Puix  ambició  de  vanitat  de  lahor  humana  nos 
»  ha  catiuat  en  ésser  subjectes  al  johi  de  aquest  joue, 
»  a  nosaltres  es  forçat  obehir  les  leys,  les  quals,  com 

250   »  a  jutge,  determena.  » 

Hi,  encara  parlant,  comença  desnuar  de  or  la 
cordadura  de  vn  brial  de  domas  burell,  del  qual  les 
obres  estauen  en  alta  musa  perfilades  de  maragdes, 
que,  ab  çafirs  mesclats,  la  vista  humana  afalagant, 

255   de  aquest  mon  la  transportauen;  hi  estaua  del  brial 

la  cortapisa  sembrada  de  vns  fullatges  *  de  vert  oli-    [0  iSS] 
uera  e  fèrtil:  les  oliues  de  negres  e  verts  esmalts  cu- 
bertes,  que  als  miradors  conuidauen  allargar  la  ma 
per  collir  lo  fruyt  del  pintat  arbre;  y  en  los  tapins, 

260  de  seti  morat,  estauen  brodats  florits  espinosos 
abriojos,  axi  ab  mostra  de  verdaderes  espines,  que 
no  gosaueu  les  mans  estendre  per  collir  de  la  ampla 
cortapisa  les  sobre  leuades  oliues;  hi  vn  mot  de  le- 
tres  dor,  entre  les  espines,  clarament  deya:  «  Obriu 

265  ■%  los  vils  als  dans  que  seguir  poden.  »  Y  portaua  en 
los  pits,  la  excelssa  Reyna,  vn  relluent  caruoncle, 
lo  qual,  del  sseu  coll,  vna  madeixa  de  fil  dor  tirat 
sostenia;  tan  prims  los  fils,  que  sols  la  color,  e  no 
la  cantitat,  la  vista  humana  atenyia. 


51  m.  de  or  M.    69  humana  tenyia  M. 


394      OBRBS  DB  J.  ROIÇ  DE  CORBLLA 


D' 


[IXJ  Deixa  la  roba  la  deessa  Juno.  270 

|E  la  alta  reyna  Juno  fon  la  resposta,  dels  seus 
muscles  deixar  caure  vn  real  mantó  de  vellut 
carmesi,  axi  de  color  ardent,  que,  per  la  semblança 
que  a  enceses  brases  tenia,  les  mans  humanes  lo 
toch  refusauen.  E  del  seu  coll,  vn  fil  de  perles  tenia  275 
vn  transparent  diama,  escolpit  en  figura  de  calan- 
dri,  la  cara  girada  als  qui  contemplauen  la  bellea 
de  lalta  Reyna,  que  semblaua  lo  fingit  ocell  verda- 
dera  mort  als  miradors  pronusticaua;  y  estaua  lo 
real  mantó  en  rriqua  orfebreria  brodat  de  verts  flo- 
O IS5 1'\  rits  agnus  castus,  *  sobre  los  quals  entresti•des  tor- 
tres  planyien,  axi  ab  verdadera  continença  de  plà- 
nyer, que  ab  les  orelles  atenieu  escoltar  la  plorosa 
veu  de  la  pintada  figura;  la  qual,  dels  bechs  dels  plo- 
rosos ocells  proçehint,  clarament  deya:  <Dins  ones-  285 
>  tat  iots  mos  desigs  se  tanquen.  »  Hi  eren  los  tapins 
de  la  exçelssa  Deessa,  de  seti  negre,  cremats  de  vnes 
pintades  flames  que  en  alt  pujauen,  fent  mostra  les 
faldes  de  la  Deessa  volien  encendre;  hi  deuallaua 
vna  pluja  de  vn  nuuol  brodat,  en  aquell  loch  hon  la  290 
Reyna  los  peus  tenia,  de  mostra  de  axi  verdadera 
aygua,  que,  rosant  sobre  los  fochs,  les  flames  fu- 
mauen. 

[X]  Deixa  la  roba  la  deessa  Venus. 

AB  vergonya,  de  estrema  graçia  acompanyada,  la   295 
deessa  Venus  quasi  refusaua  deixar  vna  ber- 
nia  de  ceti  negre,  quen  Uuor,  de  lorient  les  perles 


90  brodat  de  aquell  M.     96  vna  aluernia  O.     97  de  vn 
ceti  M. 


XIII.   LO  JOHI   DE   PARIS  295 

vencia,  brodada  de  vnes  colomes  blanques  e  bure- 
lles,  los  vils  e  los  bechs  e  los  peus,  de  encesos  ro- 

300  bins,  sobre  leuats  en  perfecció  estrema;  y  estauen 
les  simples  colomes  sobre  vna  praderia  de  verts 
mates  de  falguera,  que  paria  cercassen  la  lauor  de 
la  estèril  erba,  que  als  miradors  conuidauen  portar- 
los  semeni  de  verdadera  pastura;  hi  letres  dor,  es- 

305    crites  sobre  les  fulles  de  la  brodada  falguera,  *  que,    [Oijó] 
ajustades,  clarament  deyen: «  Lo  fruyt  damor  ab  gran 
>  treball  se  troba.  >  Hi  mes  baix  dels  pits  de  la  gra- 
ciosa Deessa,  vn  gesaran  fet  de  balaixos,  no  deixaua 
caure  vn  robi  escolpit  en  ymatge  de  basalis,  ab  la 

310  uista  axi  mortal  encesa,  que  als  miradors,  sils  vils  no 
baixauen,  verdaderament  esmortia;  y  eren  los  tapins 
de  la  exçellssa  Reyna,  de  çeti  carmesi,  en  estrany 
artefiçi  brodats  de  vns  troços  de  caramida,  dels 
quals  naxien  brots  verts  de  florida  artemissa,  les  fu- 

315   lles  esmaltades  de  blaues  letres  que,  distintament, 
deyen:  f  Venç  gran  amor  paraules,  erbes  hi  pedres.  > 
Fengia,  donchs,  lalta  Reyna,  per  onestat  no  vo- 
lia deixar  dels  seus  muscles  caure  la  brodada  ber- 
nia;  però,  a  la  fi,  per  que  no  fos  vist  sens  combatre 

320   ésser  vençuda,  sobre  la  florida  terra  lo  deuisat  man- 
tell deixa  caure,  los  vils  dreçats  a  la  vista  de  Paris; 
los  sentiments  del  qual,  *  axi  cremant  encenia,  que    [Mçóv] 
no  tenia  poder,  lo  sobornat  jutge,  de  mirar  a  Venus 
poder  se  retraure. 

325  [XIj  Amorfa  a  lenteniment  lojohi  torçre. 

Ocosa  no  poch  difiçil,  que  la  volentat  en  lo 
regne  de  nostra  anima,  senyora  del  ver  johi, 
al  enteniment  *  no  força  los  seus  passos  torçre,  e,   [Oisóv] 

300  perfecció  estranya  M.  OSgeserantO.  ISaluerniaO. 


296  OBRES   DB  J.   ROIÇ   DE  CORELLA 

no  penssant  fals  jutjar,  souint  sentencia  pronuncia 
que  manifestament  als  qui  sens  tal  passió  jutgen,  330 
per  iniqua  se  descobrel  Singularitats  estranyes  en  la 
deessa  Venus  lençegat  jutge  miraua,  e  no  entenia, 
ni  entendre  volia,  lestimat  pom  sinó  en  les  sues 
mans  degués  pendre  posada.  E  axi,  mirant  a  Venus, 
estaua  la  sua  volentat  encesa,  que  no  comportaua  335 
lenteniment  entras  en  los  retrets  de  les  excel•lents 
bellees  de  Pallas  e  dejuno,  estimant  que  si  algú  re- 
prenia lo  decret  de  la  sua  justa  sentencia,  li  esdeue- 
nia  per  que  de  Venus  les  singularitats  no  bastaua 
entendre.  Aquest  es  naufraig  que  souint  encorren  340 
aquells  a  qui  gran  amor  ençegua;  que  si  a  la  que 
amam,  bellea  ni  virtut  no  acompanya,  e  los  miradors 
de  nostre  engan  se  rien,  nosaltres  nos  riem  e  tenim 
per  folls  a  ells,  per  que  sen  rien,  estimant,  ab  poch 
saber  ells  no  poden  veure,  lo  que  nosaltres  embe-  345 
nats,  penssam  soptilment  entendre.  {Qui  pot  dir 
quant  foll  sestimaria  aquell  qui,  sens  insturments  so- 
nants  ballant  mogués  les  parts  totes  de  la  sua  perso- 
na, lo  qual,  si  ab  acordada  musica  mouent  ballaua, 
de  graciós  ballador  meritament  sestimaria?  Axi,  mi-  350 
serables  encegats  los  qui  amor  ençegua,  mouen 
nostre  voler,  actes  e  uida,  al  dolç  e  mortal  cant  de  la 
amor  desonesta;  e  los  miradors  qui  tal  voler  no  te- 
nen, ab  veritat  folls  nos  estimen,  per  que  no  senten 
[O  JS7]  lentonat  so  de  lamor  queu  entona;  *  semblants  a  355 
aquells  qui,  de  luny  als  qui  ballen  ab  la  uista  mirant 
atenyen,  e  lo  so,  a  les  sues  orelles  no  atenyent,  a 
ballar  nois  conuida.  Axi  aparegué  al  encegat  jut- 
ge la  deessa  Venus:  ab  la  sua  gràcia,  gest  e  afable 


34  mans  pogués  pendre  O.    48  m.  sua  M.    55  semblants 
aquells  M. 


XIII,   LO  JOHI    DE   PARIS  297 

360  continença,  vencia  la  elegant  e  noble  figura  de  Pa- 

llas  e  Juno.  *  [Sií  97] 


E^ 


[XII]  La  sentencia  de  Paris. 

'  STAUEN  les  tres  Deesses,  al  johi  afectat  de  Paris 
atenent  subjectes.  O,  cosa  de  misèria  inefa- 
365  ble,  quel  desig  e  ambició  de  aquesta  fosca,  falssa  e 
breu  glòria,  algun  virtuós  subjugar  pugua  a  la  po- 
pular vana  sentencia  del  ignorant  poble!  Tenia  lo 
apassionat  jutge  en  la  ma  dreta  lo  pom  de  tanta 
discòrdia;  del  qual  fent  present  a  Venus,  pronuncia 
370  en  semblant  estil  breu  sentencia: 

«  Preniu  lo  pom,  —  mare  del  gran  Cupido: 

>  Que  no  es  tan  clar  —  lo  luminos  Apollo, 

>  Quant,  al  mig  jorn,  —  escurix  a  Diana; 

>  Ni  axi  venç  —  lo  relluent  caruoncle, 
375         >  En  claredat,  —  totes  les  altres  pedres; 

»  Com  vençeu  vos  —  a  Pallas  e  a  Juno.  » 
No  acabaua  lo  fill  del  rey  Priam  lo  darrer  ve[r';s 
de  la  breu  sentencia,  quant  Pallas  e  Juno,  *  fogint   \_0 i^'j  v] 
de  la  sua  vista,  ab  irada  veu  cridant  deyen: 
380         «  O,  gran  misèria  nostra,  e  de  aquells  semblants 
»  a  nosaltres  miserables,  qui  a  la  varietat  de  les  fo- 
»  lles  afeccions  humanes  les  sues  grans  singularitats 
»  sotsmeten,  don  los  es  forçat,  dels  falssos  johins 

>  alguna  tristiçia  sostinguenl  Si  es  verdader  be  lo 
385    >  que  dins  tu  posseheixes,  ell  sol,  ab  delit  de  vir- 

»  tut,  sobre  tots  los  altres  alegrant  te  delita.  E  si  no 
»  es  verdader  be,  ^com  no  prens  vergonya,  ensemps 
*  ab  tristiçia,  del  que  no  posseheixes  falssament 

>  lohant  te  difamen?  > 

390         Romania  la  reyna  Venus,  ab  continent  alegre, 


72  que  nos  tant  M.    85  delit  de  veritat  M. 
38 


398  OBRES  DB  J.   ROIÇ  DB  COSBLLA 

regraçiant  a  Paris  la  desigada  sentencia;  al  qual  do- 
nant vna  daurada  fleixa,  de  semblant  estil  dix  afa- 
bles paraules: 

€  Ab  tot  que  del  teu  johi,  justificat  jutge,  la  ve- 
»  ritat  clarament  sia  manifesta,  la  qual  per  si  dona  395 
[Mç/v]  »  premi  a  *  aquells  qui  rectament  jutgen;  però,  per 
»  atènyer  lo  que  promès  te  hauia,  com  a  reyna 
»  deessa  (no  per  inclinar  la  tua  afecció  a  la  part  de 
»  ma  justa  demanda,  mas  per  que,  en  la  mia  justi- 

>  çia,  ab  tot  fos  manifesta,  millor  considerant  miras-  400 

>  ses),  pren  aquesta  daurada  fleixa,  ab  encantament 
»  de  tant  poderosa  força,  que  dels  nuuols  de  ones- 
»  tat  derrocarà  qualseuol  alta  senyora  a  qui  afec- 

>  tadament,  ab  empenes  de  verdadera  amor  enu- 

» jant,  la  endreces.  >  405 

Y,  encara  parlant,  per  layre  comença  lunyarse 
[  0  i^S]   de  la  sua  uista.  * 

[Segona  part:  La  Allegoria] 

Rtspon  mossèn  Corella. 

|i  vull  ni  puch  negar,  mossèn  Johan  Escriua,  410 
lo  delit  gran  que  la  mia  penssa,  per  conti- 
nuat estudi  fatigada,  ateny  legint  lalt  estil 
de  vostra  elegant  poesia;  que,  ab  tot  diuersses  vega- 
des y  en  lochs  diuerssos,  yo  haja  lest  de  Paris  la  fen- 
gida  judicatura,  però  no  ab  tal  estil  ni  de  tan  riques  415 
profundes  sentencies  arreada.  Hi  estich  no  poch 
alegre  los  entenents  manifesta  esperhiencia  miren, 
del  que  yo  de  vos,  ab  molta  veritat  testificant,  parle. 
Al  que  afectadament  voleu,  que,  seguint  lo  meu 
baix  estil  la  allegoria  (ho,  mes  propi,  tropologia)  de  420 


408-9  Titol:  Allegoria  ipsius  JudicH  O. 


XIIÍ.  LO  JOHI  DE   PARIS  299 

aquesta  poeticha  ficçio,  pintant  yo  descriua;  puix 
nous  puch  descomplaure,  ab  tot  quel  estudi  de  la 
sacra  Theulogia  la  major  part  de  mon  viure  occupe, 
ab  laugera  fatiga,  penssant  per  vos  la  acçepte,  so 
425  content  dels  sermons  girar  la  ploma,  [e]  en  breu  ex- 
pondre  vostra  excelssa  poesia. 

[Ij  Quina  regla  se  deu  seruar  en  expondre 

les  poesies,  *  {^ÇS] 

Es  manifesta  veritat  a  tots  aquells  qui  dels  poe- 
tes sobtilment  les  ficcions  contemplen,  que, 
escriuint  algun  document,  entenien  escriure:  ho  de 
moral  filosofia,  e  aquest  se  diu  seny  tropologich;  ho 
determenauen  algun  secret  de  natural  filosofia,  e 
aquest  se  nomena  allegorich;  ho  entenien  de  lur 

435  diabolicha  teulogia  escriure,  e  aquest  se  nomena 
seny  anagogich.  Encara  que  tots  aquests  sens,  en 
vna  mateixa  ficçio  trobar  se  poden,  dels  quals  en  la 
Sacra  Scriptura  tenim  manifesta  esperiençia,  per 
que  en  ella  sola,  pròpiament,  tots  aquests  signifi- 

440   cats,  per  la  sua  gran  exçellençia,  singularment  se 
troben;  però  crech,  estimat  germà  hi  senyor,  vos  re- 
corde  que,  al  expondre  de  les  poesies,  no  es  mester 
totes  les  particularitats  *  se  declaren;  mas  basta,  la  [  0 158 y\ 
fi  per  la  qual  se  diu,  expondre.  E  mostras  clar  en  lo 

445  Sagrat  Euangeli,  hon  lo  nostre  Mestre  e  Senyor,  en 
la  paràbola  de  la  vinya,  determena  quels  primers 
murmurauen,  quant  veyen  que  tant  loguer  com  ells, 
los  darrers  atenyien;  hi  es  certa  cosa,  segons  ex- 
pon  lo  gloriós  Sent  Gregori,  quels  primers  eren  los 

450  Sants  Patriarques  e  Profetes;  los  quals,  en  la  cort  de 
Parahis,  ni  quant  estauen  en  lo  si  de  Abram,  per 


23  de  mon  estudi  e  viure  M  de  mon  temps  occupe  O. 


300  OBRES   DB   J.    ROIÇ    DE   CORBLLA 

enueja  no  murmurauen,  ni  murmurar  podien  ni 
volien;  mas  entenia  significar,  lo  nostre  Mestre  e  Se- 
nyor Deu  Jhesus,  quels  darrers,  nosaltres  gentils,  no 
hauriem  menor  premi  en  la  sua  glòria,  del  que  han  455 
agut  los  primers  Sants  Pares  qui  portaren  lo  jou  e 
feixuga  carrega  de  la  pesada  ley  descriptura. 

[IIj  Que  significha  la  visió  de  Paris. 

ACOSTANT  me,  donchs,  al  breu  expondre  de  vos- 
tra elegant  poesia:  Paris,  fill  del  rey  Priam,   460 
criat  en  les  silues  ab  delits  naturals,  es  qualseuol 
home  en  la  edat  de  adolescència,  fill  per  creació  del 

\^Mg8v\  gran  rey.  Deu  vniuerssal,  dotat  de  naturals  dons  * 
de  anima  e  de  cos;  passeja  e  deportas  hi  caça,  per 
noblea  de  enteniment,  per  totes  les  coses  de  aquest  465 
mon,  les  quals  calcigue,  per  excel•lència  que  te  so- 
bre totes  les  altres  creatures.  E,  no  determenant 
quina  vida  ellegesca,  lansa  lo  cors  sobre  la  florida 
terra,  prenent  delit  en  les  coses  naturals,  en  les 
quals  es  inpossible  algú  nos  delite.  Esta  a  la  rriba  470 
del  riu  dels  bens  miserables  de  aquest  mon,  transito- 
ris semblans  a  corrent  aygua;  ha  deixat  laljaua  de 
les  eletes  fleixes,  ensemps  ab  larch,  que  es  lesforç 
ab  lo  qual  la  uida  uirtuosa  deu  ésser  elegida.  E  axi, 
en  natural  oçi,  enemich  de  virtut,  a  la  sua  vista  se  475 
presenten  tres  deesses,  les  quals  nosaltres  hauem 
fet  del  mon  senyores:  Juno,  deessa  de  riqueses;  Pa- 
Has,  deessa  de  honors;  Venus,  deessa  de  la  carn. 
Sots  aquestes  tres  concupiçençies  lo  pern  de  aquest 

^[^■''J'?]   mon  girant,  fa  lo  seu  vogi,  *  prometent  li  grans   480 
dons;  que  les  coses  de  aquest  mon  miserable  axins 


55  major  premi  O.     65-9  per  totes  Ics  coses  naturals 
en  les  quals  (m,  lo  d'entremitg)  M. 


XIII.   LO  JOHI    DE   PARIS  30I 

enganen,  prometent  nos  bastament  del  que  vna  mí- 
nima part  donar  no  poden,  leuant  nos  lo  be  que 
dins  nosaltres  possehim. 

485  [III]  De  la  deessa  Juno  que  promet  riqueses. 


L' 


A  reyna  Juno,  ab  la  misèria  de  les  sues  tristes 
riqueses,  nos  promet  contentament  perfet  en 
delitosa  vida;  e,  si  de  la  veritat  no  volem  los  passos 
torçre,  algú  no  es  descontent,  pobre,  miserable,  en 

490  vida  trista,  sinó  lo  rich  desuenturat  auar,  al  qual 
fall  lo  que  desiga,  e  mes  lo  que  posseheix,  puix  no 
li  val  sinó  per  a  poder  mes  desígar.  O,  enmetzinada 
aygua  de  la  sedejant  auaricia,  que  aumenta  la  set 
als  que  mes  ne  beuen!  O,  enujosa  escala,  que,  mes 

495  alt  pujant,  nos  trobam  mes  baix,  per  que  lo  desig 
de  mes  adquerir  aumenta,  don  la  fretura  major  se 
causa;  que  algú  no  li  fall,  sinó  tant  com  desigal  O, 
treball  de  fatiga  infinida,  ques  fa  major  après  que 
atenyeu  lo  per  que  treballau,  car  sens  dupte,  ab  ma- 

500  jor  dolor  de  la  ques  guanya,  se  posseheix  la  trista 
pecunia!  O,  gran  piatat  del  miserable,  que,  dauall 
tan  gran  pes  treballant,  se  turmental  ^Quina  dolor 
de  vera  misericòrdia  nos  cobriria,  si  vehiem  algun 
home  carreguat  de  tan  gran  carrega,  *  que  no  tin-    [Mçç\ 

505  guessem  poder,  socorrent  fer  lo  delliure?  Sentiu, 
donchs,  major  dolor  de  aquell  qui,  ab  la  miserable 
anima  carregada  del  pes  dels  metalls  ponderosos, 
deuallara  fins  en  los  centres  dels  inferns,  ab  eterna 
penal  O,  sotliçitut  humana,  enemiga  de  nostra  feli- 

510  citat;  que  ha  volgut  descobrir  e  traure  de  les  entra- 
menes  de  la  escura  terra  los  enemichs  nostres  me- 


501  -5  del  miserable  que  dauall  tan  gran  carrega  se  raet 
que  no  tinguesseu  poder  M. 


302       OBRES  DB  J.  KOIÇ  DE  CORBLLA 

O  isç  v]  talls,  los  quals  la  primera  causa  amagats  hauía,  ♦ 
dauall  los  nostres  peus  soterrats,  e  la  misera  sotli- 
çita  auariçia,  enemiga  de  nostre  estat  tranquilJe,  ab 
les  vngles  de  rapaçitat  cauant,  ensemps  los  ha  des-   515 
cuberts  e  ha  fet  ample  cami  per  als  trists  escurs 
regnes  de  SatanasI  E  ja  en  aquest  mon,  en  la  tristi- 
cia  e  sotliçitut  de  la  alterada  cara,  mostren  aquell 
inich  catiueri,  que,  sens  poder  hauer  libertat,  los 
encarçera,  tancant  la  catiua  anima  en  lo  carçre  es-    520 
tret  de  la  pesada  caixa.  Don  manifestament  se  mos- 
tra, lo  nostre  parlar  es  inpropi  quant  diem  quel  mi- 
serable auar  te  los  diners;  ans,  es  veritat  manifesta, 
quels  diners  tenen  a  ell;  si  nou  entenem  semblant  al 
malalt,  del  qual  diem  que  te  la  febra;  ho  al  endia-   525 
blat,  que  te  lo  diable. 

0,  benauenturats  apòstols,  e  aquells  qui  sem- 
blant vida  perfeta  segueixen,  los  quals  de  aquest  mon 
menyspreant  les  falsses  promeses,  ara  y  eternament 
en  la  ciutat  de  Parahis  possehiran  riquea  infinidal   530 

[IV]  La  deessa  Pallas  que  promet  honors. 

PALLAS,  quis  nomena  deessa  de  batalles,  ab  la 
uictoria  de  les  quals  gloriosa  fama  han  atès 
molts  grechs,  romans  e  cartaginesos.  ^Qui  pot  dir 
los  perills,  dolors  e  misèries  que  senten  los  qui  se-  535 
guint  acaçen,  ab  popular  fama,  la  honor  de  aquest 
mon  miserable;  los  quals,  molt  tart  ho  nunqua,  sinó 
ab  sanch,  de  aquest  mon  se  parteixen,  hi  en  laltre 
eterna  desonor,  ab  inefable  pena,  senten?  O,  quant 
souint  la  vana  popular  glòria,  nois  mèrits  de  virtut,  54° 
0 160]  mas  la  prospera  fortuna  *  esguarda,  e  tostemps  lo- 
hen  lo  que  desigen  en  ells  sesdeuengual  O,  ombra 


35  dolors  misèries  M.    37  m.  sinó  M. 


XIII.    LO  JOHI   DE   PARIS  303 

transitorial  O,  fantasma  nocturnal  O,  follia  que  les 
altres  totes  passa!  Lloharen  los  superbos  romans  al 
545   primer  Bruto  e  a  Collati,  primers  conssols,  los  quals, 
ab  conjurada  traçio,  lançaren  los  reys  que  Roma 
senyo*rejant  possehien;  hi,  entrels  deus,  a  Cessar  e  [Mççv] 
Octouia  col•locaren,  que,  ab  molta  sanch  de  nobles 
ciutadans,  destrohiren  lo  que  Bruto  e  Collati  hauien 
550   edificat;  hi  als  vns  e  als  altres,  per  actes  contraris, 
alçaren  en  lurs  temples  de  metalls  altes  figures,  per 
que  als  vns  hi  als  altres  segui  prospera  fortuna.  O, 
vent  enterbolit  de  negra  pols,  que  les  populars  pens- 
ses  encega!  Sil  primer  Bruto  mereixque  de  metall  alta 
555   estàtua  per  que,  conjurant  contral  rey  Tarqui,  la  ciu- 
tat hauia  fet  liberta,  ^lo  segon  Bruto  que  mereix,  en- 
semps  ab  Cassio  conjurant  contra  Çesar,  lo  qual  vn 
ciutadà,  a  general  monarchia  aspirant,  tenia  la  ciu- 
tat mes  que  Tarqui  subjecta?  A  lu,  entrels  deus 
560   trihunfant,  adorauen,  per  que  destrohi  aquells  qui 
Roma  justament  possehien.  Al  altre,  per  que  mata 
aquell  qui,  injustament,  la  tenia  catiua,  hal  trobat  lo 
poeta  florentí  en  lo  centre  de  infern,  al  costat  de 
Judas.  Judes,  per  que  trahi  Deu  Home  redemptor 
565   del  mon;  Bruto,  per  que  mata  Cessar  destrohidor 
del  mon. 

O,  benauenturats  martres,  en  aquest  mon  hi  en 
laltre  eternament  lohats,  que,  vencent  a  la  mort,  han 
fet  passar  lanima  liberta,  per  les  belles  nafres  dels 
570  esquinçats  cossos,  alt  en  Paradis,  atenyent  archs 
trihunfals  de  inefable  victorià;  hi,  en  companyia  del 
emperador  Deu  Jhesus,  deuallaran  sobre  la  vall  de 
Josafat,  quant  los  miserables  capitans  César,  Ani- 
bal,  yls  altres,  en  companyia  de  innumerables  dia- 


60  adoren  M. 


304       OBRES  DE  J.  ROIÇ  OE  CORELLA 

[Oióo  v]  bles,  *  hoyran  aquella  trista  veu,  de  eterna  sobre  to-  575 
tes  dolorosa  sentencia. 


L' 


[V]  Que  promet  la  deessa  Venus. 

A  terça  deessa  Venus,  quines  dolors  nos  pro- 
cura! Nostre  primer  pare,  sobre  tots  misera- 
ble (ara  sant  gloriós),  clarament  ho  testifica;  hi  aquell  580 
sobre  tots  ingrat,  mes  sabent  dels  altres  homens, 
Salamo,  ensemps  ab  lo  penident  justificat  Dauiu, 
son  pare;  los  quals,  per  lo  seruey  de  Venus,  actes 
abominaljles  contra  Deu  e  contral  proisme  come- 
teren. O,  çeguedat  sobre  totes  çegua,  quels  vils  de  585 
nostre  enteniment  enbena!  E  caseu  de  nosaltres  es 
vn  altre  Paris,  que,  a  Venus,  de  nostra  vida  donam 
la  joya;  e  après,  ab  quins  treballs,  ab  quantes  culpes, 
treballam  atènyer  lo  que  Venus,  per  nostre  major 
dan,  nos  promet.  No  seruam  amistat  ni  fe,  juraments  590 
[Mjoo]  ni  promeses;  e  fins  en  los  inferns  ♦  çercam  mortals 
remeys  de  nostra  amor  furiosa.  E  si  alguna  trobam 
que  ab  poch  seny  a  nostra  folla  amor  respongua, 
quina  glòria  estimam  hauer  atesa,  lo  jorn  que  sola 
vna  letra  nostra  accepta!  E  quina  dolor,  que  les  de  595 
infern  passa,  nostres  entramenes  trauessant  turmen- 
ta, si  après,  ab  onestat,  a  la  desonestat  nostra  e  de 
nostres  desigs  fogint  contrasta! 

O,  benauenturats  en  repòs  tranquille,  aquells 
qui,  desdenyant  a  Venus,  ab  castedat  matrimonial,  600 
[0  JÓi]  ho  ab  onesta  viduytat,  ho  ab  exçellent  virginitat,  * 
de  la  mar  tempestuosa  de  Venus  delliures,  en  lonest 
port  segur  de  pudiçiçia  han  lançat  anchores,  pre- 
nent terra  en  lalta  ciutat  de  Paradis! 


XTfl.   LO  JOHI   DE  PARIS  305 


605        [VIj  Com  se  entén  que  Paris  dona  lo  pom  a  la 
deessa  Venus. 


F' 


EU  present,  lo  miserable  Paris,  de  la  joya  de  son 
viure,  a  la  voluptat  de  Venus,  quant,  acollit 
per  lo  rey  Menalau  en  Grècia,  ab  real  cortesia  li 

Ciío  acomana  la  casa,  ensemps  ab  la  muller  Reyna,  en 
fiada  comanda,  per  que  li  era  forçat,  per  ardus  ne- 
gocis, partirse  del  seu  regne.  E,  vençut  lo  ben  aco- 
llit oste,  de  la  estrema  bellea  de  lalta  senyora,  rom- 
pent de  verdadera  amistat  la  poderosa  força,  portas- 

615  sen  en  los  regnes  de  Troya  aquella  Elena,  per  la 
qual  encara  de  present,  entre  tots  los  uiuents,  per 
tragèdia  sobre  totes  trista,  de  la  misèria  e  cruel  des- 
trucció de  Troya  totes  les  nacions  ab  dolor  parlen; 
hi  ell,  miserable,  combatent  dauant  los  murs  de 

620  Ylion  ab  lo  rey  Menalau,  vençut  se  conuerti  en  ver- 
gonyosa fuyta,  y  après,  en  los  camps  de  Troya 
mort,  perdé,  ensemps  ab  Elena,  la  voluptuosa  vida. 
O,  quants  exemples  de  inefable  misèria  als  vils 
del  meu  enteniment  se  presenten,  de  aquells  que, 

625  ab  mort  dolorosa,  seruint  a  Venus,  han  deixat  a  Ve- 
nus y  la  vidal  E  nous  vull  negar,  magnifich  senyor 
e  germà,  gran  part  de  mon  viure  he  despès  naue- 
gant,  no  ab  vent  pròsper,  en  aquesta  mar  tempes- 
tuosa de  Venus,  e  souint  les  sues  *  entoxegades  [  O  lòi  v\ 

630  fleixes  han  trauessat  lo  meu  enamorat  animo,  hi  en 
lo  temps  que  ab  mes  lealtat  he  seruit  la  sua  iniqua 
senyoria,  he  trobat  en  la  sua  cort  ingratitut  mes  des- 
coneguda. Hi  ab  tot  que  ma  penssa  de  present  tin- 
gua  enbenada,  encara  somiant,  tinch  coneixença  a 


17  tragadia  M.     19  combatut  dauant  M.     34  encara  so- 
uint tinch  O. 

39 


306       OBRKS  DE  J.  ROIÇ  DK  CORBLLA 

mi  es  millor,  desamat  e  mal  satisfet,  en  dolor  conti-  635 
[Mioov]   nua  portar  ma  vida,  que  si,* amat  e  satisfet  de  aque- 
lla per  qui  tan  gran  dolor  me  cobre,  hauia  lançat 
anchores  de  contentament  en  los  inquiets  ports  de 
Venus.  Car  los  ports  de  amor  desonesta,  son  prin- 
cipi de  fortuna  valida;  y,  sens  comparació,  amar  hi  640 
ésser  amat  en  la  tempestuosa  cort  de  Venus,  es  mal 
de  mes  terrible  pestilència  que,  amant  hi  desamat, 
portar  la  vida  trista;  que  manifesta  esperiençia  nos 
mostra,  aquell  es  mes  catiu  qui  ab  majors  cadenes 
e  de  rompre  mes  difícils,  te  la  vida  catiua.  O,  quant  645 
li  fora  millor  al  miserable  Leander,  que  la  sua  Hero, 
ab  castedat  onesta  als  seus  desigs  contrastant,  de 
abduys  hagués  delliurat  la  uidal  La  mort  dolorosa 
dels  quals,  entre  les  altres  istories,  ja  crech  uos  es 
manifesta;  per  la  qual  e  per  moltes  altres  semblants,  650 
ab  manifest  exemple  se  mostren  los  dans,  dolors  e 
morts  miserables  que,  als  qui  son  amats,  la  des- 
onesta deessa  de  Paris  procura. 


44  es  catiu  M.  45  catiua  quant  M.  49-51  entre  les  al- 
tres istories  deslibere  scriure  perquè  ab  manifest  axemple 
se  mostran  millor  los  dans  O. 


XIV 
LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayanstana 


LA  ISTORIA  DE  LA  GLORIOSA 
SANTA  MAGDALENA 


[I] 


la  molt  magnificha,  virtuosa,  honestissima 
senyora,  la  senyora  viuda  Flors  de  Vallte- 

rra.  Deuotissima  senyora:  per  obeyr  a  les 

onestes  pregaries  que  vostra  merçe  moltes  vegades 
me  ha  endreçat,  que  en  lo  vulgar  nostre  volgués  es- 
criure de  la  seraficha  Magdalena  la  exçellent  vida, 
satisfent  e  obeynt  a  vostra  deuotissima  afecció,  yo, 

lo  lohan  Roiç  de  Corella,  ab  lo  baix  estil  de  ma  es- 
criptura, he  trelladat  dels  Sants  Doctors  la  vida  de 
aquesta  gloriosa  Santa.  Demanant  vos  per  mos  tre- 
balls, en  do  de  singular  graçia,  quant  vostra  deuo- 
cio  la  legira  e  li  endreçarà  les  deuotes  oracions,  sia 

15    yo  participant  en  vostres  mèrits. 

[II]  Donfon  natural  la  gloriosa  Santa,  *  [Mioi] 

DE  la  alta  ciutat  de  Jerusalem  fon  natural  la 
gloriosa  Magdalena,  de  clara  e  noble  sanch, 
del  exçellent  virtuós  linatge  del  real  trip  de  Juda, 
20  germana  menor  de  aquell  amich  de  Nostre  Senyor 
Deu,  Lazer,  e  de  aquella  beneyta  santa  Marta,  qui, 
ab  tant  deuota  sotlicitut,  al  Rey  de  glòria  seruia. 

Partiren  se  per  eguals  parts  los  bens,  en  gran 
cantitat  e  riquea,  les  germanes  ab  lestrenu  caualler 
25  Lazer,  en  gran  amor  e  concòrdia,  après  obté  del  no- 
ble pare;  lo  nom  del  qual  fon  Sirus;  la  mare,  Eucha- 
ria.  E  pres  la  senyora  Magdalena,  entre  les  altres 
eretats,  ab  la  part  sua  vn  castell,  quis  nomenaua 
Magdalo,  don  se  pogué  fer  se  nomenas  Magdalena, 


3IO       OBRES  DK  J.  ROlÇ  ÜK  CURELLA 

sobre  lo  propi  nom,  lo  qual,  del  temps  de  la  sua  30 
naixença,  fon  Maria. 

Aquesta  riqua  pomposa  senyora,  dels  bens  de 
aquest  mon  en  gran  abundància  dotada,  ab  estrema 
bellea,  graciosa  e  afable  lengua,  en  vanitats,  pom- 
pes e  gales  portaua  lo  temps  de  la  jouentut  alegra,  35 
poch  recelant  del  trist  carçre  del  infern  les  eternes 
penes,  començant,  trobant  e  mudant  nouelles  en- 
uencions,  en  diuersses  riques  vestidures;  despenia  lo 
temps  del  seu  delitós  viure  en  conuits,  dances  e  fes- 
tes, les  orelles  afalagades  en  diuerssitat  de  ben  en-  40 
tonada  musica,  ab  perfums  de  singulars  mixtures; 
prenia  canssat  deport,  passejant  per  la  secha  enga- 
nosa  praderia,  en  la  trista  vall  de  lagremes  de 
aquesta  miserable  plorosa  vida. 


[in]  Com  fon  inspirada  la  gloriosa  Santa,  45 


L' 


^ 


A  fama  excel•lent  gloriosa  del  Rey  de  glòria, 
ver  Deu  hi  hom,  desigat  Messies  Jhesus  de 
Natzaret,  il•luminant  resplandia  per  totes  les  prouin- 
cies  de  Judea,  axi  de  la  sua  elegant  reuerent  perso- 
na, com  de  la  çelssitut  de  la  inefable  doctrina,  ab  50 
deyfiques  obres  de  transcendents  miracles,  los  quals, 
com  a  Deu  Senyor  omnipotent,  manant  acabaua. 

A  les  orelles  de  la  pomposa  senyora  peruench  la 
veritat  de  aquesta  mirable  fama,  e  ordena  la  diuina 
clemència  (que,  per  diuerssos  camins,  als  misera-  55 
bles  peccadors  conuida)  que,  hoynt  la  senyora  Mag- 
[Mioiv]  dalena  com  aquest  sant  Profeta,  axi  altament  *  la 
uida  esdeuenidora  pricant  mostraua,  e,  ab  les  sues 
obres  e  doctrina,  menyspreant  de  aquest  mon  mise- 
rable les  vanes  pompes,  denunçiaua  del  trist  infern  60 
les  eternes  insoportables  penes,  que  als  inpenidents 
peccadors  justament  esperen.  Aquesta  sobrelleuada 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA        3II 

fama  tocha  les  orelles  de  les  portes  del  cor  de  la 
senyora  Magdalena;  e,  inspirant  del  Esperit  Sant  ab 

65  dolça  suauitat  lo  viuificant  ayre,  aparta  les  cendres 
que  estauen  sobre  la  çentilla  de  la  sua  natural  con- 
çiençia;  y  les  entramenes  del  seu  cor  se  començaren 
a  encendre,  e  los  vils  del  entenebrat  enteniment 
aprengueren  mirar  e  veure,  en  los  retrets  de  la  en- 

70  çcsa  conçiençia,  les  pompes  miserables  e  peccats, 
dels  quals  la  sua  anima  estaua  desonestament  mo- 
blada. Recordant  que,  entre  les  altres  excel•lències 
que  del  gran  profeta  Jhesus  ab  ueritat  parlauen,  era 
la  profunde  manssuetut  e  benignitat  afable,  ab  la 

75  qual  los  penidents  peccadors  benignament  rebia,  e 
regoneixent  de  la  sua  nafrada  consciència  les  san- 
gonoses nafres,  considerant  la  infinida  sçiençia,  om- 
nipotent poder,  misericorde  liberalitat  del  clemen- 
tissim  metge,  dellibera,  als  peus  de  la  sua  magestat 

80  prostrada,  demanant  misericòrdia,  conffessar  de  la 
sua  contrita  anima  les  mortals  ferides. 

[IV]  Sabé  la  gloriosa  Santa  cotn  lo  rey  Jhesus  era 
entrat  en  casa  de  Simón  fariseu, 

DISPONENT  ordena  la  diuina  clement  Prouiden- 
cia,  quel  rey  de  glòria  Jhesus,  conuidat  ab  los 
seus  pobres  deixebles,  entras  a  menjar  ab  Simón 
fariseu,  dins  la  ciutat  de  Jerusalem;  la  casa  del  qual, 
larch  espay  no  distaua  de  la  gran  alta  posada  de  la 
senyora  Magdalena.  No  hauia  tengut  atreuiment,  la 

90  feta  humil  senyora,  conuidar  al  rey  Deu  Messies; 
però  hauia  fort  encarregat  a  tots  los  qui  ab  ella  vi  • 
uien,  li  portassen  alegres  noues,  si  en  alguna  casa 
lo  gran  profeta  Jhesus  entraria.  E,  a  la  hora  quel 
sol  en  lo  mig  del  mon  egualment  parteix  la  lum, 

95    ella,  delia  sua  salut  ja  sotliçita,  fon  auisada  com  lo 


312       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

[M102]  rey  Jhesus  era  entrat,  *  ab  los  seus  deixebles,  a  pen- 
dre  corporal  refecçio  en  casa  de  Simón  fariseu;  e 
aquesta  primera  noua,  de  la  sua  salut  certa  embai- 
xada,  fon  vna  flama  de  caritat  encesa  que,  ja  escal- 
fant la  sua  volentat,  començaren  a  regar  les  lagri- 
mes  de  penitencia;  les  quals  destil•lant,  lauaren  los 
vils  de  lanima  del  negre  alcofoll  de  la  transitòria 
miserable  bellea.  E,  deixant  de  la  vanitat  de  aquest 
mou  les  pomposes  riques  vestidures,  ab  vn  mantell 
burell  cuberta,  pres  de  aquelles  en  gran  abundància 
aygues,  ab  mescla  de  odorants  aromàtiques  poluo- 
res,  vn  veixell  de  gran  e  bella  forma:  ja  figurant  la 
vera  contricio  de  profundes  lagrimes,  que  la  sua 
contrita  anima,  en  odorant  sacrifici,  a  Nostre  Se- 
nyor Deu  sacrificaria. 

[V]  Entra  la  Magdalena  en  casa  de  Simón  fariseu. 

OUAL  lengua  no  serà  muda,  qual  ma  no  tomarà 
^^^^  paraliticha,  per  a  parlar  ho  descriure  quin  re- 
cel, quina  temor,  la  manssueta  anima  de  la  vera 
penident  comprenia,  quel  rey  Deu  Jhesus,  mostrant 
la  sua  justiçia,  no  li  digues  ques  lunyas  dels  peus 
que  ab  tan  gran  deuoçio  besant  lauaua,  e  que  ella, 
inmunde  peccadora,  no  presomis  acostarse  a  la  pu- 
ritat  inmenssa?  Tremolauen  los  ossos  humiliats  de 
la  manssueta  Maria,  e  les  medul•les  de  la  sua  contrita 
anima  se  fregien  en  foch  de  caritat  temerosa,  hi  en 
lo  altar  secret  de  la  sua  ja  munde  consciència,  a 
Deu  Jhesus,  sacrefiçi  de  lahor  e  glòria  oferint,  sa- 
crificaua;  e  per  continuats  sospirs  e  plors  la  vocal 
lengua  detenguda,  dins  lo  sçilençi  de  la  sua  adolo- 
rada  penssa,  tals  paraules,  ab  los  labis  del  contrit 
cor,  parlaua: 

«  O,  fill  de  Deu,  Deu  infinit  e  home,  qui,  deua- 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA        313 

>  llant  del  cel  en  la  terra,  has  pres  carn  de  Maria 
130    »  verge,  per  que  a  nosaltres  pujasses  de  la  terra  en 

»  lo  çell  Nom  lançes  de  tu,  font  de  piatat  e  miseri- 
»  cordia,  que  la  legea  de  mes  culpes  la  tua  dignitat 
»  no  pot  ofendre,  ni  pot  sinó  per  la  tua  puritat  ésser 

>  munde.  Comporta,  alt  Deu  transcendent  incom- 

135    »  prenssible,  la  mia  boca  *  abominable  als  teus  sa-   [3fio2ï 

>  grats  peus  se  acoste,  e  los  sentiments  de  la  tua 

>  justa  yra  nos  moguen,  si  ab  les  mies  lagiimes  in- 
»  mundes  los  laue;  no  ogen  les  mies  orelles  que  de 
» tu,  lum  e  uida,  yom  aparte,  per  que  en  cert  la  mia 

140   >  trista  anima,  del  miserable  cos  fogint,  se  aparta- 

>  ria.  Mostra  en  mi,  omnipotent  poderós,  la  riquea 

>  infinida  de  la  tua  misericòrdia;  hi  los  altres  pecca- 

>  dors  acostarsan  a  la  tua  clemència,  si  a  mi,  sobre 

>  tots  los  del  mon  abominable,  tu,  infinit  misericor- 
145    »  dios,  perdones.  Perdonam,  donch[sj,  piatat  sens 

>  terme,  no  per  que  you  mereixcha,  mas  per  que  la 

>  glòria  del  teu  nora,  axi  en  la  terra  com  en  lo  cel, 

>  eternalment  sia  exalçada.  * 

Baixa  los  vils  de  misericòrdia,  lo  misericordiós 
150  Senyor  e  Redemptor  del  mon,  a  la  homil  conuerti- 
da,  ab  gest  de  piatat  tan  exçellssa,  que  Simón  fari- 
seu, e  tots  los  del  conuit,  clarament  conegueren,  los 
plors  de  la  contrita  penident  Maria  a  la  sua  Mages- 
tat  eren  acceptes. 

^55  [V^  -^^  ^(y  yhesns  deixa  los peccats  a  la 

gloriosa  Santa. 


A 


la  hora  e  temps  que  la  gloriosa  Santa  tals  ac- 
tes obraua,  Simón  fariseu,  dins  los  estudis  de 
la  maliciosa  penssa,  seguint  la  condició  dels  ypo- 
160  crits,  iniqua  fabricant,  deya:  «  Si  aquest  fos  profeta, 
>  e  axi  singular  com  dyen,  sabera  en  cert  qui  es 
40 


314  OBRES  DE  J,   ROIÇ   DE  CORELI.A 

»  aquesta  dona  quel  tocha,  la  qual  es  gran  peccado- 
»  ra.  »  E  axi,  lo  santificat  ypocrit,  iniquament  tirant 
de  la  ballesta  de  maliçia,  ab  vna  enerbada  sageta 
asaja  ferir  dos  nafres:  la  vna,  en  Deu  infinit,  Senyor  165 
nostre,  arguynt  que  no  era  profeta,  puix  no  sabia  qui 
era  la  dona  que  la  sua  santa  persona  tocaua;  laltra, 
enculpant  la  conuertida  penident  pecadora,  com 
tenia  tan  gran  presumpció  de  acostarse  a  vn  Sant, 
que  ella  estimaua  de  tan  gran  reuerençia.  Que  tota  170 
la  santedat  dels  miserables  ypocrits,  es  agrauar  fort 
los  peccats  dels  altres,  per  que  la  sua  ficta  falssa 
bondat  se  mostre  perfeta. 

Però  la  veritat  infinida,  Deu  Jhesus,  qui  ficció 
no  comporta,  alçant  los  vils  de  la  humil  seruenta,    175 
endreça  al  fariseu  la  sua  deificha  uista,  dient: 

«  Simó:  vn  poch  es  mester  queus  parle.  —  Di- 

>  gau,  Senyor  —  respos  lo  fariseu.  —  Dos  deutors 
»  deuien  a  vn  home,  la  hu,  çinch  cents  florins,  lal- 

»  tre,  cinquanta;  e  no  tenint  don  tornar  los  pogués-   180 
»  sen,  feu  los  abduys  quitis;  ^qual  de  aquests  esti- 
[Afioj]   >  mau  es  obligat  a  mes  amar  al  *  senyor  quils  ha 
»  deixat  lo  deute?  —  Yo  estime  —  respos  lo  fari* 

>  seu,  —  que  aquell  qui  de  major  preu  es  estat 

»  absolt.  —  Rectament  haueu  jutgat,  —  respos  lo   185 
»  Rey  de  glòria;  —  e  per  ço  ateneu:  per  que  yo  he 

>  molt  deixat  a  Magdalena,  la  condició  de  la  qual 
»  uos  penssau  yo  ignore,  essent  me  grata  del  gran 

>  benefici  que  de  mi  ateny,  molt  me  ama,  e  mostrau 

»  en  los  seus  actes;  que  yo  so  entrat  en  la  casa  vos-   190 
»  tra,  e  no  maueu  donat  aygua  per  lauarme  los  peus; 

>  hi  aquesta,  ab  les  sues  abundants  lagrimes,  regant 

>  los  me  ha  lauats,  e  ab  los  seus  cabells,  torçant 

>  exugats;  vos  no  haueu  donat  pau  de  alegre  acolli- 

t  ment;  aquesta  no  a  cessat,  des  que  es  entrada,  be-   195 

>  sarme  los  peus;  vos,  damunt  lo  meu  cap  no  haueu 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       315 

>  lançat  licor  alguna;  aquesta,  ab  aromàtiques  li- 

>  cors,  en  gran  abundància  ha  vntat  los  meus  peus; 

>  per  les  quals  obres  clarament  se  mostra,  que  ella 
200    »  molt  me  ama,  per  que  yo  li  he  molt  deixat.  > 

E  tornant  los  misericordes  vils  a  la  humil  Mag- 
dalena, diu  li,  ab  gest  e  afabilitat  benigne:  <  Los 
»  teus  peccats  te  son  remesos.  »  E  digueren  entre  si 
los  qui  seyen  en  lo  conuit:  «  ^Qui  es  aquest,  ab  tant 
205  >  gran  poder,  que  los  peccats  pot  remetre?  >  Hi,  ab 
cara  de  piatat  inefable,  dix  a  la  penident  aconsola* 
da  Maria:  <  La  ferma  fe  que  en  mi  has  tengut,  te 
»  ha  procurat  saluacio;  vesten  ab  la  mia  pau.  > 

[VII]  Aviaua  molt  Nostre  Senyor  Deu  la 
210  gloriosa  Magdalena. 

CONUERTiDA  santa  e  illuminada,  la  gloriosa  Mag- 
dalena fon  axi  de  vna  transendent  amor  tota 
encesa,  que,  après  de  la  sacratissima  Verge  Maria, 
algun  altre  sant  no  ha  mes  amat  a  Nostre  Senyor 

215  Deu,  per  nosaltres  fet  home.  E  per  ço  la  Església 
santa,  ab  mantell  de  ardent  carmesi  la  representa, 
senyalant  la  exçellent  inflamada  amor  que  ella,  de- 
uotissima,  en  aquest  mon  portaua  a  la  font  de  pia- 
tat, Jhesus,  hon  ella  hauia  les  sues  culpes  lauades. 

220  Comença  a  destribuyr  e  vendre  de  sos  bens,  la 
deuota  Santa,  per  seruir  e  seguir  al  Fill  de  Deu,  ver 
Deu  e  home,  e  a  la  sua  Mare  sacratissima.  Senyora 
nostra;  e  despullada  lo  cos  e  lanima  de  la  vanitat  de 
pomposes  vestidures,  ab  humilitat  profunde,  man- 

225   sueta  e  pobra,  de  tot  lo  que  tenia  hauia  fet  senyor 

aquell  *  Senyor  qui,  ab  lo  preu  de  la  sua  preciosis-    [Miojv] 
sima  sanch,  del  poder  del  diable  hauent  la  remuda, 
de  sos  peccats  li  hauia  deixats  los  grans  deutes.  E 
axi,  exemta  de  les  misèries  mundanes,  ja  en  aquest 


3l6      OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

mon,  de  la  eterna  glòria  sentia  la  pacifica  vida;  e  230 
mes  quant  mirant,  contemplaua  la  reuerent  deifica 
persona  de  Nostre  Senyor  Deu  e  de  la  sua  Mare  sa- 
cratissima.  E  la  diuina  clemència  del  rey  Jhesus, 
que  nos  oblida  de  aquells  qui  ab  munde  cor  lo  ser- 
ueixen,  axi  amaua  la  conuertida  Santa,  que  ab  gran  235 
familiaritat  ab  ella  conuerssaua;  e  souint  prenia  po- 
sada en  la  vila  de  Betania,  en  casa  de  la  sua  ger- 
mana Maria;  la  qual  guari  de  fluix  de  sanch,  no  es- 
perant que  per  naturals  medecines  pogués  sanitat 
atènyer.  240 

[VIII]  Clamas  Senla  Maria  de  la  gloriosa 
Magdalena. 

AB  gran  solicitut,  humilitat  e  prudència,  seruia 
al  Rey  del  cel  la  beneyta  Marta;  e,  vn  dia,  [a] 
hora  quel  sol  ja  declinaua,  la  sua  magestat  entra  per  245 
la  sua  casa,  e  ab  gran  cura,  penssament  e  diligència 
tota  sotliçita,  la  deuota  Santa  treballant,  aparellaua 
donar  refecçio  corporal  aquell  Deu  e  Senyor  quel 
vnivers  tot  gouerna.  E  oblidada,  la  gloriosa  Magda- 
lena, de  les  coses  totes  de  aquesta  present  vida,  als  250 
peus  del  rey  Deu  Jhesus  contemplant  reposaua. 

Fatigada  la  canssada  Marta  del  continu  treball, 
al  Rey  Jhesus  interpel•lant,  inuocha  per  jutge:  <  La 

>  magestat  tua  no  ignora,  misericordiós  Senyor,  la 

>  gran  fatigua  e  treball  que  yo  sostinch  per  lo  teu   255 
»  seruey  e  dels  teus  manssuets  deixebles;  que,  essent 

»  hora  tarda,  la  tua  reuerent  persona  no  haja  pres 

>  refecçio  alguna,  c  aquest  sol  penssament  lo  meu 
»  treball  aumenta.  ^Cora,  donchs,  no  tens  ànsia  que 

1  ma  germana,  als  teus  peus  asseguda,  me  deixa   260 
I  sola  en  lo  treball  del  seruir  teu?  Amador  de  ueri- 
»  tat  e  jutge  just:  digues  ques  lleuc  e  quem  ajude.  » 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       317 

^Qual  eleuada  penssa,  a  tan  alt  grau  atènyer  po- 
ria,  que  descriuint  acabadament  pogués  representar 

265   la  temor  e  reçel  que  la  contemplant   Magdalena 

constrenyia,  que,  essent  represa  per  aquell 'ver  Deu   [M104] 
e  hom  que  tant  amaua,  li  fes  manament  ques  leuas, 
per  ajudar  a  la  germana,  e  que  ella  perdés  aquell 
celestial  delit  que,  ab  eleuada  penssa,  en  ell  con- 

270  templant,  atenyia?'Ab  aquest  temeros  reçel,  dins  lo 
retret  del  seu  humiliat  cor,  sens  parlar,  deuotament 
deya: 

«  O,  espill  sens  macula,  resplandor  de  la  lum 
»  eterna,  en  lo  qual[í]  totes  les  creatures  represen- 

275  t  tades  clarament  se  miren,  e  los  humans  penssa- 
»  ments,  amagats  e  tenebrosos,  manifests  e  descu- 

>  berts  se  contemplen!  A  tu,  saber  infinit,  es  mes 

>  que  cert  yo,  indigne,  no  estich  als  teus  peus  per 
»  recelar  lo  treball  que  en  seruey  de  la  tua  deificha 

2S0    »  magestat  me  atenyeria,  mas  per  que,  en  tu  con- 

>  templant,  e  hoint  la  dolça  a[rJmonia  de  la  tua  çe- 

>  lestial  doctrina,  la  mia  anima  axi  contenta  reposa, 
»  que  no  ha  tengut  recort  de  penssament,  que  alja] 

>  present  transsitoria  vida  esguarde.  Si  he  errat  (o, 
285    >  pelech  de  infinida  misericòrdia!)  perdonam  com 

>  has  acostumat,  e  fes  me  conèixer  la  culpa,  la  qual 
»  yo  ignore;  que  la  mia  consciència  nom  mostra 

>  que,  per  molt  amar  a  tu,  be  infinit,  yo  pogués 
ï  erra  cometre.  Parla  per  mi,  paraula  encarnada; 

290    >  que  tant  estich  en  contemplar  la  tua  reuerent  per- 

>  sona  atenta,  que  no  dellibere,  responent  a  ma  ger- 

>  mana,  de  tan  alta  contemplació  apartarme.  » 

Ja  responia  lo  verb  diuinal  Jhesus,  ab  mansue- 
tut  benigne,  quant  Magdalena,  dins  si,  tals  paraules 
295    acabaua. 

<  Be  conech,  Marta,  la  sotlicitut  virtuosa,  lo 
»  gran  treball  e  fatiga  de  vostre  cos  e  penssa;  però, 


3l8  OBRES  DE  J.   ROIÇ  DB  CORELLA 

>  entre  les  virtuoses  obres,  la  mes  perfeta  e[j]  neçes- 

>  saria,  a  la  qual  les  altres  se  endrecen,  es,  ab  verda- 

*  dera  e  transsendent  amor,  ésser  vnit  ab  Deu;  vir-   300 

>  tuos  e  bo  es  lo  treball  que,  per  lo  meu  corporal 

>  seruir,  vos  pacientment  sosteniu;  però  vostra  ger- 

>  mana,  Marta,  la  millor  part  ha  eleta,  la  qual  algú, 

>  en  la  present  vida  ni  en  la  esdeuenidora,  james  li 

»  leuara.  >  305 

[Mio^v]  [IX]  De  la  vida  actiua  e  conte mpiatiua.  * 

EN  aquesta  resposta,  la  deifica  veritat  manifes- 
tament declara  com,  per  la  soliçita  Marta, 
era  entesa  la  vida  actiua,  ab  la  qual  molts  sants, 
multiplicant  de  virtuosos  mèrits,  han  atès  en  lalta  310 
ciutat  de  Parahis  gloriosos  premis.  Per  la  contem- 
plant Magdalena  se  figura  la  uida  contemplatiua,  la  • 
qual,  en  si  considerada,  ateny  a  perfecció  mes  alta, 
per  que  es  la  fi  dels  virtuosos  actes,  e  axi  te  mes 
semblança  a  la  vida  dels  Sants  en  la  eterna  glòria.  315 
No  enculpa,  lo  Jutge  just,  de  Marta  la  soliçitut  vir- 
tuosa, ans,  dient  que  la  contemplació  alta  de  Mag- 
dalena era  millor,  atorga  ésser  bo  lo  soliçit  treball 
de  la  germana.  E  axi  ell,  Deu  e  Senyor  nostre,  re- 
gla de  nostre  ésser  e  viure,  en  si  hi  en  la  sua  Mare   320 
gloriosa,  elegi  la  vna  e  laltra;  per  que  la  contempla- 
tiua lauors  es  pus  alta,  exçellent  e  perfeta,  quant  la 
sua  çelssitut,  per  la  escala  de  la  uida  actiua  pujant,  se 
ateny.  Axi,  lo  Rey  de  glòria,  ab  tot  que  lohas  de  mes 
perfecció  la  contemplació  de  Maria,  però  la  sua  325 
deyfica  perssona  en  casa  de  Marta  tenia  certa  po- 
sada. 

Aquestes  dos  virtuoses  vides,  ja  en  lo  Vell  Tes- 
tament eren  figurades  per  les  dos  onestes  germanes, 
mullers  del  gran  patriarcha  lacob,  Lia  e  Rachel:  330 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       319 

Rachel,  venusta,  bella  e  graciosa,  però  no  molt  fe- 
cunda; Lia,  los  vils  laganyosos,  ab  fecunditat  abun- 
dosa. Nostre  Senyor  Deu,  fent  se  home,  per  la  gene- 
ració de  Lia  pres  carn  humana,  significant  que,  per 
335  les  bones  obres  de  la  uida  actiua,  se  deixa  atènyer 
la  exçelssa  çelssitut  de  la  uida  contemplatiua. 

[X]  Lo  nosíre  Mestre  e  Senyor,  sabent  la  mort  de 
Lazer,  vench  a  Betania. 

AcosTAUAS  la  hora  quel  rescat  e  deute  de  la  mí- 
sera natura  humana,  se  deuia  pagar  en  la  dura 
aspra  taula  del  pal  de  la  santa  Creu,  e  lo  Redemp- 
tor vniuerssal,  per  quels  inichs  jueus  no  tinguessen 
escusa  de  lur  infidelitat  e  perfidia,  volia  acabar  en 
persones  de  gran  estima  vn  transcendent  miracle, 

345  disponent  la  sua  infinida  sapiència,  lestrenu  noble 
caualler  Lazer,  germà  de  les  santes  deuotes  Marta  e 
Magdalena,  enmalaltis  de  gran  malaltia,  en  la  vila 
de  Betania,  en  lo  temps  que  lo  nostre  Mestre  e  Se- 
nyor, declinant  la  fúria  dels  *  jueus,  per  que  no  era   [Mios] 

350  venguda  la  ora  de  la  sua  mort,  abitaua  delia  lo  flum 
Jordà,  distant  be  sis  legues  de  la  vila  de  Betania. 

Atenent  les  deuotes  germanes  que  de  Lazer  la 
malaltia  tostemps  aumentaua,  desempaixaren  vn  co- 
rreu al  metge  de  poder  infinit.  Deu  Jhesus,  ab  vna 

355   letra  de  semblant  estil  e  paraules:  <  En  la  graçia  e 

>  merçe  de  la  tua  infinida  misericòrdia,  les  tues  in- 
»  útils  seruentes  Marta  e  Magdalena,  humilment  se 

>  comanen,  notificant  a  tu.  Fill  de  Deu,  metge  tot 
y  poderós,  com  aquell  germà,  a  qui  per  la  tua  in- 

360    »  menssa  bondat  molt  ames,  es  de  gran  malaltia 

>  malalt;  de  la  qual  no  esperam  per  naturals  remeys 

>  guarir  pugua.  No  anam  a  tu,  per  la  esperiençia 

>  que  tenim  de  la  tua  profunde  humilitat,  hi  encara 


320  OBRES   DE  J.    ROIÇ  JDZ  CORELLA 

>  per  que  no  siam  represes  que,  deixant  lo  seruey 

>  del  malalt  germà,  som  promtes  a  discórrer  fora  365 

>  de  nostres  cases.  > 

Rebé  aquesta  letra,  nostre  Ueu  e  Senyor,  lo  di- 
marts; hi,  en  aquell  mateix  dia,  partint  se  del  cos 
lanima  santa  de  Lazer,  deualla  en  lo  si  de  Abram, 
en  companyia  dels  Sants  Patriarques.  E  lo  rey  Deu  370 
Jhesus  reposa  dos  jorns  alli  hon  estaua,  après  de 
hauer  rebut  lo  correu  de  les  santes  germanes;  e  lo 
diuendres,  acaminant  tot  lo  dia,  ja  declinant  lo  sol 
a  la  posta,  arriba  a  les  portes  de  la  vila  de  Betania. 


N 


[XI]  La  resurrecció  de  Lazer.  375 

o  era  entrat  en  la  uila  lo  rey  Deu  e  Senyor, 
quant  de  la  sua  magestat  vench  al  encontre 
la  soliçita  Marta,  a  la  qual,  ans  que  a  la  germana, 
peruengueren  les  noues  de  la  sua  venguda.  Notifica 
la  beneyta  Santa  a  la  noticia  infinida,  la  mort  de  La-  380 
zer;  e,  après  de  vn  breu  rahonament  de  gran  miste- 
ri, ab  gran  cuyta  tornant  a  casa,  diu  en  secret  a  la 
deuota  Maria:  t  Lo  Mestre  e  Senyor  es  vengut,  e 
>  demana  que  uingues.  > 

No  tarda  la  plorosa  Magdalena  leuar  se  del  es-  385 
trado,  en  lo  qual,  ab  molta  noble  gent  acompanya- 
da, la  mort  del  germà  planyent  deploraua.  Seguiren 
la  tots  aquells  qui,  ensemps  ab  ella,  segons  les  cos- 
tumes  judayques,  lamentant  endechauen;  estimant 
anaua  a  plorar  e  plànyer  sobre  lo  sepulcre  del  ger-  390 
ma,  qui  molt  amaua. 

Era  venguda  molta  gent  de  la  gran  ciutat  de  Je- 
rusalem, que  poch  menys  de  vna  legua  de  la  uila  de 
[Afiojv]  Betania  distaua,  per  aconsolar  *  les  nobles  germa- 
nes; que  la  sua  humil  conuerssaçio,  e  la  gran  estima  395 
del  noble  exçellent  linatge,  ho  procuraua.  Lanças 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA        32 1 

als  peus  hon  tanta  misericòrdia  esperimentat  hauia, 
la  gloriosa  Magdalena,  e,  ab  veu  de  plors  e  san- 
glots  debilitada,  pogué,  ab  gran  treball,  en  tals  pa- 
400  raules  los  labis  de  la  amarga  boca  resolre: 

€  O,  be  infinit,  vida,  salut,  alegria  nostral  Tant 

>  com  ab  nosaltres^  indignes,  has  abitat,  mort,  do- 

>  lor  ni  malaltia  no  ha  gosat  en  nostra  casa  mostrar 
»  se;  hi  era  molta  raho,  en  la  posada  de  la  eterna 

405   >  vida,  la  mort  noy  estengués  lo  seu  ennegrit  estra- 

•*    »  do.  Après  de  la  tua  partida,  lum  e  glòria  nostra, 

»  conbatent  ab  no  molt  larga  malaltia,  ha  vençut 

»  lo  teu  seruent  Lazer,  qui  tant  amaues.  Don,  clara- 

>  ment  se  mostra,  si  la  tua  magestat  fos  estada  pre- 
410   >  sent,  no  fora  ella,  miserable,  tan  atreuida,  de  alleu- 

» jar  en  lo  nostre  castell  lo  camp  de  les  sues  escures 

>  tendes.  > 

Estigué  en  si  mateix  lo  Rey,  Deu  e  Senyor  nos- 
tre, senyalant  dolor  e  tristiçia,  mesclada  ab  rahona- 

415  b[l]e  ira,  contra  lenemich  de  natura  humana,  per 
enueja  del  qual,  la  trista  mort,  en  la  mar  de  aquest 
mon  hauia  desplegat  les  negres  veles.  Entrestis, 
aquell  qui  es  eterna  alegria,  mirant  plorar  e  plà- 
nyer a  la  entrestida  Magdalena;  e  aquell,  la  uista 

420  del  qual  es  fruycio  e  goig  infinit  de  natura  angèlica, 
regaua  la  sua  cara  de  piadoses  lagrimes.  Plora, 
donchs.  Nostre  Senyor  Deu,  per  nosaltres  fet  home, 
la  mort  de  aquell  lo  qual,  ell,  Deu  verdader,  ressu- 
citar  delliberaua.  E  axi,  plorant,  la  font  de  piatat 

425  arriba  a  la  tomba  de  Lazer,  qui,  mort  de  quatre 
jorns,  jas  consumia. 

Estauen  al  entorn  quasi  innumerables  pobles, 
contemplant  la  fi  de  tan  ardu  negoci;  acostant  se 
mes  prop  del  sepulcre  la  uida  eterna,  ab  alta  veu 

430  crida  laniraa  santa.  La  qual,  del  si  de  Abram  reuo- 
cant  a  la  present  vida,  entrassen  ab  Lazer  reçussi- 

41 


322      OBRES  DB  J.  ROIÇ  DE  CORBLLA 

tat  en  la  uila  de  Betania,  al  castell  e  alta  posada  de 
les  santes  germanes. 

[XII]  Oració  denota  de  gràcies  que  fa  la 

gloriosa  Magdalena.  435 


N 


o  basta  facundia  de  uocal  lengua,  ni  ploma  de 
ma  diserta,  ni  enteniment  de  alguna  pura 
creatura,  poder  esplicar  ni  descriure  les  gràcies,  la- 
bors e  glòria  que  la  deuota  Magdalena,  agenollada 
als  peus  de  la  sua  infinida  misericòrdia,  parlant  de-  44© 
\M io6\  clara*ua;  ab  la  sua  melliflua  boca,  pronunciaua 
çerafiches  paraules,  que  les  angèliques  gerarchies 
estauen  atentes: 

<  O,  Deu  inmens,  alt,  transcendent,  incompren- 
»  ssiblel  íQue  puch  dir  ni  obrar,  en  esguart  de  la  445 
»  tua  exçelssa  magestat,  yo,  inútil  miserable  pecca- 
^  dora?  Tu,  infinit  poderós,  has  de  no  res  la  mia 

>  anima  creada;  la  qual,  ab  innumerables  peccats, 

>  yo  hauia  ensutziada,  enlegida  e  desfeta;  e  tu,  font 

»  de  misericòrdia,  recreant  las  lauada;  has  guarit  a  450 

>  ma  germana  Marta  de  la  malaltia  que,  sinó  sol  tu, 

>  Deu  omnipotent,  guarir  la  podia;  e  a  mon  germà 

>  Lazer,  de  quatre  jorns  mort,  reçusitant  has  tomat 

>  en  la  present  vida  viu.  Lahor,  honor  e  glòria  sia 

>  eternalment  donada  a  la  tua  magestat,  axi  en  la  455 
»  terra  com  en  lo  çel;  per  que  tot  lo  mon,  en  espe- 

%  çial  lo  teu  poble  de  Judea,  coneixent  confessen 

>  que  tu.  Fill  de  Deu,  Deu  verdader  e  home,  deua- 
» liant  del  cel  en  la  terra,  singularment  est  vengut  a 

>  la  generació  del  gran  patriarcha  Abram,  per  que,   460 
T>  vencent  a  la  mort,  a  tots  los  qui  en  tu  crehen,  del 

»  trist  carçre  del  infern  façes  delliures.  » 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       323 

[XIII]  De  la  preciosa  liquar  que  la  Gloriosa  escampa 
sobre  lo  cap  del  rey  Jhesus. 

4Ó5  TDartis  lendema,  lo  nostre  Mestre  e  Senyor,  de  la 
X  uila  de  Betania,  per  quels  inichs  juheus,  per 
tan  exçellent  miracle  conspirant  contra  la  sua  ma- 
gestat,  en  nefandissim  conssell  la  mort  li  decretaren. 
E  passant  lo  flum  Jordà,  estigué  en  vna  vileta  no- 

470  menada  Efrem,  prop  lo  desert,  esperant  lo  temps 
que  la  sua  infinida  sapiència  tenia  ordenat,  per  a  de- 
lliurar  rembre  del  antich  catiueri  natura  humana.  E 
lo  disapte,  vigilia  que  de  Rams  se  nomena,  al  ves- 
pre, torna  en  la  vila  de  Betania,  conuidat  a  vn  ben 

475  aparellat  sopar  en  casa  de  Simón  Lebros,  amich 
molt  estimat  de  les  santes  germanes;  al  qual,  lo 
metge  Deu  Jhesus,  hauia  guarit,  hi  encara  lo  nom 
present  li  restaua  de  la  passada  malaltia. 

Fon  alegre,  hu  dels  qui  en  la  taula  menjauen,  re- 

480  citant  als  conuidats,  del  altre  mon  veritats  maraue- 

lloses.  *  La  soliçita  Marta,  ministrant,  tot  lo  conuit   \M loòi 
ordenaua.  Entra  en  lo  palau  la  deuota  Magdalena, 
portant  de  alabaust  vn  gran  veixell,  ple  de  enguent 
ho  mixtura,  de  singular  e  transcendent  odor  de  nar- 

4S5  dus  fidelissim,  e  ab  tan  gran  deuocio  cuyta  sobre  lo 
cap  del  rey  Jhesus  la  liquor  estendre,  que,  prouant 
com  prestament  obrir  nos  podia,  trenqua  lo  veixell, 
estenent  lenguent  de  gran  preu  sobre  lo  cap  del 
nostre  Cap,  Deu,  Senyor  e  Mestre.  E  fon  lo  palau 

490  hon  menjauen,  de  odor  axi  perfumat,  que  pres  oc- 
casio  injusta,  lo  auar  ladre  Judes  miserable,  murmu- 
rant increpar  de  vana  despenedora  la  deuota  Mag- 
dalena, dient:  « ^Quin  profit  es,  aquesta  preciosa 
»  liquor  se  perda,  la  qual  podia  treçentes  peces  de 

495    >  moneda  ésser  venuda,  e  lo  preu  administrat  a  po- 


334  OBRES  OK  J.   ROIÇ   DE  CORELLA 

>  bres?»  Induhi  encara,  lo  inich  veixell  de  iniquitat, 
als  altres  deixebles,  que  semblants  paraules  digues- 
sen  ells,  per  vna  grosera  misericòrdia.  Ell,  per  que 
era  receptor  de  les  almoynes  quel  rey  de  Parahis 
rebia;  les  quals  Judes,  en  dampnaçio  de  la  sua  per-  500 
uerssa  anima,  distribuynt  ne  furtaual 

[XIV]  Respon  Nostre  Senyor  Deu  per  la 
gloriosa  Magdalena. 


N 


o  recelaua,  la  gloriosa  Magdalena,  de  aquest 
dampnat  lo  inproperi;  esperant,  aíjuell  Deu  e  505 
Senyor  per  qui  ella  ho  despenia,  responent,  axi  com 
ho  acostumaua,  contra  lo  inich  Judes  del  qui  era 
increpada,  la  faria  delliure.  Giras  als  seus  apòstols 
lo  nostre  Deu  e  Senyor,  aduocat  especial  de  la  de- 
uota  Magdalena,  dient,  ab  cara  de  rey  benigne:         510 

<  iPer  que,  deixebles  meus,  ab  tristiçia  vos  es- 
»  candalizau  contra  aquesta  deuota  Maria?  Tant 
»  com  lo  mon  duré,  nous  falliran  pobres,  en  los 
»  quals  poreu  tostemps  exercitar  actes  de  piatat  e 
■»  misericòrdia;  però  a  mi  no  tendreu  tostemps  pre-   515 

>  sent,  per  que  a  la  mia  persona  pugau  seruir  de 

>  obres  de  piadosa  almoyna.  Donchs,  no  increpeu 
1  la  mia  seruenta,  de  acte  de  prodigalitat  vana;  que 

>  bona  obra  de  perfeta  virtut  e  liberal  magnifiçen- 

»  çia  ha  obrat  en  mi,  preuenint  a  vntar  lo  meu  cos   520 
[M107]   »  per  la  mia  sepultura;  e  siau  certs,  de  a'quest  sin- 

>  guiar  acte,  per  tot  lo  mon,  quant  se  vuUa  que  sen 
»  parle,  aquesta  deuota  Maria  ne  atenyera  renom 
1  de  gloriosa  fama.  > 

O,  amor  transcendent,  quel  Rey  de  glòria,  so-   525 
brels  altres  sants,  ha  mostrat  a  la  humil  contrita 
Magdalena,  aduocat  emparant,  defenssant  e  senten- 
ciant la  part  sual  Lo  fariseu  Simó  la  increpaua  de 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA        325 

presumtuosa,  que  del  gran  Deu  e  profeta  Jhesus  go- 

530  sar  tocar  la  deifica  persona;  e  la  magestat  sua  res- 
pon: que  no  per  atreuida  presumçio,  mas  per  grati- 
tut  hi  excel•lent  amor,  laua  de  lagrimes,  exuga  ab  los 
seus  cabells,  vpta  e  besa  los  peus  de  la  sua  çelssitut 
benigne.  La  germana  Marta,  reptantla  de  ociosa, 

535  que  no  li  ajudau|^a]  al  seruir  del  Rey  de  glòria,  quasi 
increpar  volia  de  negligència  a  la  diuina  Prouiden- 
cia,  per  que  manant,  no  li  deya  que,  leuant  se  del 
loch  hon  reposaua,  li  ajudas  al  treball  de  gran  fati- 
gua.  Demanaual  per  jutge  la  soliçita  Marta,  hi  ell, 

540  veritat  infallible,  respon,  aduocat  de  Maria,  decla- 
clarant:  que  no  per  oçi,  mas  per  alta,  deuota  y 
exçellent  contemplació,  estaua  als  seus  peus,  re- 
posant e  fruint  en  lo  conuit  que  ella  soliçita  apare- 
llaua,  Judes  e  los  deixebles,  de  prodiga  vana  des- 

545  penedora  la  increpen;  lo  jutge  just.  Deu  e  Senyor 
nostre,  pronunciant  la  part  sua,  declara  com,  en  tal 
loch,  en  tal  temps  e  per  qui  ella  deuota  ho  despe- 
nia, obraua  acte  de  liberalitat  magnificha. 

[XV]  Parlis  lo  nostre  Mestre  e  Senyor  de  la 
550  ^ii(i  de  jB et  unia. 


L 


A  ploma  jas  canssa,  e  la  fretura  de  mon  en- 
giny e  lengua  se  publica,  e  los  fils  de  la  pobra 
roba  de  mon  saber  se  descobren,  per  a  poder  raho- 
nar  e  descriure  en  quines  flames  de  caritat,  la  en- 

555  cesa  anima  de  la  gloriosa  Magdalena  se  apuraua, 
cremant  aquell  seu  infinit  be  e  nostre,  Deu  Jhesus. 
Era  venguda  la  Reyna  de  misericòrdia,  sacartissima 
Verge  Maria,  a  la  vila  de  Betania,  sabent  que  la 
mort  dolorosa  de  son  fill,  Deu  Redemptor  nostre,  se 

560  acostaua.  O,  excel•lent  posada,  alta,  profunde  e  am- 
pla, de  la  beneyta  Marta;  dins  la  qual  Deu  inmens, 


326  OBRES    DE  J.    KOtç    UK   COR  ELLA 

de  qui  la  infinitat  lo  mon  tot  no  pot  atènyer,  e  la 
[Mio/v]   sacratissima  Mare  *  sua,  posauenl 

Entra  lo  diumenge  demati  dins  la  ciutat  de  Je- 
rusalem, lo  Rey  mansuet,  ab  magnificència  de  exçe  565 
llent  trihunfo;  e,  al  uespre,  acamina  vna  legua  per 
tornar  a  la  posada,  hon  les  santes  germanes,  ab  la 
sacratissima  Mare,  seruint  lo  esperauen.  Axi  treba- 
lla lo  Redemptor  del  mon,  repòs  e  delit  nostre,  lo 
dilluns  e  lo  dimarts,  anant  demati  a  la  ciutat;  e,  al  570 
uespre,  venia  a  pendre  corporal  refecçio  a  la  deuota 
posada.  Lo  dimecres,  no  partint  se  de  Betania,  ana 
a  la  ciutat  lo  ladre  comprador  Judes,  per  fermar  lo 
nefandissim  pacte  ab  los  prínceps  de  la  Sinagoga, 
per  liurar  a  mort  la  vida  eterna.  Lo  dijous  dellibera  575 
celebrar  la  Pascua,  per  donar  fi  a  la  ley  judayca. 
Fon  dolor  que  no  conssent  escriures  pugua,  quant, 
a  hora  de  vespres,  se  despedi  lo  Rey  de  glòria  de  la 
Mare  sacratissima;  lo  seruey  de  la  qual,  singular- 
ment acomana  a  la  deuota  Magdalena.  5 So 

[XVI]  Acompanya  la  gloriosa  Magdalena  a  la 
sacratissima  Senyora  nostra. 

Partís  per  anar  al  sacrifici,  lo  anyell  mansuet 
sens  macula,  ver  Deu  e  hom,  gran  Sacerdot 
segons  lorde  de  Melchisedech.  Tantost  après  se  585 
partiren,  acompanyant  a  la  Reyna  de  Paradís,  les 
santes  deuotes  Marta  e  Magdalena,  ab  aquelles  be- 
neytes  germanes  Maria  Jacobi  e  Salome,  e  altres 
honestes  viudes,  que  al  Rey  de  glòria  seguien. 

Vench,  la  sacratissima  Senyora  nostra,  a  posar   590 
a  casa  de  la  deuota  Magdalena,  a  la  magestat  de  la 
qual,  ab  gran  sotliçítut,  seruint  aguardaua,  e  mes 
en  aquella  nit,  sobre  totes  les  altres  de  dolor  escu- 
ra, en  la  qual,  ab  eleuada  contemplació,  la  Senyora 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA        327 

595  nostra  clarament  veya  tots  los  inproperis  quen  son 
fill,  Deu  Jhesus,  los  inichs  juheus  acabauen;  fins  que 
vench  aquella,  sobre  totes  les  del  mon  dolorosa  ora, 
quel  nebot  Juhan,  a  la  sua  tia,  mare  esdeuenidora, 
[feu]  la  trista  embaixada,  quel  Redemtor  del  mon, 

600  per  recrear  lo  mon,  ab  sentencia  de  mort  ja  portaua 
la  creu  sobre  los  muscles,  en  la  qual  deuia  ésser  ela- 
uat  e  mort,  en  mig  de  ladres. 

No  puch  en  mes  ampla  mar  les  veles  de  ma  es- 
criptura estendre,  per  que  no  entench,  sinó  de  la 

605   gloriosa  Magdalena,  la  ystoria,  a  la  ombra  de  breui- 

tat,  *  escriure,  per  a  la  qual  les  forces  del  meu  dèbil   [M io8\ 
enginy  aflaquint,  ja  tremolen,  penssant  la  virtut  de 
fortalea  de  aquesta  admirable  Santa,  ab  la  qual, 
acostant  se  a  la  sacratissima  Senyora  nostra,  soste- 

610  nint  la  sua  delicatissima  persona,  la  porta  fins  al 
mont  de  Caluari,  ab  voluntat  promta  de  morir  ab 
aquell  Deu  Jhesus,  qui  per  ella  moria.  E  aquesta  es- 
forçada voluntat  e  dolorosa  pena,  que  en  la  mort  e 
passió  de  nostre  Senyor  Deu  sostingué,  li  fon  mèrit 

615  de  axi  exçellent  martiri,  que  la  Esgleya  sacra,  sobre 
les  altres  Santes  primera,  en  lo  cànon  de  la  santa 
letania  la  colloca;  per  que  la  diuina  Prouidencia, 
ordenant  determena,  que  tots  aquells  Sant[s],  que 
en  lo  mont  de  Caluari  de  la  sua  mort  dolorosa  se 

620  dolgueren,  morint  après  sens  coltell,  lo  coltell  de  la 
dolor  de  la  sua  mort  los  sia  estat  perfet  martiri.  En- 
trels  quals  la  gloriosa  Magdalena  exçellent  trihunfa; 
que  la  sua  dolor  les  altres  sobrepujaua,  per  que  la 
dolor  es  tan  gran,  com  es  la  amor  de  la  cosa  per- 

625   duda. 


328       OBRES  Dl  J.  ROIÇ  DR  CORRLLA 


[XVIIj  Que  feu  la  gloriosa  Santa  en  la  mort  e  sepul- 
tura de  Nostre  Senyor  Deu. 


A' 


XI  acompanya,  serui  e  sostengue  la  dèbil  e  afla- 
quida  persona  de  la  sacratissima  Senyora 
nostra,  la  gloriosa  Magdalena;  fon  pilar  hon  recol-  630 
za  tota  natura  humana,  puix  sostenia  la  Mare  de 
Deu,  en  la  uida  de  la  qual  la  Esgleya  santa  roma- 
nia; e  quant,  per  exçesiua  dolor  esmortida,  al  peu 
de  la  creu,  era  ja  propinqua,  ensemps  ab  son  Fill, 
espiras  la  uida,  ab  quin  esforç,  dolor  e  discreció,  635 
sotlicitut  e  tento,  la  gloriosa  Magdalena  pres  en  lo 
estrado  de  la  sua  falda  a  la  sacratissima  sobre  totes 
les  del  mon  dolorosa  Mare,  procurant  li  tots  aquells 
remeys,  que  ella  prudentissima  sabia,  per  a  desper- 
tar e  confortar  aquella  dolorada  angèlica  anima,  640 
lum  dels  peccadors  e  esperança,  per  que  de  natura 
humana  nos  perdés  lo  verdader  refugií  Hi,  al  temps 
que,  espirant  son  fill.  Deu  e  Redemptor,  lo  sol,  cel, 
luna  y  esteles,  [ab]  gran  dol  e  tristiçia  senyalauen 
que  moria  Aquell  de  qui  elles  eren  factura,  ab  645 
quanta  modèstia  cobri  lo  seu  sacratissim  cap,  de 
vn  mantell,  senyalant  uiduidat  de  la  mort  de  la  uida 
[Mjo8v]  eterna!  Après,  ab  quanta  mesurada  dolor  ixque  * 
a  rebre  en  lo  mont  de  Caluari  al  noble  caualler 
Josep  Abariraatia,  e  al  gran  doctor  Nicodemus,  650 
comunicant,  tractant  e  disponent  del  gloriós  sote- 
rrar de  Aquell,  en  qui  viuien  aquells  quil  soterra- 
uen;  endreçant,  aparellant  e  mesclant  en  gran  abun- 
dància, aquelles  aromàtiques  poluores  que,  per  a 
tan  noble  sepoltura,  sesguardauen;  e,  al  deuallar  de  655 
la  creu  lo  sagrat  Cos,  ella,  per  amor  esforçada,  so- 
bre tots  hi  ajudaua,  e  sostenint  lo  porta  a  les  castes 
faldes,  hon  tantes  vegades  chich  infant  reposat  ha- 


XIV.  LA  ISTORIA  DK  SANTA  MAGDALENA       329 

uia;  e,  ab  les  mans  ja  mundes,  de  les  passades  culpes 

660  lauades,  mesclant  aromàtiques  lagrimes  en  laygua, 
laua  lo  Cos  sagrat  de  Aquell  qui  la  sua  anima  hauia 
lauada;  ab  mundes  lançols  embolicant  lo  embena, 
a  la  manera  judayca;  prenent  los  peus  de  la  sua 
acostumada  misericòrdia,  quant  lo  portauen  a  la  ve- 

665  nerable  sepoltura,  estojant  los  claus  e  la  santa  coro- 
na. Torna  a  sostenir,  ab  fortitut  tan  exçelssa  que 
en  gran  part  los  limits  de  femenil  condició  sobre- 
puja,  al  bastiment  de  la  santa  Esgleya,  sacratissima 
Senyora  nostra,  fins  a  la  porta  del  gran  cenacle.  E 

670  ab  elegants  modestes  vmils  paraules,  que  humana 
ploma  no  les  pot  escriure,  despedi  al  estrenu  caua- 
ller  Josep,  e  al  egregi  doctor  Nicodemus,  regra- 
çiant  a  les  sues  noblees,  per  part  de  la  Reyna  de 
Parahis  que  parlar  no  podia,  lo  treball  e  despesa 

675   de  la  magnificha  sepoltura. 

[XVIII]  Ana  la  Gloriosa  al  sepulcre  ab  les 
altres  Martes. 


L• 


os  labis  de  retoricha  se  tanquen,  e  tota  elo- 
qüència se  torna  muda,  per  a  poder  clarament 

680  escriure  ab  quina  soliçitut,  humilitat  e  prudència,  la 
humil  seruenta  Magdalena  aparella  corporal  refec- 
cio  a  la  sacratissima  Verge  Maria,  de  son  Fill  viu- 
da, soplicant,  los  genolls  en  terra,  la  sua  magestat 
se  acostas  a  la  pobrelleta  taula,  per  pendre  confort, 

685  per  que  no  peris  lo  confort  de  natura  humana.  Ab 
quina  afabilitat  e  modèstia,  recollint  confortaua,  e 
rebia  a  sent  Pere  e  als  altres  apòstols,  que  hauien 
desemparat  aquell  Deu,  Senyor  e  Mestre,  lo  qual 
ella  deuota  no  desempara  fins  a  tancar  lo  *  dins   [Mioç] 

690  lo  sepulcrel  E  la  ardent  inflamada  amor,  que  espay 
de  temps  no  comporta,  johi  no  espera,  a  la  raho  no 
42 


330      OBRES  DS  J.  ROtÇ  DK  CORELLA 

obeheix,  de  algun  espant  no  sespanta,  no  pogué  te- 
nir closa  a  la  tota  encesa  Magdalena,  que  lo  disap- 
te,  al  uespre,  no  podent  tan  grans  flames  de  amor 
tenir  cubertes,  ana  cercant  les  abundants  botigues,  695 
per  comprar,  dels  bens  que  li  restauen,  aromàtiques 
poluores,  per  que  lo  diumenge,  per  lo  mati,  ans 
que  lo  sol  del  tot  no  illuminas  labitable  terra,  ella 
pogués  lo  sol  de  justiçia,  Jhesus,  tocar  e  veurel  O, 
transcendent  amorl  be  sabia  e  saber  no  volia,  que  700 
lo  Cos  sagrat,  lo  diuendres  a  uespre,  en  tan  gran 
abundància  mirrat,  no  li  freturaua  en  temps  de  tan 
poch  espay  se  tornas  a  regoneixer;  però  equina  altra 
escusa  poguera  la  encesa  Magdalena  pendre,  per  a 
contractar,  besar  e  veure  lo  sagrat  Cos  que  tant  705 
amaua,  sinó  dient  que  venia  per  que  ab  los  precio- 
sos enguents  preseruas  de  podridura  a  la  puritat 
eterna?  O,  amor  de  alta  excel•lència!  Com  tots  los 
perills  no  temia,  ni  sen  recordaua,  no  tenia  recel  de 
les  armades  guardes,  de  leuar  del  tancat  sepulcre  lo  710 
sagell  decretat  per  lo  president  Pilat;  ni  prenia  es- 
pant de  la  cruel  furor  dels  inichs  prinçeps  de  la 
Sinagoga. 

Passa,  sens  dormir,  la  major  part  de  la  nit  lar- 
gua  del  dissapte,  atenent  a  la  desijada  alba  del  diu-  715 
menge,  la  qual  li  semblaua  que,  molt  pus  tart  del 
que  acostumat  hauia,  se  mostraua;  y  encara  del  tot 
sobre  lo  nostre  orizon  nos  descobria,  com,  ab  re- 
llonge  de  amor  sotliçita,  desperta  les  altres  santes 
Maries,  instant  ab  gran  cuytas  lleuassen,  per  anar  730 
del  rey  Jhesus  al  gloriós  sepulcre. 

Axis  partiren  del  sant  cenacle  les  deuotes  bea- 
tes, recordant  e  rahonant  de  la  dolorosa  passió  los 
profundes  misteris,  sembrant  piadoses  lagrimes  per 
aquella  senda  en  la  qual,  lo  Redemptor  de  natura   735 
humana,  per  elles  e  per  nosaltres  portant  la  creu, 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       33 1 

gotes  de  sanch  hauia  sembrades,  per  que  nosaltres 
coUissem  les  violes  de  la  eterna  glòria.  Endreçaren 
los  passos  al  desigat  ort  de  la  santa  sepoltura,  e, 

730  acostant  se  al  terme  que  tant  desijauen,  tingueren 
recort  de  aquella  gran  pedra  que  la  porta  del  sepul- 
cre tancaua;  hi,  parlant  entre  si,  parlauen  dema- 
nant: <  íQui  bastarà  leuar  pes  de  tant  pesada  losa?  > 
E,  acabant  tals  paraules,  veren  vbert  lo  sepulcre  e 

735   girada  la  gran  pedra,  e  vn  an*gel  qui,  en  figura  de   [Mioçv] 
home,  cubert  de  vestidura  blancha,  los  denuncia 
tals  paraules: 

«  No  tingau  espant,  —  que  espantades  de  la  ui- 
■»  sio  estauen;  —  ^a  Jhesus  de  Natzaret  cerquant 

740  >  demanau?  Ressuçitat  es,  axi  com  ell  uos  dix;  no  es 
>  açi:  mirau  lo  loch  hon  lo  posas.  Anau;  portaune 
»  alegres  noues  als  seus  deixebles,  en  especial  a  sent 
»  Pere;  e  que  a  tots  se  mostrarà  en  Galilea,  axi  com 
»  vos  ha  promès.  » 

745   [XIX]  Romàs  al  sepulcre  la  gloriosa  Magdalena. 


V' 


SPANïADES  les  santes  beates  (que  temor  les  ha- 
.1.  V  uia  circuhides),  del  moniment  fogiren;  sola, 
plorant  prop  lo  sepulcre  seguda,  romàs  la  trista 
Magdalena,  que  ja  no  podia  alguna  cosa  esperar  ni 

750  tembre,  puix  no  trobaua  aquell  Sol  per  qui  lo  viure 
sostenia.  E,  si  de  la  sua  anima  hauia  perduda  la 
uida,  poch  estimaua  quel  aflegit  cos  perdés  lanima 
morta,  elegint  sobiran  be,  lo  morir  per  Aquell  qui, 
uiuint,  trobar  no  podia.  Que  tot  lo  delit  del  qui  ve- 

755  rament  ama,  es  obrar  singulars  actes,  per  hon  la 
sua  amor  sia  manifesta  en  esguart  de  aquell  per 
quils  obra.  Hi  encara  estimaua,  la  encesa  Magdale- 
na,  que  morta  trobar  poria,  lo  que  viua,  cercant,  no 
trobaua. 


332      OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

Axi  transportada,  vnida  e  quasi  feta  vna,  era  la-  760 
nima  de  la  Magdalena,  ab  Deu  Jhesus  qui  tant 
amaua,  que,  mort  lo  seu  Rey,  Deu,  Senyor  e  Mestre, 
li  paria  que  la  mitat  delia  era  morta;  e  per  ço  lo 
viure  la  enujaua,  que  no  volia,  partida  en  mitat, 
portar  inperfet  viure;  ni  la  mort  del  tot  elegia,  per  765 
que  estimaua  que,  morint,  perdera  la  raitat  de 
aquell  Jhesus  qui,  en  ella  encara  viuint,  ab  la  deuo- 
,    y-  ta  penssa  contemplant  lo  miraua. 

En  aquesta  de  amor  fortuna  valida,  ab  tants 
contraris  vents  conbatuda,  gira  altra  vegada  los  plo-  770 
rants  vils  al  regonegut  sepulcre;  per  que,  lo  qui  pert 
cosa  que  molt  estime,  no  es  content  encara  que, 
moltes  vegades  cercant,  mire  lo  loch  hon  creu  ha- 
uer  la  perduda,  sol  per  contemplar  e  veure  hon  pri- 
mer estaua.  Axi  cercant  ab  los  vils  del  cos  e  anima,  775 
en  forma  humana  dos  àngels  li  parlaren:  «  Dona, 
»  tper  que  plores?  »  Vn  dolorós  sospir  fon  principi 
de  la  sua  prompta  resposta,  dient:  i  Plore,  per  que 
»  sen  han  portat  lo  meu  Senyor,  e  no  se  hon  lan 
»  posat,  que  es  causa  de  major  dolor.  »  780 

Acabaua  aquestes  paraules,  quant,  girant  la  uis- 
ta  al  ort,  mira  vn  home  que,  a  manera  de  ortola, 
estima  la  inflamada  Maria  poguera  saber  hon  era  lo 
sagrat  Cos  de  aquell  Jhesus,  per  qui  tan  gran  dolor 
sostenia.  Ab  afable  gest  e  paraules  li  parla  lo  ortola,  785 
[Mjio]    qui  en  la  sua  anima  ja  sembraua:  t  Dona,  *  ^per 

>  que  plores?  >  E  lo  estrem  desig  que  tenia  de  sa- 
ber noues  del  que  çercaua,  li  mostra  en  breus  parau- 
les respondre:  <  Senyor,  si  tu  las  leuat  de  aci,  di- 

>  gues  mo  hon  las  posat,  e  yol  men  portaré.  *  790 

O,  alt  penssament  de  amor  intenssal  Noi  nome- 
na; que  li  es  semblant,  al  qui  molt  ama,  tots  los 
altres  no  penssen  sinó  en  aquell  per  qui  ell  sospira. 
O,  estrenu  esforç  de  uos,  encesa  Maria!  ^don  colli- 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       333 

795  reu  tan  grans  forces,  que  la  uostra  delicada  perso- 
na, per  continuats  plors  e  sospirs  dèbil  e  aflaquida, 
vn  cos  tan  gran  de  vn  loch  en  altre  pugua  portar  e 
moure? 

JosefF,  caualler  de  excel•lent  animo,  no  la  gosat 

800  desclauar,  sinó  ja  en  la  vesprada,  e  de  Pilat  obtesa 
liçençia;  vos,  ab  animo  de  amor  encesa,  no  esperau 
tempSj  liçençia  ni  companyia;  non  exceptau  algun 
loch  don  lo  pugau  pendre,  ans,  sens  condició  pro- 
metent, vos  obligau  que,  hon  se  vulla  que  sia,  vos 

805  lo  pendreu. 

[XX]  Aparegué  lo  nosire  Mestre  e  Senyor  a  la 
gloriosa  Magdalena. 


N 


o  uolgue  lo  piados  ortola,  Deu  infinit,  qui  ha- 
uia  sembrat  en  lanima  deuota  la  sement  de 
810   amor  tan  exçelssa,  que  mes  auant  passas  la  dolor 
de  aquella  qui,  ab  tan  gran  pena  cercant,  mort  lo 
ploraua.  E  puix,  dientli  «  Dona  »  noi  hauia  cone- 
gut, diuli  «  Maria  »  quasi  dient:  t  ^Coneixes  aquell 

>  qui  tanbe  te  ha  coneguda?  »  Ab  alta  e  alegra 
815   veu,  de  cor  e  de  penssa,  respos:  <  Mestre,  Senyor!  > 

Quasi  dir  volia:  c  Yo,  confessant  ma  culpa,  conech 

>  hi  veig  que  uos  sou  mon  Deu,  Senyor  e  Mestre.  » 
Lançant  se  als  seus  peus,  segons  acostumat  hauia. 

No  comporta  quel  tocas,  lo  Rey  de  glòria,  per 
8 20   que  ella  no  penssas  que  era  reçusitat  en  la  mortal 
comuna  vida.  Ab  goig  tan  gran,  com  era  la  dolor 
del  que  perdia,  cuyta  la  deuota  Santa,  per  decla- 
mar de  la  inmortal  uida  del  rey  Jhesus  la  noua  cer- 
ta; hi  encara  en  lo  cami  pogué  les  altres  Maries 
825   atènyer,  que  poch  acaminauen,  esperant  si  ella  ven- 
dria, hi  encara,  per  que  no  portauen  lo  que  volien. 
Ab  ueu  de  alegra  hi  entonació  eleuada,  contant 


334  OBRES   DE  J.   ROIÇ    DK   CORELLA 

los  del  home  Deu  Jhesus  la  resurecçio  verdadera, 
per  uerificar  lo  que  Magdalena  santa  contaua,  los 
aparegué  a  totes  luniuerssal  Redemptor,  e  conssen-  830 
ti  los  peus  li  tocassen,  per  que  manifestament  conei- 
[Miio  v]  xent,  vessen,  no  fantasma,  mas  verdader  cos  humà,* 
aquell  que  ans  tenia,  tocant  adorauen. 

Corregue  la  Santa  eleuada,  que  lo  goig  als  seus 
peus  portaua  ales,  feta  dels  Apòstols  apostolessa,   835 
denunciant  los,  del  qui  mort  estimauen,  la  vida  glo- 
riosa. O,  exçellent  dignitatl  O,  digna  exçellençia  de 
la  feminil  condició!  O,  uerdader  repar,  en  les  do- 
nes, de  la  primera  vergonya  de  nostra  marc  Eual 
Ella  en  Parahis  hi  en  la  casa  de  vida,  primera  tro-   840 
ba  la  mort;  la  deuota  Magdalena,  en  lo  sepulcre  hi 
en  la  casa  de  la  mort,  primera  ha  trobat  la  uida. 
Eua,  al  seu  espòs  Adam  denuncia  la  mort;  la  glo- 
riosa Magdalena,  a  sent  Pere,  espòs  per  Jhesus  dè 
la  Esgleya,  ha  denunciat  la  uida.  Hauia  dispost  la  845 
diuina  Prouidencia,  mudar  lo  general  orde:  que  axi 
com  lo  oprobri  comença  per  dona,  la  honor  e  glòria 
de  la  resurrecció,  primer  a  dona  fos  denunciada. 

[XXI]  Com  vench  a  la  Senyora  nostra  la 

gloriosa  Magdalena.  850 

QUIN  estil  de  elegants  paraules,  quin  torrent  de 
habundant  eloqüència,  qual  font  de  Parnaso, 
regant  poria  fecundar  les  estèrils  planes,  per  que, 
escriuint,  se  pogués  descriure  lo  goig  e  alegria,  ab 
lo  qual,  la  gloriosa  Magdalena,  entra  per  la  cambra  855 
de  la  Reyna  de  misericòrdia,  contantli  alegres  no- 
ues  de  la  uida  gloriosa  de  Jhesus  Deu,  son  Fill,  la 
resurecçio  del  qual  la  magestat  sua  primer  que  tots 
sabia? 

c  O,  Mare  de  Deu,  verge,  exçellent  senyoral  Huy  860 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       335 

>  per  a  tostemps  ha  pres  fi  lo  vostre  dol  e  plànyer, 
*  puix  vostre  fill,  Deu  senyor  e  nostre,  après  que, 

>  morint,  hauia  la  nostra  mort  morta,  ara,  resuçi- 
I  tant,  ha  nostra  uida  reparada.  Ha  fet  molt  mes 

865    >  del  que  los  inichs  juheus  li  demanauen,  quant,  ab 

>  maligne  peruerssa  uoluntat  blasfemant,  deyen,  si 
»  era  fill  de  Deu,  deuallas  del  pal,  e  creurien  en  ell. 
»  No  deualla  de  la  creu,  per  que  a  nosaltres  pujas 

>  en  lo  çel,  però  ha  fet  mes:  que  ja  mort  ses  leuat 
870   »  del  sepulcre,  ab  aquell  mateix  cos  e  nafres  ques- 

»  taua  clauat  en  la  creu,  lo  qual  uos,  exçelssa  Mare 

>  verge,  de  les  vostres  purissimes  sanchs  li  haueu 

>  comunicat;  es  ara  tan  resplandent,  que  lo  sol  es 

>  escur  en  esguart  de  la  sua  claredat  luminosa.  Yo 

875    *  le  uist,  tocat  e  adorat,  per  la  sua  caritat *infinida.    [Mm] 
»  Ensemps  ab  les  vostres  santes  germanes,  venim  a 

>  vos,  font  de  piatat  e  misericòrdia,  confessant  nos- 
» tres  culpes,  regoneixent  lo  defalt  de  nostra  po- 

>  cha  fe;  que  sens  dupte  algú,  creure  deuiem,  en  lo 
880   >  seu  propi  cos,  Ell,  poder  infinit,  podia  lo  que  ha- 

>  uia  pogut  en  lo  cos,  de  quatre  jorns  mort,  de  mon 

>  germà  Lazer;  Ell,  inmens  poderós,  la  nostra  fe, 

>  per  nostra  culpa  morta,  reçusitant  ha  resuçitada, 
»  mostrant  nos  clarament  es  Deu  verdader  e  home, 

885    >  per  nosaltres  fill  vostre.  A  vos,  donchs,  recorrem, 

>  com  a  senyora  Mare  de  Aquell  de  qui  som  crea- 

>  tures;  que  ^iau  nostre  refugi,  port  tranquille,  se- 
1  gur  mur  e  defenssa,  goig,  conssolaçio  y  esperança 

>  dels  qui  nauegam  en  la  mar  fluctuant  de  aquesta 
890   t  miserable  uida.  > 


336  OBRES    DE  J.   ROIÇ    DE   COREI.I.A 


H 


[XXII]  Respon  la  Senyora  nostra  a  la 
gloriosa  Magdalena. 

AUIA  mudat,  la  sacratissima  Senyora  nostra, 
aquella  sua  plorosa  cara,  la  qual  al  peu  de 
la  creu,  sobre  totes  les  del  mon  entrestida,  ja  mes  895 
del  tot  cobra  la  color  primera;  però,  sens  dupte, 
après  de  hauer  vist  lo  seu  Fill  Deu,  resuçitat  en  vida 
gloriosa,  lo  dèbil  cos  e  lo  cor  esmortit,  ab  tal  res- 
taurant, cobraren  esforç  de  viure,  e,  la  entrestida 
cara,  modesta  alegria;  tal,  quels  miserables  peca-  900 
dors,  de  acostarse  a  la  sua  magestat  perden  la  te- 
mença, 

«  Alegra  estich,  deuota  Magdalena,  —  respos  la 
t  Senyora  nostra,  —  de  hauer  uist,  tocat  e  adorat 

>  Deu,  mon  fill,  Senyor  e  Redemptor  meu,  a  la  ma-   905 
1  gestat  del  qual  deuotament  soplicant,  demani,  en 

1  do  de  graçia  singular,  no  miras  lo  defalt  de  uostra 
»  pocha  crehença,  mas,  com  a  benigne  Senyor,  ate- 

>  nent  guardas  a  la  deuocio  de  vostra  bona  volentat. 

>  E  la  benignitat  sua,  com  a  fill  manssuet  e  promte,   910 
»  obeynt  les  mies  soplicaçions  deuotes,  partint  se 

>  de  açi  es  anat  a  uosaltres,  exugant  de  vostres  plo- 

>  rants  vils  les  tristes  lagrimes;  ha  regat  lo  vostre 

>  cor  hi  penssa,  fent  hi  brollar  e  créixer  verdadera 

>  fe  e  crehença,  ab  caritat  y  esperança  que,  en  la  915 

>  eterna  glòria,  farà  en  vosaltres  lo  que  ara,  en  lo 

>  seu  cos  glorificat,  vos  ha  mostrat.  Denunçiau  la 
[Mliiv]   >  ve•ritat  de  la  sua  exçellent  resurecçio,  als  entris- 

»  tits  Apòstols;  que  lamor  e  dileccio  e  deuoçio  que 

>  haueu  tengut  de  vntar  lo  seu  Cos  sagrat,  ha  po-   920 

>  gut  merexer  que  ara,  viu,  lo  vnteu  de  vera  lahor, 
»  honor  e  glòria,  la  qual  los  seus  elets  li  cantaran 
»  en  secula.  > 


3tIV.  LA  ISTOKIA  DE  SANTA  MAGDALENA       337 


[XXIIl]  Com  se  parit  la  gloriosa  Santa  de  la 
925  íerra  de  Judea. 


L• 


A  humor  de  la  lengua  de  mon  enteniment  se 
dessecha,  e  la  dèbil  ma  de  mon  enginy  se 
canssa,  per  a  poder  representar  ni  escriure  de  aques- 
ta Santa  les  flames  de  caritat  encesa,  ab  les  quals 

930  encenia  la  sua  eleuada  penssa  en  contemplar  se- 
crets de  les  altes  serafiques  jerarchies.  E  no  era 
marauella,  per  que  estigué  dotze  anys  seruint,  con- 
templant e  adorant  aquell  purissim  retaule,  de  Deu 
esculpida  ymalge  hi  Mare  sacratissima,  Senyora  nos- 

935  tra,  ab  la  magestat  de  la  qual,  ensemps  ab  los  Apòs- 
tols, rebé  en  redundant  abundància  1  Esperit  Sant, 
en  lo  cenacle,  atenyent  raajor  que  de  dona  singu- 
lar preuilegi;  essent  al  mon,  de  la  santa  fe  gloriosa 
denunciadora;  e,  après  que  la  sacratissima  Senyora 

940  ana  de  Parahis  a  pendre  la  possessió  eterna,  la  hu- 
mil Magdalena  dona  lo  sacratissim  Cos,  de  Deu 
tabernacle,  ensemps  ab  los  Apòstols,  a  venerable 
sepoltura.  Acabat  lo  seruey  de  la  Senyora  nostra, 
tota  flamejant  mostraua  la  plenitut  de  graçia  que 

945  dins  la  sua  anima  broUaua,  pricant  a  la  santa  Es- 
gleya,  en  diuerssitat  de  estranyes  lengues,  la  veritat 
del  sagrat  Euangeli;  la  qual  declarant  confermaua, 
ab  moltitut  de  innumerables  miracles. 

No  pogueren  los  inichs  prinçeps  de  la  Sinagoga 

950  comportar  claredat  de  tan  exçelssa  doctrina;  sem- 
blants a  miserables  òlibes,  que  del  sol  la  lum  no 
poden  veure.  Prengueren,  los  obstinats  malignes,  la 
deuota  Santa,  ab  la  germana  e  lo  resuçitat  Lazer;  e 
aquell  sant  Çelidoni,  qui  fon  il•luminat  çech  de  la 

955  sua  naixença;  e  sant  Maximi,  hu  dels  setanta  deixe- 
bles; e  santa  Marçella,  criada  de  santa  Marta,  qui 

43 


338      OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

dix  al  nostre  Mestre  e  Senyor:  «  Beatus  venfer  qui 
*  ie portauit »;  e  altres  deuots  crestians.  Posats  dins 
vna  fusta,  sens  veles,  rems,  timó,  ni  altres  aparells 
de  nauegar,  dexaren  los  a  la  mar  perillosa,  dient,  960 
per  escarn,  qucs  acomanassen  a  Jhesus  crucificat, 
lo  qual  ab  tanta  deuocio  pricauen. 
[Afzis]         O,  Rey  de  glòria,  infinit,  piados,  que  ja*mes  no 
desempara  aquells  qui,  ab  ferma  fe,  en  la  magestat 
sua  esperen,  e,  desemparats  dels  humans  adjutoris,  965 
recorrent  a  la  sua  inmenssa  piatat,  acaben  lo  que 
ab  soccors  e  prudència  humana  acabar  no  porien! 

[XXIV]  Vengué  en  Massella  la  gloriosa  Santa. 

AXIS  partiren  de  la  terra  de  Judea  aquests  Sants 
gloriosos,  mirant  e  aguardant  tots  a  la  ex-  970 
çelssa  Magdalena,  com  a  tremuntana,  carta,  bru- 
xola  de  son  viatge;  la  qual,  ab  estil  de  tals  veritats 
los  confortaua,  que  a  perssona  humana  son  inpossi- 
bles.  Guiats  per  la  diuina  Prouidençia,  nauegaren 
ab  vent  tant  pròsper,  en  mar  tranquille,  quen  poch  975 
espay  en  los  ports  de  Massella  prengueren  segura 
posta. 

Deualla  en  terra  la  deuota  companyia;  acompa- 
nyant tots  la  santa  Magdalena,  arribaren  en  vn  por- 
che  (que  altra  posada  no  trobaren),  a  la  porta  de  980 
vn  diabolich  temple,  sots  nefandissima  inuocaçio 
de  la  desonesta  deessa  Venus.  Mogueren  se  les  en- 
tramenes  de  caritat  de  la  deuota  Magdalena,  mirant 
lo  poble,  axi  discorrent  venir  al  sacrifici  del  ene- 
mich  de  natura  humana;  hi,  en  lengua  que  tots  la  985 
entenien,  comença,  ab  angelicha  entonació,  de  la 
santa  Fe  les  altes  matèries  declarant  resoldre. 

Corria  la  gent  a  la  pricacio  de  veritat  tan  mani- 
festa, portant  als  Sants  benignes  corporal  refecçio; 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       339 


990  pero,  venint  la  nit  escura,  romàs  sens  altra  posada  la 
santa  companyia,  a  la  tempestat  e  fredor  del  ayre. 
Ordena  la  diuina  Prouidençia,  quel  Àngel  custodi 
de  la  gloriosa  Santa,  en  visió  de  flamejant  figura, 
aparegués,  dormint,  al  Prinçep  de  la  terra,  dient: 
995  «  O,  indeuot  ingrat  a  la  diuina  misericordial  Tu 
»  dormint  reposes  en  alt,  moll  e  delicat  estrado,  de 
»  richs  pomposos  paraments  ornat  e  cubert;  e  los 
»  manssuets  pobres  de  Jhesus,  Deu  e  Senyor  nostre, 
»  descuberts  estan  a  la  tempestat  del  fret  hi  ayre. 

1000  »  Leuat  sens  tarda,  e  proueheix  de  almoyna  los  hu- 
»  mils  dexebles;  sinó  yo  encendre  de  foch,  ensemps 
»  ab  tu,  lo  palau,  ciutat  e  regne.  » 

Ab  *  espant  de  gran  terror,  se  desperta  lo  Prin-   [Mii2v] 
çep;  que  li  semblaua  altes  flames  tota  la  real  casa 

1005  cremant  destrohien.  Despertant  a  la  Reyna,  que,  de 
tal  uisio  quasi  esmortida,  no  podia  la  lengua  mou- 
re, delliberaren  anar  e  escoltar  e  veure  la  gloriosa 
Magdalena,  que,  ab  lengua  tan  alta,  les  çelssituts 
de  la  eterna  glòria  pricant  declaraua,  hi,  ab  mol- 

10 10  titut  de  innumerables  miracles  prouant,  clarament 
feya  veure  la  veritat  dels  sagrats  Euangelis.  Pres 
lo  sant  babtisme,  hoynt  la  gloriosa  Magdalena,  lo 
Prinçep,  ensemps  ab  los  vassalls  de  son  regne,  des- 
trohint  de  les  ydoles  los  abominables  temples;  pro- 

1015  metent  la  deuota  Santa,  a  la  Reyna  estèril,  que  li 
procuraria  vn  fill,  lo  qual,  après  de  largua  vida  del 
pare,  los  regnes  heretaria. 

[XXV]  Dellibera  lo  prinçep  de  Massella 
anar  en  romiatge. 


1020 


DESiGAUA,  lo  conuertit  deuot  Prinçep,  vesitar  e 
veure  la  terra  de  Judea,  la  qual  de  la  sua  pre- 
ciosa sanch  hauia  santificada  aquell  Deu  Redenip- 


340  OBRES   DE  J.   ROIÇ   DE  CORELLA 

tor,  que  la  santa  Magdalena,  pricant  demostraua. 
Desijaua  encara  hoir,  conuerssar  e  veure,  aquell 
general  vicari  que  nostre  Senyor  Deu  hauia  deixat  1025 
en  la  terra,  lo  gloriós  sent  Pere.  Ab  deuota  sotliçi- 
tut  feu  aparellar  vna  nau,  per  que,  nauegant  en  se- 
cret abit  de  pobre  romero,  pogués  visitar  les  santes 
romeries. 

Era,  la  honesta  Reyna,  prenyada  de  temps  que  1030 
del  part  desigat  gran  espay  no  distaua;  la  qual,  ab 
femenil  importunitat  de  moltes  lagrimes  acompa- 
nyada, al  Rey  marit  instant  requeria,  ensemps  ab 
ell,  acabas  la  peregrinació  deuota;  e,  sospirant,  ab 
plorosa  veu  a  tals  paraules  feu  principi:  1035 

«  Si  pogués  penssar  ni  creure,  estimat  Rey,  se- 
»  nyor  e  marit,  que  ma  vida,  sens  vos,  sol  vn  punt 
»  se  pogués  sostenir,  no  suplicaria  ab  tan  gran  ins- 
»  tançia  acompanyarüos  en  aquest  tan  larch  uiatge; 
»  però  yo  so  mes  que  certa  que,  uos  abssent  de  la  1040 
»  mia  vista,  la  mia  anima  se  abssentara  del  meu 
»  cos,  hi  ensemps  perdreu  a  mi  hi  lo  fruyt  del  meu 

>  ventre;  lo  qual  esperau  per  les  deuotes  pregaries 
»  de  la  santa  Magdalena.  Donchs,  puix  la  mort,  no 

»  anant  ab  vos,  tinch  certa,  anant  ab  uos  dieu  que    1045 
»  ma  uida  es  perillosa:  deixau  me  elegir  per  millor, 
[AflJj]   i>  ans  lo  perill  de  mon  *  viure,  que  no  la  certitut  de 

>  la  mort  miserable.  > 

No  podia,  lo  piados  Príncep,  tenir  les  lagrimes 
dins  los  retrets  dels  vils  tancades,  hoint  de  sançera  1050 
amor  paraules  tan  doloroses.  Pres  delliber  ab  la 
muller  onesta,  si  la  santa  Magdalena  ho  conssella- 
ua,  era  content  ensemps  acabassen  lo  sant  romiat- 
ge. Il•luminada  e  plena  del  Esperit  Sant,  la  gloriosa 
Magdalena,  hauent  piatat  de  les  lagrimes  castes  de  1055 
la  onesta  Reyna,  amonesta  al  piados  Prinçep  por- 
tas  a  la  deuota  muller  en  sa  companyia;  e  que  ella, 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       34 1 

de  continu  al  Rey  del  çel  sopHcant,  en  singular 
graçia,  demanaria  los  endreças  en  la  peregrinació 
1060   santa. 

[XXVI]  Mori  la  Reyna  de  part  en  lo  sant  viatge. 


c 


'om  a  peregrins  mendicants,  manssuets  e  po- 
bres, lo  Príncep  e  la  muller  prenyada,  del  port 
de  Massella  se  partiren.  Estenent  als  pròspers  vents 

lo^S  les  blanques  veles,  les  rribes  de  Prohença  de  lur 
uista  jas  cobrien,  quant  lenemich  de  natura  huma- 
na, que  als  bons  preposits  tostemps  contrasta,  tor- 
bant les  aygues  mogué  de  la  mar  les  profundes 
ones,  e,  corrent  mal  temps  en  valida  fortuna,  les 

i°7o  dolors  del  part  de  la  fatigada  Reyna  se  cuy taren; 
e,  reclamant  de  la  gloriosa  Magdalena,  ensemps  la- 
nima  e  vn  elegant  fill,  del  seu  fatigat  cos  se  par- 
tiren. 

^Qual  tragich  exçellent  poeta  tan  intenssa  dolor 

i°75  poria  descriure?  Tenia  lo  miserable  marit  e  pare, 
en  los  braços  la  muller  partera  morta,  e  lo  fill  uiu, 
sens  esperança  de  poder  viure.  Axi  proua  la  diuina 
Bondat  los  seus  elets,  per  apurar  lor  fi  de  lurs  mè- 
rits, en  lo  foch  de  profunde  paciència.  Besaua  lo 

1080   desert  marit  la  muller  morta,  e  après,  lo  fill  orfe  a 
les  mortes  mamelles  acostaua;  hi,  ensemps  linfant 
e  lo  cos  de  la  mare  defunta  abraçant,  deya  parau- 
les que  les  forts  pedrenyeres  bastauen  a  rompre. 
La  fúria  de  la  mar  ja  samanssaua,  que  paria  do- 

10S5  naua  loch  per  escoltar  lo  plant  de  la  lementaçio 
trista.  Ab  clamor  modesta,  lo  Rey  miserable  dona- 
ua  de  la  santa  Magdalena  tristes  querelles,  e,  dins 
los  límits  de  religió  crestiana,  semblant  al  sant  Job, 
estrema  dolor  planyia.  Axi  lamentant  deploraua,  lo 

1090  adolorit  Rey,  sobre  la  mort  de  la  Reyna  morta,  e  so- 


342  OBRES   DK  J.   ROIÇ   DE  CORKLLA 

[Afiijv]  bre  la  uida  del  fill,  qui  de  fam  se  moria.  Los  mari*- 
ners  molt  fort  instauen,  lo  cos  mort  no  tingues  en  la 
nau  sepoltura,  protestant,  segons  lurs  openions  e 
fantasies,  que  en  altra  manera  la  fusta  perillant  se 
perdria. 

Largua  e  adolorada  tragadia  seria  descriure  les 
doloroses  paraules,  les  lamentacions  tristes,  quel 
entrestit  pelegri  e  tots  los  de  la  nau  planyhien;  e 
mirant,  ab  plorosa  uista,  si  alguna  terra  se  deixarà 
veure,  ordena  la  diuina  clemència  vn  escull  ho  roqua 
miraren,  que  larch  espay  de  la  fusta  no  distaua.  £ 
varant  de  la  nau  la  barqua,  portaren  la  trista  mer- 
caderia del  cos  de  la  Reyna  morta,  ab  lo  infant,  que 
de  la  mort  poch  se  lunyaua.  Axi  coUoqua,  lo  mise- 
rable marit  e  pare,  la  muller  en  trista  deserta  sepul- 
tura; e  dauall  lo  mantell  de  la  mare  morta,  cobrint 
dona  mortalla  al  fill  qui  encara  uiuia,  cridant  veus 
que  en  la  pedra  cauaren,  per  al  cos  mort,  la  trista 
sepoltura. 

Torna  a  la  nau  lo  adolorit  pelegri,  e,  ab  esforç 
de  la  santa  fe  que  en  la  sua  anima  esculpida  por- 
taua,  no  reuoca  del  sant  uiatge  lo  deuot  preposit, 
portant  ab  gran  mansuetut  e  paciència,  ensemps 
la  dolor  e  lo  treball  de  la  adolorada  romeria. 

[XXVII]   Troba  lo  Rey  pelegri  la  muller  viua. 

Dos  anys  acabauen,  quant  lo  Rey  pelegri  aca- 
baua  les  santes  uisites;  e,  presa  benedicció 
del  clauer  de  Paradís,  sent  Pere,  desplegaren  les 
veles  en  la  mar  alta^  endreçant  lur  nauegar  a  la  ciu- 
tat de  Massella. 

Aparellaua  lo  adolorit  Prinçep  doloroses  parau- 
les, ab  les  quals  pogués  tan  grans  infortunis  a  la 
Magdalena  contar  e  plànyer.  Axi  nauegaren  ab 


XIV.  LA  ISTORIA  DK  SANTA  MAGDALENA       343 

uents  tranquilles,  fins  que  la  diuina  Prouidençia  los 

ii2q  porta  en  aquell  loch,  hon  hauien  lexat  lo  cos  de  la 
Reyna  morta. 

Salta  lo  Rey  en  aquella  mateixa  barqua,  en  la 
qual  hauia  portat  la  muller  tant  plorada;  e,  acos- 
tant se  a  la  rriba  de  la  trista  sepoltura,  mira  vn  pe- 

1130  tit  infant  que,  al  tall  de  les  salades  aygues,  en  la 
arena  jugaua;  lo  qual,  no  acostumat  de  semblant  vis- 
ta, fogi  de  la  humana  figura. 

Ab  gran  cuyta  desenbarcha  lo  marauellat  Prín- 
cep, seguint  del  chich  infant  en  la  terra  los  petits 

1 135    vestigis;  lo  qual  troba,  dauall  lo  mantell  de  la  mare, 
morta  semblant  a  persona  que  dormia.  Als  plors  del 
infant  se  desperta  la  defunta  Reyna,  hi,  abraçant  lo 
fill,  al  marit,  *  que  fora  de  si  per  inefable  alegria  [M114] 
estaua,  endreça  tals  paraules: 

1 140  <  No  estigau  dubtós,  Rey,  senyor  e  marit;  quels 
»  mèrits  de  la  gloriosa  Santa  a  tan  alta  excel•lència 
»  atenyen,  que  en  lo  meu  part  ella  es  estada  la  ma- 
»  drina;  hi  lo  seu  Àngel  custodi  ha  guiat  la  mia 
»  anima,  en  totes  les  vostres  santes  uisites;  hi  en 

1 145  »  aquesta  deserta  roqua  ha  criat  aquest  infant,  fill 
»  nostre,  nodrint  lo  de  celestial  vianda.  Anem, 
»  donchs,  a  donar  lahors  e  gràcies  a  la  diuina  mi- 
»  sericordia,  que  tan  exçellent  Santa  ha  trames  en 
»  nostre  regne,  hi  ofiram  li,  en  seruey  del  rey  Deu 

IT50   >  Jhesus,  tots  nostres  bens  e  vida.  » 

[XXVIIIJ  Com  vixque  trenta  anys  la  gloriosa  Santa. 


A 


XI  torna  a  la  nau,  lo  sobre  tots  los  del  mon  mes 
alegre,  [lo]  deuot  pelegrí,  portant  en  aquella 
mateixa  barqua  la  muller  uiua;  en  la  qual,  com  a 
1 1 55   tomba  miserable,  lauia  portada  a  la  deserta  sepol- 
tura. E,  lleuades  les  anchores,  dins  poch  espay  ple- 


344      OBRES  DR  J.  ROIÇ  DB  CORBLLA 

garen  les  veles  en  lo  desigat  port  de  Massella;  reci- 
tant e  regraçiant  a  la  gloriosa  Magdalena,  les 
gràcies  excel•lents  que,  per  los  seus  mèrits,  de  la  di 
uina  misericòrdia  hauien  atès;  endreçant  tot  lo  res- 
tant de  sa  uida,  en  seruey  de  Nostre  Senyor  Deu,  e 
de  la  sua  sacratissiraa  Mare.  Constituhiren  bisbe  de 
la  ciutat  de  Massella,  lo  sant  reçusitat  Lazer;  hi  al 
gloriós  sent  Maximi,  de  la  ciutat  de  Achs;  hi  con- 
certades totes  les  coses  que  al  seruey  de  la  Diuina 
Magestat  en  la  uida  actiua  esguardauen,  la  inflama- 
da  Magdalena  volgué  tomar  a  sentir  aquell  inefable 
delit,  que,  en  alta  contemplació,  als  peus  del  rey 
Jhesus  sentit  hauia. 

Guiada  per  1  Esperit  Sant,  partint  se  de  la  ciu- 
tat de  Massella,  pres  alta  posada  en  vna  aspra 
muntanya,  en  la  qual,  dins  la  sequa  roqua,  hauia 
vna  coua  tallada  en  la  pedra,  quasi  semblant  al 
gloriós  sepulcre  hon  ella,  deuota,  hauia  ajudat  a 
cloure  lo  sagrat  Cos  de  Nostre  Deu,  senyor  e  mes- 
tre. Portassen  per  joya  de  vàlua  inestimable,  e  per 
[Mii^v]  suau  refec*çio  del  seu  cos  e  anima,  aquella  real  des- 
pines  Corona,  de  nostra  supeibia  vera  medecina;  la 
qual  lo  Rey  de  glòria,  ab  gran  uituperi  coronat,  ab 
la  sua  preciosa  sanch,  de  color  carmesina  hauia 
cuberta. 

O,  cosa  de  marauella  exçelssal  Que,  portant  en 
lo  mon  angelicha  uida,  passa  trenta  anys  la  çerafi- 
cha  Santa,  sens  pendre  refecçio  de  corporal  uianda; 
sinó  que,  set  ores  del  dia,  innumerables  àngels,  le- 
uant  lo  seu  cos,  lo  pujauen  a  la  celestial  espera;  e, 
conssumptes  les  humils  pobres  vestidures,  aquells 
cabells  que  hauien  exugats  los  sagrats  peus,  en  tan 
gran  longitut  crexent  aumentaren,  que  pogueren, 
fins  en  terra,  de  la  gloriosa  Santa  cobrir  la  per- 
ssona. 


XIV.  LA  ISTORIA  DE  SANTA  MAGDALENA       34S 


[XXIX]  Com  parla  ab  lo  sant  Hermita  la 
gloriosa  Santa. 

ERA  venguda  la  ora  quel  Rey  de  glòria  volia 
donar,  de  sos  treballs,  a  la  deuota  Santa,  so- 
bre tots  los  sants  eternal  premi.  E  ordena  la  sua 
Magestat,  que  vn  deuot  preuere,  prop  de  aquella 
muntanya  portant  vida  perfeta,  comença  ha  hoir  los 
cants  e  dolça  armonia  que  la  angèlica  miliçia  can- 

1200  taua,  a  les  hores  que  portauen  al  celestial  consisto- 
ri lo  cos  de  la  eleuada  Santa. 

Soplicha,  ab  oració  deuota,  lo  sant  ermita  la 
diuina  clemència,  li  volgués  reuelar  lo  secret  de  tan 
alt  misteri;  hi,  acostant  se  mes  prop,  per  millor  es- 

1205  coltar  la  musica  de  tan  entonada  melodia,  comen- 
çaren a  tremolar  los  ossos  tots  de  la  sua  persona;  la 
qual  mes  auant  no  pogué  moure.  Crida,  ab  ueu  alta, 
lo  espantat  ermita:  c  Yot  requir,  qualseuol  creatura 

>  que  tu  sies,  de  part  de  Jhesus  crucificat,  fill  de  Ma- 
12 10    >  ria  verge,  me  denuncies  quin  es  lo  teu  ésser,  i 

Vna  veu  hohi,  per  resposta,  amonestant  lo  se 

acostas  mes  prop,  sens  temor  de  cosa  quel  pogués 

ofendre.  Ab  gran  desig  comença  los  passos  moure 

lo  sant  preuere,  e,  ab  dolça  suauitat,  entès  aquella 

12 15    angèlica  veu  de  la  gloriosa  Santa,  que  li  dix: 

« ^Has  hoit  may  parlar  de  aquella  profunde  pec- 

>  cadora.  Magdalena,  a  qui  lo  Redemptor  del  mon,  . 
»  per  la  sua  infinida  misericòrdia,  perdona*tots  sos  [-"^  ^^j\ 
»  peccats?  Yo  so  aquella,  de  la  diuina  piatat  mani- 

1220  »  fest  exemple;  ves  de  part  mia  al  sant  bisbe  Maxi- 
»  mi,  denunciant  li  que  lo  jorn  de  la  inefable  resu- 
»  recçio,  a  la  hora  que  lo  meu  Redemptor,  en  Cos 
»  glorificat,  ixque  del  sepulcre,  yo  serè  en  la  sua  es- 
»  gleya,  per  rebre  de  les  sues  mans  lo  Cos  sagrat 

44 


346  OBRES   DR  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

»  del  meu  Deu,  creador  e  mestre,  per  que  la  mia 
»  anima,  partint  se  del  miserable  cos  ab  ales  de 
»  celestial  uianda,  atenygua  volant  al  repòs  de  la 
»  eterna  glòria.  > 

«  —  O,  gloriosa  Santa!  —  respos,  ja  confortat, 
»  lo  sant  ermita;  —  homilment  te  suplique,  per  re- 
»  uerencia  de  aquell  Deu  e  senyor  que  les  tues  mans 
»  tantes  vegades  han  vntat,  sies  contenta  que  mes 
»  prop  te  parle,  per  que  de  tu  escoltar  pugua  reue- 
»  laçions  de  celestial  coUoqui. » 

«  — Acostat  mes  prop — respos  la  vmil  Magda- 
»  lena,  —  e  deixa  lo  mantó  que  portes,  per  que  la 
>  mia  persona  cobra.  » 

Axi  sacosta,  ab  gran  alegria,  lo  deuot  preuere, 
deixant  lo  mantó;  ab  lo  qual  la  gloriosa  Santa  co- 
bri lo  seu  cos,  de  cabells  cubert;  hi,  en  angelical 
colloqui,  li  denuncia  reuelaçions  de  profundes  mis- 
teris; remetent  lo  al  sant  bisbe  de  Achs,  li  aparellas 
del  seu  Redemptor  lo  sagrament  sant  de  la  sagrada 
Eucaristia. 

[XXX]   Fíftc/i  la  gloriosa  Santa  a  la  església 
de  sant  Maximi. 

No  comporta  en  lo  paper  representarse,  lo  goig 
excel•lent  e  alegria,  quel  bisbe  deuot  sentint 
explicaua,  quant  sabé  noues  certes  de  la  gloriosa 
Santa.  Esperant,  ab  desig  inefable,  lo  beneyt  dia, 
hi  eleuat  en  alta  oraçio,  lo  temps  e  les  ores  ab 
gran  diligència  contaua,  quant  vendria  aquell  desi- 
gat  diumenge,  de  la  sua  alegra  uista;  del  qual,  ans 
que  lalba  del  tot  fos  iiluminada,  per  misteri  de  glo- 
riosos àngels,  la  çeraficha  Magdalena  fon  present 
dauant  lo  altar,  eleuada  en  alt  sobre  la  terra,  salu- 
dant e  confortant  lo  deuot  bisbe;  lo  qual,  per  ex- 


XIV.  LA  ISTORIA  DB  SANTA  MAGDALENA       347 

çelssa  admiració,  staua  penssant  si  era  ver  lo  que 
miraua. 

1260         Acostas  mes  prop  la  gloriosa  Santa,  besant  les 
mans  al  manssuet  benigne;  confessa  en  lo  sagra- 
ment de  penitencia,  lahors  e  gràcies  a  la  diuina  mi- 
sericòrdia, com,  del  temps  que  la  sua  contrita  ani*-   [Miijv] 
ma  hauia  atès  de  sos  peccats  plena  indulgència,  no 

1265  era  estada  james  ennegrida  de  mortals  ofensses. 
Portaua  en  les  mans  la  exçellent  Corona  del  nostre 
Redemptor,  fent  ne  present,  per  joya  de  preu  inex- 
timable,  al  sant  bisbe;  lo  qual,  tot  inflamat  ab  deuo- 
cio  intença,  donaua  a  la  diuina  clemència  lahors  e 

1270  gràcies,  de  hauer  atès  tan  alta  reliquia;  ensemps  hi 
hauer  uist  la  gloriosa  Magdalena  qui  la  portaua. 

[XXXI]  Passa  de  aquesta  present  vida  la 
gloriosa  Santa. 

IA  hauia  conuocat  lo  Rey  de  Parahis  corts  gene- 
rals de  totes  les  jerarchies,  per  venir  a  rebre  de 
la  Magdalena,  que  tant  amaua,  lanima  santa;  hi  als 
seus  peus  hauia  fet  aparellar  vna  cadira,  hon  ella, 
gloriosa,  tingues  repòs  de  la  eterna  vida:  puix  en 
aquest  mon  eren  estats  lo  loch  de  la  sua  alta  peni- 

1280  tençia,  alt  en  Paradís,  en  aquell  mateix  estrado, 
atenygua  lo  premi  de  les  sues  lagrimes. 

Començas  a  moure,  nostre  Deu  e  Senyor,  del 
etern  consistori,  portant  per  la  ma  la  sacratissima 
Senyora  nostra,  verge  Mare  sua;  e,  per  ordens  e  je- 

1285  rarchies,  tots  los  celestials  esperits  deuallaren,  ab 
acordançes  de  entonades  suaus  transcendents  sal- 
modies,  a  la  hora  que  la  Santa  gloriosa,  de  les  mans 
del  sant  bisbe,  pres  aquell  Deu  e  Senyor,  que  tan- 
tes vegades  vist  e  tocat  e  contractat  hauia. 

1290        Acostas  lo  rey  Deu  Jhesus,  ab  la  sua  sacratissi- 


348       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

ma  Mare,  dient  a  la  deuota  Magdalena,  la  cara  de 
la  qual,  mes  qual  sol  resplandent  se  mostraua: 

€  Vine,  anima  santa;  entra  en  lo  goig  de  ton 
»  Senyor;  donarte  de  tos  treballs  exçellent  premi. 
»  Estaràs  col•locada  als  meus  peus,  en  les  faldes  de  izgj 
»  la  Reyna  de  Paradís,  Mare  senyora  mia;  a  la  ma- 
»  gestat  de  la  qual,  tu,  en  aquest  mon  aguardant, 
»  has  onrrada  e  seruida.  > 

Ffi. 

Fflor  donestat,  —  Senyora  deuota,  1300 

La  Uida  us  tramet  —  de  la  Magdalena; 
Que  vos  la  pregueu,  —  dels  cels  en  la  mota 
Nos  faça  pujar,  —  ab  àngels  en  flota, 
Tirant  nos  lo  cor  —  damor  ab  cadena. 


XV 
SEPVLTURA  DE  MOSSÈN  FR  ANÇI  AGUILAR 


Text  original: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayanstana 


*  SEPVLTVRA  [M116] 


DE 


MOSSÈN  FRANÇI  AGUILAR 

[I]  La  hora  e  temps  que  veu  la  sepultura. 

[cosTAUAS  la  ora  que  la  santa  religió  cres- 
tiana  se  recorda  de  aquella  salutació  ex- 

çelssa,  que  fon  principi  de  nostra  felicitat 

eterna;  quant,  ab  esperitual  canssament  de  conti- 
nuat estudi,  per  reparar  les  dèbils  forces  de  mos 

jQ  aflaquits  sentiments,  fora  los  murs  de  la  noble  Ciu- 
tat valenciana,  endreçaua  suaus  passos  a  la  santa 
posada,  hon  se  inuocha  del  gloriós  Vicent  inuenci- 
ble,  lo  nom  propi.  Hi  era  dia  que  la  Esgleya  sacra, 
de  tots  los  Sants  gran  festa  generalment  solempniza; 

j-  e,  ans  quem  acostas  al  temple,  hon  lo  meu  reposat 
viatge  endreçaua,  passant  per  vna  religiosa  capella, 
sots  inuocaçio  del  sant  gloriós  doctor  Jeronim,  ja 
lo  sol  de  la  nostra  abitable  terra  axis  cobria,  que 
Diana,  sobre  lo  nostre  orizon,  clara  se  mostraua,  e 

20  los  seus  raigs  ab  los  de  ApoUo  mesclant,  no  jutja- 
ua  la  uista  humana  ab  qual  lum  les  colors  atenyia. 
En  aquest  temps  giri  al  orient  lo  començat  viat- 
ge, deixant  lample  cami  de  la  principal  uisita,  per 
vesitar  primer  e  veure,  del  gloriós  nomenat  Martre 

2"  aquella  capella,  hon  la  ymatge  del  seu  cos  deuota- 
ment  se  representa.  E  no  mogui,  en  larch  espay, 
los  suaus  passos,  quant  acordada  musica  de  ange- 
licha  melodia,  axi  la  mia  anima  tingué  eleuada, 
quels  meus  peus,  en  la  terra,  ab  fermetat  inmoble 

30  senyalaren  vestigis. 


352  OBRKS   DK  J.  ROIÇ   DB  CORSLLA 


[Mjióv]  \ÍÏ]  *  La  forma  de  la  sepultura. 

ENDRECI  la  uista,  dels  altres  sentiments  talaya, 
[aj  aquella  part,  de  hon  la  hoida  jutjaua  que 
tant  suaus  veus  ressonant  venien.  £  foren  los  meus 
vils  illuminats  de  claredat  axi  perfeta,  que  yo  esti-  35 
mi  ApoUo,  deixat  lo  acostumat  cercle,  recordaua 
del  temps  del  noble  duch  Josue,  la  estació  mirable; 
hi  era  la  exçelssa  claredat  axi  de  perfecció  alta, 
que  la  dèbil  humana  vista  fortificant  confortaua, 
portant  me  esforç  de  mes  prop  acostarme  a  la  porta  40 
de  la  santa  capella. 

No  fon  gran  lo  nombre  dels  atentats  passos, 
quant  a  la  il•luminada  vista  se  presenta  vna  magni- 
íicha  sepultura,  axi  altament  fabricada,  que  no  seria 
possible  humanes  mans  acabaria  poguessen;  hi  es-  45 
taua  sobre  lo  alabaust,  esculpit,  del  viu  en  figura 
humana,  de  vn  caualler  la  ymatge,  en  forma  no 
molt  alta,  de  elegant  proporció,  la  cara  venusta,  de 
aquella  edat  que,  al  darrer  jorn,  los  benauenturats 
elets  cobraran  glorificats  los  propis  cossos.  De  ar-  50 
mes  de  Espanya  tenia  la  persona  cuberta;  la  espasa 
en  la  ma,  la  major  part  de  la  qual  estaua,  de  frescha 
corrent  sanch,  rubricada  de  ardent  carmesi,  que  les 
brases  enceses  en  color  vencia.  Cobrint  la  esculpi- 
da sepultura,  vn  rich  papallo  en  alt  selleuaua,  sem-  5^ 
brat,  en  sobrelleuada  orfebreria,  dels  arbres  de  la 
mirra;  hi,  en  les  fulles,  esmaltades  letres  sens  difi- 
cultat se  legien:  c  Milicia  est  uita  homims  súper  te- 
>  rram. »  Hi  era  del  brodat  papallo  la  flocadura, 
de  or  tirat,  en  letres  figurada:  « I^reciosa  in  conspec-  60 
»  tu  Domini  mors  santorum  eius.  »  Sobre  la  qual  suau 
armonia,  vna  àguila  les  ales  batia,  uolant  al  entorn 
de  la  clara  sepultura,  sobre  lo  pom  del  rich  papallo 
se  posaua. 


XV.  SEPVLTURA  DE  MOSSÈN  F.  AGUILAR        353 


65  [III]  Les  set  virtuts:  la  primera  Caritat, 

ESTAUEN  al  entorn  del  mirable  sepulcre,  de  alt 
compàs  inefable  figura,  set  donzelles;  la  ex- 
çelssa  bellea,  gràcia  e  modèstia  de  les  quals,  a  les 
vmanes  mans  nos  comporta  la  puguen  es*criure;   \M ii'j\ 

70  per  que,  en  ueritat,  langelica  forma  de  tals  figures, 
no  entra  en  semblança  de  coses  humanes.  La  pri- 
mera, com  a  reyna  coronada,  en  lo  primer  loch  a 
la  part  dreta,  portaua  en  cada  merlet  de  vna  alta 
corona,  que  en  nombre  set  eren,  de  sobre  encesos 

75  robins  escolpida  del  Esperit  Sant  vna  gràcia.  La 
dreta  ma  de  apurat  or  vn  ceptre  regia;  e  la  sinistra, 
de  vna  vberta  bossa,  daurada  moneda  escampaua; 
hi,  al  entorn  del  sach,  de  hon  la  monedas  partia, 
sobre  çeti  carmesi,  de  orfebreria  letres,  distincta- 

80  ment  deyen:  c  Karitas  non  querit  que  sua  sunt.  >  E 
cobria  la  sua  elegant  persona  vn  real  mantó,  los 
costats  vberts  fins  en  terra,  cremat  de  vnes  enceses 
brodades  flames,  que,  sobre  fil  de  or  tirat,  se  este- 
nien; deixant  solament  espay,  en  los  estrems  de  la 

85  rriqua  vestidura,  que,  de  encesos  caruoncles  esculpi- 
des letres,  parlassen:  «  Ffinis  autem  precepti  est  cari- 
» tas,  »  E  los  pits,  que  de  uiua  blancor  relluhien, 
en  exçelssa  factura  vn  collar  embellia,  de  set  roses 
blanques,  en  apurats  diamants  esculpides;  en  les 

90  quals  se  representauen  les  set  beatituts  que  a  ella, 
reyna,  ja  en  aquest  mon  acompanyen;  hi  en  les  fu- 
lles de  les  diamantines  roses,  letres  de  blau  esmal- 
tades legir  se  podien:  «  Mercès  vestra  copio  sa  est 
>  in  celis.  >  Hi,  en  los  pits,  a  la  part  sinistra,  endret 

95  del  cor,  portaua,  per  joya  de  inestimable  vàlua,  en 
diuersses  pedres  fines  figurat  vn  pellica,  que,  pi- 
cant se  en  los  pits,  de  uiua  sanch  fins  en  los  peus  li 

45    - 


354  OBRES   Dl  J.   ROIÇ   DE  CORXLLA 

rosaua;  e  axi  de  la  sanch  les  gotes  per  compàs  plo- 

uien,  que  sobre  lor  del  rich  mantó  letres  dels  can- 
tichs  senyalauen:  t  Ffortis  est  velui  mors  dileccio.  >  loo 
Eren  los  tapins  de  aquesta  trihunfant  reyna,  en  no 
molt  alta  figura,  de  domas  burell,  sembrats  en  orfe- 
breria de  espigats  nardus;  en  les  fulles,  brodades 
riques  paraules,  clarament  deyen:  %  Nardus  nua  de- 
>  dit  odorem  suum.  >  105 


[IV]  La  F/e. 


P= 


STAUA  al  costat  de  aquesta  exçelssa  reyna,  vna 
I  V  donzella,  la  cara  venusta,  ab  uiua  natural  co- 
lor declinant  vn  poch  a  narahina,  ab  tal  mesura  e 
tempre,  que,  per  a  ésser  en  estrem  bella,  mes  b!an-  no 
cor  no  li  fallia;  hi  vn  vel  destranya  textura  la  sua 
[Afijyv]  noble  *  cara  cobrint  venustaua,  ab  vna  bena  que 
en  lo  front  lo  sostenia,  de  safirs  escolpits,  en  sem- 
blants letres  brodada:  c  Cum  autem  conuerssus fueris 
■>  ab  Deum  auferetur  velamen.  >  Portaua  vn  mon-  115 
gil  de  tall  de  honesta  beata,  de  vn  blau  çeti,  sem- 
brat de  letres  de  rricha  orfebreria  en  tal  assento  e 
mesura,  que,  sens  treball,  se  legien:  c  Sine  fide  im- 
>  possible  est  placere  Deo.  >  Tenia,  en  la  dreta  ma, 
aquella  mateixa  gayata,  ab  la  qual  lo  manssuet  duch  120 
Moyses  obra  tantes  marauelles,  cuberta  de  compàs 
de  vnes  clares  perles,  que  en  letres  figurades  deyen: 
«  Omnia  quecumque  voluit  fecit  >;  hi,  en  la  sinestra, 
de  apurat  diama  vn  espill,  hon  tota  la  mundana 
machina  representant  se  miraua,  senyit  al  entorn,  125 
en  or,  de  vna  escriptura  que  als  deuots  vils  parla- 
ua:  €  Videmus  nunch  per  espèculum.  >  E  fermaua  los 
peus  (cosa  de  gran  marauella),  sobre  vns  tapins  de 
marbre,  transparent  mes  que  diama,  en  estima  axi 
laugers,  que  enujosa  grauitat  no  portauen;  e  de  130 


XV.  SEPVLTURA  DE  MOSSÈN  F.  AGUaAR        355 

vert  fe  en  maragdes  tenien  vna  praderia,  ab  letres 
desmalts,  que  en  fulles  se  legien:  «  Statuit  supra  pe- 
>  tram  pedes  tneos.  > 

[V]  La  Esperança. 

135     L^N  forma  de  illustre  duquessa,  estaua  la  terça 

I    V  donzella,  de  vellut  vert  en  estranya  vestidura 

cuberta;  hi  eren  les  obres  de  la  richa  seda,  de  bal- 

ssem  vnes  serments,  fullades  de  fil  dor,  sembrat  de 

orientals  perles,  en  tal  mesura,  que  en  distinctes 

140  letres  sestenien:  «  Non  dabis  sanctum  tuum  videre  co- 
»  rrupcionem.  >  Hi  en  les  mans,  que  de  vna  candida 
blancor  sens  afayt  relluhien,  tenia  vn  tabach  (pa- 
ria fos  esculpit  en  maragda),  tot  rosat  de  vns  petits 
redons  diamants  mesclats  ab  eguals  perles,  de  aque- 

145  lla  magna  que  en  lo  desert  los  fills  de  Israel  colli- 
ren; hi,  al  entorn  del  rich  veixell,  sobrelleuades  le- 
tres cantauen:  c  Expectans  expectaui  Dominum  et 

>  intendit  michi.  t  Hi  portaua,  endret  del  cor,  per 
joya  de  inestimable  estima,  de  diuersses  fragants 

150  odors,  de  fènix  la  sepoltura,  en  la  qual  lo  singular 
ocell,  cremant  se  moria;  per  tal  orde  les  flames  en 
alt  se  Ueuauen,  que  a  la  humana  uista  semblant 
figura  de  letres  se  presentaua:  c  Rurssum  çircunda- 
»  bor  pelle  mea.  »  Hi  de  vn  acunçat  safir,  en  los  ta- 

155   pins,  vnes  anco*res  esculpides  se  mostrauen,  de  tals   \M ii8\ 
letres  çircuhides:  c  Spem  sicut  anchoram  habemus, 

>  anime  tutam  ac  firmant.  » 

[VI]  Les  quatre  virtuts  cardinals:  [la  primera 

yusticia] . 

160  A  QUESTES  sobre  excel•lents  senyores,  a  la  dreta 
l\  de  la  noble  sepoltura,  cant,  tenor  e  contra, 
en  celestials  veus  entonauen.  Hi,  a  la  part  sinistra, 


3  $6      OBKES  DK  J.  KOIÇ  DE  CORKLLA 

estaua  primera  vna  illustre  prinçessa,  en  magestat 
exçelssa,  de  vn  çeti  color  de  samitell  uestida;  de 
antigua  fayço  la  richa  vestidura,  de  vnes  balances   165 
sembrada  en  perles  mesclades,  de  sobrelleuada  or- 
febreria, dins  les  quals  vn  mot  se  pesaua:  «  Beati 
»  qui  esurjunt  et  sciciunt  justiciam.  >  En  la  dreta  ma 
tenia  vna  febrida  espasa,  axi  cuberta  de  vn  relluent 
crestall  per  bayna,  que  molt  pus  bell  lo  ferro  pre-    170 
sentaua;  hi  vn  vexell  de  alabaust,  ple  de  balssem, 
la  sinistra  ma  sostenia,  ab  la  qual  liquor,  quant  fe- 
rir volia,  la  febrida  espasa  vntaua,  per  que  de  la 
sanch  de  rrigorosa  justicia  no  salteras  lo  ferro;  hi, 
al  entorn  del  purissim  alabaust,  riques  letres  parla-    175 
uen:  «  Noli  esse  nimis  justus.  »  E  per  fermall  de  in- 
cofmjparable  vàlua,  portaua  en  lo  front,  en  lo  loch 
hon  distinctament  los  cabells  se  parteixen,  aquella 
venusta  estela  que  de  lalba  porta  certa  embaixada, 
il•luminant  destranya  claror  la  grauitat  de  la  sua    180 
cara;  e  de  tal  forma  los  raigs  de  la  radiant  estela  se 
partien,  que  semblants  letres  senyalauen:   «  Sicui 
»  estela  matutina  in  medio  nebulc.  >  Hi  en  lo  costat 
sinistre,  vn  resplandent  caruoncle,  axi  clarament 
mostraua  lo  secret  de  les  sues  entramenes,  que   185 
dins  lo  seu  cos  vnes  letres  esculpides  se  legiren: 
€  Diligite  justiciam  qui  judicatis  terram.  >  Hi  en  los 
tapins,  de  forma  prou  alta,  del  uiu  estaua,  sobre 
ceti  violat,  representada  la  istoria,  quant  lo  rey  Sa- 
lamo  fengi  partir  linfant,  lo  qual,  per  fill,  dos  mares   190 
demanauen;  hi  vnes  letres,  entre  la  brodada  istoria, 
[JiíiiSv]  se  legien:  t  Ffirmabitur  justícia  tronus  regis,  »  ♦ 

[VII]  La  Prudència. 

ESTAUA  al  costat  de  aquesta  alta  prinçessa,  aque- 
lla noble  Prudència,  ab  lo  conssell  de  la  qual    195 
totes  les  altres  senyores  arreant  se  uisten;  c  multi- 


XV.  SBPVLTURA  DB  MOSSÈN  F.  AGUILAR        357 

plicats  vils  axi  per  totes  parts  la  sua  elegant  perso- 
na çircuhien,  que,  en  la  primera  vista,  me  fon  pre- 
sent Argus,  aquell  pastor  qui  perdé  la  vida  per 

200  guardar  de  Jupiter  la  manssueta  vacha.  En  la  ma 
dreta  miraua  vn  libre,  en  lo  qual  los  actes  humans 
de  les  passades  istorics  tots  se  representauen;  e,  se- 
gons les  cartes  que  giraua,  camuiaua  en  diuerssitat 
de  colors  la  sua  bella  figura.  En  la  sinistra  ma,  vna 

205  manssueta  serp,  de  or,  en  viua  forma  tenia,  ab  vn 
mot  de  perles,  que  sobre  lo  esculpit  animal  deya: 
€  Stote  prudent  es  sicut  serpentes.  »  Hi,  de  vellut  te- 
nat  la  sua  honesta  vestidura,  estaua  de  .espesses 
riques  brodades  formigues  sembrada,  que,  en  los 

210  estrems  de  la  roba,  escàs  romania  lespay  que  de  or- 
febreria letres  diguessen:  t  Prudentia  liberabit  te.  > 
De  or  tirat  tenia  los  tapins,  figurats  de  la  celestial 
espera  ab  lo  zodiach,  per  hon  lo  sol  fa  lo  acostu- 
mat vogi,  çenyhits  de  vn  mot  en  lengua  latina: 

215    €  Duodeçim  hore  sunt  diei,  » 


E' 


[Vni]  La  Fortitut. 

'  N  tercer  assento,  de  armes  que  relluhint  illumi- 
nauen  armada,  estaua  vna  verge  donzella,  la 
espasa  en  la  ma,  de  sanch  tirana  fins  a  la  cruera 

220  tincta.  E  de  tal  mesura  la  sanch  en  lo  ferro  se  apar- 
taua,  que  distintes  letres  fengia:  <  Manum  suam 
>  misit  adforcia.  >  En  lo  sinistre  braç  sostenia  vna 
embraçadura,  de  tan  admirable  art  fabricada,  que 
lo  cap  de  Golies  axi  del  uiu  escolpit  se  miraua,  que 

325  paria  degotas  be  sanch,  a  la  hora  quel  segon  rey 
de  Judea  lo  feria;  hi,  al  entorn,  sobre  lleuades  letres 
se  legien;  «  Ffortes  facti  sunt  in  bello.  »  E  tenia  del 
cap  la  febrida  armadura,  en  or  esculpida,  de  Judich 
la  istoria;  e  sobre  lassento  de  la  riqua  celada,  de 


35$  OBKES   DE  J.   EOIÇ   DE  CORELLA 

catpbray  vna  bandereta,  en  robins  de  letres  broda-  230 
da:  c  Ffortítudo  et  decor  indumentum  eius.  >  Per 
tapins  portaua  vnes  escarpes,  en  les  quals  axi  la 
[M iiç]  mort  figurada  *  paria  viua,  que  a  la  humana  vista 
delitaua;  e  deixaua  espay,  de  la  mort  la  viua  figura, 
a  letres  que  diguessen:  «  Qui  amat  animant  suam  235 
t  perdet  eam.  > 

[DC]  La  Temprança. 

CUBERTA  de  burell  estaua  la  quarta  senyora,  de 
vn  rich  domas  les  obres,  de  balaixos  mesclats 
ab  perles  brodades;  la  sua  no  comuna  bellea  de  tan  240 
exçelssa  honestat  acompanyada,  quels  mals  desigs 
en  los  miradors  matant  apaguaua.  Tenia,  en  la  dre- 
ta ma,  de  or  vnes  diçiplines,  de  encesos  robins  les 
puntes,  hi  al  entorn  paraules  esculpides:  c  Castigo 

>  corpus  meum.  »  Hi  en  lo  cap  vna  alta  corona  de   245 
boscanes  violes,  ab  gesmirs  e  lirís  mesclades,  en 
diuersses  riques  pedres  esculpides,  ab  letres  gro- 
gues quen  les  fulles   dels  liris   clarament  deyen: 

<  Non  est  digna  ponderatio  anime  continentis.  >  Hi 
tenia  la  sinistra  ma,  de  jacçint  vn  veixell  en  bella  250 
forma,  en  lo  qual,  de  la  primera  edat  axi  arbres  ab 
los  fruyts  entretallats  se  mirauen,  que  los  gests  dels 
miradors  mouien,  per  atènyer  dels  arbres  a  les  esti- 
mades fruytes;  hi  vna  font,  axi  verdadera  en  sem- 
blança, los  esculpits  arbres  regaua,  quels  mirants  255 
vils  de  la  aygua  beuien;  e,  al  entorn  del  jacçint,  en 
or  paraules  deyen:  c  Habentes  autem  alimenta  his 

>  contenti  sumus.  »  Tenia  los  peus  sobre  tapins  de 
çeti  blanch,  en  maragdes  sembrats  ab  robins,  de 
florits  agnus  castus,  hi  en  les  fules  vn[a]  letra  en  alt   260 
compàs  sobrelleuada:  «  Quam pulcra  est  casta  gene- 

»  ra(Í0  cum  claritate.  » 


275 


XV.  SEPVLTURA  DE  MOSSÈN  F.  AGUILAR        359 


[X]   Conegué  de  qui  er[a]  la  sepoltura. 

LA  ma  de  Omero,  de  Virgili,  de  Demostenes  e 
de  Tuli,  canssades  reposarien,  ans  que,  sin- 
gularitat tan  exçelssa  de  aquestes  sobre  il•lustres 
senyores,  poguessen  escriuint  descriure.  Perdi  lo  re- 
cort  de  aquesta  present  miserable  vida,  transportada 
la  mia  penssa  en  contemplar  figures  de  perfecció 

270  tan  alta,  *  ab  les  orelles  del  cos  e  anima  axi  afala-   [Mjiçv] 
gades  en  veus  de  tan  acordada  melodia,  que,  si  en 
la  Sacra  Escriptura  altra  felicitat  no  agues  apresa, 
veure  e  hoir  tals  exçellençies,  acabada  beatitut  esti- 
marà. 

No  deixaren  lo  cant  de  les  venerables  obsse- 
quies  les  deyfiques  senyores,  ab  tot  quem  mirassen 
acostar  a  la  magnificha  sepoltura;  ans,  aquella  noble 
donzella  que  de  relluents  armes  tenia  la  persona 
cuberta,  ab  cara  de  afabilitat  onesta,  me  senyala 

280  rnes  prop  acostarme  a  tan  exçelssa  companyia;  la 
qual,  acabant  la  acordada  musica  de  les  alegres 
obssequies,  en  lengua  latina,  de  elegant  alta  senten- 
cia entona  vna  breu  collaçio,  en  dues  parts  distinc- 
ta.  E  fon  lo  thema:  «  Beaíi  mortut  qui  in  Domino 

285    »  tnoriuntur.  > 

Estigué  la  mia  penssa  no  meny[s]  eleuada,  en 
poder  entendre  paraules  de  tan  profunde  sentencia, 
del  que  era  estada  atenta  en  escoltar  del  suau  cant 
la  dolça  melodia.  Declaraua,  la  segona  part  de  la 

290  breu  col•lació  modesta,  los  actes  e  virtuosa  uida  de 
aquell  estrenu  Caualler,  Mossèn  Ff ranci  de  Agui- 
lar, de  qui  la  gloriosa  sepultura  çelebrauen;  lo  qual 
pochs  dies  hauia  que,  en  la  ciutat  de  Cordoua,  de  la 
gran  Espanya,  ab  fi  crestianissima,  de  aquesta  mise- 

295  rable  vall  de  lagrimes  era  passat  en  la  eterna  glòria. 


360       OBRES  DK  J.  ROIÇ  DK  CORBLLA 


[XI]  Per  que  li  ctkbrauen  obssequies  de  martre. 


N 


OM  comporta  la  dolor  que  senti,  hoint  la  mort 
de  aquest  estrenu  joue,  que  dins  los  plorans 
tUs  les  lagrimes  estiguessen;  penssant  que,  en  lo  vert 
de  la  florida  jouentut,  la  enuejosa  mort  lo  hauia  ro-  300 
bat  a  la  noble  Valencià.  Mas  no  tarda  lo  meu  ado- 
lorit cor  acceptar  conort,  acompanyat  desperitual 
alegria,  com  me  recordi  que  de  martre  alegres  obs- 
sequies tan  exçelsses  senyores  li  celebrauen;  que  no 
se  algú,  en  la  catholicha  santa  Fe  instrohit,  que  no  305 
desigas,  per  semblant  sepoltura,  deixar  la  present 
vida  morta,  per  que  en  Paradis  pogués  viure  de 
viua  eterna  vida;  la  qual,  aquest  virtuós  joae,  ab 
continuats  virtuosos  actes,  eternament  possehira, 
hi,  en  aquest  mon,  de  gloriosa  fama  perpetua  me-  310 
[M120]  moria.  *  Però,  recordant  me  era  mort  de  natural 
malaltia,  ver  contrit  e  penident,  vntat  ab  la  graçia 
dels  sagraments  de  la  redempció  nostra,  estaua  lo 
meu  enteniment  sobrelleuat  en  admiració  alta,  com, 
en  Paradis,  de  martre  atenyia  gloriós  premi.  E  no  315 
poch  desigaua  de  aquest  dupte  tenir  clara  noticia, 
per  la  afecció  gran  que  a  la  sua  virtut  portaua;  hi 
encara,  per  que  lo  temps  tot  de  ma  uida  despès  te- 
nia en  lo  continuat  estudi  de  la  sacra  Theulogia, 
en  estrem  fora  content  de  tan  profunde  veritat  tenir  320 
informació  certa.  Ab  aquest  onest  desig  e  humilitat 
manssueta,  me  acosti  mes  prop  a  la  exçelssa  don- 
zella; la  qual,  ab  afabilitat  benigne,  me  senyala  tal 
continença,  que  yo  pogui,  sens  temor,  la  mia  len- 
gua  en  semblants  paraules  resolre:  325 


XV.  SEPVLTURA  DE  MOSSÈN  F.  AGUILAR        36I 


[XII]  Assigna  raho  per  que  li  celebren  de 
maríre  la  sepoltura. 


L 


A  condició  de  nostre  enteniment,  sobre  illus- 
>  tre  senyora,  que  sol  en  la  veritat  reposa,  me 
330   >  fa  mes  prop  acostarme,  demanant,  en  do  de  gra- 

>  çia  inestimable,  la  vostra  prudent  senyoria  me 
t  declare,  de  aquest  nostre  valencià,  cauaíler  estre- 

>  nu,  de  qui  tan  excel•lents  obssequies  vostres  se- 

>  nyories  han  celebrades,  com  no  haja  deixat  la 
335    •  present  vida  per  mort  violenta,  la  sua  sepoltura 

>  com  de  martre  es  intitulada.  » 

Ab  vn  riure  de  grauitat  modesta,  la  fort  il•lus- 
tre senyora  me  torna  semblant  resposta:  «  Si  a  tu, 
»  estodiant  en  sacra  Theulogia,  be  recorda  lo  que 
340   »  legint  has  après  en  les  sagrades  planes,  martre  es 
»  aquell  qui,  testificant  la  veritat  de  la  catholicha 

>  Fe,  voluntàriament  sofír  mort  violenta.  E  axi,  si 

>  ab  vils  de  vera  amistat,  sens  enueja,  mires  de 

>  aquest  nostre  e  vostre  cauaíler  la  mort  crestianis- 
345    ■>  sima,  poras  clarament  veure  que,  per  testificar  la 

»  veritat  de  la  santa  Fe  crestiana,  oblidant  los  de- 

>  lits  de  la  natural  pàtria,  ha  deixat  noble  senyor  e 

>  pare,  ensemps  ab  vn  estimat  oncle,  lo  qual,  sens 
»  fills,  ab  sobreabundant  heretat,  adobtant  lo  en  fill, 

350   >  largament  lo  eretaua.  Ha  *  deixat  virtuós  germà,   \Mi20v\ 
»  a  qui  meritament  molt  amant  reueria;  ha  dexat 

>  elegant  onestissima  muller  uirtuosa,  ab  naturals 

>  gentils  dolces  penyores.  Hi,  en  seruir  hi  per  seruir 

>  de  Nostre  Senyor  Deu,  e  de  la  sacratissima  Nos- 
355    >  tra  Senyora,  Mare  sua,  e  dels  serenissims  Reys 

>  d  Espanya,  ab  estandart  de  Jhesus  crucificat,  Deu 

>  e  Senyor  Nostre,  ab  noble  inuençible  animo,  en 

>  los  regnes  de  Granada  ha  tenyit  les  sues  ofen- 

46 


362       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORBLLA 

>  ssiues  armes  de  sanch  infel,  de  nostra  catholicha 

>  Fe  enemigua;  hi,  en  aquest  religiós  militar  exer-  360 

>  çiçi,  la  sua  fatigada  persona  ha  sofert  treballs, 

>  per  los  quals  lo  asalta  aquell  mal,  per  hon  ha  de- 

>  xat  la  present  vida,  per  guanyar  la  eterna;  les  do- 

>  lors  e  febres  de  la  qual  malaltia,  ell,  crestianissim, 

»  soferi  ab  aquella  pacient  fortalea  que  vencent  365 
»  combatia  los  enemichs  de  la  santa  Esgleya.  > 


[XIII]  Continua  e  demostra  com  es  martre. 


E 


per  qüe  mes  senyaladament  pogués  los  seus 
»  virtuosos  actes  rahonant  descriure,  lo  prin- 

>  cipal  dan  de  la  sua  corporal  malaltia  se  causa  un  370 
» jorn,  quant  lo  inuictissim  Rey  d  Espanya,  calçi- 

»  gant  e  guastant  los  regnes  de  Granada,  aquest 
»  virtuós  caualler,  ab  altres  estrenus  e  nobles,  ane- 
»  lant  a  la  exalçaçio  de  la  santa  Esgleya,  per  que  en 

>  sanch  infel  poguessen  tenyir  les  febrides  espases,  375 

>  passaren  vn  riu  de  axi  abundant  corrent  aygua, 

>  que,   nadant  los   caualls,   arribaren  dels  infels 

>  enemichs  a  la  rriba.  Hi  aquest,  animós  entrels  al- 

>  tres,  per  que  lo  seu  cauall  no  era  de  alta  estatura, 

>  pogué  en  gran  abundància  pendre  del  fondo  riu  380 

>  la  freda  aygua;  e,  dauall  lo  ferre  de  les  refredades 

>  armes,  tot  aquell  jorn  la  sua  persona  banyada, 
»  pres  lauor  e  causa  de  mortal  malaltia;  e,  ab  lo  cor 
»  calent  de  afectat  animós  combatre,  no  senti  la 

>  desegual  fredor  que  les  sues  carns,  de  treballs  fati-  385 
»  gades,  alteraua.  Ara  mira  suptilment  e  contempla, 

>  com,  de  la  mort  de  aquest  gloriós  martre,  es  estada 

>  la  causa  lo  treball  e  destetk  que  uoluntariament 

>  ha  sofert,  testificant  la  ueritat  de  nostra  santa 
\M I2i\   »  crehença.  E  recort  te,  que  de  molts  martres  *  la  390 

>  Sglesia  sacra  festa  celebra,  que,  al  temps  que 


XV.  SEPVLTURA  DE  MOSSÈN  F.  AGUILAR   363 

»  moriren,  no  trauessaua  coltell  los  seus  cossos; 

>  però,  si  per  testimoni  de  la  Fe  catolicha,  tals 

>  dans  ja  soferts  hauien  que,  après,  de  la  sua  mort 
395    >  fossen  causa,  de  verdaders  martres  atenyien  lo 

>  premi;  axi  com  de  molts,  que  en  los  tenebrosos 
»  carçres,  testificant  la  ueritat  de  la  santa  Fe  cres- 
» tiana,  deixaren  la  present  vida.  E  per  que  ve- 
»  ges  de  aquest  joue  virtuós  la  entençio  crestianis- 

400    *  sima,  ab  la  qual  lo  exercici  militar  seguia,  aquell 

>  jorn  que  de  la  sua  mort  fon  principi  e  causa,  ell 
»  hauia  tint  en  sanch  infel  la  febrida  lança,  la  qual, 
»  ans  que  atenygues  dels  altres  a  la  uista,  ell,  verda- 

>  der  vmil,  laua  en  laygua  del  riu  que,  [ab]  tan  gran 
405    »  perill  e  dan  de  la  sua  persona,  nadant  passat  hauia, 

>  quasi  deixant  a  les  fluctuants  corrents  aygues  la 
»  transsitoria  miserable  fama,  de  la  vana  mundana 

>  pompa;  no  volent  inútil  temporal  premi  dels  es- 
»  trenus  actes  de  la  sua  religiosa  miliçia.  Don  es 

410    »  molta  raho,  perquè  la  honor  als  qui  en  veritat  la 
»  fugen  acaçant  ateny,   nosaltres  li  celebrem  de 

>  martre  aquesta  magnificha  sepoltura;  puix  la  sua 
»  anima  santa,  en  lo  çel  imperi,  entre  los  martres 
»  posseheix  eterna  glòria.  » 

415  [XIV]  Pren  Uçençia  de  les  altes  senyores 


A 


LTA  exçellent  senyora, — no  tardi  yo  a  respon- 
dre; —  clarament  esta  resolt  lo  nuuol  que 
t  ma  penssa  obtenebraua;  e  nom  desplau  la  mia 
»  passada  ignorància,  en  hauer  dubtat  veritat  axi 
.420   >  manifesta,  per  que  de  vos  haja  après  tant  decla- 
*  rada  sentencia.  Atorguem  liçençia  vostra  merçe 

>  illustre,  que,  escriuint,  rahonar  pugua  les  exçel- 

>  lençies  que  mos  sentiments  han  pogut  atènyer  de 
»  aquesta  noble  sepoltura.  » 


364      OBRES  DB  J.  ROIÇ  DB  CORBLLA 

f  —  A  nosaltres  plau  —  respos  lalta  senyora,  —  4*5 
[Mi2iv]    t  escriuint  denun*çies,  de  aquest  sant  estrenu  Ca- 

>  ualler,  los  seus  virtuosos  actes,  per  que  çesse  lo 

>  plànyer  e  plorar  de  aquells  qui  molt  lo  amen. 
»  E  prenguen  exemple  hi  esforç,  los  cauallers  vir- 

»  tuosos,  del  seguir  en  la  santa  miliçia  estrenus  ac-   43° 
»  tes,  perquè  en  aquest  mon  hi  en  laltre  atenyguen 
»  semblants  premis.  Amen.  > 


XVI 
LA  VIDA  DE  SANTA  ANNA 


Textes  originals: 

Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana. 

Còdex  intitulat  Jardinet  d'Orats. 

Edició  gòtica  de  les  darreries  del  XF/"  segle. 


(Les  indicacions  marginals  del  traspàs  dels  folis  y  les 
variants  a  peu  de  plana  s'entenen  així:  M,  del  còdex  de  la 
Mayansiana;  O,  del  Jardinet  d'Orats;  E,  de  la  edició  im- 
presa.) 


*LA  VIDA  DE  LA  GLORIOSA      [Oi] 
SANTA  ANNA 

[I]*  [Ea^] 

|oLT  magnificha,  virtuosa,  honestissima  se- 
nyora Na  Monpalaua  de  Castellui:  los  ser- 

ueys,  per  a  ésser  acceptes,  volen  que,  pro- 

çehint  de  sançera  e  bona  voluntat,  sien  conformes 
a  la  vida  e  condició  de  qui  sendrecen;  e  per  ço, 
virtuosa  senyora,  he  penssat,  yo,  Johan  Roiç  de  Co- 
rella,  estudiant  en  sacra  Teulogia,  que  a  vos  serà 
10  gran  e  singular  esperitual  delit,  legir  la  present  isto- 
ria  de  la  gloriosa  Santa  Anna,  mare  de  la  Mare  de 
nostra  salut  e  misericòrdia;  per  que  moltes  vegades 
he  hoit  dir  al  estrenu  e  virtuós  caualler  Mossèn 
Lois  de  Castellui,  marit  vostre,  que  teniu  gran  e 
15   espe*cial  deuocio  en  aquesta  excellent  Senyora.        [£ a'^v] 

[IIJ  Z>el  matrimoni,  virtuts  e  bellea  de  la 

gloriosa  Santa.  •  [M122] 

DE  la  ciutat  de  Betlem  fon  natural  aquesta  ho- 
nestissima senyora,  del  noble  estrenu  real 
30  trip  de  Juda,  filla  de  magnifichs  pare  e  mare.  Lo 


1-2  La  vida  de  sancta  Anna  feta  per  lo  magnifich  mos- 
sèn Joan  Roiz  de  Corella,  caualler  de  Valencià  e  studiant 
en  sacra  teolagia,  dirigida  a  la  magnifica  senyora  Montpa- 
laua  de  Castellui  O.  Stnse  cap  títol  en  la  E,  suposant  que'l 
primer  full,  avuy  perdut,  fos  en  blanch.  7  dea  qui  O.  9  Theo- 
logia  E.  16-17  manca  aquesta  rúbrica  y  totes  les  successi- 
ves dels  capítols  O.    18  Bethleem  E.    19  stren  real  M. 


36S       OBRES  DK  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

pare  hagué  nom  Achar;  la  castissima  mare,  Lia;  los 
quals  criaren  la  insigne  donzella  segons  los  nobles 
f  ^a']  costums  de  aquella  santa  lauors•Ley  judayca.  E  axi 
altament  acostumada,  vench  a  edat  de  quinze  anys, 
ab  elegant  forma  e  venusta  bellea  en  lo  cos;  he,  en  25 
la  anima,  en  gran  perfecció  ornada,  tant,  que  era 
vna  concordant  armonia  veure  les  virtuts  de  la  sua 

[0 iv]   anima,  ab  la  corporal  bellea  axi  *  concordes;  don, 
tots  los  qui  la  veyen,  exemple  de  virtuosa  vida  con- 
templauen,  e  a  la  Diuina  Magestat  exalçants  be-   30 
nehihen. 

E  eren  tants  los  nobles  e  estimats  homens  que, 
en  liçit  matrimoni,  la  tant  estimada  donzella  dema- 
nauen,  que  lo  prudent  pare,  per  que  de  molts  bons 
elegis  lo  millor,  dilata  lo  casar  de  la  estimada  filla,  35 

[Ea^v]  fins  a  edat  de  *  dehuyt  anys;  e,  inuocada  ab  oració 
deuota  la  Diuina  Magestat,  contracta  matrimoni  de 
la  inclita  donzella  Anna,  ab  vn  noble  e  ben  heretat 
joue,  del  mateix  trib  de  Juda,  nomenat  Joachim,  na- 
tural de  la  ciutat  de  Nazaret.  4° 

E  no  sens  gran  misteri,  disponia  la  Diuina  Pro- 
uidencia,  quel  pare  e  mare  de  la  sacratissima  Se- 
nyora nostra,  lu  fos  de  Betlem,  laltre  de  Natzaret; 
car  Betlem  significa  c  casa  de  pa  >,  e  Natzaret, 
f  flor »;  ffigurant  que  la  filla  de  Joachim  e  de  Santa  45 
Anna,  gloriosa  Verge  Maria,  deuia  concebre  e  pa- 
rir lo  Pa  celestial,  Deu  Jhesus,  sens  perdre  la  flor 
de  virginitat. 


21  hac  nom  E.  22  m.  nobles  O,  25coríE.  34  de  molts 
bensO.  35  la  tan  estimada  O.  37  la  diuina  prouidencia  O. 
39  m.  mateix  M. 


XVI.   LA   VIDA   DE   SANTA   ANMA  369 


[III]  *  Estigué  vint  anys  sens  concebre  la  [  ^  <»*  ] 

50  honestissima  Santa. 

Nos  poria  acabadament  escriure  la  pau,  tran- 
quilitat  e  concòrdia,  alegra,  contenta  he  re- 
posada uida,  que  la  honestissima  Santa  portaua  ab 
lo  marit  estimat;  los  tem*porals  bens,  en  tres  parts   [Mi22v] 

55  eguals  partits,  distribuhien:  la  primera,  als  ministres 
del  santificat  temple;  la  segona,  als  altres  pobres;  la 
terça,  en  la  necessitat  de  la  casa  e  honesta  familia, 
lo  regiment  de  la  qual  era  vn  espill  de  virtuós  viu- 
re. E,  lohant  e  benehint  la  Diuina  Magestat,  deuo- 

60  tament  per  lo  adueni'ment  del  Rey  Messies  soplica-   [^  a*  &] 
uen,  *  per  que  ja  veyen  acabar  lo  temps  de  les  [0  2] 
profètiques  promeses. 

Paro  Nostre  Senyor  Deu,  infinit  bo,  aquells  qui 
ama  e  a  la  sua  eterna  glòria  ordena,  vol  en  aquest 

65  mon  alguna  aduerssitat  sostinguen,  per  que  a  major 
grau  de  humilitat  atenyguen,  e,  recorrent  a  la  sua 
Magestat,  millor  lo  coneguen.  Ordena,  donchs,  la 
Diuina  Prouidencia,  la  casta  senyora  Anna  no  con- 
çebes,  ans,  semblant  a  dona  estèril,  vint  anys  sens 

70  concebre  passassen  del  principi  del  seu  honest  ma- 
trimoni; la  qual  esterilitat,  en  aquella  Ley  senyal  de 
maledicció  se  reputaua,  per  que  espera*uen  en  carn   [-5^  «^] 
humana  lo  Rey  Messies. 

[IV]  I\r0  accepta  lo  sacerdot,  de  yoachim  lo  sacrefiçi. 

75  A  XI  portaua  la  sua  honestissima  vida  la  casta 
xX.  Senyora,  ab  molta  humilitat  e  paciència;  com- 
portant lo  nom  de  oprobri  de  estèril,  donaua  tos- 


62  de  les  profecies  promeses  O.    63  infinit  be  O. 
47 


370       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

temps  labors  e  gràcies  a  la  Diuina  Magestat,  que 
axiu  disponia.  E  ordena  la  eterna  Prouidencia  que, 
oferint  lo  justificat  Joachim  als  ministres  del  temple  80 
les  acostumades  ofertes,  no  accepta  lo  sacerdot  la 
sua  oferta,  dient  li  tals  paraules: 
[^a^  z;]         <  Clarament  se  mostra,  •  Joachim,  a  la  Diuina 

>  Çelssitut  no  son  acceptes  los  teus  sacrificis,  que, 

>  essent  joue,  ab  edat  perfeta  de  la  tua  muller  Anna,   85 

>  no  produheixes  fruyt,  per  a  multiplicar  lo  poble 

>  de  la  sement  del  gran  patriarcha  Abraam.  E  perço, 
»  concorde  a  la  Diuina  Justiçia,  de  tu,  estèril,  no 

>  vull  en  lo  temple  a  Nostre  Senyor  Deu  oferir  sa- 

*  crifici.  »  90 

[0  2v]  Fforen  aquestes  paraules  vn  coltell  de  dolorosa  • 
[Mi2j]  vergonya,  que,  tra*uessant  les  entramenes  de  Joa- 
chim, en  tan  gran  tristor  lo  constituhiren,  que,  sens 
tornar  a  despedirse  de  la  muller  estimada,  endreça 
lo  seu  cami  a  les  muntanyes  de  Judea,  en  les  quals,  95 
(£  «']  Ica  seus  pastors,  abundants  ♦  bestiars  guardauen;  es- 
timant de  la  política  conuerssaçio  e  vida  apartarse, 
e,  en  los  florits  camps  e  arborats  monts,  passar  soli- 
tària e  quasi  ermitanea  vida. 

[V]  Soplicha  la  honestissima  Santa,  en  oració        loo 
deuota,  la  Diuina  Magestat. 


R' 


OMANiA  en  la  deserta  casa,  abssent  lo  marit,  la 
honestissima  Senyora,  ab  entrestida  penssa  e 
soliçitut  trista;  que  la  sua  adolorada  anima  tenia 
assetjada  de  la  abssencia  del  marit,  lo  qual,  en  105 
egual  de  la  sua  vida,  amant  estimaua.  Recorria  la 
[Ea'''  v]  deuota  San*ta  a  la  infinida  clemència,  e,  ab  eleua- 
da  penssa  e  deuot  animo,  perseueraua  en  oraçio  de 


99  solitari  e  quasi  ermitanea  M  hertnitana  O  E. 


XVI.    LA    VIDA    DE   SANTA    ANNA  37 1 

contemplació  exçelssa;  tant,  que  vn  jorn,  orant  com 
iio   acostumat  hauia,  alt  en  vn  porche  de  la  casa  gira 
los  vils  (que  axiu  disponia  la  Diuina  Prouidençia)  a 
vns  coloms  que  paxien  colomins,  que  pochs  dies 
hauia  que,  èxits  dels  ous,  piulant,  refecçio  a  lurs 
pares  demanauen. 
115         Moguda  lauors,  la  onesta  Senyora,  en  desig  de 
fills  major  del  que  tenia,  los  quals  pogués  criar  e  en- 
dreçar en  seruey  de  la  Diuina  Magestat,  posa  los 
genolls  en  terra;  e,  los  vils  endreçats  a  la  celestial 
espera,  quasi  mes  alt  del  que  *  orar  acostumaua,  en   [-^  «'] 
120  feruent  e  deuota  oraçio,  a  tals  paraules  feu  principi:*  [  O  j] 


[VI]  La  oració  que  dix  la  deuota  Santa.  *^  [Mi2jv] 


o 


Deu  infinit,  bo,  inmens,  alt,  incomprenssible, 
>  omnipotent.  Creador  vniuerssal,  factor  de 

>  totes  les  creatures,  qui,  de  no  res,  mogut  de  sola 
125    »  infinida  bondat,  haueu  fet  tots  los  animals  per  al 

■»  home,  e  al  home,  ymatge  vostra,  sol  per  a  vos: 
»  yo,  senyor  Deu  inscrutable,  ans  que  de  alguna 
»  cosa  vos  soplique,  clarament  confesse  quels  meus 

>  defalliments  mereixen,  que  uostra  çelssitut  nom 

130    »  a*torgue  la  graçia  queus  demane.  Però,  misericor-   [£a'v] 
»  dios  Senyor,  a  la  uostra  exçelssa  piatat  e  miseri- 
»  cordia  sesguarda,  als  miserables  soccorrer;  e,  ab 
»  aquesta  esperança,  humilment  la  vostra  inmenssa 
»  bondat  suplique,  que,  axi  com  als  ocells  e  als  altres 

135    »  animals,  la  vostra  infinida  liberalitat  atorga  fruyt 

>  de  generació  per  seruitut  dels  homens,  a  mi,  hu- 
5>  mil  seruenta  vostra,  encara  que  nou  mereixcha, 

>  vos,  ver  Deu  de  Abram,  de  Ysach  e  de  Jacob, 


17  en  lo  seruey  OE.     30  que  demane  OE.     38  de 
Abraatn,  de  Ysaach  E. 


372       OBRES  DE  J.  ROIÇ  US  CORELLA 

>  quin  donas  a  Sarra,  mare  de  Ysach,  e  hois  la  ora- 

»  çio  de  la  estèril  Anna,  mare  de  Samuel,  doneu  a   140 
»  mi,  de  virtuts  estèril,  fruyt  de  generació  per  al  ser- 
[£a'^]    »  uir  de  vostra  exçelssa  Ma*gestat;  lo  qual,  de  ara, 
»  benigne  piados  Senyor,  yo  presente,  ofir  e  vote  al 

>  seruir  de  vostre  sant  Temple.  E,  apartant  de  mi 

*  lo  nom  e  oprobri  de  maledicció,  coneixeran  les    145 

>  gents  que  vostra  misericorde  bondat  no  desem - 

>  para,  encara  que  sien  peccadors,  aquells  qui,  ab 
»  deuocio,  a  vostra  exçelssa  piatat  reclamen.  > 

[VII]  Aparech  I  Àngel  a  la  denota  Santa. 

PUJA  tan  alt  lo  mèrit  de  aquesta  feruent  deuota   150 
oraçio,  que  toca  los  sentiments  de  misericor- 
[  Oj  v\   dia  de  la  *  Diuina  Magestat;  e  dellibera,  lo  etern 
[Ec^  v]   conssisto*ri,  a  la  homil  e  casta  seruenta  Anna  tra- 
metre vn  àngel  que,  ab  tal  embaixada,  li  manifestas 
com,  la  sua  deuota  oració,  a  Deu  omnipotent  era   155 
[M 124]  estada  *  accepta: 

€  A  uos,  homil  de  Deu  seruenta,  —  dix  lo  glo- 

>  rios  Àngel,  —  la  Diuina  Magestat  menuia,   per 
»  que,  ab  gran  goig,  uos  notifique  que  en  vostre 

>  cast  ventre  conçebreu  vna  filla,  lo  nom  de  la  qual    160 
»  serà  Maria;  aquesta,  mare  verge  del  rey  Deu  Mes- 

>  sies,  per  son  fill,  Deu  e  hom,  repararà  los  dans 
»  de  uostra  mare  Eua;  aquesta  entre  les  altres  do- 

>  nes  beneyta,  adoraran  angèlica  natura  e  huma- 

>  na,  per  Reyna  exçellent  senyora.  Mare  de  Aquell    165 
[^^*]    »  qui  de  no  res  *  ha  fet  totes  les  creatures,  e  a  ella 

»  per  que  li  fos  mare.  Siau,  donchs,  alegra,  hauer  so- 
»  fert  lo  nom  de  estèril  per  atènyer  do  de  tant  exce- 

>  llent  gràcia;  e,  passats  tres  dies,  hireu  a  la  porta 


45  nom  de  oprobri  M. 


XVI.   LA    VIDA    DE    SANTA   AMNA  373 

170  »  daurada,  a  rebre  lo  vostre  cast  marit,  al  qual  yo  he 
>  ja  explicat  lo  que  ara  a  vos  manifeste.  » 

Desaparegué  lesperit  angelich,  acabada  la  em- 
baixada,  de  la  uista  de  la  deuota  Santa;  la  qual, 
alterada  de  uisio  tan  alta,  romàs  la  sua  persona  tota 

175   canssada,  ab  llassament  desperitual  alegria.  Après, 
recordada  e  no  poch  contenta,  crida  vna  moca  que 
entre  les  altres  la  seruia;  a  la  qual,  al  primer  e  se- 
gon crit  no  responent,  *  ab  benigne  mansuetut,  dix,   [£  ò*  v] 
per  que  tant  se  era  apartada. 

180         Ab  veu  baixa  murmurant,  respos  la  inpacient 
seruenta:  c  Ne  lo  marit  ni  les  seruentes,  ab  aquesta 
»  dona  poden  viure;  e  per  *  ço  nostre  senyor  Deu,    [O 4] 
y  fruyt  de  son  ventre  no  li  atorga.  » 

Dissimulant  que  nou  entenia,  la  discreta  mans- 

185  sueta  Santa  accepta  ab  gran  paciència  aquest  opro- 
bri,  regoneixent  que  la  diuina  bondat  axiu  ordena: 
quant  alguna  singular  gràcia,  als  qui  molt  ama, 
atorga,  vol  alguna  aduerssitat  tantost  senten,  per 
que  en  supèrbia  exalçant  no  cayguen.  *  f-^^'] 

190    [VIII]  Conçebe  la  honesttssima  Santa,  la  sua  filla, 
Senyora  Nostra. 


E- 


RA  ja  partit,  lo  justificat  Joachim,  dels  monts 
de  Judea,  e  lo  seu  cami  a  la  ciutat  de  Jerusa- 
lem endreçaua,  ab  inefable  desig  de  veure  la  muller 
195  honesta,  que  sobres  totes  les  coses  *  de  aquest  mon  \Mi24v\ 
amant  estimaua.  Venia  la  casta  Senyora,  ab  goig 
que  escriure  nos  deixa,  a  rebre  lo  marit,  en  lo  qual 
la  sua  uida  tenia;  e,  seguint  la  ueritat  de  la  angèlica 
paraula,  anant  lu  al  altre,  sencontraren  de  la  ciutat 
200  a  la  porta  daurada. 


72  Desparegue  O  E.    95  sobre  totes  O  E. 


374  OBRKS    DE  J.    ROIÇ    DK   CORELLA 

Hauia,  la  sotliçita  Santa,  aparellat  vn  sopar  de 
[Eò*v]  ar*reglada  e  no  supèrflua  abundància  per  al  desigat 
marit;  lo  qual  vengué  acompanyat  de  molts  pastors 
que  los  seus  bestiars  guardauen.  E  après  de  refec- 
çio  temprada,  ab  esperitual  alegria,  lo  cast  marit  205 
entra  en  lo  estrado  de  la  muller  santa;  la  qual  tro- 
ba, que,  ab  oració  deuota,  a  la  Diuina  Magestat  re- 
gonexia  la  exçellent  graçia  que  esperaua.  E,  ab 
voluntat  concorde,  ab  penssa  eleuada,  ab  fermetat 
de  sançera  fe  e  ferma  esperança,  posaren  los  ge-  210 
[O  4v]  noUs  en  terra  *  e  les  pensses  en  lo  çel,  suplicants  en 
semblant  estil  la  Magestat  Diuina: 

»  O,  Rey  eternal,  bondat  infinida,  pelech  sens 
f^^']    »  fons  de  *  piatat  e  misericòrdia!  Labors  e  gràcies, 

»  les  que  podem,  a  la  uostra  exçelssa  Magestat  ofe-   215 

>  rim,  de  la  gràcia  exçellent  que  lesperit  angelich, 

>  per  part  de  la  vostra  çelssitut,  a  nosaltres  indignes 

>  ha  promès.  Suplicam  uos,  donchs.  Senyor  e  Paíe 
»  nostre  celestial,  la  uostra  graçia  nons  desempare, 

>  per  que  nostra  vida,  ab  totes  nostres  obres,  a   220 

>  Vos,  felicitat  eterna,  se  endreçe.  » 

Axi  passaren  en  oraçio  deuota  gran  part  de 
aquella  nit  santa,  en  la  qual  la  beneyta  Senyora,  es- 
sent de  edat  de  trenta  e  huyt  anys,  a  huyt  dies  del 
mes  de  deembre,  disapte,  en  la  nit,  conçebe  aque-  225 
E  b'^  v]  lla  sacratissima  Verge,  Senyora  Nos*tra,  del  peccat 
original  exempta,  per  que  eternament  era  eleta  per 
ésser  Mare  de  aquell  anyell  sens  macula.  Deu,  fill 
de  Deu,  qui,  en  la  sua  humanitat,  hauia  del  mon  los 
peccats  toldre.  230 


202  supèrflua  vianda  O.  03  vcnch  en  companyia  de  O. 
13  peleg  E.  18  ha  promesa  O.  24  de  trenta  vuyt  anys  a 
vuyt  dies  O  de  .zxxviij  anys  a  viij  dics  E. 


XVI.    LA   VIDA   DE    SANTA    ANNA  37$ 


[IX]  Pari  la  Beneyta,  a  la  Senyora  Nostra;  la  qual, 

après  tres  anys, presenta  al  temple,  *  [M I2j] 


N 


o  sentia  la  Santa  prenyada  aquell  tant  enujos 
pes  e  fexuga  carrega  que  les  altres  prenya- 

235   des  senten;  que  lo  gran  goig  que,  de*portar  tal  mer-   [  Oj] 
caderia,  dins  la  sua  penssa  reposaua,  li  feya  laugera 
del  prenyat  la  acostumada  fatigua;  e  mes,  que  la 
sacratissi*ma  Verge,  Mare  de  Deu  esdeuenidora,  te-   [■£  ^^J 
nint  vs  de  raho  e  sçiençia  perfeta,  ab  tanta  modes- 

240  tia  e  discreció  en  lo  ventre  de  la  mare  casta  los 
seus  mouiments  ordenaua,  que  no  li  era  fatiga  sos- 
tenir pes  de  tant  discreta  carrega.  Axi  arriba  la  hora 
desijada  de  aquell  part  tan  alegre,  que,  ab  poques 
dolors  e  molta  letiçia,  feu,  a  la  Santa  partera,  de  pe- 

245   rill  e  del  nom  de  estèril  delliure. 

Ab  quanta  modèstia,  ab  quanta  sotliçitut,  ab 
quin  delit,  goig  e  alegria,  la  casta  mare,  seruint 
tractaua  la  gloriosa  Filla!  Ab  quanta  reuerençia,  ab 
quin  recel,  ensemps  ab  lo  pare,  tocauen  la  mundà 

250   e  inmaculada  carn  de  *  la  sagrada  Infanta,  no  com-   [£ò*  v] 
portant  la  beneyta  mare  altra  let  mamàs,  sinó  de 
les  sues  castes  mamellesl 

E  acabats  tres  anys  de  la  sua  edat  santa,  per 
complir  lo  vot  que  a  la  Diuina  Magestat  uotat  ha- 

255  uia,  ja  desmamada  la  sacratissima  Verge,  dellibera 
la  deuota  mare  portar  la  tant  estimada  Filla  al 
temple,  per  uiua,  plaent  e  inmaculada  oferta  de 
odorant  sacrefiçi.  Axi  arriba  lo  justificat  Joachim, 
ab  la  honestissima  muller,  portant  ensemps  e  con- 

260  templant  aquella  estela  radiant,  mes  venusta  que 
lestel  de  lalba,  al  santificat  temple;  a  la  porta  del 


42  m.  carrega  M.    46  quant  modèstia  M. 


376      OBRES  DB  J.   ROIÇ  DE  CORELLA 

[JSò"]  qual,  per  grans  quinze  gpahons  se  puja*ua.  E  la  sa- 
grada Filla,  mostrant  quel  seu  cos  era,  a  la  sua 
anima  sens  peccat,  laugera  carregua,  puja  quasi 
[Ojv]  uolant,  que  algú  *  no  la  sostenia,  aquells  alts  quinze  265 
grahons;  al  temps  quels  Sants,  pare  e  mare,  apare- 
llauen  per  a  la  Diuina  Magestat  les  grans  ofertes. 
[Aíi2jv]  E,  acaba*des  les  serimonies,  segons  la  conssue- 
tut  de  la  Ley  judayca,  lo  patriarcha  Joachim,  ab  la 
muller  santa,  deixaren  a  Nostre  Senyor  Deu  en  lo  270 
temple,  aquella  qui,  en  edat  de  quatorze  anys,  li 
hauia  de  ésser  Mare. 

[X]  Mori  lo  Sant  yoachim. 

POCH  temps  mes  de  vn  any  discorregue, -après 
quel*Sant  Joachim,  ab  la  sua  muller  casta,  pre-   275 
sentaren  la  Verge,  Senyora  Nostra,  al  temple,  que 
ordena  la  çelssitut  eterna,  pagant  lo  acostumat  deu- 
te de  la  mort  lo  justificat  Joachim,  portassen  los 
àngels  la  sua  anima  santa  al  repòs  del  lim  dels 
Sants  Pares,  en  lo  si  de  Abram;  la  qual  fon  rebuda   280 
per  los  justs  Patriarques,  Reys  e  Profetes,  e,  en  tan 
gran  honor  col•locada,  com  merexia  lanima  santa 
de  aquell  qui,  essent  pare  de  la  humil  alta  Verge 
Maria,  prestament  seria  aui  del  Rey  Deu  Messies, 
que,  a  tots  los  elets,  en  breu  sesperaua  donar  eterna   285 
e  perfeta  glòria. 

[£^*]  Algun  poder  no  ba*sta  poder  escriure  la  discre- 
ció, tento  e  mesura  del  greu  plant,  dol  e  tristor,  que 
la  honestissima  viuda,  sobre  lo  cos  sant  del  estimat 

[  0  6\    marit  mort,  plorant  lamentaua;  portant  li  acorts  *  de   290 
aquest  dolorós  plànyer,  aquella  Filla  sua,  mare  de 
consolació,  a  la  qual  tots  contemplant,  se  maraue- 


72  li  deuia  ésser  O  E.    87  descriure  O  E. 


XVr.    LA    VIDA    DE   SANTA   ANNA  2>11 

Uauen  com,  en  edat  tan  pocha,  ab  tanta  modèstia, 
seny,  assossech  e  tento,  tan  intenssa  dolor  ensemps 

295  arreglada  lamentant  planyia,  E  axi,  tots  los  qui  plo- 
rant se  dolien,  estauen  atents  a  la  dolça  e  dolorosa 
armonia  del  marauellos  plànyer  de  aquella  Verge 
infanta,  que  paria  los  cels,  los  planetes  e  esteles  nos 
*  moguessen,  escoltant  lo  acordat  plant  que,  la  sa-   [Eb^v] 

300   grada  Filla  de  Joachim,  ploraua  en  la  sepoltura  del 

sant  pare.  E  après  de  tant  dolorós  plànyer,  {qual 

lengua  pora  recitar  les  paraules  de  dolça  conssola- 

cio,  que  a  la  sua  *  mare  parlant  aconssolaua?  [M126] 

E  acabades  les  obssequies,  segons  la  consuetut 

305  de  aquell  sant  poble,  tornassen  al  temple  la  sagra- 
da Senyora  Nostra,  en  lo  qual  abita  fins  al  temps 
del  seu  verge  matrimoni. 

[XIJ  Com  portaua  la  viuda  Santa  lo  seu  viduatge. 

PORTAUA  lo  seu  honest  viduatge  la  Santa  viuda, 
•  no  praticant  ni  conuerssant  sinó  ab  aque-  \_E,lP\ 
lles  honestes  persones  que  la  necessitat  de  la  sua 
casa  requeria;  e  dejunis,  oracions,  penitencia,  en  lo 
seu  estrado  en  loch  de  Joachim  sucçehihen.  E  axi 
relluhia  la  sua  exçellent  virtuosa  vida,  de  humil 
315   castedat  per  exemple,  que  tots  los  nobles  virtuosos 

del  trib  de  •  Juda,  la  honestissima  viuda  en  liçit  ma-   [O  Ó9] 
trimoni  ab  gran  instància  demanauen. 

Hauia  ordenat  la  Eterna  Sapiència  que,  puix 

ell.  Deu,  volia  nàixer  home  de  Verge  donzella,  san- 

320   tificant  e  exalçant  lestament  de  la  virginitat  exçel- 

ssa,  que  la  sua  auia  Santa  aprouas  la  religió  del  sant 


95  ensemps  e  arreglada  E.  301  sepultura  de  son 
pare  O.  08  viudatge  E.  09  viudatge  E  la  sant  viuda  M. 
13  succeiren  OE. 

48 


37S       OBRKS  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

[£  P  v\  matri*moni;  e  mes  en  aquella'Ley,  en  especial  en  lo 
trib  de  Juda,  del  qual  lo  Rey  Messies  Deu  en  carn 
sesperaua.  E  com  la  honestissima  viuda,  de  fill  no 
fos  mare,  ignorants  los  parents  los  profundes  miste-  325 
ris  de  la  sacratissima  filla  sua,  Maria  Verge,  ab  gran 
instància  conssellants  la  amonestauen,  fos  contenta, 
en  liçit  matrimoni,  en  lo  magnànim  trib  de  Juda 
multiplicar  la  generació  del  sement  del  gran  pa- 
triarcha  Abraam.  330 

[XII]   Casa  la  Santa  viuda  ab  Clehofas;  après  mort 
[Mi26v]  del  qual  casa  ab  Salonu.*  \El 


k 


B  humil  manssuetut  asenti  la  uiuda  Santa  al 
que  sos  parents  be  li  aconssellauen,  contrac- 
tant matrimoni  ab  Cleofas,  de  nobles  costums  e  li-  335 
natge;  al  qual,  ans  de  acabar  lany,  lo  feu  pare  de 
vna  graciosa  gentil  infanta;  no  conssentint,  la  ho- 
nesta partera,  altre  que  Maria  fos  lo  nom  de  la 
segona  filla. 

E  no  passa  espay  de  lonch  temps,  que  lo  segon  340 
marit,  Cleofas,  segui  del  primer  de  la  mort  lo  viat- 
ge. E,  no  podent  contrastar  la  mansueta  viuda  al 
[6>  7]   que  sos  parents  honestament  de  la  sua  uida  *  orde- 
nauen,  contracta  terceres  noces  ab  Salome,  de  tals 
\Eb^  v\   virtuts  acompanyat,  que  als  dos  pri*mers  en  res  no   345 
desemblaua.  Del  qual  conçebe,  la  fecunda  Santa,  e 
pari,  vna  elegant  donzella,  que  fon  gran  goig  al 
pare,  penssant  que  era  dona  en  tot  semblant  a  la 
honestissima  mare,  e,  en  especial,  a  Maria  Verge. 
E  perço  dellibera,  ensemps  ab  la  contenta  partera,   350 
lo  seu  nom  fos  Maria. 


38  altre  sinó  Maria  OE. 


XVI.    LA    VIDA    DE   SANTA   ANNA  379 


[XIII]  Dels  matrimonis  e  generació  de  les  santes 
filles  de  la  beneyta  Anna. 

Axi  portaua  en  gran  perfecció,  la  beneyta  Anna, 
alegra,  contenta  e  reposada  uida,  regraçiant 
a  la  Diuina  Magestat,  tant  com  podia,  que  de  tals 
*  filles  la  hauia  feta  mare;  e  sobre  tot,  contemplant   [  ^  <^*  ] 
atenia,  en  aquella  sacratissima  Verge,  la  qual  espe- 
.  raua  que  prestament  portaria  lo  repar  e  rescat  del 
360   general  catiueri. 

Disponent  la  diuina  Prouidençia  que,  ab  tot  que 
en  vot  e  propòsit  fos  verge,  en  edat  de  quatorze 
anys  contractas  matrimoni  ab  Josef,  verge  de  in- 
numerables virtuts  insigne,  en  edat  ja  declinant  a 
365  vellea;  e  dos  mesos  après  del  sagrat  verge  matrimo- 
ni, portant  li  embaxa*da  lo  gloriós  archangel  sent  [Mi2^] 
Gabriel,  conçebe,  del  Esperit  Sant,  Jesús,  ver  Deu  e 
hom,  Redemptor  senyor  nostre;  essent  ans  del  part, 
hi  en  lo  part  *  e  après,  tostemps  verge.  [£c^  v] 

370  La  segona  Maria,  filla  de  Cleofas,  casa  ab  Al- 
feu,  del  qual  engendra  quatre  fills:  Sent  Jaume, 
Sant  Josef  Just,  Sent  Simón,  Sent  Judes  Tadeu. 

La  terça  Maria,  filla  de  Salome,  *  casa  ab  Zebe-   [Oyv] 
deu,  al  qual  feu  pare  de  Sent  Jaume  Major,  e  del 
375    gloriós  Sent  lohan  Euangelista. 

Axi  passaua  la  beneyta  Santa  la  sua  vellea,  con- 
tenta, reposada,  çircuhida  de  tals  nets  e  filles;  e 
aquella  que  tants  anys  de  la  sua  florida  jouentut 
hauia  pacientment  sofert  lo  oprobri  e  nom  de  este- 
380   ril,  en  la  senectut,  de  tan  noble  e  fecunda  generació 

dotada,  es  mostra  e  clar  exemple  algú  de  la  *  diui-    [^í*] 
na  misericòrdia  no  desespere. 


54  beneyta  Sancta  alegra  OE.    69  e  aptes  del  part  O. 


380  OBRES   DK  J.   ROIÇ   UE   CORKf.l.A 


[XIV]  Pregua  la  betuyta  Santa,  a  la  sua  sagrada 
Filla,  que  sopliche  son  Fill  sia  present  a  la  sua  mort. 

ERA  vengut  lo  temps  que  la  beneyta  Anna  comp-  385 
taua  setanta  quatre  anys  de  la  sua  edat  vir- 
tuosa; e  lo  seu  net  Deu  Jhesus,  vint  de  la  sua  hu- 
mana vida;  e  trenta  hi  tres  la  sua  filla  sacratissima, 
Senyora  Nostra,  a  la  qual,  la  mare  Santa,  ab  benig- 
ne mansuetut  dix  semblants  paraules:  390 
«  O,  estimada  filla  mia,  Mare  de  nostra  cons- 

>  solaçiol  Si  a  vos  era  plaent,  yo  seria  molt  conten- 
ies í'  f]    »  ta  soplicasseu  al  Fill  de  *  Deu  e  vostre,  Deu,  net 

t  e  senyor  meu,  que  no  comportas  ma  vida  tant  se 

>  allargue,  quels  meus  vils  mirassen  lexçes  dolorós  395 
1  de  la  sua  mort  ignominiosa,  ab  la  qual  dellibera 

>  natura  humana  rembre;  e  portaré  alegres  noues 
*  al  si  de  Abram,  als  Sants  Patriarques,  Reys  hi 

[0  8]    >  Profetes,  de  la  bella*  vista  de  la  sua  deifica  Perso- 

»  na.  E  encara,  estimada  Filla,  tant  com  puch  uos  400 
»  pregue,  a  la  Magestat  sua  demaneu,  en  do  de  sin- 

>  guiar  gràcia,  que,  a  la  fi  de  mos  dies,  la  sua  pre- 
[M127V]    »  sencia  me  aconsole;  que  la  mort  nom  serà  ♦  trista, 

»  essent  Ell  present,  qui  es  vida,  goig  e  alegria;  e, 
[^í*]    »  sens  temor,  la  mia  anima  deixarà* lo  corporal  car-  405 
»  çre,  per  anar  a  aquelles  mans  que  de  no  res  lan 

>  creada.  > 

Ans  lagremes  dels  vils,  fonts  de  piatat  de  la  Se- 
nyora Nostra,  que  semblants  paraules,  surtiren: 

<  Nous  marauelleu.  Senyora  e  mare  santa,  sils  410 

>  meus  vils,  abundants  lagremes  destillants  ploren, 
»  tenint  present  la  esdeuenidora  mort  e  passió  ex- 

>  cessa  de  mon  Fili,  Deu  e  Senyor  meu;  e  ara,  que 


406  de  norres  E.    1 1  stiilant  0  stillants  E. 


XVI.    LA    VIUA    DE    SANTA    ANNA  38I 

»  conssidere  que  vos,  a  qui  yo  tant  estimant  ame, 

415    »  delliberau  de  mi,  obedient  filla  vostra,  partiruos. 

»  Però,  puix  uostra  penssa  axiu  determena,  yo  en 

>  res  nous  puch  ésser  discorde.  »  *  [£c^  v] 

[XV]  Soplica  la  Mare  de  Deu  a  son  Fill,  del  que 
Santa  Anna  volia. 

420  /'"Abedient,  homil,  mansueta,  la  Senyora  Nostra, 
V-/  en  semblant  estil  soplica  a  Deu,  son  Fill,  del 
que  la  sua  auia  Santa  demanaua: 

«  O,  Rey  eternal,  i3eu  gloriós,  vnigenit  Fill  de 
»  Deu  e  meu!  La  mia  mare  santa,  auia  vostra,  per 

425    »  mi  e  ensemps  ab  mi,  Vostra  Magestat  soplica 

>  que,  mes  auant,  si  a  vos  es  plaent,  la  sua  vida  nos 

>  allargue,  per  que  los  seus  vils  no  vegen  la  doloro- 

>  sa  mort  vostra.  E  encara,  Deu  infinit,  *  Fill  meu   \0  8  z'] 
»  natural,  en  do  de  singular  graçia,  vos  demana  a  la 

430    >  fi  dels  seus  dies  *  siau  present,  per  que  en  vostres   [-^^í*] 

>  mans  la  sua  anima  acoraane.  > 

No  acostumaua,  ni  de  present  acostuma,  la  Di- 
uina  Magestat,  Deu  omnipotent,  a  la  sua  Mare 
denegar  alguna  cosa;  ans,  ab  graciosa  e  afable  cara*  \M I28\ 
435  de  humil  e  obedient  fill,  li  atorga  tot  lo  que  dema- 
na. E  axi  fon  content  del  que  la  Santa  auia  lo  sopli- 
caua;  e  encara  li  manifesta  la  hora  que,  de  aquest 
mon,  la  sua  beneyta  anima  se  partiria. 

[XVIj  Aparellas  a  la  mort  la  beneyta  Santa. 

440      A  B  virtut  de  gran  esforç  e  constància,  sens  te- 

JTx.  mor,  a  *  la  mort  se  aparella  la  virtuosa  Santa,   [E  à  v\ 
que  en  res  no  la  espantaua,  puix  lo  seu  net,  Deu 


35  cara  de  graciós  humil  M. 


3S2       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

Jesús,  li  hauia  promès  que  present  hi  seria.  E,  con- 
uocades  les  tres  filles,  ab  tots  los  nets,  que  ensemps 
ab  elles  molt  amaua,  a  la  sacratissima  Verge  Maria  445 
endreça  tals  paraules: 

<  A  uos,  homil  alta  Reyna  de  misericòrdia, 
»  Mare  de  Deu,  filla  mia  mes  del  que  puch  dir  esti- 
»  mada,  recoman  les  mies  filles,  germanes  vostres, 

>  ab  tots  mos  nets;  preneu  los  per  fills,  siau  los  450 
»  mare,  e,  ab  uostre  Fill  Deu,  singular  aduocada; 

[Oç]    »  que,  puix  vos,  *  goig  e  alegria  de  natura  humana 
[£à]    »  e  angèlica  romaniu,  yo  de  aquest  mon  me  *  par- 

>  tire  contenta.  » 

Acabades  aquestes  paraules,  juntes  les  mans,  ab  455 
deuota  e  eleuada  penssa,  girant  los  vils  al  Rey  de 
glòria,  Deu  Jhesus,  a  semblant  oraçio  feu  principi: 

«  O,  Deu  infinit,  alt,  inmens,  incomprenssible, 
»  sol  de  justiçia  desijat  per  los  Sants  Patriarques, 
»  Reys  e  Profetes,  qui,  per  la  vostra  inmensa  piatat  460 

>  e  misericòrdia  deuallant  en  la  terra,  haueu  pres 

>  carn  humana  de  les  purissimes  e  sagrades  sanchs 
»  de  la  mia  filla,  Maria  Verge,  e,  verdader  home,  ha- 

[Mi2Sv]    >  ueu  conuerssat  ab  nosaltres,  inútils  *  factures  vos- 

*  tres!  Gràcies,  tantes  com  a  mi  es  possible,  a  la  465 
[Ec^  v]    >  celssitut  vostra  regracie,  los  meus  *  vils  indignes 

>  hajen  atès  contemplar  e  veure  la  uostra  deifica 
»  Persona,  lo  que  tant  han  desijat  Abram,  Ysach  e 

>  Jacob,  ab  tots  los  seus  fels  descendents;  e  encara, 

>  Rey  de  glòria,  verdader  esperat  Messies,  siau  es-   470 

>  tat  content,  ab  mi,  dejecta  peccadora,  tenir  tan 
»  estret  deute,  que  siau  fill  natural  de  la  mia  esti- 
»  mada  filla,  Maria  Verge.  No  comporteu,  donchs, 

>  infinit  piados,  algun  esperit  inmunde  a  la  mia  ani- 

»  ma,  vostra,  se  acoste;  la  qual,  a  les  vostres  sagra-   475 

*  des  mans,  que  lan  feta,  tomant  acomane;  e  hu- 
»  milment  la  uostra  Magestat  soplique,  als  uostres 


XVI.   LA    VIDA    DE    SANTA    ANNA  383 

»  Sants  Àngels  mane  que  al  repòs  del  si  de  *  Abram   [-^  í^®] 
»  la  guien;  e  portaré  alegra  embaixada  als  Sants 
480   »  Patriarques,  Reys  e  Profetes,  de  la  vostra  deifica 

»  vista.  >  *  [^9^] 


A 


[XVII]  Com  mori  la  beneyta  Santa. 

cosTAS  mes^rop  lo  Rey  de  glòria,  Deu  Jhe- 

sus,  ab  la  cara  ensemps  reuerent,  humil  e  afa- 

485  ble;  pres  ab  les  sues  mans  sagrades  les  de  la  sua 

auia  Santa;  e  Ell,  eterna  infinida  paraula,  ab  tals 

paraules  la  conssolaua: 

«  La  vostra  uirtuosa  vida,  auia  mia  molt  cara, 

>  tostemps  a  mi  es  estada  accepta,  e  eternament 
490   >  vos  he  tengut,  ab  los  meus  elets,  en  lo  libre  de 

>  vida,  escrita.  Solament  vull  que  la*  mia  Verge  \E c^ v\ 

>  Mare,  humil  estimada  filla  vostra,  vaja  per  vos  a 
»  demanar  perdo  a  vna  vehina,  a  la  qual  uos  no  te- 
»  niu  culpa,  mas,  perquè  es  acte  de  alta  perfecció 

495  >  humiliarse  a  aquell  de  qui  hom  a  rebut  ofenssa. 
»  E  mes  vull,  que,  de  present  se  pague  vna  primi- 
»  eia,  la  qual  uos  creu  que  sia  pagada,  e  vostres 
»  ministres,  per  oblit  e  no  per  frau,  han  dexat  de 
»  pagar  la.  E  vinga  sens  recel  la  uostra  anima  san- 

500    »  ta,  en  les  mies  mans,  e  yo  trametre  la,  acompa*-   [Mi2ç] 
í  nyada  ab  lo  meu  capità,  Archangel  Miquel,  qui  ab 

>  moltitut  de  angèlica  miliçia,  la  guiarà  a  la  casa 

>  dels  meus  Patriarques;  als  quals,  e  en  *  especial  [-^í^] 
»  al  meu  aui  Joachim,   direu  de  ma  part  alegres 

505    >  saluts.  » 

Acabant  aquestes  paraules,  nostre  Deu  e  Senyor 
Jhesus  posa  les  sues  mans  sagrades  sobre  los  vils 


84  m.  ensemps  M.     96  promicia  M  O.     97  vos  creheu 
8iau  O  vos  creeu  sia  E.    501  Michael  E. 


384  OBRHS    DE  J.    ROIÇ    DK   CORELLA 

de  la  Santa  auia,  per  donarli  confort  a  la  hora  que 
de  la  corporal  abitaçio  la  sua  anima  se  partia;  la 
[0 10]  qual,  de  innumerables  àngels  •  acompanyada,  porta  510 
alegres  e  certes  saluts  al  si  de  Abram,  del  seu  net, 
Deu  verdader  Messies,  que  ab  inefable  desig  tots 
esperauen. 

[XVIII]  La  sepultura  de  la  gloriosa  Santa. 

GRAN  plor  e  dolorós  plànyer,  sobre  lo  sant  cos   515 
les  *  filles  plorauen,  e,  sobre  totes,  la  font  de 
piatat,  Senyora  Nostra,  a  la  qual  totes  planyents 
atenien,  e  mes  auant  no  gosauen  plànyer,  sinó  tant 
com  a  ella  veyen  dolre. 

Plora  encara,  lo  Rey  de  glòria,  Deu  Jhesus,  Se-   520 
nyor,  Creador  e  Redemptor  nostre,  la  Santa  auia, 
que  molt  amaua;  e  mes  com  plorar  veya  la  sacratis- 
sima  Mare,  que,  sobre  totes  les  coses  creades,  sens 
comparació  mes  estimaua.  Però  no  comporta  tal 
plant  e  lamentacions  celebrassen,  com  era  de  cos-   525 
tum  en  les  pomposes  sepoltures  del  judaych  poble; 
ans,  ab  ueritat  de  la  inmortalitat  de  la  anima,  e  fer- 
\E'C^\    ma  esperança  de  la  resurecçio  *  certa,  no  conssenti 
en  larch  ni  exçes  plànyer  les  obsequies  durassen; 
mas,  que  lo  sant  cos  fos  collocat  en  honrada  e  de-   530 
cent  sepoltura.  Lo  quall  ell,  Deu  infinit,  acompanya 
fins  al  sepulcre;  qui,  de  present,  en  Jerusalem  als 
[Mi2çv]  deuots  pelegrins  encaras  mostra.  *  [O k 


18-19  no  gosauen  dolre  sine  tant  quant  en  ella  veyen 
entristirse  O.    27  de  inmortalitat  M.    33  peregrins  E. 


XVI.  LA   VIDA   DE   SANTA  ANNA  385 

[XIX]  Oració  a  Santa  Anna. 

535  A  vos,  gloriosa  mare  de  la  Reyna  de  misericor- 
xJl  dia,  auia  santa  del  Rey  Deu  Jesús,  Senyor, 
Creador  e  Redemptor  nostre,  humilment  yo,  indig- 
na peccadora,  suplique,  per  aquella  graçia  e  goig 
tan  exçellent,  que  vos,  Senyora  beneyta,   rebés 

540  quant  lo  gl©*rios  Àngel  vos  denuncia  que,  sens  pec-  \Eàv\ 
cat,  conçebrieu  la  sacratissima  Verge  Maria,  Mare 
de  Deu,  Senyora  nostra;  uos,  exçellent,  per  a  tan 
gran  misteri  per  Nostre  Senyor  eleta,  siau  singular 
aduocada  mia,  suplicant  la  Magestat  de  vostre 

545  net,  Deu  eternal,  e  de  la  sacratissima  filla  vostra, 
Mare  sua,  giren  los  vils  de  misericòrdia  a  la  mia 
misèria,  rosant  ros  de  fecunditat  de  graçia  en  la 
mia  estèril  voluntat,  que  pugua  obrar  actes  que  a  la 
sua  Magestat  sien  acceptes;  e  encara,  per  que  les 

550  coses  eternals  ab  major  confiança  demanant  espere, 
e  per  que  les  gents  coneguen  que  la  sua  misericòrdia 
no  fall  *  als  qui  humilment  la  inuoquen,  sia  plaent  a   \Ec'\ 
la  sua  exçelssa  Magestat,  donar  a  mi,  indigna  pec- 
cadora, fruyt  de  matrimonial  generació,  per  que  al 

555   seruey  de  la  sua  Magestat  la  endreçe.  E  vos,  glo- 
riosa Santa,  a  qui  yo  deuotament  reclame,  que  ha- 
ueu  sentit  la  dolor  que,  de  present,  yo  passe,  *  ab  \0  ii] 
eficàcia  sopliqueu  la  Reyna  de  Parahis,  filla  vostra, 
que  del  seu  Fill  ho  impetre,  lo  qual  no  li  acostuma 

560  denegar  alguna  cosa  que,  com  a  mare,  li  demane. 
E  yo,  indigna  invtil,  a  vos,  singular  interssessora 
mia,  deuotament  donaré  lahors  e  gràcies  tots  los 
dies  de  ma  vida.  Amen. 


51  espere  per  que  M.    63  de  ma  vida  Ffinis  O. 
49 


XVII 
LETRES  A  VOLANT  DURLEDA 


Text  original: 
Còdex  intitulat  Jardinet  d^Otats 


LETRES  A  YOLANT  DURLEDA 


[I]  *  Letre  de  Mossèn  Cor  ela  ha  Yolant  Durleda.   [Oiç^v] 

INO  sola  vos,  nenguna  altre  a  ma  passió  re- 
mey  donar  es  posible;  per  cous  fas  la  [pre- 
sent?] per  que  siau  certa  quont  vostre  sin- 
5   gularitat  en  seruir  vos  me  obbligue;  he,  per  mes 
sentir  si  mos  serueys  a  vos  seran  agradables,  soplich 
vos  que,  per  lo  auis  de  vostra  desigada  resposta, 
pense  ab  mes  dificultat  puxa  metra  per  obra,  lo  que 
fins  aci,  la  temor  de  ofendre  vostra  fama,  tenir  me 
lo  feya  çellat;  he  tenint  licencia  de  vostre  gentil  en- 
tendre, serè  content  regir  me  per  la  regla  que  per 
vos  me  serà  dada,  per  ço  com,  ab  menys  dificultat, 
nostres  voluntats  concordes  puxen  atendre  la  fi  per 
hon  la  senda  de  amor  aconseguir  puxa. 
15  En  vos  es  ma  fe  —  he  tota  ma  vida; 

Husau  de  mercè,  —  he  serà  complida. 


Q' 


fil]  Litera  superioris  Cor  ella. 

|ui  poria  dir  lo  grandissim  descans  que  seria  a 
_  ma  tribulada  pensa,  yo,  sens  miga  algú,  po- 
gués mostrar  sol  la  quarta  part  del  be  que[n]  mon 
desde[njyat  cor  catiu  esta?  Seria  remey  a  ma  pena, 
la  qual  no  es  comparable  a  nenguna  passió,  que  vos 
en  mi  haueu  lansat  en  [ab?]  vostre  vista,  robant  me 
la  voluntat,  esent  ja  mes  vostre  que  de  mi.  He  no 
25  volent  vos  anugar  en  larch  ascriura,  suplicant  vos  si 
plazent  vos  serà,  volent  me  fer  merexedor  de  vostra 
resposta,  e  dar  loch  he  abinentea  don  *  jo  mes  dis-   \0  ig8\ 


390  OBRES   DE  J     ROtÇ   DE   CORBI.LA 

tinctament  vos  pugua  dir  lo  be  queus  vul;  car  per 
letre  alguna,  no  seria  posible  recitar  vos  ho.  Enpe- 
ro,  senyora,  de  libert  que  astaua,  en  captiuitat  ena-   30 
morada  me  haueu  transportada  la  mia  anima. 
Yo  desig  ésser  vostre,  —  he  la  sort  mia 
Nou  vol  queu  sia. 


XVIII 


LA  VIDA  DE  LA  VERGE  MARIA 


Textes  originals: 
Edició  de  tLo  Primer  del  Cartoxà%  ( Valencià,  I4ç6) 
Còdex  precedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana 


(El  text  donat  a  continuació  es  el  qui  apareix  com  a  de- 
f initiu  en  la  edició  de  « Lo  Primer  del  Cartoxà  •  (P),  qui  fou 
corretgida  pel  meteix  Roiç  de  Corella;  les  variants  a  peu  de 
plana  procedeixen  del  Còdex  de  la  Mayansiana  (M),  y  deuen 
representar  un  estat  anterior,  encara  imperfet,  de  La  Vida 
DE  LA  Verge  Maria.) 


\F/44v]  *La  vida  de  la  Sacratissima  Verge  Ma-  [Mijo] 
RiA,  Mare  de  Deu,  Senyora  Nostra. 

[en  cobles  de  rims  strams] 

Ans  que  dels  cels  —  girant  mogués  la  roda 
Y  de  la  mar  —  agues  fermat  lo  terme, 
Deu  infinit,  —  en  letern  consistori 
Vos  elegi,  —  per  que  li  fosseu  Mare. 
5   Per  cous  guarda  —  nous  vengués  al  encontre 
Lo  Sathanas,  —  posant  en  vos  lamprempta 
Del  primer  crim;  —  puys  dins  la  verge  tanca 
Voli[a]  entrar,  —  per  fer  se  nouell  home. 

Axi  vingués  —  al  viure  daquest  setgle, 
10  Passant  lo  port  —  sens  pagar  en  la  marca, 

Guiant  vos  Deu  —  per  vna  dreta  senda. 

Sobre  la  ley  —  del  general  edicte, 

Portas  al  mon  —  lauor  de  nouell  arbre: 

A  Deu  seruint  —  de  fresca  noua  fruyta 
1 5  Dins  en  lo  clos  —  de  vostra  mare  casta, 

Ab  seny  perfet  —  votant  serieu  Verge. 

*  Après,  naixent,  —  se  mostra  lo  retaule  [Mijov] 

Pus  net  quel  sol,  —  de  Vos,  stel  del  alba, 
Portant  nos  pau;  —  del  general  diluui 
20   Ab  goig  sens  par  —  humil  simple  coloma; 
Y,  en  lo  terç  any  —  de  vostra  vida  excelsa, 
Pujas,  volant  —  quinze  grahons,  al  temple; 


1    Ans  que  dels  cels  —  girant  mogués  lo  vogi 

3    Deu  infinit  —  en  lo  seu  oratori 

7    Del  primer  crim;  —  puix  dins  la  vostra  tanqua 

Volia  star,  —  per  fer  se  nouell  home. 
1 1    Sobre  la  ley  —  del  general  edicte, 

Guiant  uos  Deu  —  per  vna  dreta  senda. 

50 


394      OBRES  Dl  J.  ROIÇ  Dl  CORSLLA 

Que  vostre  cors  —  fon  molt  laugera  scorça 
Al  sperit,  —  que  may  li  fon  rebelle. 

as       Axi  vixques  —  criada  [e]n  lo  sacrari, 
Clar  entenent  —  los  profundes  misteris: 
Quen  vostre  temps  —  vendria  Deu,  per  rembre 
Luniuers  mon,  —  del  inich  catiueri. 
Hi  éreu  tal  —  en  virtuts  hi  figura, 

30  Quels  mals  desigs  —  tots  feyeu  tornar  cendra 
Dels  miradors,  —  matant  en  ells  los  vermens 
La  vostra  carn,  —  que  dins  tenia  balsem. 

Als  quatorze  anys,  —  stant  dins  vostra  cella, 
En  Natzareth,  —  orant  ab  gran  silenci, 

35  Hu  dels  serafs  —  mes  alt,  del  mes  alt  cercle, 
Humil  seruent  —  de  Vos,  alta  reyna, 
€  Deu  es  ab  Vos,  —  humil  verge  profunde, » 
Vos  dix  cantant,  —  «de  les  dones  beneyta; 
>  Ab  Vos  es  Deu,  —  nous  dich  sol  en  la  pensa, 

40   »  Ans,  es  dins  Vos,  —  vostre  Fill,  en  lo  ventre.  » 

•  O,  verd  florint,  —  de  Moyses  la  çarçal 
[Miji]   De  Gedeon  —  la  lana  del  ros  plenal 

Hi  com  vmplis  —  lo  ventre  del  Messies 
Deu  infinit,  —  tancant  dins  vostra  claustral 
45   De  vostres  sanchs  —  filas  aquella  sarga 
Ab  ques  vesti  —  de  nostra  carn  humana, 
E,  per  senyal  —  que  era  vostra  la  tela, 
Staua  [ejntom  —  brodada  de  verds  liris. 

Pujas  tantost,  —  ab  pes  queus  daua  plomes, 


36   Humil  servent  —  de  vos,  alta  senyora, 
39   Ab  vos  es  Deu  —  no  dich  sols  en  la  penssa, 
44   Deu  infinit,  —  tancant  dins  en  la  claustra 


XVIII.   LA   VID\    DE   LA    VERGE    MARIA         395 

50  Alt  en  los  monts  —  del  regne  de  Judea, 

Per  visitar,  —  prenyada  de  sis  mesos, 

Elizabeth,  —  mare  del  gran  Batista; 

E  vostra  veu,  —  passant  per  les  orelles, 

Sanctifica  —  lo  fill  daquella  sterill, 
55   Lo  qual  senti  —  la  lum  del  ver  Caruoncle, 

Questaua  clos  —  dins  la  verge  lantema. 

«  Magnificat!  >  —  ab  veu  humil  concorde 
Tan  be  cantas,  —  quels  serafins  ballaren, 
Y,  en  los  inferns,  —  celebraren  grans  festes 
60   Al  si  d  Abram,  —  Sants  Pares  hi  Profetes; 
Après,  tornant,  —  portas  lo  quius  portaua, 
Vers  Natzareth,  —  Verge  de  Deu  prenyada. 
Fins  que  pujas  —  de  Ballem  al  pesebre 
Per  a  parir  —  lo  Fill  de  Deu  hi  vostre. 

jíj]       *  De  Vos  naixque,  —  com  raig  del  sol  per  vidre,   [Mjjiv] 

La  vera  lum  —  per  qui  la  scura  boyra 

Ha  pres  bandeig  —  daquest  mon  idolatre, 

De  vostra  carn  —  portant  hun  noble  camis; 

Vos  alletas  —  Aquell  qui  les  steles 
70  Feu  de  no  res  —  y  a  Uos,  quel  alletasseu; 

Vos  adormis  —  Aquell  qui  tostemps  vetla, 

Ab  vostre  cant  —  humil,  de  simple  tortra. 

Remey  perfet  —  de  nostre  dol  y  plànyer; 
Y  com  ploras  —  quand  aquella  Carn  vostra 
75   En  vostre  Fill  —  hun  coltell  la  partia, 


61    Après  tornant,  —  portas  lo  quius  portaua, 
Ad  tan  gran  goig  —  que  nos  leixa  escriure, 
Vers  Natzaret,  —  Verge  de  Deu  prenyada, 
Per  a  parir  —  lo  Fill  de  Deu  hi  vostre. 

74    Hi  com  ploras  —  quant  aquella  carn  pura 
Ves  çirçumcir  —  ab  vn  coltell  de  pedra. 


396  OBRES   DE  J.  KOIÇ  DE  COEELLA 

De  vostre  cor  —  dur  trauesant  scarprel 
Mirant  plorar  —  lo  qui  tots  nos  alegra, 
De  vostres  vils,  —  besant  la  sua  cara, 
Laygua  mesclas;  —  la  qual,  de  nostra  vista, 
80  Leua  los  tels  —  que  teniem  per  Eua. 

Port  de  salut,  —  dels  peregrins  endreça; 
Al  tretzen  jorn  —  vos  feren  homenatge, 
Del  Orient  —  portant  vos  grans  strenes, 
Senyors  y  reys  —  del  mon,  prínceps  il•lustres; 
85   Spanten  se  —  quand  vos  miren  donzella. 
Mare  de  Deu,  —  parlar  la  sua  lengua; 
Mirant  lengast,  —  Jesús,  en  vostra  falda, 
Adoren  vos  —  Mare  de  Deu  y  Filla. 

[M1J2]       *  Lum  sens  foscor  —  quen  los  inferns  penetra, 
90   Y  en  Parahis  —  enceneu  les  entorches; 
Lo  Fill  portas  —  al  temple  per  offerta, 
Que  donas  lum  —  al  mon  de  la  Ley  fosca; 
Mas,  al  tomar,  —  volgués  lo  cami  torçre, 
Per  lo  desert  —  fogint  lo  en  Egipte, 
95   Ab  tal  dolor,  —  que  nostre  cor  vol  rompre 
Veureus  fogir  —  portant  Deu  en  los  braços. 

De  quand  fa  Deu  —  clos  sagellat  registre; 
Ab  quin  recel  —  lo  portas  per  les  roques, 
Ab  fam,  ab  set,  —  passant  cami  tan  aspre, 
100   Dormint  la  nit  —  en  les  humides  siluesl 

Fins  que  vingués  —  en  hun  loch,  prop  lo  Cajrre, 
Hon  descansas;  —  pasant  la  vida  pobra. 


85   Espantense  -  quant  miren  la  donzella 
Ab  fill  tan  bell  -parlar  la  sua  lengua; 
90   De  Parahis  —  encenent  les  antorches; 
99   Ab  fam,  ab  f ret,  —  passant  cami  tan  aspre. 


XVIII.    LA    VIDA    DE    LA    VERGE    MARIA      '   397 

Filant,  cosint,  —  perquè  tingues  que  viure 
Vostre  fill  Deu,  —  qui  tot  lo  mon  gouerna. 

105       Set  anys  après,  —  lo  tornas  del  exili 

Ab  gran  temor,  —  tement  lo  fill  d  Erodes; 

En  Natzareth  —  prengués  posada  pobra; 

Y  vostre  fill  —  vos  era  tan  subjecte, 

Quen  Natzareth  —  se  mostra  lo  pou  fondo 
1 10   Don  Jesucrist,  —  ver  Deu,  portaua  laygua 

Per  fer  seruey  —  a  Vos,  humil  seruenta, 

Lauant  ab  Vos  —  la  vostra  poca  roba. 

*  Donchs,  mereixeu  —  los  àngels  vos  adoren,        [Mij2v] 

Puys  lo  quils  feu,  —  seruint  axius  adora; 
115   Besaus  la  ma,  —  ab  continent  alegre, 

Lo  qui  ha  fet  —  los  Cels  hi  los  abissos; 

Mas,  com  passa  —  lo  vostre  cor  hun  ascle, 

Quand  Vos  perdés  —  Aquell  qui  tots  nos  guial 

Fon  gran  dolor  —  la  que  tingues  tres  dies, 
120  Fins  quel  trobas  —  disputant,  en  lo  temple! 

Stech  ab  Vos  —  trentanys  dins  vostra  retgla, 
Fins  que  puja  —  a  pendre  lo  batisme 
Al  flum  Jordà,  —  perquè  lauas  les  aygues 
Per  a  lauar  —  totes  les  nostres  taques; 


103    Ffilant,  cosint,  —  per  que  tingues  que  viure 
Aquell  Deu  gran,  —  qui  dels  cels  te  lo  regne. 

106    Ab  gran  temor  —  tement  lo  fill  d  Erodes; 
De  tals  treballs  —  uos  satisfeu  ab  logre 
Vostre  Fill  Deu  —  essent  uos  tan  subjecte, 

116    Lo  qui  ha  fet  —  dels  Cels  girar  lo  vogi; 

118    Quant  vos  perdés  —  aquell  qui  tots  nos  guia! 
Cobras  lo  prest  —  homil  tostemps  e  simple, 
F'fins  quel  tanquas  —  ab  Josef  en  lo  marbre. 

123    Al  flum  Jordà,  —  santificant  les  aygues 
Ab  que  lauam  —  totes  les  nostres  culpes; 


398       OBRES  DE  J.  ROlÇ  DE  CORELLA 

125    V,  en  lo  conuit,  —  per  que  Vos  ho  manaueu, 
Obedient,  —  comença  fer  miracles, 
Donant  los  vi,  —  en  los  vexells  de  marbre, 
Vostre  fill  Deu  —  quil  dona  en  les  vinyes. 

[P14S  v]       *  Vera  Judich,  —  de  Sathanas  en  peces 
130   Partis  lo  cap,  —  que  mort  nons  pot  ofendre, 

Quand  no  dexas  —  la  fe  ni  vostre  Mestre; 

Al  peu  del  Pal,  -»•  en  lo  mont  de  Caluari, 

Plegas  la-aanch,  —  que  tota  era  vostra; 

Per  tot  lo  mon  —  residís  en'presona, 
135   Quel  vniuers  —  tot  se  deuia  perdre. 

Sentenciant,  —  lo  Jutge,  [ejn  contumàcia. 

[M  ijs]       *  Vida  dels  morts,  —  dels  smortits  alquermes, 
Per  gran  dolor  —  stigues  smortida; 
Com  no  moris,  —  fon  singular  miracle, 
140  Pasant  turment  —  major  que  tots  los  martresl 
Mas,  vostre  Fill,  —  clauat  en  mig  de  ladres, 
Tingué  recort  —  de  Vos,  al  peu  del  Cedre; 
Deu,  vostre  tot,  —  per  que  no  fosseu  orfe, 
Fill  vos  dexa  —  queus  tingues  en  comanda. 

145       Après,  del  Fust  —  desclauat,  en  les  faldes 
Mort  lo  cobras,  —  besant  les  sues  nafres; 
Hi  consentis  —  al  caualler  insigne 
Quenbalsemat  —  lo  donas  al  sepulcre; 
Mas,  al  terç  jorn  —  entrant  dins  vostra  cambra. 


125    Y  en  lo  conuit  —  per  que  vos  ho  manaueu 
EU,  Deu  e  hom,  —  comença  fer  miracles 
Cuytant  per  vos  —  lo  seu  tan  sant  preposit, 
Don  clar  se  veu  —  nunquausdona  repulssa. 

146    Vos  lo  cobras,  —  besant  les  sues  nafres, 
Ffins  que  Josef  —  ab  tan  humil  contesa, 
Ensemps  ab  vos,  —  lo  tanqua  [cjn  lo  sepulcre; 
Mas  al  terç  jorn  —  uos  entra  en  la  camora, 


XVIII.   LA   VIDA   DE   LA   VERGE   MARIA        399 

150  Cobrat  lesmalt  —  de  vostre  bell  vericle, 
Vos  feu  present  —  de  la  noble  desferra 
Dels  sants  catius,  —  que  portaua  del  carçre. 

Ab  aquest  goig  —  speras  lo  triunfo; 

Que  sobre  tots  —  fon  en  lo  Cel  gran  festa, 
155   Quand  vostre  Fill,  —  volant  sobre  los  nuuols, 

Al  Cel  puja,  —  mirant  ho  lo  seu  poble; 

E  no  tarda,  —  al  vostre  sant  Collegi, 

Tot  flamejant  —  1  Esperit  Sant  trametre, 

Portant  los  foch  —  damor  axi  encesa, 
i6o  Que,  per  Jesús,  —  la  mort  los  era  dolça.  [MisS^] 

*  O,  ver  confort  —  dels  miserables  orfensl 
O,  clar  stel  —  dels  qui  stan  en  tenebres! 
O,  fort  pilar  —  hon  tot  lo  mon  recolsal 
O,  bastiment  —  de  nostra  santa  Sgleyal 
165   Pregaus  lo  Fill  —  romanguesseu  maestra, 

Deu  anys  hi  dos,  —  dels  seus  pubils  Apòstols; 
Axi  vixques  —  en  la  ciutat  peruersa, 
Regonexent  —  de  vostre  Fill  les  sendes. 

Ciutat  de  Deu,  —  dels  exellats  refugi; 
170  Quin  goig  tingues  —  com  vostre  Fill  illustre 

Torna  del  Cel,  —  dient  vos:  c  Cancellera 

»  De  Parahis,  —  veniu  a  la  cadiral  » 

La  vostra  ma  —  tenint  sobre  lo  muscle 

Daquell  gran  Deu,  —  a  qui  pogués  concebre! 
175  Pujas  tan  alt  —  sobre  les  jerarchies. 

Com  los  serafifs  —  stan,  sobre  los  àngels. 


1 53    Ab  goig  tan  gran  —  esperas  lo  trihunf o; 
1 67    Y  conuerssas  —  en  la  ciutat  peruerssa, 
170    Quin  goig  tingues  —  com  vostre  fill  insigne. 


400  OBRRS    DE  J.    ROIÇ    UK   CORELLA 

Vos  acollís  —  dins  en  los  vergens  thalems, 
Peregrinant  —  Deu  en  la  nostra  platja; 
Ell  vos  acull,  —  donant  vos  tot  lo  ceptre 
De  quand  ha  fet,  —  ab  general  imperi. 
1 80  Emperadriu,  —  sieu  a  la  part  dreta; 

Als  vostres  peus,  —  los  seraflfs  per  strado; 
Ab  cors  pus  clar  —  que  lum  meridiana, 
Mare  de  Deu,  —  de  Parahis  lo  Fènix. 

Deo  gracias. 


1 77    Vos  acollis  —  dins  en  los  vostres  tàlems 
Peregrinant  —  Deu  en  la  vostra  platja; 


XIX 
LES  LAHORS  DE  LA  VERGE  MARIA 


51 


Text  original: 

Edició  de  «  Les  Obres  o  Trobes  en  lahors  de  la 

Verge  Maria  »  (Valencià,  devers  1474) 


(Aquesta  composició  ab  que  Mossèn  Corelia  tirà  a  la 
Joya  en  el  certamen  de  Valencià  de  l'any  1474,  no  es  en 
realitat  sinó  un  extret  de  La  Vida  dk  la  Vekge;  per  això  la 
intercalem  en  aquest  lloch,  indicant  ab  lletra  cursiva  els 
conceptes  presos  d'aquella,  y,  en  xifres,  els  versos  d'hont 
procedeixen.) 


Resposta  de  Mestre  Corella  ab  rims 

ESTRAMS  en  LAHOR  DE  LA  VERGE  MA- 
RIA,  TIRANT  A  LA  lOYA. 

Terme  perfet  —  del  etern  consistori;  (3) 
Goig  sens  tristor  —  de  nostra  uida  trista; 
Vos  sou  lestel  — per  qui  la  scura  boyra  (66) 
Ha  pres  bandeig  —  dagues t  mon  ydolaíre,  (67) 
c   Ver  Deu  mostrant,  —  uestit  de  nostra  sarga.  (45-46) 
Guiant  uos  Deu  — per  una  dreta  senda.  (11) 
Passos  lo  port,  —  sens  pagar  a  lentrada;  (10) 
E  mostres  uer  —  que,  stant  dins  lo  sepulcre, 
Lo  uostre  cors  —  nunques  pogué /<?r  cendra,  (30) 
10   Lo  qual,  riuint,  —  mataua  tots  los  uermens,  (31) 
Puys  era  carn  —  daquell  qui,  ans  del  segle,  (32) 
Vos  elegi  —  per  que  li  fos  seu  Mare.  (4) 

Dins  hun  instant  —  sacaba  lo  retaule,  (17) 
Pus  net  quel  sol,  —  de  vostre  cors  insigne;  (18) 

le    Vsant  de  seny,  — fes  vot  serieu  verge,  (16) 
A  Deu  seruint —  defrescha  noua  fruyta,  (14) 
Dins  en  lo  clos  —  de  vostra  mare  casta;  (15) 
Partint  lo  cap  —  de  Satanàs  en  peces,  (129-130) 
Verge  filas  —  a  Deu  la  vestidura, 

20   Ab  que,  vencent,  —  combaté  lo  diable; 

Deu,  vostre  Fill,  —  tingues  dins  en  la  claustra  (44) 

En  gran  repòs,  —  dormint  en  vostres  liris 

Ab  tal  delit,  —  quey  redosa  nou  mesos, 

Per  Vos  passant  —  com  raig  de  sol  per  vidre.  (65) 


25 


Vida  dels  morts,  —  dels  esmortits  alquermes,  (137) 
Pa  de  salut,  —  a  Deu,  Vos  donant  vida; 
Del  Orient  —  vos  feren  homenatge  (82  -83) 
Senyors  e  reys  —  del  mon,  prínceps  illustres;  (84) 
Mirant  lengast,  —  Ihesus,  en  vostra  falda,  (87) 


404       OBRES  DK  J.  KOIÇ  DE  CORELLA 

30  Adoren  vos,  —  Mare  de  Deu  e  Filla;  (88) 
E  Vos,  humil,  —  sens  fel  coloma  y  tortra,  (20) 
Lo  Fill portas  —  circuncis  en  lo  temple,  (91) 
Per  desliurar  —  lo  mon  de  la  Ley  morta;  (92) 
Après,  fogint,  —  lofogis  en  Egipte,  (94) 

35    Ab  tal  dolor,  —  que  nostre  cor  vol  rompre  (95) 
Veureus  fogir  —  ab  Deu,  verge  partera.  (96) 

Ab  greus  trebals — lo  tingties,^^?/  lo  Cayre,{ioi) 
Ffilant,  cosint,  — passant  la  viha  pobra;  (102-103) 
Don  meresqués  —  que  fos  vostre  subiecte  (108) 

40  Aquell  Deu  gran,  —  que  tot  lo  mon  gouerna;  (104) 
Vos  lo  tornas  —  set  anys  après  lexili,  (105) 
E,  ja  fadrí,  —  lo  perdés  en  ludea; 
Cobras  lo  prest,  —  ab  tal  obediència, 
Quen  Natzaret  —  se  mostra  lo  pou  fondo  (109) 

45   Don  Ihesu  Crist,  —  ver  Deu, portaua  laygua,  (no) 
Per  fer  seruey  —  a  vos,  Nostra  Senyora;  (iii) 
Y  en  lo  conuit —  li  fes  cuytar  miracles;  (125-126) 
Don,  clar  se  veu,  —  nunque  us  dona  refulsa.  (128) 

Tingué  record, — clauat  en  mig  de  ladres,  ( 1 4 1  - 1 42) 
50  Deu,  vostre  tot,  —  de  vos,  al  peu  del  Cedre;  (142-143) 
Per  tot  lo  mon  —  residis  en  persona,  (134) 
Passant  turment  —  major  que  tots  los  martres;  (140) 
Com  no  moris  — fon  singular  miracle!  (139) 
Quel  vniuers  —  tot  se  deuia  perdre  ( 135) 
55   Sentenciant,  —  lo  lutge,  [e]n  contumàcia.  (136) 
Mas,  al  terç  Jorn,  —  vos  entra  dins  la  cambra,  (149) 
Cobrat  lesmalt  —  de  vostre  bell  vericle;  (150) 
Morta  la  mort,  —  lo  ves  sobre  los  nuuols,  (155) 
Al  cel  volant,  —  per  queus  paras  cadira  (156-172) 
60  Tenint  als  peus  —  los  (era/fs  per  estrado.  (182) 


XIX.  LES  LAHORS  DE  LA  VERGE  MARIA   405 


Tornada 

Deu  aAys  e  dos  — dels  Apòstols  maesira,  (165-166) 
Deu  vos  deixa,  —  per  quels  fosseu  refFugi; 
Ffins  que  pujas,  —  tenint  en  la  ma  ceptre, 
Alt  sobrels  Cels,  —  passant  lo  mes  alt  cercle  (35) 
65   Ab  cors  pus  cla{r\s,  —  que  relluent  caruoncle;  (183) 
Emperadriu,  —  sient  a  la  part  dreta.  (181) 


XX 

ORACIÓ  A  LA  VERGE  MARIA 


Textes  originals: 
Còdex  procedent  de  la  Biblioteca  Mayansiana. 
Edició  de  la  «  Jstoria  de  la  Passió  »  (Valencià,  14ÇS) 
Edicions  de  *Lo  Quart  del  Cartó xh  (Valencià,  14ÇS) 


(Les  variants  a  peu  de  plana  s'entenen  així:  H,  les  pro- 
cedents de  la  «  Historia  de  la  Passió »;  Q,  les  de  «  Lo  Quart 
del  Cartoxà  >  de  16  febrer  de  1495.) 


*  Oració  a  la  Sacratissima  Verge  Ma-  [M1S4] 

RIA,  TENINT  SON   FILL,  DEU  JHESUS,   EN  LA 
FALDA,  DEUALLAT  DE  LA  CREU. 


Ab  plor  tan  gran  —  que  nostres  pits  abeura, 
E  greu  dolor  —  que  nostre  cor  esquinça, 
Venim  a  Vos,  —  Filla  de  Deu  e  Mare; 
Que  nostra  carn  —  dels  ossos  se  arranqua 
5   Yl  esperit  —  desiga  lesser  perdre, 

Penssant  que,  mort  —  per  nostres  greus  delictes, 
Ver  Deu  e  hom,  —  lo  fill  de  Deu  e  vostre 
Jau  tot  estes  —  en  vostres  castes  faldes. 

Ab  fonts  de  sanch  —  regua  lo  verge  strado 
10   Hon,  chich  infant,  —  lo  bolcas  ab  rrialles; 

Yls  nostres  vils  —  estillen  tan  gran  aygua. 

Que  pot  lauar  —  les  sues  cruels  nafres, 

Ffent  ab  la  sanch  —  vn  enguent  e  colliri 

Dinfinit  preu,  —  per  leuar  nos  les  taques 
15    Quel  primer  hom,  —  com  a  vassall  rebetle, 

Nos  ha  causat,  —  ensemps  ab  nostra  culpa. 

*  Lo  vostre  cor  —  partit  ab  fort  escarpre,  \M1s4v] 

De  gran  dolor  —  nos  mostra  tan  gran  plànyer, 
Quels  serafins  —  ensemps  ab  tots  los  àngels, 
20  Mirant  a  Vos  —  planyent,  aprenen  dolre. 
Plany  se  lo  mon  —  cubert  daspre  sçeliçi, 
Crida  lo  sol  —  plorant  ab  cabells  negres, 
E  tots  los  cels  —  uestits  de  negra  sargua 
Porten  acorts  —  al  plant  de  vostra  lengua: 

25        €  O,  Fill  tot  meul  —  hoyu  a  mi  queus  parle; 


2  quel  nostre  H  Q.    18  uos  mostra  M  tan  greu  H  Q. 
52 


4IO       OBRKS  DK  J.  ROIÇ  DK  CORKLLA 

»  Quen  lo  dur  Pal  —  haueu  hoyt  lo  ladre. 
»  Puix  no  voleu  —  que  de  present  yo  muyra, 
»  Estigua  [ajb  Uos  —  tancada  [e]n  lo  sepulcre; 

>  Yo  us  acolli  —  en  lo  meu  verge  ventre, 
30   >  Ara  vos.  Fill,  —  rebeume  dins  la  tomba; 

»  Que  nos  pot  fer  —  entrels  vius  yo  conuersse, 
»  Puix  que,  Uos  mort,  —  es  ja  ma  vida  morta. 

»  En  maior  loch  —  no  pensseu  yom  estengua 
»  Del  que  vos,  Fill,  —  pendreu  dins  en  la  pedra. 
35    »  Giten  a  mi  —  primera  en  la  fossa, 

>  Que  no  us  es  nou  —  dormir  en  los  meus  brassosl 
»  Cobrir  uos  ha  —  lo  mantell  qu[e]  a  mi  cobre, 

1  E  si  no  us  par  —  uos  baste  tai  mortalla, 

>  La  mia  carn  —  que  viu  haueu  vestida, 

40   >  No  us  sia  greu  —  que,  mort,  encara  us  cobra.  > 

[M ijs]       *  Mare  de  Deu,  —  humil  tostemps  e  verge, 
Lura  daquest  mon,  —  del  Çel  luent  caruoncle: 
Mirra  portam  —  de  nostra  uid[a]  amargua. 
Dolent  nos  fort  —  com  hauem  fet  ofenssa 
45   Al  uostre  Fill,  —  Deu  e  senyor  benigne. 
Ensens  tenim  —  que  nostre  cor  perfuma. 
Que  som  contents  —  se  faça  sacrefiçi 
De  nostra  carn,  —  sil  vostre  Fill  ho  mana. 

E  no  gosam  —  les  nostres  mans  estendre 
50  Per  a  vntar  —  de  vostre  Fill  insigne 

Lo  Cos  sagrat;  —  mas  preneu  aquest  balssem: 


28  tancau  lo  sepulcre  Q.  33  no  pensen  Q.  35  primera 
dins  la  fossa  H  primera  en  lo  marbre  Q.  45  a  vostre  Q- 
48  si  vostre  H  Q.    50  del  vostre  H.     51  lo  sagrat  Cors -mas 


XX.    ORACIÓ   A    LA   VERGE   MARIA  4II 

Que  sens  temor  —  nostra  lengual  confessa 
Redenaptor  Deu,  —  a  Deu  plaent  oferta, 
Qui,  al  terç  jorn,  —  trahent  del  fondo  carçre 
55   Los  sants  catius,  —  lo  veureu  dins  la  cambra 
Mes  clarejant  —  quel  sol  alt  en  lo  cercle. 


prenen  Q.    55  lo  veren  Q. 


XXI  A  XXXV 

POESIES  DIVERSES 


Textes  originals: 
Còdex  de  la  Mayansiatia,  pera  les  composicions 

XXI  a  XXXIII 

Jardineí  d'Oraís,pera  XXI,  XXXIV y  XXXV 

Cançoner  de  Paris,  pera  XXI y  XXXI 


POESIES  DIVERSES 

XXI 

[A  Caldesa] 

*  De  Mossèn  Corella,  per  Caldesa 

[Mi35v\ 

*  Sil  ferro  calt  —  refreda  la  ma  casta, 
Calfar  leu  vos,  —  encara  que  fret  sia;  [^  ^7^] 

Si  tot  lo  foch  —  en  lo  mon  se  perdia, 
Fendrien  ne  —  de  uos,  quen  sou  molt  basta; 
Si  [e]n  algun  temps  —  cremant  la  terras  guasta, 
5    No  perreu  vos,  —  viuint  com  salamandra, 
*  Ni  perdreu  lus  —  de  bonaqua  d  Irlanda, 
Per  queus  deixeu  —  de  vostra  gentil  casta.  [^  ^49] 

Casta  serà  —  la  vostra,  no  poch  bella, 

Sens  que  james  —  serà  orfa  de  pares; 
ïo   No  crech  lo  mon  —  uos  baste  a  compares 

Si  gens  pariu;  —  segons  vostra  querella, 

En  dubte  stich  —  que  fosseu  may  donzella; 

Dot  sens  escreix  —  demana  la  ley  vostra, 

E  tot  lo  mon  —  de  uostre  cos  te  mostra: 
15   Ffels  e  infels,  —  e  los  de  la  Ley  vella. 


En  flames  grans  —  fon  vert  la  gauarrera. 


[Mis6] 


1  Si  ferre  calt  O.  2  Calfar  la  en  vos  O.  3  james  may  se 
perdia  O.  6  no  pren  en  vos  O  vivint  com  la  salamandra  C. 
7  durlanda  O.  10  orfe  M  horpha  O.  13  james  fosseu  don- 
zela  O  En  dubte  tinch  —  fosseu  james  donzella  C.  15  Puix 
tot  lo  mon  O. 


4l6  OBKSS    DB  J.    ROIÇ    DB   CORELLA 

E  VOS,  sens  foch,  —  teniu  calor  queus  crema; 
Fendran  gran  lum,  —  si  sacosten  ab  tema 
20   De  batre  [e]n  vos  —  com  en  la  pedrenyera; 
Per  vos  se  dix,  —  la  dona  baratera, 
Que  portau  foch  —  dauall  les  vostres  faldes, 
Del  qual  tot  hom,  —  puix  noi  tancau  ab  baldes, 
Pendren  pora  —  com  duna  gran  foguera. 

Ffi 

25       Calda  cremant,  —  mes  quel  foch  en  la  spera; 
Per  a  dir  c  no  >  —  feu  uos  serrar  les  dents, 
Que  nos  pot  dir,  —  algú  dels  requirents 
En  negun  temps  —  hoys  de  uos  espera. 


18  quius  crema  OC.  23-24  si  vol  tentar  ab  baldes,  Fen- 
dran poran— com  duna  cantonera  O.  lí5-29  Endresse:  Bella 
sens  par,  — sens  dupta  [vos]  fas  cert[a]  Hon  que  siau— sen- 
pre  vostre  serè;  Del  que  ver  dich  —  tant  tost  men  desdire. 
Si  a  vos  veig  —  ab  cara  descuberta  O  Manquen  per  complert 
els  quatre  versos  en  C. 


POESIES   DIVERSES.  XXII.  417 


XXII 

[La  sepultura] 

*  Descriu  Mossèn  Corrella  la  sepultura  de  sa        [Afjjóv] 
enamorada 

En  letres  dor,  —  tendreu  en  lo  sepulcre 
La  mia  mort  —  per  exçellent  trihunfo, 
Hon  clar  veuran  —  maueu  lançat  del  segle, 
Ab  onestat  —  matant  ma  vida  morta. 
5   E  yo,  sculpit,  —  als  vostres  peus,  en  marbre, 
Agenollat,  —  mostraré  gest  tan  simple, 
Que  tots  diran,  —  ab  los  vils  corrents  aygua: 
«  Cruel  virtut,  —  que  no  la  pogué  vençre 
»  Gest  tan  humil  —  daquest,  qui  fon  vn  fènix 
10   »  En  ver[a]  amor,  —  mes  amant  que  tot  altrel  i 

Estareu  vos  —  dalabaust  en  figura. 

Treta  del  viu;  —  ymatge  de  Elena, 

En  lo  dit  quart  —  tenint  vn  esmaragde, 

Y,  en  laltra  ma,  —  vn  ram  de  agnus  castus, 
15   Sobre  lo  qual  —  planyera  vna  tortra; 

E  diral  mot,  —  escrit  sobre  verts  liris: 

«  Si  per  algú  —  uirtut  se  degués  perdre, 

>  Sol  per  a  vos,  —  yo  la  volguera  rompre; 

»  Però  lo  mal  —  nos  deu  james  concebre 
20   »  Per  esperar  —  algun  ben  pugua  nàixer.  » 

*  Si  no  pogui  —  restaurar  vos  lo  viure,  \M  ij^] 

Sol  per  temor  —  de  honestat  ofendre. 
Nous  vull  negar  —  com  aprengui  de  doldre: 
A  Deu  pregant  —  guardas  del  fondo  carçre 
25   Vostre  sperit,  —  qu[ej  al  meu  era  conforme. 

53 


4l8  OBRES  DE  J.   ROIÇ   DK  CORKLLA 

Mudaral  gest  —  la  mia  forma  [e]n  pedra, 
Quant  legiran  —  aquest  mot  en  la  tomba: 
c  Penssant  per  mi,  —  haueu  après  de  plànyer.  > 
E  nom  doldrà  —  la  mia  uida  trista, 
30  Que,  sol  per  vos,  —  la  pogui  be  despendre. 


27  aquest  mon  en  l'originat. 


POESIES    DIVERSES,   XXIII.  419 

XXIII 

[Cor  crudel] 

Dell  mateix,  a  sa  enamorada 

Es  vostre  cor  —  daçer,  ab  tan  fort  tempre, 
Quels  diamants  —  pot  acunçar  e  rompre, 
Yls  braus  leons  —  venç  en  1  o]  ésser  aspre, 
Y,  en  crueldat,  —  del  Orient  los  tigres; 
5   Y  lalta  mar,  —  moguda  fins  al  centre. 
Escolta  mes  —  lo  cant  de  les  serenes. 
Que  vos,  cruel,  —  mon  trist  plorar  e  plànyer; 
Al  meu  gran  plant  —  mes  sorda  que  no  laspis. 

*  E  coneixent  —  que  sou  tal  com  blasone,  [Mij^v] 

lo  E  que,  per  vos,  —  ma  vida  se  deu  perdre, 

So  ja  content  —  per  amor  sia  martre: 

Puix  que,  dins  mi,  —  vos  tinch  en  bella  forma, 

Treta  del  viu  —  en  perfeta  figura, 

Ab  les  colors  —  sobrel  fresch,  hi  lampremta, 
15   Que  ni  la  mort,  —  nil  temps,  ni  laltre  segle. 

Raure  nous  pot,  —  ni  del  riu  Letes  laygua. 

FJÍ 

Es  tot  mon  dan  —  per  que  fe]n  vostra  ymatgc 
Mostrar  nos  pot  —  la  crueldat  cuberta; 
Ans,  vostre  gest,  —  que  par  sia  benigne, 
20  Quant  vull  pintar,  —  tinch  dauant  per  exemple. 


420       OBRES  DK  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

xxrv 

[^POT  MATAR  PIETAT?] 

[I]  Demana  Mossèn  Fenollar  a  Mossèn  Corella 

Lo  crèdit  gran  —  que  de  subtil  entendre 
Vos  possehiu,  —  senyor  de  mi  stimat, 
Me  força  dir  —  lo  dubte  [e]n  mi  causat, 
Quels  sentiments  —  noi  basten  a  compendre. 
5   Graçiam  feu,  —  si  dech  yo  tant  merèixer, 
Per  vos  aquell  —  me  sia  declarat, 
Dient  me  prest:  —  Si  mata  piatat, 
Ni  pot  matar,  —  axi  com  vida  créixer? 

[MijS]  [II]  ♦  Hespon  Mossèn  Corella 

Es  pietat,  —  si  bey  voleu  atendre, 
10   Dolor  de  mal  —  ab  bona  voluntat. 
La  uida  molts  —  de  si  han  bandejat, 
Per  que  denugs  —  nos  podien  defendre: 
Los  Segundins,  —  segons  yo  puch  conèixer, 
Moriren  tots  —  per  hauer  libertat; 
15   Don  se  sdeue,  —  se  causa  piatat 

En  lo  matar,  —  com  en  la  uida  créixer.  ' 

Quant  se  parti  —  lo  desterrat  de  Troya, 
De  la  Ciutat  —  hon  reparat  hauia 
Sos  greus  treballs,  —  per  adquerir  la  via 
20  De  la  virtut,  —  que  ab  si  porta  ioya, 
Dido  mori,  —  per  la  gran  piatat 
Que  Juno  hac  —  de  la  sua  fort  pena; 
Que,  als  mesquins,  —  los  es  molt  greu  cadena 
Viure  lonch  temps  —  ab  inportunitat. 


POESIES    DIVERSES.    XXV.  421 

XXV 

[La  Balada  de  la  Garça  y  la  Smerla] 

*  De  Mossèn  Cor  ella  [MjjSv] 

Ab  los  peus  verts,  —  los  vils  e  celles  negres, 
Pennatge  blanch,  —  he  vista  vna  garça, 
Sola,  sens  par,  —  de  les  altres  esparça, 
Que  del  mirar  —  mos  vils  resten  alegres; 
5   Y,  al  seu  costat,  —  estaua  vna  smerla, 
Ab  vn  tal  gest,  —  les  plomes  hi  lo  lustre, 
Que  no  [e]s  al  mon  —  poeta  tan  il•lustre, 
Que  pogués  dir  —  les  lahors  de  tal  perla; 
Y,  ab  dolça  veu,  —  per  art  ben  acordada, 
lo  Cant  e  tenor,  —  cantauen  tal  balada: 

<  Del  mal  que  pas  no  puch  guarir, 
»  Si  nom  mirau 

>  Ab  los  vils  tals,  que  pugua  dir 

>  Que  ja  nous  plau 

15  »  Que  yo  per  uos  haja  morir. 

>  Si  muyr  per  uos,  lauos  creureu 
»  Lamor  queus  port, 

»  E  nos  pot  fer  que  no  ploreu 

>  La  trista  mort 

20  »  Daquell  que  ara  no  voleu; 

»  Quel  mal  que  pas  nom  pot  jaquir, 
»  Si  no  girau 

>  Los  vostres  vils,  quem  vuUen  dir 
»  Que  ja  nous  plau 

25  >  Que  yo  per  vos  haja  morir.  » 


422  OBRKS    DE  J,   ROIÇ   DK   CORBLLA 

XXVI 

[Mijç]  *  A  Bernat  del  Bosch 

/«  vtroque  jure  —  gran  doctor,  com  somies; 
Ad  omne  quare,  —  respons  en  tots  vicis; 
In  ignem  eternum,  —  segons  los  indicis, 
Ab  passos  cuytats  —  endreces  les  vies; 
5   Jn  iniquUatibus  —  tengendral  portaler, 
Et  in  peccatis  —  te  concebe  ta  mare; 
Ante  quant  gallus,  —  tu  reneguist  lo  pare, 
Despuix  a  Deu,  —  per  fer  te  caualler. 

En  lespital  —  hauràs  la  sepultura, 
lo  Prop  Sent  Françesch,  —  que  sta  dauant  tauema; 

Sobre  lo  cos,  —  que  de  vi  fon  sistema, 

Estaral  mot  —  duna  tal  escriptura: 

€  Ego  sum  Bernat,  —  de  maldats  tabernacle; 

»  Sicut  equus  et  mulus  —  viuint  en  mala  uida, 
15    >  Perquè,  [e]n  linfern,  —  tinch  lanima  punida; 

>  Donchs,  no  spereu  —  que  faça  [ajlgun  miracle,  > 

«  Vaeh  qui  destruhis!  »  —  veixell  diniquitats. 
Te  cantaran,  — per  rèquiem  etemam; 
Templum  Dei,  —  lo  cos  ple  de  peccats 
20   Noy  entrarà,  —  que  sen  hira  \j\n  Gaennam. 
Judes,  Cahim,  —  te  vendran  reçebir; 
Diran  cantant:  —  <  Veniu,  renegador 
«  Dels  ordens  sants;  —  que  vos  sereu  prior, 
»  Ab  Lucifer,—  del  nostre  monestir.  1 


POESIES    DIVERSES.    XXVI.  4^3 


*  pfi  \Mi39v\ 

2  5        Consumptis  carnibus,  —  tot  hom  deu  presumir, 
La  tua  pell,  —  sens  mudar  la  color, 
Odre  serà,  —  ab  tan  gentil  blanor, 
Que,  sens  adob,  —  sen  poran  be  seruir. 


424  OBKES   DE  J.    ROIÇ   DK  CORBLLA 


XXVII 

[Plant  d'Amor] 

Dell  mateix 

Mos  vils  tanquats  —  per  que  altra  no  mire 
Sils  obre  may,  —  la  mort  soplich  los  tanque; 
Laygua  de  plor,  —  puix  nos  pot  fer  se  stanque 
Hun  poch  espay  —  pendra  per  hon  espire; 
5   Sol  pel  desert,  —  fogint  la  primauera, 
En  ram  florit  —  no  pendre  may  posada; 
Ab  plorós  cant,  —  en  aygua  reposada, 
Nunca  beure  —  en  font  ni  en  ribera. 

Ffi 

Fflor  donestat,  —  estarà  [e]n  la  bandera, 
lo  Sobrel  meu  vas,  —  vn  mot  de  letres  negres: 
«  Cotella  (e]s  mort,  —  qui  [e]n  dies  poch  alegres 
>  Sempre  vixque,  —  per  amar  ab  spera.  > 


POESIES   DIVERSES.   XXVIII.  425 


XXVUI 

*  Cobla  [de  dos  senys]  [M140] 

que  legint  la  per  larck  diu  conteniament,  e  legint  la 
per  mitat  diu  descontentament. 

De  Mossèn  Corella 

De  bens  e  plaer  —  Tostemps  abundós 

Sempre  fretures  —  De  dol  e  tristor 

No  stich  desigos  —  De  veure  dolor 

De  pendre  muller  —  Ben  cobdiciós 

Solas  ab  cantar  —  Yo  prench  en  repòs 

Del  tot  vull  fogir  —  Penssar  en  la  mort 
Nim  plau  gens  hoir  —  Res  quem  desconort 

Lo  riure  y  ballar  —  Tinch  per  mon  espòs. 


8  Lo  riure  y  plorar  diu  el  manuscrit,  emperò  una  mà  pos- 
terior esmena'l  mot  plorar  per  ballar,  (Tacort  ab  el  seny  de 
la  composició. 


54 


426  OBRES   DE  J.   ROIÇ  DE  CORELLA 


XXIX 

[Desengany] 

Dell  mateix 

Los  qui  amau,  —  preneu  aquesta  cendra 
Sobre  lo  cap,  —  que  no  perdau  larbitre: 
Amor  es  tal,  —  que  sius  obre  la  porta, 
Tart  se  sdeue  —  que  pels  altres  la  tanque. 
5    La  part  del  mur  —  quel  fort  enemich  trenqua, 
Mostra  cami  —  per  hon  se  pugua  vençre; 
E  som  tan  folls  —  los  ferits  desta  fleixa, 
Que  tots  penssam  —  tenir  vn  esmaragde 
Ab  tal  virtut,  —  quens  fa  trobar  la  senda, 
lo  Vedant  après  —  algun  altre  noy  passe. 

[M140V]       *  Ama  Narçis  —  a  si  mateix,  en  laygua; 
Pigmaleon  —  voJch  be  vna  ymatge 
Quell,  ab  ses  mans,  —  esculpi  en  lo  marbre; 
Aquests  dos  sols  —  nois  calia  gens  tembre 

15   De  lurs  amants  —  altri  nagues  trihunfo. 
Però  yo  viu  —  mon  luminos  caruoncle, 
Ab  gran  repòs,  —  en  mans  del  qui  amaua, 
Fferli  present  —  de  festa  tan  ben  colta, 
Que  noy  romàs  —  damor  vna  çentilla 

ïo   No  sacabas,  —  venint  al  darrer  terme. 

E  nous  pensseu  —  que  parle  gens  en  sompnis; 
Que  no  [e]s  tan  clar  —  lo  sol  alt  en  lo  cercle, 
Com  yo  viu  clar  —  aquest  tan  gran  oprobri; 
E,  del  recort,  —  tan  gran  dolor  massombra, 
25   Quel  meu  cor  trist  —  en  quatre  parts  vol  rompre. 


POESIES    DIVERSES.   XXX.  427 

XXX 

[La  mort  per  amor] 

Cobla  esparça,  delí  mateix 

Si  [e]n  lo  mal  temps  —  la  serena  be  canta, 
Yo  dech  cantar,  —  puix  dolor  me  turmenta 
En  tant  estrem,  —  que  ma  penssas  contenta 
De  presta  mort;  —  de  tot  laldre  sespanta. 
Mas,  si  voleu  —  que  dauall  uostra  manta 
Muyra  prop  vos,  —  hauran  fi  mes  dolors: 
Serè  loçell  —  quen  lit  ple  de  odors 
Mor,  ja  content  —  de  sa  uida  ser  tanta. 


428      OBRBS  UE  J.  ROIÇ  DE  CÜRELLA 

XXXI 

[Flors  del  Saber] 

[I]  Demana  Mossèn  Corella  al  Senyor  Príncep. 

Fflor  de  saber  —  de  quil  saber  estilla: 
Si  per  Adam  —  no  fos  natura  raanqua 
En  Paradís,  —  james  feren  estanqua, 
Ab  tantes  leys  —  que  noy  basta  postula. 
5   ♦  Mas  vos,  senyor,  —  en  tal  edat  tranquil•la,  V^  H^  ^ 

Ple  de  tot  be  —  seurieu  en  gran  banqua, 
Tot  inmortal,  —  cubert  de  stola  blanqua, 
Puix  de  perfet  —  nous  fall  vna  çentilla. 

Ffi 

Ffenix  del  mon,  —  de  vos  canta  Sibilla: 
lo   «  Gran  rey  de  pau,  —  del  roma  temple  tanqua.  > 
Tot  lo  mon  diu  —  noy  basta  Salamanqua 
Al  uostre  cap,  —  que  james  no  vaçilla. 

[II]  Respon  lo  Senyor  Príncep. 

Al  que  de  saber  —  sus  metros  atilla 
Con  sçiençia  perfeta  —  (que,  libre  e  franqua, 
15   Riende  razon  —  e  rompé  la  tranqua 
De  toda  torpesa),  —  lingenio  sotilla 
En  tanto,  pardios,  —  que  su  fama  rutilla, 
E  de  buen  grado  —  en  gentes  non  raanqua 


1  Ffenix  del  mon  —  de  quil  saber  stilla  C.  3  Empera- 
dors—James M  En  Paradis— james  fere  stanqua  C.  9  Fflor 
de  saber,— de  vos  C.    16  ab  ingenio  C. 


POESIES    UIVERSES.    XXXI.  429 

De  dictar  y  escriuir,  —  destilo  arranqua 
20  Al  sçiente  Caton,  —  al  valente  Totilla. 

*  Ffin  [M141V] 

De  casta,  Lucreçia;  —  de  bellesa,  Luçilla; 
Non  tanto  prefyeren  —  las  otras,  nin  Anqua 
Maria,  fija  —  de  Anquo,  nin  Blanqua; 
De  quanto  mas  arde  —  su  pequenya  fauiila. 

(III]  Corella  al  Príncep  [i). 

25       Dun  bell  joyell,  —  senor,  tinch  inuentiua: 

Per  al  engast  —  prench  labitable  terra; 

Lo  ver  sforç  —  que  por  de  si  desterra, 

*  Ab  la  virtut  —  ques  part  intellectiua,  [C  lyy] 

Al  hun  costat  —  seran  çefir  e  perla; 
30   Per  diama  —  stara  la  temprança, 

Per  bell  robi  —  la  qui  te  [la]  balança, 

Fflorint  en  vos  —  pus  vert  que  canyaferla. 

P/y 

Fflor  de  saber,  —  en  mitx  daquesta  dança 
Stareu  vos  —  per  resplandent  caruoncle, 
35    Puys  en  virtuts  —  semblau  al  antich  honcle. 
Emperador  —  del  realme  de  França 

Dea  graiias. 


(1)  La  composició  III,  constituida  per  aquests  dotze 
versos,  es  la  meteixa  del  Debat  epistolar  {\l\,  2^1  a262), 
y  únicament  la  posa  en  aquest  lloch  el  manuscrit  de  Pa- 
ris (C). 


430  OBRES    OS  J.   ROIÇ   DK  CORBLLA 

XXXII 

[Imperfecció  humana] 

[IJ  Deniana  Mossèn  Fenollar  a  Mossèn  Corella. 

Ma  volentat,  —  no  menys  freda  que  marbre, 
En  seruir  Deu  —  pus  dura  ve  que  pedra; 
Volent  mirar  —  de  la  uirtut  en  larbre, 
Ab  lo  cor  vert  —  me  trobe  cenyit  dedra. 
5   A  uosj  senyor  —  Mossèn  Corella,  cerqua 
Mon  esperit  —  li  demostreu  la  causa, 
Ni  que  fa  fer  —  ma  volentat  enterqua; 
Puix  tant  en  vos  —  la  Teulegia  pausa. 

[II]  Respon  Mossèn  Corella. 

Tres  causes  son  —  que,  ab  fredor  de  marbre, 
lo   Lo  nostre  cor  —  fan  molt  pus  dur  que  pedra: 
Lo  primer  crim  —  del  hom,  comes  en  larbre 
Bell  e  florit,  —  semblant  a  la  vert  edra; 
Yl  nostre  cos,  —  quels  seus  apetits  çerqua, 
Aquells  tots  sols  —  quel  çensual  li  causa; 
1 5   Hoc  hi  també  —  la  voluntat  enterqua. 
Per  fer  en  nos  —  dels  mals  abits  la  pausa. 

[M142]  *  FJi 

Ffenoll  níolt  dolç,  —  esculpir  uos  han  marbre, 
Hun  sereu  tret  —  del  viu  en  bella  pedra; 
E  diral  mot:  —  «  Aquest  es  lo  bell  arbre 
20   »  Que  parla  flors,  —  en  rims  pus  verts  que  ledra.  > 


POKSIKS   DIVERSES.    XXXII. 


431 


25 


[III]  Cobla  que  Mossèn  Fenollar  trames  a  Mossèn 

Corella,  que  legint  la  tota  diu  mal  e  legint  la 

per  mitat  diu  be,  (i) 


Vn  altre  Sent  Pau 
Hoynt  vos  contemple 
Quant  vos  sermonau 
Alegras  lo  temple 
Tot  hom  sentresteix 
De  vostre  sçilençi 
La  fama  vos  creix 
Dun  altre  Terençi 


No  sou  vos,  mossenyer 
Daquells  ralladors 
•  Nos  pot  goig  atènyer 
Sens  vostres  fauors 
Dohir  uos  en  trona 
Lo  poble  [e]s  content 
Sens  be  que  resona 
Nous  loha  la  gent. 


(1)  Intercalem  en  aquest  lloch  la  cobla  de  Mossèn  Fe- 
nollar, ab  que  acaba  el  manuscrit  de  les  Obres  de  Mos- 
sèn Corella,  per  constituir  una  enginyosa  rèplica  als  da- 
rrers conceptes  d'aquest,  elogiosos  pera  Mossèn  Fenollar. 


432  OBRES    DE  J.    ROIÇ    DR   CORELLA 

XXXIII 

[SOTSMISSIO  amorosa] 

Dell  mateix 

No  fon  tan  gran  —  dels  juheus  la  temor 
Quant  €  F.go  sum  >  —  dix  lo  Fill  de  Maria; 
Niïs  couarts  grechs,  —  si  Hector  combatia, 
Temien  tant,  —  quant  yo,  per  gran  amor. 
5   Pert  lo  recort,  —  sius  veig  ab  fellonia; 
Sens  mal  obrar,  —  temor  me  porta  culpa; 
Mon  gest  pauruch,  —  mirant  a  vos,  menculpa; 
Mostrem  confés  —  de  culpa  que  no  [e]s  mia. 

Sius  he  fallit,  —  ma  gran  amor  ho  causa, 
lo  Quem  tol  lo  seny  —  em  fa  errar  sius  erre; 
Mas,  si  voleu  —  daquest  mon  yom  desterre, 
Manau  mo  vos,  —  que  noy  faré  gran  pausa. 
Però,  penssau  —  si  poreu  fer,  leona, 
Que  per  grans  crits  —  reçussiteu  ma  vida; 
15   Sinó,  diran,  —  ^per  que  sou  omeçida 
Del  qui,  per  vos,  —  lo  viure  abandona? 

[M142V]  *  Ffi 

Sola  sou  vos,  —  la  tan  singular  dona, 
A  qui  amant,  —  ma  voluntat  no  pecca; 
Vos  me  fes  çech  —  com  si  miras  la  Mecca, 
20   Don  me  roman  —  la  uista  no  prou  bona. 


POESIES   DIVERSES.   XXXIV.  433 

XXXIV 

[Debat  ab  Caldesa] 

[I]  *  Cobles  de  Mossèn  Cor  ella  a  CaldiJ\2.  [OiÇ4v] 

Ma  gran  caritat,  —  amor  he  larguesa, 
Quel  pobble  coneix  —  del  nostre  sperit 

Lestil  virtuós  —  de  tanta  proesa. 
5       Donchs  ^que  ffareu  vos,  —  gentill,  magnifica, 
Que  no  ffos  virtut,  —  sabent  dun  veniu? 
Vn  baix  texidor  —  per  pare  teniu; 
La  mare,  com  vos,  —  bagassa  pubblica. 

C. 

Pensau  que  las  gens  —  sien  segues  galinas, 
lo   Que  lo  fust  e  lo  fruyt  —  ignoren  de  vos; 

Baladre  florin[tl,  —  sou  flfort  verinós, 

Que  vostres  amors,  —  son  aspres  metzinas. 

Per  mils  sadolar  —  de  lob  los  aflfectes, 

Dovella  la  pell  —  aveu  manleuat; 
15   La  fama  teniu  —  de  test  cascarat; 

Enfengeu  quont  pujan  —  sens  mil  [los]  defectes. 

C. 

*  Negar  no  podeu,  —  per  desuirginesa  [O  jçs] 

Sens  talem  fogiu,  —  com  altre  quistor; 
En  tot  mal  talent  —  vos  creix  la  color, 
20  Per  ço  us  spolsau  —  sens  tota  peresa. 
Ffortuna  cruel  —  a  vos  tant  portatill, 


3  vers  omès  pel  copista.      12  que  les  amors  en  el  manus- 
crit.   13  de  lobe  los  affectes  en  el  manuscrit. 

55 


434      OBKSS  DB  J.  ROIÇ  OB  CORBLLA 

Que,  morta,  cerquau  —  pobblat  ho  dasert, 
Del  nostre  setril,  —  puix  loli  nes  vert. 
Lo  cap,  si  fa  bla  —  he  no  madur  datill. 


25       Estant  en  la  Seu,  —  en  aquella  indulgència, 
Vn  timbre  que  viu  —  en  larca  lansas: 
Valguera  mes,  cert,  —  en  bossa  restas 
[Que]  Daquel  quel  prengués,  —  sens  tota  consiencia; 
Si  vos  lo  go[n]yas,  —  los  moros  de  Meca 

30   Sen  van  dret  al  sel,  —  per  cert  clarament. 
Car  no  satisfes  —  ni  fos  penident; 
Tomau  a  stibar  —  la  bruta  talecal 


[II]  Resposta  de  Caldesa  a  Mossèn  Corella. 

[De]  ma  calitat  —  fent  vos  enpresa, 

Restareu  galant  —  molt  desfauorit; 
35  Mou  uos  passió  —  posar  en  scrit, 

Ab  gran  furor,  —  paraules  dofensa. 

Pene  cruel,  —  a  vos  tant  propinca; 

^Que  ffare,  donchs,  —  que  tant  raavoriu? 

Mon  pare  vel  —  si  bel  de[s  \  criuiu, 
40  Malícia  gran  —  que  beus  notifica. 


\0jg5v\ 


C. 


En  los  rose[r]s  —  naxan  las  spines, 
Si  be  de  las  roses  —  ixan  grans  olo[r]s; 
Gust  destemprat  —  no  jutge  [e|n  sabo[r]s, 
[In]perfetament,  —  er[rjant  lessestimes. 
45   Puix  ixen  de  vos  —  tant  irats  conceptes, 
He  sabeu  que  —  james  an  enprat 


36  paraules  de  defensa  en  el  manuseril. 


POESIES    DIVERSES.   XXXIV.  43$ 

Les  vostres  eynes  —  per  mal  mon  peccat, 
Per  la  causa  —  de  semblans  respectes. 

C. 

De  gentil  dir  —  teniu  falensa, 
50  Don  se  dirà  —  que  [no]  sou  amador, 

He,  pel  contrari,  —  gran  avoridor 

Del  exercici  —  de  Venus  deesa. 

Coue  us  a  vos,  —  donchs,  mudar  destil, 

Per  que  la  gent  —  vos  jutgen  discret, 
55  E  no  fïassau  —  tant  defalit  dret, 

Si  no  tendran  vos  —  per  home  sotill. 

C. 

íQui  sinó  vos,  home  —  de  mala  concíencia. 
Aguera  dit  —  so  que  vos  jutgas? 
Valguera  mes,  cert,  —  que  tal  dir  se  calas, 
60  Ffins  tos  oblidada  —  vostra  sentencia. 
Axiu  perdés  com  —  los  moros  de  la  Seca 
Del  rey  moro  —  de  Tremisen; 
Ja  sou  dapnat:  —  teniu  vos  sment, 
Axi  com  aquel  —  que  tots  dies  pecca. 


[in.  Replica  Mossèn  Corella  a  Caldesa] 

*  Cobla  sparsa  de (i)  \0  ig6\ 

65       Calda  cremant,  —  que  no  sentiu  ivem 


52  de  Venus  edesa  en  el  manuscrit, 

( 1 )  Ab  intent,  probablement,  de  fer  desaparèixer  el  nom 
de  l'autor  de  la  composició,  el  full  del  manuscrit  presenta 
un  estrip  en  aquest  indret;  emperò  no's  pot  dubtar  que  lo 
qui  segueix  constitueix  la  rèplica  a  la  composició  anterior. 


43^  OBKKS  DX  J.  KOIÇ  DK  CORKLLA 

Ni  [menys]  sabeu  —  en  quin  temps  se  iuerna; 
Si  en  lo  bordel  —  ni  ha  vna  quoerna, 
Vna  sou  vos,  —  senyora,  en  aquel  quern; 
Calda  cremant  —  que  no  sentiu  iuern 
70   Ni  menys  sabeu  —  en  quin  temps  se  ivema; 
Ferux  Bertran  —  vos  cala  lo  seu  pern 
Descapulat,  —  la  vistas  en  luema. 

Supèrbia 

De  vos  se  condol  —  he  plany  gentileza, 

O,  dama  galant,  —  de  tots  bens  conplidal 
75   Lo  ve[r]s  pren  spant  —  contar  vostra  vida; 

Mas  forsa  coue,  —  per  tanta  malesa. 

Si  cal,  per  no  dir  —  faré  paguesa; 

Si  parle,  direu  —  ma  lenga  quont  tala; 

Digau  queus  vullaul  —  pus  no  puch  fer  fala; 
80   Que  ja,  poch  parlar,  —  nom  par  sauiesa. 


Oiçóv]  *(i), 


ta 


Sfempre  que  us]  mir  —  ab  gest  eleuada, 
Ab  tans  continens  —  quel  dir  meu  noy  basta, 
Del  pago  pintat  —  seguiu  vos  la  ras[t]a; 
Mirau  baix  als  peus  —  ireu  mesurada. 
85   Defora  mostrau  —  paret  reparada. 
Però  dins  teniu  —  fumada  la  casa, 
E  lanima  es  —  vt  tabula  rasa; 
Es  vostre  cabal  —  la  cara  pintada. 


(1)    Vocable  mutilat  per  efecte  de  l'estrip  del  full. 
81  Sempre  que  vis  paraules  que  semblen  endevlnar-se  per 
les  eoes  qui  resten  de  les  lletres. 


POESIES    DIVERSES.    XXXIV,  437 


Incosíancia 

Teniu  per  costum  —  de  prest  fer  mudansa; 
90   Saturnus  vos  sou  —  del  cel  la  planeta; 

La  luna  saguiu  —  com  vna  cometa; 

A  vn  mes,  no  pus,  —  vos  feu  la  prestança. 

No  resta  al  fi  —  [la]  vostra  balansa, 

Ni  pot  fer  gran  colp  —  la  flaca  balesta; 
95    Corcada  teniu  —  gran  part  de  la  testa; 

Meteu  vos  al  cap,  —  sens  tota  vitransa. 

Bareteria 

En  actes  de  amor  —  sou  molt  baratera: 
Lexau  tot  stil  —  per  pendra  despula; 
Portau  vos  nel  fruyt  —  ensemps  ab  la  fula, 
100   E  axi  caminau  —  per  tota  ca  [r]  rera. 

Lo  gest  que  mostrau  —  de  molt  falaguera 

Teniu  fals  [lo]  cor  —  he  bona  la  cara. 
He  pendra  sabeu  —  conils  ab  sendera. 

*  Auaricia  [  í?  /  97  ] 

105       Briseyda  saguiu,  —  la  falsa  troiana: 

Plorau  ab  vn  vi  —  he  laltre  selegra; 

Mordeu  com  a  serp  —  ho  braua  culebra; 

Lo  vostre  acost  —  dolor  ja  comana. 

De  vos  se  pot  dir  —  que  creix  la  gran  fama; 
no   Miracles  fareu,  —  de[e]ssa,  sens  ffal[t]a. 

«  Mentiu  >  me  digues  —  <  per  mig  de  la  galta!  » 

E  dol  me  de  vos,  —  per  que  sou  galana. 


102  Un  vers  omès  en  el  manuscrit. 


438      OBRES  DK  J.  ROIÇ  DB  CORBLLA 


Pereza 

Contraris  en  vos  —  jo  veg  que  hereten: 

Mostrau  gest  gentil  —  he  sou  vna  arafn]ya; 
115   Pus  netas  ni  ha  —  que  gordan  caba[n]ya, 

He  los  alaments  —  de  vos 

—  tots  se  despiten; 

Vestiu  samaro  —  en  temps  no  conforme; 

La  cara  del  cors  —  en  vos  es  diforma; 
120  Estrem  he  no  als  —  sens  dupten  menten. 


Tornada 

Sim  lex  de  mes  dir,  —  senyora  sabuda, 
Pensau  que  no  fal  —  pertret  per  a  la  obra. 
Que,  tots  temps  dient,  —  encara  men  sobra; 
Mas  vull,  per  honor,  —  me  lengue  fer  muda. 

Ffinti 


116- 17  de  vos  tots  SC  despiten  com  un  sol  hemisligul, 
en  el  manuscrit;  emperò,  segurament,  hi  ha  mots  oblidats,  çui 
formarien  els  dos  versos. 


POESIES   DIVERSES.  XXXV.  439 


XXXV 

[Requesta  d'amor] 

*  Mossèn  Corda  [  O  içS] 

Vna  sou  vos  —  lo  remey  de  ma  vida, 

Sola  [en]  lo  mon  —  que  mon  voler  adora, 

Hon  mos  desigs  —  speren  fi  conplida. 

La  gran  amor,  —  me  forsa  ym  conuida 
5    A  uos  seruir,  —  hi  pendre  per  senyora. 

Del  que  volent  vos  seruir  no  reposa, 

Ço  es,  sens  ventura,  espera  la  fi; 

Lo  que  es  prest  a  vos  seruir. 

Lo  nom  nous  fretura  a  dir, 
10   Cors  de  que  vos  sou  la  vida. 

A  dos  departir,  vnits  dun  voler, 

Noy  baste  poder,  sinó  lo  morir; 

Lo  que  podeu  entendre 

Sens  paraules  compendre. 
15   Ma  libertat  —  ves  vostres  peus  se  lansa, 

*  Lentaniment  del  qual  [Oiç8v\ 

Yamay  de  vos  se  partex. 

O  cor,  hi  bem  vols  mal, 

Quem  fas  pessar  pena  mortall 
20  Pena  pas,  no  menys  —  del  que  vos  sabeu! 

Ffeume  sacos  [socors?]  e  nous  anugeu, 

Que,  ans  del  temps,  vos  he  jo  serem 

Ensemps,  [e]  parlarem 

Del  que  hare  dir  no  gose; 
25   Com  serem  en  loch  —  que  nangu  nons  hoge. 

Finite  sunt. 


APÈNDIX 


56 


LA  LETRA  QUE  HONESTAT 
ESCRIU  A  LES  DONES 

(Fragment)  (i) 

f  il/j7]  ...  *  Esperança  e  Caritat  preclarissimes,  tresRey- 

nes  a  qui,  en  tranquilitat,  ab  totes  mes  gents  yo 
obehia,  tenien  en  apartament  lo  pus  alt  de  aquest 
palau  insigne,  lo  qual,  fundat  de  profundes  fona- 
5  ments  de  gentil  entendre,  vallejat  ab  claredat  de 
antich  linatge,  setiat  dins  lo  cor  de  la  inclita  sen- 
yora, muller  de  vn  estrenu  caualler,  lo  nom  del  qual 
crech  no  ab  escura  fama  a  les  orelles  de  vosaltres 
es  arribat:  Mossèn  Johan  Fabra. 

lo  Enuejosa,  donchs,  la  mort  de  tanta  honor  d  Es- 
panya, de  la  tranquilitat  de  ma  reposada  vida,  ha 
lo  mon  fet  orfe  de  aquesta  mirable  dona,  disponent 
la  Diuina  Prouidencia  que  la  sua  vida,  a  la  dels 
àngels  conforme,  en  los  cels  eternament  sia  dura- 

15  dora.  E  axi  com,  en  aquest  mon,  ab  casta  e  feruent 
amor,  ab  son  marit  era  estada  junta,  alt  en  Paradis 
les  animes  abduys  no  separades,  de  la  eterna  glòria 
sens  fi  se  alegren;  deixant  al  mon,  en  conort  de 
tanta  pèrdua,  per  reliquiari  de  lur  abssencia,  fills 

io  que  ab  virtuosos  actes  testifiquen  que,  engendrats 
de  honrat  pare,  nou  mesos  han  reposat  en  lo  taber- 
nacle de  tant  perfeta  dona. 


( 1 )  Es  la  darrera  pàgina,  única  d'aquest  escrit,  que  s'ha 
salvat  en  el  còdex  de  la  Mayansiana.  (Vegi's  en  la  noticia 
preliminar,  pàg.  xxxviij.) 


444       OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORKLLA 

Aquesta  era  mur,  refugi,  defenssa,  infançonia  de 
totes  vosaltres;  aquesta  era  testimoni,  en  vergonya 
dels  homens,  de  la  çelsitut  de  vostra  condició;  25 
regla  de  ben  viure;  terme  de  bondat;  centre  de  vir- 
tuts; enemigua  capital  destrohidora  de  conue[r]ssa- 
çio  desonesta;  la  sua  modesta  vida  desmentia  als 
qui  de  vosaltres  blasfemen.  E,  si  de  singulars  dones 
se  parlaua,  ella  sola  nomenada,  a  tal  parlament  30 
donant  sçilenci,  V]  tots  responen. 

Aquesta  es  la  posada  per  la  pèrdua  de  la  qual 
yo,  Honcstat,  en  tant  adolorida  forma  llamente, 
sens  que  james  cessar,  tant  com  la  lengua  pugua 
moure,  cridaré:  Requiescat  in  pace.  35 


PROLECH  DEL  TRELLADOR 

[a  la  obra  intitulada  «ViTA  Christi>  de  Ludolf 
DE  Saxonia,  dit  «Lo  Cartoxa»  j  (i) 

[fa^]  *  Al  molt  reuerend  niagnifich  e  mes  virtuós  Se- 
nyor, caualler  e  digne  religiós  del  sagrat  e  militar 
orde  de  la  Sagratissima  Senyora  Nostra,  Verge 
Maria  de  Montesa,  frare  Jaume  del  Bosch,  coman- 
^  dador  de  Honda,  sindich  hi  protector  de  la  religió 
sobredita,  e  diputat  de  regne  de  Valencià. 

Reuerend  senyor  y  en  amor  y  amicicia  germà 
major  molt  stimat:  Vençut  me  han  les  vostres  mul- 
tiplicades pregaries,  acompanyades  de  continues 

JO  obres  de  amistat  verdadera,  majorment  quand 
pense  la  cristianissima  affectio  que  vostra  reueren- 
cia  porta  a  la  Sacra  Scriptura,  hi  singularment  als 
Sagrats  Euangelis,  lo  zel  de  caritat  que  les  vostres 
cristianes  entramenes  inflama,  de  excitar  totes  les 

15  creatures  a  loar,  magnificar  hi  colrre  Jesús,  üeu  y 
Senyor  nostre,  y  la  sua  intemerada  Verge,  Senyora 
Mare;  que,  ab  tot  que  vostra  magnificència  sia  ex- 
perta en  la  latina  lengua,  peto,  feruent  y  ardent 
caritat  de  la  amor  del  prohisme,  semblant  al  man- 

20  suet  duch  y  capità  Moyses,  y  al  vexell  de  electio 
Apòstol,  voleu  que  la  amor  y  laor  de  Deu  en  vos 
nos  trobe  sola;  totes  les  creatures,  y  vos  ab  elles, 
voleu  quel  loen,  quel  magnifiquen  hil  adoren. 


(1)    Ue  la  edició  de  Lo  Primer  del  Carto.và,  publicada  a 
Valencià,  en  1496. 


44^  OBRES    DE  J.    ROIÇ   DE   CORBLLA 

Aquesta  es  vera  mostra  de  caritat  verdadera:  no 
demana  res  propi,  mas  la  honor  de  Deu  y  la  vtili-   25 
tat  del  prohisme;  y  per  ço,  ab  tot  que  per  a  la  vos- 
tra eleuada  intelligencia  hi  a  la  voluntat  deuota 
plenament  aquest  excel•lent  libre  baste,  axi  com  sta, 
en  congrua  latina  lengua,  però  zel  de  la  casa  de 
Deu,  Sgleya  Sancta,  vos  stimula  per  los  lechs,  qui   30 
son  gran  part  hi  la  major  en  ♦  nombre  de  la  fe  ca-   |2."  col. 
tholica,  per  als  quals  aquest  tresor,  aquesta  preciosa 
margarita  sta  amagada,  voleu  donchs,  virtuós  se- 
nyor, aquest  tresor  yol  descobra,  perquè  los  cris- 
tians lechs  a  saluacio  de  les  sues  animes  y  de  les  35 
nostres  lo  troben,  hi  sien  tan  richs  que  la  gràcia  hi 
la  eterna  glòria  comprar  y  acquirir  puguen. 

Gran  es  la  obra,  profunda,  alta,  ampla  y  larga; 
treball  demana  per  a  la  mia  dèbil  intelligencia 
quasi  insoportable;  amor  hi  caritat  la  demanen:  40 
amor  hi  caritat  sien  plomes  que  la  carrega  de  mos 
treballs  facen  laugera.  Jesús,  mon  Deu  hi  Senyor, 
porte,  trelladant  aquest  sobre  tots  los  altres  excel- 
ient  libre;  Simeon  lo  portaua,  hi  lo  Senyor  portaua 
a  Simeon,  qui  en  los  braços  lo  tenia.  Suplique,  45 
donchs,  virtuós  senyor,  vostra  deuocio  al  benigne 
Senyor  a  qui  scriuint  porte,  hi  a  la  sua  Verge,  Se- 
nyora Mare,  nom  desemparen,  fins  que  aquest  ser- 
uey  de  la  sua  magestat  se  acabe,  hi  lo  cristianissim 
desig  vostre.  50 

Hi  nom  oblide  que,  de  cor,  voluntat  y  pensa 
proteste,  com  a  cristià  catholich,  ab  tot  que  gran 
pecador  indigne,  que  tots  los  meus  scrits,  obres  hi 
paraules,  humilment  sotsmet  hi  presente  a  correc- 
tio,  decret  y  smena  de  la  sacrosanta  romana  55 
Sgleya,  hi  de  tots  los  reuerents  mestres  qui  en  la 
sua  vnitat  y  obediència  viuen. 

Serà  partit  en  quatre  parts  aquest  libre  de  la 


APÈNDIX  447 

Vida  de  Jesús,  Deu  y  Senyor  nostre:  la  primera 
part  comença  a  la  sua  generació  eterna,  fins  al  mi- 

60  racle  del  Seruent  de  Centurió,  en  la  ciutat  de  Ca- 
pharnaum;  la  segona  part  comença  en  lo  sobredit 
miracle,  hi  a  la  sua  transfiguració  acaba;  la  terça 
part  en  la  transfiguració  comença,  hi  en  la  sua  vlti- 
ma  cena  acaba;  la  quarta  part  comença  acabada 

6p   la  cena,  hi  acaba  en  lo  juhi  final  y  eterna  glòria. 


i^^p^s" 


TAULA 


Píigfs. 


Portada  (frontispici  per  J.  Figuerola  y  orla  per 

E.  Canibell) iv-v 

Dedicatòria vij 

Introducció  a  les  obres  de  Mossèn  Joan  Roiç 

de  corella íx 

§    1.  Noticies  biogràfiques ix 

§    2.  Bibliografia xiv 

§    3.  El  <Jardinetd'Orats»      xxvj 

§    4.  Còdex  de  la  Biblioteca  Mayansiana.     ...  xxx 

§    5.  Cançoners  de  París xxxüj 

§    6.  Conjunt  de  r«opus»  corellà   xxxiv 

§    7.  Fortuna  literària  d'en  Roiç  de  Corella  ...  xxxviij 

§    8.  Lo  «Rahonament  de  Telamó  e  Ulixes»  [I]  Ij 

§    9.  Lo «Plant dolorós  deia reyna  Ecuba»  [II]  lüj 

§  10.  La  «Historia  de  Josef»  [III]     iv 

§  11.  La  «Historia  de  LeanderyEro»  IIV]     ...  ivj 

§  12.  La  «Tragèdia  de  Caldesa»  [V] Iviij 

§  13.  El  «TrihunfodelesDones»  [VI]     lix 

§  14.  El  «Debat  ab  el  Príncep  de  Viana»  [Vil]..  Ix 

§  15.  Lo  «Jardí  de  Amor»  [VIII] ixiij 

§  16.  La  «Lamentació  de  Biblis»  [IX]      ixv 

§  1 7.  La  «  Historia  de  Jeson  e  Medea »  [X]      ...  Ixv 

§  18.  El  «Parlament  en  casa  Mercader»  [XI]  ...  Ixvij 

§  19.  Les  «Letres  de  Achilles  ePolicena»  [XII]  Ixix 

§20.  Lo  «Johi  de  París»  [XIII] Ixx 

§21.  La  «Historia de  Santa  Magdalena.»  [XIV]  Ixxj 

§  22.  La  «Sepultura  de  Mossèn  Aguilar»  [XV].  Ixxij 

57 


4SO 


§  23.  La  .  Vida  de  Santa  Anna » [XVI]     ... 
§  24.  Les  «Letres  a  Yolant  Durleda»  IXVII] 

§  25.  La  «Vida  de  la  Verge»  [XVIIll 

6  26.  Les  •  Labors  de  la  Verge»  [XIX]    ... 
§  27.  La  «Oració  a  la  Verge  Maria»  (XX). 

I  28.  Poesies  a  Caldesa    

§  29.  Altres  poesies  amatories 

§  30.  Altres  obres  poètiques    

§31.  Apèndix     

§  32.  Conclusió 


Pàgs. 

Ixxiv 
Ixxv 
Ixxv 
Ixxvij 
Ixzviij 
Ixxxj 

I XXXV 

Ixxxvj 
Ixxxvij 
Ixxxviij 


OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 


I.  Rabonament  de  Telamo  e  de  Ulixes 

n.  Plant  dolorós  ue  la  Reyna  Ecuba    

in.   La  HISTORIA  DE  JoSEF       

[I]  Prolech  en  la  Istoria  de  Josep,  fill  del  gran 
patriarcha  Jacob 

[II]  Del  lioy  que,  per  enueja,  los  altres  germans  a 
Josef  tenien 

[ill]  Josef  recita  lo  que  somiat  hauia  a  sos  ger- 
mans   

[IV]  Ana  Josef  en  lo  desert  a  cercar  sos  germans; 
e  de  les  condicions  de  lanueja 

[V]  Delliberaren  los  germans  la  mort  de  Josef; 
als  quals  Ruben  amonesta  tan  leig  delicte  no 
acaben 

[VI]  Lançaren  los  germans  a  Josef  en  la  sistema, 
en  la  qual  humilment  soplicha  nostre  senyor 
Deu  ab  oració  deuota 

[Vil]  La  venda  de  Josef  feta  per  los  germans  als 
mercaders  de  Egipte 

[VIU]  Trameteren  los  germans  tinchta  de  sanch 
la  roba  de  Josef  a  Jacob,  son  pare 

[IX]  Arriba  Josef  al  sepulcre  de  Rachel,  sa  mare  . 


1 

13 
29 

31 

31 

32 

34 


36 


38 


39 


41 

42 


TAULA  45 I 

Pàgs. 

[X]  Lo  plant  de  Josef  sobre  lo  sepulcre  de  sa 
mare 43 

[XI]  Enamoras  de  Josef  la  senyora  muller  del  co- 
nestable     44 

[XII]  Descobre  la  Senyora  a  Josef  la  sua  amor 
desonesta 46 

[XIII]  Respon  Josef  a  les  paraules  desonestes  de 

la  Senyora 47 

[XIV]  Volgué  pendre  la  Senyora  a  Josef,  per  for- 
ça; al  qual,  fogint,  pres  lo  mantó    49 

[XV]  Acusa  la  Senyora  a  Josef  de  audàcia  des- 
onesta         51 

[XVI]  Mana  lo  Senyor  a  Josef  portar  al  carçre  ...        52 

[XVII]  Reciten  lo  boteller  e  paniçer  del  rey  Fa- 
raó, a  Josef  lo  que  somiat  hauien   54 

[XVIII]  Declara  Josep  al  boteller  e  al  paniçer  los 
sopnis 55 

[XIX]  Recita  lo  boteller  al  rey,  de  Josef  la  gran 
sçiençia      56 

[XX]  Recita  lo  Rey  a  Josef,  del  carçre  delliure, 

los  sompnis 57 

[XXI]  Declara  Josef  al  Rey  los  sompnis,  lo  qual 

lo  Rey  constituhi  Visrey  de  Egipte 59 

[XXII]  Per  la  general  fam,  a  Josef  venien  de  totes 

les  províncies,  per  comprar  forment 60 

[XXIII]  Vengueren  los  germans  de  Josef  en  Egip- 
te, per  comprar  forment 61 

[XXIV]  Responen  los  germans  a  Josef,  los  quals 
mana  metre  en  lo  carçre 63 

[XXV]  Roman  Simeon  en  lo  carçre  per  tots  los 
germans,  e  los  altres  sen  tornen    64 

[XXVI]  Trobaren  en  les  taleques  los  diners  que 
pagat  hauien;  e  contaren  a  Jacob  lo  que  en 
Egipte  seguit  los  era 66 

[XXVII]  Amonesta  Jacob  los  fills,  que  tornen  per 
forment;  los  quals  responen  no  poden  tornar 

si  a  Benjamin  no  porten 68 


45*  TAULA 

Pàg». 

[XXVIII]  Conssenti  Jacob  Benjamin  deuallas  ab 

los  germans  en  Egipte     70 

[XXIX]  Tornen  los  germans  ab  Benjamin  en 
Egipte 72 

[XXX]  Presentaren  se  los  germans  dauant  Josef  .       74 

[XXXI]  Conuida  Josef  en  solempne  conuit  los 
onze  germans    76 

[XXXII]  Pren  lo  majordom  del  Visrey  los  ger- 
mans, los  quals  de  furt  inculpa 78 

[XXXIII]  Entren  los  germans  dauant  lo  Visrey, 
demanant  misericòrdia     80 

[XXXIV]  Soplicajudas  al  Visrey  que,  en  loch  de 
Benjamin,  prengua  a  ell  per  catiu 82 

[XXXV]  Manifesta  lo  Visrey  al  germans  qui  era  ..       85 

[XXXVI]  Denuncien  los  germans  al  pare  la  uida  e 
trihunfo  de  Josef 87 

[XXXVII]  Oració  que  Jacob  a  nostre  Senyor  Deu 
endreça,  quant  sabé  que  Josef  en  gran  pros- 
peritat viuia      88 

[XXXVIII]  Arriba  Jacob  en  Egipte 90 

IV.  La  historia  de  Leander  y  Hebo 93 

[I]      95 

[II]  Com  se  veren  Leander  hi  Hero,  e  Leander 
parla  ab  la  dida 95 

[III]  Respon  la  dida  de  Hero  a  Leander 97 

[IV]  Partis  Leander  de  la  ciutat  de  Çestos 97 

[V]  Parlen  a  Hero  molts  matrimonis    98 

[VI]  Conegué  la  dida  la  causa  de  la  tristor  de  la 
criada 99 

[VII]  Demana  la  dida  a  Hero  la  causa  de  la  sua 
tristor 100 

[VIII]  Descobrí  Hero  a  la  dida  lamor  de  Leander  .      101 

[IX]  Concerta  la  dida  ab  Leander  vingués  a  par- 
lar ab  Hero 102 

[X]  Partis  Leander  de  la  ciutat  de  Çestos  ab  con- 
cert e  gran  alegria   104 

[XI]  Clamas  Leander  de  la  yra  de  la  mar    105 


453 


Fàgs. 

[XII]  Entra  en  la  mar  Leander 107 

[XIII]  La  mort  de  Lcander      108 

[XIV]  Puja  Hero  en  la  torre  per  veure  si  la  mar 
assossegaua      110 

[XV]  Rahona  Hero  a  la  dida  la  sua  gran  tristiçia .  112 

[XVI]  Aparegué  lanima  de  Leander  a  Hero 113 

[XVII]  Ariba  lo  cos  de  Leander  mort,  a  la  terra ...  1 15 

[XVIII]  Lo  plant  e  mort  dolorosa  de  Hero  sobre 

lo  cos  de  Leander     116 

V.  Tragèdia  DE  Caldesa 121 

VI.    TriHUNFO  DE  LES  DONES 131 

VII.  Debat  epistolar  entre  Mossèn  Corella  y  lo 

Príncep  DE  Vl\na 147 

[I]  Escriu  lo  prinçep  don  Carles  a  mossèn  Corella  149 

[II]  Respon  mossèn  Corella 150 

[III]  Respon  lo  senyor  Princep 152 

[IV]  Respon  mossèn  Corella  a  la  primera  replica 

del  senyor  Princep    154 

[V]  Replica  lo  senyor  Princep  a  la  segona  res- 
posta de  mossèn  Corella 157 

[VI]  Respon  mossèn  Corella  a  la  terça  letra  del 
senyor  Princep,  desdient  se  del  que  ha  dit  en 

les  dos  primeres.     159 

VIII.  Lo  Jardí  de  Amor 163 

[I]  Lamentació  de  Mirra 165 

[II]  Lamentació  de  Narçiso    ...  175 

[III]  Lamentació  de  Tisbe 182 

IX.  Lamentació  de  Biblis 191 

X.  Historia  DE  Jeson  E  Medea 201. 

XI.  Parlament  en  casa  de  Berenguer  Mercader  ...  231 

[I]  Parla  Berenguer  Mercader  la  ouidiana  poesia 

de  Çefalo  e  Procha 233 

[II]  Açi  Johan  Escriua  recita  la  ouidiana  dolorosa 
faula  del  gran  musich,  fill  de  Caliope,  Orfeu; 
lo  qual,  ab  dolorosa  lamentació,  per  la  mort  de 
Erudiçe,  muller  sua,   ab   acordada  musicha 


SI* 


4S4  TAULA 

Pàft. 

deualla  en  los  inferns,  lanima  de  aquella  cer- 
cant         246 

[III]  Açi  Guillem  Ramon  de  Vilarrasa  semblant- 
ment recita  la  vulgar  ouidiana  faula  de  Silla, 

filla  del  rey  Niso 254 

[IV]  Açi  Lois  de  Castellui  recita  la  fabulosa  oui- 
diana istoria  de  Paçife,  muller  del  Rey  Minos, 
per  lo  desorde  de  la  amor  del  toro  conçe- 
bent  de  aquell  lo  Minotauro,  estant  Minos  en 

lo  setge  del  Rey  Niso 259 

{V]  Açi  lo  noble  barodon  Johan  de  Proxita  recita 
la  vulgar  ouidiana  poesia  de  Progmes  e  Filo- 
mena,  germanes,  e  Tereu,  cruel  rey  de  Tarcia     262 

XII.  LeTRES  DE  ACHILLES  E  POLIÇENA 277 

[I]  Letra  fengida  que  Achilles  escriu  a  Poliçena, 

en  lo  setge  de  Troya,  après  mort  Hector     ...  279 

[II]  Respon  Poliçena 281 

XIII.  Lo  JoHi  DE  Paris 283 

Primera  part:  La  Visió.  Escriu  Johan  Escriua  a 

Mossèn  Corella 285 

[I]  Com  vingueren  a  Paris  les  tres  deesses  Juno, 

Pallas  e  Venus 285 

[II]  Acostas  mes  prop  la  deessa  Juno  a  Paris      ...     287 
[UI]  Parla  ladeessa  Pallas    288 

[IV]  Parla  la  deessa  Venus    288 

[V]  Respos  Paris  a  les  Deesses,  acceptant  la  ju- 
dicatura            289 

[VI]  Respon  la  deessa  Juno  a  Paris 291 

[VII]  Demana  Paris  a  les  Deesses  que  totes  les 

'  pugua  veure      292 

[VIII]  Respos  la  deessa  Pallas,  y  ensemps  se  des- 
pulla       293 

[IX]  Deixa  la  roba  la  deessa  Juno 294 

[X]  Deixa  la  roba  la  deessa  Venus 294 

[XI]  Amor  fa  a  lenteniment  lo  johi  torçre    295 

[XII]  La  sentencia  de  Paris 297 

Segona  part:  La  Allegoria.  Respon  Mossèn  Corella     298 


TAULA  455 

Pàgs. 

[I]  Quina  regla  se  deu  seruar  en  expondre  les 

poesies 299 

[II]  Que  significha  la  visió  de  Paris      300 

[III]  De  la  deessa  Juno  que  promet  riqueses.      ...  301 

[IV]  La  deessa  Pallas  que  promet  honors    302 

[V]  Que  promet  la  deessa  Venus 304 

[VI]  Com  se  entén  que  Paris  dona  lo  pom  a  la 
deessa  Venus    305 

XIV.  La  Istoría  de  Santa  Magdalena     307 

[1] 309 

[II]  Don  fon  natural  la  gloriosa  Santa 309 

[UI]  Com  fon  inspirada  la  gloriosa  Santa    310 

[IV]  Sabé  la  gloriosa  Santa  com  lo  rey  Jhesus 

era  entrat  en  casa  de  Simón  fariseu 311 

[V]  Entra  la  Magdalena  en  casa  de  Simón  fariseu  312 

[VI]  Lo  rey  Jhesus  deixa  los  peccats  a  la  gloriosa 
Santa 313 

[VII]  Amaua  molt  Nostre  Senyor  Deu  la  gloriosa 
Magdalena 315 

[VIII]  Clamas  Senta  Marta  de  la  gloriosa  Magda- 
lena       316 

[IX]  De  la  vida  actiua  e  contemplatiua 318 

[X]  Lo  nostre  Mestre  e  Senyor,  sabent  la  mort 

de  Lazer,  vench  a  Betania 319 

[XI]  La  resurrecció  de  Lazer 320 

[XII]  Oració  deuota  de  gràcies  que  fa  la  gloriosa 
Magdalena 322 

[XIII]  De  la  preciosa  liquor  que  la  Gloriosa  es- 
campa sobre  lo  cap  del  rey  Jhesus 323 

[XIV]  Respon  Nostre  Senyor  Deu  per  la  gloriosa 
Magdalena 324 

[XV]  Partis  lo  nostre  Mestre  e  Senyor  de  la  vila 

de  Betania 325 

[XVI]  Acompanya  la  gloriosa  Magdalena  a  la  sa- 
cratissima  Senyora  nostra 326 

[XVII]  Que  feu  la  gloriosa  Santa  en  la  mort  e  se- 
pultura de  Nostre  Senyor  Deu 328 


456  TAULA 

Pàgs. 

[XVIII]  Ana  la  Gloriosa  al  sepulcre  ab  Ics  altres 
Maries 329 

[XIX]  Romàs  al  sepulcre  la  gloriosa  Magdalena...  331 

[XX]  Aparegué  lo  nostre  Mestre  e  Senyor  a  la 
gloriosa  Magdalena 333 

[XXI]  Com  vench  a  la  Senyora  nostra  la  gloriosa 
Magdalena 334 

[XXII]  Respon  la  Senyora  nostra  a  la  gloriosa 
Magdalena 336 

[XXIII]  Com  se  parti  la  gloriosa  Santa  de  la  te- 
rra de  Judea      337 

[XXIV]  Vengué  en  Massella  la  gloriosa  Santa   ...  338 

[XXV]  Dellibera  lo  prinçep  de  Massella  anar  en 
romiatge    339 

[XXVIJ  Mori  la  Reyna  de  part  en  lo  sant  viatge  ...  341 

IXXVII]  Troba  lo  Rey  pelegrí  la  muller  viua.      ...  342 

[XXVIII]  Com   vixque   trenta    anys   la    gloriosa 
Santa 343 

[XXIX]  Com  parla  ab  lo  sant  Hermita  la  gloriosa 
Santa 345 

[XXX]  Vench  la  gloriosa  Santa  a  la  església  de 

sant  Maximl      346 

[XXXI]  Passa  de  aquesta  present  vida  la  gloriosa 
Santa 347 

XV.  Sepultura  de  Mosshn  Franci  Aguilar    349 

[I]  La  hora  e  temps  que  veu  la  sepultura     351 

[II]  La  forma  de  la  sepultura 352 

[III]  Les  set  virtuts:  la  primera  Caritat 353 

[IVJLaFfe      354 

[V]  La  Esperança    355 

[VI]  Les  quatre  virtuts  cardinals:  la  primera  Jus- 
tícia      355 

[VII]  La  Prudència 356 

[VIU]  La  Fortitut    357 

[IX]  La  Temprança 358 

[X]  Conegué  de  qui  era  la  sepoltura    359 

[XIJ  Per  que  li  celebrauen  obssequies  de  martre..  360 


457 


Pàgs. 


[XII]  Assigna  raho  per  que  li  celebren  de  martre 

la  sepoltura 361 

[XIII]  Continua  e  demostra  com  es  martre 362 

[XIV]  Pren  liçençia  de  les  altes  senyores   363 

XVI.  La  VIDA  DE  Santa  Anna     365 

[I] 367 

[II]  Del  matrimoni)  virtuts  e  bellea  de  la  gloriosa 
Santa 367 

[III]  Estigué  vint  anys  sens  concebre  la  honestis- 
sima  Santa 369 

[IV]  No  accepta  lo  sacerdot,  de  Joachim  lo  sacre- 

fiçi      389 

IV]  Soplicha  la  honestissima  Santa,  en  oració  de- 

uota,  la  Diuina  Magestat 370 

[VI]  La  oració  que  dix  la  deuota  Santa 371 

[VII]  Aparech  l'Angel  a  la  deuota  Santa      372 

[VIII]  Conçebe  la  honestissima  Santa,  la  sua  filla, 
Senyora  Nostra ...  373 

[IX]  Pari  la  Beneyta,  a  la  Senyora  Nostra;  la 
qual,  après  tres  anys,  presenta  al  temple      ...  375 

[X]  Mori  lo  Sant  Joachim 376 

[XI]  Com  portaua  la  viuda  Santa  lo  seu  viduatge.  377 

[XII]  Casa  la  Santa  viuda  ab  Clehofas;  après  mort 

del  qual  casa  ab  Salome 378 

[XIII]  Dels  matrimonis  e  generació  de  les  santes 
filles  de  la  beneyta  Anna 379 

[XIV]  Pregua  la  beneyta  Santa,  a  la  sua  sagrada 
Filla,  que  sopliche  son  Fill  sia  present  a  la 

sua  mort    380 

[XV]  Soplica  la  mare  de  Deu  a  son  Fill,  del  que 
Santa  Anna  volia      381 

[XVI]  Aparellas  a  la  mort  la  beneyta  Santa 381 

[XVII]  Com  mori  la  beneyta  Santa 383 

IXVIIIJ  La  sepultura  de  la  gloriosa  Santa 384 

[XIX]  Oració  a  Santa  Anna 385 

XVIL  Letres  a  Volant  Durleda      387 


458 


Pàlt«. 


[I]  Letre  de  Mossèn  Corela  ha  Volant  Durleda  ...  389 

[II]  Litera  superioris  Corella 389 

XVin.  La  Vida  de  la  Verge  Makia 391 

XIX.  Les  LAHOR8  DE  LA  Vekge  Mabia 401 

XX.  OKAao  A  LA  Vekge  Masia 407 

Poesies  diverses: 

XXI.  A  Caldesa 415 

XXII.  La  sepultura     417 

XXIII.  Cor  CRÜDEL 419 

XXIV.  iPOT  MATAR  pietat? 420 

[I]  Demana  Mossèn  Fenollar  a  Mosaen  Corella  ...  420 

[II]  Respon  Mossèn  Corella 420 

XXV.  La  balada  de  la  Qarça  y  la  Smerla    421 

XXVI.  A  Bernat  DE  Bosch 422 

XXVII.  Plant  d'Amor 424 

XXVIII.  Cobla  de  dos  sbnys,  que  legint  la  per 

LARCH  DIU  CONTENTAMBNT,  B  LEGINT  LA  PER  MITAT 

diu  DESCONTENTAMENT 425 

XXIX.  Desengany 426 

XXX.  La  MORT  PEH  AMOR       427 

XXXI.  Flors  del  Saber      428 

[I]  Demana  Mossèn  Corella  al  Senyor  Príncep  ...  428 

[II]  Respon  lo  Senyor  Príncep 428 

[III]  Corella  al  Príncep 429 

XXXn.  Imperfecció  humana 430 

[I]  Demana  Mossèn  Fenollar  a  Mossèn  Corella  ...  430 

[II]  Respon  Mossèn  Corella 430 

[III]  Cobla  que  Mossèn  Fenollar  trames  a  Mossèn 
Corella,  que  legint  la  tota  diu  mal  e  legint  la 

per  mítat  diu  be 431 

XXXIII.  Sotsmissio  amorosa 432 

XXXIV.  Debat  AB  Caldera 433 

[I]  Cobles  de  Mossèn  Corella  a  Caldesa     433 

[II]  Resposta  de  Caldesa  a  Mossèn  Corella 434 

[III]  Replica  Mossèn  Corella  a  Caldesa 435 

XXXV.  Reqdesta  d'Amor    439 


TAULA  459 

Pàgs. 

Apèndix: 

Fragment  de  «La  letra  de  Honestat> 443 

Prolech  del  Trellador  a  la  obra  del  *Cartoxà> 445 

Taula     449 

Registke: 

(a),  b,  c,d,  e,  f,  g,  h,  i,  j,  k,  1;  1,  2,  3,  4,5,6,  7,8,9,10,  11. 

l'J,  13,  14,  15,  16,  17,  18,  19,20,  21,  22,  23,  24,  25, 

26,  27,  28,  29,  30,  31,  32,  33,  34,  35,  36,  37, 

38,  39,  40,  41,  42,  43,  44,  45,  46,  47,  48, 

49,50,51,52,53,54,55,56,57. 

Tots  són  duerns,  llevat  de  <1  >  senzill  y  <  57»  tern. 


El  present  volum  de 

OBRES  DE  J.  ROIÇ  DE  CORELLA 

(ou  acabat  d'estampar  en  la  ciutat  de  Barcelona 

per  la  impremta  de  F.  Giró 

la  vigília  de  la  festa  de  Sant  Ramon  Non-nal 

de  l'any  MCMXIIl 


^ 


BIBLIOTECA  CATALANA 

dirigida  y  publicada  per  R.  Miquel  y  Planas 

Antics  textes  catalans,    curosament  donats  a  llum  segons 
les  primitives  edicions  o  en  vista  dels  manuscrits.  Edicions  de 
bibliòfil,  en  excel•lent  paper   de  fil,  il•lustrades  ab  facsímils  y 
acompanyades  d'estudis  y  notes  bibliogràfiques  y  crítiques. 
Llibre  del  sabí  y  clarissim   fabulador  Isop,  historiat 
y  notat  als  marges  del  llibre  y  ara  novament  corretgit  per 
R.  Miquel  y   Planas,  en   vista  de  les  edicions  de  1530 
y  'S76  y  ^^  ^'•T  posteriorment  en  català  pttblicades.  Barce- 
lona, MCMVIII. 
Un  volum  de  xvi  -|-  336  pàgines,  ab  gravats.         (agotat) 
La  Fiamkta   de  Johan   Boccacci.    Traducció  catalana   del 
XV.^  segle,  ara  per  primera  volta  publicada  per  R.  Miquel 
y  Planas,  segons  el  manuscrit  existent  en  l' Arxiu  general  de 
la  Corona  d^ Aragó.  Barcelona,  MCMVIII. 
Un  volum  de  xxlv-)-28o  pàgines,  ab  facsímils       16  pessetes. 
Cançoner  Satírich  Valencià  dels  segles  XV  v  XVI, /«- 
blicat,  ab  una  introducció  y  notes,  per  R.  Miquel  y  Planas, 
en   vista   dels   manuscrits  y   edicions  primitives.   Barcelo- 
na, MCMXI. 
Formen  part  d'aquest  Cançoner  les  obres  següents:  Lo  Pro- 
cés  de  les  Olives,  Lo  somni  de  Joan  yoan,  Procés  de  Viudes 
y  Donztlles,  La  Brama  dels  Llauradors,  Obra  pera' Is  vells, 
Coloqui  de  dames,  etc. 
Un  vol.  de  XXXVi-l-376  pàgines,  ab  facsímils.    20  pessetes. 
La  Imitació  de  Jesucrist,  del  Venerable  Tomàs  de  Kempis, 
Traducció  catalana  de  Miquel  Pérez,   novament  publicada 
per  R.  Miquel  y  Planas.,   segons  la  edició  de  l'any  1482. 
Barcelona,  MCMXI. 
Un  volum  de  xx  «^  300  pàgines,  ab  facsímils.      16    pessetes. 

Obres  de  J.  Roiç  de  Coíív.L•'LA.,  publicades,  ab  una  introduc- 
ció, per  R.  Miquel  y  Planas,  segons  els  manuscrits  y  prim e- 
res  edicions.  Barcelona,  MCMXIII. 
Un  volum  de  xcil -j- 460  pàgines 20  pessetes. 

EN  CURS  DE  PUBLICACIÓ 

Novelari  català  dels  segles  XIV  A  XVIII,  publicat  en 
vista  dels  manuscrits  y  edicions  primitives,  per  R.  Miquel 
y  Planas, 
Formarà  tres  volums  que's  vendran  pel  preu  de  60  pessetes. 
Fascicles  publicats: 

PiERRES   de   Provença (no's  ven  sol) 

Jacob  Xalabín S'ao  pessetes. 


8-13 


La  fili-a  de  l'Emperador  Contastí  ...  i'8o  pessetei. 

Prondino  y  Brisona r6o  — 

La  filla  dkl  Rky  d'Hungría 3'2o  — 

Paris  y  Viana 2'8o  — 

Somni  DE  Francesch  Alrgre 1*40  — 

Kahonament  entre  Francesch  Alegre 

Y  Sperança o'5o  — 

Pensament  de  Pere  Joan  Ferrer...     .  .  1  — 

Despropriamentd'Amor  DE  Romeu  LuLL.  1  — 

Tractat  sobre  Scipio  y  Anibai 2*40  — 

Lo  Fill  del  Senescai 0*50  — 

Deifira.  Ecathonfila.  ('Z.  A  ..4/íír/»;  ...  5  — 

Faula  de  Neptuno  y  Diana    i  — 

Rondalla  de  Rondalles 2  — 

Ronda YA  de  Rondayes  en  mallorquí...  2  — 

Partinobles    6'40  — 

Carcer  d'Amor.  (D.  de  San  Pedró) 3*60  — 

Estudi  histórich  y  crítich  sobre  l'An- 
tiga NovELA  Catalana,  pera  servir 

d'introducció  al  Novelari  Catai.A  .  (en  preoita) 

Les  obres  d'en  Bernat  Metge:   Lübre  de  mals  amonesta- 

ments;  Llibre  de  Fortuna  y  Prudenàa;  Valttr  y  GritelJa; 

Lo  Somni. 
Publicat  el  primer  fascicle  ab  els  textet  de  les 

dites  obres. —  252  pàgines 10     pessetes. 

Pròximament  sortirà  el  fascicle  complementari,  ab  estudis, 

notes  y  un  diccionari  del  lèxic  de  l'autor. 

Llegendes  de  l'altra  vida: 

Fascicle  I :  Viatge  del  cavaller  Owein  al  Pur- 
gatori de  Sant  Patrici;  Visió  de  Jundal 
ítres  versions).— 120  pkgincs     6       pessetes. 

Fascicle  II:  Visió  de  Trictelm;  Viatge  d"*  en 
Fetellós  al  Purgatori  de  Sant  Patrici;  Apa- 
rició del  sperit  de  G.  de  Corvo;  Viatge  d" en 
Pere  Portes  a  Vinfem. —  lao  pàgines     ...     6  — 

En   premsa  el  tercer  fascicle,  ab  el  pròleg,  notes  y  taules, 
per  a  completar  el  volum. 

Llibre  anomenat  Valeri  Màximo,  transladat  de  llati  en 
llengua  catalana  per  Frare  Antoni  Canals.  Publicat  segons 
el  Còdex  del  Consell  de  Cent  dt  Barcelona. 
En  premsa  el  primer  volum. 


direcció  y  administració: 
Casa  MiQUEL-Rlus,  carrer  de  Mallorca,  207,  Barcelona 


8.13 


PC 

3937 
R8À15 
1913 


Ruiz  de  Corella,  Joan 
Obres 


PLEASE  DO  NOT  REMOVE 
SLIPS  FROM  THIS  POCKET 


UNIVERSITY  OF  TORONTO 
LIBRARY 


?-X-